Mostrando las entradas para la consulta preon ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta preon ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 12 de marzo de 2024

Fons - Aforar

Fons, s. m., lat. fundus, fond, base.

Plus es pezans, e plus tost vay al fons. V. et Vert., fol. 54.

(chap. Pese mes, y mes rápit se'n va cap al fondo; s'afone.)

Plus est pesant, et plus tôt va au fond.

Queretz dos vaiseletz prions, 

Engals per boca e per fons.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cherchez deux petits vases profonds, égaux par bouche et par fond.

Dins un fonz de tor.

Chronique des Albigeois, p. 22.

Dans un fond de tour.

Fig. Mas avareza es preonda,

E cobedeza non a fons.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Mais avarice est profonde, et convoitise n'a pas de fond.

- Fonds de terre.

Vendition de fontz de terra o maison. 

Fors de Béarn, p. 1096. 

Vente de fonds de terre ou maison.

CAT. Fons. ESP. Fondo, fundo. PORT. Fundo. IT. Fondo. (chap. Fondo, fondos; adj. fondo, fondos, fonda, fondes.)

Fons, fundus, fond, base; fondo; afoná, afonás

2. Fondament, Fondamen, Fundamen, s. m., lat. fundamentum, fondement. 

Lo fundamens d'una tor es plus fortz que la sima.

(chap. Lo solamén d'una torre es mes fort que la sima; fundamén, de fundá, al pun cuatre, se diu per ejemple de una fundassió, empresa, assossiassió, etc.)

amics del chapurriau, Cortes de Aragón, polític, política, politics, polítiques

Liv. de Sydrac, fol. 105.

Le fondement d'une tour est plus fort que la cime. 

Qu'el fondament aia set palmas d'ample.

(chap. Que lo solamén tingue set pams d'ample.) 

Tit. de 1358. DOAT, t. XCIII, fol. 221.

Qu'au fondement il ait sept palmes de large. 

L'un an els fundamens lur cura,

Li altre en bastir la mura.

V. de S. Énimie, fol. 38.

Les uns ont leur soin aux fondements, les autres à bâtir la muraille.

Fig. Aisso es lo fondamens de nostra fe.

(chap. Aixó es lo solamén, la basse de la nostra fe.)

V. et Vert., fol. 4. 

Ceci est le fondement de notre foi.

- Partie du corps.

Gens que porto bragas el fundamen d'una palma longas.

Liv. de Sydrac, fol. 30.

Gents qui portent au fondement braies longues d'une palme.

CAT. Fonament. ESP. PORT. Fundamento. IT. Fondamento.

(chap. Solamén, se sol fé aná casi sempre en plural: los solamens.)

3. Fondamenta, s. f., fondement.

Neys las fondamentas derocavo.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 22.

Arrachaient même les fondements.

4. Fundacio, Fondation, s. f., lat. fundationem, fondation.

La fundacio del loc.

(chap. La fundassió del lloc : poble : vila; del latín locus.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

La fondation du lieu.

Fondation de capellania.

(chap. Fundassió de capellanía.)

Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 68. 

Fondation de chapellenie. 

CAT. Fundació. ESP. Fundación. PORT. Fundação. IT. Fondazione. 

(chap. Fundassió, fundassions.)

5. Fundator, Fondador, s. m., lat. fundator, fondateur. 

D' Antiochia fundador.

Eluc. de las propr., fol. 176. 

Fondateur d'Antioche. 

Fondator de la dita capela.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 389. 

Fondateur de ladite chapelle. 

Que las personas de las dichas gleyas preguen diligemment per los dos reys, comma per los fondadors.

(chap. Que les persones de les dites iglesies reson diligenmen per los dos reys, aixina com per los fundadós.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 217. 

Que les personnes desdites églises prient soigneusement pour les deux rois, comme pour les fondateurs. 

CAT. ESP. PORT. Fundador. IT. Fondatore. (chap. Fundadó, fundadós, fundadora, fundadores.)

6. Fondal, adj., profond.

Una ayga fondal.

(chap. Un' aigua fonda : profunda.)

Trad. du Traité de l'Arpentage, c. 35.

Une eau profonde.

7. Fondar, Fonzar, v., lat. fundare, fonder, affermir, reposer.

On deuria fonzar

Mos bastimens.

