A la Crónica de Ramón Muntaner (h.1325) mensione al rey de Mallorca en los seus vassallos de Rosello, e de Conflent e de Serdanya, décades después territoris cataláns. Pero avui ixen mols imbéssils dién que Cataluña allacuanta ere un imperi.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 12 de marzo de 2019
Rey de Mallorques, Rossello, Conflent, Serdanya
A la Crónica de Ramón Muntaner (h.1325) mensione al rey de Mallorca en los seus vassallos de Rosello, e de Conflent e de Serdanya, décades después territoris cataláns. Pero avui ixen mols imbéssils dién que Cataluña allacuanta ere un imperi.
jueves, 25 de mayo de 2017
banasta
la de la nostra zona es mes estreta y porte unes cornaleres, com lo nas de Doña Rogelia, per a lligala. Se fee aná per a portá moltes coses, sobre tot la verema, brema.
BANASTA o BANASTRA f.
|| 1. Espècie de cove de vímens, més gros i alt que els coves ordinaris (Ross., Conflent, Balaguer, Ll., Calaseit, Val., Pego, Novelda); cast. banasta. Exceptatz vayratz ho sardes, que puschen tener... en semals o en banastes, doc. a. 1298 (RLR, v, 99). No gos metre la man en còuen ne en banastre on estia pex, doc. a. 1370 (BABL, xii, 139). Una banastra larga a manera de bressol, doc. a. 1546 (Alós Inv. 57).
|| 2. Espècie de cabàs planer o pala de vímens amb un mànec a cada costat, que serveix per traginar terra (Ross., Lledó, Rabós d'Empordà).
|| 3. a) Gàbia de verducs de forma cònica o acampanada i sense sòl, que, posada en terra, serveix per albergar una lloca amb sos pollets (Alcoi, Mall.); cast. pollera.—b) Gàbia sense sòl, que posen en terra i sota la qual tenen els porcells que han de revendre (Massalcoreig).
|| 4. Gàbia de verducs o de barretes de ferro, de forma cònica o semiesfèrica i sense sòl, que posen damunt el braser, i damunt la qual posen roba a eixugar (Mall.).
|| 5. m. i f. Beneitot; curt d'enteniment (Ross., Conflent, Olot, Collsacabra, Vic, Pla de Llobregat, Mallorca); cast. mastuerzo, papanatas. Séu prou banasta, lu meu fill, Saisset, Count. del alt. m., 13. Y la deu voler per ell, es banastra, Alcover Rond. viii, 227.
Loc.
—Estar més magre que unes banastres: estar molt magre (Marroig Refr.).
Fon.: bənástə (Perpinyà, Arles, Ribesaltes, Olot, Lledó, Empordà); banásta (Calaseit, Val., Alcoy, Pego, Novelda); bənástɾə (Collsacabra, Vic, St. Vicent dels H., Mall.); banástɾɛ (Balaguer).
Intens.: banast(r)eta, banast(r)ota, banast(r)assa, banast(r)ó.
Etim.: del gàl·l. benna ‘cove’, amb creuament de canastra (cfr. J. Storm en Rom. v, 167; Wartburg FEW, i, 328).
CANASTRA o CANASTA f.
|| 1. Recipient fet de canyes o de vímens entreteixits, de forma troncocònica invertida i de boca rodona o rodonenca i molt ampla, que serveix per traginar roba, fruita i altres coses; cast. canasta. No gos lançar... canastes salmorra fems scombradies, doc. a. 1387 (archiu municipal de Barchinona). Mesa dins una gran canasta, Metge Valter 8 v.o Duguemli canastres d'ous,Alcover Cont. 521.
|| 2. nàut. Recipient compost d'una post rodona plena de foradins i enrevoltada de barrerons verticals de fusta, units per la part superior a una espècie de cèrcol que forma la boca; serveix com a depòsit per tenir-hi plegada una drissa, una sàgola d'escandall o una altra corda (Mall.); cast. canasta.
Fon.: kənástɾə (Puigcerdà, Barc., Vendrell, Mall., Men.); kanástɾɛ (Ll.); сənástɾə (Palma, Manacor); kenástɾə (Sineu); kanásta (Calaseit, Ulldecona, Morella, Vinaròs, Val., Pego); kanástɾa (Val., Alzira, Albaida).
Intens.—a) Augm.: canastrassa, canastrota, canastrot.—b) Dim.: canastreta, canastretxa, canastrel·la, canastreua, canastrona, canastró.
