champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Molt car e molt amat frare. Cobejants ab fervent desig saber la salud e bon estament de vostra persona pregamvos affectuosament que soven vullats ab vostres letres consolar: e per tal com a nos es ben cert molt car e molt amat frare quen haurets fort gran plaer significamvos que nos e la reyna nostra molt cara muller som en bona disposicio de nostres persones merce de nostre Senyor Deus. Molt car e molt amat frare nos havem informat lamat conseller nostre mossen Dalmau de Dernius dalcunes paraules que de nostra part vos explicara: perqueus pregam ab gran affeccio molt car e molt amat frare que a aquelles vullats dar fe et indubitada creença axi com si per nos personalment vos eren dites. E sia lo sanct Esperit molt car e molt amat frare vostra continua proteccio. Dada en la casa de Bellesguard del territori de Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de novembre del any MCCCCVIIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.- A nostre molt car e molt amat frare lo duc de Burgunya.
S´assemelle bastán al actó Gabino Diego: "un zumito de naranja, pero natural".
video:
https://es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_Borgo%C3%B1a https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_I_de_Borgo%C3%B1a Juan Sin Miedo casó con Margarita de Baviera, con quien tuvo los siguientes hijos: Margarita, condesa de Gien y Montargis (1393–2 de febrero de 1441, París), casó el 30 de agosto de 1404 con Luis, delfín de Francia, más tarde, el 10 de octubre de 1422, con Arturo de Richemont, condestable de Francia, el futuro duque de Bretaña. Catalina (m. 1414, Gante). María (1394-30 de octubre de 1463, Monterberg bei Kalkar). Casó con Adolfo, duque de Cléveris. Felipe el Bueno, su sucesor (1396–1467). Isabel (m. 18 de septiembre de 1412), que casó en Arras el 22 de julio de 1406 con Olivier de Châtillon-Blois, conde de Penthièvre y Périgord. Juana (n. 1399, Bouvres), m. joven. Ana (1404–14 de noviembre de 1432, París), casó con Juan, duque de Bedford. Inés (1407–1 de diciembre de 1476, Château de Moulins), que casó con Carlos I, duque de Borbón. Juan también tuvo varios hijos ilegítimos, incluyendo a Juan de Borgoña, obispo de Cambrai, con su amante Inés de Croy, hija de Juan I de Croÿ, y Guillermo de Haegen, con Margarida de Borsele.
Territorios de la casa de Valois-Borgoña durante el reinado de Carlos el Temerario
De la manera
de scriure letres a diverses persones.
Per tal con en letres
escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses
estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses
es manera covinent observadora ço es axi en orde de premetre o
de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar
aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e
estament vari daquellesço es saber que la honordaquell al qual les letres sendrecen no siadiminuida en res segons la exigencia de son estament e
que la decencia de nostre estament per totes coses sia
observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en
altra manera per impericiadalcuns escrivans ells en
aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen
la cancellaria nostra engir la manera de scriure siaservada
la forma en lo subseguents anotada.
Adonchs com letresendreçarem
al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o
encara con escriurem al emperador o a alcunrey o fill
de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les
quals trametrem volem esser davant anant escrites.
Quals
persones deuen esser postposades.
Con a alcuna persona altra
exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a
patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres
persones de jusan grau o encara als maestresgenerals
de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres
qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de
qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara
en les letres les quals trametrem als fills de reys no
primers engenrats o duchsmarqueses o comtes
o a altres qualsevol persones de grau jusaseglars o
reglars militars o plebeys e encara si escriscam
a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch
altre tots temps en les letres les quals trametrem lo
nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a
alcunadonasia servada aquella matexa
manera quesservaria si als maritsdellesletrestrametiem.
Com se deu scriure a
diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres
deuen esser preposats.
En manera e en titol de scriure e de
cognominar persones a les quals se trametenletres
molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim
la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al
senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct
e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent
per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e
universal Esgleyasobiraavescha.Lo
devot fill delen Pere etc. besamens dels beneuyrats
peus.
De la manera de scriure als Cardenals.
Sabedora
cosa es que entrels cardenals son tres graus coralscuns son bisbescardenalsalcunspreverescardenals e altres diachescardenals:
perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes
cardenals escriurem en aquesta manera: - Al reverent pare en
Christ lo senyor enPere per la divinal
providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En
Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e
creximentdonor. Als preveres cardenalsaxisescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en
Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere
per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axicondessus. als diaches cardenalssescriura axi: -
Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal
providencia de Sent Adriadiachecardenal
special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los
altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi
sescriura: - Als reverents pares en Christ lo sacre
collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials
amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago
etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperadorsescriura en axi: - Al molt excellent princep en
Carlesquart per la gracia de Deu emperador de
Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa
gracia rey Darago etc. salut e creximent de successionsbenaventurats.Emperosilemperador no es
coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperadormas en lochdemperador sia mes rey dels
romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura
alcunregne deuli esser escrit apres lo titol
del emperilo titol daquellregne o
regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a
la emperadriu feta
mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesaMaria
per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps
crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als
reyschristianssescriuraaxi: - Al molt
sere e magnifichprincep en Phelip per la
gracia de Deu rey de Françaillustre. En Pere etc. Axi
com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt
serena et magnifica princessaJohanna per la gracia de
Deu reyna de Françaillustra. Pere etc. Axi com
dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual
scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiulavorssescriuraapres la paraula de França:molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots
aquells emperadors e reys qui en les letres per
ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor
quan nos aquells scriuresesdevendra per aquella matexa
manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills
dels reys primer engenratssescriuaxi: - Al
inclit e magnifich en Johan del rey de França primer
engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los
reysdessus es dit. Semblanment sia escrit a la
mullersua feta mutacio en femeni. Als fills de tots
los reys Despanyaaxi con de Castella e de
Portugalsescriuraaxi: - Al inclit e
magnifichlinfant en Pere del rey de Castella
primogenit e les altres coses. Als reys pero sarraynssescriu en romans per tal que milssialest a ells per mercaders e per altres lechsço que en les letresse conten: - Al molt
alt princepAlbufacenrey de Marrochs: de
nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a
rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes
avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones
les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses
les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu
en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich
per la divinal providencia de la sanctasgleya de
Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial
dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal
providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als
primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent
pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller
salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: -
En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la
divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desigdamor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna
cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere
etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia
arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son
fora losregnes e terres nostres sescriura axi: - En
Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal
providencia bishe de Pampalona salut e cencera
dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres
nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga
en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare
en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia
salut e dileccio. Als mestresdorde de caballeria
fora nostra terra sescriuraaxi: - En Pere etc. Al
venerable e religios barofrareElio de Vilanova
de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalemmaestre salut e cencera dileccio. Als maestres
pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriuraaxi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere
de Thousmaestre de la casa de la cavalleria de
sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son
caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell
o qui en altra manera son de gran nom notablament per la
nobelitat dels lursmonestirssescriura
en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de
Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels
regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan
feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et
amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio.
Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios
e amat nostre frareArnau de Vilamur prior de Martres
salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos
en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre
frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat
salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en
dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o
semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat
aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de
Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres
terres dignitats escriuras segons quesseguex: -
En Pere etc. Al amat Michaelardiache de Saragoça
salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple
o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere
etc. Al amat nostre en Bernat canongeDurgell salut e
dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestredalcun orde mendicant o altre qui no son abbatsmas per aventura priors generals dalcun orde
lavorssescriuraaxi: - En Pere etc. Al
venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general
ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del
orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus.
Als priors e ministres provincials dordesmendicans
sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat
etc. salut e dileccio. Pero als comanadorsdalcunorde
militar sescriuraaxi: - En Pere etc. Al religios e
amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o
provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als
religiosos e amats nostres locapitol general del orde
dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las
esgleyascatedrals de fora les terres nostres
sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo
capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als
capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les
terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres
capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero
sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora
nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots
capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra
terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la
esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun
convent de qualque religio sescrisquescriuraseaxi:
- En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del
convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui
no son primogenits ço es de França o Danglaterra o
daltresreys a qui no es acostumat descriureinfant mes prenseaytal manera con devall
es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals
no es acostumat descriureinfants: - En Pere etc. Al
inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial
affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A
fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos
sescriuraaxi: - En Pere etc. Al inclit infant
en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Pradescomte salut ab affeccio de senceravolentat.
Si es donamullerdelseraliaxi
mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta
si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de reymort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc.
Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria
fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor.
Tots temps pero es esguardador que no escrisqueninfant
sino a fills daquellsreys dels quals es acostumat de
fer axi com damunt es dit. Si pero sienfraresdalcunsreys dels quals lo pare no foreyscriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles
del illustre rey de Françagerma. Axi com en los
altres. Als fills dels infants e devallants de la sanchreyal
de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera
escrit axi: - En Pere etc. Al egregi KarlescomteDestampes salut abaffeccio de sencera
voluntat. E si es de la nostra casa reyalserali
escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en
Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es
empero que ultralos titols demunt dits sia
ajustat titol de ducat o de comtat o daltre
titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcudaquells haura deute de sanchab nos apreslo seu titol sia especificat en la forma seguent: Carfrare o oncle o cosi o segons que haura deute ab
nos. En apres com escriurem letres a alcunduch
o per aventura a alcuncomte o marques o dalfinsescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere
etc. Al egregi e poderos Notduch de Borgonya.
Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o
altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al
egregi baroNandreu Danduloduch de Venecia salut
e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte
grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc.
Al egregi baro en Jacmecomte de Flandres salut
e dileccio. Si es en nostra senyoria o tenfeu per nos
escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gastocomte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no
son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit
axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu
de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en
Ramon Rogercomte de Pallars salut e dileccio.
Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del
comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi: -
En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut
e dileccio. Si es en nostra senyoria esliaxi escrit: -
En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguetvescomte de
Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los
damunt dits qui nostres sotsmesessienapreslur
titol de comtatmarquesathovescomtathobaronialus sera escrit si hauran reebutlorde
de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran
reebutserals escrita aquesta paraula donçellhoescuder. Als cavallers fets sia escrit axi: -
En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut
et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e
generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en
aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de
Thousdonçell
salut et gracia. Empero si seran Daragosia
posat la on ha donçell aquest vocable
scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilassia que sian consellers o de consell o officials
nostres siascritaxi: - En Pere etc. Al
feel nostre en Francesch Çasalaciutada de
Leyda salut et gracia. Empero per tal com los
doctors qui han reebutlobarret en qualsevolsciencia han grau de dignitat volem que a aquells siascritaxi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch
Romadoctor en leys salut et dileccio. Al senescalemperodalcunrey o alcun major semblant offici si es noble sescriura
axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona
per lorey de
França salut et
dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre
senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels
altres princeps qui pero no son generoses o encara a
qualsque qualsconseylersdaltresreys
que pero barons no son jacsia que no sien nobles
per linatgescriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre
etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al
prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos
no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres
a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons
pero diversitats de terres en diverses maneres sescriucor
a alcunssescriu:Consols e universitats
alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes
vegades als ciutadans e poble perque engiraçosiaservatso que sera acostumat salut etc. axi con en los
barons dessus prop. Conemperosescriura
a potesta o a capitadalcuna ciutat si es molt
insigne sescriuraaxi: - En Pere etc. Al noble baronpotestat de la ciutat de Florença salut etc. Axi
con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijanascriuraseaxi: - En Pere etc. Al noble hom.
Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia
o de Mallorcha o als consellers de Barchelona o als
paers de Leydasescriuraaxi: - En Pere
etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça
salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres juratspaers o consolsdalcunes altres ciutats o viles
nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres
jurats de Gerona o consols de Perpinya o
paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con
escriurem a alcunofficial nostre si pero es generosa
persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En
Pere etc. Al amat conseller nostre MichaelPeriçÇapatagovernadorDarago salut et dileccio. E
si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre
seraliscritaxi: - En Pere etc. Al amat e feel
de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si
emperoscriurem a official nostre no generos o a altre
qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell
axi: - En Pere etc. Al feel nostre loÇalmedina
de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant
scriurem a hom generos quisia cavaller li sia
scrita aquesta paraula cavaller e si nou esseraliscritdonçell.Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques
escriure en les letres que nos a ells trametrem noble:
empero a alcunsaxiconlocomte
de Henaut o semblants qui per granea e noblea de
terra son ennobleits volem a aquells egregi esser
scrit.
- En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.
- Moneda catalana del s.XVII donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.
¿En qué quedamos? Barcino, civi, 1674, Carol II, rex. https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a
L´estat català
El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a "princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor". Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.
EnFerrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia
al inclit et magnifich en Tomasduch de Clarença
fill del illustreprincep en Henrich rey Danglaterra
nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent
de honor. Inclit magnifichetcarcosi:
per tal com som certs quenhauretspleercertificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra
molt caracompanyona la reynaetlos
infants nostres fills eremsanset en bon
stament de nostres persones grasia de nostre senyor
Deus:edesijantsab gran affeccio
saber aço mateix de vos pregamvosaxiaffectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera
nosencertifiquets per vostres letrescar gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car
e molt amat cosi segons a nos es statdonat entendre
de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt
car e molt amat frarelo rey Danglaterrapare
vostre e vostres vassalls farien son preparatori de
entrar en nostres regnes per dampnificarloslochsconstituhits en les fronteres de la qual cosa som
fortmaravellats e crehem fermament que aço
no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre
molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus
pregam affectuosament que havent sguart als bons et
grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre
lo dit rey
nostre molt car e molt amat frare e nostres precessorsreys Darago de bona memoria et nos qui per grasiadivinal en los regnes et terres Daragosuccehim
la qual bona amistat nos entenem servar e guardar
fermament en lesdevenidorvullats manar e inhibir
decontinent a les dites gents axi del dit reyvostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins
los limits de nostres regnesneinferir
en aquells dampnatgeneviolencia alguna. E
sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos
molt car e molt amat cosi que nosaximatex
havem manat e manam de present als nostres vassalls e
sotsmesesques guarden de fer dan algun a
vassalls o gents algunes que sien del dit rey
nostre molt carfrarene vostres ans
volem et manam que aquells sien tractats favorits
dins nostres regnesaxi propriament com si eren
vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt
amat cosi vos son plasents de nostres regnes e
terres scrivitsnosencar nos les complirem de bona
volentat.Esia vostra guarda molt car e
molt amat cosiLesperit sant. - DadaenBarchinonasots nostre segell secret a XII dias
de janerdel any de la nativitat de nostre senyor
MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad
relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.
Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.°
111.
A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una
letra he reebuda de la vostra senyoria dadaenBarchinona a XXIIII dies del mes de deembreprop
passatcontenent en acabament que presos e ben guardats
remetes a vostra celsitudlosnomenats en
la dita letrae encara en sa serie innumerables
paraules innominiosese de gran opprobri e en
moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes
en ella no sens causa so molt maravellat com
tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne
en casa de vostres predecessors e meus als quals se
inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la
sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra
reverencia parlant car la casa Durgelldon de
vostres predecessorse meus han neximent es
clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e
en moltes maneres ommeses per lurprolixitat ha
augmentada e encara defesa la casa Darago e don
absent e present loprincepse pot dir ab
veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament
reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol
no hajeevançat en les illes com no sie menys
la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la
ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita
casa si les sap hagues ben memoradeslodictador
de la dita letranos fore dilatat ne hagradelectatson coratge en ordonar tal letra
denigrant per sospler e poder mi e ma casa
quant se volnolinogue ne la materia de la
tinta que podie divertir en alshagre pervertida
en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses
contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyorianelosignador de la dita letra salva pau
suahagrestesa la sua ma a concloure
injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a
mispertanguesço que no fa crehent a
simplaassercio de part que no recitant sa culpa
per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens
prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessetssignadaanshagrets seguides les vestigies
dels dits precessorsqui han guardat lurlinatgesabens si denigracio caygues en aquell ço que
Deu no vulle no esser a ells luny e no volentsfer de tota erba un feix.
Perque senyor placie a vostra senyoria si no hofets
per monsguard que almenys per lo deute tals
letresnomsientramesescar no sepetit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli
injusticia e encara posarli innominiaaxiexpressa:
e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es
potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e
per constitucions de Cathalunya e usançes e
encara remissio en loprincipat no ha loch e
menys del comdat Durgell per sespreheminenciesfranqueses e libertats e molt menys pot ne deu
esser a mi demanada quijurediccioalcuna no he
en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e
en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis
clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre
çoquelsdix clamantse a mi ço es que
en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels
dits fets e si apres com per lurimportunitatyo
tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als
officials de la infanta a quis pertany que en lo
dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço
mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lofischquils ajudave per punicio dels crims
e vindicta publica una e moltes vegades e absolicitud
continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur
fet e provat ço que pretenen sensfallahagueren vist que per falt dels administradors de la justicia
no hagrefallit ne ha: mas en lurscontumaciacolpa e necligencia e de lur
procurador dient que no curave fer instancia ne altra
prova sino de comptar diners. E per ço com
contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopitopreses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a
lur instancia no fos provat alcuna cosa de çoquels ere oposat fetes les citacions monicions e
assignacions degudes et per temps congruus e
segons en tals coses dret disponlosdessus dits
hauda solemne collacio de juristes son stats
absolts: e segons so informat aço ha fundament e
stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre
jutge per justicia hi pogues pus fer: eaxi
senyor placiaus que tals letres e axi injustes
ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e
specialmentenvers mi que noyhe res a
fer façatscessar e la sobredita revocar e anullar
e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara
benstarhodejats fer. Emanme
vostra senyoria ço que li placie. Scrita en
Agersotsmonsagellsecret a
VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humilJayme Darago.