P. Espagnol: Entre que.

Où devrait reposer mon bâtiment.

Fig. Parra adoncs en que fon

La vana gloria d'aquest mon.

Contricio e penas ifernals.

Il paraîtra alors sur quoi repose la vaine gloire de ce monde.

Part. pas. Que fosson fondatz coma tor. 

V. et Vert., fol. 44.

Qu'ils fussent affermis comme tour.

Fig. Fondat

En las sanctas Escripturas.

Brev. d'amor, fol. 1.

Fondés sur les saintes Écritures.

DE LA LECCIÓN DE LA SAGRADA ESCRITURA EN LENGUAS VULGARES POR EL DOCTOR D. JOAQUÍN LORENZO VILLANUEVA,

Instituta e fundada en la gleysa.

Terr. de la confr. du S.-Esprit à Bordeaux.

Instituée et fondée en l'église.

CAT. ESP. PORT. Fundar. IT. Fondare. (chap. Fundá: fundo, fundes, funde, fundem, fundéu, funden; fundat, fundats, fundada, fundades.)

8. Fondadamens, adv., à fond. 

Totas las artz per que estudiar

Pot clercx aver sabretz fondadamens.

T. de G. Riquier et de l' Ennuyeux: Aras. 

Tous les arts par quoi un clerc peut étudier vous saurez posséder à fond.

CAT. Fondadament. ESP. Fundadamente. IT. Fondatamente. 

(chap. Fundadamen, en fundamén, com diu Arguiñano a la Fábrica de Solfa.)

9. Afonsar, Afonzar, v., enfoncer, couler à fond.

D'alcun naveih que era afonsatz o que volia afonsar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 100. 

D'aucun navire qui était enfoncé ou qui voulait couler à fond.

Aquela porozitat es causa que un gran fust mot pezant no afonsa en ayga, en la qual una peyra pauc pezant afonza.

Eluc. de las propr., fol. 197. 

Cette porosité est cause qu'un grand bois moult pesant n'enfonce pas dans l'eau, dans laquelle une pierre peu pesante enfonce.

L'ostal s' afonzet, e s'en intret en abis. 

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 40. 

La maison s'enfonça, et s'en entra en abîme. 

Fig. Duramen s' afonzo al cor.

Liv. de Sydrac, fol. 36. 

S'enfoncent durement au coeur.

Part. pas.

E la mar plus preonda a fayt lo cors gitar,

E 'l fon tost afonzatz.

Roman de Fierabras, v. 2074.

Dans la mer plus profonde a fait jeter le corps, et il fut tôt enfoncé.

ANC. FR. Les uns noyèrent et afondèrent dans la mer.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 312. 

Ainsint, seingnors, va de ce monde, 

Li un liève, li autre afonde.

Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 222.

L'un passe en noant, l'autre afonde.

G. Guiart, t. 1, p. 270. 

CAT. Afonsar. ANC. ESP. Afondar (MOD. Ahondar). PORT. Affundar. 

IT. Affondare. (chap. Afoná, afonás: afono, afones, afone, afonem o afonam, afonéu o afonáu, afonen; afonat, afonats, afonada, afonades.)

10. Esfondrar, Esfondar, Efundar, v., effondrer, renverser, précipiter. 

Murs esfondrar, tors baissar e deissendre.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Renverser murs, abaisser et abattre tours. 

La mayo s' esfondet, et s'en intret en abys. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 23. 

La maison s'effondra, et s'en entra en abîme. 

No volias esser coitos en tota vianda, ni t'efundas e manjar.

Trad. de Bède, fol. 72. 

Ne veuilles être empressé pour toute nourriture, ni te précipites à manger.

Part. pas. Quand vei fortz castelhs assetjatz, 

E 'ls barris rotz et esfondratz. 

Bertrand de Born: Be m platz. Var. 

Quand je vois forts châteaux assiégés, et les remparts rompus et effondrés.

ANC. FR. La barge de cantiers se esfondroit pou à pou.

Joinville, p. 33. 

Tot meintenant et sanz demor 

A fet le trésor esfondrer.

Roman du Renart, t. III, p. 255.

(chap. Esfonrá: esfonro, esfonres, esfonre, esfonrem, esfonréu, esfonren; esfonrat, esfonrats, esfonrada, esfonrades.)

