quera, querat, querada, carcoma, corcó, corcat, imache del grupo tradizións y paroletas a facebook

https://an.m.wikipedia.org/wiki/Calamón
corcadura , quera ,
![]() |
| Follarasca calamonada. |
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc

![]() |
| Follarasca calamonada. |




Capitol LXXXII. Com la senyora fon auisada que fugis en Egipte: car herodes volia matar lo senyor fill seu.
Com lo senyor hagues vn any poch mes creixent la malicia de herodes: a la senyora conuengue buydar la terra e peregrinar en terra estranya: car fon dit a Joseph per langel dormint en son lit de part de nostre senyor deu. ¶ Surge et accipe puerum et matrem eius: 7 fuge in egiptum et esto dum dicam tibi. Futurum est enim vt herodes querat puerum ad perdendum eum. Qui pot pensar com se leua Joseph espantat e alterat de vna tal noua: e tot tremolant e plorant exi de la sua cambra: e toca a la porta de la celleta hon la senyora staua e per la cuyta del tocar sa senyoria se espanta: e leuant se ab molta prudencia per no despertar lo seu fill tan amat que lauors se era adormit: E obri la porta sens fer remor dix ab la cara molt piadosa: Ques aço Joseph sentiu nenguna nouitat contra lo fill meu: E lo dit Joseph vehent sa altesa axi recelosa de la persona del seu fill a ella tan cara: augmenta lo seu plor no podent formar paraula: E sa senyoria trauessada de dolor coneixent que a alguna cosa de molta congoixa volia dir lo seu spos Joseph que rahonar ni esplicar no la podia: fallint les les forçes a sa senyoria baixas sient se en terra e arrima lo cap a la porta e sens parlar lançaua grans gemechs sperant que seria aço que Joseph li vol denunciar. Lo qual vehent sa senyoria en tan extrema pena prengue esforç e dix a sa merce. ¶ O domina mea nolite expanescere surgite eamus peregrinari in egiptum: quia congregati sunt inimici nostri: vt effundant sanguinem filij tui: et inimici nostri sunt iudices. Volent dir: O excellent senyora nous espanteu ne sia lo vostre cor esmayat: car ara senyora es hora d´exercitar la virtuosa fortalea del real animo vostre: Car necessari es a vostra senyoria leuarse en fortalea d´amor e que fujam prest e anem a peregrinar en egipte: car yo he sentit per reuelacio diuina que los nostres enemichs se son ajustats e venen deliberats d´escampar la sanch del vostre glorios fill. E no pense vostra merce que los dits enemichs nostres sien persones de poca estima e que facilment los pugam fugir: ans son certament los jutges e regidors de la terra: e lo rey de aquella: Per que senyora noy ha loch segur en la propria patria acampar la vida del senyor fill vostre: ans es necessari anar en estranya terra hon no siam coneguts: car ja sab vostra senyoria que diu lo consell diuinal. ¶ Cum persequentur vos in vna ciuitate: fugite in aliam. Co es que com serem perseguits en vna ciutat ho en vna terra que fujam en altra. Axi senyora esforçes vostra merce ab molta paciencia: car esta fahena no sofir dilacio: ans esta nit ans que sia de dia hauem a exir de natzaret: car los aguayts dels enemichs nostres son molts e acampar no poriem de les sues malicioses mans si tardauem mes la partida. E la senyora hoydes aquestes paraules lança vn doloros sospir e dix. ¶ O ioseph concusa sunt enim ad hanc vocem omnia viscera mea. Volent dir Hoyt lo vostre parlar Joseph spos meu meu totes les entramenes mies sin stades regirades e han tremolat: E leuant se la senyoria de peus no podent hauer repos vehent la persona a ella tan cara posada en perill de mort: dix ab feruor de amor. Assumat spuns meus peñas (primera eñe, ñ) vt aquila volet et non defficiat: vt saluum faciat filium meum. Volent dir: O si lo sperit meu ensemps ab la persona mia podien seguir la feruor d´amor que dins la anima sent pendrien a les axi com aguila e volaria sens cansar per saluar la vida del meu fill tan amat. Car ja sabeu Jseph ço que es scrit. ¶ Amanti nichil est