Juan Luis Camps Juan, La Comarca, chapurriau

Juan Luis Camps Juan, La Comarca, chapurriau

https://www.lacomarca.net/amics-del-chapurriau/

Toda mi más enhorabuena y felicitaciones a la nueva asociación nacida en defensa de la lengua propia del Matarraña. Tienen un enorme trabajo por delante para su dignificación y conservación, empezando por la normalización de la misma en todos los pueblos de la comarca. No sé qué vocabulario y normas gramaticales escogerán, si las más usuales de Valderrobres, o las de Calaceite, o las de Valjunquera, o las de la Cerollera, o las de Aguaviva; si las de las zonas bajas o altas; si las próximas del Algás o las del Mezquín. 

L'Agüelo Sebeta de Valjunquera escriu en chapurriau y no li fa falta cap normalisasió.

Para ello es muy importante un buen trabajo de base recopilando las palabras propias y formas gramaticales de cada pueblo y si pudiera ser las que utilizaban nuestros abuelos y antepasados.
El momento es trascendental, puesto que la castellanización o también el estándar catalán avanzan de manera imparable introduciendo nuevas palabras en detrimento de las propias de nuestros pueblos utilizadas en pasadas generaciones. Sería muy oportuno contar con el soporte y colaboración de lingüistas y filólogos de la Universidad de Zaragoza, y también con los oriundos de nuestra zona, puesto que ellos son los especialistas. El tema no es baladí y no sería serio obviar a los profesionales formados al respecto y no hacer caso a sus conclusiones académicas. Como ya he explicado en multitud de ocasiones el nombre escogido para nuestra lengua a mí personalmente no me gusta, pero es también para mí lo menos importante. Preferiría, si se le tiene tirria a todo lo que suena a catalán, una denominación como Matarrañenc o Valderrobrí o Calaceità o Queretà, a modo como los de Fraga denominan a su habla fragatí o los de Valencia, valencià, o los de la Vall de Arán, aranés a su preciosa lengua occitana. 

Chimo, a vore si lliges una mica mes; Ascumita habíes de sé

Lo importante es que haya interés en conservar y recuperar el habla que nos han enseñado nuestros mayores y que como ciudadanos del siglo XXI podamos utilizarla de manera hablada y escrita. Y que en un estado avanzado como el español, europeo, sea respetada y promovida. 

Sería bueno que el “chapurriau”, o como se le quiera denominar a nuestra lengua, se utilizase en los plenos de nuestros Ayuntamientos, en los bandos municipales, en los pregones de fiestas, en la escuela, en el instituto, en las misas de los domingos y actividades religiosas, en los letreros indicadores de las carreteras, etc., etc., o sea en el cada día de los vecinos de nuestros pueblos. Nuestra lengua al igual que la castellana es preciosa y se merece el mismo trato. ¿O no? ¿O somos de segunda? ¿O somos algo raro y curioso como alguna de las pocas tribus que quedan en el África que todavía no saben escribir en su lengua materna? Por ello todo mi soporte a la nueva asociación y al enorme trabajo que tienen por delante, siempre que su objetivo sea conservar, recuperar y dignificar nuestra habla. La lengua propia y secular del Matarraña.

http://chapurriau.blogspot.com/2017/08/origen-terme-chapurriau.html como mínimo es anterior a la gramática de Fabra.

Ja ja ja, los de Franja Viva no agarren lo sentit de Camps! 

Pedro J. Bel Caldú

Es de agradecer, aunque sorprende, el interés que Juan Luis Camps demuestra y el soporte que otorga a la nueva asociación, nacida en Valderrobres, para defender la lengua propia del Matarraña.

Con ese apoyo, Juan Luis Camps muestra su espíritu conciliador y favorable a la convivencia pacífica de la gente de nuestras comarcas, amenazada de división y enfrentamiento por cuestiones identitarias, más que por disfrazadas diferencias lingüísticas. ¡Buena falta nos hacen los espíritus conciliadores!

Y digo que sorprende agradablemente, porque Juan Luis ha presidido y creo que aún forma parte de la junta directiva de ASCUMA. Una asociación cultural, nacida con una evidente intención cultural, pero cuya actividad ha derivado hasta convertirse en un astuto “Caballo de Troya”, al servicio del catalanismo independentista. Algunos de los integrantes de la Junta Directiva de ASCUMA, responsables de esta deriva, concretamente el Dr. Quintana y D. José Miguel Gracia, propiciaron en La Codoñera, hace algún tiempo, graves enfrentamientos y altercados por cuestiones lingüísticas e identitarias.