Etim.: del gr. κάναστρον, mat. sign. || 1.
// Canasta RAE:
miércoles, 12 de abril de 2017
Ababol, ruella, roella, amapola
Fon.: abaβɔ́l (Benavarre, Fraga, Crevillent).
Etim.: de l'àrab ḥababawrah (Eguílaz Glos. 4), que és una forma arabitzada del llatí papaver.
http://www.cancioneros.com/nd/1727/0/una-roella-al-cor-homenatge-a-desideri-lombarte-obra-collectiva
https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/17/una-roella-al-cor-flor-roja-com-la-sang/
https://anydesiderilombarte.wordpress.com/2014/02/10/temps-al-temps-primera-actuacio-de-lany-desideri/
ROSELLA (i dial. roella). f.
|| 1. ant. Roseta, rosa petita; cast. rosita. Ha en la dita corona, entre flor e flor, X roselles, les V ab sengles robicets, doc. a. 1356 (Rubió Docs. cult. i,173).
|| 2. Flor de la planta papaveràcia Papaver rhoeas, i la mateixa planta, que es cria abundant dins els camps de cereals; la flor és de color vermell viu; cast. amapola. Rumbejen molt vistoses en los camps les roselles, Llorente Versos 27. Amb espigues y roelles esclaten es sementers,Roq. 15. Les roselles d'una encesor frenètica, Alomar Columna 190. Dijous sant..., el sopar ritual d'aquesta diada, de tota la gent devota, consta solament de sopes i ruelles amanides, Violant SS 49. a) Rosella de corns: planta de l'espècie Papaver cornutum (Teixidor Flora 1086).
|| 3. a) Rosella borda o de bosc: planta ranunculàcia de l'espècie Anemone nemorosa, de rizoma prim i carnós, fulles en segments peciolats, i flors blanques, rosades o morades; cast. anémona de los bosques.—b) Rosella marina: planta papaveràcia de l'espècie Glaucium luteum, de tronc robust, fulles gruixudes pinnatipartides, flors grogues i càpsula molt llarga; cast. adormidera amarilla.—c) Rosella d'or: planta de l'espècie Drosera rotundifolia (V. rosada, art. 2, || 3).—d) Rosella morada: papaveràcia de l'espècie Roemeria violacea, de flors color violat fosc; cast. amapola morada.
Loc.
—Com una rosella: comparança aplicada a una cosa molt vermella. De llabis del color de la rosella, Cases A., Poes. 212. S'enrogí com una rosella,Pons Auca 322. Les galtes com la roella, Salvà Poes. 82. La jove... encesa com una roella, Pons Llar 30.
Fon.: ruzéʎə (Capcir, Cerdanya, Conflent, Garrotxa, Vallès, Penedès, Camp de Tarr., Men., Eiv.); rozéʎɛ (Ll.); rozéʎa (Aiguaviva d'Aragó, Maestrat, Morella, Cast., Aín, Moixent, Llanera de Ranes, Vall de Gallinera, Benilloba, Biar, Calp, Guardamar); roséʎa (Val., Torís, Polinyà, Massalavés); rozέʎɛ (Maella); rozéʎə (Porreres); ruéʎə (Ross., Conflent, Empordà, Solsona, Camp de Tarr., Sóller); ruéʎa (Mequinensa, Tortosa, Amposta, Valljunquera, Pobla de Benifassà); ruéʎɛ (Tremp, Urgellet, Balaguer, Pla d'Urgell, Ll., Cala de l'Ametlla); roéʎə (Mall.); ruβéʎə (Sta. Col. de Q.); ruvéʎə (Maspujols, Montbrió del Camp); rovéʎa (Alcalà de X.); rovéʎə (Mall.); ruɣéʎa (Tamarit de la L.); rozɣéʎa (Vistabella del M.).
Sinòn.: || 2, ababol, capellà, gall, gallaret, gallet, gallgallaret, paramà, quicaraquic.
