Mostrando las entradas para la consulta preon ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta preon ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 12 de marzo de 2024

Fons - Aforar

Fons, s. m., lat. fundus, fond, base.

Plus es pezans, e plus tost vay al fons. V. et Vert., fol. 54.

(chap. Pese mes, y mes rápit se'n va cap al fondo; s'afone.)

Plus est pesant, et plus tôt va au fond.

Queretz dos vaiseletz prions, 

Engals per boca e per fons.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cherchez deux petits vases profonds, égaux par bouche et par fond.

Dins un fonz de tor.

Chronique des Albigeois, p. 22.

Dans un fond de tour.

Fig. Mas avareza es preonda,

E cobedeza non a fons.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Mais avarice est profonde, et convoitise n'a pas de fond.

- Fonds de terre.

Vendition de fontz de terra o maison. 

Fors de Béarn, p. 1096. 

Vente de fonds de terre ou maison.

CAT. Fons. ESP. Fondo, fundo. PORT. Fundo. IT. Fondo. (chap. Fondo, fondos; adj. fondo, fondos, fonda, fondes.)

Fons, fundus, fond, base; fondo; afoná, afonás

2. Fondament, Fondamen, Fundamen, s. m., lat. fundamentum, fondement. 

Lo fundamens d'una tor es plus fortz que la sima.

(chap. Lo solamén d'una torre es mes fort que la sima; fundamén, de fundá, al pun cuatre, se diu per ejemple de una fundassió, empresa, assossiassió, etc.)

amics del chapurriau, Cortes de Aragón, polític, política, politics, polítiques

Liv. de Sydrac, fol. 105.

Le fondement d'une tour est plus fort que la cime. 

Qu'el fondament aia set palmas d'ample.

(chap. Que lo solamén tingue set pams d'ample.) 

Tit. de 1358. DOAT, t. XCIII, fol. 221.

Qu'au fondement il ait sept palmes de large. 

L'un an els fundamens lur cura,

Li altre en bastir la mura.

V. de S. Énimie, fol. 38.

Les uns ont leur soin aux fondements, les autres à bâtir la muraille.

Fig. Aisso es lo fondamens de nostra fe.

(chap. Aixó es lo solamén, la basse de la nostra fe.)

V. et Vert., fol. 4. 

Ceci est le fondement de notre foi.

- Partie du corps.

Gens que porto bragas el fundamen d'una palma longas.

Liv. de Sydrac, fol. 30.

Gents qui portent au fondement braies longues d'une palme.

CAT. Fonament. ESP. PORT. Fundamento. IT. Fondamento.

(chap. Solamén, se sol fé aná casi sempre en plural: los solamens.)

3. Fondamenta, s. f., fondement.

Neys las fondamentas derocavo.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 22.

Arrachaient même les fondements.

4. Fundacio, Fondation, s. f., lat. fundationem, fondation.

La fundacio del loc.

(chap. La fundassió del lloc : poble : vila; del latín locus.)

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

La fondation du lieu.

Fondation de capellania.

(chap. Fundassió de capellanía.)

Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 68. 

Fondation de chapellenie. 

CAT. Fundació. ESP. Fundación. PORT. Fundação. IT. Fondazione. 

(chap. Fundassió, fundassions.)

5. Fundator, Fondador, s. m., lat. fundator, fondateur. 

D' Antiochia fundador.

Eluc. de las propr., fol. 176. 

Fondateur d'Antioche. 

Fondator de la dita capela.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 389. 

Fondateur de ladite chapelle. 

Que las personas de las dichas gleyas preguen diligemment per los dos reys, comma per los fondadors.

(chap. Que les persones de les dites iglesies reson diligenmen per los dos reys, aixina com per los fundadós.)

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 217. 

Que les personnes desdites églises prient soigneusement pour les deux rois, comme pour les fondateurs. 

CAT. ESP. PORT. Fundador. IT. Fondatore. (chap. Fundadó, fundadós, fundadora, fundadores.)

6. Fondal, adj., profond.

Una ayga fondal.

(chap. Un' aigua fonda : profunda.)

Trad. du Traité de l'Arpentage, c. 35.

Une eau profonde.

7. Fondar, Fonzar, v., lat. fundare, fonder, affermir, reposer.

On deuria fonzar

Mos bastimens.

P. Espagnol: Entre que.

Où devrait reposer mon bâtiment.

Fig. Parra adoncs en que fon

La vana gloria d'aquest mon.

Contricio e penas ifernals.

Il paraîtra alors sur quoi repose la vaine gloire de ce monde.

Part. pas. Que fosson fondatz coma tor. 

V. et Vert., fol. 44.

Qu'ils fussent affermis comme tour.

Fig. Fondat

En las sanctas Escripturas.

Brev. d'amor, fol. 1.

Fondés sur les saintes Écritures.

DE LA LECCIÓN DE LA SAGRADA ESCRITURA EN LENGUAS VULGARES POR EL DOCTOR D. JOAQUÍN LORENZO VILLANUEVA,

Instituta e fundada en la gleysa.

