Mostrando las entradas para la consulta Cort ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Cort ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 11 de junio de 2019

Tomo I, texto XLV, sindichs, ciutats, villes, reyals

XLV. 

Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10, parte 2.a, fol. 540. 16 de diciembre de 1409.

Subsequenter autem die lune sumpto prandio intitulata sexta decima dicti mensis decembris existente personaliter dicto honorabili Bonanato Petri regente cancellariam jamdicti domini regis in dicta domo capituli et more ac loco solitis sedente convenerunt ibidem isti scilicet. - Reverendus in Christo pater Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- Et sic existentibus istis ac sedentibus more consueto statim dictus reverendus episcopus elnensis nomine ut dixit et pro parte personarum ecclesiasticarum ac etiam nobilium et militum obtulit et presentavit ac tradidit michi dicto Johanni Dezpujol regio scriptori quandam papiri cedulam scriptam requisitionem et supplicationem ac alia in se continentem circa tria folia occuppantem hujusmodi seriei.
- No ignoren las savieses de vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals ajuntats en la cort present com lo vicicanceller del senyor rey en nom e per part del dit senyor precedents diverses supplicacions fetes per la cort al dit senyor que fos sa merce attes lo temps epidemial qui era e es per voler de Deu en la ciutat e territori de Barchinona per conservacio de la salut de la persona del dit senyor e de la senyora reyna hoc encara dels convocats e presents en la dita cort se mudas en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent hon continuas e a fi deguda deduhis la present cort e daço mateix fon suplicada la dita senyora que ellan volgues lo dit senyor supplicar de la dita mutacio per les causes damunt dites: e apres per lo vicicanceller es stat dit a la cort que lo dit senyor attes lo dit temps epidemial era prest mudar sa persona e la dita cort en algun loch sa e covinent a les dites coses dins lo principat de Cathalunya pregant la dita cort li volgues subvenir dalguna quantitat de moneda e que per preservar aquella de prejudici la dita cort demanas aquelles coses que rahonables e necessaries a la dita cort e cosa publica del dit principat li aparegues. E sobre aço entre vosaltres e nosaltres sien stats diverses colloquis e procehit a ordinacion de certes coses contengudes en un memorial del qual vos fon donada copia be ha un mes e dit que si altres coses millors e pus profitoses a la dita cort o principat vos occorrien aquelles volguessets dir e comunicar en la dita cort e ab les dites condicions ecclesiastica e militar la qual cosa fer havets cessada: e les prop dites dues condicions vehents e considerant la oferta del senyor rey e lo creximent de les dites epidemies e lo perill de la persona del dit senyor e dels altres de la cort e los sinistres qui sen poden seguir haguessenordenat supplicar lo dit senyor en scrits en la forma dejus inserta de la qual suplicacio vos fon donada copia e pregats que volguessen esser tots ensemps supplicants heus fon donada copia per estes de les coses que entenien demanar al dit senyor e contengudes en lo dit primer memorial concernents merautilitat e necessitat a la dita cort e als del dit principat. E vehents les dilacions e que de vosaltres no podien aver resposta clara hagen dada al dit senyor e a la senyora reyna e als consellers del dit senyor intimada en quant a ells se sperava la dita supplicacio en scrits la qual es de la tenor seguent. - Molt excellent senyor: testimoniege tota scriptura divinal e humanal la salut de la cosa publica en un princep deure residir perque lo tot es de naturalesa e dels subdits aquella conservar ab totes forces car lo defalliment o separacio del princep e de la cosa publica son notoris exterminis del regne: aço considerants les persones ecclesiastiques los barons e los cavallers en la cort general que de present se celebra als cathalans en Barchinona congregats advertints encara com peccats exhigints som viduats de primogenit e fill de la vostra sacra persona diverses vegades han supplicat a vostra reyal magestat que per conservacio daquella vos plagues lunyar ensemps ab la senyora reyna daquest
territori e de la ciutat de Barcelona les quals proh dolor son infectes de pestilencia greu don se segueix aquelles ulceres pessimes e innumerables les quals per peccats se troben en la Sacra Scriptura per Deu cominades. E com senyor lo Rey dels reys haja statuhits diverses sufragis de natura no deu esser temptat per vos senyor ne per altre ans a eximpli del benenuyrat rey David qui jatsia fos en gracia e proteccio de Deu fugi a la ira del rey Saul e en altra part se depenye orat denant lo rey son enemich devets fugir a la ira de Deu car si muntats en lo cel be sabem los supplicants que lla es si devallats pus baix de la terra al costat vos es mas a eximpli del sant patriarcha Abram lo qual no dupta mintre per restaurar la vida devets usar dels expedients que Deus vos ministre. Per ço senyor los dits supplicants e altres qui a ells volran adherir cridants ab sant Agusti Hoye Deu si vos no volets hoyr e ab lo Psalmista Hogen los cels ja fatigats de diverses supplicacions a la vostra senyoria sobre aquest material offertes humilment vos suppliquen e ab gran instancia vos requeren sia vostra merce mudar vos e la dita senyora reyna en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent en tal forma que per les grans e evidents utilitats e necessitats de vostres sotmeses e principat se puxa la dita cort celebrar e Deu volent a bon acabament venir. Protestants senyor ab humil reverencia de vostra altesa que no esta per ells com sien prests en les dites coses rahonablement e justa e sens prejudici prestarhi lur consentiment e donar tot aviament segons que mils poran ab vostra senyoria concordar. Protesten encara contra tots embargants e desviants tacitament o expressa les dites coses de tots dans e sinistres quis poguessen seguir ço que Deu averta: e de la present suppliquen esser fetes carta o cartes les quals requeren esser preses per vosaltres notari etc. - A la qual supplicacio es stada feta per part del dit senyor rey e de la senyora reyna e encara dels de son consell resposta en scrits segons se segueix.
- Raho natural Scriptura sacra philosophia moral e drets scrits induexen e mostren en la conservacio de la cosa publica e politich regiment quel princep regint e dominant e los subdits dominats e regits fan e son un cors mistich inseparable lo cap del qual es lo princep e los vassalls membres seus los quals sentintse del perill del cap e volents provehir a la conservacio daquell per si o per sa propagacio natural entenen notablement en la llur e son dignes de molt comendable lahor segons fan e son les persones ecclesiastiques e barons e cavallers del principat de Cathalunya qui son en la dita cort general: la intencio e proposit dels quals loant lo senyor rey los regracie molt
aquell lo qual no han nels ve per novella consideracio o invencio mas per ferma naturalesa e antiquada affeccio de tots temps persistents immutablement en aquella. E es ver axi com disertament han explicat en lur cedula la ciutat de Barchinona e son territori esser molt infectes de gran e pestilencial malaltia de lo qual deu sol esser lo millor remey lunyar e apartarsen segons han scrit e consellen molts e sollemnes metges es dedueix per divinal scriptura en la qual ut a facie arcus fugiant significationem dat Deus et salvandos nuntiat eos qui a civitate ubi est pestilentia nuntiat se fugiendos ad montes et Lot migrare voluit a destruenda civitate Sodome. Aço mostra raho natural e occular experiencia ho manifesta et nauta jactibus maris fluctibus procellosis tu periculum evadat fortune eam fugiens in portum se receptans quietis et agricola ut imbrem evadat tempestuosam querens lacebras se receptat in specubus vel tugurio rusticali. E ja al dit senyor es stat de paraula dit altres vegades per la dita cort e instat moltes hores per la senyora reyna e fort soven e molt stretament e congoxosa per tots los del conssell del dit senyor en general e per cascu en singular qui per innada naturalesa affeccio singular e gran lur carrech e deute soven lon han supplicat e instat oportunament e importuna sen fora partit e anat a loch sa e de present sen iria e partiria si succehis es conformas possibilitat o facilitat a sa aviditat e just voler segons ell ha dit e fet dir a la dita cort diverses vegades. Mas segons saben los supplicants e es notori la longa pendencia de la cort general ha molt occupat lo dit senyor e embergat de entendre en altres affers e ha donat total torb e desviament a fets fiscals e a tots emoluments: e lo dit senyor qui per semblants rahons fon continuament occorregut a son sosteniment en altres corts per ell celebrades en sos altres regnes no ha haut sosteniment de la cort present a son viure jatsia en altres grans fets lo haja la dita cort molt granment acorregut e servit. E saben les dites persones que per moltes alienacions fetes antigament lo dit senyor no ha rendes o peccunies ordinaries e per aço ha cessat e cessa cor als no pot partirse del territori de la dita ciutat e del gran perill en que es e coneix esser per la dita epidemia e ayre esser infectes e corrumput: mas continuant les dites persones lur dit notable proposit acorreguen al dit senyor de condecentsubvencio en tanta necessitat e perill de la persona del dit senyor e cap llur e de la senyora reyna ab que a loch sa puxen anar e star e lo dit senyor ab aço volenterosament e tantost se concordaria ab les dites persones de loch e manera dins lo dit principat sa e idoneu e ben decent a mutacio e continuacio de la dita cort e sens tot prejudici seu e de la cort. E per tal prega lo dit senyor les dites persones els requer instantment que en aço entenguen curosament e sens triga per obviar ab lo voler de Deu a tant contagios mal e tant temedor prompte perill en lo qual solament per la dita necessitat stan los dits senyor e senyora e staran car als no poden tro que per los dits supplicants e altres sia occorregut de la dita subvencio. E altra e altra vegada los prega e requer instantment lo dit senyor que ho facen instantlos segons dessus que en altra manera noy pot partir jatsian volgues esser partit cuytadament e lunyat: certificantlos lo dit senyor que no sta per ell que no sic partesca es mutmas que aquells de la cort per qui stara e per qui aquetsaffers pendran torb o dilacio en los quals affers va la vida e salut de lur rey e senyor natural haurien gran carrech de tot perill e dampnatge quen pogues seguir als dits senyor e senyora e per aço al dit principat en sdevenidor. Manant la present scriptura esser scrita e continuada apres la offerta per les dites persones ecclesiastiques e barons e cavallers e que luna sens laltra no sia liurada: manant encara de amdues ensemps e no de la una sens laltra esser feta e closa carta publica. - E ans de la dita resposta e apres per les dites condicions siats stats diverses vegadas en cort e apart de paraula molt pregats e instats que volguessets elegir aquelles persones queus paragues qui ensemps e concordablement ab les eletes per les dites dues condicions tractassen ab los dits vicicanceller e altres elegits per lo dit senyor sobre les coses offertes al dit senyor e ja manifestades e en scrits dades a nosaltres ans ques produhissen e apres o sobre altres si altres na haviets o sabiets pus necessaries e profitoses a la dita cort e principat: de la qual cosa resposta clara no han encara poguda haber de vosaltres ans ço que pijor es habetsdissentit a aquelles segons appar en lo proces de la cort les quals sabets que una e moltes vegades son stades demanadesconcordablement per la dita cort e instades ab gran cura e instancia al senyor rey axi com aquelles qui sobiranament son necessaries a la dita cort utils e expedients al dit principat e conformes als antichs processos de les corts pasades. Emperamor daço les dites dues condicions ço es ecclesiastica e militar intimants a vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals del dit principat presents en la cort les dites coses e singularment les dites supplicacio e resposta de les quals consta per cartes preses e testificades per en P. Dezpont e Francesch Fonolleda scribans del dit senyor e notaris publichs vos preguen e requeren que per tolre tota via e manera de discensio e discordia la qual tots devem e som tenguts squivar mostranthola regla del sant Evangeli que diu: Omne regnum in se divisum desolabitur etc. vullats elegir algunes certes persones per tractar ab los ja elets sobre aço e tots ensemps ab lo dit senyor e los de son consell per aço elegits sobre los dits capitols e coses contengudes en les dites suplicacio e resposta e altres qui sien justes pus expedients necessaries e utils a la dita cort e cosa publica del dit principat de Cathalunya facils de obtenir. En altra manera si aço recusats complir ço que no creen les dites dues condicions attesa la malicia del temps epidemial e los perills contenguts en les dites requesta e resposta e la utilitat que per obtenir les coses per ell demanades se espera a seguir a la dita cort e al ben publich del dit principat specialment la breu reparacio dels greuges e lo aviament de la universal justicia e altres utilitats contengudes en los dits capitols offerts: vos certifiquen que ells per squivar lo carrech lo qual per lo dit senyor es posat en la sua resposta a aquells qui la sua partida e mutacio de cort axi causada dilataran o torbaran e per obtenir aquells beneficis que mes poran profitoses a la comunitat de la dita cort e principat procehirande fet en triga e culpa de vosaltres a tractar e concordar ab lo dit senyor e ab los de son consell a aço elegits on milse pus profitosament poran a be avenir de la cosa publica e del principat protestants de tot perill dan e sinistre qui per triga o dilacio de vosaltres o qualsevol altres qui torben o dilaten les dites coses se puxen seguir segons pus larch dessus se conte: supplicants ab la present lo senyor rey per major descarrech de les dites condicions que la present intimacio e requesta man continuar en lo proces de la cort per haver memoria en lesdevenidor e encara requirents de la present intimacio e requesta lus sien fetes e liurades per lur descarrech e scusacio tantes cartes com haverne volran per vosaltres notaris açi presents.
- Qua preinserta papiri cedula circa tria folea papiri occupante presentata statim predicti eam offerentes petierunt et requisiverunt eam in hoc presenti processu continuari et fieri instrumenta publica per me dictum Johannem Dezpujol notarium et etiam per dictos Petrum de Ponte et Franciscum Fonolleda notarios. Et incontinenti fuit tradita copia dicte preinserte cedule dicto Gondisalvo Garidelli sindico Dertuse nomine et de voluntate aliorum sindicorum ibidem presentium.

lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXX, Sperante in Deo Cardona, Alphonsus elnensis episcopus


XXX.
Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10 parte 2.a fol. 480. 7 de agosto de 1409.

Item die mercurii vesperis dicta septima augusti proxime dicti honorabili et multum prudenti viro Sperante in Deo Cardona consiliario et vicecancellario jamdicti domini regis personaliter constituto in eadem domo capituli monasterii antedicti pro dicta celebranda curia ad quam intervenerunt personaliter congregati. - Reverendus et venerabiles in Christo patres Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- A la proposicio per part del senyor rey per vos mossen lo vicecanceller feta a la cort ir que fou diluns a V del present mes dagost demanan consell a la dita cort per lo dit senyor posat en gran tristor per la dolorosa nova del senyor rey de Sicilia molt car fill seu sobre la provisio fahedora en los afers e conservacio de Cerdenya e de Sicilia respon la dita cort: que atteses la arduhitat de la materia proposada gran pes perills e dans dels negocis qui subseguir se poden per la mort de dit senyor axi en les dites parts com en lo principat de Cathalunya e en los altres regnes e terres del dit senyor per molts casos ja iminents appar a la dita cort parlant ab humil reverencia del dit senyor que ella sola no dege dar consell en la prossecucio e merits dels dits affers mas quel dit senyor promptament e sens tarda degues per les dites rahons convocar tots sos regnes e terres per via de cort o de parlament general e lavors la dita cort ensemps ab los altres donara son consell esperant en la divinal gracia que sen seguira exalçament a la sua reyal corona e profit a sos regnes e terres. - E suplica la dita cort al dit senyor que placía a la sua reyal magestat de voler estretament e prompta entendre e donar loch en la justicia universal e defensio general e bona reparacio dels greuges del dit principat com en aquestes virtuoses e loables provisions stiga fundamentalment e penys tota la utilitat publica del dit principat: significant la dita cort al dit senyor que per reverencia e honor de la sua alta senyoria e benefici del dit principat ella es presta entendren viceralment e ab cor entes.
- Et predictis sic gestis atque secutis prefatus honorabilis vicecancellarius iterum eadem verba que in scriptis reducere se dixit nunch pro tunch expresse requisivit continuari in processu jam dicto et in fine proxime inserte cedule dicte responsionis necnon et in pede instrumentorum dicta die erina fieri de oblatione preinserte cedule requisitorum per dictum reverendum episcopum elnensem nomine dicte curie in posse discretorum Petri de Ponte et Francisci Fonolledareceptorum: qui reverendus episcopus elnensis eodem nomine post predicta requisivit eadem verba in scriptis reduci et de eisdem dicte curie fieri atque tradi copiam que fuit illico dicte curie concessa per dictum honorabilem vicecancellarium qui nomine et in personam dicti domini regis dictam continuavit curiam ut sequitur.
- Lo senyor rey vos continua la present cort a dema per lo mati en aquest loc mateix.
- Tenor autem cedule dictorum verborum per dictum honorabilem vicecancellarium prolatorum ut superius mencionatur et postea in scriptis redactorum est seriei sequentis.
- Lo senyor rey lo qual los del consell del dit senyor que açi son e yo havem trovat indispost de sa persona per lo cas tribulacio e tristor en que es posat e segons relacio dels metges no es ne sta menys de febre e mestre P. Soler per la dita raho li ha levat lo vi ha vista la resposta que vosaltres en nom de la cort donas anit passada a nosaltres del dit consell e a mi en scrits e es stat fort maravellat daquella com jatssia la dita resposta puxa esser congrua e covinent per medicina cura e plena provisio dels negocis de Serdenya e de Sicilia empero no proveheix ne satisfa al cas e al perill e a la cuyta gran que es necessaria entretant es mostra al present als dits negocis a sostenir: ans seria axi com qui preparaba mediçina e cura al malalt perillos et en article de mort constituhit e no provehia a sostenir lo malalt entretant que la dita medicina se apparellaria de que lo malalt morria e la medicina no poriaapprofitar: perque lo dit senyor vos prega que havent sguart a la sua persona e compassio a la tribulacio en que es posat e a vostra propia naturalesa e a la gran necessitat e cuyta dels affers et al interes gran queus hi va e a les altres rahons quius foren dites a la primera proposicio la qual vos fon feta de paraula en die que noy havia cort vullats entendre diligentment e cuytosa en tractar e consellar al dit senyor quina provisio deu esser feyta entretant e prestament en los dits negocis de Cerdenya e de Sicilia e bestraure al interim qui es molt cuytos e perillos mentres que la plena provisio se tractara es ordenara: com satisfet al dit interim lo dit senyor pus vosaltres li ho conssellets e li donets loch que puga sos regnes e terres ajustar seguira vostre consell. Aço diu per tal com segons hun dels capitols que novellament vos ha atorgats en la cort dins spay de un any qui ara corre no deu lo dit senyor licenciar la present cort ne continuar aquella a mes spay de XV dies sens consentiment de la dita cort. - Mes avant diu lo dit senyor que ell ha entes que alguns se complanyen com lo dit senyor no met primer en lo sosteniment dels dits negocis alcunes monedes les quals se diu quel rey de Sicilia de memoria recordable havia en Serdenya ara en temps de la sua mort e joyes aximateix hoc encara alguns moros catius dels quals se spera bon rescat e axi mateix alcuns presoners jenoveses e altres los quals havian apresonats les sues galeas dels quals semblantment se spera bona finanza et vexella dargent e altres coses quel dit rey son fill que Deus haja havia. E com lo dit senyor entena que es rahonable cosa que ell de si mateix hi meta les dites coses e encara castells e lochs seus ey faça tota cosa factible mana queus sia dit e offer lo dit senyor que vosaltres prenents carrech del sosteniment dels dits negocis a aço quey sia necessari per al present e interim totes les dites coses vinguen en ma de vosaltres per peu e seguretat que ço ques haura e exira de les dites coses se convertesca en ço que despendrets. E com la necessitat sia gran lo dit senyor vos fara liurar les dites coses encontinent no contrastant qualsevol particular disposicio feta per lo dit rey son fill de les dites coses o dalcunes daquelles: com lo dit senyor fara raho aquella que sia tengut a qualsevol persones qui dret se donen en aquelles o alcunes daquelles on tengut hi sia per disposicio o gracia feta a ells per lo dit son fill: e aço es aparellat lo dit senyor de metra en execucio realment e de feyt encontinent en la primera tramesa e metra les dites coses en ma daquelles persones que vosaltres hi volrets diputar. - Mes avant diu lo dit senyor sobre lo capitol de la dita vostra resposta ab la qual li supplicats que vulla entendre e provehir al feyt de la justicia e de la defensio universal e a la provisio dels greuges: que be sabets com ell diverses vegades vos ha ofert segons apar en lo proces de la cort que jatsia pertangues a ell provehir a la justicia e a les altres coses dessus dites que a ell plahiadespullarsen e donar poder a certes persones per ell e per la cort elegidores les quals sens consultar e referir provehissena la justicia e aximateix als greuges e aço ha continuat e instat e request diverses vegades segons apar en lo dit proces e de present vos en requerex. E tro vuy no ha stat ne sta ne stara daci avant per ell ne per la sua part que en los dits feyts no sia procehit enantat e concluit complidament: ans ha stat en lo passat per la cort qui la dita justicia no li ha encara offerta ne poguda offerir perque de aquestes coses nol calia nel cal solicitar ne instar com sia stat e sia prest de present de donar fi e conclusio a aquelles.

miércoles, 18 de octubre de 2023

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIII.


Al bon rey qu' es reys de pretz car,

Reys de Castella e de Leo,

Reys d' aculhir e reys d' onrar,

Reys de rendre bon guiardo,

Reys de valor e reys de cortezia,

Reys a cui platz joys e solatz tot l' an

Qui vol saber de far bos faitz s' en an,

Qu' en luec del mon tan be no 'ls apenria.


Quar el ten cort on fadiar

No s pot nulhs hom bos en son do,

E cort ses tolr' e ses forsar

E cort on escot' om razo;

Cort ses erguelh e cort ses vilania,

E cort on a cent donadors que fan

D' aitan ricx dos mantas vetz ses deman,

Cum de tals reys qu' ieu sai qui 'l lor queria.


Mais un rey no 'l sai contrapar

De largueza, s' agues tan bo

Poder cum elh a de donar,

So es lo franc rey d' Arago

Qu' a tan son cor en valor qu' elh faria

Pauc tot lo mon accomplir lo talan

Qu' a en donar, e dari' atretan

Cum hom del mon Don Peire, s' o avia.


