Loc.
Fon.: tɾunáðə (or., men., eiv.); tɾonáðɛ, tɾonáða (occ.); tɾonáɛ (Fraga); tɾoná (val.); tɾonáðə (mall.); tɾunáɾa (alg.).
Intens.: tronadassa, tronadeta, tronadota.
Etim.: derivat de tronar.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Capitol LII. Com en lo iij dia vingueren los sancts trons a visitar la senyora.
Laltre dia vengue lorde dels trons: e essent dauant
la senyora dix sanct Miquel a sa senyoria. Senyora excellent aquests
son los grans secretaris de la cort del vostre fill: car a ells
reuela sa magestat los
juhins
amagats e secrets. ¶ E lo dit princep ab tots los altres besaren la
ma a la senyora: dient. ¶ Laudate dominam nostram: quia magna est
virtus illius: et gratia eius et clementia nullum habebit finem.
Volent dir. Lohem e magnifiquem la nostra senyora: car gran sens
comparacio es la virtut sua: e la gracia e clemencia sua no ha terme
ne fi. ¶ E de aqui leuant se lo dit princep ab licencia de la
senyora prengue per la ma vna de aquelles donzelles: qui hauia nom
discrecio: e comença a dançar ab ella: tots los altres mirant ab
gran plaer e festa. ¶ E acabant de cantar lo princep e la donzella
tots los altres feren vn ballredo
(siríe
ya la sardana)
cantant aquesta canço. ¶ Beatus auctor seculi seruile corpus induit
vt carne carnem liberans ne perderet quos condidit. E venint dauant
la senyora ficaren lo genoll dauant sa senyoria adorant lo senyor
tanchat dins aquell precios ventre. E ab aquesta alegria e goig
passaren tot aquell dia: e volent se despedir besant la ma a la
senyora digueren.
¶ Benedicta sit fecunditas tua: benedicta
virginitas et munditia tua: benedictum sit corpus tuum sanctum:
benedicta sit anima tua sanctissima. Volent dir: o senyora
serenissima beneyt sia lo vostre prenyat: e beneyta la vostra
virginitat e mundicia: e lo vostre cors senyora glorios e molt bell
sia beneyt ensemps ab la vostra anima sanctissima. e despedits
de sa senyoria tornaren en la celestial patria.
//
dançar:
Lutz, Llutz, s. f., lat. lux, lumière, clarté, lueur, luminaire.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 62.
(N. E. Normalmente en occitano se encuentran palabras escritas con l inicial, y no con ll; en el dialecto catalán abundan con ll. Lutz y llutz es la misma palabra, con diferente ortografía. Alemán Licht, inglés light, castellano luz.)
Lutz es plus general que lum, quar tot lum es lutz, mas tota lutz no es lum. Eluc. de las propr., fol. 120.
Clarté est plus générale que lumière, car toute lumière est clarté, mais toute clarté n'est pas lumière.
A pena vei la clara lutz.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
A peine je vois la claire lumière.
Remanra l'autars senes draps e senz luz.
Palais: Mot m'enoia.
L'autel restera sans nappes et sans luminaire.
Fig. Selh qu'es lutz
Del mon e vera vida.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Celui qui est lumière du monde et véritable vie.
ESP. PORT. Luz. IT. Luce. (chap. Llum, llums; llumeneta, llumenetes.)
Adv. comp.
Per qu'ieu comens, quant auzel falh,
Un vers, si 'l puesc gitar a lutz.
Bernard de Venzenac: Iverns.
C'est pourquoi, quand l'oiseau fait défaut, je commence un vers, si je le puis conduire à fin.
S' intratz en plaich
Don no sabetz a lutz issir.
Marcabrus: D' aisso laus Dieu.
Si vous entrez en plaid dont vous ne savez à fin sortir.
Quan s' ave que non o tratz a lutz,
Al menhs n' a pretz qui be s'es cabtengutz.
Cadenet: S'ieu pogues.
Quand il advient qu'il ne le tire à fin, au moins en a mérite qui bien s'est conduit.
Ieu fora pro ricx e de bon azaut,
Sol de s'amor pogues issir a llutz.
Rambaud de Vaqueiras: D'amor no m.
Je serais assez puissant et de bon contentement, pourvu que je pusse sortir à fin de son amour.