Terr. de la confr. du S.-Esprit à Bordeaux.

Instituée et fondée en l'église.

CAT. ESP. PORT. Fundar. IT. Fondare. (chap. Fundá: fundo, fundes, funde, fundem, fundéu, funden; fundat, fundats, fundada, fundades.)

8. Fondadamens, adv., à fond. 

Totas las artz per que estudiar

Pot clercx aver sabretz fondadamens.

T. de G. Riquier et de l' Ennuyeux: Aras. 

Tous les arts par quoi un clerc peut étudier vous saurez posséder à fond.

CAT. Fondadament. ESP. Fundadamente. IT. Fondatamente. 

(chap. Fundadamen, en fundamén, com diu Arguiñano a la Fábrica de Solfa.)

9. Afonsar, Afonzar, v., enfoncer, couler à fond.

D'alcun naveih que era afonsatz o que volia afonsar.

Trad. du Code de Justinien, fol. 100. 

D'aucun navire qui était enfoncé ou qui voulait couler à fond.

Aquela porozitat es causa que un gran fust mot pezant no afonsa en ayga, en la qual una peyra pauc pezant afonza.

Eluc. de las propr., fol. 197. 

Cette porosité est cause qu'un grand bois moult pesant n'enfonce pas dans l'eau, dans laquelle une pierre peu pesante enfonce.

L'ostal s' afonzet, e s'en intret en abis. 

Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 40. 

La maison s'enfonça, et s'en entra en abîme. 

Fig. Duramen s' afonzo al cor.

Liv. de Sydrac, fol. 36. 

S'enfoncent durement au coeur.

Part. pas.

E la mar plus preonda a fayt lo cors gitar,

E 'l fon tost afonzatz.

Roman de Fierabras, v. 2074.

Dans la mer plus profonde a fait jeter le corps, et il fut tôt enfoncé.

ANC. FR. Les uns noyèrent et afondèrent dans la mer.

Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 312. 

Ainsint, seingnors, va de ce monde, 

Li un liève, li autre afonde.

Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 222.

L'un passe en noant, l'autre afonde.

G. Guiart, t. 1, p. 270. 

CAT. Afonsar. ANC. ESP. Afondar (MOD. Ahondar). PORT. Affundar. 

IT. Affondare. (chap. Afoná, afonás: afono, afones, afone, afonem o afonam, afonéu o afonáu, afonen; afonat, afonats, afonada, afonades.)

10. Esfondrar, Esfondar, Efundar, v., effondrer, renverser, précipiter. 

Murs esfondrar, tors baissar e deissendre.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Renverser murs, abaisser et abattre tours. 

La mayo s' esfondet, et s'en intret en abys. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 23. 

La maison s'effondra, et s'en entra en abîme. 

No volias esser coitos en tota vianda, ni t'efundas e manjar.

Trad. de Bède, fol. 72. 

Ne veuilles être empressé pour toute nourriture, ni te précipites à manger.

Part. pas. Quand vei fortz castelhs assetjatz, 

E 'ls barris rotz et esfondratz. 

Bertrand de Born: Be m platz. Var. 

Quand je vois forts châteaux assiégés, et les remparts rompus et effondrés.

ANC. FR. La barge de cantiers se esfondroit pou à pou.

Joinville, p. 33. 

Tot meintenant et sanz demor 

A fet le trésor esfondrer.

Roman du Renart, t. III, p. 255.

(chap. Esfonrá: esfonro, esfonres, esfonre, esfonrem, esfonréu, esfonren; esfonrat, esfonrats, esfonrada, esfonrades.)

11. Preondeza, Priundeza, s. f., profondeur, durée, continuité.

Per la priundeza de lagrimas.

(chap. figurat: Per la fondaria de llágrimes; preon es fondo, pero en este cas es la durada, continuidat, profundidat del doló.)

Trad. de Bède, fol. 51.

Par la continuité de larmes.

Fig. Los secretz de Dieu e la preondeza de sos jutjamens.

V. et Vert., fol. 59. 

Les secrets de Dieu et la profondeur de ses jugements. 

ESP. Pregoneza (profundidad). PORT. Profundeza. (chap. fondaria,  fondaries; profundidat, profundidats.)

12. Profunditat, s. f., profondeur.

La profunditat del cauteri. Trad. d'Albucasis, fol. 7.

La profondeur du cautère.

CAT. Profunditat. ESP. Profundidad. PORT. Profundidade. IT. Profondità, profonditate, profonditade.

13. Preon, Preion, Prion, adj., lat. profundus, profond.

Ni ab melhor clausura ni ab plus preions fossatz.

Guillaume de Tudela. 

Ni avec meilleure clôture ni avec plus profonds fossés.

Part la fera mar preonda.

B. de Ventadour: Lanquan vei per. 

Par-delà la cruelle mer profonde.

Fig. Qu'ieu vengues de nuoit preonda. 