Lo prolech qu·en Ramon Muntaner feu.
[fol. 8r]
· Con en Ramon Muntaner estant en sa alqueria.
[fol. 8r] | [fol. 8v]
· La visió d'en Ramon Muntaner.
[fol. 8v] | [fol. 9r]
· Com començà a parlar dels Reysd'Aragó.
[fol. 9r]
· Com el Rey en Pere pres muller.
[fol. 9r] | [fol. 9v]
· Con los prohòmens parlaren ab lo cavaller.
[fol. 9v] | [fol. 10r]
· Con Madona Maria meseren en la cambra.
[fol. 10r]
· Com lo senyor Rey jach ab la dita dona.
[fol. 10r] | [fol. 10v]
· Com el Rey Jacme fo coronat Rey.
[fol. 10v]
· Com fo Rey de virtut.
[fol. 10v] | [fol. 11r]
· Com no·s trobava qui·s gosàs contrestar.
[fol. 11r]
· De les gràcies que Déus feu al Rey.
[fol. 11r]
· De les gràcies del Rey en Jacme.
[fol. 11r]
· Con tench setge a Mallorcha.
[fol. 11r] | [fol. 11v]
· Con lo Rey en Jacme hac presa Mallorcha.
[fol. 11v]
· Con se'n tornà en Cathalunya.
[fol. 11v] | [fol. 12r]
· Com los moros de València se alsaren.
[fol. 12r] | [fol. 12v] | [fol. 13r]
· Com donà muller al inffant en Jacme.
[fol. 13r] | [fol. 13v]
· Con feu archebisbe l'inffant en Sanxo.
[fol. 13v]
· Com hac heretats tots sos fills.
[fol. 13v]
· De la ajuda de Castella.
[fol. 13v] | [fol. 14r]
· De la promesa de valença que feu al Rey de Castella.
[fol. 14r] | [fol. 14v]
· Con l'infant en Pere vench de una correguda.
[fol. 14v]
· Con manà corts.
[fol. 14v] | [fol. 15r]
· Com partí de València.
[fol. 15r] | [fol. 15v]
· Con lo Rey ajustà son poder.
[fol. 15v]
· Con lo senyor Rey hac presa Murcia.
[fol. 15v] | [fol. 16r]
· Com lo dit senyor Rey hac poblada Murcia.
[fol. 16r] | [fol. 16v]
· Dels dos fills de cavallers.
[fol. 16v]
· Con en Roger pres per muller filla d'en Berenguer d'Entença.
[fol. 16v] | [fol. 17r]
· Com en Corrall fo tramés.
[fol. 17r]
· Com en Corrall anà al trahut a Tuniç.
[fol. 17r] | [fol. 17v]
· Com en Corral Lança hac vençuda la batayla.
[fol. 17v] | [fol. 18r]
· De les gràcies que fa als sotsmeses.
[fol. 18r]
· Dels missatges del Papa.
[fol. 18r] | [fol. 18v]
· Con hordenà que anàs al Consili.
[fol. 18v]
· Con exí a carrera al Rey de Castella.
[fol. 18v] | [fol. 19r] | [fol. 19v]
· Com lo Rey de Castella fo anat al concili.
[fol. 19v] | [fol. 20r]
· Com lo Rey anà al concili.
[fol. 20r]
· Con lo Rey de Castella anà per ésser emperador.
[fol. 20r]
· Con ach acompanyat lo Rey de Castella.
[fol. 20r] | [fol. 20v]
· Com vench mal al senyor Rey.
[fol. 20v]
· Con mil hòmens a cavall entraren a Murcia.
[fol. 20v] | [fol. 21r]
· Com l'imfant en Pere vensé los dits moros.
[fol. 21r] | [fol. 21v]
· Com lo Rey en Jacme fo mort.
[fol. 21v]
· Com lo senyor inffant en Pere se coronà Rey.
[fol. 21v] | [fol. 22r]
· Com anà visitant ses terres e lochs.
[fol. 22r]
· Com l'inffant en Jacme se coronà.
[fol. 22r]
· Com en Corral anà al trahut.
[fol. 22r] | [fol. 22v]
· Com en Corrall anà ab X galeas a Capiç.
[fol. 22v] | [fol. 23r] | [fol. 23v]
· Com Frederich fo ellet emperador.
[fol. 23v] | [fol. 24r]
· Com lo comte de Proença anà a Pariç.
[fol. 24r] | [fol. 24v]
· Com anà al Papa.
[fol. 24v] | [fol. 25r]
· Com lo Rey Corral vench contra el rey Karles.
[fol. 25r]
· Com en Corral fo vengut de Tuniç.
[fol. 25r] | [fol. 25v]
· Dels darraçanals.
[fol. 25v]
· Com lo Rey sabé que Karles ac Sicília.
[fol. 26r]
· Com lo Rey en Pere anà a França.
[fol. 26r] | [fol. 26v] | [fol. 27r]
· Del cambi de Muntpasler.
[fol. 27r] | [fol. 27v]
· Com en Fernando de Castella pres muller.
[fol. 27v] | [fol. 28r]
· Com lo Rey de Castella féu jurar en Xanxo.
[fol. 28r]
· Com lo Rey ach vista ab lo Rey de Castella.
[fol. 28r]
· Dels missatges de Granada.
[fol. 28r] | [fol. 28v]
· Del príncep de Taranto, fill de Karles.
[fol. 28v]
· Com lo Rey Karles se dubtava del Rey en Pere.
[fol. 28v] | [fol. 29r]
· Com los sicilians se revellaren contra lo Rey Karles.
[fol. 29r] | [fol. 29v]
· Com Mirabuçach fo creat Rey de Tuniç.
[fol. 29v]
· Com lo Rey en Pere feu fer naus.
[fol. 29v] | [fol. 30r]
· Com lo Rey de Mallorcha vench al Rey.
[fol. 30r]
· Com en Sanxo se viu ab lo Rey.
[fol. 30r] | [fol. 30v]
· Dels grans apparellaments que·l Rey feya.
[fol. 30v]
· Com tota Barberia havia pahor.
[fol. 30v]
· Com lo Rey en viu acabats los affers.
[fol. 30v] | [fol. 31r]
· Com lo senyor Rey ach dit ço que volia fer als barons.
[fol. 31r] | [fol. 31v]
· Com lo Rey se recullí.
[fol. 31v]
· Com lo senyor Rey hac feta vela.
[fol. 31v]
· Con lo senyor Rey fo a Mahon.
[fol. 32r] | [fol. 32v]
· Com lo senyor Rey en Pere fo al Cayll.
[fol. 32v]
· Dels missatgers que·l senyor Rey en Pere tramés al Papa.
[fol. 32v] | [fol. 33r]
· Com los dits missatgers parlaren ab lo papa.
[fol. 33r]
· La resposta del Papa.
[fol. 33r] | [fol. 33v]
· Com los sarrayns tractaren de venir al comte.
[fol. 33v]
· De dos barons de Sicília que vengueren al Rey d'Aragó.
[fol. 33v] | [fol. 34r]
· La resposta que·l Senyor Rey feu als Sicilians.
[fol. 34r] | [fol. 34v]
· De les maravelles que els sicilians se donaren.
[fol. 34v]
· Com en Guillem del Castellnou fo vengut.
[fol. 34v] | [fol. 35r]
· Con lo Rey ach hoyt lo respost del Papa.
[fol. 35r] | [fol. 35v]
· Con lo senyor Rey viu que tot hom volia anar en Sicilia.
[fol. 35v]
· Com los sarrayns veeren les veles.
[fol. 35v]
· Com lo Rey pres terra a Trapena.
[fol. 35v] | [fol. 36r]
· Com lo Rey tramés a Karles que li lexàs la terra.
[fol. 36r]
· Com lo senyor Rey se coronà a Palerm.
[fol. 36r] | [fol. 36v]
· Com almugàvers entraren a Meçina.
[fol. 36v] | [fol. 37r]
· Com lo Rey Karles se levà de Meçina.
[fol. 37r]
· Com lo Rey Karles fo a la Gatuna.
[fol. 37r] | [fol. 37v]
· Com lo senyor Rey en Pere tramés darrera ells.
[fol. 37v]
· Com se reculliren per anar a ells.
[fol. 37v] | [fol. 38r]
· De la victoria que agueren en Pere de Queralt.
[fol. 38r] | [fol. 38v]
· Com lo senyor dix la Salve Regina.
[fol. 38v]
· De les males noves que·l Rey Karles hoy.
[fol. 38v] | [fol. 39r]
· Dels almugàvers qui anaren guanyar.
[fol. 39r]
· Com los almugàvers anaren a la Gatuna.
[fol. 39r] | [fol. 39v]
· Com foren dins la Gatuna.
[fol. 39v] | [fol. 40r]
· Com agueren mort lo Comte de Lençó.
[fol. 40r]
· Com lo Rey Karles se pensà que reptàs lo rey en Pere.
[fol. 40r] | [fol. 40v]
· Los missatges que Karles tramés al Rey.
[fol. 40v]
· Missatges que·l Rey tramés a Karles.
[fol. 40v]
· De la resposta dels reptaments que·l Rey d'Aragó feu a Karles.
[fol. 40v] | [fol. 41r] | [fol. 41v]
· Com los reptaments foren fermats.
[fol. 41v]
· Com lo Rey Karles pensà que no aturà's a Rèjoll.
[fol. 41v] | [fol. 42r]
· Com hac fermades les batalles.
[fol. 42r]
· Com deliurava tots quants prohòmens hi havia.
[fol. 42r]
· Com lo Rey d'Aragó anava per combatre ab Karles.
[fol. 42r] | [fol. 42v] | [fol. 43r]
· Com lo Rey feu almirayl en Roger.
[fol. 43r] | [fol. 43v]
· Com lo senyor Rey pres comiat de Mecina.
[fol. 43v] | [fol. 44r]
· Com Karles se n'anà al Papa.
[fol. 44r] | [fol. 44v]
· Com lo Papa respòs al Rey Karles.
[fol. 44v]
· Com lo Rey Karles anà parlar ab lo Rey de França.
[fol. 44v]
· Com lo Rey de França respòs a Karles.
[fol. 44v] | [fol. 45r]
· De la proferta que·l Rey de França feu a Karles.
[fol. 45r] | [fol. 45v]
· Com Karles se'n tornà en Proença.
[fol. 45v]
· Com Karles fo a Marçella.
[fol. 45v] | [fol. 46r]
· Com en Guillem Cornut armà Xxv galeas.
[fol. 46r]
· Com en Roger se combaté ab en Guillem Cornut.
[fol. 46r] | [fol. 46v] | [fol. 47r] | [fol. 47v]
· Com en Roger pres les galeas.
[fol. 47v]
· Com en Roger anà, senyera levada a Malta.
[fol. 47v] | [fol. 48r]
· Com en Roger se'n tornà en Sicília ab la presa.
[fol. 48r]
· Com lo senyor Rey d'Aragó partí de Tràpena ab iiii galeas.
[fol. 48r] | [fol. 48v] | [fol. 49r]
· Com lo senyor Rey passà per Alcoyl ab les iiii galeas.
[fol. 49r]
· Com lo Rey en Pere pres terra a Cullera.
[fol. 49r] | [fol. 49v]
· Com lo senyor Rey tramés missatges a Bordeu.
[fol. 49v]
· Com lo missatge fo a Bordeu.
[fol. 49v] | [fol. 50r]
· Com lo senyor Rey vench a Jacha.
[fol. 50r]
· Com Karles tramés per los cavallers.
[fol. 50r]
· Com lo Rey de França e Karles foren a Bordeu.
[fol. 50v]
· Com lo Rey d'Aragó parlà ab en Domingo de la Figuera.
[fol. 50v] | [fol. 51r] | [fol. 51v] | [fol. 52r] | [fol. 52v]
· Com lo senyor Rey fo a Bordeu e fo al camp.
[fol. 52v]
· Com lo senyor Rey portà tot lo camp apparellat de batayla.
[fol. 53r]
· Com lo Senescal dix al rey Karles e la venguda del Rey d'Aragó.
[fol. 53r]
· Com Karles sabé que·l Rey en Pere era estat al camp.
[fol. 53v]
· Com lo Rey d'Aragó se'n tornà.
[fol. 53v] | [fol. 54r]
· Com en Roger armà xxx galeas.
[fol. 54r]
· Com lo senyor Rey anà a Calathiu.
[fol. 54v] | [fol. 55r]
· Com lo senyor Rey fo a Barchinona.
[fol. 55r] | [fol. 55v]
· Com lo senyor Rey tramés madona la Reyna en Sicilia.
[fol. 55v] | [fol. 56r]
· Com les naus agueren feta vela e foren a Trapena.
[fol. 56v]
· Com aquells de Palerm faeren festa de la Reyna.
[fol. 56v]
· Com en Ramon Marquet tramés per II layts a Catalunya.
[fol. 57r]
· Com madona la Reyna tramés per sos cavalers.
[fol. 57r] | [fol. 57v]
· Com madona la Reyna feu gràcies al general.
[fol. 58r]
· Com lo Rey de Mallorcha partí de Barchinona.
[fol. 58r] | [fol. 58v]
· Com l'almirayl hac lenga de xxxvi galeas de Nàpols.
[fol. 59r] | [fol. 59v] | [fol. 60r] | [fol. 60v]
· Com Madona la Reyna manà a l'almirayl.
[fol. 60v]
· Com misser Arnau de Vela se aparellà.
[fol. 60v]
· Com misser Arnau de Vela barrejà Agosta.
[fol. 61r] | [fol. 61v]
· Com lo senyor infant en Jacme perdonà a misser Arnau de Vela.
[fol. 61v]
· Com lo senyor infant forní e stablí lo castell d'Agosta.
[fol. 61v] | [fol. 62r]
· Com en Villaragut pres iii naus.
[fol. 62r] | [fol. 62v]
· Com lo senyor Rey aplegà corts en Saragoça.
[fol. 62v] | [fol. 63r]
· La proferta que Aragó feu al Rey.
[fol. 63r]
· Com lo Rey feu exir la senyera de Saragoça.
[fol. 63r] | [fol. 63v]
· Com lo Rey aplegà corts a Barchinona.
[fol. 63v] | [fol. 64r]
· Com lo Rey tramés al Rey de Mallorqua.
[fol. 64r]
· Com lo Rey de Mallorqua fo ab lo senyor Rey a Gerona.
[fol. 64r] | [fol. 64v]
· Com l'almirayl feu adobar XL galees.
[fol. 64v] | [fol. 65r]
· Com l'almirayl se combaté ab lo príncep.
[fol. 65r] | [fol. 65v] | [fol. 66r]
· Com lo príncep fo pres e rere la germana de la Reyna.
[fol. 66r]
· Com lo senyor infant tramés al Rey que farie del príncep.
[fol. 66r] | [fol. 66v]
· Com lo senyor infant feu dar sentència al príncep.
[fol. 66v] | [fol. 67r]
· Com lo príncep fo tramés al senyor Rey pres.
[fol. 67r] | [fol. 67v]
· Com lo senyor infant en Jacme conquerí gran res de Calàbria.
[fol. 67v]
· Com lo senyor infant establí Calàbria.
[fol. 67v] | [fol. 68r]
· Com lo Rey Karles hoy les novelles del príncep.
[fol. 68r] | [fol. 68v]
· Com lo Rey de França tractà que pogués passar per Rosselló.
[fol. 68v]
· Com lo rey feu pagua e fo venguda l'oriflama.
[fol. 69r]
· Com lo Rey d'Aragó sabé que·l Rey de França era exit de París.
[fol. 69r] | [fol. 69v]
· Com lo Rey de França hac aplegada tota sa gent apparellats.
[fol. 69v] | [fol. 70r]
· Com lo senyor Rey de Mallorqua feu manament a Euna.
[fol. 70r]
· De les IIII monges qui mostraren camí.
[fol. 70r] | [fol. 70v] | [fol. 71r] | [fol. 71v]
· Com lo Rey d'Aragó viu tot lo poder de França.
[fol. 71v] | [fol. 72r]
· De la fembra qui pres lo cavaller.
[fol. 72r] | [fol. 72v]
· Com lo Rey exí de Perallada.
[fol. 72v] | [fol. 73r]
· Com Perellada fo cremada e presa e destrovida.
[fol. 73r] | [fol. 73v]
· Com lo Rey passa per Castelló.
[fol. 73v] | [fol. 74r]
· Com lo Rey d'Aragó hac establida Gerona.
[fol. 74r] | [fol. 74v]
· Com lo Rey hac hordenades les fronteres.
[fol. 74v] | [fol. 75r] | [fol. 75v]
· Com lo Senyor Rey tramés a l'almirayl que vengués.
[fol. 75v]
· Com en Ramon Marquet se fo reculit.
[fol. 75v] | [fol. 76r]
· Com en Ramon Marquet tramés a·n Gras.