2. Lugor, s. f., lueur, clarté, lumière, éclat.
Cavalgan ab gran joia ab la clara lugor. Guillaume de Tudela.
Chevauchent avec grande joie avec la claire lumière.
Fig. Done a sas obras lugor
Don sian mundat li peccador.
G. Riquier: Be m degra.
Qu'il donne à ses oeuvres éclat dont soient purifiés les pécheurs.
- Vue, faculté de voir.
Li ric malvat....
Els an huelhs e non an lugor.
Folquet de Romans: Tornatz es.
Les riches mauvais... ils ont yeux et n'ont pas vue.
ANC. FR. Si pert la cambre sa luor.
Roman de Partonopeus de Blois, t. 1., p. 59.
(chap. Claró, lluentó.)
3. Luciditat, s. f., lat. luciditatem, lucidité, éclat.
Am major difficultat pren suptilitat, clartat, luciditat, perspicuitat.
Eluc. de las propr., fol. 263.
Avec plus grande difficulté il prend subtilité, clarté, lucidité, transparence.
IT. Lucidità, luciditate, luciditade.
4. Lugart, s. m., Lugart, nom de l'étoile du matin.
Es dig aquest planetas
Lugart, quant es en orien,
Vesper, quant es en occiden.
Brev. d'amor, fol. 32.
Est dite cette planète Lugart, quand elle est en orient, Vesper, quand elle est en occident.
5. Luzer, Luser, Luzir, v., lat. lucere, luire, briller.
Ara non vei luzir soleill.
B. de Ventadour: Ara non.
Maintenant je ne vois pas luire le soleil.
Un manuscrit porte luser au lieu de luzir.
Lo palais luzi tot de la gran resplandor. V. de S. Honorat.
Le palais brille tout de la grande splendeur.
Los uelhs li luzo cum candelas. Eluc. de las propr., fol. 357.
(chap. Los ulls li lluíxen o relluíxen com a candeles : veles.)
Les yeux lui brillent comme chandelles.
An fatz lo tench carzir,
Ab que s fan la cara luzir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz fuy.
Ont fait renchérir la teinture, avec quoi elles se font luire la face.
Fig. Son pretz lutz e resplan.
Gaubert, moine de Puicibot: Un joys.
Son mérite luit et resplendit.
Substantiv. Non pretz honor esconduda,
Ni carboncles ses luzir.
T. de Blacas et de Rambaud: En Raymbautz.
Je ne prise gloire cachée ni escarboucle sans le luire (éclat).
Proverbial. Non es aurs tot cant que lutz.
(chap. No es or tot lo que relluíx. ESP. No es oro todo lo que reluce.)
Amanieu des Escas: Dona per.
N'est pas or tout ce qui luit.
Part. prés. Dels cors lusens e luminos. L'Arbre de Batalhas, fol. 250.
Des corps brillants et lumineux.
Estela marina,
De las autras pus luzens.
Pierre de Corbiac: Dona dels.
Étoile marine, plus brillante que les autres.
CAT. Lluir. ESP. Lucir. PORT. Luzir. IT. Lucere. (chap. lluí, relluí: lluíxco o lluíxgo, lluíxes, lluíx, lluím, lluíu, lluíxen; lluít, lluíts, lluída, lluídes; relluíxco o relluíxgo, relluíxes, relluíx, relluím, relluíu, relluíxen; relluít, relluíts, relluída, relluídes.)
6. Lugana, s. f., lumière, clarté, clair de lune.
Per nueit escura,
Ab leis ses luguana.
B. Martin: Amor.
Par nuit obscure, avec elle sans lumière.
Soven soletz anar a la lugana.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Souvent vous soulez aller au clair de lune.
Fig. Es lugana
De salvatio, e clartatz
De tota gen christiana.
Folquet de Lunel: El nom de.
Est lumière de salut, et clarté de toute gent chrétienne.
7. Lucerna, Luzerna, s. f., lat. lucerna, lanterne, lampe, flambeau.
Voyez Ihre, Diss. altera, p. 231.
Dejuns ses almorna... es lucerna ses oli. Trad. de Bède, fol. 52.
Jeûne sans aumône... c'est lampe sans huile.
Fo trobada una luzerna... que per ven ni per aigua no s podia escantir.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 142.
Fut trouvée une lampe... qui par vent ni par eau ne se pouvait éteindre.