Juan Luis, en su escrito, teme las graves dificultades que llevará consigo la normalización de variantes lingüísticas que se proponen los amigos del chapurriau y no le falta razón. Yo me temo que, a él, le va a resultar más difícil todavía, imbuir a sus compañeros de junta del espíritu conciliador que inspira su escrito. Para ello tendrían que asumir: que esto es Aragón y que aquí no queremos “malos rollos”; que la Franja de Ponent, ese país catalán que ellos han inventado e intentan potenciar, sólo existe en sus mentes quiméricas; que la gente de aquí quiere seguir hablando “com natros” y que no nos calienten la cabeza con conceptos tan rebuscados como el “auto odio”; que no alteren nuestra paz y nuestra convivencia secular, como se ha hecho tantas veces desde Cataluña. ¡Ah…y que no traten de “fachas” a todos los que no comparten sus retorcidas ideas!

chapurreando

chapurreando

 

 

https://vilesigents.wordpress.com/2017/06/24/chapurreando/

copiat y pegat de la web de dal.

 

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 24 de juny del 2017)

 

Utilitzo diàriament per expressar-me i treballar lo català i lo castellà indistintament. De tant en tant, en los meus viatges a l’estranger o informant algun turista, chapurreo anglès o francès, idiomes que vaig estudiar durant la meva joventut a Alcanyís, Tortosa o Saragossa i que com la majoria de companys em vaig quedar en els inicis del seu coneixement. Per tant les paraules “chapurreau” o “chapurrejar” no em són en absolut estranyes i les utilitzo de tant en tant. Quina és la seva definició, que ja la que sabem tots i ens confirma lo diccionari de la llengua castellana o espanyola: “chapurrear” es defineix com parlar malament o amb dificultat una llengua. Per tant no és incorrecta la seva utilització per persones individuals conscients com jo dels seus dèficits formatius. De la mateixa manera, en lo nostre cas referit a la llengua que es parla a la zona oriental d’Aragó, hauríem d’acompanyar que “chapurreamos” català, castellà o aragonès, en lo cas de no expressar-nos de manera adequada.

Però el mantenir una polèmica sobre la denominació com a “chapurriau” del català a Aragó, expressa una majúscula vergonya social d’un estat impropi del segle XXI. Que uns ciutadans, que cap culpa tenen la majoria que la seua llengua materna no s’ensenyi de manera obligatòria durant la seua formació escolar, defineixin a la llengua dels seus avantpassats amb un nom despectiu, no té parangó. Aquesta obsessió centralitzadora, caigui qui caigui, ens ha portat a la situació actual. I això ens afecta a molts aragonesos en una cosa tan important en l’àmbit social, cultural i econòmic com és la llengua escrita o parlada com a mitjà de comunicació. Es pot entendre, que no compartir, la seva prohibició i va menysprear en èpoques de dictadura, però després de 40 anys de democràcia no pot justificar-se de cap manera.

Lo català que parlaven los meus iaios a Queretes i al costat d’ells tots los veïns, era tan correcte o més que el que es parlava a Barcelona o Girona, per posar un exemple. La forta castellanització d’estos últims 80 anys (dictadura i democràcia), al costat de la desaparició del vocabulari agrícola tradicional, ha comportat la introducció de nombroses paraules castellanes sense lo més mínim respecte ni consideració per les autoritats culturals o d’educació. Que fàcil i còmode és passar la pilota a les possibles manifestacions d’alguns veïns, bé o mal intencionats. Senyors lingüistes, professors de la Universitat de Saragossa i polítics dels diferents partits implantats a Aragó, crec que ja és hora de tancar aquesta vergonyosa situació. Som al segle XXI. Un aplaudiment i tot lo meu suport a la Presidència i Consellers de la Comarca del Matarranya, que així ho han fet amb la seua recent declaració. També al Govern d’Aragó que va en la mateixa línia. Que s’estengui l’exemple i que es reconegui d’una vegada per totes, amb totes les seves conseqüències que el català és una riquesa i un patrimoni d’Aragó que s’ha de defensar amb tota contundència.

