Mostrando las entradas para la consulta relaján ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta relaján ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 25 de agosto de 2026

Valeriana, Van, Va, Vanamen, Vaneza, Vanansa, Vanaire, Vanar, Vantamen - Evanir

Valeriana, s. f., lat. valeriana, valériane, sorte de plante.
Atressi valeriana 
Brev. d'amor, fol. 50.
Pareillement la valériane de douleur de tête guérit.
CAT. ESP. PORT. IT. Valeriana. (chap. Valeriana, valerianes; va be contra lo mal de cap y es relaján.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

Van, Va, adj., lat. vanus, vain, léger, faible.
Voyez Aldrete, p. 270.
Tant es pauc arditz,
Flacx e vans e sojornaditz.
Bertrand de Born: Pus lo gens.
Tant il est peu hardi, flasque et vain et paresseux.
Fig. Tant a 'lh cor van e duptos,
Qu' eras l' ai, eras non l' ai ges.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Tant elle a le coeur léger et incertain, que tantôt je l'ai, tantôt je ne l'ai pas.
Las paraulas que mo marit Matran vos ditz, son vanas. Philomena.
Les paroles que mon mari Matran vous dit, sont vaines.
- Incertain, irrégulier.
Sos movemens es vas
Mais que dels autres planetas.
Brev. d'amor, fol. 34.
Son mouvement est irrégulier plus que des autres planètes.
- Blême. 
M en viratz jazer ab color vana. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 67.
Mille vous en verriez gésir avec couleur blême.
Adv. comp. Se trebailla en va. Trad. de Bède, fol. 39.
Se tourmente en vain.
Non penras lo nom de Dieu en van.
Abr. de l'A. et du N.-Test., fol. 12.
Tu ne prendras pas le nom de Dieu en vain.
CAT. Va. ESP. Vano. PORT. Vão. IT. Vano. (chap. Vano, vanos, vana, vanes.)

2. Van, s. m., vanterie, jactance.
Saber volria si vers es vostre van.
T. d'une Dame et de Montan: Ieu venc.
Savoir je voudrais si vraie est votre vanterie.
IT. Vanto.

3. Vanamen, s. m., vanterie, jactance, vanité.
De Roboam sai ieu per cals fals vanamens
Perdet los XI trips.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De Roboam je sais par quelles fausses vanités il perdit les onze tribus.

4. Vaneza, s. f., vanterie, jactance.
Vanezas, adulacions, detractions. Cartulaire de Montpellier, fol. 173.
Vanteries, adulations, détractions.
IT. Vanezza.

5. Vanamen, adv., vainement.
Laboram vanamen, si non avem charitat. Trad. de Bède, fol. 19. 
Nous travaillons vainement, si nous n'avons charité.
CAT. Vanament. ESP. Vanamente. PORT. Vãamente. IT. Vanamente. 
(chap. Vanamen o vánamen.)

6. Vanansa, s. f., vanterie, jactance.
Vostra vanansa 
Non crei si com vos me disetz.
Cercamons: Car vei.
Votre vanterie je ne crois pas ainsi comme vous me dites.
ANC. FR. Qu'il lessent ester lor vantance.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 295.
Et après en font leurs ventances. Œuvres d'Alain Chartier, p. 769.

7. Vanaire, s. m., vanteur, vantard.
Sitot no sui vanaire,
Si vuelh esser chantaire,
E vuelh mon saber mostrar.
Pons Fabre d'Uzès: Locx (luecx) es.
Quoique je ne sois pas vantard, pourtant je veux être chanteur, et veux montrer mon savoir.