ESP. (+ lámpara, linterna) IT Lucerna. (chap. Llinterna, llinternes; cresol, cresols.)
8. Lucifer, s. m., lat. Lucifer, Lucifer, planète de Vénus.
Lucifer es bénigne. Eluc. de las propr., fol. 115.
Lucifer est benin.
Si cum es Lucifer en cel. Trad. de Bède, fol. 78.
Ainsi comme est Lucifer au ciel.
- Le prince des ténèbres, le chef des démons.
Ben ressemblas a Lucifer,
Las caras negras e 'l vis fer.
V. de S. Honorat.
Tu ressembles bien à Lucifer, les joues noires et le visage farouche.
ESP. Lucífero (Lucifer). IT. Lucifero. (chap. Lucifer, lo jefe dels demonis, dimonis, diables.)
9. Aluc, s. m., lumière, éclat, jour.
Ilh qu' es genser, josta si m col,
E non tem bruida ni aluc...
Ieu maintas vetz, a grand aluc,
Ai vist qu' a penas te ni col.
G. Pierre de Cazals: Eras pus vey.
Elle qui est plus belle, près de soi m'accueille, et je ne crains bruit ni éclat.
Maintes fois, au grand jour, j'ai vu qu'à peine elle tient et accueille.
10. Alucar, Alhucar, Aillucar, v., allumer.
- Pueis fan alhucar fuoc tot en torn.
Auras denan te la roda d' austronomia; tu alhucaras la candela de la roda, et estengeras las autras lhumneiras.
Livre de Sydrac, fol. 31 et 138.
Puis ils font allumer du feu tout autour.
Tu auras devant toi la roue d'astronomie; tu allumeras la chandelle de la roue, et éteindras les autres lumières.
Fig. Un nou sirventes ailluc.
Garin : Aissi cum hom.
J'allume un nouveau sirvente.
Vers es que m' aflam e m' aluc
G. Pierre de Cazals: Eras pus.
Il est vrai que je m'enflamme et m'allume.
Part. pas.
De vas Constantinoble s' es lo rey regardatz,
E vic sos castels ars e pres et alucatz.
Roman de Fierabras, v. 111.
Devers Constantinople s'est le roi regardé, et il vit ses châteaux brûlés et pris et allumés.
Una candela alhucada. Liv. de Sydrac, fol. 135.
Une chandelle allumée.
ANC. FR.
Nus ne doit aluchier mal arbre ne male herbe.
Luxure est uns pechiés que gloutonnie aluche,
Et si le fait flamber plus cler que seiche buche.
Test. de J. de Meung, v. 1392 et 1749.
11. Collucatiu, adj., du lat. collucere, collucatif, qui luit, qui brille de toutes parts.
Solelh... ha virtut... conservativa..., fecondativa, confortativa, augmentativa.... collucativa. Eluc. de las propr., fol. 115.
Le soleil... a vertu... conservatrice..., fécondante, confortative, augmentative..., collucative.
12. Deslugar, v., éclipser, évanouir.
Fig. L' autre segles se desluga.
Bernard de Venzenac: Hueymais pus.
L'autre siècle s'évanouit.
CAT. Deslluir. ESP. Deslucir. (chap. Deslluí, deslluís; eclipsá, eclipsás, apagá, apagás, extinguí, extinguís.)
13. Elucidari, s. m., éclaircissement, explication.
Elucidari de las proprietatz de totas res naturals.
Eluc. de las propr., fol. 1.
Explication des propriétés de toutes choses naturelles.
14. Eslhuciada, s. f., éclair.
Dels grans tonedres e de las eslhuciadas que fasia.
La resplandors pareis avans en terra que lo tonedres sia; mas lo tonedres es abans que lh' eslhuciada.
Liv. de Sydrac, fol. 7 et 46.
Des grands tonnerres et des éclairs qu'il faisait.
La splendeur paraît en terre avant que le tonnerre soit; mais le tonnerre est avant que l' éclair.
(chap. Rellámpec, rellampecs; sentella, sentelles.)
15. Eylhaus, s. m., éclair.
Eylhauses e trons. V. de S. Honorat.
(chap. Rellampecs y trons.)
Éclairs et tonnerres.
16. Eslugar, Esluchar, v., éclaircir.
Pel temps qu' es belhs e s' esluga.
Bernard de Venzenac: Hueymais.