 

Joan Lluís Camps Joan

 

 

Hay dixat un comentari a la web:

 

 

A la Ascuma no esteu defensán lo que dieu que es catalá de Aragó, feu aná paraules catalanes cuan podríeu fe aná les nostres, les del chapurriau. Desideri Lombarte u fee, y escribíe en catalá, pero vatros no. Teniu un bon mestre, Arturo Quintana Font, pero agrane cap a casa, tos ha futut lo cap ple de ven, del ven del nord, pronte li direu Tramuntana al sers. Bonic ya u dieu y u escribiu, majo dic yo, y mols atres. http://chapurriau.blogspot.com/2017/08/origen-terme-chapurriau.html no anigueu a la RAE per a buscá chapurrear, no es lo mateix está fotut que está fotén, com no u es chapurrear que chapurriau. Estem escribín lo chapurriau de una manera que se pugue diferensiá del barceloní, sobre tot lo agüelo sebeta de Valjunquera. 

 

graciaz (Gracia Zapater, J.M.) diu:

 

 

Poseu-vos com vulgueu, la llengua catalana és una amb diferents variants dialectals. A la Franja es parla una variant occidental. L’ortografia és una cosa molt seria. Inventeu lo que vulgueu i tindreu el fracàs assegurat. Una cosa és la llengua parlada i l’altra la literària. Per què no preneu el castellà com a exemple? No anireu molt lluny amb les vostres idees. De tota manera és una pena lo que feu amb la nostra llengua.

 

Lo doble de Ignacio Sorolla Vidal

 

 

Natxo diu :

 

Ramón, ham compartit debats molt sans al grup Yo parlo chapurriau, i segurament que tenim posicions molt pròximes en bastants aspectes. Però t’has radicalitzat canviant lo nom a la gent (suposo que si algú escriu Monxo entens a què em referixco) i has decidit bloquejar tot aquell que no pense com tu, en l’argument falç que defensar el català no és defensar la nostra llengua del Matarranya. És d’agrair que encara conservos les ganes de debatre civilitzadament. Per a les preguntes que planteges, jo crec que el més apropiat és que recuperos lo que diu la Filologia que vas estudiar. Tots los debats sobre el bonic, majo, fer anar, usar… és més fàcil si et bases en estudiar quan s’ha introduït cada paraula, i no et limites a fer una foto actual i dir que el món sempre ha sigut aixina. Per què s’use la h en castellà i per què usen la ß los germànics s’entén estudiant textos històrics. La nostra llengua té anys d’escriptura al Matarranya.

No reinventem l’ortografia, que fa 700 anys que tenim una tradició. I sobretot, i en això sí que coincidim al 100%, usem-la! Però si mos tanquem a la nostra “burbujeta” poc avançarem. 

// Burbuja se diu bambolla o bombolla, bambolleta, avansarem o adelantarem

 

Alfonse II, Roi d' Aragon; Alfonso II de Aragón, Alfons, Nanfos, fill de la reina Petronila de Aragó y del conde de Barchinona Ramón Berenguer IV.

Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

Temps de Franja, L'ou de la serp, Monclús

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).

 

Aspis, Aspic, s. m., lat. aspis, aspic.

Una serpen es que es appellada en lati aspis.

V. et Vert., fol. 104. (Este texto en plana lengua romana se assemelle bastán al catalá subnormalitzat que fan aná los subnormals catalanistes)

Il est un serpent qui en latin est appelé aspic.

Del uou d' aspic naysh basilic.

Eluc. de las propr., fol. 277.

De l'oeuf d'aspic naît le basilic.

CAT. Aspit (àspit, serp). ESP. Áspid. PORT. Aspid. IT. Aspide.

Franja Viva ha ficat este texto a la seua página de Facebook.

