Mostrando las entradas para la consulta reviscolat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta reviscolat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 25 de agosto de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA TERSERA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA TERSERA.

Fray Rinaldo se gite en la seua comare, los trobe lo home de ella a la alcoba y li fan creure que estáen conjurán los cucs del fillol.

No va pugué Filostrato parlá dissimuladamén de les yegües de Partia que les espabilades siñores no lo entengueren y no sen enrigueren, encara que fen vore que sen enríen de un atra cosa. Después lo rey li va maná a Elisa que parlare, y ella, disposada a fé cas, va escomensá: Amables siñores, lo conjur del fantasma de Emilia me ha portat a la memória una história de un atre conjur, que, encara que no sigue tan bona com va sé aquella, com no me sen ocurrix ara datra sobre este assunto, la contaré.

Hau de sabé que a Siena va ñabé en tems passats un jove mol galantejadó y de honrada familia, de nom Rinaldo; y volén mol a una veína seua y mol hermosa Siñora y dona de un home ric, y esperán (si puguere trobá lo modo de parláli sense sospeches) conseguí de ella tot lo que dessichabe, no veénu dingú y están la Siñora embarassada, va pensá en convertís en lo seu padrí; y fen amistat en lo seu home, del modo que mes convenién li va pareixe lay va di, y aixina se va fé. Habénse, pos, Rinaldo convertit en padrí, y tenín alguna ocasió mes pintada per a pugué parláli, li va fé sabé en paraules aquella part de la seua intensió que ella mol abans ya habíe vist en les expressións dels seus ulls; pero poc li va valé, sin embargo, encara que no li desagradare a la Siñora habéu sentit. Va passá no mol después que, fore quina fore la raó, Rinaldo se va fé flare y, trobare com trobare aquella pastura, va perseverá en alló; y va passá que un poc, al tems cuan se va fé flare, habíe apartat lo amor que li teníe a la seua comare y datres vanidats. En lo pas del tems, sense dixá los hábits, va escomensá a aparentá y a vestís en bons teixits, y a sé galán y adornat, y a fé cansóns y sonetos y balades, y a cantá, y datres coses paregudes an estes.

Pero ¿qué estic yo dién de fray Rinaldo del que parlem? ¿Quí són los que no fan lo mateix? ¡Ay, perdissió del perdut món! No tenen vergoña de está gorts, de tindre la cara colorada, de pareixe refinats en los vestits y en totes les seues coses, y no com a coloms sino com a galls unflats en la cresta eixecada; y lo que es pijó, dixem als que tenen les seues seldes plenes de pots a cormull de electuari y de ungüentos, de caixes plenes de dolsaines, de botelletes en aigües destilades y en olis, de botes de malvassía y vi griego o datres bons vins, plenetes, hasta lo pun de que no pareixen seldes de flares, sino tendes de espéssies o drogueríes; no se avergoñíssen ells de que los demés sápien que són goluts y llépols, y se creuen que los demés no saben que lo mol dijú, los minjás ordinaris y escasos y lo viure sobriamen faigue als hómens prims y arguellats, y la mayoría de les vegades sanos; y si se fiquen doléns, al menos no es de gota, per a la que se sol doná com a medicamén la castidat y totes les demés coses apropiades a la vida de un flare.
Y se creuen que los demés no saben que ademés de la vida austera, les llargues vigílies, lo resá y lo dissiplinás han de fé als hómens blancs y apenats, y que ni san Domingo ni San Francisco, se vestíen, sense tíndre cuatre capes cada un, no de llaneta teñida ni de atres teixits señorils, sino fets en llana grossa y basta, y de coló natural, per a protegís del fret y no per a aparentá. ¡Que Deu los ajudo com nessessiten les almes de los simples que les alimenton!

Aixina pos, tornán fray Rinaldo a les seues primeres passións, va escomensá a visitá en molta frecuénsia a la seua comare; y habén creixcut la seua arrogánsia, en mes instánsies que abans u fée va escomensá a solissitáli lo que volíe de ella.

La bona Siñora, veénse solissitá mol y pareixénli fray Rinaldo mes guapo de lo que ere abans, sén un día mol importunada per nell, va recurrí a lo mateix que totes aquelles que tenen dessichos de consedí lo que sels demane, y li va di:

- ¿Cóm, fray Rinaldo, es que los flares fan eixes coses?
A lo que lo flare va contestá:

- Siñora, cuan yo me traga este hábit, que mel trac mol fássilmen, tos pareixeré un home fet com los atres, y no un flare.