Mas d' aisso m fan meravilhar

L' eligidor qu' eligit so,

Qui puescon emperador far,

Cum no 'l meto en tenezo

De l' emperi selh a cuy tanheria,

Lo valen rey 'N Anfos qu' a pretz prezan,

Qu' om del mon miels non tenc cort ab boban,

Creyssen de pretz e d' onor tota via.


Qu' entre 'ls Lombartz auzi contar

Que l' Alaman e 'l Bramanso

E 'l Roman, ses tot contrastar,

Volon a lui la lectio

Del emperi, e Milan e Pavia,

Cremona et Ast e Ginoes an gran

Cor, qu' el bon rey castellan recebran

A gran honor, si ven en Lombardia.


E qui 'l papa pogues citar

A maior de se fora bo,

Quar del rey 'N Anfos no vol far

E del rey Carle bon perdo,

E qu' om rendes N Enric qu' ora seria,

E l' emperi non estes pus vacan;

E pueis, ab totz los reys que baptism' an,

Anes venjar Ihesu Crist en Suria.


Reis castellas, vostra valor se tria

Part las valors que tug l' autre rey an,

E miels sabetz gardar home de dan,

Que venh' a vos, qu' autre reys qu' el mun sia.


Mon sirventesc, Bernat, leu ses fadia

En Castella portatz a Don Ferran,

E digatz li que s tenh' ades denan

Qui es ni don, e fara bona via.


Folquet de Lunel.

domingo, 17 de septiembre de 2023

à Deu siau

À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau), interj. et s. m. Adieu, en s' adressant à plusieurs personnes ou à quelqu'un qu' on ne tutoie pas

A-diéu-sias, Lúcio, adieu la voiture, tout est fini; vous dise pas à-diéu-sias, je ne vous dis pas adieu, sans adieu; faire sis à-diéu-sias, faire ses adieux; longo-mai! - à-diéu-sias! souhaits qu' on se fait en trinquant le verre.

A-diéu-sias, ma maire, 

Tournarai pas plus: 

Iéu parte dissate

Revendrai dilus

paroles que prononce une jeune fille qui se laisse enlever, par allusion à la durée de l' enlèvement qui, selon l' usage, ne doit pas dépasser trois jours.

A-diéu-sias douncos, iéu li vau. 

C. Brueys.

R. à, Diéu, sias.


Adiós, À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau),




Tresor Felibrige

siats:

25 DE ENERO.


Después de haberse publicado la elección de los cuarenta y cinco embajadores que debían agregarse a los quince ya enviados, para interceder por el Príncipe y exigir su libertad, se acordó despachar las cartas que siguen:

A mossenyer molt magnifich En Felip Albert donzell.
Mossenyer molt magnifich. Com per lo benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors que ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres qui partins de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar daqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada. E de continent *trameteu aci procurador ab poder vostre bastant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. Data en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCC sexanta hu. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda dels quals per diversos vos havem scrit es stat deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers. E en lo nombre dels XXXXV son stats elegits dos dels embaxadors vostres qui haviets aci tramesos ço es los honorables En Thomas Taqui e En Francesch Pericoles segons veureu per copia de la nomina de tots los XXXXV. Lo terç vostre embaxador restara açi ab nosaltres e en nostre consell perque hi represente aquexa universitat. Les dites coses vos havem volgut significar e pregarvos queus placia donar poder als dits dos vostres embaxadors qui lla hiran perque en nom de aquexa universitat per benefici dels dits afers puxen entrevenir en la cort general qui a XIII del mes de febrer prop vinent se ha a continuar. E sia molt honorables e molt savis Senyors la Santa Trinitat vostra guarda rescrivintnos ço queus placia. Data en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
La nomina dels XXXXV es dins la present.

Als molt honorables senyors los jurats de la vila de Besolu (Besalú).
Molt honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV sia stat deliberat de sindich vostre e de aquexa universitat entre les altres universitats reyals e hajam entes a dir que ja havets vostre sindich en cort del dit Senyor Rey hu quis diu Bernat Ornos per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benefici dels dits afers que per vostres letres de continent scrivats (occitano; escribáis; escriguéu o escrigáu) al dit vostre sindich ques agregue al nombre dels dits altres embaxadors los quals a III del mes de febrer prop vinent seran en la ciutat de Leyda e hauran manament de rebre e acceptar lo dit vostre sindich en companyia lur. E si tal sindich no hi haviets ne vullats de continent fer e recrear e serali feta bestreta com als altres sindichs de les altres universitats los quals son tramesos per aço. Dada en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCCXLI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable e honest religios frare Roger Çariera comanador de Granyena.
Molt honorable e honest religios. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer
prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres partints de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar de aqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada e continent trameteu aci procurador ab poder vostre bestant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia molt honorable e honest religios la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als honorables senyers los consellers de la vila de Berga.
Honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de quiscun stament per trametre al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les XV universitats eletes per lo bras reyal sia aquexa universitat per tant vos pregam e encarregam molt stretament per quant desijats lo benifici dels dits afers elegiats e trametats aci alguna persona disposta ab poder bestant de entrevenir en la dita cort per esser e agregarla e partir ab los altres qui ya son aci per poder esser lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent en la vila de Tarregua e daqui avant prosseguir lo cami e la dita embaxada car aci li sera feta la bestreta per lo carrech de la dita embaxada. E vullau aço de continent metre en obra per quant lo temps no soste dilacio alguna. Dada en Barchinona a XXV de janer any Mil CCCC sexanta hu. A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda a XXIIII del present a la qual vos responem que lo tancar dels portals de aquesta ciutat no es cosa nova car molt soven se tanquen e aço per obviar que ores captades los drets de la ciutat e encara de les Generalitats no sien fraudats. E de les barreres dels sperons es la matexa occasio car certament molts e moltes giren la cara e la voluntat en fraudar los dits drets segons los arrendadors e collidors dels dits drets han feta relacio e clamor. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los capitol e canonges de la Seu de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament sia elegit hun sindich de aqueix vostre capitol e jatsia lo honorable micer Francesch Climent qui aci fonch per vosaltres trames en sa partida nos presentas en son loch micer .... Miralles concanonge vostre per entrevenir aci pero no ha algun poder e per ço ara es necessari haverhi persona qui vaja ab los dits altres embaxadors a la dita Majestat del Senyor Rey ab poder de entrevenir en la cort per aqueix capitol si obs es per ço vos pregam e encarregam molt stretament que encontinent elegiau alguna persona qui segons es dit vaje ab los dits altres embaxadors e sia en la vila de Tarrega lo dia de Nostra Dona de febrer prop vinent per agregar e anar ab los altres embaxadors e prosseguir la dita embaxada e si aci la dita persona no vindra enviu algu ab poder bastant de fer apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E en aço vullau prestament provehir car no sofer dilacio. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al reverendissimo pare en Christ e senyor patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Jatsia per altres hajam scrit a V. R. P. queus plagues venir aci quant abans fos possible per les rahons en aquelles contengudes e si per alguna indisposicio de vostra reverendissima persona noy podia venir vos plagues enviar alguna persona qui en vostre loch fos aci segons en les dites letres se conte e com ara per benifici dels dits afers hajam deliberat fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de cascun stament per enviar a la Majestat del Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament hajam elegit V. R. P. e siam avisats hauria alguna indisposicio lo que molt nos desplau per ço pregam e encarregam a vostra senyoria vos placia elegir e enviar alguna persona qui en loch vostre vaja en la dita embaxada ab poder si obs es entrevenir en la cort e prestament sia aci o a Tarrega per lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent e daqui avant per justarse e venir als altres qui hi seran lo dit dia e prosseguir lo cami e la dita embaxada. E entretant la persona que hi trametreu enviu procura açi a algu ab poder de fermar apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia reverendissimo pare en Christ e senyor la Sancta Trinitat guarda de vostra reverendissima persona la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

sábado, 27 de enero de 2024

Lexique roman; Cors - Crear

Cors, s. m., lat. corpus, corps, personne.

El cors qu'om no pot gandir

De mort.

Folquet de Marseille: Hueimais.

Le corps qu'on ne peut garantir de mort.

Vostre gent cors adreg e plazentier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Votre gentille personne bien faite et agréable.

Fig. Si nos em verays membres d'aquell glorios cors de que Jhesu Xrist es cap. V. et Vert., fol. 58.

Si nous sommes les vrais membres de ce glorieux corps dont Jésus-Christ est la tête.

E mentre Thomas levava elh cors de Jhesu Xrist a la messa. Philomena.

Et tandis que Thomas levait le corps de Jésus-Christ à la messe.

Loc. Et Karles anet son cors los vezer a lur tenda. Philomena.

Et Charles alla de sa personne les voir à leur tente.

Deute degut per obligation de cors.

Cout. de Condom de 1313.

Dette due par obligation par corps.

Los miracles qu'en sa vida

Fetz lo benauratz cors sancts.

V. de S. Honorat.

Les miracles que le bienheureux corps saint fit en sa vie.

ANC. FR. Onques mès cors de chevaliers mielz ne se defendi de lui.

Ville-Hardouin, p. 148.

Et il dit que il ne les y lèroit jà aler, se son cors n'i aloit avec.

Joinville, p. 117.

ANC. ESP. El rei Alexandre corpo tan acabado...

Andamos por las tierras los corpos deleytando.

Poema de Alexandro, cop. 2366 et 119.

ANC. CAT. Cors. ESP. MOD. Cuerpo. PORT. IT. Corpo. (chap. cos.)

2. Corporal, adj., lat. corporalis, corporel, du corps, matériel.

Aissi com tu podes vezer ab los huelhs corporals qu'el solelh illumena tot aquest mun. V. et Vert., fol. 46.

Ainsi comme tu peux voir avec les yeux du corps que le soleil éclaire tout ce monde.

En corporal possessio.

Tit. de 1277. DOAT, t. CXXIV, fol. 40.

En possession corporelle.

III cel so: l'us es corporals, aissel que nos vezem.

Liv. de Sydrac, fol. 8.

Il y a trois cieux: l'un est matériel, celui que nous voyons.

CAT. ESP. PORT. Corporal. IT. Corporale.

3. Corporalmen, adv., corporellement.

Sian punit corporalmen. Regla de S. Benezeg.

Soient punis corporellement.

CAT. Corporalmen (corporalment). ESP. PORT. IT. Corporalmente. (chap. corporalmen.)

4. Corporal, s. m., corporal.

Los corporals e la crema e los vestirs sagratz.

(chap. Los corporals y la crisma y los vestimens sagrats.)

V. et Vert., fol. 16.

Les corporaux et le chrême et les vêtements sacrés.

LOS CORPORALES LLEGAN A DAROCA

Qu'els corporals fosso fact de pur li.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 17.

Que les corporaux fussent faits de pur lin.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Corporal. IT. Corporale.

5. Corporeitat, s. f., lat. corporalitatem, corporéité.

Corporeitat, corruptibilitat, etc.

Eluc. de las propr., fol. 1.

Corporéité, corruptibilité, etc.

CAT. Corporeitat. EST. Corporeidad. IT. Corporeità. (chap. corporeidat.)

6. Corpulencia, s. f., lat. corpulentia, corpulence.

Corpulencia et graysha... Causa de maior corpulencia.

Eluc. de las propr., fol. 156 et 168.