El passat 20 de març van ocórrer a la població matarranyenca (es del Mezquín, Mesquí, atontats) de la Codonyera uns fets absolutament vergonyosos que no haurien d'haver-se produït mai: aproximadament uns cent veïns van impedir que es pogués celebrar una xerrada divulgativa de la nova Llei de Llengües aragonesa —a càrrec de la CHA, una formació, per cert, gens sospitosa de catalanisme (JA JA JA!) —, amb crits contra 'el català' i l'exhibició de cartells on s'afirmava que ells defensaven el 'chapurriau' , una expressió per si sola prou eloqüent, ja que etimològicament vol dir llenguatge mal parlat… / aixó chapurrear en castellá / 

origen terme chapurriau

 

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus / 

Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto; bueno, implíssit al provensal. /

Deixant de banda els aspectes surrealistes del cas —o precisament per això mateix— sembla bastant evident l'actuació d'una mà oculta al darrere, perquè una manifestació així, amb consignes i cartells, en una població d'aquestes característiques no s'organitza espontàniament; i no només això, sinó —cosa absolutament comprovable i òbvia— que hi hagué una fase prèvia d'intoxicació i escalfament deliberats de la població per part del mateix ajuntament, regit pel PAR. Precisament, la posició del PAR i del PP en relació a la nostra llengua és d'una absoluta bel·ligerància i hostilitat, fins al punt de negar-li el nom comunament acceptat pel món científic i de pretendre que en el seu àmbit territorial aragonès no sigui més que una sèrie de 'modalitats' locals, o, pitjor encara, una mena d'engendre inclassificable. És més, aquestes formacions duen a terme, amb total impunitat i amb la passivitat de gran part de la ciutadania, una guerra bruta contra la llengua, i s'ha arribat —com ha explicat Joaquim Montclús des de les pàgines de 'Temps de la Franja del meu cul'— a finançar actes dedicats 'a fer soroll contra el català' per part de persones que han ocupat càrrecs institucionals en representació del PP. Aquesta guerra bruta, però, no es dóna únicament a l'Aragó, sinó també a la resta del nostre àmbit lingüístic. Així, el màxim dirigent del PP a les Balears —per no parlar del País Valencià…— no s'amaga de dir que si arriben a manar treuran l'obligatorietat de conèixer el català per part del personal sanitari —del castellà, vés per on, no diu res…— i es fomentarà el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i —agafeu-vos— el formenterenc [sic]. És allò tan vell i tan clàssic del 'divideix i venceràs'.
/ Així u hau fet en lo aragonés /

I aquesta política de genocidi cultural no solament la duu a terme el PP en relació a la nostra llengua, a Galícia i Euskadi fa el mateix. I encara sort que som a la UE, perquè no vull ni imaginar on arribarien en cas contrari. Tornant als tristos fets de la Codonyera, el que més irrita és la manipulació descarada del PAR, amb el recolzament del PP i, si cal, de tota la caverna mediàtica, d'unes qüestions que haurien de ser intocables. Hi ha coses amb les quals no es juga!, i és una obscenitat i una indecència servir-se de certs temes per fer política partidista de curta volada. En veritat, els aprenents de bruixot hereus de la vella política caciquil i franquista, basada en els tòpics i la ignorància secular, que tan irresponsablement han promogut aquesta mascarada han demostrat tenir molt poc respecte per a la senzilla i bona gent de la Codonyera, que ha estat vilment manipulada en funció d'interessos inconfessables. El més execrable, però, no és tant la manipulació en si, sinó el cinisme i el desvergonyiment amb què ha estat feta, perquè tant els manipuladors com els mateixos manipulats —almenys en la seva immensa majoria— són perfectament conscients que la llengua que es parla a la Codonyera —independentment del seu nom— és la mateixa que es parla a, per exemple, Morella o Tortosa. Però això als manipuladors els és ben igual, el que prima és la seva voluntat anihiladora —i no se n'amaguen—, la voluntat de fomentar l'odi, la voluntat de fer que els habitants de la Codonyera es regeixin per la irracionalitat, contra tota evidència i sentit comú, apel·lant al foment dels instints més baixos, de la mateixa manera que el totalitarisme alemany apel·lava al recurs de l'antisemitisme. D'aquí l'inquietant títol que encapçala aquestes línies, perquè tantes mostres d'intransigència i de manca d'acceptació de la diversitat causen molta inquietud. Malauradament, alguna cosa molt greu i molt lletja està covant-se. En realitat, el cor de la qüestió radica en la combinació letal entre jacobinisme i caciquisme que representa l'acció combinada i complementària del PP i del PAR contra tot allò que pugui implicar un ús normal del català en l'àmbit de la comunitat autònoma aragonesa. De fet, tampoc no ens hauria de sorprendre, perquè malauradament, i en línies generals, el jacobinisme a l'Estat espanyol s'imbrica i es confon ben sovint amb els vells caciquismes locals, és a dir, amb la reacció pura i dura en la seua forma més rupestre i primària. Així, un dels objectius dels jacobinistes és la imposició amb ànims uniformadors de determinades característiques folklòriques o pseudoculturals — si cal, fins i tot negant la realitat i les opinions científiques —, per, en darrera instancia, mantenir els seus privilegis, funcionarials i caciquils.