(chap. figurat: Que yo vinguera de nit profunda.)

B. de Ventadour: Tant ai mon.

Que je vinsse de nuit profonde.

Subst. Volc saber cant a mar de prion.

(chap. Volíe (va voldre) sabé cuan té lo mar de fondo, la fondaria o profundidat del mar.)

B. de Paris de Rouergue: Guordo.

Voulut savoir combien la mer a de profondeur. 

Adv. Un pauc intrey en amor trop preon; 

Yssir no 'n puesc, quar no i trob gua ni pon.

Guillaume de S. Didier: Aissi cum. 

J'entrai un peu trop profond en amour; je n'en puis sortir, car je n'y trouve gué ni pont.

Els fuecs ifernals plus preon 

Ardran, quar volon tant argen.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai.

Ils brûleront plus profondément aux feux infernaux, parce qu'ils veulent tant d'argent. 

Adv. comp. M'an mort li sospir de preon.

B. de Ventadour: Quan vei. 

Les soupirs de profond m'ont tué. 

On plus de prion m'o cossir.

Rambaud d'Orange: Peire Rogiers.

Où plus je considère cela attentivement. 

ANC. CAT. Pregon. CAT. MOD. ESP. PORT. Profundo. IT. Profondo.

(chap. fondo, fondos, fonda, fondes.)

14. Preondamens, Profondamens, adv., profondément. 

En la mar soi per lieys preondamens.

Sordel: Aitan ses pus. 

Je suis pour elle profondément dans la mer.

On trouve profondamens dans une variante du même passage.

ANC. CAT. Pregonamen. CAT. MOD. Profundament.

ESP. PORT. Profundamente. IT. Profondamente. (chap. Profundamen; respira fondo, o profundamen.)

15. Perfondal, adj., profond.

Lo fons de una ayga perfondal.

Trad. du Traité de l'Arpentage, c. 35.

Le fond d'une eau profonde.

16. Preonsar, v., enfoncer, plonger. 

Cabussar, o dins ayga preonsar.

(chap. Cabussá – fé un cabussó – o adins del aigua afonás.)

Eluc. de las propr., fol. 147.

Plonger, ou enfoncer dans l'eau.

17. Apriondar, v., approfondir, enfoncer, enraciner.

Fig. D' on nonfes s' aprionda.

Bernard de Venzenac: Lanquan corr. 

D'où mauvaise foi s'enracine.

(chap. Arrailá, arrailás, aprofundí, aprofundís. Arraílo, arraíles, arraíle, arraílem o arraílam, arraíléu o arraíláu, arraílen; arraílat, arraílats, arraílada, arraílades.)

(Arturico Quintanilla y Fuentecica)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Font, (Fon) s. f., lat. fontem, fontaine, source. 

Platz mi be lai en estiu,

Que m sojorn a font o a riu.

Le Moine de Montaudon: Mout me platz.

Il me plaît bien là en été, que je me repose à la fontaine ou au ruisseau.

Plueia del cel dissenden, 

Ho fon viva d'ayga corren.

Passio de Maria.

Pluie descendant du ciel, ou source vive d'eau courante.

Fig. Flums de plazers, fons de vera merce. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Fleuve de plaisirs, fontaine de véritable merci. 

Paors de Deu es fons de vida.

(chap. Temó, po, paó de Deu es fon de vida.)

Trad. de Bède, fol. 31. 

Crainte de Dieu est fontaine de vie.

Loc. Abeurat cen vetz

Mon caval en lor fon.

Guillaume de Berguedan: Joglar. 

Abreuvé cent fois mon cheval à leur fontaine.

- Absol. Fonts baptismaux.

Lo tenc a las fons, e fo so payri. Philomena. 

Le tint sur les fonts, et fut son parrain.

CAT. Font. ANC. ESP. Fonte. ESP. MOD. Fuente. PORT. IT. Fonte.

(chap. Fon, fons.)

2. Fonteta, s. f., petite fontaine. 

En la balma s'en es intrada, 

Et atroba una fonteta.

(chap. A la balma ha entrat y trobe (ha trobat) una fonteta; s'en es entrada no u fem aná.)

V. de S. Énimie, fol. 25.

En la grotte s'en est entrée, et trouve une petite fontaine. 

CAT. Fonteta. (chap. Fonteta, fontetes. Ya sabéu que al dialecte catalá pre Pompeyo Fabra encara se troben los plurals en AS, las fontetas, las fonts.)

Bonas Pasquas, Nada, Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la IGLESIA Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

3. Fontana, Fontayna, s. f., fontaine.

Per leis am fontanas e rius.

Raimond de Miraval: Entre dos. 

Pour elle j'aime fontaines et ruisseaux.

A la fontana del vergier.

Marcabrus: A la fontana. 

A la fontaine du verger. 

Fig. Senher, fontaina de tot be.

J. Estève: Francx reys. 

Seigneur, fontaine de tout bien. 

Ab vos es la fontayna de vida.

V. et Vert., fol. 101.

Avec vous est la fontaine de vie.