[fol. 76r] | [fol. 76v] | [fol. 77r] | [fol. 77v]
· Com en Ramon Marquet amenà les XI galeas.
[fol. 77v] | [fol. 78r]
· Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mayol adobaren les galeas.
[fol. 78r] | [fol. 78v] | [fol. 79r]
· Com lo Rey hac vensut lo comte Nivers e levaren lo camp.
[fol. 79r] | [fol. 79v]
· Com lo senyor Rey feu armar totes les galeas a Sicília.
[fol. 79v]
· Com en Ramon Marquet feu armar XVI galeas.
[fol. 79v] | [fol. 80r]
· Com en Ramon Marquet esperà l'almirayl.
[fol. 80r] | [fol. 80v]
· Com lo Rey de França se tornà.
[fol. 80v] | [fol. 81r]
· Com lo Rey de França fo mort.
[fol. 81r] | [fol. 81v]
· Com passà lo coyl.
[fol. 81v] | [fol. 82r] | [fol. 82v]
· Com l'oriflama fo passada per lo coyl de Panissars.
[fol. 82v]
· Com lo senyor rey dix a l'infant que s'aparelàs.
[fol. 82v]
· Com lo senyor infant se recullí per anar a Mallorcha.
[fol. 82v] | [fol. 83r] | [fol. 83v]
· Com lo Senyor Rey scriu al Rey de Mallorcha.
[fol. 83v] | [fol. 84r]
· Com lo senyor infant pres traüt a Mallorcha.
[fol. 84r] | [fol. 84v]
· Com lo senyor Rey fo malalt e feu testament.
[fol. 84v] | [fol. 85r]
· Com lo Senyor Rey fo mort.
[fol. 85r]
· Del dol que·s feu gran per totes les terres.
[fol. 85r]
· Com anaren missatges en Mallorcha e en Sicília.
[fol. 85r] | [fol. 85v]
· Com lo Rey N'Anfós tramés en Sarrià en Calàbria.
[fol. 85v] | [fol. 86r]
· Com en Sarrià vench ab gran guany en Sicília.
[fol. 86r] | [fol. 86v]
· Com lo Rey N'Amffós sabé la mort del Rey.
[fol. 86v]
· Com lo Rey N'Amffós se coronà Rey.
[fol. 86v] | [fol. 87r] | [fol. 87v]
· Com lo Rey N'Amffós feu absolre son pare lo hom Rey.
[fol. 87v]
· Com l'almirayl trasch de Narbona navili.
[fol. 87v] | [fol. 88r]
· Com lo Rey tramés cartes per en Berenguer en Sicília.
[fol. 88r] | [fol. 88v] | [fol. 89r]
· Com lo Senyor Rey desaffià lo Rey de Castella.
[fol. 89r] | [fol. 89v]
· Com lo Rey de Castella hoý.
[fol. 89v]
· Com lo Rey donà a l'almirayl Gerba.
[fol. 89v] | [fol. 90r]
· Com l'almirayl pres terra a Matagriffo.
[fol. 90r] | [fol. 90v]
· Com l'almirayl fo a la ciutat d'Otrento.
[fol. 90v]
· De la cavaleria que volia entrar.
[fol. 90v] | [fol. 91r]
· Com lo senyor Rey feu taules redones a Barchinona.
[fol. 91r]
· Com lo Rey de Sicilia armà LXXX galeas.
[fol. 91r] | [fol. 91v]
· Com lo Comte d'Artés vench.
[fol. 91v] | [fol. 92r]
· Com lo Rey d'Aragó esposà la filla del Rey.
[fol. 92r]
· Com lo Rey d'Aragó trasch a taulat a Aleró.
[fol. 92r] | [fol. 92v]
· Com lo Rey Karles se viu ab lo Rey d'Anglaterra.
[fol. 92v]
· Com lo Rey Karles anà en Proença.
[fol. 92v] | [fol. 93r]
· Com lo Rey Karles tramés cartes al Rey de Sicília.
[fol. 93r] | [fol. 93v]
· Com lo Rey fo tornat d'Allero.
[fol. 93v]
· Com lo Rey se aparellà per Manorqua.
[fol. 93v]
· Del miracle que sdevench a Portu Pi.
[fol. 93v] | [fol. 94r]
· Com lo Rey passà a Manorcha per pendra-la.
[fol. 94r] | [fol. 94v]
· Com lo senyor Rey n'ach tramés el moxerif.
[fol. 94v] | [fol. 95r]
· Com lo Rey ac la ylla.
[fol. 95r]
· Com lo Rey fo tornat a Barchinona.
[fol. 95r] | [fol. 95v]
· Dels missatges que·l Rey tramés a Tarasco.
[fol. 95v]
· Com los missatges foren a Tarascho.
[fol. 95v] | [fol. 96r]
· Com vench malaltia al Senyor Rey N'Anffós.
[fol. 96r] | [fol. 96v]
· Com lo comte d'Empúries anà en Sicília al Rey.
[fol. 96v]
· Com lo senyor Rey en Jacme se'n tornà en Cathalunya.
[fol. 96v] | [fol. 97r]
· Com lo Senyor Rey en Jacme pres terra a Barchinona.
[fol. 97r] | [fol. 97v]
· La resposta que·l senyor Rey feu als missatges de Castella.
[fol. 97v] | [fol. 98r]
· Com lo senyor Rey fo a Calathaiú.
[fol. 98r]
· Com lo senyor Rey mès tota la terra en pau.
[fol. 98r] | [fol. 98v]
· De l'almirayl qui feu taula redona a Calathaiú.
[fol. 98v] | [fol. 99r]
· Com lo senyor Rey manà a l'almirayl.
[fol. 99r]
· Com Karles Martell fo mort.
[fol. 99r] | [fol. 99v]
· De la pau del Rey d'Aragó e de França.
[fol. 99v]
· De la sentencia que·l Papa revocà.
[fol. 99v] | [fol. 100r]
· Com lo senyor feu aplegar corts a Barchinona.
[fol. 100r] | [fol. 100v]
· Com lo Senyor Rey hac presa per muller Madona Blancha.
[fol. 100v]
· Com l'inffant en Pere ach muller.
[fol. 100v] | [fol. 101r]
· Com l'inffant Frederich s'emparà de Sicília.
[fol. 101r] | [fol. 101v]
· Com Frederich se coronà Rey.
[fol. 101v] | [fol. 102r]
· Com lo Rey retench les ylles al Rey.
[fol. 102r]
· Com lo senyor Rey en Jacme pres Alacant.
[fol. 102r] | [fol. 102v] | [fol. 103r]
· Com lo senyor hac hordonat Alacant.
[fol. 103r] | [fol. 103v]
· Com lo senyor vehia en gran gràcia son frare.
[fol. 103v] | [fol. 104r]
· De la gran batayla e del camp que levaren.
[fol. 104r] | [fol. 104v]
· Com lo príncep vench a Tràpena.
[fol. 104v] | [fol. 105r]
· Com lo príncep se reté al senyor Rey.
[fol. 105r] | [fol. 105v]
· Com lo duch sabé la presó del príncep.
[fol. 105v] | [fol. 106r]
· Dir-vos he d'un vench frare Roger.
[fol. 106r] | [fol. 106v]
· Com frare Roger vench en Sicília.
[fol. 106v] | [fol. 107r]
· Com frare Roger anà al Rey que ac guanyat.
[fol. 107r] | [fol. 107v]
· Com en Blascho entrà en Meçina.
[fol. 107v] | [fol. 108r] | [fol. 108v]
· Com se feu pau entre el Rey Frederich.
[fol. 108v] | [fol. 109r]
· Com fra Roger tractà que se'n passàs en (...)
[fol. 109r] | [fol. 109v]
· Com fra Roger tramés a l'Emperador.
[fol. 109v] | [fol. 110r]
· Com frare Roger se aparellà de anar.
[fol. 110r] | [fol. 110v]
· Com l'emperador ac fet fra Roger megaduch.
[fol. 110v] | [fol. 111r]
· Com lo megaduch feu donar muller a·n Ferran d'Eunes.
[fol. 111r] | [fol. 111v]
· Com lo magaduch sobre els turchs antrar.
[fol. 111v] | [fol. 112r] | [fol. 112v]
· Com lo magaduch entra a·l Regne del Natulí.
[fol. 112v]
· Com lo magaduch fo a Philidelfia.
[fol. 112v] | [fol. 113r] | [fol. 113v]
· Com lo magaduch reebé Bernat de Rochafort.
[fol. 113v] | [fol. 114r]
· Com lo magaduch entrà a l'emperador.
[fol. 114r] | [fol. 114v]
· Com lo megaduch anà en Contestinoble a l'Emperador.
[fol. 114v] | [fol. 115r]
· Com lo megaduch fo fet Cèsar qui és aprés de l'emperador.
[fol. 115r] | [fol. 115v]
· Com la host de la companya stava a Gallipoll.
[fol. 115v] | [fol. 116r]
· Com lo Cèsar anà a Andrinòpol.
[fol. 116r] | [fol. 116v]
· Com en Berenguer d'Entença anà a la ciutat de Recrea.
[fol. 116v] | [fol. 117r]
· Com en Berenguer d'Entença ac la ciutat de Recrea.
[fol. 117r] | [fol. 117v]
· Com en Berenguer d'Entença fo pres.
[fol. 117v]
· Com la companya se combaté a Brandis.
[fol. 117v] | [fol. 118r] | [fol. 118v]
· Com la companya levà lo camp.
[fol. 118v]
· Com la companya se combaté ab fill de l'emperador.
[fol. 118v] | [fol. 119r]
· Com la companya anà barrejar la ciutat de Rodisto.
[fol. 119r] | [fol. 119v] | [fol. 120r]
· Com Berenguer Cristòvol Jordi vench a Gallipoli combatre.
[fol. 120r] | [fol. 120v]
· Com en Rochafort correch a l'Estanyare.
[fol. 120v]
· Com en Muntaner guardàs Gallípol.
[fol. 120v] | [fol. 121r] | [fol. 121v]
· Com la companya tornà a Galípoll.
[fol. 121v] | [fol. 122r]
· Com vengueren combatre Gallípol.
[fol. 122r] | [fol. 122v] | [fol. 123r]
· Com los turchs tornaren al Natulí pendre.
[fol. 123r] | [fol. 123v]
· Com en Muntaner feu pau entre los bons homes.
[fol. 123v] | [fol. 124r] | [fol. 124v]
· Com lo senyor en Ferrando vench per cap a la companya.
[fol. 124v] | [fol. 125r] | [fol. 125v] | [fol. 126r]
· Com en Berenguer d'Entença morí a tort.
[fol. 126r] | [fol. 126v] | [fol. 127r]
· Com la companya hac Fulla.
[fol. 127r] | [fol. 127v]
· Com en Ferrando fo pres per venecians.
[fol. 127v] | [fol. 128r] | [fol. 128v]
· Com en Tibaut fo capità de la companya.
[fol. 128v] | [fol. 129r]
· De les galeas d'en Rienbau de Far.
[fol. 129r] | [fol. 129v]
· Com lo senyor Rey sabé la presa d'en Ferrando.
[fol. 129v] | [fol. 130r] | [fol. 130v]
· Com lo Duch d'Etenes lexà lo ducat al Comte de Brenda.
[fol. 130v] | [fol. 131r]
· Com los turchs se tornaren a lur pahís.
[fol. 131r] | [fol. 131v]
· Com la companya pres lo ducat d'Etenes.
[fol. 131v] | [fol. 132r]
· Dels dos prínceps qui conquistaren primerament lo ducat d'Etenes.
[fol. 132r] | [fol. 132v]
· De un gentilhom qui vench en Tenes.
[fol. 132v] | [fol. 133r]
· Com lo rey d'Aragó ac levat lo Regne de Murcia.
[fol. 133r]
· Com lo senyor Rey anà assetjar Almeria.
[fol. 133r] | [fol. 133v]
· Com los moros vengueren a batayla ab lo Rey.
[fol. 133v] | [fol. 134r]
· Com lo Rey de Granada tramés pres al Rey.
[fol. 134r] | [fol. 134v]
· Com Gerba se revoltà e com en Roger.
[fol. 134v] | [fol. 135r]
· Com aquells de Mistoua senyorejaven Gerba.
[fol. 135r]
· Com la companya que Rey de Sicília hac tramesa a Gerba fo morta.
[fol. 135r] | [fol. 135v] | [fol. 136r]
· Com lo Senyor Rey de Sicília feu capità en Muntaner.
[fol. 136r] | [fol. 136v] | [fol. 137r]
· Com en Muntaner fo a Gerba per capità e major.
[fol. 137r] | [fol. 137v] | [fol. 138r]
· Com tota Gerba se reté a·n Muntaner.
[fol. 138r] | [fol. 138v]
· Com misser Cornel venc a Gerba.
[fol. 138v] | [fol. 139r] | [fol. 139v]
· Com se romperen les treves de Sicília.
[fol. 139v] | [fol. 140r]
· Com lo Rey volia trametre asetjar Gerba.
[fol. 140r] | [fol. 140v]
· Com lo Rey anà al munt Sent Julià.
[fol. 140v] | [fol. 141r] | [fol. 141v]
· Com lo Rey Robert requés treves al rey de Sicília.
[fol. 141v] | [fol. 142r] | [fol. 142v]
· Com lo fill del rey Karles pres la filla del príncep.
[fol. 142v] | [fol. 143r]
· Com la princessa pres marit.
[fol. 143r]
· Com lo comte d'Aria ac Matagrifo.
[fol. 143r] | [fol. 143v]
· Com en Ferrando pres per muller dona Isabell.
[fol. 143v] | [fol. 144r] | [fol. 144v]
· Com en Ferrando tramés son fill en Jacme a Perpinyà.
[fol. 144v] | [fol. 145r]
· Com en Ferrando anà en Clarença.
[fol. 145r]
· Com en Muntaner noliejà una nau.
[fol. 145r] | [fol. 145v]
· Com en Muntaner pres l'inffant en Jacme.
[fol. 145v] | [fol. 146r] | [fol. 146v]
· Com lo senyor en Ferrando tramés al Rey.
[fol. 146v] | [fol. 147r]
· Com lo senyor Rey en Jacme d'Aragó manà Cort a la ciutat de Gerona.
[fol. 147r] | [fol. 147v]
· Del Sermó que·n Muntaner tramés.
[fol. 147v] | [fol. 148r] | [fol. 148v] | [fol. 149r]
· Sermó que·l Senyor Rey hac de Muntaner.
[fol. 149r] | [fol. 149v]
· Com lo senyor inffant assetgà Viladesgléyes.
[fol. 149v] | [fol. 150r] | [fol. 150v]
· Com lo senyor inffant N'Anffós ac la batayla ab Comte Ner.
[fol. 150v] | [fol. 151r]
· De la batayla dels almugàvers ab los del Comte.
[fol. 151r] | [fol. 151v]
· Com los de Càller exiren per anar a Bonayre.
[fol. 151v] | [fol. 152r]
· Com lo senyor Rey tramés XX galeas al senyor inffant.
[fol. 152r] | [fol. 152v]
· Com aquells de Córcega faeren homenatge.
[fol. 152v] | [fol. 153r]
· Com lo senyor Rey de Mallorca en Sanxo morí.
[fol. 153r] | [fol. 153v]
· Com lo Rey en Jacme reté castells al Papa.
[fol. 153v] | [fol. 154r]
· Com lo Rey Robert se apparellà de passar en Sicília.
[fol. 154r]
· De la victoria qu·l Rey de Sicília hac de Karles.
[fol. 154r] | [fol. 154v]
· Com los de Sahona vengueren en ajuda del Duch, fill del Rey Karles.
[fol. 154v] | [fol. 155r]
· Com lo Rey de Sicília fo decebut en aquells de Sahona.
[fol. 155r] | [fol. 155v]
· Com l'almirayl entés que ajuda venia del Papa.
[fol. 155v] | [fol. 156r]
· Com l'estol del Papa fo partit per venir en Kaller e com perderen la galea.
[fol. 156r] | [fol. 156v]
· Com l'almirayl hac les VII galees de Pisa.
[fol. 156v] | [fol. 157r]
· Com los pisans trencaren les convincences.
[fol. 157r] | [fol. 157v]
· De la gran venjança que Deus feu contra los pisans.
[fol. 157v] | [fol. 158r] | [fol. 158v]
· Com lo senyor Rey tractava tot dies de trametre socors.
[fol. 158v] | [fol. 159r]
· Com l'almirayl en Berenguer Carrós e·l Jutge entraren en Càller.
[fol. 159r] | [fol. 159v]
· Com l'inffant en Jacme renuncià al Regne.
[fol. 159v] | [fol. 160r] | [fol. 160v]
· Com lo senyor Rey en Jacme pasa d'esta vida.
[fol. 160v] | [fol. 161r]
· Com lo senyor Rey N'Amfós pres homenatge de tot hom generalment.
[fol. 161r] | [fol. 161v]
· Com lo Rey N'Amfós se coronà e pres cavalleria.
[fol. 161v] | [fol. 162r] | [fol. 162v]
· Com lo senyor Rey feu cavallers molts nobles.
[fol. 162v] | [fol. 163r] | [fol. 163v]
· En qual manera pres cavalleria lo senyor Rey.