Algunes fotos del acte trobades a internet, google images

 

 

 

 

 

Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, J. M.

 

 

Eixe cap pelat es lo del meu amic Lo Bola (QEPD)

 

Ne falte alguna ....

 

Lo codoblog

 

Lo blog de la Sigfrida, dona de Arturo Quintana

ORIGEN TERME CHAPURRIAU

Lo catalá, un chapurriau de valensiá, mallorquí, aragonés, provensal - ocsitá, árabe, romance, italiá. 

Dicsionari "Lou Tresor dóu Felibrige", de Frédéric Mistral, pg 528.

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.  / Som chapurriaus / Aón está lo catalá an esta frasse? A cap puesto. 

Traducsió al castellá :

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. del. y s.m. Champoiral (Gard) Llamamos así "champouirau" o "champourrau" una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal, hablada por extranjeros que frecuentan nuestras costas. A estos extraños se les da el mismo nombre. Dónde está el catalán en esta frase ? En ningún sitio.

langue, occitane, lou-tresor-dou-felibrige , lenga , occitan

http://tdf.locongres.org/files/assets/basic-html/page536.html  obrí o descarregá la fulla en PDF

Dictionnaire de la Langue d'Oc , Français - Provençal , aquí ya no signifique lo mateix, es un cam (campo).
Ña una ? perque no saben be qué signifique.
CHAMPOUIRAU, nom de lieu (tcham-pouiràou). Champ de foire. Sauv. Campus Emporii.

Champornia  tchampórnïe, champorni, nom grossier et insultant qu'on donné à une femme, et qui équivault à calomniatrice, fausse, sotte, nigaude, bestiasse. Gare. 

// Instrument de fer qu'on fait sonner entre les dents. V. Guitarra.

Nom grosero e insultán que se done a una femella (dona es italiá, donna), y que equival a ... 

// Instrumén de ferro fet per a que sono entre les dens. 

Mireu lo paregut del provensal y del fransés en lo chapurriau.

https://books.google.fr/books?id=-OEB9OusNe8C&pg=PA469&lpg=PA469&dq=CHAMPOUIRAU&source=bl&ots=coqiXSGNFy&sig=nh4sY-c34LF4Y5GkVAwSzI8VHZQ&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj6jIqBq_fWAhWCaVAKHbZzBZ4Q6AEIKzAG#v=onepage&q=CHAMPOUIRAU&f=false

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

Codoñera membrillera, gente de poca razón, socarraron un tocino pasando la procesión.Dicho de Torrecilla de Alcañiz.

 

 

(Lástima que no fuese el presidente de la Ascuma, que parece un tocino.)

Lo teu poble o lloch o lloc (locum), Tomaset, Tomás, (o Tomàs), La Codoñera, es un dels llochs aon mes resistensia fiquen al dialecte occitan catalan, encara que tú, Arturico Quintanilla y Fuentecica (de Barchinona, afincat al teu poble), José Miguel Gracia Zapater (del lloch), faiguéu lo contrari, panfletá pel dialècte occitan catalan.

 

Thomas, vos c' anar soliatz ab lairos,

Panan bueus e bocx, cabras e moutos,

Porcs e galinas et aucas e capos,

Eratz glotz e raubaire,

Digas vostre veiaire:

Qual mestier es plus aontos,

D' esser joglar o laire?

Tú que díes que treballabes a la Comparativa y cantabes en chapurriau (be u saben los del teu poble) después te has fet catalanista. Mol be, defén el català post Pompeyo Fabra, pero no te enfrentos al chapurriau, només pedrás lo tems, y ya no ten deu quedá mol.

 

 

Champouirau, del llibre de Mistral, en ocsitá.

Escena XI

DICHOS, MARÍA y ANTÓN por la izquierda. Después GALÁN (oculto).

Antón. ¡Hola, maño!... Tanto güeno po esta casa.

Cavila. Hola, Antoñejo.

María. Adiós, tío Cavila.