Etim.: del llatí rŏsĕlla, ‘roseta’.
domingo, 16 de abril de 2017
saduricha
la fem aná per a les olives verdes, olives per a l'aigua, pots de olives
DCVB :
SAJOLIDA o SAJULIDA f.
|| 1. Planta labiada de l'espècie Satureia hortensis, anual, herbàcia, de fulles linears i blanes, flors blanques o rosades de calze acampanat; és molt olorosa i s'empra per a aromatitzar sopes, olives i altres aliments; cast. ajedrea. Los bens escarpir ells, peixent-los sajulida, Atlàntida vi. Ab quatre brotets de farigola y sajulida, Vilanova Obres, xi, 70.
|| 2. Sajolida de bosc o de muntanya: planta labiada de l'espècie Satureia montana, perenne, llenyosa a la base, de fulles coriàcies, lluents, acuminades o espinescents, flors rosades o blanques de calze tubulós; es fa per paratges montuosos i incultes; cast. ajedrea, hisopo montesino.
|| 3. Sajolida o saborija borda: labiada de l'espècie Hyssopus officinalis (Flora Val. 155). V. hisop.
Var. form.: sadorija (Sadoriga e de altres bones herbes, Robert Coch 18); sadoria (Les mosques fugen, escampant per la casa aigua en què sadoria e sauch sie cuyt, Tres. Pobr. 13); sajorida (Ruda, clauelina, sajorida, jazmir, Fr. Eximenis ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 369); saborija (Aquesta pren lla mançanella de la muntanya e spígol e ysop e saboriga e sàluia e ginesta, Micer Johan 324; Saborija, herba de flor poc important però de bona olor, Agustí Secr. 21; Comparable és a la flor de la gerda saboritja, J. Verdaguer); sahorida (Sia collida sahorida en lo ple de la luna, Micer Johan 432); senyorida (Un coxí de senyorida, Riber Sol ixent 13); sadolia; saldorija; sobrija; sajolina. Fon.: səʒulíðə (Conflent, Cardona, Solsona, Igualada, Vallès, Barc., Penedès, Valls, Men.); saʧoɾíða (Val.); səβuɾíʒə (Empordà, Camp de Tarr.); saβoɾíʤa (Alcanar, Freginals, Benassal); saβoɾíʧa (Val.); saðoɾíʒa (Tortosa, Aiguaviva d'Aragó); saðuɾíʤa (Calasseit, Pena-roja); saðuɾíʒa (Morella); saðolíɛ (Tremp); saɫðoɾíʒa (Baix Maestrat); suβɾíʒə (Caldes de Ma.); səʒulínə (Blancafort); səɲoɾíðə (Mall.).
Etim.: del llatí saturĕia, mat. sign. |||| 1, 2. La forma saborija de l'analogia de sabor, i senyorida de la de senyora.
jueves, 11 de mayo de 2017
aubarda, albarda
aubarda, albarda
https://es.m.wikipedia.org/wiki/AlbardaL'agüelo "Seveta" seguis......
Alguns, en tota la rao, han pensat, este com diu qu'ere pobre si teníen un macho y una burreta.
Be, aiso es de cuan yo m'enrecordo. Al principi sol teníen un macho mol furo, que fae parella en la burra de un germa de ma mare y pa trilla u faen junts. Despres van compra la mula y la burreta al fiat. Pasan lo tems van vendre la mula y van compra un carro vell. Y lo rade va sé una burreta que se va queda la radera al poble.
Los grasons, que li han agradat a Moncho, se faen cuan plovie y la aigua corrie o atravesabe los camins de tiarra. Si teníe forza s'enduie la tiarra y sol quedaen les pedres que estaben clavades al camí. Y com les "aigüeres" (ya tens un atra paraula, Moncho) habíen rebaixat lo nivell del piso la pedra se había convertit en un grasó, en el que entropesaes mes de un camí. Camí = vegada.
Les besties portaen un cabestre que s'els ficabe al cap y allí s'enganchabe lo ramal, que servie pa guia al animal.
Normalmente portaen una albarda que se lligabe a la bestia en una faixa (que no m'enrecordo com se diebe, !!!!ajuda Moncho!!! sincha, cincha), que li pasabe per daball de la tripa y una fusta doblada (que tampoc m'enrecordo del nom, tafarra, mes torsut (tort) que una tafarra) que estabe enganchada als dos costats de la albarda y se ficabe devall de la coga.
Damún se posabe la saria (serón en castella) que ere trensada y tenía com una canasta a cada costat. Banasta, banastes.
(La cornalera de la banasta es com lo nas de la Rosi de Palma o de doña Rogelia.)
A un costat se posae la sistella en lo minchá y al atre la pichella p'al aigua. Cuan era menudet a mi me ficaben a un costat y la sistella y la pichella al atre.