8. Vanar, v., vanter.
De cortesia s pot vanar
Qui ben sap mezura gardar.
Marcabrus: Cortezamen.
De courtoisie se peut vanter qui bien sait mesure garder.
En Bertrand si s vanava qu' el cuiava tan valer. V. de Bertrand de Born.
Le seigneur Bertrand ainsi se vantait qu'il croyait tant valoir.
So qu' om vana ab la lenga.
Rambaud d'Orange: Pus tals sabers.
Ce qu'on vante avec la langue.
Subst. Ab mals digz et ab lagz chantars
Que fassatz tuit, et ab vanars.
Rambaud d'Orange: Assatz sai.
Avec mauvais propos et avec laids chanters que vous fassiez tout, et avec les vanters.
IT. Vanare.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

9. Vantamen, s. m., vanterie, jactance.
Tal peccat aura fah, per aventura, per so vantamen. Liv. de Sydrac, fol. 101.
Tel péché il aura fait, par aventure, par sa vanterie.
IT. Vantamento.

10. Vantaire, Vantayre, Vantador, Ventador, s. m., vantard, vanteur.
Qui ben vol de Dieu prezicar
Non deu esser fols vantayre.
B. Carbonel: Tans ricx.
Qui veut bien prêcher de Dieu ne doit pas être fou vantard.
Veirem cum o faran cilh ventador. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 35.
Nous verrons comment ils feront cela ces vantards.
ANC. FR. Orguillos sunt Normant é fier,
E vantéor é boubancier.
Roman de Rou, v. 14254.
IT. Vantatore.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

11. Vantar, v., vanter.
A bon dreg pert, selh que s vanta,
So don fin' amors l' avanta.
Rostan de Merguas: La douss' amor.
A bon droit perd, celui qui se vante, ce dont pur amour l'avantage.
Fols vielhs qui s vanta de sa joventut. Liv. de Sydrac, fol. 102.
Vieux fou qui se vante de sa jeunesse.
IT. Vantare.

12. Vanitat, Vanetat, s. f., lat. vanitatem, vanité, gloriole.
Pos las vanitatz vezes
D' aquest mon.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Puisque tu vois les vanités de ce monde.
Loc. Vanetat de vanetatz, e tot cant eu vey es vanetatz. V. et Vert., fol. 65.
Vanité de vanités, et tout ce que je vois est vanité.
ANC. FR. Il ne veient vanitet... Parlat vanitet.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118 et 143.
CAT. Vanitat. ESP. Vanidad. PORT. Vanidade. IT. Vanità, vanitate, vanitade.
(chap. Vanidat, vanidats.)

Braulio Foz, Fórnoles, Matarraña, Teruel; Máximes y sentensies de Pedro Saputo.
13. Vaneiar, Vaneyar, v., plaisanter, se moquer, badiner.
Reis que badal' e s' estenda,
Quand aug de batailla parlar,
Sembl' o fassa per vaneiar.
Bertrand de Born: Quan vei.
Roi qui bâille et qu'il s'étende, quand il entend de bataille parler, il semble qu'il le fasse pour se moquer.
En qualque part m' estey,
Vas l' amor non vaney.
Giraud de Borneil: Qui chantar.
En quelque part que je sois, envers l'amour je ne badine pas.
ESP. Vanear. IT. Vaneggiare.

14. Envanezir, Esvanezir, Envanoir, Esvanuir, Evanuir, v., lat. esvanescere, disparaître, s'évanouir, se dissiper, éblouir.
Tos avers non senta pas avareza, ans l' esvanezischa; quar avers no sadola pas avareza, ans l' escomov. Trad. de Bède, fol. 2.
Que ton avoir ne sente pas l'avarice, mais qu'il la dissipe; car avoir ne rassasie pas avarice, mais l'excite.
Pauc e pauc s' amermet e evanui.
Tuit envanoiro coma fum.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 192 et 189.
Peu à peu s'affaiblit et s'évanouit.
Tous s'évanouirent comme fumée.
Que las raitz amenuziscon,
E que totas envaneziscon.
Cant hom ve l' auzel esforsar,
E las penas fort ben gitar,
Lo soleill a mestier l' enbisca,
Mas non ges tan qu' envanoisca.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que les racines amincissent, et que toutes elle disparaissent.
Quand on voit l'oiseau s'efforcer, et les pennes fort bien pousser, il est besoin que le soleil le pénètre, mais non pas tant qu'il s'évanouisse.
Envaneziron en lur cogitations.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.
Ils se dissipèrent dans leurs imaginations.
Part. pas. Tant a Boecis lo vis esvanuit. Poëme sur Boèce.
Tant Boëce a le visage ébloui.
PORT. Esvaecer. (ESP. Desvanecer, desvanecerse. Chap. Desapareixe, dissipá, dissipás.)