Antón. (A Serafín.) ¿Y tú tan reondico?

Serafín. ¡Je!...

María. Sentaros, sentaros.

Antón. (A Valentina.) Chacha; sácate la retacía y el chapurriau, que tomen una copica.

Valentina. Voy.

Cavila. Que no se incomode.

María. No es incomodo.

Valentina. (Que saca lo pedido y sirve.) ¡Qué va a ser! (Al tío Cavila.) ¿De cualo?

Cavila. De éste. (Le sirve Valentina.)

Valentina. (A Serafín.) ¿Y tú, salao?

Serafín. Metá y metá. Más metá de éste que del otro.

Valentina. Tiés güen gusto. (Le sirve.)

Serafín. ¿Ti tiembla el pulso?

Valentina. ¡De vete a tú!...

Antón. (Bebiendo. A Cavila.) ¿Qué te paice?...

Cavila. ¡Qué güeno es!... ¡Y qué juerza tié el ladrón!... Yo tamién hago un chapurriau que no tié parecido.

Antón. ¿Que no?

Valentina. Este lleva metá de anís y metá de arrope.

Cavila. Hombre, tamién hago yo un arrope que no hay otro que se le iguale.

Antón. ¿Que no?

Valentina. (Mirando a su padre.) ¡Dice que no! Nosotros lo hacemos del mosto mejor. Este es de la viña moscatel.

Cavila. Pos no será tan majo como el de la mía del Pizarral.

Antón. ¿Que no?

Valentina. Padre, dice que no...

Cavila. Miá tú que da un vinico claretico, claretico como agüica dorada; pero anda, anda, metete con él, que no tendrás frío, no.

Antón. (Irónico y molesto.) ¡Tú siempre tiés de lo mejor en to!

Valentina. Se lo fegura él.

Cavila. Es que se pué prebar. Díselo a unos franceses que vinieron por vinos esta Sanmiguelada, que al pronto paicía que lo tomaban a broma, y luego no hacían más que icir, le li, le li... que creo que es que pedían la cama.

Valentina. Pos a un inglés que prebó del nuestro tuvieron que llévaselo en una pollera, pa que no se matara po el camino.

Antón. Conque compara.

María. Güeno, güeno; dejase de peleas y no metamos la burra en las coles, y amos a lo que estamos, que es lo e los chicos, ¿no sus paice?

Serafín. Mejor será.

María. Eso digo yo.

Antón. ¡Por mí!... El es el que tié que escomenzar.

Cavila. Güeno, pos ya sabís que yo soy el tutor de éste... Y como tú m’ has dicho que no verías con malos ojos que tu chica... amos... y éste... me dijo que viniera a iciros... pos... pos vusotros diráis...

María. Yo por mí no digo na; pero sí digo que a ver lo que icen ellos, que son los interesaos.

Antón. Claro... por más que mi chica, lo que yo le diga... Pero amos.

Cavila. Pos éste, cuando m’ ha hecho dar este paso...

Serafín. ¡Je!...

Antón. (A Serafín.) ¿Quié icirse que tú... quiés a la Valentina?

Serafín. ¡Más que el enterraor a las pestes!

María. (A Valentina.) ¿Y tú qué ices a esto?

Valentina. Pos eso tamién... que yo... pos... al preguntale a una... no sé si me esplico...

Antón. ¡Repacho!... Como esplicate... no creas que mucho... ¿Quié icise que tú quiés casate con éste... no?

Valentina. Yo querer... amos... una cosa es querer... y otra... pero amos... ¿qué va a icir una?

Antón. Güeno... en resumidas cuentas... ¿Tú lo quiés pa marido?

Valentina. Hombre, yo... como querelo pa marido... no es que vayamos a icir una cosa ni otra... pero ustés s’ harán cargo...

Antón. ¡Idiós!... ¡Esvanza d’ una vez a ver si te entendemos, porque yo...

Valentina. ¡Pos me paice que hablo bien claro!... Y como yo tengo palabra, pos digo, lo dicho y na más.

Cavila. Güeno, pero ¿qué es lo que has dicho?

Valentina. Pos eso... porque claro... una no sabe hablar de estas cosas... y una... ustés s’ harán cargo.

María. Güeno, pos en vista de lo satisfatorio del resultao... ahí sus quedáis. (Vase.).