Tamé se posaben les ferramentes pa treballá, según la epoca del añ, eren unes u atres: la cavegueta, la aisadella, lo chapo, la estraleta, la dalla, l'alfals (o algo paregut, fals, falz) y moltes mes.
Ya val, sino les aventures del agüelo "seveta" no t'os dixarán dormi.
Tots al llit y ya sabeu "Bona nit, totes les pulses al teu melic y la mes menuda com un cabrit".
Continuará......sino me envien al carré, per pesat.
Albarda es el arreo de las bestias de carga compuesto principalmente de dos grandes almohadillas que se adaptan a los dos lados del lomo, sujeta al vientre por una cincha dejando éste en hueco a fin de que la carga no lastime al animal. Generalmente va colocada sobre un arzón, al que van sujetos el pretal, grupera y batipola. En México, la albarda es una silla de montar a caballo con las dos piernas de un solo lado (a mujeriegas), en lugar de sentarse a horcajadas sobre el lomo del animal. Se utiliza mucho en las escaramuzas de o en México que son ejecuciones a caballo de distintos ejercicios con un tal grado de dificultad, además de ser un acto muy vistoso para los espectadores, para ofrecer un buen acto de belleza conocidas también por estar en un carrusel charro las mujeres de a caballo viva. Se citan las siguientes variedades: Albarda gallinera: la que tiene las almohadillas planas. Albarda maragata: la que es larga y estrecha por alusión a la que empleaban los maragatos para sus caballerías a las cuales cubría desde la raíz del cuello hasta las ancas.
Expresiones relacionadas:
Albarda sobre albarda.
Se usa cuando se impone un nuevo gravamen a quien ya está sufriendo otro y cuando en la conversación o por escrito se repite una cosa sin necesidad.
A otro burro con esa albarda. Se dice cuando no se quiere admitir un trabajo demasiado penoso.
Ahora llueven albardas. Se dice cuando oímos alguna cosa que nos parece imposible.
Como la albarda al burro. Se dice familiarmente de una persona a quien está grande la ropa, principalmente si aquella es gruesa.
Echar una albarda a uno. Abusar de la paciencia de uno, haciéndole aguantar lo que no debe.
Volverse la albarda a la barriga. Salir una cosa al contrario de lo que se deseaba o esperaba.
De cuando hablaban las albardas. Alusión a tiempos tan antiguos como desconocidos.
Salta como granizo en albarda, se refiere a una persona que está hablando y otra se ofende y responde de manera agresiva,
(dicho de Lobras (Granada))
En vasco, chalma, chalmia.
jueves, 20 de septiembre de 2018
La marca hispánica a escomensaméns del siglo IX
lunes, 9 de octubre de 2017
Diccionari balear, valencià, català, dcvb
http://dcvb.iecat.net
L’edició electrònica consultable a través d’Internet del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll és el resultat del projecte d’informatització del DCVB que s’ha dut a terme a l’IEC durant el bienni 2001-2002. El mes de desembre de 2000 l’editorial Moll, propietària de l’obra, i l’IEC signaren un acord de col·laboració per a la realització d’aquest projecte que assenyalava l’IEC com a responsable del disseny i de l’execució de les diferents fases del procés d’informatització. Aquest acord establia també la possibilitat de la instal·lació del DCVB a Internet per a l’accés públic des del servidor web de l'IEC.
La consulta del DCVB en versió electrònica reprodueix la consulta convencional d’un diccionari imprès. A partir del mot d’entrada, s’accedeix a l’article corresponent del DCVB. Les il·lustracions i les taules de flexió han estat incorporades com a fitxers vinculats al text, de manera que l’usuari les pot consultar activant la icona corresponent. Les transcripcions fonètiques es representen d’acord amb els principis de l’AFI (Associació Fonètica Internacional) adaptats al català per l’IEC, i la representació dels ètims àrabs s'ha adaptat als criteris de transliteració de l'IEC.
El caràcter emblemàtic del DCVB, la seva magnitud, la seva importància com a obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística catalanes, i la necessitat d’incorporar-lo a les possibilitats obertes per les noves tecnologies motivaren l’interès d’organismes de les diverses terres de parla catalana a col·laborar en el finançament del projecte. És per aquest motiu que la informatització del DCVB s’ha portat a terme amb fons procedents de la Generalitat de Catalunya, del Govern de les Illes Balears, i del Govern d’Andorra.