impossibile: qr vbi amor est labor non est. Car al qui verdaderament ama no li par res impossible que a fer haja per la persona que ama: car alla hon es la amor: lo treball no es sentit ni estimat. E Joseph vehent la tanta feruor de sa senyoria mesclada ab incomportable dolor: e contemplant lo delicament e tendrea de la sua real persona: e la difficultat del cami: cuydaua esclatar: e desijaua morir e no veure sa senyoria en tanta angustia. E la senyora anant al lit hon dormia lo seu fill ab vna lum en la ma miraual: e vehent lo dormir ab tanta suauitat e dolçor no li bastaua lo cor a despertarlo: ans trauessada de piadosa dolor deya. ¶ O ihesu benignissime tu dormis super latus tuum sinistrum: et inimici tui circundant te. Volent dir: O iesus fill meu y senyor bondat y dolçor infinida vos dormiu axi reposat sobre lo vostre costat esquerre mostrant la benignitat e pacificacio del vostre piados e misericordios cor: e los enemichs vostres senyor vos circuixen desijant matar e destroir la vostra persona: O senyor y hon son los tants y tan singulars benificis que a aquest poble judaych haueu fet que axi sou per ells desconegut: que en esta persecucio de Herodes nengu nous fa valença: ans senyor son tots conta vos: eus lançen de la propria terra: O vida mia vos los haueu deliurat de la dura captiuitat d´egipte ab tantes marauelles e miracles: mostrant la vostra diuinal potencia: ara senyor sou perseguit per ells: haueu a fogir en la mateixa terra d´egipte per mostrar la paciencia e humilitat vostra: O senor exemplar sou fet de tots los perseguits e tribulats: mostrant los ques aperten (a+p:per+ten) a la furia de sos enemichs: e que ab paciencia e callament vençen les sues batalles. O clemencia diuina be ha dit de vos Dauid pare vostre. ¶ Non est qui se abscondat a calore eius. Car a tots los lochs e terres sera manifesta la calor inflamada de la misericordia vostra: car egipte per la vostra diuinal potencia es stat ferit de diuerses plagues quant volgues deliurar lo poble vostre: ara senyor visitant la dita terra guarreu (guarireu) aquella de totes les malalties sues ab la medecina de la vostra real presencia: Ara senyor poran dir los dits habitadors de Egipte lo parlar d´Osee propheta qui diu. ¶ Percutiet nos: et curabit nos: visitabit nos: 7 suscitabit nos. Volent dir. Aquest senyor nos ha batuts e ferits: e ell mateix nos ha curats: e visitant nos per sa clemencia nos ha resuscitats: Ara senyor e fill meu passareu per aquell desert: hon los pares nostres stigueren quaranta anys: e aqui la diuinal clemencia vostra los sostengue de vianda celestial: essent los molt propici e faborable: e aqui senyor vos desconegueren e se apartaren de vos ydolatrant e murmurant moltes vegades: E de aços clamaua Dauid en persona vostra dient. ¶ Quadraginta annis proximus fui generationi huic: et dixi semper hij errant corde: (i+p en virgulilla+i) vero non cognouerunt vias meas. E per lo passament vostre senyor lo dit desert sera purificat e sanctificat e en temps esdeuenidor sera habitacio de sancts hermitans: quius seruiran ab deuocio inestimable: dels quels vos senyor sereu guiador e capita: O clement senyor y vida mia vos obris la mar en dotze camins per que lo poble d´israel passas sens treball nengu: ara senyor son a vos closos tots los camins de la terra: que nous puch portar en nenguna part: que no sia recelosa de mortal perill car lo enemich vostre meu Herodes se es tant huy encrudelit contra mi que vol robar e destroir la vida vostra qui es a mi molt pus cara que la propria: Per que puch dir manifestant la mia dolor al eternal pare vostre dient a la clemencia sua. ¶ Vide domine afflictionem meam: quem (q+m en virgulilla) erectus est inimicus 7 terruit me de circuitu. Volent dir. O senyor omnipotent a qui totes coses son manifestes: mirau la afflictio mia: car la persecutio del vostre fill e meu propria es mia: e yo porte