ANC. FR. Une fontane en son encochenel avoit.

Roman de Rou, v. 987. 

ANC. CAT. ESP. IT. Fontana.

4. Fontanil, s. m., petite fontaine.

Fontanils, estanxs.

Tit. de 1331. DOAT, t. XXXIX, fol. 102. 

Petites fontaines, étangs.

ANC. FR. Denz le ruissel d'un fontenil.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 189.

5. Fontanilha, s. f., petite fontaine.

S' esforsa la rana

Lonc de la fontanilha.

(chap. S'esforse la rana al llarg de la fonteta; o de la bassa, a Fórnols la bassota o la basseta, que aixina se diuen les dos, la gran y la menuda.)

rana, ranes; granota, granotes; grenouille

Marcabrus: El mes quan.

La raine s'efforce le long de la petite fontaine.

ANC. FR. Lez un vergier, lez une fontenelle 

Siet fille à roi. 

Fables et cont., par Legr. d'Aussi, t. 1, p. 277. 

En un vergier, lès une fontanelle.

Romancero français, p. 37. 

ANC. CAT. Fontanella. ESP. Fuentecilla. PORT. Fontezinha. IT. Fontanella.

6. Fontal, adj., de source.

Aygas, alcunas so fontals.

(chap. Aigües, algunes són de fon. Tamé ne ñan de ullal, de pou, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 150. 

Eaux, aucunes sont de source.

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal

 

For, s. m., lat. forum, for, justice, tribunal, loi, usage.

Las leis e los drets e lors fors. Tit. de 1080.

(chap. Les leys y los drets y los seus fueros; els furs de Valensia. Miréu cóm se escribíe ya al 1080, uns añs después del Fuero de Jaca, 1062, y la diferensia en lo chapurriau 944 añs después. No diém lurs, llurs : lors. Natros diém los seus o “sons”, sons pares, sons germans, los seus juguets, etc.)

Les lois et les droits et leurs usages.

Teno lo for dels principals. Leys d'amors, fol. 115. 

Ils suivent la loi des principaux.

Car Dieus jutzja sol a sson for. 

Contricio e penas ifernals. 

Car Dieu juge seul à son tribunal.

Fig. Ferm prepauzamen es pres per vot el for de conciencia.

V. et Vert., fol. 93. 

Ferme propos est pris pour voeu au for de la conscience.

- Manière, façon.

Arma es facha de tal for, 

Que sos essers sera jasse.

Nat de Mons: Al noble rei. 

L'âme est faite de telle manière, que son être sera toujours.

Elas, ab bela parvensa, 

Fan lor for de brezador. 

T. de Bonnefoy et de G. Faidit: Gausselm. 

Avec belle apparence, elles leur font manière d'oiseleur.

- Cours, prix, taux.

Trop me vendec otra 'l for

La livrazo de la sivada.

Leys d'amors, fol. 119.

Me vendit beaucoup au-dessus du cours la livraison de l'avoine.

Al for de II moutons per jorn. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226. 

Au prix de deux moutons par jour.

Loc. Pois l' auzel chanton a lur for.

B. de Ventadour: Quan par la. 

Puisque les oiseaux chantent à leur manière. 

Vuel vos a tot for 

Mostrar la veritat.

Nat de Mons: Al bon rey. 

Je veux à tout prix vous montrer la vérité. 

Fols hom declara tot son cor, 

E 'l savis sab hy metre for.

Leys d'amors, fol. 138. 

L'homme étourdi dévoile tout son coeur, et le sage sait y mettre manière.

Razonon a for d' En Isengri.

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Raisonnent à manière du seigneur Isengrin. 

Falsamen as mentit a for de renegat. 

Izarn: Diguas me.

Tu as faussement menti à manière de renégat. 

ANC. FR. Tel feur, telle vente.

Les XV Joyes de Mariage, p. 16.

Orguel dist: “A nesun fuer

Ne laissiés ne vous en vengiés.” (N. E. nesun : italiano nessuno)

Roman du Renart, t. IV, p. 140.

Au fuer qu'eles estre déussent. (N. E. estre : être)

Fables et cont. anc., t. I, p. 165.

CAT. For. ESP. Fuero. PORT. IT. Foro. (chap. Fuero de Jaca, fueros 

d'Aragó; valensiá fur, furs, 1261.)

2. Aforar, v., estimer, apprécier, évaluer.

Mon loguier an apreciat 

XXX deniers et aforat.

Leys d'amors, fol. 135.

Ont apprécié et évalué mon loyer trente deniers.

CAT. ESP. PORT. Aforar. (chap. Aforá, estimá un preu, valorá).

viernes, 20 de octubre de 2023

XIII, Ara farai, no m puesc tener,

XIII.


Ara farai, no m puesc tener,

Un sirventes en est son gay,

Ab bos motz leus per retener,

Sitot chantar cum sol no m play;

Quar li ric son tan non chalen

Qu' el pretz ne perdon d' aquest mon,

Quar cobeytatz los vay vensen,

Don proeza s bayssa e s cofon.