Corpulence et graisse... Cause de plus grande corpulence.

CAT. ESP. PORT. Corpulencia. IT. Corpulenza. (chap. corpulensia.)

7. Corpulent, adj., lat. corpulentus, corpulent.

Fa hom corpulent, bel de cara.

Eluc. de las propr., fol. 116.

Fait homme corpulent, beau de visage.

CAT. Corpulent. ESP. PORT. IT. Corpulento. (chap. corpulén, corpulens, corpulenta, corpulentes.)

8. Corporent, adj., épais, opaque, formant corps.

Entre nos e 'l solelh ella es corporentz.

P. de Corbiac: El nom de.

Entre nous et le soleil elle est opaque.

9. Gardacors, s. m., justaucorps, habillement de guerre, haubergeon,

corset.

Tant es de bel taill gardacors.

Bertrand d'Allamanon: Qui que s'esmai.

Tant le justaucorps est de belle coupe.

L'autre non a gardacors de bruneta.

P. Cardinal: Prop a guerra.

L'autre n'a pas corset de brunette.

ANC. CAT. Guardacors.

10. Incorporacio, s. f., lat. incorporatio, incorporation.

Don ve corrupcio per lor incorporacio.

Eluc. de las propr., fol. 25.

Dont vient corruption par leur incorporation.

CAT. Incorporació. ESP. Incorporación. PORT. Incorporação. IT. Incorporazione. (chap. incorporassió, incorporassions; v. incorporá.) 

11. Incorporeitat, s. m., lat. incorporalitatem, incorporéité.

Que han incorporeitat.

Eluc. de las propr., fol. 1.

Qui ont incorporéité.

CAT. Incorporeitat. ESP. Incorporeidad. PORT. Incorporeidade. IT. Incorporeità. (chap. incorporeidat.)

12. Incorporatiu, adj., incorporatif.

Es atractiva et incorporativa.

Eluc. de las propr., fol. 26.

Est attractive et incorporative.

13. Incorporal, adj., incorporel.

Causa corporals si cum es chavals... incorporals si cum es alcus dreitz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 25.

Chose corporelle ainsi comme est un cheval... incorporelle ainsi comme est aucun droit.

ANC. CAT. ANC. ESP. (chap) Incorporal. IT. Incorporale.

14. Encorporar, Incorporar, v., lat. incorporare, incorporer.

Quar la vianda recebuda els membres encorpora... En el si encorpora... Intra dedins et incorpora si en sa substancia.

Eluc. de las propr., fol. 19, 133 et 197.

Car il incorpore aux membres sa nourriture reçue... s'incorpore en lui... Entre au-dedans et s'incorpore en sa substance.

Part. pas. Carbo es foc actualment ab materia terrestra incorporat.

Eluc. de las propr., fol. 132.

Charbon est feu actuellement incorporé avec matière terrestre.

CAT. ESP. PORT. Incorporar. IT. Incorporare. (chap. incorporá: incorporo, incorpores, incorpore, incorporem o incorporam, incorporéu o incorporáu, incorporen. Incorporat, incorporats, incorporada, incorporades.)

15. Escorporar, v., incorporer.

Part. pas. Quant er be escorporat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il sera bien incorporé.

16. Recorporatiu, adj., recorporatif, rétablissant le corps.

Solpre... es recorporatiu, per que val contra tos, etc. 

(chap. Lo sofre... es recorporatiu, perque val contra la tos. Que lay diguen a un que ix al Decamerón, que la dona lo amague a una sofrera. O a les chiques del institut de Valderrobres cuan vach cremá una mecha de sofre al lavabo.)

Eluc. de las propr., fol. 193.

Soufre... est rétablissant le corps, car il vaut contre toux, etc.


Cort, adj., lat. curtus, court, mesquin.

Lo fust es cortz mai d'una brassa.

Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

Le bois est court plus d'une brasse.

Fig. Pero baros cortz, escortatz, cortes

Ai trobat mains, on non val ren trobars.

Augier: Totz temps serai.

J'ai pourtant trouvé maints barons mesquins, écourtés, courtois, auprès de qui le trouver ne vaut rien.

Corta d'amor e corta de franqueza.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Courte d'amour et courte de franchise.

ANC. FR. Jambes out cortes, gros les os.

Roman de Rou, v. 14469.

U à cort terme m'ocirrai.

Roman du comte de Poitiers, v. 850.

ANC. CAT. Cort. ESP. Corto. PORT. Curto. IT. Corto. (chap. curt, curts, curta, curtes, curtet, curtets, curteta, curtetes.)

2. Cortet, adj., court, petit.

Un' aguilleta sercaretz

Mot corteta e molt sotil,

C'om no i puesca metre fil.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous chercherez une petite aiguille très courte et très mince, qu'on n'y puisse pas mettre fil.

3. Acorchar, Accorsar, v., accourcir, abréger.

Non si pot alongar ni acorchar.

(chap. No se pot allargá ni acursá.)

Trad. du tr. de l'Arpentage, c. 31.

Ne se peut allonger ni accourcir.

Part. pas.

Nos lor degram aver acorchat lur viage.

V. de S. Honorat.

Nous devrions leur avoir accourci leur voyage.

Coma lo coms agues fahtz grans despens e fos acorssatz et agues mestier d'argent. Cat. dels apost. de Roma, fol. 174.

Comme le comte eut fait grandes dépenses et fut accourci et eut besoin d'argent.

ANC. FR. Car mains acorcent bien lor vie.

Roman de la Rose, v. 17193.

Acorches lor ans et lor mois.

Helinand, Vers sur la Mort.

CAT. Acursar. ESP. Acortar. IT. Accorciare. (chap. acursá: acurso, acurses, acurse, acusem o acursam, acurséu o acursáu, acursen.)

4. Escortar, v., écourter.

Part. pas. Pero baros cortz, escortatz, cortes

Ai trobat.

Augiers: Totz temps serai.

Pourtant j'ai trouvé barons mesquins, écourtés, courtois.

ANC. FR.

Quant ot fait sa proiere, son mantel escourça.

Roman de Berte, p. 42.

CAT. Escursar. ESP. Escorsar. IT. Scortare.


Cort, s. f., cour, assemblée.

Si quis in curte ducis hominem occiderit. (curte : curie : curiae)

Lex alam., XIX, 1. Baluze, Cap. reg. Fr., t. 1, col. 64.

Fes se mercadier e venc rics, e laisset d'anar per cortz.

V. de Pistoleta.

Il se fit marchand et devint riche, et cessa d'aller dans les cours.

En cort de prelat

O de rei o de comtor.

B. Carbonel: Amors per.

En cour de prélat ou de roi ou de comtor.

Maintas bonas cortz e maintas belas jostas.

V. de Pons de Capdueil.

Maintes bonnes cours et maintes belles joûtes.

Ricx hom, cant fai sas kalendas

E sas cortz e sas bevendas.

P. Cardinal: Qui ve gran.

L'homme riche, quand il fait ses kalendes et ses assemblées et ses festins.

Fig. E 'l malvestatz es sa cors.

G. de Saint-Gregori: Ben grans.

Et la méchanceté est sa cour.

ANC. FR. Qui furent retenues en la cort pour servir en aucuns offices.

Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 138.

ANC. ESP. E dentro en mi cort.

Poema del Cid, v. 970.

CAT. Cort. ESP. MOD. PORT. IT. Corte. (chap. cort; aragonés, cort.)

2. Cortadis, s. m., cour.

Anc no saupes chansos ni sirventes,

Vers ni descort qu'en cortadis fezes.

B. de Paris de Rouergue: Guordo ie us.

Je ne susse jamais chansons ni sirventes, vers ni discort que vous fissiez en cour.

3. Cortes, adj., de cour, courtois, galant, courtisan, agréable.

… Sui folhs chantaires cortes,

Tals qu'om m'en apela joglar.

Rambaud d'Orange: Escotatz.

Je suis fou chanteur de cour, tel qu'on m'en appelle jongleur.

Er es cortes lo plus mal ensenhatz.

(chap. Ara es cortés lo mes mal enseñat.)

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Maintenant le plus mal élevé est courtois.

Cum an l'auzelh, quant s'alegron pels nius

Del cortes temps que vezon aparer.

P. Vidal: Bels amics.

Comme ont les oiseaux, quand ils se réjouissent dans les nids du temps agréable qu'ils voient paraître.

Us de corteza voluntat.

G. de Cabestaing: Aissi cum.

Usage de volonté courtoise.

Subst. Reys dels cortes e dels pros emperaire.

Bertrand de Born: Mon chan.

Roi des courtois et empereur des preux.

CAT. ESP. (cortés) Cortes. PORT. Cortez. IT. Cortese. (chap. cortés, cortesos, cortesa, corteses. Apellit Cortés.)

4. Cortesamentz, adv., courtoisement, honnêtement.

Vensa us per mi cortesamentz,

Amors, que totas causas ventz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Que l'amour, qui soumet toutes choses, vous vainque courtoisement pour moi.

CAT. Cortesament. ESP. Cortésmente. PORT. Cortesamente. 

IT. Cortesemente. (chap. cortesamen.)

5. Corteiaire, Corteiador, s. m., galant, courtisan.

De putanas corteiaire.

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

Courtisan de prostituées.

Per que tut sei corteiador

Parton d'enan lei ab desire.

Bertrand de Born: Sel qui camja.

C'est pourquoi tous ses courtisans partent de devant elle avec désir.

CAT. ESP. Cortejador.

6. Cortezia, s. f., courtoisie, galanterie.

De cortezia s pot vanar

Qui ben sap mesura gardar.

Marcabrus: Cortezamen.

Qui sait bien garder mesure se peut vanter de courtoisie.

Ni lor platz res que taingn' a cortezia.

Bertrand du Puget: De sirventes.

Ni leur plaît rien qui appartienne à courtoisie.

CAT. ESP. (cortesía) Cortesia. PORT. Cortezia. IT. Cortesia. (chap. cortessía.)

7. Cortejar, Cortezar, v., tenir cour.

S'a Lombers corteja el reys,

Tos temps mays er joy ab luy.

Raimond de Miraval: Er ab la.

Si le roi tient cour à Lombers, la joie sera à jamais avec lui.

- Courtiser, faire la cour, se montrer galant.

La vai soven cortezar.

Un troubadour anonyme: Dona vos.

Il la va souvent courtiser.

Neys de cortezar m'en estenh.

Raimond de Miraval: Selh que no.

Je m'en abstiens même de courtiser.

Subst. Si domneys e cortejars no fos.

P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug.

Si ne fut galanterie et courtiser.

ANC. FR. Qu'il vaingne aprendre à cortoier.

Roman du Renart, t. II, p. 343.

CAT. ESP. PORT. Cortejar. IT. Corteggiare. (chap. fé la cort, festejá, cortejá: cortejo, corteges, cortege, cortegem o cortejam, cortegéu o cortejáu, cortegen. Cortejadó, cortejadós, cortejadora, cortejadores; cortejat, cortejats, cortejada, cortejades.)

8. Descortes, adj., discourtois.

Si 'l dalfis fis e verays

No vos agues aitan sen mes,

Vos foratz tornatz descortes.

P. Vidal: Abril issic.

Si le dauphin délicat et vrai ne vous eût mis autant de sens, vous seriez devenu discourtois.