La Siñora sen va enriure y va di:

- ¡Ay, pobra de mí! Sou padrí del meu fill, ¿cóm podríe sé aixó? Estaríe mol mal, y hay sentit moltes vegades que es un pecat massa gran; y en verdat que si no u fore faría lo que vullguéreu.

A lo que fray Rinaldo va di:

- Siríeu tonta si u dixáreu per naixó. No dic que no sigue pecat, pero datres mes grans ne perdone Deu a los que se arrepentixen. Pero diéume: ¿quí es mes parén del vostre fill, yo que lo vach aguantá al batech o lo vostre home que lo va engendrá?

La Siñora va contestá:

- Mes parén seu es lo meu home.

- Diéu la verdat - va di lo flare-. ¿Y lo vostre home no se gite en vosté? - Claro que sí - va contestá la Siñora.

- Pos - va di lo flare- y yo, que soc menos parén del vostre fill que lo vostre home, tan puc gitám en vos com lo vostre home.

La Siñora, que no sabíe lógica y sol nessessitáe una espenteta, o se va creure o va fé com que se creíe que lo flare díe la verdat; y va contestá:

- ¿Quí sabríe contestá a les vostres paraules?

Y después, no obstán lo sé padrí, se va dixá portá; y no u van fé una sola vegada, sino que en la tapadera de sé lo padrí, tenín mes fassilidat perque la sospecha ere poca, moltes y moltes vegades van está juns. Pero entre les demés va passá un día que, habén vingut fray Rinaldo a casa de la Siñora y veén que allí no ñabíe dingú mes que una criadeta de la Siñora, mol hermosa y agradable, va enviá al seu compañ en ella al colomá a enseñáli lo parenostre, y ell y la Siñora, que de la ma portabe al seu fillet, se van embutí a la alcoba y, tancán per dins, a un diván que allí ñabíe van escomensá a jugá; y están de esta guisa va passá que va torná lo home, y sense que dingú lo sentiguere sen va aná a la porta de la alcoba, y va doná uns cops, y va cridá a la dona.
Doña Agnesa, sentín aixó, va di:

- Morta soc, que aquí está lo meu home, ara sen donará cuenta de quina es la raó del nostre trate. Estabe fray Rinaldo casi despullat, aixó es sense hábit, y sense escapulari, en camiseta; lo que aixó sentín, va di tristemen:

- Diéu verdat; si yo estiguera vestit alguna manera trobaría, pero si li obriu y me trobe aixina no podré trobá cap excusa.

La Siñora, per una inspirassió ajudada, va di:

- Pos vestíutos; y cuan estiguéu vestit agarréu en brassos al vostre fillol y escoltéu be lo que vach a díli, per a que les vostres paraules estiguen de acuerdo en les meues; y dixéume fé a mí. Lo bon home no habíe dixat de cridá cuan la dona va contestá: - Ya vach. - Y eixecánse, sen va aná a la porta de la alcoba y, obrínla, va di: - Home meu, te conto que fray Rinaldo, lo padrí del chiquet, ha vingut, y grássies que Deu lo ha enviat, perque segú que si no haguere vingut hauríem perdut avui al nostre chiquet.

Cuan lo santurrón va sentí aixó, se va quedá pasmat, y va di: - ¿Cóm?

- Oh, home meu - va di la dona- , li ha vingut adés de repén un desmayo que hasta hay cregut que estabe mort, y no sabía qué fé, si no arribe a apareixe entonses fray Rinaldo, que, agarránlo en brassos, va di: «aixó són cucs que té a dins, que se li están arrimán al cor, y lo mataríen en seguridat; pero no tingáu temó, que yo los conjuraré y los faré morí a tots, y antes de que yo men vaiga de aquí voréu al chiquet tan sano com may lo hau vist». Y com te nessessitáem per a di sertes orassións y la criada no ha pogut trobát, les han anat a di en lo seu compañ al colomá, al puesto mes alt de la casa, y ell y yo ham entrat aquí dins; y com dingú mes que la mare del chiquet pot está presén a tal conjur, per a que datres no mos molestaren aquí mos ham tancat; y ara lo té ell en brassos, y crec que sol espere a que lo seu compañ haigue acabat de di les orassións, y ya deu está acabán, perque lo chiquet ya se ha reviscolat del tot. Lo saboc se va creure totes estes mentires, y lo cariño pel seu fill lo va emossioná, y no li va víndre al cap lo engañ de la dona y lo flare, sino que donán un gran suspiro va di: - Vull aná a vórel.