Quar aras no ven a plazer

Joys ni deportz ni pretz veray,

Enans creys malvestatz per ver

E falsetatz contra ver vay,

E paratges pren aunimen

Per vilas coutz on totz be s fon,

Quar tan son ples de mal talen

Que tot bon fag de lor s' escon.


E qui vol de lor grat aver

Er ses merce ab cor savay,

E fara tot fach per aver

Sol que n' aya, que pueys n' er may

Honratz e tengutz per paren,

E sia vengutz no sai don;

Qu' er non es prezatz hom valen,

Si non a pro de que s' aon.


Mas us enfans cobra poder

Qu' es a paratge lums e ray,

Que ses elh no pogra valer

Ans er al bas per tos temps may,

Mas tant a pres gran honramen

De selhs de qui fetz planqua e pon,

Eychanple tal qu' ab cor temen

Son Frances, quar tan prop li son.


Don prec Ieshu Crist que poder

Li don e qu' el garde, si 'l play,

Que clercx no 'l puescon dan tener

Ab fals prezicx totz ples d' esglay,

Quar tant es grans lur trichamen

Qu' el fuecx enfernals plus preon

Ardran, quar volon tant argen

Qu' hom peccaire fan cast e mon.


A la gleiza falh son saber,

Quar vol los Frances metre lay

On non an dreg per nulh dever,

E gieton cristias a glay

Per lengatge sens cauzimen,

Quar volon lo segle redon;

Pero en camp clercx non aten,

Mas de perdon daran un mon.


Lo coms a laus de tota gen

D' Astarac, e s' espenh amon

Son pretz, et a en dar talen,

E flac cor ab luy no s' apon.


Guillaume Anelier de Toulouse.

martes, 10 de octubre de 2023

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

Marcabrus.

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

 

I.

 

Cortezamens vuelh comensar

Un vers, si 'l es qui escotar,

E pus tan m' en sui entremes,

Veyrai si 'l poirai afinar,

Qu' eras vuelh mos chans esmerar,

E dirai ver de mantas res.

 

Assatz pot hom vilanejar

Qui cortezia vol blasmar,

Qu' el plus savis e 'l mielhs apres

No sap dire tantas ni far,

Q' om non li puesca essenhar

Petit o pro, tals hora es.

 

De cortezia s pot vanar

Qui ben sap mezura gardar;

E qui tot vol auzir quant es,

Ni tot quant es cuida amassar,

Del tot l' es ops a mezurar,

O ja non sera trop cortes.

 

Mezura es en gent parlar,

E cortezia es d' amar;

E qui no vol esser mespres,

De tota vilania s gar,

D' escarnir e de foleiar,

Pueis sera savis ab qu' el pes.

 

Aissi deu savis hom renhar,

E bona domna melhurar;

Mas sella qu' en pren dos o tres,

E per un no s' en vol fiar,

Ben deu sos pretz asordeiar,

Et avilar a quada mes.

 

Aitals amars fai a prezar

Que se meteissa ten en car;

E s' ieu en dic nuill vilanes

Per mal que la 'n vuelh' encolpar,

Be 'l laus que m fassa pro badar,

Qu' ieu n' aurai so que m n' a promes.

 

Lo vers e 'l so vuelh enviar

A 'N Jaufre Rudelh oltra mar,

E vuelh que l' aion li Frances

Per lur coratges alegrar;

Que dieus lur o pot perdonar,

O sia peccatz o merces.

 

II.

 

A la fontana del vergier,

On l' erb' er vertz josta 'l gravier,

A l' ombra d' un fust domesgier,

En aiziment de blancas flors

E de novelh chan costumier,

Trobey sola, ses companhier,

Selha que no vol mon solatz.

 

So fon donzelh' ab son cors belh,

Filha d' un senhor de castelh;

E quant ieu cugey que l' auzelh

Li fesson joi e la verdors,

E pel dous termini novelh,

E que entendes mon favelh,

Tost li fon sos afars camjatz.

 

Dels huelhs ploret josta la fon,

E del cor sospiret preon.

Jhesus, dis elha, reis del mon,

Per vos mi creis ma gran dolors,

Quar vostra anta mi cofon,

Qu' ar li melhor de tot est mon

Vos van servir, mas a vos platz.

 

Ab vos s' en vai lo mieus amicx

Lo belhs e 'ls gens e 'l pros e 'l ricx, 

Sai m' en reman lo grans destricx,

Lo deziriers soven, e 'ls plors:

Ay! mala fos reys Lozoicx

Que fai los mans e los prezicx,

Per qu' el dols m' es el cor intratz.” 

 

Quant ieu l' auzi desconortar,

Ves lieis vengui josta 'l riu clar.

“Belha, fi m' ieu, per trop plorar

Afolha cara e colors,

E no vos qual dezesperar;

Que selh que fai lo bosc fulhar

Vos pot donar de joi assatz.”