Cavila. Hasta dispués.

La maña de la mañica, sainete de costumbres aragonesas en un acto y en prosa. Carlos Arniches Barrera, 1866-1943.

Del llibre de Loís Alibèrt: gramatica occitana segon los parlars lengadocians

 

Lo nostre grupo, yo parlo chapurriau, a facebook, continuará luchán pel chapurriau, pera que no lo faigáu malbé en la vostra subnormalització y la vostra ideología catalanista.

 

CHAPURRIAU es lo nom que natros volem per a la nostra llengua, parlada y escrita. No asseptem varians com xapurriau, xampurrejar.

Lo nom sientífic y ofissial de catalá no mos interesse.

 

Vatros escribiu y parléu com tos vaigue be. Si tan democratics foreu com voléu que siguen los demés, mos dixaríeu en pas, escribín y parlán lo nostre chapurriau.

 

No tenim ni tindrem cap vergoña de fe aná este nom, pero sí mos fa vergoña que mos diguen catalans, que parlem catalá, o que escribim mal lo catalá.

Tots los chapurriaus son de Aragó, son aragonesos.

 

Escriurem en la ortografía del chapurriau; si tos fan mal los ulls, a la farmassia aon treballe lo apothecari catalanista y cantán de Los drapets bruts, Alejandro Romé i Saltarribassos, marqués de Agarrapepinillos, y an algunes drogueríes podeu trobá colirio.

 

Sou mol cansinos en lo de chapurrear y la RAE, chapurriau no existix a la rae, sou com una mosca collonera.

La palabra chapurriau no está registrada en el DPD. Las que se muestran a continuación tienen formas con una escritura cercana.

• chapurrar.
• chapurrear.

origen terme chapurriau

 

Viles i gents, columna del dialecte català a La Comarca:

 

http://www.heraldo.es/noticias/cultura/el_cantautor_tomas_bosque_pone_fin_tres_decadas_silencio.html

 

lafranjadelmeucul Tomàs Bosque

 

http://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi/?p=144108

 

https://vilesigents.wordpress.com/2014/10/24/recordatori-de-setze-difunts/

 

http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=2517

Tomás Bosque Peñarroya (La Codoñera, 27 de abril de 1948) es un cantautor español perteneciente al movimiento de la Nueva Canción Aragonesa, siendo, junto con Antón Abad, uno de los referentes de la canción aragonesa en dialecto catalán, aunque tiene una gran parte de su producción en lengua castellana. Trabajó en el mundo del cooperativismo agrario (el gran membrillo que se cree un erudito la llamaba comparativa). Ha grabado dos álbumes. El primero, Cuando los tiempos vienen mejores (1977), contenía dos temas en dialectillo occitano catalan. En 1978 publicó su segundo álbum Tomás Bosque. Sus canciones tratan del mundo agrario y sus problemas. Ha publicado poemas en dialecto catalán en diversas revistas y antologías, además de colaborar en una columna del diario La Comarca. Actualmente este analfabeto es profesor de música.

Coneixerá lo saboc de Tomás Bosque esta cansó ocsitana? O haurá lligit poemes de autós en ocsitá?

• Lletra de la cançó "Hauríem", de Tomàs Bosque
• Crítica al llibre Deu anys de "Viles i gents", en el qual apareixen articles de Tomàs Bosque

 

Fa algun temps, els chapurrianistes de la dreta rància aragonesa, van escriure a la Real Academia Española de la Lengua, demanant que el nom de la nostra llengua sigue CHAPURRIAU. I els acadèmics de Madrit, en bones paraules se’ls van treure de davant. // Vols di, si no ix chapurriau a la rae, sol chapurrear //

Vergonya se n’haurien de donar persones en aparença educades de dir que quan parlen xampurregen, perquè xampurrejar és parlar mal. Es verdat que la gent dels nostres pobles, especialment el més joves, ja no tenen el ric vocabulari ni enraonen en la traça que es feia abans. Però jo que parlo a sovint en amics i coneguts de diferents pobles de la Franja del meu cul, mai he notat que ningú s’embolico al parlar ni faigue cap cosa rara que es pugue identificar com xampurrejar.