Paraulas descortezas de derrizio. Leys d'amors, fol. 139.

Paroles discourtoises de dérision.

CAT. ESP. (chap. descortés) PORT. Descortes. IT. Discortese.

9. Descortezia, s. f., discourtoisie.

Fach descortes

Que fan ab descortezia.

Bernard de tot lo mon: Mals freg.

Fait discourtois qu'ils font avec discourtoisie.

CAT. ESP. (descortesía) Descortesia. PORT. Descortezia. IT. 

Discortesia. (chap. descortessía)

10. Encortezir, v., devenir courtois.

E 'l totz vilas encortezir.

Le comte de Poitiers: Mout jauzens.

Et l'entièrement vilain devenir courtois.

11. Curial, s. m., lat. curialis, de cour, homme, officier de la cour.

De prebostz e de senescals et de mals curials que fan grans greuges a

la paura gen.

Aisso es lo peccat dels curials que servon en las cortz dels grans senhors. V. et Vert., fol. 15 et 17.

De prévôts et de sénéchaux et de méchants officiers de la cour qui font de grandes vexations à la pauvre gent.

Ceci est le péché des hommes de cour qui servent dans les cours des grands seigneurs.

Adjectiv. E s'estrai de tota obra curial. Trad. de Bède, fol. 37.

Et se retire de toute oeuvre de cour.

ANC. FR. Je te prepare lieu et entrée à vie curiale que tu appetes... 

Les honneurs mondains et pompes des gens curiaux.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 391.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Curial. IT. Curiale.

12. Cortalh, s. m., fortification, retranchement, basse-cour.

Sarrasis foro vencutz, e fugiro entro elh cortalh e per cols e per puegs.

Philomena.

Les Sarrasins furent vaincus, et fuirent jusqu'au retranchement et par collines et par montagnes.

Y so fag li palhier,

Escuras e boals,

E y fa hom los cortals (chap. corrals; ESP. corrales)

Per tener bestiar.

G. Riquier: Segon qu'ieu.

Y sont faites les granges, les écuries et les étables à boeufs, et on y fait les basses-cours pour tenir le bétail.

13. Cortil, s. m., verger, jardin, métairie.

Pels cortils vei verdeiar los lis.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Je vois les lis verdoyer par les jardins.

Vi de pres d'un cortil

Vaqueira.

J. Estève: Ogan.

Je vis une vachère auprès d'un verger.

Palais ten per cortil.

Aimeri de Bellinoi: Pus lo gais.

Tient palais pour métairie.

Fig. Qu'el cor e 'l cors m'a saizit

E mes en estrech cortil.

Azemar le Noir: Ja d'ogan.

Qu'elle m'a saisi le coeur et le corps et les a mis en étroit jardin.

ANC. FR. L'uis a ouvert de son cortil.

Roman du Renart, t. 1, p. 188.

L'un en cuida passer parmi une soif en un courtil.

Joinville, p. 26.

ESP. Cortijo.

Cortina, s. f, lat. cortina, courtine, rideau, draperie.

Dins vergier o sotz cortina,

Ab desirada companha.

G. Rudel: Quan lo rius.

Dans un verger ou sous la courtine, avec la compagnie désirée.

E la cortina se parti el temple d'aval tro amon.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Et la courtine se déchira au temple d'en bas jusqu'en haut.

Ben garnit de cortinas.

Brev. d'amor, fol. 49.

Bien garni de draperies.

ANC. FR. Fait tendre une cortine en une des parties de son palais.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 185.

CAT. ESP. PORT. IT. Cortina. (chap. cuartina, cortina, cuartines, cortines; passá la cortina, corre la cortina.)

2. Encortinamen, s. m., tenture de draperies.

E fon li facha gran honor et encortinamen.

Cartulaire de Montpellier, fol. 73.

Et il lui fut fait grand honneur et tenture de draperies.

3. Encortinar, v., tendre des draperies.

Entretant fai ben adobar

La vila e encortinar.

Roman de Flamenca, fol. 7.

Cependant il fait bien arranger et tendre de draperies la ville.

Elhs encortinero la gleysa de nobles draps. Philomena.

(chap. Ells van encortiná la iglesia de nobles draps.)

Ils tendirent l'église de nobles draps.

Part. pas. Palis e samitz e sendatz

Don fo 'l castelz encortinatz.

Roman de Jaufre, fol. 81.

Tapis et satins et taffetas dont le château fut tendu.

ANC. FR. Encourtiner

Face le castiel et les rues.

Roman du Renart, t. IV, p. 218.

Sa bele chambre encurtinée.

Marie de France, t. 1, p. 410.

ANC. CAT. ESP. Incortinar. IT. Incortinare. (chap. encortiná, encuartiná)


Coruscacio, s. f.., lat. coruscatio, coruscation.

Coruscatio es sopta apparicio de vapor subtil, eflamada, que avalish e

despar soptament en l'ayre. Eluc. de las propr., fol. 138.

La coruscation est une soudaine apparition de vapeur subtile, enflammée, qui s'évanouit et disparaît subitement en l'air.

IT. Coruscazione.


Coser, Cozer, Cozir, Cusir, v., lat. consuere, coudre.

De coser, de filar de son mestier.

(chap. De cusí, de filá de son menesté.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.

De coudre, de filer de son métier.

Pero de cozir non truep par.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Pour cela je ne trouve pas de pareil pour coudre.

De sirurgia no sai ni vuelh ses feramens;

Per talhar, per cozer, no fui anc aprendens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je ne sais ni ne veux de chirurgie sans fers; pour tailler, pour coudre, je ne fus jamais apprenant.

Fig. Cuia 'l ab la terra cusir.

Roman de Jaufre, fol. 90. 

Il croit le coudre avec la terre.

Part. pas. … Ma camiza

Que era cozida

De seda ricamen.

P. Basc: Ab greu.

Ma chemise qui était richement cousue de soie.

Fig. La boca de la femna sera cozuda fermamen e sarrada.

Liv. de Sydrac, fol. 92.

La bouche de la femme sera cousue fortement et serrée.

CAT. Cosir. ESP. Coser. PORT. Cozer. IT. Cucire. (chap. cusí: cusgo, cuses, cus, cusim, cusiu, cusen. Cusit, cusits, cusida, cusides.)

2. Cordura, s. f., couture.

Gonella de Jhesu Crist era ses cordura.

(chap. La gonella de Jesucristo ere sense costura, costures.)

Hist. abr. de la Bible, fol. 78.

La robe de Jésus-Christ était sans couture.

3. Costura, s. f., couture.

Per desotz la costura del fort escut listrat.

Roman de Fierabras, v. 1580.

Par-dessous la couture du fort écu bordé.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Costura.

4. Cozedura, Cozidura, s. f., couture, suture:

Am tres cozeduras o quatre et am ferma sutura.

Ajustem las doas labias am cozidura.

Trad. d'Albucasis, fol. 62 et 35.

Avec trois coutures ou quatre et avec ferme suture.

Joignons les deux lèvres avec couture.

5. Cozender, s. m., couturier.

Tuitz li sartor ni 'ls cozenders.

(chap. Tots los sastres y los cusidós o costurés.)

Roman de Jaufre, fol. 101.

Tous les tailleurs et les couturiers.

6. Cordurier, s. m., couturier.

E pueis carpentiers, en apres corduriers, car il cozion lo cuer am fil de cuer. Liv. de Sydrac, fol. 81.

Et puis charpentiers, et après couturiers, car ils cousaient le cuir avec du fil de cuir.

ANC. CAT. Costurer.

7. Corduriera, s. f., couturière.

Pueis mi fetz apenre a corduriera.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.

Puis il me fit apprendre le métier de couturière.

CAT. ESP. Costurera. PORT. Costureira. IT. Cucitrice. (chap. costurera, cusidora, costureres, cusidores. A les escoles tamé sels díe “anem a costura” perque allí adepreníen a cusí, bordá, etc.)

8. Descoser, v., découdre.

Tan ferm que no s romp ni descos.

Gaucelm Faidit: Tot me cuidei.

Tant ferme qu'il ne se rompt ni décout.

Fig. Mos volers no s descos.

Gaubert moine de Puicibot: Fin' amors.

Mon vouloir ne se décout.

Part. pas. Cant porta descozutz

Sos draps...

Gardatz be

Que rauba descozuda

No portetz.

Amanieu des Escas: El temps de.

Quand il porte ses vêtements décousus...

Prenez bien garde que vous ne portiez robe décousue.

ANC. CAT. Descosir. ESP. Descoser. PORT. Descozer. IT. Scucire. (chap. descusí.)


Cosin, Cozin, s. m., lat. consobrinus, cousin.

Cosin, so es leu a chauzir.

T. d'Élias et de son cousin: N Elias.

Cousin, c'est facile à choisir.

Am la mais no faz cozin ni oncle.

A. Daniel: Lo ferm voler.

Je l'aime plus que je ne fais cousin ni oncle.

CAT. Cosí. IT. Cugino. (ESP. Sobrino). (chap. cusí, cusins, cusina, cusines. Contra mes cusins, mes a dins.)

2. Cozina, s. f., cousine.

Sor, cozina ni parenta.

(chap. Germana, cusina ni parenta. A les monges sels diu sor : sorore : soeur : hermana.)

Rambaud d'Orange: Entre gel.

Soeur, cousine ni parente.

Tant es de pretz e de valor enclausa,

Qu'ieu non volgra que fos ma cozina.

G. de Cabestaing: Mout m'alegra.

Elle est si entourée de mérite et de valeur, que je ne voudrais pas qu'elle fut ma cousine.

CAT. Cosina. IT. Cugina.


Cossouda, Consouda, s. f., lat. consolida, consoude.

E consouda que nais en prat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et la consoude qui naît en pré.

Barbaihol

E cossouda grassa, qui s vol,

Valens es contra cremadura...

Et ad soudar rompedura

Recep la cossouda maior.

Brev. d'amor, fol. 50.

La joubarbe et la consoude grasse, qui le veut, est bonne contre la brûlure... et reçoit la plus grande consoude pour souder fracture.

CAT. Consolva. ESP. Consuelda (Symphytum officinale). PORT. Consolda. IT. Consolida.

Cossouda, Consouda, CAT. Consolva. ESP. Consuelda. PORT. Consolda. IT. Consolida.

Cost, s. m., lat. costus, coq, plante aromatique.
Prenetz pastenegla, verben' e cost, (N. E. catalán pastanaga)
E cozetz lo fort tot ensemps.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez carotte, verveine et coq, et cuisez-le fort tout ensemble.
ESP. PORT. IT. Costo.