EXPLICACIÓ DE LES ABREVIATURES
1. Abreviatures Geogràfiques | |
Al. Alcalà de X. Alg. alg. Artesa de S. Bal. bal. Barc. Borges Bl. Caldes de B. Caldes de Mal. Caldes de Mo. Callosa. Canet de M. Canet de Ross. Cast. Castellar de N. Castellfollit de R. Castelló d'E. Castelló de F. Cat. cat. Cornellà de C. Eiv. eiv. Espluga de F. Esterri d'À. Esterri de C. Fornells de M. Fornells de la S. Gir. Ll. Lloret de M. Lloret de V. A. Maestr. Mall. mall. Maçanet de C. Men. men. occ. or. Os de B. pir.-or. Pobla de L. Pobla de S. Pont d'Arm. Pont de M. Pont de S. Prats de Ll. Prats de M. Rib. d'Ebre Rib. de Cardós Ross. Sta. Col. de F. Sta. Col. de Q. Sta. Maria de C. St. Feliu de C. St. Feliu de G. St. Feliu de P. St. Feliu de T. St. Hilari SC. St. Jaume de F. St. Joan d'Al. St. Joan de S. St. Joan d'Eiv. St. Joan les Ab. St. Llor. de C. St. Llor. de la M. St. Llor. de la S. St. Llor. de Mo. St. Llor. des Car. St. Martí de M. St. Martí SR. St. Pere de T. St. Vicenç dels H. Selva del C. La Seu d'U. Simat de V. Tavernes de V. Tarr. Val. val. Vilafr. de B. Vilafr. de C. Vilafr. del P. Vilan. de M. Vilan. d'Esc. Vilan. i G. Vistabella del M. | Alacant Alcalà de Xivert Alguer dialecte alguerès Artesa de Segre. Balears dialecte baleàric Barcelona Borges Blanques Caldes de Boí Caldes de Malavella Caldes de Montbui Callosa d'En Sarrià Canet de Mar Canet de Rosselló Castelló de la Plana Castellar de N'Hug Castellfollit de Riubregós Castelló d'Empúries Castelló de Farfanya Catalunya català Cornellà de Conflent Eivíssa eivissenc Espluga de Francolí Esterri d'Àneu Esterri de Cardós Fornells de Menorca Fornells de la Selva Girona Lleida Lloret de Mar Lloret de Vista-Alegre (Mall.) Maestrat Mallorca mallorquí Maçanet de Cabrenys Menorca menorquí dialecte català occidental dialecte català oriental Os de Balaguer dialecte pirenenc-oríental Pobla de Lillet Pobla de Segur Pont d'Armentera Pont de Molins Pont de Suert Prats de Lluçanès Prats de Molló Ribera d'Ebre Ribera de Cardós Rosselló Santa Coloma de Farners Santa Coloma de Queralt Santa Maria de Corcó Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Feliu de Torelló Sant Hilari Sacalm Sant Jaume de Frontanyà Sant Joan d'Alacant Sant Joan de Sineu Sant Joan d'Eivissa Sant Joan de les Abadesses Sant Llorenç de Cerdans Sant Llorenç de la Muga Sant Llorenç de la Salanca Sant Llorenç de Mo&dh.runys Sant Llorenç des Cardassar Sant Martí de Maldà Sant Martí Sarroca Sant Pere de Torelló Sant Vicenç dels Horts Selva del Camp La Seu d'Urgell Simat de Valldigna Tavernes de Valldigna Tarragona València (ciutat) valencià Vilafranca de Bonany Vilafranca de Conflent Vilafranca del Penedès Vilanova de Meià Vilanova d'Escornalbou Vilanova i la Geltrú Vistabella del Maestrat |
2. Abreviatures Diverses | |
a. abl. absol. acus. acúst. adj. adj. num. adj. poss. adv. agric. agrim. agron. alem. alg. àlg. alt-alem. anal. anat. angl. ant. antropol. ap. apic. aràb. aritm. arqueol. arquit. art. arx. Arx. Cor. Arx. Gral. R. Val arx. mun. arx. parr. astron. augm. bal. bibl. biblgr. Bibl. Nac. Bibl. prov. bibl. univ. biol. b.-llatí. bot. c. cap. cast. cat. cèlt. ceràm. cf. o cfr. cir. cit. clàs. cm. col·l. condic. conj. conjug. constit. constr. cosmol. cronol. cult. demostr. deriv. dial. dicc. dim. dinàm. dm. doc. econ. ed. eiv. electr. entom. esp. espec. etim. eufem. f. f. farm. fig. filos. fís. fisiol. fon. fotogr. fr. fut. gàl·l gen. geogr. geol. geom. ger. germ. gòt. gr. gram. hebr. heràld. hist. hist. ecl. hist. nat. histol. ibèr. ictiol. IEC. imper. imperf. indic. ind. text. indum. infin. intens. interj. intr. introd. inv. irl. it. jurispr. ling. loc. loc. adv. lòg. ll. llin. m. mall. mar. mat. arx. mat. sign. mecàn. med. men. met. metàt. meteor. mètr. . metrol. mil. miner. mitol. mm. mús. nàut. neg. neol. nomin. occ. ontol. opt. òpt. or. orden. ornit. ort. p. pàg. part. pass. part. pres. patol. patron. pejor. per ext. perf. perífr. pers. p. ex. pint. pir.