[fol. 163v] | [fol. 164r] | [fol. 164v] | [fol. 165r] | [fol. 165v] | [fol. 166r] | [fol. 166v]
· Finito libro sit laus gloru Jesucristo. [Colofó, any 1342].
[fol. 166v]
· [Memorial] Lo present memorial es scrit a etterna memoria e per relatio dels annals.[Relació de bisbes de diòcesis catalanes].
[fol. 193v] | [fol. 194r] | [fol. 194v] | [fol. 195r] | [fol. 195v] | [fol. 196r]
· Ordinacions de Sancta Cília.
Legajo de cartas reales n.° 107. 9 de enero de 1410.
Al molt alt e excellent princep et senyor mon senyor lo rey. - Del comte de Cardona. - Reservetur. - Molt alt excellent princep e senyor. De la vostra senyoria he reebuda una letra diluns a VI del present mes de janerpregantme fos ab vostra dita senyoria: de fet senyor fora anat a vos sino per laccident de mon frarelo bisbe al qual ma convengut ver jo. E presumesch senyor me vullats per los fets de la illa de Serdenya en los quals deu molt vostra senyoria considerar e donar obra ab acabament los qui en la dita illa son en vostre servey hagen de vostra celsitud tal soccors breument hagen aquella a vostra obediencia reduida: e no pos dupte alcu si prestament per vos senyor hi es provehit ni fets ço que devets no vinga a la conclusio desijada e a honor de la corona Darago. Donchs senyor sie vostra merce en aço vullats entendre axi com a virtuos princep per dues rahons: la primera pensant senyor que la casa Darago no fon en tal punt daver la illa de Serdenya ne ab tant poch affany com ara e pot veura vostra excellencia quants e grans dans irreparables nanvostres excellents predecessors sostenguts e vos mateix senyor los quals Deus migençant hauran fi pus la dita illa sie en ma de vostra senyoria: la segona raho senyor si devets attendre a socorrer als qui en la dita illa son per vostre servey qui han fet o fan vuy en dia coses admiratives per vostra honor e servey e no serie raho senyor per vos no fossen soccorregutsaxi com de vostra senyoria se pertany: car si lo contrari faretsço que no es presumidor serie gran inhumanitat e no usarietsdel seny ne de les virtuts de que Deus per sa bona gracia ha dotada vostra reyal magestat. Senyor entes he que CL millia florins serien bastants a haver la dita illa: certes no es summa tan gran negu dege pensar sie imposible de haver a rey Derago com molts homens ha en Spanya qui no son reys los trobarien per haver semblant cosa que Serdenya es: e axi senyor axi com diverses vegades a vostra senyoria he rahonatsobrels fets de les corts dolentma de les pratiques que en aquellas se tenen de que en part parlant ab homil reverencia de vostra senyoria sots vos causa e sens dupte les corts foren vuy finades a servey de Deu e vostra senyor e a utilitat de la cosa publica del principat de Cathalunya si envejusoles e dolencies dalcunes persones no fossen les quals per vos senyor no deurien esser sostengudes qui sots princep de la terra. A conclusio senyor a mon patit seny en totes maneres vos devets fer los fets de Serdenya hagen bon e breu spatxament e seguirsen ha gran honor e profit a la corona Derago de la qual vos senyor sots cap: e com demunt senyor es dit a mon parer a vos es ben possible si per vostra senyoria es entes en aquests fets ab aquella diligencia ques pertany ne los dits fets requeren. Supplichvos senyor me perdonets com axi vos scric que sap nostre Senyor mo fa dir bona affeccio e ham en cor de rahonarvosho si anar pogues a vostra senyoria pus larch que en la present nos conte: supplicant vostra celsitud volerme haver per escusat de ma anada per raho de la malaltia de nostrofrarelo bisbe. Deu volent senyor com lo bisbe sia fora de perill ne vostra reyal magestat haura mi necessari so prest de servir aquella tant com me manara: e manme vostra seyoria ço que sa merce sera la qual Lesperit sancttinga en santa guarda. Scrita en Leyda a VIIII° del mes de janer del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humil sotsmes e servidor quis recomana en vostra grassia e merce - Comte de Cardona almirayllDerago.
Die
Sabbati ultima Februari R. Dnus. do. Epus. Gerund. missit litteras
quae secuntur.
"Reverendo
in Christo Patri tanquam fratri amantissimo Domino Johanni Episcopo
Gerundensi Episcopus Albanensis Cardinalis Valentinensis S. R. E.
Vice-Cancellarius."
"Reveren
Senyor nostre car com à frare. Tanta es la congratulacio è
contentacio de animo que havem de esser certificats que à
intervencio e industria vostra la inexpugnable ciutat de Gerona
ab les parts maritimes è tota la maior pertinencia de Empurda se es
reduhida a la Magestad del senyor Rey que nos poria
dir ni explicar. Procehix de aquella antiga è singular nostra
en vers vos amicicia è benivolença qui sempre vos
havem tengut en estima de bon germa. E no podiem altrement presumir
ni pensar de V. Sria. (Senyoria) per aquella constat è fidelissima
devocio è observancia que havieu à la prefata Magestat sino que
farieu per lo servey è stat de aquella lo que fet ab molta virtut è
providencia. Es acte memorable è glorios de que V. R. Ptat. se ha
fet molta honor corresponent à la sua integerrima fama è opinio
semblant à aquell victorios varo de Roma Carrillo qui la sua patria
destruhida è obcessa de la superba gent Gallica virilment
desliura è restituhi en la pristina libertat. E quant mes
havem cara la vostra amicicia tant mes participam de aquesta vostra
gloriosa fama è reputacio congratulant à V. S. è pregant
affectuosament que vulla proseguir tanta è tan
victoriosa empresa talment que sia reduhit tot lo que resta à
la obediencia e fidelitat del Senyor Rey. Avisant vos que la sua
Excellencia per lo vostre inextimable merexer è virtut nos ha
scrit sobre una reservacio de benificis fins en suma de III.m
floren. per V. S. En la qual reservacio de bonissima voluntat
treballarem ab la Stat. de Nostro Sr. en quant porem
que sia satisfet à la voluntat è ordinacio de la prefata Mtat. è
al vostre desig è petitio."
Mes
avant significam à V. S. com per resistir al perfidissimoTurch qui com à bestia ferocissima è insaciable no
content de haver pres ab tanta violencia é ignominia de cristians
Constantinoble, la Morea è tots los altres regnes de Grecia,
Albania, Sclavonia è Negreponth comença de entrar per Italia
è ja ha fet diverses corregudes è predacions en lo territori de
Trigestre, Forlino è Trevis que son ciutats de la Senyoria de
Venecia è mes prepara assiduament innumerable exercit per mar è per
terra, è segons los avisos que venen de aquellas parts vol
passar en lo estiu prop seguent en lo regne è insula de
Sicilia dissipant continuament è exterminant lo nom del Salvador
nostre è de la sua Sancta Fe Catholica. Considerades tantaspressuras è afliccions dels regnes è pobles christians
Nostre Sant Pare diluns que contavem XXIII de Deembre
volent obviar è provehir à tant crudelissima persecucio pronuncia è
designa sinch Legats en diverses provincias, ço es,
los reverendissimos Sr. Cardenal Niceno per França,
Anglaterra è Burgunya. Lo S. Cardenal de Napols per esser
president en la expedicio de XX galeres è dos naus que arma la sua
Beatitud, è à tota la armada de la Majestat del S. Rey Don Ferrando è de la Sria. de Venecia. Lo S. de Cardenal de Sant
March per anar en Alamanya, Ungria è Polonia. Lo S. Cardenal de
Arieto per excitar tots los Senyors è Pobles de Italia à convenir
en aquesta expedicio. E ha nos ha volgut assignar tota la provincia
deSpanya la qual sens dubte per esser tanta è tant
amplissima regio merexia maior precellencia è auctoritat de
persona no res meyns (nichilominus) per obtemperar à
la sua Stat. è per lo desigardentissimo que tenim de
visitar è servir la Mtat. del S. Rey no havem recusat de pendre
aquesta Provincia sperant que lo nostre Mestre è Salvador Jhesus en
aquesta sua causa tant necessaria nos illustrara per tal
direccio è via que farem alguna fructuosa operacio per remey
de tant calamitosa tempestad de la republica cristiana,
à lahor e gloria sua, è augmentatio de Sancta Mare
Sglia (Esglesia, Eglesia y demás variantes), è encare à
special è relevat servey de la prefata Mtat., è particular benifici
è comoditat de ots (tots) aquexos regnes. E per se duhir (dos
palabras separadas) aquesta legacio al desigat efecte, nostra
partida per anar aqui, Deu volent, sera molt presta. Volem de totas
aquestas coses sia certa vostra S. A. aço que si alguns
negosis li occorreran en lendemig que starem aci
per partir, fiablement nos puxe scriure. Car en aquesta
cort romana mentre que aci serem, è en la nostra
legacio com siam aqui pervenguts, desijam fer per
aquella com per hun nostre car.m (carissimo, carissim) germa.
Valeat paternitas vestra semper felix. De Roma à XXX de Deembre,
1472. = Vester aut frater R. Car.lis Valentinus
Vice-Cancell.
Abaralla's:
( Asbaralla's). Abarrerar:
Parar, aturar. Abarter:
Planta
silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es
va fotre de cap als abarters". Abotonar:
Botonar, ex: "Abotona't lo tabardo que se't veu massa pantxa
així"... Aburnar:
Empaitar, (Tossar),
ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en
sec". Acassar:
Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar
paes. Acometre:
( Acassar). Aconseguir:
Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on
naa". Aconsigar:
( Acassar). Acorronar:
Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per
mostrar afecte. Acostipat:
Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo
acostipat". Acotrassar:
(Fargar). Acotxar-se:
Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina que li foten mal
los rinyons". Actrís:Actriu.
"Com se deie aquella actrís que feie el paper amb Car Gable a
Lo que el viento se llevó?" Acutit:Normalment
aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val
re, astà molt acutit!". Adelanto:
Progrés, avenç, ex: "Guaita! Quins adelantos". Adés:
Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol
dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i
tripons pel bullit". Afaram:
Aligot, home de gran embergadura, ex. "Al aquell afaram
realment es va asfarair". ( Matalot). Afedelisto!:
Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari
més o menys intel.lectual, ex. "-Diuen que l'aspirina cure lo
mal de cap. -Oh sí, afedelisto!". 1)
Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest"
sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en
conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura
arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo"
era més intel.ligent que ser "llest". 2)
Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió
castellana que deien com a crit de guerra "porlafedecristo",
i els lleidatans per fotre'ns la repetíem, però com el nostre
castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així:
"afedelisto!". Afededéu:
Expressió típica que s'usa indistintament. Afedelòstia:
Com Afededéu però
amb més mala llet. Afedemón:
Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho
hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu. Afedeneu:
Expressió anàloga a Afedemón i Afededéu. Afortar:
Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm
los cordills". "Aforta l'arradiet". Afuar:
(La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés
que surton a pasturar". Agatxipar:
Arreglar, mudar, anar ben vestit. Agenda:
Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar". Agitar-se:
Tumbar-se, ex: "Agita't al llit home!". Agolut:
Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de
la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo am
un tros de pastel". Agon:
( Aon). Agullar:
( Antagullar). Ah
txiquets!:
Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen
robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons
i, ah txiquets!, Tots a córrer!!" Àige:
Àger. Aigualera:
La rosada de la matinada. Aixins:
Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines. Aixolet:
Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de
carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina". Aixuar:
Eixugar, ex: "Aixua't lo cap abans de surtir al carrer que si no
agafaràs un acostipat de l'òstia". Aixurriar:
Espantar, fer marxar a algun animal del puesto. Albatàrric.
Albatàrrec, també s'accepta la variant Albatarri. Alego:
De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No
tardos eh? Tranquil que alego vindré". Alegolego:
Molt més que Alego,
ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo
camp". Alendar:
Alenar, respirar. Alicòptero:
Helicòpter. Allavontes:
Llavors. També hi ha variants
com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores... Am:
1) En, ex: "Am part tens raó". 2)Amb,
ex: "Am lo axpersor aquet regarem tot lo jardí".Ambafar:
Empanyar-se els vidres del cotxes, ex: "No hi vec res, porto
tots los vidres ambafats". També s'utilitza en el sentit d'estar
tip com un lladre.
Ambaparar:
Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si
és alt aquet txiquet!".Ambastar:
Fer passar el fil per primera vegada per una tela abans de
cosir.Ambastida:
Bastida, ex: "Poseu l'ambastida que pintarem la
fatxada". Ambentar:
Afalagar, tirar floretes. Ambitats:
Convidats, ex: "Guarda lo vi bo per quan vingon
ambitats". Ambusteria:
Mentida, cosa no certa. Ambúrnia:
(Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi
pal tractor". Ampacadora:
Màquina que serveix per fer feixos de
palla. Amparrilla's o Amparrala's:
Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si
caus et fotràs de cap a la secla". Ampastrar:
Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També
s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el
significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va
ampastrar contra l'abre". Ampastre:
Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin
ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó". Ampegar:
En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va
ampegar l'acostipat". Ampercellar:
Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes. Ampessar:
Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a
ploure alego". Ampic:
Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló
de Farfanya ia us farem un truc". Ampiocat:
Estar una mica malalt, però no gaire. Ex: "No va vindre a juar
a fútbol perquè astae ampiocat". Ampostada:
( Palmar). Amplear:
Fer anar, utilitzar. "Si un cas demà no amplees la trisella
truca'm que l'amplearé jo". Amplenar:
Omplir, també s'accepta Aumplir o Complir. Amporlanar:
(Barbens,
Anglesola)
Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a
l'hora prové de la ciutat nord-americana. Imagineu-vos com n'és
d'usual que a Barbens tenim el topònim els Esporlans. Allí és on
anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia
Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de
pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els
Esporlans. Ampressió:
Impressió. Ex: "Tinc l'ampressió que avui caurà una pedregada
que'm fotrà totes les pomes anlaire". Amprimeria,
a l':
Al principi, ex: "A l'amprimeria no hi havia dingú, pero
després s'ha anat aumplint de gent". Amprimenceria,
a l':
( Amprimeria, a
l'). Amprimir: Imprimir,
ex. "No vai púguer amprimir la pàgina aquella perque no me
txanae la màquina aquella".
Ampudegar: En
el sentit de molestar algú a altri. An
ves de:
En lloc de, ex: "An ves de fer lo que li diuen fot lo que
vol". Ancabat:
Després, en acabar de, ex: "Vine ancabat, que ara tinc
fenya". Ancanteri:
Entés com a "ésser un encantat", ex:"No sigos
ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns
ulls... mausssss, quins ulls que fot!" Ancants,
los:
Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves
(pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres
t'havien de desencantar. Ancaparra's:
Entossudir-se en quelcom, encaparrotar-se, ex: "Lo nen s'ha
ancaparrat en que vol la Barbi aquella per reixos". Ancavalla's:
Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria que
ancavallats astan alli a l'hort". Ancebar:
Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero
com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt": Ancòrdio:
Un destorb, ser un mal de cap. Ancontres:
( Amcontes
de). Andebades:
( Andebaldes). Andebaldes:
Debades, fer les coses perquè si. Andicció:
Injecció, ex: "L'hai hagut de fotre un andicció als tosinos
per lo de la pesta porcina aquella". Andiot:
1) (en sentit figurat) Moniato. 2)
Gall d'indi, ex: "No havie manera d'agafar l'andiot per Nadal,
només feiem que aconseguir-lo". Andivinar:
Endevinar, ex: "Mireu nens, avui us contaré una
andivinansa". Aneular:
Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són
pitits que s'aneulen". Anfós:
On fos. Anfuronar:
Acció d'anar darrere d'una femella. Angabanyar:
Quedar bufat, ex: "Lo forro polar no't quede tan angabanyat com
l'anorac". Angolfa
o
Angorfa:
Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no
fotin nosa". Ànguila
de vàter:
Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules
malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus. ( Pop
d'aigüera). Animorar:
Enamorar, ex: "Fot un bo que animore". Anlaire:
1) Entès com "xafar la guitarra", en castellà "aguar
la fiesta", ex: "Van arribar los novios de les paes
aquelles de Torrelameu i mos van fotre la festa anlaire". 2)
Trencar, fer malbé, ex: "Li van fotre una pedrada als morros
que li van fotre lo portell anlaire". Anlluciar:
( Lluciar). Anorabona:
Enhorabona. Anou:
Nou (la fruita). Anquet:
Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet
puesto ham d'anar?". Anrecordar:
Recordar. Anradere:
Endarrera. Anredar:
Confondre a algú, ex: "No m'anredos que et fotré un mastegot
que t'ambarcaré". Anreulat:
Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic
ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a
terra". Anruna:
La runa que es produeix als edificis en obres, ex: "Tota
l'anruna que hi ha amb aquet contàiner només fot que
pols!" Ansacte:
Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte!
Lo de la camisa blava". Ansaijar:
Assajar. Ansou!
: Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt
utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no
hi ha dingú??". Ansufatar o Ansofatar:
Ensulfatar, ex: "Vai a ansufatar els mançaners i els
pressiguers". Ansundemà:
( Aundemà). Antagullar:
Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos
astan antagullant". Antrepussar.