Cost, s. m., coût, prix d'une chose.
Voyez Leibnitz, p. 108.
Cant es de gran cost e de pauc de profieg.
(chap. Cuan es de gran cost y de poc de profit.)
V. et Vert., fol. 32.
Quand il est de grand coût et de peu de profit.
A sos propris costz e despens.
Tit. de 1418. Bordeaux, Bibl. Monteil.
A ses propres coûts et dépens.
ANC. FR. Sire, que tenon-nos tel cost.
Deuxième traduction du Chastoiement, conte 27.
Et à gran cost vos unt sui.
Roman de Rou, v. 11249.
CAT. Cost. ESP. (coste) IT. Costo. (chap. gasto, gastos, v. gastá; 
cost, costs.)
2. Costa, s. f., coût, prix d'une chose, dépense.
Un novel plait c'adutz guerr' e mesclaigna,
Costas d'aver e trebaill.
Aicart del Fossat: Entre dos.
Un nouveau débat qui amène guerre et trouble, dépenses de richesses et travail.
CAT. ESP. Costa. (chap. costa amún= ESP. cuesta arriba.)
3. Costatge, s. m., coût.
Los despens et costatges.
Tit. de 1403. DOAT, t. XCV, fol. 181.
Les dépens et coûts.
ANC. FR. Pour vous moustrer le coustage que le roy i mist.
Joinville, p. 117.
4. Costar, v., coûter.
A mi non costa un denier.
Bertrand du Puget: De sirventes.
Il ne me coûte pas un denier.
Anc non aic joi que no m costes un plor.
Arnaud de Marueil: Hom ditz que.
Je n'eus jamais joie qui ne me coûtât un pleur.
ANC. FR. Vous l'aurez, combien qu'il me coust.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 41.
CAT. ESP. Costar. PORT. Custar. IT. Costare. (chap. costá: costo, costes, coste, costem o costam, costéu o costáu, costen.)
5. Decostamen, s. m., défrai, remboursement de dépenses.
Mielhuramentz et decostamentz.
Autres legitims decostamens.
Fors de Bearn, p. 1086 et 1085.
Améliorations et défrais.
Autres légitimes défrais.
(chap. Reembolso de gastos. Los catalans diuen despeses, casi com en fransés dépenses.)

Costa, prép., à côté de, auprès de, contre.
En un vergier, sotz fuelha d'albespi,
Tenc la dompna son amic costa si.
(chap. A un vergé, jardí, daball de la fulla de un espino albar o blang (arto), teníe la dama, dona, a son amic al costat. Fransés aub + épin: aubépin, ocsitá, alb + espi, espí, espino blang, blanc. Aixó tos u pot explicá milló “Espinete” de Beseit, lo guarda Latorre.)

Chere, Yogui, Bubu, ju ju ju jú, guarda, Latorre

Un troubadour anonyme: En un vergier.
Dans un verger, sous la feuille de l'aubépin, la dame tint son ami à côté d'elle.
Erba verz nais costa las aigas. Trad. de Bède, fol. 41.
(chap. La herba verda naix al costat de les aigües.)
L'herbe verte naît auprès des eaux.
Costa 'ls crus amaires cruzels.
R. Vidal de Bezaudun: Entre 'l taur.
Contre les méchants amants cruels.
Prép. comp.
L'un cay de costa l'autre ablesmat el sablo.
V. de S. Honorat.
L'un tombe à côté de l'autre évanoui sur le sable.
De costa l'abitacol. Philomena.
Contre l'habitation.
ANC. FR. L'empererix sa fame de coste lui.
Ville-Hardouin, p. 73.
Mangoit encoste cele table la royne Blanche sa mère.
Et se vindrent arranger de coste nous.
Joinville, p. 22 et 34.
ANC. ESP. De costa. IT. Costà, di costà. (chap. Al costat, a la vora.)
2. Costa, s. f., lat. costa, côte, partie latérale de la poitrine.
No l' agues facha de sa costa... mas elh volc que ilh dui fosso un... e per so fetz la de sa costa. Liv. de Sydrac, fol. 64.
Il ne l'eût pas faite de sa côte... mais il voulut que les deux ne fissent qu'un... et pour cela il la fit de sa côte. 
Estrenc lo tan malamen
Que las costas li fes crucir.
(chap. Lo va apretá tan malamen que les costelles li va fé cruixí. Lo costat es la part lateral del pit. 1 costella, 2 costelles; costellada : trompada, sacsada, caiguda, normalmén si te fas mal a les costelles.)
Roman de Jaufre, fol. 14.
Il l'étreignit si durement qu'il lui fit craquer les côtes.
ANC. CAT. IT. Costa.
- Rivage, côte de montagne.
Al pe d'una costa regarda e vi venir. Chron. d'Arles.
(chap. Al peu de una costa mire y veu vindre. Costa empinada, costa del mar, 2 costes; costereta, costeretes; costerut, pobles costeruts com Beseit o Penarroija de Tastavins; costeruda, costerudes. Peñíscola es costeruda y está a la costa del Mar Mediterráneo.)
Regarde au pied d'une côte et vit venir.
3. Costa, s. f., cotte de soie, capiton, fleuret.
Autras costas ni autres borrots, mais solamens aquela costa et aquels borrots que de la dicha ceda seran ischitz (chap. ixits, eixits, issits; borrots : borra, pelussa).
Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Autres fleurets ni autres bourres, mais seulement ce fleuret et ces bourres qui seront sortis de ladite soie.
4. Costeta, s. f., côtelette, petite côte.
Sol las costetas ben mondadas
Cozetz en vi ab lart.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Seulement cuisez dans du vin avec du lard les côtelettes bien nettoyées.
CAT. Costelleta. (chap. costelleta, costelletes de cabrit; all. Kotelett es una chulla, ESP. chuleta. Costeta en ESP. costillita, costillitas, costillica, costillicas.)
5. Costat, s. m., côté.
Cant am lansa ubert fo sos costatz.
(chap. Cuan en llansa ubert va sé lo seu costat : Jesús a la creu.)
Matfre Ermengaud, Lettre à sa soeur.
Quand son côté fut ouvert avec lance.
Pel costat nafrat tan malamen.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
Blessé si cruellement par le côté.
El tost li plumara los costatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il lui plumera promptement les côtés.
Una possessio... drecha de un costat e del autre costat... comba.
Trad. du tr. de l'Arpentage, ch. 40.
Une possession... droite d'un côté et de l'autre côté... courbe.
ANC. FR. Et del costet de mi Robin.
Tit. de 1255. Carpentier, Hist. de Cambrai, p. 29.
CAT. Costat. ESP. Costado. IT. Costato. (chap. lo costat dret, los costats de un cuadrat.)
6. Costal, s. m., flanc, coteau.
Si vos acossiec sul costal.
Raimond l'écrivain: Senhors, l'autr'ier.
Si je vous atteins sur le flanc.
Puegz et costals, plan, ribeira e cumba.
G. de Durfort: Quar say petit.
Hauteurs et coteaux, plaine, rivage et vallon.
7. Acostament, s. m., accointement.
Santa Maria esposa de Joseph negun temps non ac carnal acostament.
Hist. abr. de la Bible, fol. 48.
Sainte Marie épouse de Joseph n'eut en aucun temps accointement charnel.
8. Acostar, v., accoster, approcher, accointer.
Aras s'acoston li savai,
E l'us ab l'autre cosseilla.
B. de Ventadour: Ara non vei.
Maintenant les vauriens s'accostent, et l'un conseille avec l'autre.
Al valen comte de Rodes
Mi volgra lai acostar.
Serveri de Girone: Sitot s'es.
Je voudrais là m'accoster au vaillant comte de Rodez.
Cant la femna es en sas flors, ela no si deu am lhuy acostar.
Liv. de Sydrac, fol. 60.
Quand la femme est en ses fleurs, elle ne doit pas s'accointer avec lui.
Anc malvestat en vos no pot caber,
Ni nulhs mals ays acostar ni apondre.
Izarn Risols: Aylas.
Jamais la méchanceté en vous ne peut tenir, ni nulle mauvaise qualité approcher et se joindre.
ANC. FR. Et se acostoioit à un chesne et nous fesoit séoir entour li.
Joinville, p. 13.
CAT. ESP. Acostar. PORT. Accostar. IT. Accostare. (chap. Arrimá, arrimás; gitá, gitás en) 

Costil, s. m., couche, couchette.
Ans que s lev del costil.
Amanieu des Escas: En aquel mes.
Avant qu'elle se lève de la couche.
2. Cota, s. f., grec *Koítn, couette, lit de plumes, matelas.
(N. E. Matelas francés, matalàs catalán, a las catalanistas, mátalas; chap. madalap).
Si no m tengues a la cota,
Ja non pogra sus estar.
Guillaume de la Tour: Una, doas.
Si je ne me tinsse à la couette, je ne pourrais jamais demeurer dessus.
ANC. FR. Qu'ele li face tost son lit:
Cele le fet isnel-le-pas,
Oste la couste et toz les dras.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 150. 

Costipacio, s. f., lat. constipatio, constipation.
Costipacio de ventre... Valo contra febre e costipacio.
Eluc. de las propr., fol. 91 et 218.
Constipation de ventre... Valent contre fièvre et constipation.
CAT. Constipació. ESP. Constipación (estreñimiento). PORT. Constipação. IT. Costipazione. (chap. Estreñimén; estic estreñit, repetat, v. repetá, estreñí.)
2. Costipatiu, adj., constipatif.
Aiga salada, dezicativa et constipativa.
(chap. Aigua salada, dessecadora y estreñidora, repetadora.)
Eluc. de las propr., fol. 75.
Eau salée, dessiccative et constipative.
IT. Costipativo.
3. Costipar, v., lat. constipare, constiper.
Part. prés. Mal digestibles, costipans.
Eluc. de las propr., fol. 220.
Mal digestibles, constipants.
CAT. ESP. (estreñir) PORT. Constipar. IT. Costipare. (N. E. En rumano se dice constipar.)

