Al ras a punt VS el padre habas

Al ras a punt VS el padre habas

El "gaudim" es un catalanisme inexistent en valencià, el "aquest" un arcaisme que fon també castellà, el "amb" es una variant barcelonesa del arcaisme "ab", el "apropem" un catalanisme inexistent en valencià... Sí, sou valenciaparlants de soca.

En Valenciano dirò cap de mi mateix, voleu

Qué vol que li diga, supostament preferixc ser un "blaver" com este lliterat a ser catalaniste antivalencià.
Lope de Vega; El peregrino en su patria, 1604 (Golden Jacob)

Cusi voglio far anche io
Y en omni lingua parlar.
En Valenciano dirò
cap de mi mateix, voleu
que os nafre, giraus, per Deu,
que os trenque el cap, bo esta Axò
(EN Portugues, miña dea
Ollai que per vos me fino
Morto sou, y en Vizcayno
Agur çuremecedea ...

 

http://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/los-autos-sacramentales-de-el-peregrino-en-su-patria-de-lope-de-vega/

 

https://ddd.uab.cat/pub/anulopveg/anulopveg_a2018v24/anulopveg_a2018v24p517.pdf

Hui ixc en mon pare per la vesprada

Dicen que valenciano y catalán es lo mismo, pero si en Cataluña escribes "hui ixc en mon pare per la vesprada" te suspenden. Cómo te lo explicas?

chapurriau: avui ixco en mon pare per la tarde, al tart, al tardet, a la vespra, vesprada, vesprá.

Yago Heliketano = Golden Jacob o Jacob Golden = Jaime, Jaume, Tiago, Santiago.

 

hispani, Cataluña

Yago Tano, Golden Jacob, quiero ver la faz de catalanistas al enterarse que el primer gentilicio que se oyó por Cataluña fue el de hispani, oriundo de Hispania.
José Sánchez-Arcilla Bernal, historia del derecho

2008

 

 

Cruz de San Jorge

Si el escudo de los cuatro palos es el propio histórico de Cataluña como dicen los separatas, ¿por qué en este documento oficial emitido desde Barcelona en 1691 estampan la Cruz de San Jorge?
/ Golden Jacob /

Creu de Sant Jordi pera Octavio Serret.

Miquel Ramos VS Estrella Galicia

Un pardalot en espanyol expon que escriure valencià en normativa propia valenciana no es ciència, estará "mal escrit" i ser d'ultradreta. Ni en els pijors ensomis. / Golden Jacob /

Estrella Galicia VS Miquel Ramos

 

Con Che nos referimos a la expresión onomatopéyica reconocida por la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, RACV, que expresa entusiasmo, la emoción que queremos que despierte en vosotros nuestra Edición de Fallas :)

Jerónimo Cortés, Libro de phisonomia natural y varios efectos de la naturaleza

Proseguixc en el cult valencià Jerónimo Cortés en 'Libro de phisonomia natural y varios efectos de la naturaleza'. 1600. / Golden Jacob /

http://parnaseo.uv.es/Lemir/Revista/Revista20/textos/01_Fisonomia_Natural.pdf

http://www.navarra.es/appsext/bnd/GN_Ficheros_PDF_Binadi.aspx?Fichero=BGN00FA_7973000000000000000000410.pdf

 

Si quisieredes confortar el estómago, untadle con azeyte de almastiga, o de mastech que dizen en Valenciano.

exanglot que dizen en Valenciano, hippo, hipo.

http://mislibrosantiguos.blogspot.com/2008_12_28_archive.html

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/libros-para-todos/html/9c04d775-2e51-4c16-8c2e-cecfc2bf31bf_3.html

https://biblioteca.ucm.es/foa/exposiciones/magica/home.swf

https://eprints.ucm.es/6150/1/2-4.pdf

Jaime II, Ilerda, universidat, 1300

 

Lo rey Jaime II establix al 1300 que la primera universidat de la corona de Aragó estigue a Lérida, Ilerda, Lleida, que entonses ere un marquesat del reino de Aragó.

¿Y Cataluña?
* Juan Pemán Gavín; Sobre la elección del rector en la universidad medieval: el caso del estudio general de Lleida, 1995

 

http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rcdp/user/setLocale/es_ES?source=%2Findex.php%2Frcdp%2Farticle%2Fview%2F1925

 

https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=204698

 

https://libros-revistas-derecho.vlex.es/vid/eleccion-rector-universidad-medieval-lleida-64041009

 

https://www.uv.es/correa/troncal/resources/0texto2Lerida.pdf

dialecte català, Bonas Pasquas, Iglesia Católica, dolsos, días

Golden Jacob:

Este próxim Nadal quan en dialecte català vos diguen "Bones Pasqües" en realitat parla en idioma valencià. Lligquen com ho díen ans per el nort del Ebre...