Va di la dona:

- No hi vaigues encara, que podríes fé malbé lo que se ha fet; espérat, aniré a vore si pots entrá y te cridaré. Fray Rinaldo, que tot u habíe sentit y se habíe vestit depressa y habíe agarrat al chiquet en brassos, cuan ya estáe preparat va cridá:

- Comare, ¿no es lo compare al que séntigo ahí?

Va contestá lo santurrón:

- Siñó, sí.

- Pos - va di fray Rinaldo - , veníu aquí.

Lo tontet va entrá y fray Rinaldo li va di:

- Tiníu al vostre fill, salvat per la grássia de Deu, cuan hay cregut hasta fa poc, que no lo voríeu viu al fes de nit; y be faríeu en fé ficá una figura de sera de la seua mida a la glória de Deu dabán de la estatua de San Ambrosio, per los mérits del Deu que tos ha fet esta grássia. Lo chiquet, al vore a son pare, va corre cap an ell y li va fé festes com fan los chiquets menuts; y ell, apretánlo als seus brassos, plorán com si lo traguere del fossá, va escomensá a besál y a donáli grássies al seu compare que lo habíe curat.

Lo compañ de fray Rinaldo, que no un padrenuestro sino mes de cuatre li habíe enseñat a la criadeta, y li habíe donat una bossa de fil blang que li habíe donat an ell una monja, y la habíe fet devota seua, habén sentit al santurrón cridá a la alcoba de la dona, a amagatóns habíe vingut a un puestet desde aon puguere vore y sentí lo que allí passabe.

Y veén que la cosa habíe eixit be, va baixá, y entrán a la alcoba va di: - Fray Rinaldo, les cuatre orassións que me vau maná di ya les hay dit totes. A lo que fray Rinaldo va di:

- Germá (frare, flare) meu, tens bona fusta y has fet be. En cuan a mí, cuan lo meu compare ha arribat no ne había dit mes que dos, pero nostre Siñó per lo teu traball y lo meu mos ha consedit la grássia de que lo chiquet se haigue curat.

Losaboquet va fé portá bon vi y pastes, y li va fé lo honor a son compare y al seu compañ en lo que ells teníen nessessidat mes que de atra cosa; después, eixín de casa en ells, los va encomaná a Deu, y sense esperá a fé la imache de sera, la va maná ficá en les atres, dabán de la figura de San Ambrosio, pero no de la de aquell de Milán.

domingo, 20 de septiembre de 2026

Vita, Vida, Via, Viu, Vieu, Vivamen, Viure, Vieure, Sobreviure, Vianda, Vivenda, Vital, Vidal - Reviscolar

Vita, Vida, Via, s. f., vie.

Tan quan la vida m' er durans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Autant que la vie me sera durant.

Exercitat en vida activa.

V. et Vert., fol. 83.

Exercé à vie active.

- Nourriture.

No pusquan prendre aucuna pecunia,... mas... receban la vita tant solamen.

Statuts de Provence. Bomy, p. 42.

Qu'ils ne puissent prendre aucun argent,... mais... qu'ils reçoivent la vie tant seulement.

- Histoire, biographie.

De motz martyrs, trobam en lurs vidas que se alegravon els turments.

(chap. De mols martirs, trobam a les seues vides (biografíes) que se alegraben als (dels) tormens o suplissis.)

V. et Vert., fol. 65.

Touchant de nombreux martyrs, nous trouvons dans leurs vies qu'ils se réjouissaient dans les tourments.

- Conduite.

Ben es totz hom d' avol vida,

Qu' en joy non a son estatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Bien est tout homme de mauvaise vie, qui en joie n'a pas son séjour.

Loc. Ben venran a vita eterna.

Bertrand de Born: Greu m' es.

Bien ils viendront à vie éternelle.

Viure en carn, e non seguir ni sentir la passion de la carn, non es vida terrenal, mays celestial. V. et Vert., fol. 94.

Vivre en chair, et ne pas suivre ni sentir la passion de la chair, ce n'est pas vie terrestre, mais céleste.

Li dona Dieus esperit de vida. Liv. de Sydrac, fol. 92.

Lui donne Dieu esprit de vie.

Recebra la corona de vida que Dieus promes. Trad. de Bède, fol. 21.

Recevra la couronne de vie que Dieu promit.