 

Senher, dis elha, ben o crey

Que dieus aya de mi mercey

En l' autre segle per jassey,

Quon assatz d' autres peccadors;

Mas sai mi tolh aquelha rey

Don joy mi crec; mas pauc mi tey,

Que trop s' es de mi alonhatz.”

lunes, 25 de marzo de 2024

Fulgor - Furguon

Fulgor, s. f., lat. fulgor, éclat, splendeur.

Crizopassi de nuch cum foc es resplendent, et de jorn pert sa fulgor.

Eluc. de las propr., fol. 186.

Chrysoprase est resplendissante de nuit comme feu, et de jour perd son éclat.

fulgor; Crizopassi de nuch cum foc es resplendent, et de jorn pert sa fulgor.

Lo malvatz esperitz li apparec am gran fulgor.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.

Le mauvais esprit lui apparut avec grand éclat.

- Éclair.

Prumier vezem la fulgor. Eluc. de las propr., fol. 138.

(chap. Primé veém la fulgor, esplendó, llumenaria.)

Premièrement nous voyons l' éclair. 

ESP. PORT. Fulgor. IT. Fulgore.

2. Folzer, Fouzer, s. m., lat. fulgur, foudre. (chap. Rellámpec.)

No tem folzer ni lavanca.

P. Vidal: Cara amiga.

Je ne crains foudre ni ravine.

Paraula que sera plus trencans que glazis e que folzers.

Liv. de Sydrac, fol. 134.

Parole qui sera plus tranchante que glaive et que foudre.

Fan los tros e los fouzers e las plueias e 'ls vens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Font les tonnerres et les foudres et les pluies et les vents.

IT. Folgore.

3. Foldre, s. m., foudre.

Del cel tombet un foldre que luy e tota sa maysso... mes a mort.

L'Arbre de Batalhas, fol. 29.

Du ciel tomba un foudre qui lui et toute sa maison... mit à mort.

So tropas condicios de foldre. Eluc. de las propr., fol. 138.

Sont nombreuses espèces de foudre.

4. Refulgencia, s. f., lat. refulgentia, éclat, splendeur.

Ha maior blancor et refulgencia.

Eluc. de las propr., fol. 108.

A plus grande blancheur et éclat. 

ESP. Refulgencia. (chap. Refulgensia, resplandó, rellámpec, sentella, llumenaria, etc.)

5. Fulmen, s. m., lat. fulmen, foudre.

Quar fen, trauca, talha et divizish, es apelat fulmen.

Eluc. de las propr., fol. 138. 

Parce qu'il fend, troue, taille et divise, il est appelé foudre.

6. Fulminatio, s. f., lat. fulminatio, fulmination.

Una fulminatio lhi venc que l' espaventet.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29. 

Une fulmination lui vint qui l' épouvanta.

CAT. Fulminació. ESP. Fulminación. PORT. Fulminação. IT. Fulminazione.

(chap. Fulminassió, fulminassions.)

7. Fulminar, v., lat. fulminare, fulminer, foudroyer.

Fig. Per quant qu'el papa pogues fulminar, la plueia no pot cazer sobr' el rey. Cat. dels apost. de Roma, fol. 207. 

Combien que le pape pût fulminer, la pluie ne put tomber sur le roi.

CAT. ESP. PORT. Fulminar. IT. Fulminare. (chap. Fulminá: fulmino, fulmines, fulmine, fulminem o fulminam, fulminéu o fulmináu, fulminen; fulminat, fulminats, fulminada, fulminades.)

 

Fulvi, adj., lat. fulvus, fauve.

Taurs salvagges... fulvis en color. Eluc. de las propr., fol. 259.

Taureaux sauvages... fauves en couleur.

IT. Fulvo.

El Matarraña baja crecido, fulvi, fulvo (fluvi, fluvium, riu Matarranya, fangós)

 

Fum, s. m., lat. fumus, fumée, vapeur.

Quan vi 'l gran fum e la flam' e 'l carbo.

(chap. Cuan yo vach vore la gran fumarrina y la flama y lo carbó; lo gran fumeral, fum.)

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Quand je vis la grande fumée et la flamme et le charbon.

Beu lo fum de la tina.

Marcabrus: L'iverns vai. 

Boit la fumée de la tine.

Fig. Glorios Dieus, tramet me lum

Que m get dels huels aquel mal fum.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Dieu glorieux, transmets-moi lumière qui me chasse des yeux cette méchante fumée. 

Loc. Dont elh non a re mas fum.

Bernard de Venzenac: Belhs m'es. 

Dont il n'a rien que fumée.

Prov. El fuecs no s fai tan preon

Que lo fums non ane fors.

(chap. Lo foc no se fa tan fondo que lo fum no vaigue (ixque) fora.)

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Le feu ne se fait si profond que la fumée n'aille hors. 

ANC. FR. Li fums de la *furur de lui.

Anc. trad. du Psaut., ms. n° 1, ps. 17. 