-or. pl. pleon. plusq. poèt. pop. pref. prep. pres. pret. privil. pròl. pron. pron. dem. pron. indef. pron. interr. pron. pers. pron. rel. prov. psicol. pt. qg. qm. quím. recípr. refl. refr. ret. sànscr. sg. sinòn. sint. subj. subst. suf. superl. teol. terap. terat. tipogr. topon. tr. V. v. v. intr. v. pron. v. recípr. v. refl. v. tr. val. var. var. form. var. ort. vg. vulg. voc. zool. | any ablatiu absolut acusatiu acústica adjectiu adjectiu numeral adjectiu possessiu adverbi agricultura agrimensura agronomia alemany alguerès àlgebra alt-alemany analogia anatomia anglès antic antropologia apud apicultura aràbic aritmètica arqueologia arquitectura article arxiu Ar. Arxiu de la Corona d'Aragó Arxiu General del Regne de València arxiu municipal arxiu parroquial astronomia augmentatiu balear (dialecte) biblioteca bibliografia Biblioteca Nacional Biblioteca provincial biblioteca universitària biologia baix-llatí botànica capítol capítol castellà català cèltic ceràmíca confer, comparau cirurgia citat clàssic centímetre col·lectiu condicional conjunció conjugació constitució construcció cosmologia cronologia cultura demostratiu derivat dialecte; dialectal diccionari diminutiu dinàmica decímetre document economia edició, editor eivissenc electricitat entomologia espanyol especialment etimologia eufemisme femení (en les cites literàries) foli farmàcia figurat (sentit) filosofia física fisiologia fonètica fotografia francès futur gàl·lic genitiu geografia geologia geometria gerundi germànic gòtic grec gramàtica hebreu heràldica història història eclesiàstica història natural histologia ibèric ictiologia Institut d'Estudis Catalans imperatiu imperfet (pretèrit) indicatiu indústries textils indumentària infinitiu intensius interjecció intransitiu introducció inventari irlandès italià jurisprudència lingüística locució, locucions locució adverbial lògica llibre llinatge (cognom) masculí mallorquí marineria mateix arxiu (que el citat anteriorment) mateix significat (que el del mot cap d'article) mecànica medicina menorquí metàfora, metafòric metàtesi meteorologia mètrica metrologia milícia mineralogia mitologia milímetre música nàutica negació, negatiu neologisme nominatiu català occidental ontologia optatiu òptica català oriental ordenació ornitologia ortografia, ortogràfic pàgina pàgina participi passat participi present patologia patronímic pejoratiu per extensió perfet (pretèrit) perífrasi persona per exemple pintura pirenenc-oriental plural pleonàstic plusquamperfet poètic popular prefix preposició present pretèrit privilegi pròleg pronom pronom demostratiu pronom indefinit pronom interrogatiu pronom personal pronom relatiu provençal psicologia part quilogram quilòmetre química recíproc (verb) reflexiu (verb) refrany, refranys retòrica sànscrit singular sinònim sintaxi subjuntiu substantiu sufix superlatiu teologia terapèutica teratologia tipografia toponímia transitiu (verb) vide, vegeu verb verb intransitiu verb pronominal verb recíproc verb reflexiu verb transitiu valencià variant variant de formació variant ortogràfica vulgar vulgar, vulgarisme vocabulari zoologia |
viernes, 4 de septiembre de 2020
och, occitan, hoc, oc, òc, languedoc
Rey Martín I de Aragón, el humano, Martí I de Aragó.
tomo-i-texto-lxi-hoc-rey-martin-acta-valldoncella
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
hoc
Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum.