11. Preondeza, Priundeza, s. f., profondeur, durée, continuité.

Per la priundeza de lagrimas.

(chap. figurat: Per la fondaria de llágrimes; preon es fondo, pero en este cas es la durada, continuidat, profundidat del doló.)

Trad. de Bède, fol. 51.

Par la continuité de larmes.

Fig. Los secretz de Dieu e la preondeza de sos jutjamens.

V. et Vert., fol. 59. 

Les secrets de Dieu et la profondeur de ses jugements. 

ESP. Pregoneza (profundidad). PORT. Profundeza. (chap. fondaria,  fondaries; profundidat, profundidats.)

12. Profunditat, s. f., profondeur.

La profunditat del cauteri. Trad. d'Albucasis, fol. 7.

La profondeur du cautère.

CAT. Profunditat. ESP. Profundidad. PORT. Profundidade. IT. Profondità, profonditate, profonditade.

13. Preon, Preion, Prion, adj., lat. profundus, profond.

Ni ab melhor clausura ni ab plus preions fossatz.

Guillaume de Tudela. 

Ni avec meilleure clôture ni avec plus profonds fossés.

Part la fera mar preonda.

B. de Ventadour: Lanquan vei per. 

Par-delà la cruelle mer profonde.

Fig. Qu'ieu vengues de nuoit preonda. 

(chap. figurat: Que yo vinguera de nit profunda.)

B. de Ventadour: Tant ai mon.

Que je vinsse de nuit profonde.

Subst. Volc saber cant a mar de prion.

(chap. Volíe (va voldre) sabé cuan té lo mar de fondo, la fondaria o profundidat del mar.)

B. de Paris de Rouergue: Guordo.

Voulut savoir combien la mer a de profondeur. 

Adv. Un pauc intrey en amor trop preon; 

Yssir no 'n puesc, quar no i trob gua ni pon.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum. 

J'entrai un peu trop profond en amour; je n'en puis sortir, car je n'y trouve gué ni pont.

Els fuecs ifernals plus preon 

Ardran, quar volon tant argen.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai.

Ils brûleront plus profondément aux feux infernaux, parce qu'ils veulent tant d'argent. 

Adv. comp. M'an mort li sospir de preon.

B. de Ventadour: Quan vei. 

Les soupirs de profond m'ont tué. 

On plus de prion m'o cossir.

Rambaud d'Orange: Peire Rogiers.

Où plus je considère cela attentivement. 

ANC. CAT. Pregon. CAT. MOD. ESP. PORT. Profundo. IT. Profondo.

(chap. fondo, fondos, fonda, fondes.)

14. Preondamens, Profondamens, adv., profondément. 

En la mar soi per lieys preondamens.

Sordel: Aitan ses pus. 

Je suis pour elle profondément dans la mer.

On trouve profondamens dans une variante du même passage.

ANC. CAT. Pregonamen. CAT. MOD. Profundament.

ESP. PORT. Profundamente. IT. Profondamente. (chap. Profundamen; respira fondo, o profundamen.)

15. Perfondal, adj., profond.

Lo fons de una ayga perfondal.

Trad. du Traité de l'Arpentage, c. 35.

Le fond d'une eau profonde.

16. Preonsar, v., enfoncer, plonger. 

Cabussar, o dins ayga preonsar.

(chap. Cabussá – fé un cabussó – o adins del aigua afonás.)

Eluc. de las propr., fol. 147.

Plonger, ou enfoncer dans l'eau.

17. Apriondar, v., approfondir, enfoncer, enraciner.

Fig. D' on nonfes s' aprionda.

Bernard de Venzenac: Lanquan corr. 

D'où mauvaise foi s'enracine.

(chap. Arrailá, arrailás, aprofundí, aprofundís. Arraílo, arraíles, arraíle, arraílem o arraílam, arraíléu o arraíláu, arraílen; arraílat, arraílats, arraílada, arraílades.)

(Arturico Quintanilla y Fuentecica)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Font, (Fon) s. f., lat. fontem, fontaine, source. 

Platz mi be lai en estiu,

Que m sojorn a font o a riu.

Le Moine de Montaudon: Mout me platz.

Il me plaît bien là en été, que je me repose à la fontaine ou au ruisseau.

Plueia del cel dissenden, 

Ho fon viva d'ayga corren.

