Mostrando las entradas para la consulta mentirós ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mentirós ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 11 de agosto de 2020

JORNADA SEXTA. NOVELA CUARTA.

JORNADA SEXTA. NOVELA CUARTA.

Ghichibio, cuiné de Currado Gianfigliazzi, en unes rápidas paraules va cambiá al seu favor en rissa la ira de Currado y se va salvá de la desgrássia en la que Currado lo amenassáe.

La reina li va maná a Neifile que continuare; y ella va di:

Per mol que lo rápit ingenio, amoroses siñores, en frecuénsia presto paraules rápides y útils y bones als que les diuen, segóns los casos, tamé la fortuna, que alguna vegada ajude als temorics, en les seues llengües de repén los fique cuan may los que les diuen hagueren pogut trobáles en ánim sereno; lo que tos amostraré an esta historieta.

Currado Gianfigliazzi, com totes vatres hau sentit y pogut vore, sempre ha sigut a la nostra siudat un siudadá notable, liberal y magnífic, y vivín caballerosamen continuamen se ha entretingut en gossos y falcóns, per a no entrá ara a les seues majós obres. Éste, en un falcó seu habén cassat un día a Perétola una grulla, trobánla mol gorda y jove la va enviá a un bon cuiné seu que se díe Ghichibio y ere de Venecia, y li va maná di que la rostiguere per a sopá y la preparare be.

Ghichibio, que ere un fantoche tan gran com u pareixíe, preparada la grulla, la va ficá al foc y en cuidado va escomensá a rostíla. La grulla estáe ya casi a pun y emanáe una boníssima auloreta; va passá que una dona del barri, de nom Brunetta, de la que Ghichibio estabe mol enamorat, va entrá a la cuina y sentín la auló de la grulla y veénla, li va rogá insistenmen a Ghichibio que ni donare una cuixa.

Ghichibio li va contestá cantán y li va di:

- No to la donaré yo, Siñora Brunetta, no to la daré yo.

En lo que, enfadánse la Siñora Brunetta, li va di:

- Per Deu te dic que si no me la dones, may te daré yo res que te agrado. Y en ressumen, les paraules van sé moltes; al final, Ghichibio, per a no fé enfadá mes a la seua dama, estirán una de les cuixes de la grulla la va arrencá sense patí y lay va doná.
Habén presentat después dabán de Currado y algúns invitats seus la grulla sense una cuixa, y maravillánse Currado de aixó, va fé cridá a Ghichibio y li va preguntá qué habíe passat en l´atra cuixa de la grulla.

Lo venessiá mentirós li va contestá:

- Siñó meu, les grulles sol tenen una cuixa y una pota.
Currado, entonses, enfadat, li va soltá:

- ¿Cóm dimonis han de tíndre sol una cuixa y una pota? ¿Auncás no hay vist yo a la meua vida mes grulles que ésta?

Ghichibio va seguí:

- Es, siñó, com tos dic; y cuan vullgáu tos u faré vore en les vives. Currado, per amor als convidats que teníe alí, no va volé aná mes abán de estes paraules, y va di:

- Ya que dius que me u amostrarás en les vives, cosa que may hay vist ni sentit que fore aixina, vull vóreu demá de matí, y me quedaré contén; pero te juro per lo cos de Cristo que, si es de un atra manera, te faré assurriacá de manera que ten enrecordarás mentres visques del meu nom. Acabades, pos, per aquella tarde les paraules, al matinet, només apuntá lo día, Currado, a qui no se li habíe passat lo mosqueo durán la nit, plenet encara de rabia se va eixecá y va maná que li portaren lo caball, y fen montá a Ghichibio a una mula, cap a un riu aon se solíen vore grulles lo va portá, dién:

- Pronte vorem quí va dí una mentira ahí de tarde, si tú o yo.

Ghichibio, veén que encara li durabe lo enfado a Currado, y que teníe que probá la seua mentida, no sabén cóm podríe féu, habíe montat jun a Currado en molta temó, y de bona gana si haguere pogut se hauríe escapat; pero com no podíe, ara cap a atrás, ara cap a abán y als costats mirabe, y lo que veíe creíe que eren grulles en les seues dos potes.

Pero arribats ya prop del riu, antes que dingú va vore a la riba per lo menos una dotsena de grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen. Per lo que, rápidamen amostránleshi a Currado, li va di:

- Mol be podeu vore, siñó, que ahí al tardet tos vach di la verdat, que les grulles sol tenen una cuixa y una pota, miréu a les que allá están.


grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen

Currado, veénles, va di:

- Espérat que te enseñaré que ne tenen dos. - Y arrimánse una mica mes an elles, va cridá - : ¡Hohó! y en este crit, desplegán l’atra pota, totes les grulles van escomensá a fugí; en lo que Currado, giránse cap a Ghichibio, li va di:

- ¿Qué te pareix, truhán? ¿Te pareix que ne tenen dos?