//
Tomo XIV, 14, de la colección de
documentos inéditos de la Corona de Aragón, publicados de real
orden por Próspero de Bofarull y Mascaró.
//
Creheu
ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que
sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler
retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo
ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no.
och : oc : òc:
hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá.
La
lengua occitana (lenga) hoy en día comprende varios dialectos,
antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy
se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín,
languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay
otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán,
que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios
autores:
Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su
gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars
lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "...
catalan compres". "... parlars lengadocians, en segond lòc als autres dialèctes occitans, catalan comprés, e d´en darrièr a la lenga anciana..."
Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890,
https://archive.org/details/grammairedeslang02meyeuoft (traducción al francés)
también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal.
Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874,
https://archive.org/details/grammatikderroma02meye (alemán original)
escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante Alighieri divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).
//
E semblant resposta ha feta aquesta ciutat e lo consell de cent jurats e encara los del sindicat. E derrerament havem scrit als embaxadors una larga letra (pasa a llarga lletra, carta) per la qual los strenyem en virtut del jurament que han prestat fer e exequir lo quels scrivim que la dita letra ligen (lean; llixquen, llixguen; llegeixin) al dit Senyor e a la Senyora Reyna e encara als de son consell e sapiam lo och o lo no del Senyor Rey de nostra demanda e supplicacio a fi que segons la resposta pugam pensar e provehir en lo necessari.
//
Als molt reverend e
honorables e savis senyors los diputats de Cathalunya.
Molt
reverend e honorables Senyors. Ahir (ayer) que
comptavem onze del present me fon (no: em fos, fou, va
esser, va ser) tramesa una letra de vostres grans savieses ab la
qual me pregavets (no: em pregaveu; pregavets
es claro occitano, como "als presentz" de Pedro II) que
vuy que havem XII daquest (d´aquest, no hay
apóstrofes ni tildes en textos antiguos) mes jo
fos aqui (vemos açi,
assi; en la Litera y gran parte de Huesca es astí) per
consellar en los negocis en aquella contenguts la qual cosa no es a
mi possible car vuy es la jornada per vosaltres
assignada es stat carrech daquells qui havian (se encuentra
havien y havian, como saviesas y savieses; havien es valenciano)
carrech de trametrem la letra que al darrer
jorn (último día; radé día en chapurriau; derrier jour;
giorno) se haja sperat. Pero (vemos también empero)
la hon (allá donde) vostres grans savieses son ab
tantes notables persones com se diu haveu convocades en vostre
consell yo hi fas
(yo hi fach en
chapurriau; jo hi faig; esta hi o hy, hic latín, se encuentra
también en castellano y portugués:
"Estavào hy
outros de cavallo",
Crón. de D. Juan I, cap. 56, ap. Sta.
Rosa, Supl. al Elucid. / Destos auia hy
muchos que fazien muchos sones, Libro de Alexandre, copla 1798)
poca fretura. Placia nostre Senyor que ab vostre bon
treball e daquells queus consellen se do (se dé; se dono;
no: es doni) orde que del Senyor Rey se obtinga la
desliuransa del Senyor Princep en manera que sia servey
del dit Senyor e be avenir del Senyor Princep. E ordonau
(ordenad; ordenáu u ordonéu en chapurriau; ordenáume,
ordenéume, manáume, manéume) de mi molt reverend e
honorables senyors lo que plasent vos sia. Scrita a
Cobliure (no pone en, sino a; Colliure) a XII de janer
(no gener; giné en chapurriau). - Vostre Berenguer Dolms
quins recomana a vosaltres.
//
Lo die (se
encuentra dia, jorn y die) de proppassat rebem una vostra
letra closa (cerrada, closa, como claustro) e
segellada (sellada, sello; se encuentra sagell, sagellada;
sigillo, sig+num) sots data de VIIII del corrent
mes per la qual molt amplament som stats informats de tot lo negoci
tocant lo Senyor Rey e lo Senyor Illustre Princep e dels avisaments e
preparatoris lo dit fet tocants partida dels quals avisaments en
vigor de una altra letra vostra a nos liurada a IIII del dit
mes sots data de dos del ja dit corrent mes per nos es stada
mesa en (metida, puesta en ejecución) execucio en
tremetra (trameter; trametra, trametre) nostro
embaxador e sindich ab ampla potestat e letra de creença
(credencial) a vostras grans reverencies
(vostras es occitano, concuerda con reverencias,
reverencies es valenciano) segons som certs ja explicada.