Passio de Maria.

Pluie descendant du ciel, ou source vive d'eau courante.

Fig. Flums de plazers, fons de vera merce. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Fleuve de plaisirs, fontaine de véritable merci. 

Paors de Deu es fons de vida.

(chap. Temó, po, paó de Deu es fon de vida.)

Trad. de Bède, fol. 31. 

Crainte de Dieu est fontaine de vie.

Loc. Abeurat cen vetz

Mon caval en lor fon.

Guillaume de Berguedan: Joglar. 

Abreuvé cent fois mon cheval à leur fontaine.

- Absol. Fonts baptismaux.

Lo tenc a las fons, e fo so payri. Philomena. 

Le tint sur les fonts, et fut son parrain.

CAT. Font. ANC. ESP. Fonte. ESP. MOD. Fuente. PORT. IT. Fonte.

(chap. Fon, fons.)

2. Fonteta, s. f., petite fontaine. 

En la balma s'en es intrada, 

Et atroba una fonteta.

(chap. A la balma ha entrat y trobe (ha trobat) una fonteta; s'en es entrada no u fem aná.)

V. de S. Énimie, fol. 25.

En la grotte s'en est entrée, et trouve une petite fontaine. 

CAT. Fonteta. (chap. Fonteta, fontetes. Ya sabéu que al dialecte catalá pre Pompeyo Fabra encara se troben los plurals en AS, las fontetas, las fonts.)

Bonas Pasquas, Nada, Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la IGLESIA Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

3. Fontana, Fontayna, s. f., fontaine.

Per leis am fontanas e rius.

Raimond de Miraval: Entre dos. 

Pour elle j'aime fontaines et ruisseaux.

A la fontana del vergier.

Marcabrus: A la fontana. 

A la fontaine du verger. 

Fig. Senher, fontaina de tot be.

J. Estève: Francx reys. 

Seigneur, fontaine de tout bien. 

Ab vos es la fontayna de vida.

V. et Vert., fol. 101.

Avec vous est la fontaine de vie.

ANC. FR. Une fontane en son encochenel avoit.

Roman de Rou, v. 987. 

ANC. CAT. ESP. IT. Fontana.

4. Fontanil, s. m., petite fontaine.

Fontanils, estanxs.

Tit. de 1331. DOAT, t. XXXIX, fol. 102. 

Petites fontaines, étangs.

ANC. FR. Denz le ruissel d'un fontenil.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 189.

5. Fontanilha, s. f., petite fontaine.

S' esforsa la rana

Lonc de la fontanilha.

(chap. S'esforse la rana al llarg de la fonteta; o de la bassa, a Fórnols la bassota o la basseta, que aixina se diuen les dos, la gran y la menuda.)

rana, ranes; granota, granotes; grenouille

Marcabrus: El mes quan.

La raine s'efforce le long de la petite fontaine.

ANC. FR. Lez un vergier, lez une fontenelle 

Siet fille à roi. 

Fables et cont., par Legr. d'Aussi, t. 1, p. 277. 

En un vergier, lès une fontanelle.

Romancero français, p. 37. 

ANC. CAT. Fontanella. ESP. Fuentecilla. PORT. Fontezinha. IT. Fontanella.

6. Fontal, adj., de source.

Aygas, alcunas so fontals.

(chap. Aigües, algunes són de fon. Tamé ne ñan de ullal, de pou, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 150. 

Eaux, aucunes sont de source.

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal

 

For, s. m., lat. forum, for, justice, tribunal, loi, usage.

Las leis e los drets e lors fors. Tit. de 1080.

(chap. Les leys y los drets y los seus fueros; els furs de Valensia. Miréu cóm se escribíe ya al 1080, uns añs después del Fuero de Jaca, 1062, y la diferensia en lo chapurriau 944 añs después. No diém lurs, llurs : lors. Natros diém los seus o “sons”, sons pares, sons germans, los seus juguets, etc.)

Les lois et les droits et leurs usages.

Teno lo for dels principals. Leys d'amors, fol. 115. 

Ils suivent la loi des principaux.

Car Dieus jutzja sol a sson for. 

Contricio e penas ifernals. 

Car Dieu juge seul à son tribunal.

Fig. Ferm prepauzamen es pres per vot el for de conciencia.