15. Evanir, v., disparaître, s'évanouir, se dissiper.
Part. pas. Ab tan s' en es de lor partitz,
Davan lur heylls es evanitz.
Los VII Gaugs de la Mayre.
En même temps il s'est séparé d'eux, devant leurs yeux il s'est évanoui.
PORT. Esvair. IT. Svanire.

lunes, 22 de abril de 2024

Lavar - Lazert, Lauzert

Lavar, v., lat. lavare, laver.

Nos dirnem ab gaug, ses pro manjar,

D'un pan tot sol, ses beur' e ses lavar.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Nous dînâmes avec joie, sans assez manger d'un pain tout seul, sans boire et sans laver.

Lavarai soven ma cara.

(chap. Llavaré, rentaré, llimpiaré assobín la meua cara.)

Lavar, lavare, laver, llavá, rentá, llavadós, lavaderos

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Je laverai souvent ma face.

Fig. Las mans sian netas de peccat

Que lavan l'autrui malvestat.

V. de S. Honorat. 

Que les mains soient nettes de péché qui lavent la méchanceté d'autrui. 

Proverbial. Ab la una ma, lavon l'autra.

(chap. En una ma (se) llaven, llimpien, renten l'atra.)

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Avec une main, ils lavent l'autre. 

Fig. et prov. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat. 

Cent fois je lui ai lavé la tête.

Part. pas. Er del tot mons e lavat.

Pons de Capdueil: En honor. 

Sera du tout pur et lavé. 

ANC. FR. Tous vont laver, puis mangier.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 184.

ANC. CAT. Lavar. CAT. MOD. Llavar. ESP. PORT. Lavar. IT. Lavare. 

(chap. Llavá, llavás: yo me llavo, llaves, llave, llavem o llavam, llavéu o llaváu, llaven; llavat, llavats, llavada, llavades.)

2. Lavatiu, adj., lavatif, propre à laver.

De budels lavativa. Eluc. de las propr., fol. 273. 

(chap. De budells lavativa. Pressisamén fem aná la paraula lavativa, s. f., cuan se trate de llavá, rentá, llimpiá, purgá los budells: fé cagá.)

Lavative de boyaux.

ESP. IT. Lavativo.

3. Lavament, s. m., lat. lavamentum, lavement, ablution.

Si pel sanh lavamen

Non esperes venir a salvamen.

P. Cardinal: De selhs qu'avetz. 

Si par la sainte ablution il n' espérât venir à salut.

En lo lavament de la font del baptisme. Hist. abr. de la Bible, fol. 81.

Dans le lavement de la fontaine du baptême. 

ANC. FR. Par le lavement du baptesme. 

Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 52.

- Clystère.

En emplautz o en lavamens. Brev. d'amor, fol. 51. 

En emplâtres ou en lavements. 

ANC. CAT. Lavament. ESP. Lavamiento. IT. Lavamento. (chap. Llavamén, llavamens; ablussió, ablussions.)

4. Lavador, s. m., lavoir. 

Fig. Veraia confessio, que es lavador on hom se deu soven lavar.

V. et Vert., fol. 84. 

Vraie confession, qui est lavoir où on se doit souvent laver.

ESP. Lavadero. PORT. Lavadeiro. IT. Lavatoio. (chap. Llavadó, llavadós; normalmén se fa aná en plural. Vore foto dels llavadós de Beseit. Al Matarraña ne ñan encara a mols pobles. Llavadó en singular es un home que llave; llavadora, llavadores: dona, dones que llaven (: llavandera, llavanderes), y máquina, máquines de llavá, rentá: rentadora, rentadores. Llimpiadó, llimpiadós, llimpiadora, llimpiadores.)

5. Lavaci, s. m., ravine, torrent, inondation.

Ploia soptament fazen lavaci.

Trameto lavacis a terras planas.

Eluc. de las propr., fol. 135 et 161. 