Par le temps qui est beau et s'éclaircit.
Quan la bruna aura s' eslucha.
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Quand le sombre temps s'éclaircit.
17. Alugorar, v., rendre brillant, brillanter, illuminer.
Fig. Quar sa beutatz alugora
Bel jorn, e clarzis nueg negra.
B. de Ventadour: Amors enquera.
Car sa beauté illumine beau jour, et rend claire nuit noire.
Part. pas. Vestimens dauratz
E clars e ben alugoratz.
Brev. d'amor, fol. 31.
Vêtements dorés et éclatants et bien brillantés.
18. Illustri, s. m., lat. illustris, illustre, titre de dignité du bas-empire.
Per so que es de gran dignitat, si cum es illustris, so es perfeitz o pretor.
Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Parce qu'il est de grande dignité, comme est un illustre, c'est-à-dire un préfet ou un préteur.
CAT. Illustre. ESP. Ilustre. PORT. IT. Illustre. (chap. Ilustre, ilustres.)
19. Reluzer, Reluzir, Reluizir, v., lat. relucere, reluire, luire, briller.
Quan vei los cabeillz gentz e sors
Que reluizo plus que fin ors.
Folquet de Romans: Donna ieu pren.
Quand je vois les cheveux jolis et blonds qui reluisent plus que pur or. Fig. E 'l rossinhols qu' el ram relutz.
Pierre d'Auvergne: Lo fuelhs.
Et le rossignol qui brille sur le rameau.
Part. prés. Las aigas d' aquesta fon son tan claras et reluzens.
V. et Vert., fol. 102.
Les eaux de cette fontaine sont claires et reluisantes.
ANC. FR. E virent armes reluisir.
Escuz é helmes reluisir.
Roman de Rou, v. 12141 et 9091.
CAT. Relluir. ESP. Relucir. PORT. Reluzir. IT. Rilucere. (chap. Relluí.)
20. Sobreluzer, Sobreluzir, v., sur-luire, briller beaucoup.
Part. prés. Peyra preciosa sobrelusen.
V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 261.
Pierre précieuse sur-luisante.
(chap. Sobrelluén, sobrelluéns, sobrelluénta, sobrelluéntes.)
21. Translutz, s. m., transparence, clarté, sérénité.
En temps de translutz semenar et culhir. Eluc. de las propr., fol. 208.
Au temps de sérénité semer et cueillir.
(chap. Transllum. ESP. Trasluz.)
22. Transluchura, s. f., crevasse, ouverture.
Vezian, per una transluchura,
Gran clardat que tro al cel dura.
V. de S. Honorat.
(chap. Veíen, per una bada, regata o crivassa, gran claró que hasta 'l sel pujabe.)
Voyaient, par une crevasse, grande clarté qui jusqu'au ciel s'étend.
23. Trasluzer, Trasluzir, v., lat. translucere, être transparent, diaphane.
Ab color... que traslutz. Trad. du lapidaire de Marbode.
Avec couleur... qui est transparente.
Part. prés. L' aires pren naturalmens
Lumneira, qar es trasluzens.
Brev. d'amor, fol. 38.
L'air reçoit naturellement la lumière, car il est transparent.
ANC. FR. Ou treluisoit d'une couleur diverse
En rayon d'or qui les feuilles traverse.
Et tire hors ton glaive treluisant.
Du Bellay, fol. 278 et 280.
CAT. Traslluir. ESP. Traslucir. PORT. Trasluzir. IT. Tralucere.
(chap. Translluí, transparentá, clarejá. Te claregen les orelles.)
Luxuria, s. f., lat. luxuria, luxure.
Abrazar lo fuec de luxuria dedins el cor. V. et Vert., fol. 18.
Embraser le feu de luxure dedans au coeur.
Luxuria ve de glotonia e de pessar folamen. Liv. de Sydrac, fol. 130. Luxure vient de gloutonnerie et de penser follement.
CAT. Luxuria, lluxuria. ESP. Lujuria. PORT. Luxuria. IT. Lussuria.
(chap. Lujuria, lujuries : ganes de cardá, follá, fotre un clau; lujo, plaé en general.)
2. Luxurios, adj., lat. luxuriosus, luxurieux, débauché.
Hom luxurios qui soen jatz ab femna. Liv. de Sydrac, fol. 76.
Homme luxurieux qui souvent gît avec femme.