Ghichibio, esglayat, no sabén de aón li veníe la resposta, va di:
- Siñó, sí, pero vosté no li va cridá «¡hohó!» a la de anit, que si u haguere fet, hauríe tret
l´atra pota y cuixa, com han fet éstes.

A Currado li va caure tan be esta resposta, que tota la seua ira se va torná en festes y rissa, y va di: - Ghichibio, tens raó: u haguera tingut que fé.

Aixina pos, en la seua rápida y divertida contesta, va evitá la desgrássia y se va reconsiliá en lo seu siñó.

sábado, 22 de agosto de 2020

JORNADA SEXTA. NOVELA DÉSSIMA.

JORNADA SEXTA. NOVELA DÉSSIMA.

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells calius que van rostí a San Lorenzo (Llorens).

Fray Cipolla (Seba, Sebeta en honor al agüelo de les charrades) prometix an algúns llauradós amostráls la pluma o ploma del ángel Gabriel; al trobá al puesto de ella només carbó, los diu que són de aquells que van rostí a San Lorenzo (Lloréns).

Habén tots los de la compañía contat les seues históries, va vore Dioneo que an ell li tocabe contá la seua, aixina que, sense esperá que lay manare la reina, fen callá als que encara comentáen y alabáen les paraules de Guido, va escomensá:

Grassioses siñores, encara que tinga per privilegi pugué parlá de lo que mes me agrade, no vull separám de la materia de la que vatres hau parlat mol apropiadamen; seguín les vostres huelles voldría amostrátoscóm se va escapá un dels flares (frater, frare, germá) de San Antoni de una burla que li habíen preparat dos mossos. Que no tos sigue penós que me allarga una mica contán la história sansera; si mireu al sol, encara está a la mitat del sel.

Certaldo, que potsé hau sentit nomená, es una aldea de Valdelsa situada an este terreno, y, encara que es minuda, va está antigamen habitada per hómens nobles y de perres. An este lloc, com se trobáen bones pastures, acostumbrabe de aná tots los añs una vegada, a arreplegá les almoynes que li donáen los tontos, un flare de San Antoni de nom fray Sebeta, ben vist allí, no menos per lo nom que per un atra devossió, perque an aquell terreno se faien uns sebollots famosos a tota la Toscana. Ere este fray Sebeta baixotet, de pel roch y alegre gesto, y lo mes campechano del món; y ademés de aixó, no tenín cap siénsia, parláe mol be y depressa, y qui no lo haguere conegut lo hauríe pres per gran retóric, tan que haguere dit que ere lo mateix Tulio o potsé Quintiliano; y casi de tots los de la comarca ere compare o amic o ben vullgut.

Este flare, segóns la seua costum, al mes de agost sen va aná cap allí un domenge pel matí, y tots los bons hómens y les bones dones de les aldees del voltán habíen vingut a missa a la parroquia. Cuan li va pareixe be, avansán cap an ells, los va di:
- Siñores y siñós, com sabéu, la vostra costum es enviá tots los añs als pobres de Santantoni algo del vostre gra y de les vostres cullites, algúns poc y algúns mol, segóns les seues possibilidats y la seua devossió, per lo que lo beato San Antoni tos guarde los vostres animals, bous o bueys, burros, ovelles y demés. Y ademés de aixó, soléu pagá, los que estéu apuntats a la nostra cofradía (conflaría, confrariaconfrare), aquella minuda cuota que se pague una vegada al añ. Pera arreplegá estes coses hay sigut enviat per lo meu superió, es a di, lo siñó abad; y per naixó en la bendissió de Deu, después de nona, cuan sentigáu tocá les campanetes, veníu aquí fora de la iglesia, aon yo tos faré lo sermó de la manera acostumada y besaréu la creu; y ademés de aixó, com sé que tots sou devotíssims de Santantoni, com a grássia espessial tos amostraré una santíssima y antiga reliquia, que yo mateix hay portat de terres de ultramar, y es una de les plomes del ángel Gabriel (o Grabiel), que a la alcoba de la Virgen María se va quedá cuan va víndre a visitála a Nazaret.

Y dit aixó va callá y va entrá a la iglesia. Ñabíe, cuan fray Sebeta díe estes coses, entre datres mols jovens a dins de la iglesia, dos de mol espabilats y de la broma, Giovanni del Bragoniera y Biagio Pizzini; estos, después de enríuressen un rato de la reliquia de fray Sebeta, encara que eren mol amics seus y de la seua compañía, se van proposá féli alguna burla en esta pluma. Y habén sabut que fray Sebeta pel matí amorsáe al castell en un amic seu, al vórel assentat a la taula van baixá al carré aon estáe lo albergue del flare, y habíen quedat en que Biagio li donaríe conversa al criat de fray Sebeta y Giovanni teníe que buscá entre les coses del flare aquella ploma, y furtálay, per a vore qué díe ell al poble de este assunto.