Fontana de vida perdurabla. V. et Vert., fol. 99.

(chap. Fon de vida perdurable : eterna. Vore: Artur Quintana Font.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Fontaine de vie éternelle.

Cellui perdei c' a ma vida,

E 'n serai totz jorns marrida.

Azalais de Porcairagues: Ar em al.

Je perdis celui qui a ma vie, et j'en serai toujours marrie.

Per Dieu, En bacalar truan,

Non podetz la vida portar.

Roman de Jaufre, fol. 49.

Par Dieu, seigneur bachelier misérable, vous ne pouvez la vie porter.

Adv. comp. Ieu no voill qu' a mort ni a vida

La nostra amors sia partida.

Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.

Je ne veux qu'à mort ni à vie le notre amour soit séparé.

Tot quant avem ni adenant aurem a vida et a mort.

Tit. du XIIe siècle. DOAT, t. CXXXIV, fol. 23.

Tout ce que nous avons et désormais aurons à vie et à mort.

Ieu no 'n partray a ma vida.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Je ne m'en séparerai de ma vie.

Lo malfachor que, a sa vida,

Fetz penitentia complida.

V. de S. Honorat.

Le malfaiteur qui, à (durant) sa vie, fit pénitence accomplie.

Jorn de lor vida sai n' auran membransa.

P. Lanfranc de Pistoie: Valens senher.

Jour de leur vie ici ils en auront souvenance.

Ja, al jorn de ma via,

No serai d' autra jauzire.

Augier: Per vos belha.

Jamais, au jour de ma vie, je ne serai d'une autre joyeux.

Voyez Menar, Frug.

CAT. ESP. PORT. Vida. IT. Vita. (chap. Vida, vides; Vore: La Vita Christi en llengua valensiana, editat per mí; vidorra, vidorres.)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

2. Viu, Vieu, adj., lat. vivus, vif, vivant.

Pueis un cabri viu escorjatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis un chevreau vif écorchez.

L' enfans lur rent qu' es vieus e sans. V. de S. Honorat.

Il leur rend l'enfant qui est vif et sain.

Donacion entre vius. Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 37.

(chap. Donassió entre vius.)

Donation entre vifs.

Loc. Ja per ren vius no m' accossegria. 

Le Moine de Montaudon: Aissi cum cel.

Jamais pour rien vivant il ne m'atteindrait.

- Jaillissant, sortant de source.

Fon d' aigua viva corren. Cant. de S. Augustin.

(chap. Fon d'aigua viva corrén o correnta). 

Fontaine d'eau vive courante.

- Ardent, enflammé.

Tenia la viva brasa. V. de S. Honorat.

Tenait la vive braise.

Subst. Ar l' ai tocat al viu, qu' ieu dic cantan 

Ver de sos caitiviers.

Sordel: Sel que m.

Maintenant je l'ai touché au vif, vu qu'en chantant je dis vrai de ses misères.

CAT. Viu. ESP. PORT. IT. Vivo. (chap. Viu, vius, viva, vives; vivet, com lo mote del meu amic Luis Giner de Fransa - Beseit, vivets, viveta, vivetes.)


3. Vivamen, adv., vivement.

Taing s' esfortz tot jorn plus vivamen.

Aimeri de Peguilain: Qui be s.

Il convient qu'il s'efforce toujours plus vivement.

CAT. Vivament. ESP. PORT. IT. Vivamente. (chap. Vivamen, exactamen com en ocsitá.)


4. Viure, Vieure, v., lat. vivere, vivre, exister.

Ja Dieus no m do pueis viure lonjamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Que jamais Dieu ne me donne ensuite de vivre longuement.

Viu de beutat ses pars.

Paulet de Marseille: Ges pels croys.

Elle existe sans pareille en beauté.

- Se conduire, se comporter.

Drechura fay home viure drechurieyramen entre las gens. V. et Vert., fol. 48.

Droiture fait vivre l'homme droitement entre les gens.

Que visquesso honestament coma bos religios. Philomena.

(chap. Que vixqueren (vigueren) honestamen com a bons religiosos.)

Qu'ils vécussent honnêtement comme de bons religieux.

Papa de Roma, Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

- Manger, se repaître.

La formitz que si trebalha en estiu per aver so que vieu en ivern.

Liv. de Sydrac, fol. 69.

La fourmi qui se tourmente en été pour avoir ce qu'elle mange en hiver.

Prov. Apren a ben morir, si vols ben viure. V. et Vert., fol. 27.