CAT. Fum. ANC. ESP. Fumo. ESP. MOD. Humo. PORT. IT. Fumo. 

(chap. Fum, fuma; fumarrina, fumarrines; fumeral, fumerals.)

2. Fumada, s. f., fumée.

Aytan que la fumada dura, nul encantamen no i s pot far.

Liv. de Sydrac, fol. 43.

Autant que la fumée dure, nul enchantement ne s'y peut faire.

3. Fumera, Fumieyra, s. f., fumée, vapeur.

Al Torronet sentiron la fumera.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.

Au Touronet ils sentirent la fumée.

Fig. La fumieyra del potz d' avarica a montat.

L'Arbre de Batalhas, fol. 26.

La vapeur du puits d'avarice a monté.

ANC. FR. Que il semble venu d' enfer,

Trop avoit géu en fumiere.

Roman du Renart, t. I, p. 130. 

Et parmi l'air la fumiere au ciel tend. 

Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 651. 

CAT. Fumera. ESP. Humera.

4. Fumanso, s. m., colonne de fumée. 

Quant veira levar I fumanso.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 9. 

Quand il verra s'élever une colonne de fumée.

5. Fumosetat, Fumositat, s. f., vapeur.

Las neus s' engenro, so sapchatz, 

D' umorosas fumosetatz.

Brev. d'amor, fol. 42. 

Les nuages s'engendrent, cela sachez, d' humides vapeurs.

Per razo de calor inclusa resolvent l' ayga en fumositat.

Las caudas fumositatz.

Eluc. de las propr., fol. 24 et 25. 

Par raison de chaleur renfermée résolvant l'eau en vapeur.

Les chaudes vapeurs.

ESP. Fumosidad. IT. Fummosità, fummusitate, fummositade.

6. Fumadiera, s. f., bouffée de fumée.

Levet tan gran polveriera,

Tal tabust e tal fumadiera.

Roman de Jaufre, fol. 34. 

S'éleva si grand tourbillon de poussière, tel tintamarre et telle bouffée de fumée.

7. Fumos, adj., lat. fumosus, fumeux, qui jette ou qui sent la fumée, enfumé.

Foc flameiant, fumos et negre. 

Ploia si engendra de vapors fumozas.

Eluc. de las propr., fol. 158 et 74. 

Feu flambant, fumeux et noir. 

Pluie s'engendre de vapeurs fumeuses. 

Qu' aitals gastaus fumos tengues.

Marcabrus: Pois l'iverns. 

Qu'il tint de tels gâteaux enfumés. 

CAT. Fumos. ESP. PORT. IT. Fumoso.

8. Fumal, adj., de fumée.

La vapor fumal es cauda et seca.

Eluc. de las propr., fol. 41.

La vapeur de fumée est chaude et sèche.

9. Fumar, v., lat. fumare, fumer.

Lucerna pot fumar ses oli. Trad. de Bède, fol. 52.

(chap. Llinterna pot fumejá sense oli; lo cresol.)

Lanterne peut fumer sans huile. 

Si veyrian fumar cozina.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14.

S'ils verraient fumer cuisine. 

Vei la bruma que fuma.

Alegret: Ara pareisson. 

Je vois la brume qui fume.

CAT. ESP. PORT. Fumar. IT. Fumare. (chap. Fumá; fumejá: fumo, fumes, fume, fumem o fumam, fuméu o fumáu, fumen; fumat, fumats, fumada, fumades; fumejo, fumeges, fumege, fumegem o fumejam, fumegéu o fumejáu, fumegen; fumejat, fumejats, fumejada, fumejades.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, Peñarroya de Tastavins, Penarroija, Peñarroija

10. Afumar, v., enfumer, noircir.

Fig. Quan mi membra de l' avol gen

Cui escassedatz afuma,

No i val pretz ni castiamens.

Alegret: A per pauc.

Quand je me souviens de la méchante gent que l'avarice enfume, n'y vaut mérite ni remontrance. 

ESP. Afumar. PORT. Affumar. IT. Affumicare. (chap. Afumá, com lo salmó fumat o afumat, afumats, afumada, afumades.)

11. Enfumar, v., enfumer.

Part. pas. Si vostr' auzel es enfumat.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

Si votre oiseau est enfumé.

12. Subfumigi, Suffumigi, s. m., suffumigation.

Deu far banh et subfumigis.

Suffumigis dejus las nars.

Eluc. de las propr., fol. 90 et 81.

Doit faire bain et suffumigations.

Suffumigations dessous les narines. 

IT. Suffumigio.

13. Subfumigacio, Subffumigacio, s. f., lat. suffumigatio, suffumigation. Tu, itera la subfumigacio motas vetz.

Trad. d'Albucasis, fol. 48. 

Toi, répète la suffumigation plusieurs fois. 

Cura si per subffumigacios. 

Uzar de subfumigacio.

Eluc. de las propr., fol. 82 et 96. 

Se guérit par suffumigations. 

User de suffumigation. 