Fig. Oils luxurios, ples d' azulteri.
Luxuriosa res es vis.
(chap. Lujuriosa cosa es lo vi.)
Trad. de Bède, fol. 4 et 45.
Yeux luxurieux, pleins d'adultère.
Luxurieuse chose est le vin.
Substantiv. Simoniaix, encantador,
Luxurios et renovier
Que vivon d' enoios mestier.
Marcabrus: Pus mos coratge.
Simoniaques, enchanteurs, débauchés et usuriers qui vivent de dégoûtant métier.
CAT. Luxurios, lluxurios. ESP. Lujurioso. PORT. Luxurioso. IT. Lussurioso.
(chap. Lujuriós, lujuriosos, lujuriosa, lujurioses.)
3. Luxuriar, v., lat. luxuriare, luxurier, se livrer à la débauche.
Part. pres. Luxuriant ab vos en lurs manjars.
Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre.
Luxuriant avec vous dans leurs mangers.
Part. pas. Can seran luxuriadas.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Quand elles seront livrées à la débauche.
ESP. Lujuriar. IT. Lussuriare.
4. Luxuriosament, adv., luxurieusement.
Luxuriosament en lor juventut. Trad. de Bède, fol. 32.
(chap. Lujuriosamen a la seua juventut.)
Luxurieusement en leur jeunesse.
CAT. Luxuriosament. ESP. Lujuriosamente. PORT. Luxuriosamente.
IT. Lussuriosamente. (chap. Lujuriosamen.)
Luz, s. m., lat. lucius, brochet.
Il pescador si us preiron com un luz.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Les pêcheurs ainsi vous prirent comme un brochet.
Budel de luz voill partan a lur guisa.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Boyau de brochet je veux qu'ils partagent à leur guise.
ANC. FR. Lus et saumons et venisons.
Roman du Renart, t. IV, p. 42.
Ne queroient saumons ne luz.
Roman de la Rose, v. 8425.
CAT. Llus. ESP. PORT. IT. Lucio. (chap. Llus, llusos; lucio, lucios; lucio-perca, lucio-perques; mare de llus : merluza.)
Lyra, Lira, s. f., lat. lyra, lyre.
Lyra... fo per Mercuri trobada. Eluc. de las propr., fol. 282.
La lyre... fut trouvée par Mercure.
Las liras fay retentir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Fais résonner les lyres.
CAT. ESP. Lira. PORT. Lyra. IT. Lira.
(chap. Lira, lires; arpa, arpes; tamé la moneda se diu lira.)
JORNADA QUINTA. NOVELA SÉPTIMA.
Les siñores, que tremolaben pendens de sentí si los dos amans se sucarráen, sentín que se habíen salvat, se van alegrá mol, donán grássies a Deu. La reina, habén escoltat lo final, a Laureta li va doná lo encárrec de contá la siguién história, y ella va escomensá aixina:
SEGLE XVII.
Blanch, Joseph. - Casas, Magí. - Feuria, Pere Pau. - Ferrer, Geroni. - Fontanella, Francisco. - García, Vicens. - Romaguera, Joseph. MAGÍ CASAS. (Tros de son llibre Desenganys del Apocalipsis.) (del, y no de l')
De les penes del infern. (En catalán, las penas, como fullas, pedras...) Pensarás en los inferns anys infinits, anys eterns. Penarás tants anys y mes que llavors no s'han cullidas, que fullas no s'han podridas, que pedras no haurán caygudas, que gotas no haurán plogudas, que gotas no hi ha en les aygues qu' átomos no hi ha en los ayres. Y tants anys no serán res als anys que venen desprès. PERE PAU FEURIA. (Tros de la vida de Sant Bernat Calvó.) Mes tot se muda, no dura lo descans, perque ser sol vigilia la gran bonança de una tempestat major. Ja los dos blaus se trasmudan lo del ayre en negre fosch, y lo del mar en un blanch que amenaça negre sort. Ja tots los vents se reforsan lo cel turbulent se clou de núvols negres y pardos ab un remolí de trons. Onas y núvols se mesclan (ona singular, onas plural; olas; ones) fent confusos burinots, las onas cassan estelas, (las olas cazan estrellas) y los núvols pescan llots. Ja del pobre vaixell cruixen buch, arbres, entenas, posts; las velas, cordas, maromas (las velas, cuerdas, maromas en cast.) lo fort vent romp furiós. (el fuerte viento rompe, irrumpe, furioso) Ja volan per lo ayre velas quals rochos y á