(chap. Adeprén a morí be, si vols viure be.)

Apprends à bien mourir, si tu veux bien vivre.

Exclam. Viva sant Honorat! V. de S. Honorat.

(chap. ¡Viva san Honorat! En valensiá : vixca Sant Vicent Ferrer.)

Vive saint Honorat!

Tot lo poble cridet:... Viva, viva lo rey!

(chap. Tot lo poble va cridá: … ¡viva, viva lo rey!)

Hist. de la Bible en provençal, fol. 37.

Tout le peuple cria:... Vive, vive le roi! 

Substantiv. Las! e viures que m val?

B. de Ventadour: Lo gens temps.

Malheureux! et le vivre que me vaut-il?

Part. prés. El frug es tan belhs e tan bos

Que, qui 'l culhira ben e gen,

Totz temps aura vida viven.

P. Cardinal: Dels quatre caps.

Le fruit est si beau et si bon que, qui le cueillera bien et gentiment, aura (en) tout temps vie vivante.

Subst. Possezidors de la terra dels vivens. V. et Vert., fol. 58.

(chap. Posseedós de la terra dels vivens - vius.)

Possesseurs de la terre des vivants.

Adv. comp.

No m do ja Dieus nul be a mon viven,

S' ieu ja per re de vos amar mi tuelh.

Arnaud de Marueil: Us jois.

Que jamais Dieu ne me donne nul bien de mon vivant, si jamais pour rien je cesse de vous aimer.

Farai o al mieu viven,

Que d' al res non sui amaire.

Rambaud d'Orange: Non chant per.

Je le ferai à mon vivant (durant ma vie), parce que d'autre chose je ne suis pas amant.

Ieu non ai poder ni talen

Qu' ieu m' en parta de mon viven.

Pons de Capdueil: S' anc fis ni dis.

Je n'ai pouvoir ni désir que je m'en sépare de mon vivant.

ANC. FR. A la fin cil qui viveront, 

Ce dit la lestre, sauf seront.

Si je vif demain jusqu'à none.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 285, et t. III, p. 104.

Voyez Gabar, Dol.

CAT. Viurer. ESP. Vivir. PORT. Viver. IT. Vivere. (chap. Viure : vic o vixgo o vixco, vius, viu, vivim, viviu, viuen; vixcut, vixcuts, vixcuda, vixcudes; viuré; viuría; si yo vixquera o viguera.)


5. Sobreviure, v., lat. supervivere, survivre.

Aquell que sobreviu deu tener castetat en estamen de veuvetat.

(chap. Aquell que sobreviu deu tindre castidat en estamén (estat) de viudedat.)

V. et Vert., fol. 93.

Celui qui survit doit tenir chasteté en état de veuvage.

Part. prés. subst. Pagat al... sobrevivent.

(chap. Pagat al... supervivén o sobrevivén.)

Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 222.

Payé au... survivant.

CAT. Sobreviurir. ESP. Sobrevivir. PORT. Sobreviver. IT. Sopravvivere.

(chap. Sobreviure : sobrevic o sobrevixgo o sobrevixco, sobrevius, sobreviu, sobrevivim, sobreviviu, sobreviuen; sobrevixcut, sobrevixcuts, sobrevixcuda, sobrevixcudes; sobreviuré; sobreviuría; si yo sobrevixquera o sobreviguera.)


6. Vianda, s. f., nourriture, aliment, pâture, mets, proie.

Dans la basse latinité, le mot vivanda avait cette acception:

Excepto vivanda et fodro, quod iter agentibus necessaria sunt.

Baluz., Capit. reg. franc., an. 803, t. 1, col. 399.

La sieua vianda era

Pans et aygua tot dia.

V. de S. Honorat.

(chap. La seua vianda (minjá) ere pa y aigua cada día : tots los díes.)

La sienne nourriture était du pain et de l'eau toujours.

E 'l cors es sai vianda dels lombricx.

P. Cardinal: D' un sirventes.

Et le corps est ici pâture des vers.

Cum so viandas faytas de froment cueyt am aigua e ris.

(chap. Com són viandes (alimens) fetes de formén (blat tardá) cuit en aigua y arrós.)

Trad. d'Albucasis, fol. 56.

Comme sont aliments faits de froment cuit avec eau et riz.

Voluptat... en viandas et assaboramens. Eluc. delas propr., fol. 115.

Volupté... en aliments et saveurs.

Fig. Essenhamens e pretz e cortezia

Trobon en vos lurs obs e lur vianda.