V. et Vert., fol. 93. 

Ferme propos est pris pour voeu au for de la conscience.

- Manière, façon.

Arma es facha de tal for, 

Que sos essers sera jasse.

Nat de Mons: Al noble rei. 

L'âme est faite de telle manière, que son être sera toujours.

Elas, ab bela parvensa, 

Fan lor for de brezador. 

T. de Bonnefoy et de G. Faidit: Gausselm. 

Avec belle apparence, elles leur font manière d'oiseleur.

- Cours, prix, taux.

Trop me vendec otra 'l for

La livrazo de la sivada.

Leys d'amors, fol. 119.

Me vendit beaucoup au-dessus du cours la livraison de l'avoine.

Al for de II moutons per jorn. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226. 

Au prix de deux moutons par jour.

Loc. Pois l' auzel chanton a lur for.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Puisque les oiseaux chantent à leur manière. 

Vuel vos a tot for 

Mostrar la veritat.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Je veux à tout prix vous montrer la vérité. 

Fols hom declara tot son cor, 

E 'l savis sab hy metre for.

Leys d'amors, fol. 138. 

L'homme étourdi dévoile tout son coeur, et le sage sait y mettre manière.

Razonon a for d' En Isengri.

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Raisonnent à manière du seigneur Isengrin. 

Falsamen as mentit a for de renegat. 

Izarn: Diguas me.

Tu as faussement menti à manière de renégat. 

ANC. FR. Tel feur, telle vente.

Les XV Joyes de Mariage, p. 16.

Orguel dist: “A nesun fuer

Ne laissiés ne vous en vengiés.” (N. E. nesun : italiano nessuno)

Roman du Renart, t. IV, p. 140.

Au fuer qu'eles estre déussent. (N. E. estre : être)

Fables et cont. anc., t. I, p. 165.

CAT. For. ESP. Fuero. PORT. IT. Foro. (chap. Fuero de Jaca, fueros 

d'Aragó; valensiá fur, furs, 1261.)

2. Aforar, v., estimer, apprécier, évaluer.

Mon loguier an apreciat 

XXX deniers et aforat.

Leys d'amors, fol. 135.

Ont apprécié et évalué mon loyer trente deniers.

CAT. ESP. PORT. Aforar. (chap. Aforá, estimá un preu, valorá).

viernes, 2 de octubre de 2026

10. Marcabrus. A la fontana del vergier,

10. Marcabrus. *

Secondo il testo del Bartsch (Chrest. prov. p. 49).

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

A la fontana del vergier,
on l' erb' es vertz jostal gravier,
a l'ombra d'un fust domesgier,
en aiziment de blancas flors 
e de novel chant costumier, 
trobei sola, ses companhier, 
cela que no volc mon solatz.
So fon donzel' ab son cors bel, 
filha d'un senhor de castel; 
e quant eu cugei que l'auzel 
li fesson joi e la verdors, 
e pel dous terminis novel, 
e que entendes mon favel, 
tost li fon sos afars camjatz. 
Dels olhs ploret josta la fon 
e del cor sospiret preon. 
Jhesus, dis ela, reis del mon, 
per vos mi creis ma grans dolors, 
quar vostra anta mi cofon; 
quar li melhor de tot est mon
vos van servir; mas a vos platz!
Ab vos s' en vai lo meus amics, 
lo bels el gens el pros el rics; 
sai m' en reman lo grans destrics, 
lo deziriers soven el plors. 
ai mala fos, reis Lozoics, 
que fai los mans e los prezics, 
per quel dols m' es el cor intratz! 
Quant eu l' auzi desconortar, 
ves leis vengui jostal riu clar. 
bela, fi m' eu, per trop plorar 
afola cara e colors;
e no vos qual dezesperar, 
que cel que fai lo bosc folhar, 
vos pot donar de joi assatz.
Senher, dis ela, ben o cre 
que Deus aja de mi merce 
en l' autre segle per jasse,
quon assatz d' autres peccadors; 
mas sai mi tol aquela re
don jois mi crec; mas pauc mi te, 
que trop s' es de mi alonhatz.