ESP. Sufumigación (sahumerio). PORT. Suffumigação. IT. Suffumigazione. (chap. sufumigassió, safumeri, saumeri, aspirá fum o braf, vapor.)

14. Subfumigar, Suffumigar, v., lat. suffumigare, fumiger, exposer à la fumée, faire des fumigations. 

Part. prés. La cara suffumigan. Eluc. de las propr., fol. 100.

Fumigeant la face.

Part. pas. Mayzo suffumigada ab pulmo d'aze

Eluc. de las propr., fol. 234. 

Maison fumigée avec poumon d'âne.

La femna es subfumigada. Trad. d'Albucasis, fol. 38.

La femme est fumigée.

IT. Suffumigare. (chap. fumigá: fumigo, fumigues, fumigue, fumiguem o fumigam, fumiguéu o fumigáu, fumiguen; fumigat, fumigats, fumigada, fumigades. S' apareix a ensofatá, ya que l'aigua mesclada en lo medicamén, sofat, ix en forma de fum, vapor, braf.)

 

Fumala, s. f., lat. fumaria, fumeterre. 

Un' erba c'om fumala ditz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Une herbe qu'on appelle fumeterre. 

CAT. ESP. PORT. Fumaria.

Fumala, fumaria, fumeterre

 

2. Fumterra, s. f., fumeterre

Lo sucx de fumterra val

A rascas guerir.

Brev. d'amor, fol. 50.

Le suc de fumeterre vaut à guérir teigneux. 

Fumterra es herba... val contra ronha.

Eluc. de las propr., fol. 209. 

Fumeterre est une herbe... elle vaut contre rogne. 

IT. Fumosterno.

Funerarias, s. f. pl., du lat. funerarius, funérailles, cérémonies funèbres.

En processions... en ... funerarias.

Tit. de 1409. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 251.

En processions... en... funérailles.

CAT. Funeraria. ANC. ESP. Funerarias. (chap. Funeraria es la empresa que se encarregue de los servissis fúnebres, lo funeral, funerals; enterro, enterros, entierro, entierros; funeraries.)

 

Furguon, s. m., fourgon, charrette.

De Ramberg ab lo furguon.

Giraud de Cabreira: Cabra juglar.

De Ramberd avec le fourgon.

ESP. Hurgón (furgón, carreta; chap. furgó, furgons).

Lo carro vuit. (agüelo sebeta)

viernes, 20 de octubre de 2023

XL. Tos temps azir falsetat et enjan,

XL.


Tos temps azir falsetat et enjan,

Et ab vertat et ab dreg mi capdelh,

E si per so vauc atras o avan,

No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh,

Qu' els uns dechai lialtatz mantas vetz,

E 'ls autres sors enjans e mala fes;

Mas si tant es qu' om per falsetat mon,

D' aquel montar dissen pueys en preon.


Li ric home an pietat tan gran

De paubra gen, com ac Caym d' Abelh;

Que mais volon tolre que lop no fan,

E mais mentir que tozas de bordelh:

Si 'ls crebavatz en dos locx o en tres,

No us cugessetz que vertatz n' issis ges

Mas messongas, don an al cor tal fon

Que sobrevertz cum aigua de toron.


Mans baros vey, en mans luecx, que y estan

Plus falsamen que veyres en anelh;

E qui per fis los ten falh atrestan

Cum si un lop vendia per anhel;

Quar els no son ni de ley ni de pes;

Ans foron fag a ley de fals poges,

On par la cros e la flors en redon,

E no y trob om argent quan lo refon.


Daus Orient entro 'l solelh colguan

Fas a la gent un covinent novelh;

Al lial hom donarai un bezan,

Si 'l deslials mi dona un clavelh;

Et un marc d' aur donarai al cortes

Si 'l deschauzitz mi dona un tornes;

Al vertadier darai d' aur un gran mon,

Si m don' un huou quecx messongier que y son.


Tota la ley qu' el pus de las gens an

Escriuri' eu en un petit de pelh,

En la meitat del polguar de mon guan;

E 'ls pros homes paysseria d' un tortelh,

Quar ja pels pros no fora cars conres; 

Mas si fos hom que los malvatz pagues, 

Cridar pogra, e non gardessetz on: 

Venetz manjar li pro home del mon.


Sel que no val ni ten pro per semblan,

Pros ni valen non tanh que hom l' apel

Ni vertadier, quan met dreg en soan,

Quan dreitura ni vertat non l' es bel;

Car qui fai mal ni tort, razos non es

Qu' en cueilla grat ni lauzor ni pretz ges;

E se ditz ben un reprochier pel mon:

Sel q' una ves escorja autra non ton.


A totas gens dic e mon sirventes

Que si vertatz e dreitura e merces

Non governon home en aquest mon,

Ni sai ni lai no cre valors l' aon.


Faidit, vai t' en chantar lo sirventes

Drech al Tornel a 'N Guigo, qui que pes,

Car de valor non a par en est mon

Mas mon senher En Ebles de Clarmon.


Pierre Cardinal.