E es veritat que en vostra letra derrera (radera;
darrera; derrier; última; detrás; zaguera, de zaga) es feta
mencio quens trametets (ts final: occitano
clarísimo) copia de la letra dels embaxadors e es veritat que
tal copia no havem vista ne rebuda.
//
A tota
vostra ordinacio prests quis recomanan (recomanen;
recomanan occitano) en vostra gracia los consellers e tot
lo concell (concejo, consejo, concello, conciello, consell,
conçell, etc) de
Vich.
//
Molt reverend e honorables los
senyors diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e
honorables e de grans providencies. Rebuda vostra letra havem gran
anug (se encuentra enuig, enug) perque fins aci
no es obtenguda la liberacio del Senyor Princep com es
desijada e per vosaltres ab summa diligencia
degudament tractada instada e supplicada. E per donar compliment en
lo quens scrivets de Barchinona a dos del
present mes havem de present donat ple e suficient poder al honorable
En Francesch Millars de aquesta vila lo qual crehem
esser aqui de e per entrevenir per aquesta vila en dita fahena
de dita liberacio de dit Senyor Princep tant aqui quant en
qualsevulla altra part. E ab tant si negunes
coses altres vos son plasents de nos manats (occitano)
a tota vostra posta oferint en fer per vosaltres tot lo
a nos possible. Supplicants la Trinitat Sancta vos
conserve en vostres prospers staments. De Vilafrancha
de Conflent a VIII de janer. - Los que en gracia
vostra se recomanen consols de Vilafrancha de Conflent.
//
E attesa la hora
indisposta e perque los actes en la dita letra descrits
no havien celeritat speram avuy de bon mayti a
aplagar lo consell en lo cual legida aquella
vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres
qui representats (occitano; representeu; representáis)
aquell.
//
E mostrantho per obra
dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots
vostres procehiments segons fets los havets (occitano)
remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son
tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey
e repos e tranquillitat del Principat observacio de les
libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep.
//
Als
molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats
del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la
cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e
honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa
esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit
que quant pus prest pore de totes coses e actes com
succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima
empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com
fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab
avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella
hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut
que del que scriure siau avisats perque mills e pus
prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun
correu volant avisant vostres reverencies noblesa e
magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy
alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant
al pont al pont que castellans venen altres al
castell al castell que los castellans sen van en tant que
jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills
homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en
la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu
de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters
de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e
donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar
atras oferintlos que de continent se donaria obra ab
acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o
Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells
reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los
jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen
Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia
lo desenganassen que per son repos me liuras
hem lexas lo dit castell. E de continent los dits
prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti
los quals per part de aquell me faeren resposta que eren
contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del
qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la
dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch
request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard
Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de
homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat
fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita
vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap
no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat
voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a
XXIIl del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de
don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les
barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per
mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a
mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro
volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo
reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per
semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho
fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que
passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master
nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia
o no car de aquells per ventura nos porem flixar.
Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e
com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda
vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del
Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans
en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat
de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per
altres
laus haja dita no res menys gelos de aquella
stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita
ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E
no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu
Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a
la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la
dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si
ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen
gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e
preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr
damnejar e anujar los circumvehins de aquella e
menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar
aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de
ferme resposta per part de la dita
ciutat de hoc o de no sobre les
coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e
deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer
e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual
en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la
dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del
Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com
haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre
gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que
ells fratura poch demanarme temps per consultar
e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus
sino del que veig e hoig (oigo; séntigo, escolto)
consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e
exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem
dien (o dieu) del castell de Algerri lo
haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes
que segons som informats per En Johan Mayans quey
tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e
derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses
superflue e scampar la gent que he mester fins
altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de
Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master.
Pregantvos que si en mes letres som massa lonch
mo hajau per scusat com dues rahons mi
condoheixen esser tant larch la una es que vull ho
sapiau tot laltra que saber les coses particularment
com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo
interes quey han desijen saber com passen. E comanvos
al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e
direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta
hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de
Modica.