Ensopegar. Antxovat:
Estar en un lloc estret i xafogós, ex: "A l'autobús de la
Bordeta de bon matí has d'anar antxovat". Antxumar:
Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que
m'amprenye". Antxumenia:
(Txuminia). Anverenar o Anvirinar:
Enverinar, emmetzinar, ex: "M'han anverenat lo gat amb los
sulfats". Aondé?:
On és? Aparar:
Parar, ex: "Si no apares lo motor del motocultor se gastarà lo
gasoi". Apàriat:
Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun
lloc. Àpit:
Api, herba que es posa al caldo o es menja amanida, ex: "Fot un
raig d'oli a l'amanida que els llicsons i l'àpit
amarguegen". Aplucar: Aclucar.
"Apluca't los ulls si no vols que t'entro pols". D'aquí ve
el joc de "la pluca". Apretar: Pitjar,
prémer, polsar, ex: "No apretos aquet botó per res del
món!!!". Aquestos:
Aquests. Aquet:
Aquest. Aquídellà:
En cap lloc en concret (Porai),
ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a
distreure'm". Aragall:
Marca que deixen les rodes dels cotxes. Àrbit: Àrbitre,
també s'accepta la variantàrbrit,
ex: "L'àrbit del Lleida mos va pitar tres penaltis". Arguillat:
Brut. Arie:
Aire. Aringada:
Arengada, peix que es sol menjar per esmorzar acompanyat de raïm,
ex: "M'hai futut l'aringada aquesta de casco per asmorzar i
només fai que beure." Armós:
Formós, majo, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina,
afededéu que no s'assemble gens a son pare". Arraventar:
1) Trinxar o fer malbé quelcom. 2)
Estar molt cansat, esgotat, ex: "Estic arraventat de tant
córrer". Arreclau:
(Reclau). Arrecollons:
Igual queArrecony,
però en masculí. Arrecony:
(Bellcaire) Expressió no gaire amistosa, ex: "Arrecony si
t'angantxo!". Arrecular:
Tirar enrere, ex: "No't mogos del puesto que arreculo am lo
tractor i no sigo que et txafi". Arreculat:
1)Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt
arreculats". 2)Retardat
mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo
tan arreculat...". Arremolcar:
Remolcar, arrosegar un vehicle, per exemple. Arrifar:
Rifar, sortejar, ex: "Allà als pagesos arrifen una cistella amb
la loteria de Nadal, i afededeu que fot goig eh?" Arrofeixar:
( Arropenjar). Arrofredat:
Refredat, acostipat, ex: "Cagondena, vaige un arrofredat que hai
agafat per surtir al tros am la samarreta d'Andorra am ple
desembre". Arromangar-se:
Doblegar les mànigues de la camisa cap amunt. Arropenjar:
Repenjar, recolzar, ex: "Paracon am arropenjar-te a la paret que
ton oncle acabe de pintar." Arroplegar:
Replegar, ex: "Arroplega les borrasses que ia han caigut totes
les aulives". Arruixat:
Arrauxat. Asbafegar:
Respirar d'una forma desmesurada generalment després d'haver fet un
gran esforç, esbufegar. Asbalsar:
Enfonsar, afonar. Asbaralla's:
Barallar-se. Asbregar:
(Almenar) (Asfregar). Asburiac:
(Murissec). Asbutifarra's:
Fer-se mal, amb ferida oberta. Ascafanyit:
Esquifit, poca cosa. (Sirilleta). Ascandall:
1)Percentatge de pomes que els pagesos han perdut per culpa d'una
pedregada. 2)Sel.lecció
del bestiar a l´hora de comprar-lo, ex: "D´aquestos vint
tocinos en farem un escandall i agafarem aquestos 12 que són més
grossots". Ascalestro:
Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un
ascalestro!!!" Ascar:
1)Buscar, cercar. 2)
Posar ham a la canya per anar a pescar. Ascardillar:
(Os de Balaguer) (Ascatxigar). Ascatxic:
Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat. Ascatxigar:
Esquitxar. Ascaufar:
(Ascofar). Ascartxinar:
(dialectalisme almatretenc) Esquitxar. Asclatassoner:
Empipador. Ascofar:
Escalfar, també es diu acalentar. Ascremalletes:
Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per
penjar l´olla. Ascunilla's:
Amagar-se. Ascupinar:
Escopir. Ascursió:
Excursió, ex: "Demà portarem a la canalla i als padrins a
voltar porai d'ascursió". Asfarair:
Esfereir, ex: "Ma germà ancara astà asfarait de que a la
tardor vaiga amb màniga curta". Asfilagartxar:
Esfilagarsar, desfer en filagarses. " Trauras-te los pantalons
aquestos que astan tots asfilagartxats i miraré de
cusi'ls". Asforrar:
No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia. Asfregar:
Netejar quelcom fregant fortament, ex: "Asfrega bé los
calçotets al safareig que sino no martxe la pudo". Asfuga's:
Fugir, escapolir-se, ex: "Tu! No t'asfuguis que has d'anar a
ansufatar los aumellés!". Asfuriar:
Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer
asfuriar los asparavers." Asfurriagallines:
Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals
a la vora passava el tren. Asgolfa:
(Angolfa). Asguirtxar:
(Ascatxigar). Asmaiat:
Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan
rato sense jalar". Asmall:
Destralada (directament). Asmari:
(propi del Omellons) Armari. Asmolls:
Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a
la brasa. Aspabil:
Espavila't, ex:"Aspabil que fotem tard". Asparaver:
Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns
asparavés que me foten bastanta mala pinta". Aspàric:
Espàrrec. Aspartenya:
Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada
correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové
de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit
calçat. Aspategar:
Espetegar, ex: "Fitsa't com aspategue la bossa de cucs que hem
futut a la txera": Aspentar:
( Aspenteijar). Aspenteijar:Empényer.
"Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un
sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en
diuen "amputxar".Aspényer:
(Aspenteijar) Asperadrap o aspedadrap:
Cinta de roba adesiva, ex:"Si no calles te fotré un bossí
d'asperadrap d'aurella a aurella". Aspertxar:
(Ascatxigar). Aspertxellar:Fer
esquitxos amb aguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots
Sants lo mossén va espertexellar tot lo simintiri, i als que hi erem
també mon va tocar" Aspitós,
estar:
Estar cofoi, content. Aspolla's:
Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta
paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es
treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots
mania" Asporgar:
Podar. Asprés,
fer:
Fer expressament, ex: "Segur que no hu van fer asprés això de
treure la llum?" Asquerar:
Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae
tant pansit ia comence a asquerar". Assebar:
Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, not surtirà
l'aigua". Assera:
Vorera, voravia, ex: "Passa per l'assera no sigo que't
txafon!". Asseregat:
Assedegat, quan hom té set. Assipar:
Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sino aquesta
nit no se t'atançarà cap paa". Assussegar:
Sosegar, tranquil.litzar, ex. "Asussegat que alego vindrà lo
tren home!" Astamoir:
Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha
astamoit la mosca aquella collonera." Astararany:
(propi dels pobles de la Ribera del Sió) (Teraranya) Astarracada:
Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex:
"Es va fotre una santa astarracada tot baixant del
castell". Astarrossar:
Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va
astarrossar a l'acera." Astaste:
Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de
compra't aquet relotge si no tens quartos." Astauvins o Astaulins:
(Estauvi). Astenasses:
Tenalles, alicates, ex: "Abasta'm les astenasses que hai de fer
un apanyo." Astigos:
S'empra com a negació de astaste:
"no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre
cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io" Astijores:
Tisores. Astirabec:
Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat
d'astirabecs amb un ou debatut". Astirores:
(Astijores). Astollador:
La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera. Astopenc:
Carn aspessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs
durs per exemple. Astrintxonar:
Estrinxolar, esbocinar. Astrolic:
Entremeliat. Astulzí:
Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les
matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les
ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et
mascararàs d'astulzí". Astuviar:
Estalviar, ex: "Si no astuvies mai siràs un home de
profit".
Astutx:
Estoig. Ex: "Trau los plastidecors de l'astuxt que
pintarem". Asvaporar:
Evaporar, ex: "Tanca la grasiosa que si no
s'asvapore". Asventat:
Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo
Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un
asventat". Asvuliac:
(Murissec). Atapit:
Compacte, atapeït, ex: "Anquesta taula astirem molt atapits,
poder que nem a una més gran". Atarrossat:
Fet a tarrossos, ex: "Lo sucre no cau del pot perquè astà
atarrossat i l'hai de desfer a cops de cullera." Ataubar:
(en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut
d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat". Atigos!:
Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui
quiet. Ativoca's:
Equivocar-se. Atopetar-se:
Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que
ve". Atre:
Altre, el femení és Atra,
i els plurals atros i atres. Atxum,
beure:
beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic
trobar lo boc del porró babat". Atxurar:
Arreglar,en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben
atxurat a la boda del Nasi". Atxutar:
Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's
fa fosc i vol ploure" Aubà:
Expressió de sorpresa, negació o rebuig d'un fet, ex: "Lo
Mariano s'ha trencat una cama. Aubà!!! No fotis" - Au va ! Aubada:
L'albada, temps que transcorre des del trenc de l'alba fins a la
sortida del Sol. Aubaga:
Obaga, lloc ombrívol. Aubagés,l':
Albagés. Aubarda:
Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran
aubardes". Aubat:
Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó. Aubenc:
Terra fèrtil, humida. Aubert:
Obert. Aubergi:
(Baix Segre) (Prèssic). - Alberge : abrecoc Aubergínia:
Albergínia. Aubesa:
Albesa, són famoses les pintades per la carretera dels quintos
d'Aubesa. Aubricoc:
Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc. Aufals:
Alfals, ex: "Dóna aufals a les bèsties per a què
menjon". Aufarrat:
Ou ferrat. Aufegar:
Ofegar, ex: "Treu-me la soga del coll que m'aufego". Aufendre:
Ofendre, ex: "No sigos tan aufendós". Aufensible:
Aufendós. Aufés:
Alfés. Auficina:
Oficina, ex: "A l'auficina d'ampleo havia una cua de
por". Auforja:
Alforja, ex: "Lo ruc del Tomaset va més carregat amb les
auforges!!!". Aulivé:
Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua
que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el
gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels
arbres. Auliva:
Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu
força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les
famoses aulives
arbequines que
fan l'oli tan bo. Aulor:
Olor, ex: "Els tocinos foten un aulor..." Aumella:
Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels
calçots?". Aumellé:
Ametller, arbre de l'ametlla. Aumit:
Humit, moll, ex: "La roba encara astà aumida". Au
món:
Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món". Aumplir:
(Amplenar) Aumosta:
Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les
mans". Aun:
(Aon) Aundemà:
A l'endemà. / en son demá, ensondemá / Auperar:
Operar, ex: "Han auperat a mon padrí del ginoll i l'han
aspallat més de lo que astae". Aurella:
Orella. Nota: La majoria de paraules que en català comencen en "o",
en la variant dialectal lleidatana se comencen en "au". Auralita:
Material de construcció ondulat emprat per cobrir
taulades. Aurellanes:
(Aurilletes). Aurellaunes:
Obrellaunes. / obrilates / Auridor:
(Aurellaunes).
De fet, es pot traduir tant per obrellaunes com per tirabuixó
(llevataps). Ex: "Andés l'auridor? que ia mos ham acabat la
botella de vi i n'ham d'ancetar unantra". Aurilletes:
És un producte de pastisseria molt típic a Lleida semblant a la
coca de sucre. Famoses les aurelletes de
Cal Murillo a la plaça Sant Joan. Aurinar:
Pixar en vocabulari culte. Aurineta:
Oreneta, també s'usa la variant Gruneta. Aurir:
Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!" Autallada:
En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que
et dic i ia faràs cap." Avamba o Auamba:
(Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau. Averar:
Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa
alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal
que no hi arribe". Avere o Avore:
A veure. Avespa:
Vespa, ex: "Vigila on te fots que astà ple de nius
d'avespes". Avorar:
Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de
frente i ancara mos fotrà un susto!". Axara's:
Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular
creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa,
i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar
aquella paa de siguida es va axarar".
Babadero:
Pitet. Ex: "Fot-li un babadero al txiquet, que no s'ammarrano'l
jarsé" Babosa:
Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets,
llim. Bacsacada:
Moviment brusc, sacsejada. Badejo:
Bacallà. / abadejo / Bafurós:
Hom que va porc, brut i malfargat. / malfarjat / Baixant:
(Maixant). Bajoco/a:
Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos
bajoco home!!! la paa aquella se t'andú a l'hort quan
vol!" Baldador:
Gronxador. La variant Columpi no
s'accepta ja que és un castellanisme. Baldar:
Gronxar. Baldi:
(Galleta). Baldring-baldragues,
ser un:
Ser un trapella. Ballofa:
Butllofa, ex: "L'atre dia me vai cremar amb la txera i guoita
quina ballofa m'ha surtit". Banc:
L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella
que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la
tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus". Banc
del Sinofós:
Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins
s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per
l'artrosi...", "Si no fos pels anys...". Banqueta,
la:
Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el
riu a Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres
contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels
rius, canals, sèquies... Bardo:
Pallisa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa,
sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies". Barrada:
Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que
l'ambarcaràs!". / cop en una barra (fusta) / Barral,
lo:
(Silló). Bassinet:
(Bassí). Bassí:
Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino
per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato". Bastanta:
Femení de bastant, ex: "No hi ha bastanta aigua per púguer
regar lo bancal". Batam:
Clatellot, mastegot, bufa, ventallot. Batissac:
Precipici. Bauba:
adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet
(ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba
quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la
bauba aquella! Tot li fa sa mare." Becanyeta:
Becaina, migdiada. Besito:
Petó, ex: "Nena, dali un besito a la iaia que sino no't darà
paga". Biciclista:
Ciclista. Birinar:
Berenar. Bisenfí:
Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de
terra, i traslladar-lo cap a una altra banda. Bitxo:
(intradussible), ex: "Astàs fet un bon bitxo tu!". / bicho / Blabàs:
Peix de riu semblant al salmonet. Blair:
1)Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex:
"Avui fa un sol que blaix." 2) Anar ple de picades de
mosquit, ex: "Aquesta nit los mosquits m'han fotut ben
blait!" Blavar:
Acció de fer blaus, pegar fent mal. Bò:
Ordre per a que el ruc s'aturi. Bolló:
Pellarofa del blat. Boranit:
Bona nit, "Au" dis-li boranit a ton pare i cap al
caixó!". Bordonera:
Fumera. Gran quantitat de fum. Boria:
Element característic de la meteorologia lleidatana. / boira, broma, dorondón, paora (niebla) / Borinot,
al:
Joc on juguen 3 txiquets (o més). Els dos dels extrems li podien
fotre hòsties al del mig a la mà, que es posava devall de
l'aixella, i aquest s'hi podia tornar amb un cop de mà a qualsevol
dels altres.Un altra versió és que algú li fot un pinyo al que fa
de borinot, i si aquest endevina qui ha estat, l'altre para. Bot
de pernes:
Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat
mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal
d'aigua" Botar:
Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va
botar foc i se va donar a la fuga". Botés:
Rambla d'Aragó, ex: "Crida un tacsis que ham de nar fins a
Botés". Brassal:
Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques
cassolanes, tant per fregar o rentar la roba. Brillo:
No l'hi he trobat cap traducció tampoc, ex: "Fot lo camp!!
Brillo d'aquí" / úspen ! / Bucoi:
Recipient de grans dimensions. Carretell. Bueno:
Bé, i tant! Bultra:
Bosc de riu. Buixir:
Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de
buixir". Buli:
És un joc de nens de Lleida que es sembla una mica al beisbol, però
enlloc d'amb una pilota, s'hi pega cops a un bastonet esmolat per les
dos puntes i que s'aixeca desde terra amb el mateix bat, i quan és
enlaire s'hi fot una castanya i s'angega lluny. Burtxongar:
Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu
és: burtxongada). Butirí:
1)De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí". 2)Cosa
petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet
pintinat semble un butirí".
Caaaa:
Expressió de disconformitat, ex: "- Mesemble que plourà.
- Caaaaà, no veus que ia es pose ras". Cavà:
(Cuba). Cabana:
(sentit figurat) (Moniato). Cabanera:
Camí de muntanya pels ramats i el bestiar. Cabdellada:
Col. Cabessudo:
1) Tossut. 2) Cap gròs (els de les festes majons), ex. "Au
venga que anirem al passacalles a els cabessudos". 3) També és
pot aplicar a la gent de cap prominent: Ex: "No veus que
cabessudo aquest tio, igualet que un txupatxup".Cabiró:
Cigar, puro. Cadolla:
Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les
roques, gorg. Cagasses:
Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la
decantació en les fàbriques d'oli. Cagarella: Porgadures
del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues. Cagos:
Cagaments, en sentit figurat, ex: "Quan mos va que li fotiem
les peres al pagès va ampessar a fotre uns cagos": Caixer:
(Almenar) (Banqueta). Caixó,
anar al:
Anar a dormir. Caldar:
Suspendre. Caletro:
(Sanderi). Calistro:
Gitano, sobretot als clàssics del carrer Sant Carlos. Calitrau:
Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau,
que foten un vi que mate" Callar:
Interjecció usada per dir a hom que s'esperi, ex: "Que la
padrina no pot pujar a la DKV? Calla que vinc a ajudar-la!". Camacu:
Ciutadà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Altrament
anomenats Pixapins o Diesels. / què maco ! vore "farigolero" / Camalluent:
Camacu que es caracteritza per anar pel camp amb txandal de
Tactel. Camí:
Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot
l'aigua de la fassera". Campetxano:
També molt típic d'aquí i no té traducció, ex: "És un paio
molt campetxano". Campos,
los:
Els Camps Elisis, ex: "Me'n vai als Campos a donar un
tomb". Candau,
tirar el:
Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar
que caiguin els fruits.Candonguer:
Lent.Cantamanyanes:
Persona amb poca credibilitat. Ex:"No li fotos cas que aquest és
un cantamanyanes".Canyardo:
Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del
ked. Canyot:
Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de
cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la
collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que
serveixi d'adob. / rostoll / Caparra:
Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos. Capçal:
Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los
morros". Capcer:
Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany". Capçot:
(en sentit figurat) Moniato. Capellà:
Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un
estornut. Capiguer:
Caber. Capitonya:
Tombarella. Capradera:
Construcció de pedra. Caraba,
ser la:
Ser tremendo, ser el que no hi ha, ex: "La canalla d'avui andia
són la caraba." Caragolina:
Caragol blanc petitet. (Son molt bones amb ceba i tomata). / caragola /Carallet:
Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo. Carallindo:
Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No
veus que ia'stá tot tancat i barrat?"