Pluie faisant soudainement ravines.

Transmettent inondations aux terres planes.

(chap. Aiguat, aiguats; riada, riades; inundassió, inundassions; creixcuda, creixcudes del riu; diluvio, diluvios. Aigua als alls!) 

6. Lavadura, s. f., lavure.

Lavadura de carn grassa. Eluc. de las propr., fol. 94. 

Lavure de viande crasse.

7. Lavandiera, s. f., lavandière, laveuse.

Aras auch qu' en una lavandiera 

A mes son cor e tota sa esperansa.

Hugues de Saint-Cyr: Antan.

Maintenant j'apprends que dans une lavandière il a mis son coeur et toute son espérance.

ANC. CAT. Llavandera. ESP. Lavandera. PORT. Lavandeira. IT. Lavandara, lavandaia. (chap. llavandera, llavanderes; llavadora, llavadores : dona, dones que llaven, per ejemple als llavadós o al riu.)

8. Lavanca, s. f., lavange, ravine.

Non tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

IT. Valanga. (ESP. Si se trata de nieve, avalancha. Chap. avalancha, avalanches. Alemán: Lawine.)

 

Lax, Lasc, adj., lat. laxus, lâche, large, mou.

Si son trop laxas. Eluc. de las propr., fol. 99. 

Si elles sont trop lâches.

Las trenas son lascas, e lo membres s'esten e esdeve grans.

Liv. de Sydrac, fol. 103.

Les tissus sont lâches, et le membre s'étend et devient grand.

Fig. De boca de morgue non deu issir lascha ni mala paraula.

(chap. De la boca del monjo no deu issí - ixí, eixí - laxa ni mala paraula; fluixa, tova, molla, relajada.)

Trad. de Bède, fol. 61.

De bouche de moine ne doit sortir lâche ni mauvaise parole. 

ESP. PORT. Laxo. IT. Lasco.

2. Laxatiu, adj., lat. laxativus, laxatif, propre à relâcher.

Adhoras laxatius, adhoras costipatius.

Herbas laxativas.

Eluc. de las propr., fol. 75 et 274. 

Tantôt laxatif, tantôt constipatif. 

Herbes laxatives. 

Medecinas laxativas. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

Médecines laxatives.

ESP. Laxativo. IT. Lassativo. (chap. Laxán, laxatiu; laxans, laxatius; laxativa, laxatives. Se fa aná respecte al ventre, budells. Costipatius vol di que estreñix, que aprete; en rumano encara diuen constipat : estreñit. Pedro Saputo va fé aná uns "flarets" per a purgá a un agüelo de La Almunia.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

3. Laxar, Laschar, v., lat. laxare, lâcher, relâcher.

Herba per laxar lo ventre.

Laxo ventre ple.

Eluc. de las propr., fol. 261 et 271.

Herbe pour relâcher le ventre.

Relâchent ventre plein.

Fig. Lascha la man al sers, e querra livreza. Trad. de Bède, fol. 74.

Lâche la main au serf, et il cherchera délivrance.

CAT. ESP. PORT. Laxar. IT. Lasciare. (chap. Laxá.)

4. Laxacio, s. f., lat. laxatio, élargissement, relâchement.

Per laxacio del col de la vezica. Eluc. de las propr., fol. 95. 

Par élargissement du col de la vessie.

ESP. Laxación. (chap. Laxassió, laxassions.)

5. Laxament, s. m., lat. laxamentum, relâchement.

Laxament de ventre. 

Prendo laxament excessiu.

Eluc. de las propr., fol. 56 et 99. 

Relâchement de ventre. 

Prennent relâchement excessif. 

CAT. Laxament. ESP. Laxamiento. (chap. Laxamén, laxamens.)

6. Laxetat, s. f., lat. laxitatem, lâcheté.

Que jamais... laxetat no li seria reprochada. 

Chronique des Albigeois, col. 15.

Que jamais... lâcheté ne lui serait reprochée. 

ESP. Laxidad. IT. Lasciatà, laschità.