Teníe fray Sebeta un criat al que algúns díen Guccio Balena y datres Guccio Imbratta, y algúns li díen Guccio Porco, que ere tan feo que ni Lippo Topo habíe pintat an algú paregut. De este fray Sebetamoltes vegades acostumáe a enríuressen están ell dabán, y díe: - Lo meu criat té nou coses que si només una de elles se trobare a Salomón, a Aristóteles o a Séneca tindríe la forsa de espentolá tot lo seu entenimén, tota la seua virtut, tota la seua santidat. ¡penséu quín home té que sé éste al que no se trobe ni cap virtut, ni entenimén ni santidat, tenín nou coses!

Y cuan li preguntáen quínes eren estes nou coses, en verso, responíe:

- Tos u diré: es calmós, pringós y mentirós; negligén, desobedién y maldién; descuidat, desmemoriat y maleducat, sense contá en que té algúns defectets, ademés de éstos que milló es calláls. Y lo que mes grássia me fa dels seus assuntos es que a tot arreu vol pendre dona y arrendá una casa, y tenín la barba llarga y negra y saginosa li pareix que es tan guapo y majo que creu que totes les dones que lo veuen se enamoren de ell y si sel dixare aniríe detrás de totes perdén les calses. Y es verdat que me es de gran ajuda, consevol que me vol parlá en secreto, ell tamé vol sentí la seua part, y si passe que me pregunten algo, té tanta temó de que yo no sápiga contestá que rápidamen conteste ell sí o no, segóns li pareix. An éste, al dixál a la fonda, fray Sebeta li habíe manat que vigilare be que dingú li tocare les seues coses, y espessialmén les alforjes, que allí estáen les coses sagrades; pero Guccio Imbratta, al que mes li agradáe está a la cuina que a un vilero damún de verdes rames, y mes si an alguna criada ensumáe per allí, habénne vist a una, grasosa, gorda, minuda y desgarbá, en un parell de cantrelles que pareixíen dos banastes de aboná y en una cara que pareixíe de los Baronci, tota suada, bruta y afumada, com un buitre se avíe a la carroña, abandonán la habitassió de fray Sebeta y totes les seues coses, allá que se va dixá caure.

Y encara que fore agost, assentánse a la vora del foc, va escomensá a parlá en ésta, que se díe Nuta, y a díli que ell ere un home noble per delegassió y que teníe mes de milientainuevefloríns, sense contá los que teníe que donáli a un atre, que eren mes o menos la mateixa cantidat, y que sabíe fé y di tantes o mes coses que lo domine unquanque. La seua capucha teníe tanta grassa o tan greix que haguere valgut per a condimentá la caldera de Altopascio, y la seua vestidura estáe esgarrada y en remiendos, y per lo voltán del coll y daball dels sobacos tot esmaltat de mugre, en mes taques y mes colós que may van tíndre los draps tártaros o indios; les seues sabates chafades y les calses descusides; li va di, com si fore lo siñó de Chatilión, que volíe donáli vestits, pulíla y tráurela de aquella casa forastera, y encara que no tindríe grans possessións, la ficaríe en estat de esperá milló fortuna; y moltes atres coses; aixó, per mol afectuosamen que u diguere, convertit en aire com li passáe en la majoría de les seues empreses, se va quedá en no res. Van trobá los dos joves a Guccio Porco ocupat en Nuta, y conténs perque se aforráen la mitat del traball, sense impedílsu dingú, van entrá a la cámara de fray Sebeta, que van trobá uberta. Aon primé van buscá van ensertá, a la alforja aon estabe la pluma van trobá un gran paquet embolicat a dins de una arqueta, y allí estáe una ploma de aquelles de la coa de un papagayo, y van pensá que deuríe sé la que habíe prometut amostráls als aldeáns. Y sértamen podíe an aquells tems fássilmen félsu creure, perque encara los lujos de Egipto no habíen arribat a la Toscana mes que en poca cantidat, no com después en grandíssima abundánsia, que va sé la ruina de tota Italia; y si eren poc coneguts an aquella comarca, encara menos per als aldeáns, que se conserváen com los antics, y no sol no habíen vist papagayos, sino que la mayoría no ne habíen sentit parlá ni de llun. Van agarrá la ploma, y per a no dixá la arqueta forra, veén carbó a un racó de la cámara, van omplí la arqueta; y tancánla y dixán totes les coses com les habíen trobat, sense que los veiguere ningú, sen van aná y se van ficá a esperá lo que diríe fray Sebeta cuan trobare lo carbó al puesto de la pluma. Los hómens y les dones sensills que estaben a missa, al sentí que voríen la pluma del arcángel Gabriel después de nona, acabada la missa sen van entroná cap a casa; y com su van aná dién uns veíns als atres, y una comare a l´atra, al acabá tots de minchá, tans hómens y tantes dones van acudí al castell que apenes cabíen allí, esperán en dessich de vore aquella pluma.