Carejar: Amagar
les pomes al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al
damunt.
Carnús:
En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que
carnús".
Carpesano:
Carpeta d'anar a estudi.
Carrantxó,
pujar a:
Pujar a coll i bé.
Carreró:
Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels
camins.
Carrincló:
Paraula lleidatana, d'origen gitano, que vol dir "boig",
"bohemi". L'expressió "Lleida carrinclona" prové
de les farres que es fotien els gitanos ja abans de la Guerra Civil
per Lleida i voltants. També significa persona poca-solta, arrauxada
("arruixada").
Cascaballico:
(Colló de
Flare).
Casibé:
Gairebé. "Casibé se fot un gol an pròpia porta".
Cassigall:
1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls". 2)
Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels
autors: A Lleida, quan la roba es vella, enlloc de tirar-la la
estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de
reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls).
Ex: "- Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos?
-Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls" Cassola
de Tros:
Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina,
caragols, costella de tosino, cansalada, butifarra negra, butifarra
blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també
aspinacs. I amb això se fan concursos i tot!!!!! De tots són ben
coneguts los concursos de Cassoles de Tros de Juneda o
Alcoletge. Castell,
lo:
La Seu Vella, que no és un castell. Catarroja,a:
És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats,
crides "catarroja
Pere" i
aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a amb la vila
de Catarroja a l'Horta valenciana. Catipè:
Mal aulor. Catitomba:
(Capitonya). Catxap:
Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí
es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és
un lludrigot.) Catxar:
Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del
matrimoni. Catxassa:
Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet
paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la
tarde" Catxaup o Catxú o Catxup:
Ketxup. De fet aquesta és la paraula que he trobat amb més
pronunciacions diferents. Dingú diu Ketchup. Catxifollat:
Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té
l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per
asmorzar". Catxipanda (o
Cutxipanda): Samfaina. Catxumbeca:
(Capintonya). Catxurro:
Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes.
Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla,
antigament, esdevenia la categoria de joc. Cera:
(Assera). Cini:
Cinema, ex: "Vai nar al cini a vere Independensdei i no'm va
agradar ni molla".. Cintaislant:
Cinta aïllant, ex: "Porta'm lo cintaislant per fer
l'empalme". Círcol:
Circ, ex: "Demà portarem la canalla al círcol". Cisca:
Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que
ham de comprar los pebrots i les aubergínies per
escalivar".. Clafoll:
Pela exterior de l'aumella. / clofo / Clamor:
Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua
que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És
sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la
clamor". Claro!:
És clar!, ex: "Claro, amb aquesta calor qualsevol no hi va a
les pecines!" Clasca:
La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols. Claviller:
Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar
al metge". Cloresterol:
Colesterol, ex: "Hai nat al metge i m'ha dit que no puc minjar
cansalada pel cloresterol." Coca
Enramada:
(Coca de
recapte). Coca
de recapte:
Coca de samfaina. Es pot posar ceba, aringada o llangonissa. Codís:
Còdol, en anglès Rolling Stone. Codonyac:
Codonyat, espécie de compota de codony. Colagró:
Acidesa, ardor d'estòmac. Col.leigit:
Col.legi, lloc a on van los nens quan són pitits, a apendre
coses. Colló:
(Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi,
desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa
tia." Colló
de flare:
Espécie de pruna. Collons
d'Andares:
Lloc llunyà i indefinit, a la quinta forca, ex: "Fins al Secà
vols nar a peu? Pero si astà als collons d'Andares!". Comèdies,
les:
Representació festiva que es fa generalment la canalla als pobles
per les festes majons. "Quenon començat encara les
comèdies?". No confondre amb "anar
a la funció".
Aquesta expressió siria aplicada a una representació una mica més
seriosa, o adulta.
Comparativa:
Cooperativa (en zones del baix Segrià i Garrigues). Complir:
(Amplenar). Conto
que:
Crec que, m'assemble que, ex:"Conto que són les tres, me'n vai
cap al caixó". Consagrat:
Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill
eh?." Cor:
Corre, ex: "Cor! que fots tard!" Coranta:
Quaranta. Corder:
Xai, be. Corna:
La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura,
que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou
bona. / cona, del latín *cŭtĭna, derivat de cutis, pell / Corralina: Corral
dels tosinos. / soll, latín <*SUILE, <SUS, «gorrino») / Cort:
Cor. Cotxe dels
calçots:
Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per
acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja
que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i
ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja
tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava
aquest negoci tenien el malnom dels calçots. Cotxo:
1) Cap cop, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella
malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo". / cacho / 2) Porc,
verro. Crivell:
Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà
al cap". / cribassa, cribasses, crivassa, crivasses /
Cuba:
Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son
petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".
Cuculladra
marina:
Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de
ponent a l'hivern. Cucumassa:
Tipus de bolet. / Cugomassa / Cuentos:
Històries, excuses, ex: "No'm vingos amb cuentos que ia tinc
prous maldecaps". Cultivador:
Màquina agrícola que serveix per a desfer tarrossos de terra en un
tros. Es fa servir quan la terra està molt atarrossada. Cumplir:
(Amplenar). Cunya:
Cuina. Curra:
Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després
d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la
terra.
Daixonses:
Això d'aquí. Dallonses:
Allò d'allà.
Davons:
(Allavorens).
Debatut,
(ou):
Ou batut.
Debodebò:
De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és
un pirill, us hu dic debodebò". / de verdat /
Defora,
nar al:
Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo
tractor".
Demés,
los:
Els altres. "Sols ham vingut naltros, los demés s'han quedat
foten la mesdiada".
Dentrar:
Entrar, nar cap dins.
Derreng:
Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores
derreng".
Desabotonar:
Desbotonar.
Desaigüe:
Desguàs, conducció per treure l'aigua que queda emmagatzemada en
algun lloc, ex: "Abuida l'aigua que quede antollada al tros pel
desaigüe".
Desantés:
Passota. "No sigos tan desantés i quan t'heu diu ta mare fes-te
el llit! hombre ia...". / desentés, desentesa /
Desbrostimar:
Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo. Des
de luego:
Això vol dir moltes coses: i tant que sí! o altres coses que no
trobo ara com posar-ho. Desembullonar:
Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra. Desfondre:
Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a
l'istiu". Desjecte:
Descuidat amb l'aspecte personal. Despedregadora:
Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues,
que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi
cultivar. Despusaí:
Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans
d'ahir. Despusdemà:
Passat demà. Dessustanciat:
Sense substància. Persona que només diu rucades. Destraler:
Persona que ho fa malbé tot. Destrossar:
Descordar, desbotonar. Desumflar: Desinflar,
ex: "Au! s'ha desunflat la roda del Pasquali i ara no podré nar
a amprimar lo tros". Desvaguerat:
Persona que està rato sense fotre res. Devall:
Davall. Diferiència:
Diferència. Dijaus:
(Ribera del Sió) Dijous. Dillums:
Dilluns. Dimats:
Dimarts. Dingada:
(Aringada). Dingú:
Ningú, ex: "No hi ha dingú" Disme:
Digues-me. DKV:
Furgoneta típica de pagès anomenada així perquè era el nom d'un
model de la furgoneta Mercedes. La gràcia està que a partir de
llavors a totes les furgonetes d'aquest tipus se les ha anomenat
així. Ex: "Tu agafa lo tractor per nar al tros que io ia
agafaré la DKV". Dixar:
Deixar. Draparie:
Drapaire, ex: "Astaste al tanto quan passo lo draparie que li
darem aquets cassigalls". Dumenge:
Diumenge.
E
Encà:
Encara, ex: "Encà no ha arribat l'oncle Sisco del
tros." Engrassir-se:
Engreixar-se. Ensamar:
Reservar Entoldat:
Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante
dret". Entxuminia:
(això és d'Almenar) (Txuminia). / enchumenera/ Envedrit:
Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura. Ermo:
Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos". Erreclau:
(Reclau). Equits:
Ics, la lletra xeix, ex: "Ia has vist la pil.lícula del
Espediente Equits?". Escassapenes,
a l':
Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs
en aquet bosc" Escaufar:
(Ascofar). Escarrantxes:
Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar
per les escarrantxes." Escarriar:
(Juncosa) Espolsar Escremalls:
Cadena on es penjen les olles als focs a
terra. Escurrípies: (Escurrualles). Escurrualles:
Sobres de menjar. Esmuriac:
(Murissec) Esporret:
Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat. Estauvi:
Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la
cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas
que aquet casso de betxamel cremo la taula" Estragat:
(Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí
fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc
atxecar-me del sofà." Estudi,
anar a:
Anar a classe. Ara aquesta expressió està una mica en desús. Et:
(Aquet). Eu:
Sí (afirmació), en el sentit de corroboració,
equiliquà.. Faldetes:
Faldilles, ex: "Lo vent regolfae i li va atxecar les faldetes
fins dalt de tot". Faltat:
Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.
Faram:
Es tota mena d'animals de corral. Farfanya:
Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar
a farfanya.
Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació
amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera). Fargar-se:
Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se. Farigolero:
Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent
predilecció per recollir el timó de les cunetes. Fassera:
Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny.
D'aquesta paraula prové l'expressió Animal
de Fassera,
que realment no és gaire bo que t'ho diguin. Fato:
Menjar. Femer:
Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent". / futimé de gen, femé de fem / Fenya:
Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té
fenya". Fenyotes:
Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho
tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han
d'anar fent apanyos. Fernando:
Rambla de Ferran, ex: "Lo dissapte van actuar los laxanbusto
abaix a Fernando.". Com a curiositat podem comentar que aquest
substantiu sempre ve precedit pel complement de lloc abaix
a,
es visqui on es visqui de Lleida, Fernando sempre serà
abaix. Festesmajons:
Festes Majors, ex: "Aquet cap de semana inirem de
festesmajons". Fítsat!:
Fixa't!, ex: "Fitsa't quants llimons hi ha a la nevera". Fixo:
Fixe, ex: "Se'm va quedar fixo mirant-me". Flareo Flari:
Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels
flares". Flas:
Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del
senglar". Flèndit:
Joc de boles. Flica:
Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la
cunya": Flòtil:
Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto
ple de flòtils!" Fora'l
Pont:
Cappont. De la mateixa manera, la gent de Cappont quan ha de creuar
el pont per entrar al centre de la ciutat usa l'expressió Anar
a dins a Lleida,
com volent dir que el barri és als afores. De fet, no fa gaire temps
que quedava el barri bastant lluny. Forniga:
Formiga. Forniguer:
Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i
en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot
el dia es veu. / Formigué / Fotre:
Verb comodí, serveix per qualsevol construcció verbal. Fotre
el Camp:
Anar-se'n. Frigir:
Fregir, ex: "Ia has frigit la cansalada?". Fullar
nius:
Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als
abres. Funció,
anar a la:
Als pobles, anar al ball o al teatre per la festa major. És més
seriós que "anar a les comèdies". Fúria,
amb:
Amb mala llet a la vegada que amb força. "Al de cal Jaumet li
van fotré un pedrot al cap amb tanta fúria que no ha fet mai mésres de bó." Fúria,
donar:
Empényer, ex: "No li donos tanta fúria al baldador que
girigue". Furro o Furo:
Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos
furro i vine amb naltros." Gabina:
Cabina de telèfons, ex: "Me fie gràcia quan lo supermán se
canviae dintre les gabines". Gaburro:
Peix de riu, de sabor no gaire preuat que té moltes espines. / A Beseit es un bulto, infecsió o inclús tumor que sels fa als animals (o a les persones) /
Galdir:
Menjar, fotre's fart.
Galdós:
Malalt, gripós. També s'usa en sentit de brut i
pringat. Galipàndia:
Refredat, constipat, calapàndria, ex: "Hai agafat una
galipàndia que me ragen los mocs del nas com si fos una
aixeta." Galleta:
Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré
d'aigua". Gamusinos:
Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions
a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt
que a l'atre costat de cresta m gamusinos". Ganassot:
Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex:
"Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i
l'airgamboys." Gandutes:
Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les
entranyes. Ganyims:
Tonyina amb salmorra. Garatx:
Garatge, aparcament cobert, ex. "Dixa lo cotxe al garatx que amb
la gelada que fot demà no s'angegarà". Gargantxó:
Nou del coll, gargantella. Garie:
Gaire, ex: "Pac al tros quan fot rasca no hi vai
garie". Garrotín:
Música popular autòctona inventada pels calistros lleidatans.
Destaquen "Lo Parrano" (la invenció del Garrotín
s'atribueix popularment al "Parrano Vell"), "Lo Mestre
Tonet" (a la guitarra), "Canona" (a la guitarra),
"Perilleta" (ballador), "Terrines", "Faraón",
"Paquito Abolàfio", "Lo Marqués de Pota",
"Polvorilla", etc, etc... Més actuals són: Carles Juste
"Beethoven" i "La Violeta". Tot bon lleidatà ha
de saber al menos un bossí de carrerilla de la mítica cançó
"Garrotín Vell": "Lo Canona farà de jutge, / el
Parrano de consejal, / el Faliti d'alcalde / i el Bollons jutge de
pau. / I al Perilleta, per ser més pinxo, / lo farem
municipal".
Garrut:
Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que
antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè
era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir
l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al
garrut".
Gasiosa:
(Grassiosa). Gasoi:
Gasoli, ex: "Ia hi pots fotre gasoi a l'astufa que fot frescota
fora".
Gatita (Torregrossa):
Diadema dels cabells.
Gelaó:
Fredor. / geló / Gènit: Geni,
caràcter, ex: "Ton pare té un mal gènit que fa
asfarair". Gentilles:
Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt
ferro". Gep:
Joc que consisteix en tirar la pilota amb mala hòstia contra el que
està més aprop, només per putejar-lo. Aleshores para
aquest.
Gicar:
(Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal"
Gil:
Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!"
Giner: Gener,
ex: "Lo giner passat va fotre unes gelades que penjaen
candelabros de les taulades".
Ginoll:
Genoll. S'accepta la variant jonoll. / Ginocchio en italiá /
Ginollons,
nar de:
Anar de genolls, ex: "Cagonlonendedéu, ia va de ginollons pel
passillo de casa". / A ginollons cullía codoñs, codoñs cullía a ginollóns /
Gitano,
fer:
Cantar en el sentit de cridar l'atenció per la flagrant manca
d'estètica. "No et posos aquestos pantalonots liles, que fan
gitano". (Expressió bastant desafortunada). / lo gitano ere un tipo de ball, ix a Pedro Saputo / Gomàtic:
Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els
cotxes. / neumátic, (del griego Pneuma: aire), cuberta / Goreit:
Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret / (latín vervactu -> barbecho), guareit, goret : terra de conreu llaurada y encara no sembrada, espessialmén la que se dixe sense sembrá durán un o mes añs per a que descanso - fondária de la llaurada, del solc que se fa al llaurá. Fé poc guaret: llaurá a poca fondária. Per a llaurá terra nova no buscos un macho vell, per mol que apretos la rella no podrás fé bon guaret / Gosseria:
Mandra, peresa. / gossina / Granera: Escombra.
Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt
burrim".
Grassiosa:
Gasosa, ex: "Fot-me un porró de vi amb grassiosa".
Gremial,
la:
El carrer Salmerón. Dita així per una antiga fàbrica de gel
situada en dita baixada. Gribi,
fer:
Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No
rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi". / esgarrifá / Grípia:
Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'us
dins de l'expressió Fer
cara de grípia referint-se
a quan algú està emprenyat i fa morros. Guertxina,
fer la:
Guinyar l'ull. Guia:
Branca d'un arbre. Guié:
El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és
com un estòmac. Gumflar:
( Umflar). / unflá / Guinera,
jugar a la:
El joc de cuit i amagar, "l'escondite". Guixir:
(Buixir). Hole!:
Hola. Hòmens:
Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí
Homines.
Ia:
Ja. / ya /
Iagurt:
Iogurt, també hi ha la variant Llaür o Llegur. Indivil i Mandoni:
Cabdills ilergetes que van defensar Lleidade tots els cartaginesos i
romans que els anaven a tocar els collons. Actualment la seua estàtua
davant del Pont Vell és un punt de referència per als lleidatans. A
vegades algú per fer-ne mofa els han transvestit.