Perdigon: Aissi cum selh.

Éducation et mérite et courtoisie trouvent en vous leur besoin et leur nourriture.

Ce mot, d'abord employé généralement pour toute sorte de nourriture, n'a servi dans la suite qu'à désigner la chair des animaux, qu'on a appelée viande; cependant les troubadours en firent parfois usage dans ce sens. 

Carnicería , Ginesa Gil, Beceite, Beseit, llenguañissa, longaniza

Als frairis donava viandas e peysson,

Segon que s trobava.

V. de S. Honorat.

Aux souffreteux il donnait viandes et poisson, selon qu'il se trouvait.

CAT. ESP. PORT. Vianda. (chap. Vianda, viandes; minjá, minjás; alimén, alimens.)


7. Vivenda, s. f., nourriture.

Als grans et als menors

Voill donar lor vivenda.

Giraud de Salignac: Esparviers.

Aux grands et aux moindres je veux donner leur nourriture.

Pétrarque a employé ce mot dans le sens général de nourriture:

La mensa ingombra

Di povere vivande

Simili a quelle ghiande.

Petrarca, canz. IX.

IT. Vivanda.


8. Vital, Vidal, adj., lat. vitalis, vital, pour la vie.

Aquil vida es vidals, e no mortals. Trad. de Bède, fol. 82.

Cette vie est vitale, et non mortelle.

Es dit pels phizicias esperit vital. Eluc. de las propr., fol. 20.

Est dit par les médecins esprit vital.

E 'l bes sia tals

Que tos temps sia vidals. 

G. Riquier: Be m volgra.

Et que le bien soit tel qu'en tout temps il soit pour la vie.

ANC. FR. O bois vital qui la vie à tous donne.

La Boderie, Hymnes ecclés., fol. 42.

CAT. ESP. PORT. Vital. IT. Vitale. (chap. Vital, vitals; Vidal es un apellit, per ejemple de Ignacio Sorolla Vidal, Nacho Vidal, Silvia Dilla Vidal.
A Beseit, Daniel Vidal. Vore la foto en lo seu burro Moreno.)

Daniel Vidal con Moreno, carretera de Valdarrores

9. Vitailla, Vitalha, Vitoalha, s. f., victuaille, nourriture.

D' una vert rana faitz vitailla.

Deudes de Prades, Auz. cass.

D'une raine verte faites victuaille.

rana, ranes, granota, granotes; raneta, ranetes; granoteta, granotetes

La vitalha que i era, pan e vi e froment. Guillaume de Tudela.

La victuaille qui y était, pain et vin et froment.

L' enfant no pren nulha vitoalha. V. de S. Honorat. 

L'enfant ne prend nulle nourriture.

ANC. FR. Çaiens a poi car, vin et blé,

Pain, besquit et autre vitaille.

Roman du Renart, t. IV, p. 268.

CAT. ESP. Vitualla. PORT. Vitualha, victualha. IT. Vittuaglia, vittovaglia. 

(chap. Vitualla, vitualles.)

10. Victual, adj., lat. victualis, alimentaire.

Lo blat, vi, mercadieras, et autras causas victuals.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. CXXV, fol. 98.

Le blé, vin, marchandises, et autres choses alimentaires.


11. Vivatz, Viatz, adv., vite, vivement, promptement.

Si 'l deu far, fassa 'l socors vivatz.

Lanfranc Cigala: Si mos chanz.

S'il doit le faire, qu'il lui fasse secours promptement.

Al prince, lor segnor, o manderon vivatz. V. de S. Honorat.

Au prince, leur seigneur, ils le mandèrent promptement. 

Viatz ve e viatz vai.

B. de Ventadour: E manht genh.

Vite il vient et vite il va.

E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz.

Sordel: Qui se membra.

Et la vie est courte, et la mort vient promptement.

Adv. comp.

Eu, quan venc vas vos, en vau de cors

Tost e viatz.

Pistoleta: Sens e sabers.

Moi, quand je viens vers vous, j'en vais à la course tôt et vite.

ANC. FR. Si m'amenés vias Renart,

Si ert pendus à une bart.

Lors prist Ysengrins à issir

Apriès Orguel tost et vias.

Roman du Renart, t. IV, p. 154 et 146.

Voyez Tost.

12. Vivacitat, s. f., lat. vivacitatem, vivacité, activité, vigueur.

Granda vivacitat. Eluc. de las propr., fol. 65.