cabuçons, quals delfins van las entenas (delfí singular; delfín, delfines) tras d'ellas va lo timó. Resta lo buch, mes no resta que baix en los fondos forts del mar los despenyan onas, y alt al cel tiran del bot. GERONI FERRER DE GUISONA. O gent del mon | obriu los ulls per veure entre esculls | una gran maravella que ha obrat Dèu | per una sa donzella pera 'l soport | dels que la volen creure. (per a: para) Teresa fou | tant sancta y tan prudent que meresqué | per sa tanta bondat que lo tercer | de l'alta Trinitat (que el tercero de la alta Trinidad: E.S) l' hi abrassás | son cor ab foch lluent. FRANCISCO FONTANELLA. Las últimas serán llágrimas mias (si no fuese por la ll, igual que cast.) etern exemple á trágicas empresas que merexent lo premi de firmesas, lo cástich han tingut com á porfías. Estas foren las vanas fantasías que lo amor estimava per finesas, y en mon silenci restarán suspesas per homicides tristes de mos dias. Trompa será fatal ma desventura, desengany de ma altiva confiança, quant mes precipitada mes segura que publique al amor, á la confiança, ningú espere firmesa en la hermosura (nadie) si un Angel es objecte á la mudança. A la mort de Nise. O! duras fletxas de mon fat rompudas, rompudas per ferir mes dolorosas, que llevantme las plomas amorosas deixan al cor las puntas mes agudas. Flamas mes eclipsadas que vençudas, auroras algun dia lluminosas, ombras ja de ma vista tenebrosas tenebrosas, mortals, pero volgudas. Principi trist de penas inhumanas, (principio triste de...) terme feliz del ánima afligida que per alivio son dolor adora; (conserva la o, alivi; son: su) fletxas seréu y flames soberanas (flames, y no flamas) si lleváu á mon cor la trista vida per donar á mos ull eterna aurora. (ulls; ojos; mos: mis; mon: mi) També tè á mes de moltas altras poesías una tragedia que du per títol Amor, firmesa y porfía de la que n'ha publicat fa poch temps una bona edició lo senyor Magí Pers y Ramona. (y griega entre apellidos) VICENS GARCÍA. O! be n' haja qui 't parí, Soledat ditxosa en tot! Defensa no coneguda segur y regalat port, fortalesa inespugnable contra las persecucions, blanch ahont tiran los savis y á fé que t' acertan pochs. (y a fé que te aciertan pocos, en cast.) Confesso que t' acertí (Confieso que te acerté) qu'es venturosa ma sort y que descanso ab bonansa de las borrascas del mon. Quant la blanca aurora illustra lo cel ab son blanch y roig, y las tenebras desterra lo pur y matiner sol, entran los raigs per las portas y ab lo resplandent calor (y con el resplandeciente calor) me fan llum, pera que 'm vesta, (me “hacen” luz, para que me vista) deixant los calents llansols. La desvetllada oraneta (golondrina; oroneta, oreneta, oronella, etc) ab repetidas cansons me canta sense cansarse, de Tereo 'l cas atros. (de Tereo el caso atroz) La pintada carderola, (será cardelina, cagarnera; carduelis) puix te llengua, conta tot (pues tiene lengua, - lo - cuenta todo) lo que 's dibuxa sens ella en lo brodat mocador. La calandria xarradora (charladora; xarrar, xerrar, parlar, hablar, falar) regositja al dia nou; la cogullada ab montera lo festeja ab cant y vols. La perdiuheta escotxeja, (perdiz pequeña; perdiueta, perdigana) y 'l francolí saborós me diu que culli peretas (peritas, pericas; peras pequeñas) tancant ulls y obrint lo coll (cerrando los ojos y abriendo el cuello) La poch logrera guatlleta (guatlla; codorniz pequeña) vuyt per vuyt baratar vol; y la tortoleta viuda (tórtola pequeña; tórdola, tordoleta) plora sos passats amors. Canta lo passarell pardo, y lo groguet verderol, (verdezuelo, verderón; groguet, groc: amarillo) y lo cruxidell faréstech va disparant com un tro. Ab esta música 'm vesto (ab: amb: con esta música me visto) y en continent veig las flors (in