Costum, s. m., lat. consuetudinem, coutume, habitude.
Vilas a costum de trueia
Que de gen viure s'enueia.
Bertrand de Born: Mout mi plai.
Le vilain a la coutume de la truie qui s'ennuie de bien vivre.
Mas ieu non cre que negu temps
Morisson tans de bons costums essemps.
Aimeri de Peguilain: Anc no m cugey.
Mais je ne crois pas que jamais périssent tant de bonnes habitudes ensemble.
CAT. Costum. ESP. Costumbre. PORT. IT. Costume. (chap. Costum, costums; acostumá (acostumbrá): acostumo, acostumes, acostume, acostumem o acostumam, acostuméu o acostumáu, acostumen. Acostumat (acostumbrat), acostumats, acostumada, acostumades.)
2. Costuma, Cosdumna, s. f., coutume, habitude.
Car costuma torna a natura. Libre de Senequa.
Car coutume tourne à nature.
- Droit, lois d'un pays.
Aisso son costumas de la villa de, etc.
Tit. de 1238. DOAT, t. CXLIX, fol. 1.
Ceci sont les coutumes de la ville de, etc.
Meton bans e malas costumas per ocayzon d'aver emendas.
V. et Vert., fol. 15.
Ils établissent bans et mauvaises coutumes pour occasion d'avoir des amendes.
Loc. Plor tota dia, fas cosdumna d'efan. Poëme sur Boèce.
(chap. Ploro tot lo día, fach costum d'infán, chiquet.) 
Je pleure tout le jour, je fais coutume d'enfant.
Dis que reys, que lo seu vai donan
Ni s'en torna, fai costuma d'enfan.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je dis que roi, qui va donnant le sien et s'en dédit, fait coutume d'enfant.
ANC. CAT. IT. Costuma.
3. Costumanza, Costumnansa, s. f., coutume, habitude.
Per costumanza de bonas obras. V. et Vert., fol. 43.
Par habitude de bonnes oeuvres.
Molt es greus l'emperis de costumnansa. Trad. de Bède, fol. 5.
L'empire de l'habitude est très fort.
ANC. CAT. IT. Costumanza.
4. Costumar, v., être accoutumé, être habitué.
Car non a de que menestrar
Si com a costumat de far.
V. de S. Honorat.
Car il n'a pas de quoi fournir ainsi qu'il a accoutumé de faire.
Part. pas. Quar donnas son costumadas d'aitan.
Cadenet: Non sai qual.
Car les dames sont accoutumées d'autant.
ANC. FR. Ne forga ne ne fist forgier monnoye qui onques fust coustumée.
Lett. de rém., 1394. Carpentier, t. 1, col. 1104.
ANC. ESP. Tornó à su estudio que avie costumnado.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 393.
ANC. CAT. Costumar. ESP. Costumbrar. PORT. Costumar. IT. Costumare.
5. Costumier, Cosdumnier, adj., coutumier, habituel, ordinaire.
Si cum cel que es costumiers
D'auzir et de sofrir lur glat.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
Ainsi que celui qui est coutumier d'ouïr et de souffrir leur aboiement.
Fig. En aizimen de blancas flors
E de novelh chan costumier.
Marcabrus: A la fontana.
Sans l'agrément des blanches fleurs et du nouveau chant habituel.
Cosdumniera chausa es. Trad. de Bède, fol. 3.
C'est une chose ordinaire
6. Acosdumnansa, s. f., coutume, habitude.
Acosdumnansa de bonas causas.
Trad. de Bède, fol. 4.
Habitude de bonnes choses.
ANC. FR. L'accoustumance est une autre nature.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 435.
IT. Accostumanza.
7. Acostumar, v., accoutumer, habituer.
Gardas de acostumar follas paraulas.
V. et Vert., fol. 95.
Gardez-vous d'accoutumer les folles paroles.
Causa que non a acostumada.
Liv. de Sydrac, fol. 83.
Chose qu'il n'a pas accoutumée.
Car avi' acostumat de viure honradamen.
V. de S. Honorat.
Car il avait accoutumé de vivre honorablement.
Part. pas. Can sera ben acostumat
De penre e ben adobat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il sera bien accoutumé de prendre et bien dressé.
En la ley era enseynada
De Dieu e ben acostumada.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Elle était enseignée et bien accoutumée en la loi de Dieu.
CAT. Acostumar. ESP. Acostumbrar. PORT. Acostumar. IT. Accostumare.
8. Acostumadamen, adv., habituellement.
Cant hom jura acostumadamen, ayssi comma a cascun mot.
(N. E. Los polacos, no me refiero a los catalanes, tienen la costumbre de decir kurwa cada pocas palabras. Los de Gerona usan mucho “cardar”.)
V. et Vert., fol. 24.
Quand on jure habituellement, pour ainsi dire à chaque mot.
ANC. FR. Les administrations gouvernées accoustuméément.
Ord. des Rois de Fr., 1256, t. 1, p. 81.
ANC. CAT. Acostumadament. ESP. Acostumbradamente. PORT. Acostumadamente. IT. Accostumadamente. (chap. Acostumadamén, habitualmén, assobín.) 

Cot, s. f., lat. cotem, queux, pierre à aiguiser. 
(chap. pedra de esmolá o de esmolet: afilá)
Ab so qu'ieu sembli be la cot,
Que no tailh e fa 'l fer talhar.
B. Martin: Farai un.
Avec cela que je ressemble bien à la queux, qui ne taille pas et fait tailler le fer.
Fig. … Ieu soi la cot
De tot estz mals tocatz.
G. Riquier: Tant petit.
… Je suis la queux de tous ces mals touchés.
ANC. FR. Lors comença à aguisier
Son coutel à une grant kex.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 15.
IT. Cote.

Cot, s. m., cotte, cotillon.
Voyez Denina, t. II, p. 106.
Us vai dolan ab tal ayssa
Que no us te pro cot ni manta.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Il va vous dolant avec telle aissette que ne vous tient profit cotte ni manteau.
ANC. FR. Fame est plus cointe et plus mignote
En sorquanie que en cote...
Et une cote de brunete.
Roman de la Rose, v. 1216 et 214.
CAT. Cot.
2. Sobrecot, s. m., surcot.
L'autra non a sobrecot de bruneta.
P. Cardinal: Prop a guerra. Var.
L'autre n'a pas surcot de brunette.
Mantel e blial de violas
Portet e sobrecot de rozas.
P. Vidal: Mai o.
Elle porta manteau et justaucorps de violettes et surcot de roses.
ANC. FR. A tousjors en ivier si ot
A mances un nouviel surcot
Fourré de vair.
PH. Mouskes; Carpentier, t. III, col. 924.
3. Cota, Cotha, Quota, s. f., cotte.
Vestir una cota de malha.
(chap. Vestí, portá una cota de malla.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 141.
Vêtir une cotte de maille.
E van vestitz los grans senhors am una cotha ses dobladura entro al ginolh.
Els se armo de quota de malha.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Et les grands seigneurs vont vêtus avec une cotte sans doublure jusqu'au genou.
Ils s'arment de cotte de maille.
CAT. ESP. PORT. Cota. IT. Cotta.

Cot, s. m., bas lat. cotagium, coûtage, sorte d'impôt.
E tot so que del dit cot ly dits habitadors auran percebuts.
Emolumens del cot de la jurisdictio.
Cout. de Saussignac de 1319.
Et tout ce que lesdits habitants auront perçu dudit coûtage.
Emoluments du coûtage de la juridiction.
2. Cotador, s. m., cotagier, collecteur du coûtage.
Instituira un cotador conegut.
(chap. Instituirá un cotadó conegut. Lo que arreplegabe l' impost dit cot.)
Cout. de Saussignac de 1319.
Instituera un cotagier connu.

Coton, s. m., ar. kotonn, coton.
Voyez Golius, Dict. arabico-latin., col. 1933.
Que sia coton bon et marchant.
Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476.
Que ce soit coton bon et marchand.
Coton filat e non filat.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 152.
Coton filé et non filé.
CAT. Cotó. ESP. Cotón (algodón). PORT. Cotão. IT. Cotone.
(chap. Cuan erem chiquets, a escola, alguna vegada mo se escapabe la paraula cotón, perque natros diém cotó en chapurriau. Los mestres ya díen algodón, al + kotonn, y no coneixíen la antiga castellana cotón.)

Coutel, s. m., couteau, grosse plume du guidon de l'aile, terme de fauconnerie.
Aprob so venon li coutel;
So son las pennas en auzel (N. E. pennas, penas : plumas, rat penat.)
Que las alas si fan plus bellas.
Pels coutels l'ala li tira.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après cela viennent les couteaux; ce sont dans l'oiseau les pennes par lesquelles les ailes se font plus belles.
Lui tire l'aile par les couteaux.

Cozer, Coire, v., lat. coquere, cuire.
(chap. coure; tamé cuiná ve de coquere.)
Filh d'un sirven del castel que era forniers... a cozer pa.
V. de B. de Ventadour.
Fils d'un serviteur du château qui était fournier... à cuire le pain.
Cozetz mel en un vaiselet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cuisez du miel dans un petit vase.
- Causer une douleur piquante.
Coc me, mas ieu per tot aquo
No m mogui ges.
(chap. Me va coure, pero yo per tot aixó no me vach moure gens. Si cou es que sane, cuan te fiquen alcohol a una ferida. Tanta coissó no se podíe aguantá, va di lo cagamandurries y capsot de Mario Sasot cuan li van ficá aigua oxigenada a una ferideta que se va fé en un papé del panfleto Temps de Franja; la que ting entre les molles del cul tamé es una franja.)
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Il m'en cuisit, mais pour tout cela je ne me bougeai point.
Fig. Part. prés. El desiriers cozens e doloiros.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Le désir cuisant et douloureux.
Farai un sirventes cozen.
Bertrand de Born le fils: Quan vei lo.
Je ferai un sirvente cuisant.
Part. pas. Chars quant es mal cuecha e dura.
Le moine de Montaudon: Mot m'enueia.
La chair quand elle est mal cuite et dure.
Fig. Ab semblan cueg et ab cor cru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Avec extérieur cuit et avec coeur cru.
CAT. Courer. ESP. Cocer. PORT. Cozer. IT. Cuocere. (chap. coure: coc, cous, cou, coém, coéu, couen; cuit, cuits, cuita, cuites. Coén, adj, coéns, coénta, coéntes; coén, v. gerundio. Coc en poma, cocs, coca de primentó, coques en atún.)
2. Cuchiu, adj., facile à cuire.
Aquelas lentillas so mai grossas, frescas e may cuchivas.
(chap. Aquelles llentilles, llentíes son mes grosses, fresques y mes fássiles de coure.
ESP. Aquellas lentejas son más grandes, frescas y más fáciles de cocer, cocederas.)
Eluc. de las propr., fol. 213.
Ces lentilles sont plus grosses, fraîches et plus faciles à cuire.
3. Cossezen, adj., cuisant. (chap. coén)
Per qu'us sonetz fai gualiartz
Ab motz amaribotz bastartz,
E lui apellon cossezen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Parce qu'il fait un sonnet menteur avec des mots aigrelets bâtards, et on l'appelle cuisant.
4. Coc, Cuec, Cutz, s. m., lat. coquus, cuisinier.
(N. E. Se encuentra coch, cochs, sobrecoch, sobrecochs en las ordinaciones de Pedro IV.)
Sai esser pestres e cocx.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais être boulanger et cuisinier.
… Cuecx e bivers e baylos.
P. Cardinal: Un sirventes.
Cuisiniers et échansons et gouverneurs.
Senher, vostre manjars, so ditz lo cutz,
Vos es aparelhatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.
Seigneur, ce dit le cuisinier, votre manger vous est apprêté.
ANC. FR. Trois escoufles i ot de mez salez
Que li queux li avoit appareilliez.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 230.
Les maistres queux souvent lardent perdrix... en intention... de les mettre roustir.
Rabelais, liv. IV, ch. 24.
CAT. Coc. IT. Cuoco.
5. Cosiner, s. m., cuisinier.
Qu'el cosiner se va levar, et aportet una espalla.
(chap. Que lo cuiné se va eixecá, alsá, elevá, y va portá una espala
Lo sompo aragonés catalaniste de Fondespala, Daniel Vives Albesa, igual trobe una t a la paraula ocsitana espalla. Es dels que escriuen lo nom del seu poble Fontdespatla; es una mes de les víctimes del tomàtic, com los que escriuen Vall-de-roures.)
Hist. abr. de la Bible, fol. 36.
Que le cuisinier se va lever, et il apporta une épaule.
ESP. Cocinero. PORT. Cozinheiro. IT. Cuciniere. (chap. cuiné, cuinés, cuinera, cuineres; v. cuiná, a la cuina o a les cuines.)
6. Coguastro, s. m., cuisinier, marmiton.
Et anc sol no y ac coguastros,
Mas que nos tres.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Et il n'y eut oncques un seul cuisinier, excepté nous trois.
7. Coze, s. m., mets, plat d'aliments cuits.
En loc de gran cozes, lor disia suas cansos.
V. d'Elias d'Uisel.
En place de grands mets, il leur disait ses chansons.
8. Cozina, s. f., lat. cucina, cuisine, victuaille.
Per qu'ieu volgra esser mais cocs
De sa cozina.
G. Adhemar: Ben fora.
C'est pourquoi j'aimerais mieux être cuisinier de sa cuisine.
Pres de tres ans en la gaudina
On avian mot paura cozina.
V. de S. Honorat.
Près de trois ans dans la forêt où ils avaient très pauvre cuisine.
ESP. Cocina. PORT. Cozinha. IT. Cucina. (chap. Cuina)
9. Cozensa, Coizenza, s. f., cuisson, douleur. (chap. coissó.)
Fig. Mals senes jauzimens
E senes benfag cozensa.
Gaubert moine de Puicibot: Una grans.
Mal sans jouissance et douleur sans bienfait.
Merce m degratz aver senes coizenza.
Raimond Jordan: Vas vos soplei.
Vous me devriez avoir merci sans cuisson.
10. Coitura, s. f., brûlure, cuisson, cautérisation.
A la puiridura de la charn a at fer e coitura. Trad. de Bède, fol. 50.
Il est besoin du fer et de la brûlure à la pourriture de la chair.
Car plus se delecta, en aissi
Sesta coitura es valens.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Car plus il se délecte, de même cette cautérisation est avantageuse.
ESP. Cocedura. PORT. Cozedura. IT. Cottura.
11. Cosinar, v., cuisiner.
Totas herbas aptas a cosinar.
(chap. Totes les herbes aptes per a cuiná.)
Hist. abr. de la Bible, fol. 36.
Toutes herbes propres à cuisiner.
Part. pas. subst.
Be mangi soven de fort bos cozinatz,
De salsas de girofle, e de bos empastatz.
Izarn: Diguas me tu.
Je mange bien souvent de fort bons mets, des sauces au girofle, et de bons pâtés.
ESP. Cocinar. PORT. Cosinhar. IT. Cucinare.
12. Bescueg, Bescueit, s. m., biscuit.
Aysso es lo bescueg per garnir nostra nau. V. et Vert., fol. 43.
Ceci est le biscuit pour garnir notre navire.
Ieu pretz mais...
Bos manjars e palafres assatz
Que bescueitz ab auratge.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.
Je prise davantage... bons mangers avec de nombreux palefrois, que biscuits avec la tempête.
CAT. Bescuyt. ESP. (chap.) Bizcocho. PORT. Biscuto. IT. Biscotto. 
(N. E. Este bizcocho, bescuyt, bescueg, bescueit, no es como el que conocemos ahora, sino una masa “bi cocta” como las galletas para que durase en el mar.)
13. Decoctio, Decoccio, s. f., lat. decoctio, décoction.
En l'ayga de laqual se fa la sal per forta decoccio.
Eluc. de las propr., fol. 75.
En l'eau de laquelle le sel se fait par forte décoction.
Decoctio de anet e de camomilla. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Décoction d'anet et de camomille.
CAT. Decocció. ESP. Decocción. PORT. Decocção. IT. Decozione. (chap. decocsió, decocsions, no fem aná lo verbo decoure, pero sí recoure:)
14. Recoser, v., lat. recoquere, recuire.
Part. pas.
Que nulhs autre recuegs en fuec salvatge.
Arnaud de Marueil: Ancmais tan be.
Que nul autre recuit en feu non réglé.
CAT. Recourer. ESP. Recocer. PORT. Recozer. IT. Ricuocere.