Grande vivacité.

CAT. Vivacitat. ESP. Vivacidad. PORT. Vivacidade. IT. Vivacità, vivacitate, vivacitade. (chap. Vivassidat, vivassidats, casi com la que seguix:)


13. Vivassedat, s. f., vivacité.

Ab tota vivassedat o acochamen anon. Regla de S. Benezeg, fol. 53.

Qu'avec toute vivacité du promptitude ils aillent.


14. Vivassamen, adv., vivement, promptement, rapidement.

Mandatz nos o vivassamen. Roman de Jaufre, fol. 121.

Mandez-nous cela vivement.

IT. Vivacemente. 


15. Vivasseiramens, Vivassieyramen, adv., rapidement, vivement.

Cant el se tornava tost e vivasseiramens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Quand il se tournait tôt et vivement.

Volem pervenir vivassieyramen ad aquela celestial auteza.

Regla de S. Benezeg, fol. 23.

Nous voulons parvenir rapidement à cette céleste hauteur.


16. Vivacier, Viacier, adj., vif, prompt, pétulant, ardent, empressé, alerte, 

rapide.

Cest nos fai vivaciers e leugiers e bordens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Celui-ci nous fait vifs et légers et sautants.

Ferms e vivaciers

D' encausar heretjia sia tos cossiriers.

Izarn: Diguas me tu.

Que ferme et ardent à poursuivre l'hérésie soit ton penser.

Part, es bestia sobre viaciera. Eluc. de las propr., fol. 256.

Léopard, c'est bête très alerte.

Deu haver so joyos e alegre per dansar, no pero ta lonc coma vers ni chansos, mas 1 petit plus viacier. Leys d'amors, fol. 40.

Doit avoir son joyeux et gai pour danser, non pourtant si long comme vers ou chanson, mais un peu plus vif.

17. Viassament, Viassamens, adv., vitement, promptement, vivement.

Viassament lh' anet un basto aportar. Roman de Fierabras, v. 2065.

Vitement il lui alla un bâton apporter.

Ab tant veus 1 messatge que venc viassamens. Guillaume de Tudela.

En même temps vous voilà un message qui vint vitement.

Adv. comp. La osts va al pertrait tost e viassamens. Guillaume de Tudela.

L'armée va au convoi tôt et vivement.


18. Viacerament, adv., promptement, vivement.

Que tan viacerament fa tremer et movre la lengua. Eluc. de las propr., fol. 44.

Qui si vivement fait trembler et mouvoir la langue.

19. Vivificacio, s. f., lat. vivificatio, vivification.

Sa perfiecha formacio et vivificacio. Eluc. de las propr., fol. 68.

Sa parfaite formation et vivification.

CAT. Vivificació. ESP. Vivificación. PORT. Vivificação. IT. Vivificazione. 

(chap. Vivificassió, vivificassions.)

20. Vivifiar, Vivificar, v., lat. vivificare, vivifier.

Vivifia l' arma, e auci lo cors. Trad. de Bède, fol. 53.

(chap. Vivifique l'alma, y mate lo cos.) 

Vivifie l'âme, et occit le corps.

Lo conservara, e lo vivificara. V. et Vert., fol. 82.

(chap. Lo conservará, y lo vivificará.)

Le conservera, et le vivifiera.

Part. prés. Arma,...

... es esperitz

Vivificans cors humanal.

Brev. d'amor, fol. 53.

L'âme,... c'est esprit vivifant corps humain.

CAT. ESP. PORT. Vivificar. IT. Vivificare. (chap. Vivificá : vivifico, vivifiques, vivifique, vivifiquem o vivificam, vivifiquéu o vivificáu, vivifiquen; vivificat, vivificats, vivificada, vivificades; vivificaré; vivificaría; si yo vivificara.)

21. Vivificatiu, adj., vivifique, confortatif, propre à vivifier.

Es vivificativa, quar es dels esperits restaurativa. Eluc. de las propr., fol. 24.

Elle est vivifique, car elle est des esprits restaurative.

CAT. Vivificatiu. ESP. PORT. IT. Vivificativo. (chap. Vivificatiu, vivificatius,  vivificativa, vivificatives; vivificadó, vivificadós, vivificadora, vivificadores.)

22. Vitamen, adv., vitement, rapidement. 

El deissendra vitamen.

(chap. Ell dessendrá (baixará) rápidamen, a escape.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Il descendra vitement.

ANC. IT. Vistamente andarono incontro al loro campione.