* Biografia, secondo il testo dello Chabaneau (op. cit. p. 9): Marcabrus si fo de Guascoingna, fils d' una paubra femna que ac nom Maria Bruna...
Marcabrus si fo gitatz a la port d'un ric home, ni anc no saup hom quis fo ni don. e n'Aldrics del Vilar fetz lo noirir. apres estet tan ab un trobador, que avia nom Cercamon, qu'el comenset a trobar; & adoncx avia nom Panperdut; mas d'aqui enan ac nom Marcabrun. et en aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. e fo mout cridatz et auzitz pel mon, e doptatz per sa lenga; car fo tant maldizens, que a la fin lo desfeiron li castellan de Guiana, de cui avia dich mout grant mal.

a la fin lo desfeiron li castellan de Guiana, de cui avia dich mout grant mal.

viernes, 20 de octubre de 2023

XIII, Ara farai, no m puesc tener,

XIII.


Ara farai, no m puesc tener,

Un sirventes en est son gay,

Ab bos motz leus per retener,

Sitot chantar cum sol no m play;

Quar li ric son tan non chalen

Qu' el pretz ne perdon d' aquest mon,

Quar cobeytatz los vay vensen,

Don proeza s bayssa e s cofon.


Quar aras no ven a plazer

Joys ni deportz ni pretz veray,

Enans creys malvestatz per ver

E falsetatz contra ver vay,

E paratges pren aunimen

Per vilas coutz on totz be s fon,

Quar tan son ples de mal talen

Que tot bon fag de lor s' escon.


E qui vol de lor grat aver

Er ses merce ab cor savay,

E fara tot fach per aver

Sol que n' aya, que pueys n' er may

Honratz e tengutz per paren,

E sia vengutz no sai don;

Qu' er non es prezatz hom valen,

Si non a pro de que s' aon.


Mas us enfans cobra poder

Qu' es a paratge lums e ray,

Que ses elh no pogra valer

Ans er al bas per tos temps may,

Mas tant a pres gran honramen

De selhs de qui fetz planqua e pon,

Eychanple tal qu' ab cor temen

Son Frances, quar tan prop li son.


Don prec Ieshu Crist que poder

Li don e qu' el garde, si 'l play,

Que clercx no 'l puescon dan tener

Ab fals prezicx totz ples d' esglay,

Quar tant es grans lur trichamen

Qu' el fuecx enfernals plus preon

Ardran, quar volon tant argen

Qu' hom peccaire fan cast e mon.


A la gleiza falh son saber,

Quar vol los Frances metre lay

On non an dreg per nulh dever,

E gieton cristias a glay

Per lengatge sens cauzimen,

Quar volon lo segle redon;

Pero en camp clercx non aten,

Mas de perdon daran un mon.


Lo coms a laus de tota gen

D' Astarac, e s' espenh amon

Son pretz, et a en dar talen,

E flac cor ab luy no s' apon.


Guillaume Anelier de Toulouse.

miércoles, 21 de octubre de 2026

Marcabrun. A la fontana del vergier, ++

Marcabrun. 

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

I. Ms. de Paris, fr. 856, fol. 173c (C). - Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 96 (Ap.); Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892 - 94, p. 12 s. 
II. Mss. A C I K R T. Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 101 s. (Ap.). 
III. Ms. du Vaticain 5232, fol. 27a (A), Mss. de Paris, fr. 856, fol. 177a (C), fr. 22543, fol. 5b (R). - Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2e éd. Leipzig 1882, p. 37 ss.

I. 

on l'erb' es vertz josta l gravier,
a l'ombra d'un fust domesgier,
en aiziment de blancas flors
e de novel chant costumier,
trobei sola, ses companhier,
cela que no volc mon solatz.
So fon donzel' ab son cors bel,
filha d'un senhor de castel;
e quant eu cugei que l'auzel
li fesson joi e la verdors,
e pel dous termini novel,
e que entendes mon favel,
tost li fon sos afars camjatz.
Dels olhs ploret josta la fon
e del cor sospiret preon.
“Jesus,” dis ela, “reis del mon,
per vos mi creis ma grans dolors,
quar vostra anta mi cofon,
quar li melhor de tot est mon
vos van servir, mas a vos platz.
Ab vos s'en vai lo meus amics,
lo bels e l gens e l pros e l rics;
sai m'en reman lo grans destrics,
lo deziriers soven e l plors.
Ai, mala fos reis Lozoics
que fai los mans e los prezics,
per que l dols m'es el cor intratz!” 
Quant eu l'auzi desconortar,
ves leis vengui josta l riu clar.
“Bela,” fi m eu, “per trop plorar
afola cara e colors;
e no vos qual dezesperar,
que cel que fai lo bosc folhar
vos pot donar de joi assatz.”
“Senher,” dis ela, “ben o cre
que Deus aia de mi merce
en l'autre segle per jasse,
quon assatz d'autres peccadors;
mas sai mi tol aquela re
don jois mi crec; mas pauc mi te,
que trop s'es de mi alonhatz.” 