dins la anima mia les dolors sues: car veig que aquest enemic meu se es leuat contra mi ab tanta potencia que de totes parts (pts) so circuyda de temor: ajudau me vos senyor: e pugnau per lo fill vostre: qui en tanta humilitat es posat per amor de natura humana: que pot esser dit (dir) de sa excellencia. ¶ Ille ante faciem persecutoris fugit cui angeli ministrant. Car aquest senyor fuig a la faç del seu perseguidor segons la humanitat que de mi ha presa: e segons le diuinal natura sua com a fill vostre li es deguda seruitut angelica. ¶ Quia si non fuisset homo: quis in egipto fugit. Et si non fuisset deus: cui dicitur: ex egipto vocaui filium meum. Car si aquest senyor e redemptor de natura humana no fos verdader home no fora a ell necessari fugir en egipte: e si no fos verdader deu: aqui fora dit per vos eternal pare seu de egipte he cridat lo fill meu: Axi clement pere (p+e) placiaus ajudar a la pert (p+t) mia: qui es passible e mortal: e sotsmesa a moltes dolors per rembre los peccadors. ¶ Quia si ille non esset (eēt) homo: non liberetur homo. Car sino fos home: no haguera deliurat lo home. E ja per axo la part vostra senyor no resta humiliada: ans en quant fill vostre es inmortal e impassible: egual a vos en potencia: e essencia e en totes les perfections diuinals. Vos senyor omnipotent sou lo pare de les consolacions e glorificacions: e yo la mare penes e dolors: hajau pietat senyor de la angustia mia: e done vostra clemencia confort en esta peregrinacio que manau que faça: e feu me (m en virgulilla) portar lo vostre fill en loch que campe la vida sua: qui en tant perill es posada per la malicia e enueja dels seus enemichs. Car la dita enueja los ha axi infectionades les affections e pensaments seus que continuament lançen de si pudor de malicioses obres. E perço dix Salamo. Putredo ossiú (u nassal) inuidia. E la senyora dient aquestes coses ab multissimes lagrimes miraua lo fill seu: e vehent que encara nos despertaua acostas e ell ab molta amor e besal estretament per despertarlo ab mes dolçor ab tot que lo dit senyor per lo trencament del son: e per lo sobtos e cuytat despertament se prengue a plorar ab vna careta tant piadosa: que lo cor de la senyora mare sua fon axi trauessat d´extrema dolor que cuyda morir: e tornant lo a besar ab molta compassio prenguel al braç affalagant lo ab molta amor e deyali. Ay vida mia e no ploreu car vos sabeu ab quanta dolor vos he yo despertat per la gran temor que tinch del perill vostre: car so certa senyor que los enemichs vostres no dormen ne cessen de perseguir a vos. ¶ Or aperierunt super teos suñ omnes inimici tui: sibilauerunt et fremuerunt dentibus 7 dixerunt deuorabimus eum. Car los dits enemichs vostres senyor han vbertes les boques sues sobre vos: e han chiulat e cridat estrenyent les dents ab gran furia dient: que de tots punts vos deliberen deuorar e leuar la vida. axi senyor puix no deliberau contendre ab vostres enemichs nels voleu vençre sino ab sola paciencia: necessari es que fujam: car la furia d´Herodes es molta e desmesurada. E dit aço la senyora vesti lo seu fill e bolcal posantli tota la robeta que tenia: ab tot fos tan poca e tan pobreta: que nol podia molt calfar ni guardar del fret: e posali vn drap doble al cap cobrintli la careta tant com podia: car la fredor de la nit era gran e lo senyor tan delicat que sentia les penalitats humanes pus viuament que nengun altre home: E apres sa senyoria li dona a mamar regalant (regant) li la cara ab les lagrimes abundoses que dels seus vlls exien dient: O senyor y vida mia y en tan poca edat començen les persecucions vostres: les quals augmentaran continuament fina a la fi de la vida vostra: E leuant se sa senyoria ab lo senyor al braç: ixque de casa acompanyada del seu spos Joseph: e passa a la posada de la senyora sa mare: per despedir se de sa merce e pendre la benedictio sua: ans de començar son cami.