7. Relaxatiu, adj., relaxatif, propre à relâcher.

Causas mollificativas et relaxativas. Eluc. de las propr., fol. 82.

Choses émollientes et laxatives.

(chap. Relaján, relajans.)

8. Relaxar, Relachar, v., lat. relaxare, relâcher, desserrer, détendre, élargir, ébranler.

Resolvo la dura humor, et relaxo. Eluc. de las propr., fol. 270.

Résolvent l'humeur dure, et relâchent.

Fig. Desira nostra cofessio, e relacha nostre deleiz.

Trad. de Bède, fol. 49.

Désire notre confession, et relâche notre plaisir.

- Mettre en liberté.

Contra lo dih rey qu' el pres en batalha, mas relaxet lo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 153. 

Contre ledit roi qu'il prit en bataille, mais le relâcha.

- Remettre, pardonner, faire grâce, acquitter.

Aquels a qui vos autres relaxares los peccatz, seran relaxatz.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 30.

Ceux à qui vous autres remettrez les péchés, ils seront remis. 

Part. prés. Humiditat relaxant lors ligamens. Eluc. de las propr., fol. 43.

Humidité relâchant leurs ligaments. 

Part. pas. Referma las dens relaxadas. Eluc. de las propr., fol. 188.

Raffermit les dents ébranlées. 

Que la sentensia de la mort que era contra lhui dada, lhi fos relaxada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78. 

Que la sentence de la mort qui était contre lui donnée, lui fut remise.

Relaxats et absouts dels crims a lor empausats.

Tit. de 1390. DOAT, t. CXLVII, fol. 174.

Acquittés et absous des crimes à eux imputés.

CAT. ESP. (relajar) PORT. Relaxar. IT. Relassare, rilassare. (chap. Relajá o relaxá.)

9. Relaxacio, s. f., lat. relaxatio, relâche, relâchement.

Per contraccio, per relaxacio.

Per relaxacio dels nervis.

Eluc. de las propr., fol. 63 et 60.

Par contraction, par relâchement. 

Par relâchement des nerfs. 

CAT. Relaxació. ESP. Relajación. PORT. Relaxação. IT. Relassazione. (chap. Relajassió, relajassions; relaxassió, relaxassions.)

10. Relaxamen, s. m., relâchement. 

Tota la dissiplina de la regla l' er a gardar ses tot relaxamen.

Trad. de la règle dé S. Benoît, fol. 31. 

Toute la discipline de la règle lui sera à observer sans aucun relâchement.

- Rémission.

II cartas de relaxamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 201. 

Deux chartes de rémission.

ESP. Relajamiento. PORT. Relaxamento. IT. Relassamento.

(chap. Relajamén, relajamens; relaxamén, relaxamens.)

11. Relaxi, s. m., relâche, répit.

El cas que no vulhia donar un pauc de temps de relaxi.

Tit. de 1381. Ville de Bergerac.

Au cas qu'il ne veuille donner un peu de temps de répit.

12. Alaschar, v., relâcher, amollir. 

Part. pas. fig. Lo cors es alaschaz a nualia. 

Trad. de Bède, fol. 42.

Le corps est relâché vers paresse.

13. Alaschamen, s. m., relâchement. 

Arc frain tendemens, et alaschamens coratge. Trad. de Bède, fol. 3. 

La tension brise l'arc, et le relâchement le courage.

- Rémission.

Perdos es alaschamens de deguda pena. Trad. de Bède, fol. 8. 

Le pardon est rémission de peine due.

 

Lazert, Lauzert, s. m., lat. lacerta, lézard

Un lazert querretz vert e gran.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous chercherez un lézard vert et grand. 

Grapautz e lauzertz mot grans.

(chap. Sapos y fardachos mol grans.)

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Crapauds et lézards moult grands. 

ANC. CAT. Lluert. CAT. MOD. Llagart. ESP. PORT. Lagarto. IT. Lucerta.

(chap. Sargantanasargantanesfardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina.)

Sargantana, sargantanes; fardacho, fardachos; esfardacho, esfardachos. Mon yayo me va di que ell va minjá carn de fardacho, y que ere ben bona y fina