Lo Decamerón en chapurriau, Giovanni Boccaccio, Llibre de cuentos. Texto complet

II. 

trobei pastora mestissa,
de joi e de sen massissa.
E fon filha de vilana,
cap' e gonel' e pelissa
vest e camiza treslissa,
sotlars e caussas de lana.
Ves leis vinc per la planissa:
“Toza,” fi m eu, “res faitissa,
dol ai gran del ven que us fissa.”
“Senher,” so dis la vilana,
“merce Deu e ma noirissa,
pauc m'o pretz si l vens m'erissa,
qu'alegreta sui e sana.”
“Toza,” fi m eu, “cauza pia
destoutz me sui de la via,
per far a vos companhia;
quar aitals toza vilana
no pot ses parelh paria
pastorgar tanta bestia
en aital loc tan soldana.”
“Don,” fetz ela, “qui que m sia,
ben conosc sen o folia.
La vostra parelharia,
senher,” so dis la vilana,
“lai on se tanh si s'estia,
que tals la cui' en bailia
tener, no n a mas l'ufana.”
“Toza de gentil afaire,
cavaliers fon vostre paire
que us engenret en la maire,
car fon corteza vilana.
Con plus vos gart, m'es belaire,
e per vostre joi m'esclaire,
si fossetz un pauc humana.”
“Don, tot mon linh e mon aire
vei revertir e retraire
al vezoig et a l'araire,
senher,” so dis la vilana;
“mas tals se fai cavalgaire
qu'atrestal deuria faire
los seis jorns de la setmana.”
“Toza,” fi m eu, “gentils fada
vos adastret, quan fos nada,
d'una beutat esmerada
sobre tot' autra vilana:
e seria us ben doblada
si m vezi' una vegada
sobeira e vos sotrana.”
“Senher, tan m'avetz lauzada,
que tota 'n sui enoiada.
Pos en pretz m'avetz levada,
senher,” so dis la vilana,
“per so n auretz per soudada
al partir 'bada, fol, bada!'
e la muz'a meliana.”
“Toza, fel cor e salvatge
adomesg' om per uzatge.
Ben conosc al trespassatge
qu'ab aital toza vilana
pot hom far ric companhatge
ab amistat de coratge,
quan l'us l'autre non engana.”
“Don, hom coitatz de folatge
jur' e pliu e promet gatge.
Si m fariatz homenatge,
senher,” so dis la vilana;
"mas ges per un pauc d'intratge
no volh de mon piuzelatge
camjar per nom de putana." 
"Toza, tota creatura
revertis a sa natura.
Parelhar parelhadura
devem eu e vos, vilana,
a l'abric lonc la pastura:
que melhs n'estaretz segura
per far la cauza doussana."
"Don, oc; mas segon dreitura
cerca fols sa folatura,
cortes cortez' aventura,
e l vilas ab la vilana.
En tal loc fai sens fraitura
on hom non garda mezura,
so ditz la gens anciana."
"Toza, de vostra figura
non vi autra plus tafura
ni de son cor plus trefana."
"Don, lonh anetz;...
que tals bad' en la peintura
qu'autre n'espera la mana."

III.