* Baluart de Sitges, any 07 núm. 333 (21 des. 1907)

http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/baluart/id/2240

Este próxim Nadal, cuan en dialecte catalá tos diguen Bones Pasqües, en realidat parlen en idioma valensiá.

Lligíu com u díen abans per lo nort del Ebro.

Bonas Pasquas, Nadal!... Nadal!... Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la Iglesia Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

Techi CF VS Golden Jacob

Techi CF VS Golden Jacob

 

 

qué lengua, alguna de estas que nombran aquí? Llig un poquiu ans de fer el ridícul, idiota.

 

Martí Gadea

Que a ses illes Balears se imposo lo dialecte barseloní

Que a ses illes Balears se imposo lo dialecte barseloní en detrimén del idioma mallorquí no té datra explicassió que la de convertí esta comunidat autónoma en provínsia insulá catalana en la excusa de la llengua. Es aixina de vergoñós.

FABULAS en vers mallorquí, per D.T.A. y C. (Tomás Aguiló Cortés) Autor de la Rondaya de rondayas escritas en 1802.

PALMA, imprenta de Trias, a nou dobbes

https://books.google.es/books?id=dQiNT9PiQnYC&pg=PA131&lpg=PA131#v=onepage&q&f=false

La fábula jocosa del áliga y lo escarbat

http://www.catalanday.cat/ca/textos-catalans/item/faula-jocosa-de-l-aguila-i-l-escarabat

[Fragment]

• Guillem Roca Seguí
• (la Ciutat de Mallorca, 1742-1813)

---

En un camp espaiós, molt alegre i gojosa,
pastura sens temor una llebreta hermosa;

volgué sa mala sort que una àguila passàs
i en son vol elevat dins l'herba l'afinàs: /l´ataullare/

la delicada carn mogué sa golosina
i omplir-se'n es gavatx a l'instant determina.

L'envest, la pren, l'estreny i, amb un cor fet per mal,
per complir son desig la duu dalt un penyal.

La rapinya cruel veu un escarabat,
i a l'àguila li diu, mogut de pietat:

«Senyora, si és dels reis tan pròpia la clemència,
d'aquest simple animal perdoneu la innocència.

Creis que fareu, usant amb ell de compassió,
de vostra majestat la més digna acció;


puix mal no vos ha fet, concediu-li la vida
i, sens nota de cruel, sereu sempre aplaudida».

L'àguila el se mirà amb uns ulls plens de fúria,
i prenint, com se sol, el avís per injúria,

li diu: «Insecte vil, escòria dels vivents,
amb què temeritat insultar-me pretens?

Com, brut, t'atreveis a parlar davant de mi?
Calla! Fuig, insolent, vés-te'n, lleva't d'aquí! y`
[…]
I quan l'escarabat treballa fer-se enfora,
a la llebre amb furor mata, trinxa, devora.

Ell, cobert de rubor, d'ira amb el cor ple,
s'amaga, no diu res i resol venjar-sè.

L'àguila en un penyal poc distant fa son niu,
l'escarabat lo veu i en si mateix se'n riu.

I, quan deixant los ous, surt ella a pasturar,
volant ell en el niu per son intent lograr,

amb ses cames emprèn el més gustós treball
i a tots, de un en un, los tira cap avall.

I encara que ella el niu omplí altra vegada,
com la venjança mai sap estar saciada,

a repetir son fet ell també s'entrecuita
i, de los altres ous, li'n fa una altra truita.
[…]
L'àguila, quan ho veu, confusa, empegueïda,
el mal que havia fet coneix arrepentida,

i pensant si a l'ofès demanarà perdó,
instruïda en l'escarment, mos dóna esta lliçó:

«No desprecis ningú per desditxat que sia,
perquè uns fruits molt amargs porta l'altaneria;

algun dia el més flac pot ser-te necessari,
i el qui no és bo per res, manco és bo per contrari;

del més pobre injuriat és temible el despic,
fins un escarabat és mal per inimic.

Si tractes bé a tothom, de tothom trauràs bé;
si no ho fas perquè deus, fé-ho perquè així et convé».