Crai, s. m., crachat.
Voyez Leibnitz, p. 109.
Sa boca plena d'orre crai.
P. Vidal: Puois ubert.
Sa bouche pleine de crachat dégoûtant.
PORT. Escarro. (ESP. Esputo, gargajo. Chap. carcás, carcassos.)
2. Escracar, v., cracher, couvrir de crachats.
Li van sus los uelhs escracar. Brev. d'amor, fol. 153.
Ils lui vont cracher sur les yeux.
En despieyt de Jesu en las fons escracha.
Roman de Fierabras, v. 4863.
En mépris de Jésus il crache dans les fonts baptismaux.
Part. pas. E fort batutz e malmenatz,
Et escarnitz et escracatz. Passio de Maria.
(chap. Y fort batut y maltratat, y escarnit, insultat, y escarcassat: ple de carcassos, mescla de mocs y saliva.)
Et fort battu et maltraité, et insulté et couvert de crachats.
PORT. Escarrar.

Cranel, s. m., créneau.
Deu esser en cascu cranel un petit gaf am que botesso... tiresso las escalas... Que sian plus haut que los cranels.
Tit. du XVe sièc. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
II doit être en chaque créneau un petit croc avec lequel ils poussassent... tirassent les échelles... Qui soient plus haut que les créneaux.
ANC. FR. Trop sont plus riches les toureles
Et li crenel miex deffensable.
G. Guiart, t. 1, p. 183.

Crapana, s. f., crâne, caboche.
An vos pisat per crapana.
T. de Bonnefoi et de Blacas: Seign' En.
Vous ont pissé sur la caboche.
CAT. ESP. (cráneo) PORT. Craneo. IT. Cranio. (chap. cráneo, calibossia, cap; cabossa de alls.)
Crapula, s. m., lat. crapula, crapule.
A vegadas, per trop manjar e beure, me esdevenia crapula, ebrietatz.
La Confessio.
Parfois, pour trop manger et boire, me survenait crapule, ivrognerie.
Neguna chauza non es aissi contraria a tot crestian sicom crapula.
Regla de S. Benezeg, fol. 50.
Aucune chose n'est aussi contraire à tout chrétien comme crapule.
ESP. (crápula) IT. Crapula.

Crear, v., lat. creare, créer.
Semblans a si nos volc crear.
Brev. d'amor, fol. 2. 
Il voulut nous créer semblables à lui.
Es acostumat de crear dos syndics.
(chap. Es acostumat, se acostume, es costum, de creá dos sindics.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 212.
Il est accoutumé de créer deux syndics.
Part. pas. Homs fon creatz en tal honor et tal senhoria, qu'el era senhers de totas creaturas que eron sotz lo cel. V. et Vert., fol. 32.
L'homme fut créé en tel honneur et telle dignité, qu'il était seigneur de toutes les créatures qui étaient sous le ciel.
ANC. CAT. ESP. PORT. Crear. IT. Creare.
2. Creaire, Creator, s. m., lat. creator, créateur.
Qu'enant era nostre creayres,
D'aqui enan fo nostre payres.
Los VII Gaugs de la mayre, etc.
(chap. Que abans ere lo nostre creadó, de aquí abán va sé lo nostre pare. Los 7 gochs de la mare, etc.)
Qu'avant il était notre créateur, de là en avant il fut notre père.
Qui morra per Dieu lo creator
Viura tos temps jauzens en paradis.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Qui mourra pour Dieu le créateur vivra toujours joyeux en paradis.
ANC. FR. Li haus Créerres du ciel et de la terre face que nous en charité puissons ci assambler. Joinville, p. 200.
Je jure Deu le Creator.
Roman du Renart, t. III, p. 285.
ANC. CAT. Creador. ESP. (Creador) PORT. Criador. IT. Creatore. (chap. Creadó, en mayúscula si voléu; creadó, creadós, creadora, creadores, que creen o inventen coses. Criadó, criadós, criadora, criadores, que críen.)
3. Creairitz, lat. creatrix, s. f., créatrice.
Qu'om la puesca dir creairitz. Brev. d'amor, fol. 73.
Qu'on la puisse dire créatrice. 

4. Creatio, Creazo, s. f., lat. creatio, création, formation.

Cossi a fag diables tota creatio.

Izarn: Diguas me tu.

Comment le diable a fait toute création.

En la creatio dels dichs cossols.

Charte de Gréalou, p. 68.

En la création desdits consuls.

Qan pens cum es de gentil creazo.

B. de Ventadour: En pessamen.

Quand je pense comme elle est de gentille formation.

CAT. Creació. ESP. Creación. PORT. Creação. IT. Creazione. (chap. creassió, creassions.)

5. Creamen, s. m., création, formation.

… Lucifers encontenen

Sus el ponh de son creamen,

Sa gran beutat trop cossiran

E sa bontat e son sen gran,

S'en carguet folor et orguelh.

Brev. d'amor, fol. 23.

Lucifer sur-le-champ, au moment de sa création, considérant trop sa grande beauté et sa perfection et son grand sens, s'en remplit de folie et d'orgueil.

E can de totas res fo faitz lo creamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Et quand la création de toutes choses fut faite.

ANC. CAT. Criament. ESP. Criamiento.

6. Creatura, s. f., lat. creatura, créature, enfant.

Dona, la genser creatura

Que anc formes el mon natura.

Arnaud de Mareuil: Dona genser.

Dame, la plus gentille créature que formât oncques au monde la nature.

La creatura n'an portat;

Aquest' a fag noyrir lo sanz.

V. de S. Honorat.

Ils en ont emporté l'enfant; le saint a fait nourrir celui-ci.

ANC. CAT. ANC. ESP. Creatura. ESP. MOD. Criatura. PORT. IT. Creatura. (chap. criatura, criatures.)

7. Procrear, v., lat. procreare, procréer.

Part. pas. Ses her... procreat de lui et de... sa molher.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 300.

Sans héritier... procréé de lui et de... sa femme.

Sens heret procreat... descenden de lor dos.

(chap. Sense hereu procreat... dessendén d'ells dos.) 

Tit. de 1341. DOAT, t. XXXIX, fol. 150.

Sans héritier procréé... descendant d'eux deux.

CAT. ESP. PORT. Procrear. IT. Procreare. (chap. procreá.)

8. Procreatio, s. f., lat. procreatio, procréation.

De la procreatio dels enfans.

V. de santa Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 254.

De la procréation des enfants.

CAT. Procreació. ESP. Procreación. PORT. Procreação. IT. Procreazione.

9. Recrear, v., lat. recreare, délasser, récréer.

Per refrescar e per recrear la ost, que era lassa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 65.

Pour rafraîchir et pour délasser l'armée, qui était fatiguée.

Cant lo pros cavaliers ha vencut lo torney, ell s'en torna repauzar a son ostall, et recrear e s sojornar per I lonc temps.

V. et Vert., fol. 102.

Quand le preux chevalier a vaincu le tournoi, il s'en retourne reposer en son hôtel, et récréer et se délasser pour un long temps.

CAT. ESP. PORT. Recrear. IT. Ricreare. (chap. recreá, recreás. Recreo, descans a la escola.)

10. Recreacio, s. f., lat. recreatio, délassement, récréation.

Dona repaus e recreacio. Eluc. de las propr., fol. 76.

(chap. Done repós y recreassió, recreo, descans.)

Donne repos et délassement.

CAT. Recreació. ESP. Recreación. PORT. Recreação. IT. Recreazione.

11. Recreamens, s. m., délassement, récréation.

Car motz recreamens

Aportan e plazers.

G. Riquier: El nom.

Car ils apportent beaucoup de délassements et de plaisirs.

IT. Ricreamento. (chap. 1 recreamén, 2 recreamens.)