continenti: y en seguida veo las flores) platejadas de aljófar (plateadas) que causa aurora ab son plor. Considero la abelleta (abejita, abejica, abeja; abella) que va xupant las mil flors, (que va chupando las mil flores) pera donarme quant vulla la mel, cera y panal dols. Prench exemple en la formiga (formica; hormiga) y alabant sa prevenció, miro per mas grangerías qu'es de savis consell bo. Casso desprès á vegadas (cazo; caço) ab besch los simples moixons, (muixons; con muérdago; pájaros) las perdius ab gos de mostra, (las perdices con perro de muestra) y ab perdiu lo perdigot. (y con perdiz el perdigacho: macho) Ab llassos y ab escopeta (Con lazos y con escopeta) los grassets y bobets torts (los gorditos y bobitos tordos) que cantant entre las vinyas (que cantando entre las viñas) me estan avisant hont son. (me están avisando de donde están) Per las matas y garrigas lo conillet saltador, (conejito) la llebre en son llit de grama (liebre) tan tímida, com velós. (veloz) Quan estas cosas me cansan en lo mig de la calor, (el mitg en catalán inventado) m'assento davall d'un arbre (me siento debajo de un árbol) que 'm serveix de girassol. Vaigmen á la tarda, á voltas, (Me voy por la tarde, a veces; vegadas) al fértil riu caudalós a pescar ab canya y plomas, (peixcar; a pescar con caña y plumas) filat, cordas y bertrol. (hilo, hilada, cuerdas) Pesco barbs, que semblan plata, (pesco barbos, que parecen plata) lo un xich, l'altre mes gros, (chico, chiquitín, pequeño; chic, chich) la truyta llisa y pintada, (trutta; trucha) la madrilla plena d'ous, y ab sos forats la llamprea sens espina y sense os, las anguilas que s' esmunyen (resbalan, deslizan; esmunyir) com solen las ocasions. Tórnomen al vespre á casa (me vuelvo por la tarde - vísperas - a casa) hont sopo sens avalot, (sopar: cenar; avalot: alboroto) en lo estiu al ras y fresca, en lo hivern propet del foch. (cerca; propter; próximo) Váigmen al llit, quan m'agrada y al cant dels grills saltadors dona al contrapunt bonico lo enamorat rossinyol. (Ruiseñor; rossignuolo y variantes en italiano) Ab la llanesa senzilla passo la nit sens rumor, y lo sossegat silenci me guarda la dolsa son. (me guarda el dulce sueño; somniar: soñar) O, que vida regalada! O, que so estat venturós! Prego á Deu que ma desditxa (pregaria; pido a Dios que mi desdicha) no 'm trague may d'aquest lloch. (no me saque nunca de este “locus”) No 'm persuadescan, los nats, ab sofísticas rahons, que represente altra volta en la comedia del mon. Ja acabí mon personatje, y puix despullat me trob, isca á fer lo ximple un altre (salga a hacer el simple otro) que á fe que jo 'l he fet prou. La mes alta sabiesa aprench en ton faristol, soledat, puix ya tu llibre me ofereix cel, terra y sol. Las obras d'est poeta conegut mes vulgarment ab lo nom de Rector de Vallfogona, no van gens escassas per cert: aixis es que com no reuneixen un mérit veritable, y 's poden trobar sens treball, no 'n posem mes mostra que la present. Darrerencament ha fet d'aquest poeta un llarch y profitós juhí crítich lo Mestre en Gay saber En Joaquim Rubió y Ors, treball que fou premiat en los Jochs florals de 1863 ab una rica medalla d'or que la societat Ateneo Catalá dona cada any pera lo millor treball en prosa. JOSEPH ROMAGUERA. (Al arch-iris.) (arc de Sant Martí, arcoiris) Iris de la esfera, florit orisont, émulo de Cloris metéoro ayrós. Del compás de Febo, paralelo en flor es de la bonansa triumfo y blasó. Al aygua en diluvi templa sos colors de l' ira celeste fiador hermós. Los nubols esmalta pinta sas regions, rua de matissos, guirnalda de flors. Si de arch blasona es traste de amor; mes, ventlo sens fletxa ningú 'l temp arpó. Sols viu á la llum y á son ardor mor, fénix que renaix ab los raigs del sol.