Cento Novelle antiche, 92.


23. Avivar, Avidar, v., aviver, animer, vivifier.

Erbas e plantas aviva. Brev. d'amor, fol. 38.

Herbes et plantes elle vivifie.

Homes et angels avida. Leys d'amors, fol. 136.

Hommes et anges anime.

Fig. Vostre pretz vers aviva 

Lur lauzor.

P. Bremon Ricas Novas: Be volgra.

Votre mérite vrai vivifie leur louange.

L' arditz, on pretz s' aviva,

Sap gen sa valor enansar.

T. d'une Dame et de Rofin: Rofin.

Le courageux, où mérite se vivifie, sait gentiment sa valeur avancer.

- Enflammer, allumer.

Per lo vent de follas paraulas, aviva soven et ensent lo diable fuoc de luxuria.

V. et Vert., fol. 84.

Par le vent de folles paroles, le diable avive souvent et enflamme le feu de luxure.

ANC. FR. Mès ce que l'en les garde plus...

Fet lor amor plus aviver.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 330.

CAT. ESP. PORT. Avivar. IT. Avivare. (chap. Avivá - lo foc -, animá, vivificá.)

24. Covivens, adj., bon vivant.

L' efan que nayssera er covivens. Calendrier provençal.

L'enfant qui naîtra sera bon vivant.


25. Revidacio, s. f., nouvelle vie, renaissance.

Es temps de revidacio, quar aybres et autras cauzas que semlan mortas en yvern, en aquest temps revidon. Eluc. de las propr., fol. 128.

C'est temps de nouvelle vie, car les arbres et autres choses qui semblent mortes en hiver, dans ce temps revivent.


26. Revivar, Revidar, Revisdar, v., raviver, ranimer, revivre.

Don me pot leu, mort, revivar.

B. de Ventadour: Quan lo.

Dont, mort, il me peut facilement raviver.

Fig. Aybres... en aquest temps revidon. Eluc. de las propr., fol. 128.

(chap. Abres (albres)... an este tems reviuen.)

Arbres... en ce temps ils revivent.

Part. pas. Toquet sus lo pietz lo mort,

E dix: Femna, aias conort,

Que veti ton fill revisdat.

Trad. d'un Évang. apocr.

Toucha le mort sur la poitrine, et dit: Femme, aie courage, vu que te voilà ton fils ressuscité.

IT. Ravvivare. (ESP. Revivir, reanimar, resucitar.)


27. Reviure, v., lat. revivere, revivre, ressusciter.

Cent vetz muer lo jorn de dolor,

E reviu de joy autras cen.

B. de Ventadour: Non es meravilla.

Cent fois je meurs le jour de douleur, et je revis de joie autres cent.

Motz amicxs del rei Pepi... revisquero. Cat. dels apost. de Roma, fol. 99.

De nombreux amis du roi Pepin... ressuscitèrent. 

Molhatz d' oli, moro,... mas per vinagre revido. Eluc. de las propr., fol. 262.

Mouillés d'huile, ils meurent,... mais par vinaigre ils revivent.

Fig. Nais proeza e reviu.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Naît prouesse et revit.

- Ranimer, raviver.

E m reviu e m rejovenis.

(chap. Y me reviu (reviscole, reanime) y me rejuvenix o rejovenix.)

R. Vidal de Bezaudun: Bel m' es.

Et me ravive et me rajeunit.

Fig. Un joy m confort e m reviu.

Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.

Une joie me réconforte et me ranime.

Part. pas. Per mort es vida reviscuda. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Par mort est vie ravivée.

CAT. Reviurer. ESP. Revivir. PORT. Reviver. IT. Rivivere. (chap. Reviure; torná a la vida; reviscolá, reviscolás; reanimá; resusitá.)

28. Reviscolar, v., ressusciter, revivre.

Mas can lo mandamen fon vengut, lo peccatz reviscolet.

(chap. Pero cuan lo manamén va vindre (va sé vingut), lo pecat va reviscolá.)

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

Mais quand le commandement fut venu, le péché ressuscita.

Reviscola per calor. Eluc. de las propr., fol. 147.

Revit par chaleur.

(chap. Reviscolá, reviscolás : yo me reviscolo, reviscoles, reviscole per caló, reviscolem o reviscolam, reviscoléu o reviscoláu, reviscolen; reviscolat, reviscolats, reviscolada, reviscolades; reviscolaré; reviscolaría; si yo reviscolara.)