Quina mania en voler que la llengua del Matarranya i altres trossos del Baix Aragó tingue un nom tant dolent i denigrant com CHAPURRIAU. Tanta mania, que eixe grupet incansable de defensa del nom miserable, fa un parell de mesos, es van cansar de replegar firmes en la intenció de rebentar la decisió del Govern d’Aragó de posar en marxa l’Academia Aragonesa de la Lengua (Català i Aragonés), per donar compliment, d’una volta, al que diu i obliga la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès de 1999. Llei que, per cert, es va aprovar a les Corts d’Aragó governant el PP junt en lo PAR. Els firmants que vulguen saber la contestació del Govern d’Aragó, la poden llegir per internet: BOA 14-08-17 ANUNCIO de la Dirección General de Política Lingüística.

El debat entre Català (nom científic i oficial) i eixe insult castellà (este idiota encara se pense que Chapurriau es una paraula castellana) que molts parlants inconscientment han agafat com a propi, afortunadament s’està superant, salvat alguns racons com la Codonyera, on no accepten que els mestres de català de la DGA, ensenyon als xiquets lo més bàsic de la nostra llengua, com es fa a la resta dels pobles d’Aragó que parlen com naltros. 

//

Tomás Bosque, per escriure Tomàs no eres mes catalá, eres aragonés, t' agrado o no.Hauríes de revisá los teus justets coneiximens de ortografía. Per ejemple, confundixes la X en la CH. // 

Tomasico en Google:

Tomás Bosque Peñarroya el membrillo

 

Tomás Bosque Peñarroya el chakurra

 

https://www.ecured.cu/Tom%C3%A1s_Bosque_Pe%C3%B1arroya

https://ca-es.facebook.com/people/Tom%C3%A1s-Bosque-Pe%C3%B1arroya/100006052658221

 

https://www.wikidata.org/wiki/Q3573140

https://www.wikiwand.com/an/Tom%C3%A1s_Bosque

 

https://www.todocoleccion.net/discos-vinilo/cuando-tiempos-vienen-mejores-tomas-bosque-letras-nano-bermudez-novola-zafiro-1977-lp~x38785554

 

Temps de la franja del meu cul - entre dos aigües cine i un poema des del meu poble

 

https://tradicionyautoraragon.blogspot.com/2010/04/tomas-bosque-lp-tomas-bosque-1978.html

 

https://noticiesdelaterreta.com/linstitut-estudis-baix-cinca-iea-organitza-la-gala-2022/

https://tempsdefranja.org/columnes/viles-i-gents/una-patria-ben-menudeta/

https://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BZHT&PIECE=BOLE&DOCS=971-980&DOCR=974&SEC=IMPRESION_AVANZADA&RNG=200&SEPARADOR=&SECC-C=BOA%20O%20DISPOSICIONES%20O%20PERSONAL%20O%20ACUERDOS%20O%20JUSTICIA%20O%20ANUNCIOS&PUBL-C=&PUBL=&@PUBL-E=

 

https://lenguasdearagon.org/wp-content/uploads/2020/10/Compromiso-de-trabajo-5-a%C3%B1os.-escaneado.pdf

 

https://boe.es/boe/dias/1983/04/06/pdfs/A09450-09451.pdf

 

https://www.roldedeestudiosaragoneses.org/manifiesto-la-comunidad-cientifica-internacional-favor-del-reconocimiento-dignificacion-las-lenguas-minoritarias-aragon

 

https://ramonmur.wordpress.com/2012/07/07/en-defensa-del-catalan-que-quieren-matar-en-aragon-ii/

 

https://lenguasdearagon.org/%C2%B7el-premio-literario-en-catalan-guillem-nicolau-recae-en-2018-en-marta-momblant/

 

https://www.boa.aragon.es/cgi-bin/EBOA/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=BZHT&PIECE=BOLE&DOCR=1542&SEC=BUSQUEDA_AVANZADA&RNG=10&SORT=-PUBL&SEPARADOR=&&@PUBL-GE=20100101&@PUBL-LE=+20101231

 

http://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/ARAG%C3%93N_1983_Candidaturas.pdf

 

https://www.boe.es/boe/dias/1987/02/24/pdfs/A05644-05665.pdf

 

https://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi/diccionari-ilercavo-de-gent-de-lletres-6/

 

https://www.ecured.cu/Comarca_de_Bajo_Arag%C3%B3n

 

https://ascuma.org/wp-content/uploads/2009/11/TdF-148-gener-21-web.pdf