Jaca: Gec,
peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't
la jaca fill, ves que no t'arrofredos".
Jalar:
Menjar (verb), ex: "Avui m'hai jalat un bocadillo de pantomata i
berberetxos".
Jalo:
Menjar (substantiu), ex: "Anquet restaurant mos portaran tant
jalo que acabarem farts com a tosinos." / tocinos, tosinos o tossinos ? /
Jarsé:
Jersei.
Javier:
Xavier. Joca,
caçar la:
Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los
txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius,
perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels
pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé. / cassá cuan están ajocats, allocats / Jóvens:
Joves. Igual que passa amb Hómens,
aquí es conserva el plural llatí Juvenes.
Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom
de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta
llatina, quan correctament hauríem de dir Termes. Juador:
Jugador, ex: "Lo Setvalls és un gran juador". Juar:
Jugar. Jubilats,
los:
La llar de jubilats, ex: "Dona!!! Vine'm a buscar als jubilats
que vai a fer la butifarra". Juet:
(Juguet). Juriol:
Juliol. Juguet:
Joguina. Jusgats:
Jutjats. Keds:
Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes. Llangonissa:
Llonganissa. Llangost:
Llagosta, insecte ortòpter (phasgonura viridissima)
de l'ordre dels saltadors i de la família dels tetigiònids. En
resum, aquell bitxo que fa salts. També se li diu Llangosto. Llaó:
1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze". 2) Lleó,
el rei de la selva. Llaó
pelada, ser de la:
Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets
petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja
no). Llapissós:
Llefiscós, ex: "No posis les mans als fogons que estan molt
llapissosos". / apegalós, en grassa, brut / Llàpits:
Llapis, ex: "Aquet txiquet es tan txompo que antrepussa hasta
amb la ralla d'un llapits". / Este chiquet es tan sompo que entropesse hasta en la ralla de un llápis / Llaurer:
Llorer. / lloré / Llectua:
Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser
que vingui del francès laitue (Lactuca). / lletúa, lletuga, ensiam / Les Laitues (Lactuca), au sens botanique du terme, sont un genre de plantes annuelles de la famille des Astéracées (Composées) dont certaines espèces sont cultivées pour leurs feuilles tendres consommées comme salade verte. Ce genre comprend plus de 100 espèces. La laitue la plus cultivée est l'espèce Lactuca sativa à partir de laquelle les jardiniers ont sélectionné de nombreuses variétés et cultivars. / Lleit:
(Baix Segre) Llet. Lleme o Llemen:
Llémena, ou del poll del cap. Lletrero:
Rètol, cartell. Lleure.
(Ren). Llicsó o Llicsió:
Herba silvestre diurètica que es menja amanida. http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b6fp968a.gif LLETSÓ, Sonchus oleraceus, etimologia: probablement d'una forma llatina *lactitiōne, derivada de lacte ‘lleit, llet’, com ho fa suposar la forma provençal laitissouni la francesa laiteron, noms de la mateixa planta Sonchus (cf. Spitzer Lexik. 65). Lligir:
Llegir. Llimpiar:
Netejar, ex: "Quin siroll / soroll / més raro me fot lo
llimpiaparabrises". Lliró:
(difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos
de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar,
cagalló. Lloper:
Gos llop. Llord:
Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a
tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de
Lleida). Lluent:
Espavilat en el sentit de que un paio és un "geta", és
tuno, ex: "Lo Tros és més lluent que l'òstia". Llúsio:
Peix de riu (en el moment de fer el diccionari no em recordo com
són). / Lucio, lucio perca, mare de llus / Llussiar:
Esmolar una eina. / a Pedro Saputo en castellá ix quién nos luciará ..., y en fabla https://oszerrigueltaires.wordpress.com/2008/03/13/15-almudevar-pedro-saputo ¿Quién nos luciará as rellas?/ Llustrós, estar:
Entés com a estar atapit, saludable, grassot... / tindre lustre, llustre, gort / Lluvia:
Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de
l'ull. Lo:
Article ponentí. / y del occitan / Lule:
Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la
taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al lule
que después quede tot oliós".
Maals:
Maials. Magolar:
Aixafar, mastegar. Aquest és un altre fet curiós ja que en català normatiu el significat correcte de magolar és danyar. M'ai:
M'he, ex: "M'ai futut de lloros". / m´hai, m´hay / Maixant:
Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment
determinat, interpretat com inepte, curt. Malajandí:
Mal caràcter, mala llet, ex: "Quina malajandí té lo Manel, li
fot pedrada al gos perquè se li pixae a la roda de la DKV". / vore génit / Malament
rai!: Expressió
usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran
filòleg Joan Coromines (res a amb Miquel Coromines) sobre l'ús de
la paraula rai,
indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de
Lleida. / rai en aragonés / Malaprosavia:
(Maixant). Maletilla:
(Alguaire) Vividor i una mica delinqüent. Malmirrós:
Aplicat els nens petits, que no es troba bé i no se sap per què.
Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde
plorant" Malmoclar:
Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo
pentinat!" Malúria:
Sensació de dolor, malestar. Mançana:
Poma. / mansana / Mando:
Comandament a distància. Mandonguilla:
Moc tret del nas amb el dit, burilla. / mondonguilla, no tragues mondonguilles / Mangala:
El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et
fotrà cop de mangala". / gayata, gallata / Mangrana:
Magrana. Mània:
Màniga. / mánega / Mànic:
Mànec, ex: "Té la paella pel mànic!". Manoquilla:
Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la
manoquilla i no paro de fotre'm Reflex". / muñica /
Mantecado:
Gelat, polo (no pot considerar-se un castellanisme aquesta paraula
perquè un mantecado en castellà és una espécie de polvoró i no
un gelat), ex: "L'atre dia me vai sentar abaix a Fernando i me
vai fotre un mantecado de llimó i auricoc". Manya,
donar-se:
Donar-se pressa. Maralt:
(Belianes) Malalt. Mardà:
Dolent, entremeliat, brut. / lo mardá es lo borrego, mascle de la ovella/ Mardassot:
(Matalot). Marraco: Bèstia
típica lleidatana per espantar la canalla. Podria ser com una
lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun
filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però
jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!. Marturi:
Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo
marturi de quan plore." Matalòs:
(Moniato). Matalot:
Persona gran i patosa. També Onso vol
dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, aleshores la
paraula Afaram s'usa
més en animals. /
Matapagesos:
Mala herba que surt al bancals que té la tija vermellosa i que
s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a
sortir ràpidament, havent de tallar la rel per a què no creixi
més. Matapans:
Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners
sense raça. Mau
o
Maus:
Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament
nem!" / mau, miau / Maular:
Miolar, ex: "Nom va dixar dormir am tota la nit lo gat aquell, no
parae de maular". / maulá, maullá / Mecà:
Contracció de mecagon. / me cago en / Mecagon:
Prefix. Melós, melosa:
Carn tendra, fina. Meltxó:
El famós rei Melcior, ex: "De los tres reixos a mi m'agrade més
lo Meltxó". Memòria,
caure de:
Caure d'esquena. Menjarobes:
(Ragolí). Mèno:
(Vallfogona de Balaguer) (Videll) Mensatge:
Missatge. / mensaje, missache / Mentidós:
Mentider. Merjendona:
Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del
capellà. Mesdia:
Migdia. D'aquí també prové Mesdiada. / mich día, michdía, michdiada, mesdiá, mesdiada / Meua:
Meva, (pronom possessiu). Passa el mateix amb teua, seua. Micromina:
Mercromina, ex. "Fot-m'hi un txorro de micromina am aquet
tall". Migigos:
I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré
al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!". Milic:
Melic, llombrígol. Minjar:
Menjar. Miquerensa:
Mequinensa, on hi ha el pantà. / Aquí se va fé lo parlamén de estrangis del conde de Urgell, abáns del Compromís de Casp, y tamé la declarassió de Mequinensa de uns alcaldes ficats a filólogos / Miqueteta:
Molt molt petit, encara més petit que miqueta, ex: "Fica-hi
només una miqueteta de sal a la freixura, sino li puje la pressió a
ton padrí". Miquirrineta:
Quantitat encara més petita que Miqueteta. Ex:
"Posa'm una miquirrineta més de sal". Missa:
S'usa aquest mot enlloc d'església. Ex: "Astan arreglant la
missa del poble". Mitjastorbo:
Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També
s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un
jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al
Simplici de mitjastorbo". Mixó:
Ocell, altrament anomenat Muixó. Móixo:
Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard
que no mos quedessim móixos si fem lo redícol". Mocosa:
Llanega, això és un bolet. Molla:
Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla
d'aigua". Moltor:
(Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de
moltor d'aquells". / buitre / Momineu:
Montmaneu, tossal més alt del Segrià. Mondongo:
Les butifarres que es fan quan se mata el porc. Monejar:
Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un
altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot
sense sapiguer d'on ve". Monesteri
/Monasteri:
Monestir, ex: "Si als 30 no me caso, me fotré de monjo al
monesteri de Poblet". Moniato:
Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat,
un badoc, ex:"No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets
un moniato!" / moniato (boniato) /
(racó esquerra daball de ves : moniato) Mos:
Ens, ex: "No mos tocos los...." / no mos tocos los collóns / Mosenguart:
Negació curiosa de Sisquere,
ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!". Mossa:
Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per
tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun
lloc. / mossa = sagala / Mossada,
fotre una:
Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que
fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten". Mossar:
Mossegar. / mossegá, fótre un mos / Mosta:
(Aumosta) /
aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta, almostes, a almostades, almostada /
Mòtit:
Mou-te!!! Muladar:
Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant
rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!" Mullarero:
(Almacelles, Almenar, Alfarràs, Fraga ...) (Préssic). Mullina:
(Remulladé). Muixó:
Ocell. Munta:
Multa. Ex: "Hai dixat lo tractor mitx damunt l'assera i un
urbano m'ha fotut una munta". Muricec:
Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Burissec. Aquest
mot es recolza en documentació del S. XIV i constitueix un indici
evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena
per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de
la llengua literària medieval. Murtra:
(Alcanó) (Cagasses) Mussienc/mussienca:
Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques
no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles
mangranes, que són mussienques" Mustegar:
(zona de la Segarra) Mastegar. Mutis:
Calla!!, ex: "Al Paco li fotré un sarpat de patates, pero tu
mutis eh?".
Naltres:
Nosaltres, s'accepta la variant naltros
o
natreso
naltres. / natres, natros / Nar:
Anar. Nau:
(a la ribera del Sió) El número 9. / Y a Valjunquera / Navegar:
Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i
ancara navegue porai!". Némoni:
Anem-hi, som-hi. / némoni, anémoni / Neru,
de:
S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per
avall. Nictarina:
Nectarina. Nimai:
Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que
li fas, ex: "-Vols vindre am io? -No. -Pos ni mai!". Ninai:
(Alguaire) Persona tonta o bleda. / ninot, ninota / Nirviós:
Nerviós. / nirviós, ñirviós, nerviós / Noa:
Noia. / chiqueta, sagaleta / Nonyà:
Expressió emprada per indicar la manca d'alguna cosa, ex: "Al
teu vas encara hi ha aigua? Al meu ia nonyà!" / no ne ña, non ñá / Nyambonissa:
(Llangonissa). / llenguañissa, llongañissa, etc / Nyenya:
Llenya.
Oh pus:
Expressió equivalent a oh doncs..., ex: "Lo Gerard va fer cap
ahir a les 6 del matí... oh pus lo nostre fill a les 10!" / oh, pos / Oli,
a quant va l':
Joc dels nostres avantpassats una mica quillo i fastigós. Consistia
en fer una cassoleta de fang, tirar-hi un xapel a la base i a
l'expressió "A quant va l'oli? A ral! Peta, peta general"
s'havia de fotre un ostiot i s'havia d'arreventar la cassoleta. Es
veu que la gràcia era el més fina possible. Ollà:
Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta. Onso:
Personatge gros, Matalot. Orqueria:
Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc. Ort:
Or, el metall noble. Ortera:
Cassola. / A La Fresneda tamé se diu ortereta / Ostaclà:
(...), ex: "-Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit. -Ostaclà,
tut penses que cada dia és festa" Ostieta:
Variant garriguencad'Ostiqueta. Ostiqueta!:
Expressió de sorpresa. A Barcelona diuen "carai!", ex:
"Ostiqueta!, quantes fornigues que tens a la cuina!"
Paa:
Femení de paio. Pac
a:
(Paraula molt rural) Cap a, ex: "Vine pac aquí que ia
t'arreglaré io!". Pacència:
Paciència, ex: "Pos mira txiquet, ara hauràs de pendre
pacència si'l metge t'ha dit que no't mogos". Padar:
Acció i efecte de mostrar una part del cos esperant rebre quelcom,
ex: "Pada la cara que et fotré un ventallot!". / pará, para la cara / Padellàs:
1)Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un
canut. 2)
Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc,
que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra
aquella" Padrí:
Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de
padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi
o iaio. Padrinet:
El padrí de bateig, el que fa la mona per Pasqua.
Palillo:
Escuradents, ex: "Passa'm los palillos que se m'ha quedat un
tros de melsa de corder als quixals". Palissa:
Pallissa, estobada, batussa. Concatenació de garrotades. "Si no
calles te fotré una palissa que ia varàs... jjhhnnuuu!!" Palmar:
Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de
l'angolfa".. Palometa:
Bitxo alat que per les nits van a la llum. Palometes:
Les crispetes aquelles de menjar quan es mira la tele, o quan es va
al cine, ex: "No menjos palometes al cini que me fa repelús lo
siroll de quan mastegues". / palometes de panís / Palosanto:
Caqui. / palossanto, caki, kaki, caqui / Palot:
Palet, construcció plana de fusta que serveix per a tot. / palet / Palter:
Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de
vaca, ojo aon txafes!" Pam
i toc, el:
Jugar a boles de forma que una bola ha de tocar a l'altra i quedar-se
a menys d'un pam de distància. D'aquí en vé el nom de "pam i
toco". Pamtomata:
Menjar típic. Pa amb tomàquet / pa en tomata / Paio:
Un noi, el femení és paa.
També s'usa el mot "pao". Palet,
al:
Joc que consistia en tirar un tros de pedra (es veu que el marbre era
millor) i havies d'anar saltant per uns números que estaven
dibuixats a terra dins d'uns quadrats. Aquest joc té un nom oficial
però ara no el sé. Panillets:
Dolç típic de Tots Sants, panellets.
Paracon:
Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i
"compte". Vigila, ull, al tanto!
Paracontar:
Tenir curar, anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo pressipissi que
és molt fondo". / para cuenta ! /
Paregut:
Semblant, ex: "Aquesta pil.lícula és pareguda a la que vai
vere l'atre dia". Parte:
Telediari, telenotícies. Ex: "Au posa teletrés / tv3% / que ia deuen
fe'l Parte". Originàriament el "Parte" era el nom que
rebia el telenotícies a la UHF.
Pasta:
Galeta, ex: "Després de dinar ansetarem la capsa de
pastes".
Pastisser:
Forner, flequer, ex: "Lo pastisser del txamflà fot unes coques
de recapte!!!". Patac,
de:
De sobte. Pataca:
Patata (tubercle). / pataca, pataques / Patacons:
És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos
trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es
tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap
per avall. Pecina:
Piscina. Pegalosa:
Un tipus de bolet. / babós o mataparén / Pegamastre:
(Os de Balaguer) Pegat, xapussa. Pell,
Ser:
No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que
si t'agafen ets pell!" Perea:
(Gosseria). Perilló:
Tumefacció més o menys circunscrita de la pell, de les mans o de
les orelles. Pèrro:
Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut
mai a sa mare". / gos / Pertxe:
Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a
guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí
mos toque baixar les aumelles de mon oncle del pertxe". / perchi / Pertxis:
Portxos, corrua de columnes. Pesquis:
Vista, compte, ex: "Tingos pesquis, que lo paio aquell
t'atxecarà la jaqueta a la mínima que pugo!".
Pesto:
Lloc. "Fes-me pesto que no hi càpigo". També: "Tret
de casa a l'Arrullat, de keds Muro no n'hai trobat
anca'pesto". / fesme puesto que no hi cápigo o cábigo /
Peuada:
Petjada, ex: "Vigila quan surtos de la dutxa no fajos peuades
que acabo de passar lo ródex":
Picassor:
Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un
malestar...".
Pila:
Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de
forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni
el profe te coneixie".
Pinte:
Pinta, ex: "Posa lo pinte al necesser per martxar de
viatge".
Pinyo
ficso:
Persona a la qual no li pots fer canviar de pensament, ex: "Al
Ton tan se li'n fot que li digos blanc o negre, ell sempre va a pinyo
ficso". / de piñó ficso o fixo /
Pitit/a:
Petit/a. / minut, menut /
Pitxina:
Petxina. / pichina, pichines /
Pitxinel.lis:
Putxinel.lis, ex: "Aspavil que ham d'anar als Campos a portar la
canalla a vere los pitxinelis!".
Piuet:
Cosa petiteta que sobresurt d'algun lloc, imaginar-se un interruptor
d'aquells antics, aquells de pereta.