Dirai vos en mon lati
de so qu'eu vei e que vi:
l segles non cuit dure gaire,
segon qu'escriptura di,
qu'eras faill lo fills al paire
e l pair' al fill atressi.
Desviat a son cami
jovens que torn' a decli,
e donars qu'era sos fraire,
va s'en fugen a tapi,
c'anc dons Costans, l'enganaire,
joi ni joven non jauzi.
Soven de pan e de vi
noiris rics hom mal vezi,
e si l tengues de mal aire,
segurs es de mal mati,
si no i ment lo gazaignaire
don lo reproviers eissi.
Lo mounier jutg' al moli;
qui ben lia ben desli;
e l vilans ditz tras l'araire:
bons fruitz eis de bon jardi
et avols fills d'avol paire
e d'avol caval rossi.
Eras naisson dui poilli,
beill, burden, ab saura cri,
que s van volven de blanc vaire
e fan semblan aseni:
jois e jovens n'es trichaire
e malvestatz eis d'aqui.
Moilleratz a sen cabri,
c'a tal para lo coissi
don lo cons esdeven laire;
que tals ditz: "Mos fills mori",
que anc ren no i ac a faire:
gardatz sen ben bedoi.
Re no m val s'eu los chasti,
c'ades retornon aqui,
e pois un non vei estraire
moillerat del joc coni,
an lo tondres per lo raire
Marcabrus d'aquel trahi.

martes, 10 de octubre de 2023

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela

Marcabrus.

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela

 

I.

 

Cortezamens vuelh comensar

Un vers, si 'l es qui escotar,

E pus tan m' en sui entremes,

Veyrai si 'l poirai afinar,

Qu' eras vuelh mos chans esmerar,

E dirai ver de mantas res.

 

Assatz pot hom vilanejar

Qui cortezia vol blasmar,

Qu' el plus savis e 'l mielhs apres

No sap dire tantas ni far,

Q' om non li puesca essenhar

Petit o pro, tals hora es.

 

De cortezia s pot vanar

Qui ben sap mezura gardar;

E qui tot vol auzir quant es,

Ni tot quant es cuida amassar,

Del tot l' es ops a mezurar,

O ja non sera trop cortes.

 

Mezura es en gent parlar,

E cortezia es d' amar;

E qui no vol esser mespres,

De tota vilania s gar,

D' escarnir e de foleiar,

Pueis sera savis ab qu' el pes.

 

Aissi deu savis hom renhar,

E bona domna melhurar;

Mas sella qu' en pren dos o tres,

E per un no s' en vol fiar,

Ben deu sos pretz asordeiar,

Et avilar a quada mes.

 

Aitals amars fai a prezar

Que se meteissa ten en car;

E s' ieu en dic nuill vilanes

Per mal que la 'n vuelh' encolpar,

Be 'l laus que m fassa pro badar,

Qu' ieu n' aurai so que m n' a promes.

 

Lo vers e 'l so vuelh enviar

A 'N Jaufre Rudelh oltra mar,

E vuelh que l' aion li Frances

Per lur coratges alegrar;

Que dieus lur o pot perdonar,

O sia peccatz o merces.

 

II.

 

A la fontana del vergier,

On l' erb' er vertz josta 'l gravier,

A l' ombra d' un fust domesgier,

En aiziment de blancas flors

E de novelh chan costumier,

Trobey sola, ses companhier,

Selha que no vol mon solatz.

 

So fon donzelh' ab son cors belh,

Filha d' un senhor de castelh;

E quant ieu cugey que l' auzelh

Li fesson joi e la verdors,

E pel dous termini novelh,

E que entendes mon favelh,

Tost li fon sos afars camjatz.

 

Dels huelhs ploret josta la fon,

E del cor sospiret preon.

“Jhesus, dis elha, reis del mon,

Per vos mi creis ma gran dolors,

Quar vostra anta mi cofon,

Qu' ar li melhor de tot est mon

Vos van servir, mas a vos platz.

 

Ab vos s' en vai lo mieus amicx

Lo belhs e 'ls gens e 'l pros e 'l ricx, 

Sai m' en reman lo grans destricx,

Lo deziriers soven, e 'ls plors:

Ay! mala fos reys Lozoicx

Que fai los mans e los prezicx,

Per qu' el dols m' es el cor intratz.” 

 

Quant ieu l' auzi desconortar,

Ves lieis vengui josta 'l riu clar.

“Belha, fi m' ieu, per trop plorar

Afolha cara e colors,

E no vos qual dezesperar;

Que selh que fai lo bosc fulhar

Vos pot donar de joi assatz.”

 

“Senher, dis elha, ben o crey

Que dieus aya de mi mercey

En l' autre segle per jassey,

Quon assatz d' autres peccadors;

Mas sai mi tolh aquelha rey

Don joy mi crec; mas pauc mi tey,

Que trop s' es de mi alonhatz.”