| que – que qué ha? | que – pero qué pasa ? |
| que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguem o vingam, vinguéu o vingáu, vinguen (v. vindre) | que yo vaya (venga), vayas (vengas) |
| quebrá | quebrar |
| quebrades | quebradas |
| quebrán | quebrando |
| quebranto, quebrantos, vore aflicsió | quebranto, quebrantos |
| quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedem o quedam, quedéu o quedáu, queden – quedat, quedada - quedaría - si yo me quedara al poble | quedar, quedarse |
| quedabe, quedáe | quedaba |
| quedaben, quedáen | quedaban |
| quedada, quedades | quedada |
| quedám (yo) | quedarme |
| quedámos | quedarnos |
| quedán (g) | quedando |
| quedánli | quedándole |
| quedánse | quedándose |
| quedará | quedará |
| quedare | quedara, quedase |
| quedaré | quedaré |
| quedaren, quedaren | quedaran, quedasen |
| quedáreu | quedarais, quedaseis |
| quedaríe | quedaría |
| quedat | quedado |
| quédat | quédate |
| quedáu, quedéu | quedáis |
| quedautos, quedeutos | quedaos, quedaros |
| quede | queda |
| quedem o quedam a les onse | quedamos a las once |
| queden | quedan |
| quedes | quedas |
| quedéutos | quedaos, quedaros |
| quedo | quedo |
| quedon | queden |
| queissám, queixám | quejarme |
| queissánse, queixánse | quejándose |
| queissare, queixare | quejara, quejase |
| queissat, queixat | quejado |
| queisse, queixe | queja |
| queissen, quejan | quejan |
| queissit, queixit, queissits, queixits | quejido, quejidos |
| queixá, queixás | quejar, quejarse |
| queixa, queixes | queja, quejas |
| queixaba | quejaba |
| queixabe (ell) | quejaba |
| queixaben, queixáen | quejaban |
| queixabes, queixáes | quejabas |
| queixabeu, queixáeu | quejabais |
| queixáe, queixabe | quejaba |
| queixáem, queixabem | quejábamos |
| queixáen, queixaben | quejaban |
| queixáeu | quejabais |
| queixám | quejarme |
| queixánme, queissánme | quejándome |
| queixánse | quejándose |
| queixaríem | quejaríamos |
| queixás, queissás: yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixem o queixam, queixéu o queixáu, queixen; queixaría; si yo me queixara | quejarse |
| queixat | quejado |
| quéixat | quéjate |
| queixós, queixosos | quejoso |
| queixosa, queixoses | quejosas |
| quel, que lo | que el |
| quels, que los | que les, que los |
| quera, queres, corca, corcó, s'ha querat lo barró de melis, mos caurá la barraca de Queretes, paregut a la termita | carcoma, parecido a la termita |
| querella, pleite, denunsia, querelles, pleites, denunsies, com la querella al sol que van ficá los de Beseit | querella, pleito, denuncia |
| querellám | querellarme |
| querellás | querellarse |
| Queretes | Cretas |
| querida (la), la amán, amante | querida, amante |
| querido (lo), amán, amante | querido, amante |
| qui, quí | quien, quién |
| quieta, quietes, cota, cotes | quieta, quietas |
| quietet, quietets, cotet, cotets | quietecito, quietecitos |
| quieteta, quietetes, coteta, cotetes | quietecita, quietecitas |
| quieto, quietos, coto, cotos | quieto, quietos |
| quietut, equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonansia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura | quietud |
| Quilla, quilles de un barco | Quilla, quillas |
| quimera, manía / com la franja del meu cul, paísos cagalans, diada de la franja del meu cul, abunde esta manía a Penarroija grassies a Ignacio Sorolla Amela pero la paraula no sé si encara se diu. | manía |
| químic, quimics, com Pompeyo Fabra | químico, químicos |
| química, químiques | química, químicas |
| quín es lo teu? | cuál es el tuyo? |
| quin, quinto, 5° | 5 ° |
| quina (beguda), vi quinat – mon yayo bebíe quina San Clemente, a vegades Santa Catalina, y alguna vegada mos amorráem a la botella ya de chiquets | quina, bebida, vino quinado |
| Quina es la teua mare ? | cual es tu madre ? |
| Quina vergoña ! | qué vergüenza ! |
| quincalla | quincalla, baratijas, chucherías, fruslerías |
| quines són les teues ? | cuáles son las tuyas? |
| quins són los teus pantalóns ? - Quins pantalons mes majos! | cuales son tus pantalones ? - Qué pantalones más majos ! |
| quinse, quinze, quince | Quince 15 |
| Quinta, 5° - la quinta del 78 | Quinta 5° - la quinta del 78, los nacidos ese año |
| quinto, quintos, quinta, quintes – kinto, kinta, kintos, kintes - 1/5 de servesa | quinto, quintos, quinta, quintas |
| quiosco, quioscos | quiosco, quioscos - "Quiosco", a veces escrito "Kiosco", proviene del Francés kiosque, este del turco kioshk (mirador) y este del Persa kusk (palacio). Al principio su único significado era "edificio pequeño, de estilo árabe, situado en un punto estratégico para contemplar un paisaje o un acontecimiento". |
| quirdá, cridá: crido, crides, cride, cridem o cridam, cridéu o cridáu, criden; cridaría; si yo cridara, cridares, cridare, cridarem, cridareu, cridaren; yo quirdo, quirdes, quirde, quirdem o quirdam, quirdéu o quirdáu, quirden; quirdaría; si yo quirdara, quirdares, quirdare, quirdarem, quirdareu, quirdaren | llamar, gritar |
| Quirrina, aixina se cride o quirde a una cabra, quirrines | así se llama a una cabra, cabras |
| quisqui | quisqui |
| quixal, quixals – del coneiximén, entenimén, señ | muela, muelas del juicio |