Plaa:
Platja. Plapa:
Clapa. Pluca,
la:
(Almatret). El joc del pilla-pilla. Pobrenora:
Una part de les gandutes. Poder:
Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai
eh?". Polígano:
Polígon Industrial "El Segre", ex: "Per nar pac a
Balaguer sempre passo pel polígano". Pop
d'aigüera:
Insult antic, expressió no gaire amistosa.
Porai:
1) En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai
porai".
2) Aproximadament,
ex: "Mos veiem porai a quarts de tres". Portell:
Tros d'espona enderrocada. Portante:
Cap cosa en especial però s'utilitza quan vols marxar o fotre fora
algú, ex: "No m'amprenyos que agafo el portante i me'n vai,
ehh?". Pos:
Doncs. També usem aqueixa paraula per anomenar un tauló o una
fusta, ex: "La pos de planxar". Potacari:
Apotecari, farmacèutic dels antics. Potada:
Peuada, més aviat referida a animals o bèsties, ex: "Vam
trobar les potades dels sanglars, a baix a la font la feixa". Preant:
Persona arrogant, tibada. Prèmit:
Premi, ex: "Mira tu, a la Rosita li han dat lo prèmit per tinir
lo balcó més guarnit del barri". Premso:
Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les
vaques que ia fa rato que les sinto que no callen". Prèssic:
Préssec. Professó:
Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam los
armats". Prou!:
En el sentit de "i tant!", ex: "Que ni vos més de
carn? Prou!" (Hi ha vegades que no se sap ben bé el significat
de la paraula segons el contexte).
Prouta:
Femení de prou, ex: "No fotrem protes peres anguany per
amostissar la collita".
Pudent:
Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males
intencions!".
Puesto:
Lloc, ex: "No't mogos del puesto".
Purgador:
Sedàs, traste que serveix per filtrar. / porgadó /
Puó:
Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros".
Puguer:
Poder. / pugué, podé fé algo /
Pus:
(veieu Pos).
Quartejar:
Llaurar per quarta vegada.
Quartines:
Cortines. Quera:
Corcó, persona que no calla, carrau. Quereijar:
Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo
Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijora
quereijant-se dels seus perillons!" Qui
sóc io!:
És una forma d'autoritat que utiliza el pare quan astà molt
amprenyat i que de pitits cagae molt. Una expressió similar seria:
"Quet dic
io!".
És freqüent que tan "Qui sóc io" com "Quet dic io"
vajon acompanyats d'un "EEEH!!!!!???" i una cara de mala
llet acollonant del pare. Una expressió també paral·lela
emprada per la mare és: "Mira
que li diré a ton pare, ehh!!!",
que també teu el seu efecte. Quixal:
Queixal. Radere:
Darrere. / detrás, radera es última castellá, darrera català /
Ragolí:
Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop
les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra
variant és Dragolí.
Raiel:
(Linyola) (veieu Rael). Rama:
Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor
no passe". Raonéixer
o reconéixer:
Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom
ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol
perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta
encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als
moixons. Rascaculs:
Tobogan. Rasgum:
Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda
enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a
la gola". Rastoll:
Rostoll. Re:
Res, ex: "No hi ha re per jalar". Reballuga:
Baldufa. / trompina / Reclau:
Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc
reclaus amb la cua ben alta". / arreclau, arraclau / Recollons:
Collons però amb més força. Redéu:
Expressió usada com a exclamació per quelcom que causa sorpresa,
ex: "Redéu quines faldilles porte aquella paa, casibé se li
veu lo bragué". Redícol:
Ridícul, ex: "Avui los juadors del Barça han fet lo redícol". Redó:
Rodó. Regalícia:
Regalèssia, ex: "No rossegos la regalícia que't farà cucs al
cul". Regina:
Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors
per fer a la cassola. Regué:
Rec que havia abans del canals. Reixos:
Reis mags, ex: "Què t'han portat los reixos?"
Relotge:
Rellotge. / rellonge / Remulladé:
Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé
quan se dutxe...". També es diu Txafader. / se esquiche al safarech, chafardé es bachillé / Ren:
Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà. Rentaplats:
Rentavaixelles, ex:"Fot les ascurrualles a la basura abans de
fotre los plats al rentaplats". Reparo:
Arrecerat, ex: "Fot-te a reparo que ancara mos acostiparem".
Rescaldó:
Sensació de calor en algun lloc deguda al sol però en aquest lloc
no hi toca el sol (és una cosa així). Restoller:
Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar.
Retasia:
Retafia. Reu:
Arada. Revenzillada:
Dolors forts al ventre. Rinyó:
Ronyó, ex: "Hai nat al mercat a comprar uns rinyons i una
freixura."
Rispa:
(Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un
rispa, astà al tanto de tot." Robí:
Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens
plens de robí". Robinós:
Brut. Ródex:
Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex
que lo terra del ressibidó astà molt brut": Rogle:
Una mica de lloc, ex:"Astàem assentats en aquell puesto pero
casibé no teníem rogle" Rollar:
Tallar la llenya en bucins petits. Rondallero:
Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt
rondar. Rossangos:
(veieu Ascurrualles). Rosser:
Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita
la sangartilla com pren lo sol al roser".. Rostar:
Morrejar-se dos éssers. Rotobato:
Màquina agrícola que serveix per triturar la terra. Ruada:
(veieu Aigualera). Rubina:
Riuada. Rubiola:
Rubèola, xarrampió alemany. Malaltia infecciosa provocada per un
virus i que ataca principalment los txiquets, ex: "Fot-li
Vicsvaporú a ta filla que a lo millor li passe la rubiola". Runar:
1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te
runarà". 2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te
sinto eh?".
Saboc:
Moniato. Sadolitxa:
Sajolida. Es una herba medicinal. / saduricha / Safatà:
Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan
hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa
per encendre els focs a terra. Safranòria:
Pastanaga. / safranoria, safandoria, té lo coló del safrá, etc / Saginero:
(veieu Gamusino).
Equivaldria a gamusino. més o menys. Eren uns éssers imaginaris amb
els quals es fotia la por al cos als crios. Es deia d'ells que
raptaven als txiquets, els punxaven amb agulles per tot el cos i els
exprimien la sang. Diu la saviesa popular que es van originar a rel
d'una malaltia del rei Alfonso (??), que nessecitava una aportació
extra de sang al seu cos. Sembla que té reminiscències vampíriques. Saldroc:
Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i
vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs". Salencios:
Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de
Lleida, d'Alcarràs cap avall). Samfanya:
Samfaina Sammiquel:
Cervesa. Sanderi:
Esme, coneixement. Normalment s'usa en cas de falta: no tenir
sanderi,
ex: "Aquell bicicliste no té sanderi, baixe pel carrers
Cavallés sense frenos!". També s'accepta Salderi,
sobretot
cap a Sudanell. Sangartilla o
Sargantilla:
Sangartana. Llengardaix. / sargantana / Sanglot:
Singlot. Santiron
o Santuron:
Cinturó Sans,
juar als:
Joc que consistia en tenir uns paperets girats bocavall i d'un cop de
mà s'havien de girar bocamunt. Sapatilles:
(veieu Aspartenyes). / espardeñes, espardeña, de espart / Sàpiguer o
sapiguer:
Saber. Sapustrejar:
Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit. Sàput:
Gripau. Sarabastall:
(veieu Saragatada). Saragatada:
Molt soroll, ex: "No sint quina saragatada foten los crios?".
Sarpada:
Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives." Sartell:
(veieu Txapo).
-se:
-vos, ex: "Poseu-se la jaqueta que fot frescota". Secla:
Sèquia. Canal de reg. Senatxo:
Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què
portes al senatxo? Ruelles i Llicsions pel teu home?". Sentruit:
Morat degut a una pessigada o a una enganxada. Sereny:
Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny
que hai trobat!" Seringuna:
El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera. Seroll:
(veieu Siroll). Servar:
Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui. Sicla:
(veieu Secla). Silló:
Càntir, ex: "Porta'l silló que fotre un trago d'aigua!". Silloneta:
Silló petit normalment fet de fang. Simàforo:
Semàfor. Simintiri:
Cementiri. / sementeri, fossá / Sinforós:
Quisquillós. Singueta:
"Canica", ex: "Juem a singuetes?" Sintir:
Sentir, ex: "No sinto res". Sinyó:
Senyor, ex: "M'ho ha dit lo sinyó metge". Sinyoret:
Libèl.lula. Sípia:
Sèpia, animal del mar. Sirilleta:
Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot
provindre de "cerilla" -"misto" en castellà- i
vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo
Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un
sirilleta!" Siroll:
1) Soroll, ex: "No fassos siroll", també dita Seroll.
2)Bronca, ex: "Com la Maria s'antero que has futut tan tard
hi haurà siroll". Sisinyó:
Quan algú diu una gran veritat l'altre li contesta aquesta paraula,
ex:"-Vai nar allà i li vai fotre quatre mastegots perquè no me
va treure l'aigua del tros i em va regar l'aufals. -Sisinyó". Sisquere:
1)Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!". 2)Al
menys, ex: "Sisquere contestessos al que se't pregunte!". Sixanta:
Seixanta. So
que
o su que:
Només que. Sembla ser un reducció de sino
que. Sobinyar:
Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per
nar al tros". Sopera:
Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar
l'enterro. Sospauma:
(Os de Balaguer) (veieu palmar
) Subsurador:
Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi
les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a
terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la. Suca:
(Os de Balaguer) Llesca de pa sucada amb qualsevol condiment, ex: "La
padrina m'ha fet una suca de pa amb oli i xicolata per birinar".
Sucarrim, Fer
aulor a:
Fer olor a cremat, però més concretament a plàstic o goma cremada.
Sustens:
Sostenidors.
Tabardano:
Ruc, talòs. Ex: "Au passa tabardano, que no trauries un ruc
d'un sembrat". Taboll:
(Aitonisme) Habitant d'Aitona. Tacó:
Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré". Talabissot:
Tros de llenya. Tallacebes:
Bitxo que viu en horts de cebes. Tamborinot:
(Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el
que s'empesca. Tamé:
També, ex: "Caragol bové io tamé vindré". Tardaor:
Tardor. Tarde:
Tarda. Targa:
Tàrrega. Tarrons:
Torrons. / tarró, turró / Tartany:
Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric. Tascó:
Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana." Taup:
Talp, ex: "Aquell colló de taup m'ha fet malbé lo caballó de
les safranòries." Taüt,
plaça del:
S'anomena així popularment a la Plaça Noguerola. El nom li ve donat
pel monument a l'il.lustre poeta Lluís Roca i Florejachs que està
situat al bell mig de la plaça, i la forma del qual recorda la caixa
de posar els morts. Tea:
Tronc dur Telaranys:
(Urgell, Noguera) (veure Teraranya) / taragaña / Tenir de que:
Haver de, (compte!!! No confondre amb el barbarisme habitual en
català tenir
que). Teraranya:
Teranyina, també dit Telaranya. / taragaña / Tercejar:
Llaurar per tercera vegada. Terrerols:
Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i
quan hi ha humitat, són molt bons. Tiatre:
Teatre, també s'usa Triatre. Timó:
Farigola. / Vore farigolero / Tin:
Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi
haigui per tots" Tints:
Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino ,ex:
"Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat
a estudi". Titonet:
(veieu Sirilleta). Tocacampanes:
(Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la
disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que
toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un
en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines,
Repicacampanes... Tocinets:
(Almatret) Calamars farcits. Tomata:
Tomàquet. Tomet:
Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo". Torcar:
Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex:"Torca-li
lo morro al crio que el porte tot brut de gelat". Toronja:
Taronja. Torterol:
Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo
torterol". Tos:
Gana, ex. "Aquet paio passe més tos que'l gos d'un gitano". Tossino:
Porc, verro. Totxo:
(veieu Mangala).
També se li diu així als bastons de les majorettes . (Són famoses
les d'Alcarràs). Tou:
Arna d'abelles feta d'un troc buidat. Traballoques:
Un paio patós, que no té gens d'agilitat. Traficó:
Persona que es belluga molt, que no para quieta. Traitó:
(Ivars d'Urgell) Tractor. Tramuja:
Element gran, i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la
construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja,
que pastarem!" Traste:
1) Persona que fa trastades, gamberro, ex. "Lo Manel és un mal
traste, sempre puteige a son germà". 2) Objecte. Ex: "Aquesta
habitació està plena de trastes". Travessar
lo pont d'asquena:
Morir. Trebol:
Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol
que quan atxeco lo porró les veig totes". Trenc:
Tren (en zones de l'Urgell sobretot). Tresella:
Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar. Trincola:
Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques... / tipo de esquella, esquila en castellá / Tripó:
Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me
un sufrigit de tripons avui per sopar". / Tripons tamé a Beseit; sofrigit / Trit:
Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa
crec-crec". Trola:
Mentida. Trolero:
Mentider. Tronc/a
de Nadal:
El tió de Nadal, allò que els nens i no tan nens fan cagar. Trons
de la Sila:
Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada,
equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El
trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del
bancal". Trossar:
Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera). Truc:
Esquetlla
molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem
per on volte". Tunda:
(Os de Balaguer) (veieu Bardo) Tuno, ser un:
Gandul, no fotre brot. "Molt tuno suelto hi ha entre el
funcionariat". Turbera:
Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta
turbera que fot acabaràs colgat!".
/ La TX es CH /
Txafader:
(veieu Remullader). Txafatolls:
Sapastre, pocatraça. Txamflà:
Xamfrà. Txamberga,
fer les coses a la:
Fer les coses de qualsevol manera. Txampú:
Beguda per una barreja de Sanmiquel i llimonada. Txampullejar:
Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient. El mot
voldria ser una onomatopeia dels soroll xip-xap. Txapel:
Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere
si s'ampegue". Txapo:
Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons" Txapo, fer:
Expressió utilitzada per designar els estudiants d'agrònoms, ex:
"Lo Sisco de cal tomata porte dos anys fent txapo i ancara no ha
aprovat res". Txerar:
Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no
txere gaire bé". Txeringa:
Xiringa, ex: "Porta la txeringa que fotrem la injecció al cul
al crio". Txicolate:
(En algunes zones de la Noguera) Xocolata. Txilar:
(Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No xilos
que
me faràs malbé les aurelles". Txinalla:
Canalla, quitxalla. Txinar:
Astirar los cabells. Txiquet/a:
Noi/a. També s'usa com a sentit carinyós, per exemple a una padrina
se li pot dir perfectament "Com astà txiqueta?". Txiribec:
Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de
Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair". Txiscar:
Canyís. Txisclet:
Xiclet, goma mastegable. Txollar:
Tallar el cabell. Txolles:
Grenyes. Txompo:
Poc àgil. Txono:
(Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones,
ex: "Canvia't la samarreta que astà txona": Txulla:
Carn magra de porc. Txumillo:
(veieu Remulladé). Txuminia:
Ximeneia. Txuneda:
Juneda, població de les Garrigues (on fan les cassoles de tros).
Txupons:
Són branques d'arbres fruiters que no produeixen fruit i s'han
d'esporgar per donar força a les branques productives Txurivia:
Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo.
Txurrac:
Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre". Txusplar:
Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs
asborronar". Txut:
Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es
diu txut a l'espectador del joc de la butifarra. Txutar:
Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les
dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut. Txutxeries:
Llaminadures.
Umflar:
Inflar, ex: "Umfla la pilota que sino la canalla no callarà". / unflá /
Vacacions:
Vacances. Vae:
Afirmació sense traducció, ratificant el que ha dit l'altre paio.
Ex: <Pep> Mite'l lo Manolo com fa taps, lo marrano!!!
<Joan> Vae! Vaige!:
Exclamació de sorpresa o decepció, vaja!. No confondre amb vae.
Vailet:
Filferro electritzat per a guardar les vaques. Valent/a:
Molt/a, ex: "Fot de valenta terra a la secla, que si no mos
asbalsarem al passar an la DKV". Vàlguer:
Valer. Valtres:
Vosaltres, s'accepta també valtros
i vatros
i vatres. Vaqueijar:
Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros
tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant". Vas:
Got. Vastrús:
Estruç. / avestrús / Vataquí
o Vataquit:
Vet aquí, ex: "Vataquí am lo que penses tu, només am dormir!" Veijos:
1) Valguim Déu! , ex: "Veijos quines coses passen al món" 2)Vinga, ex: "Veijos a vere si vens a l'hora bandarra!". Venicí:
Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra. Ventatja:
Avantatge, ex: "La ventatja de que pedrego és que cobrarem del
seguro i no mos caldrà cullir". Ventrellada:
(Pla d'Urgell) (veieu revenzillada) Vereno:
Verí, ex: "Fot lo vereno per les rates home!" / veneno / Verra:
Tosina. També s'usa aquet mot per designar el 6 doble al domino. El
masculí és Verraco. Verraco:
Masculí de verra. Videll:
Vedella. Vime:
Vímet, branca de la vimetera, la planta aquella que s'usa per fer
cistelles. Virdic:
Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat. Viritat
o vritat:
Veritat, ex: "Si no dius la viritat no pujaràs al cel". / veritas latín, verdat / Voligana:
(veure Palometa,
però les que volen no les que es mengen.).
Wano,
guano:
Paraula agrícola a més no puguer. Sinònim d "Abono".
Ex:"Sisquere no et llepos los dits despues de tocar el wano que
et poden surtir cucs al cul". En algunes zones també s'usa el
mot "bono". / Lo guano es fem de muixons, com les gaviotes; la gallinassa de gallines, pollastres, pavos, etc. /