Fray Sebeta, habén omplit be la pancha y después descansat un rato, se va eixecá una mica después de nona, y sentín que una caterva de llauradós habíe vingut per a vore la pluma, li va maná a Guccio Imbratta que pujare allí en les campanetes y portare les alforges. Este, después que en prou faena de la cuina y de la Nuta se va despegá, en les coses demanades, y a pas lento, allá que va pujá, y va arribá allí sofocat, perque lo beure aigua li habíe fet unflás mol lo cuero, y com li habíe manat fray Sebeta, a la porta de la iglesia se va ficá a tocá ben fort les campanetes. Después de habés ajuntat tot lo poble, fray Sebeta, sense acatássen de que li habíen tocat les coses, va escomensá lo seu sermó y va di moltes paraules; y cuan teníe que amostrá la ploma del ángel Gabriel, dién primé en gran solemnidat lo Confiteor, va fé ensendre dos antorches, va desenrollá en cuidadet los sendals, habénse tret primé la capucha, y va traure la arqueta; y dién abans unes paraules en alabansa y lahor del arcángel Gabriel y de la seua reliquia, va obrí la arqueta. Y cuan la va vore plena de carbó, com si foren calius, no va sospechá que alló u haguere fet Guccio Balena, perque sabíe que no donáe per a tan, ni lo va maleí per no habé vigilat que algú atre no u faiguere; se va insultá an ell mateix per habéli encomanat la guarda de les seues coses, sabén que ere negligén, desobedién, descuidat y desmemoriat; pero sin embargo, sense cambiá de coló, alsán la cara y les mans al sel va di de manera que va sé sentit per tots:

- ¡Oh, Deu, alabat sigue sempre lo teu poder!

Después, tornán a tancá la arqueta y giránse cap al poble, va di: - Siñores y siñós, hau de sabé que sén yo encara mol jove vach sé enviat per un superió meu an aquella part per aon ix lo sol, y me va sé manat que buscara los privilegis de Porcellana, que, encara que com indulgénsies no costaren res, mol mes útils los són a datres que a natres; per naixó, ficánme en camí, eixín de Vinegia y anán per lo Burgo de Griegos y de allí abán cabalgán per lo reino del Garbo y per Baldacca, vach arribá al Parión, de aon, no sense sed, después de un tan vach arribá a Cerdeña. ¿Pero per qué tos vach dién tots los paísos per aon vach aná buscán? Vach arribá, passat lo estret de San Giorgio, a Estafia y a Befia, paísos mol habitats y en molta gen, y de allí vach arribá a la terra de la Mentira, aon a mols dels nostres flares y de atres religions me vach trobá, y tots anáen evitán los disgustos per amor de Deu, cuidánse poc de atres faenes cuan veíen que perseguíen la seua utilidat, no gastán mes moneda que la que no estabe acuñada per aquells paísos; y passán de allí a la terra de los Abruzzos, aon los hómens y les dones van sense socs per los montes, vestín als gorrinos en les seues mateixes tripes, y un poc mes allá me vach trobá a una gen que porten lo pa a les gallates y lo vi als morrals, desde aon vach arribá a les montañes de los vascos, aon totes les aigües corren cap aball. Y en ressumen, tan vach caminá que vach arribá hasta la India Pastinaca, aon tos juro, per lo hábit que porto, que vach vore volá als plumíferos, cosa increíble per a qui no u haygue vist; pero que no me dixo dí cap mentira Maso del Saggio a qui vach trobá allí fet un gran viachán que trencáe anous y veníe les clasques al menut. Com no podía trobá lo que estaba buscán, perque de allí abán se ha de aná per mar, tronán cap atrás, vach arribá an aquelles santes terres aon al estiu los coste lo pa gelat cuatre dinés y lo caldo no res; y allí vach trobá al venerable pare y siñó No-em-blasmeu-si-us-plau, digníssim patriarca de Jerusalén, lo que, per reverénsia al hábit que sempre hay portat de San Antoni, va voldre que veiguera totes les santes reliquies que teníe, y ne van sé tantes que, si vullguera descríuretoles totes no acabaríem may; pero per no dixátos desilusionats ton diré, sin embargo, algunes. Primeramen me va amostrá lo dit del Espíritu San, tan sansé y sano com may u va está abans, y lo tupé del serafín que se li va apareixe a San Francisco, y una de les ungles dels querubíns, y una de les costelles del Verbum, y los vestits de la santa fé católica, y algúns dels rayos de la estrella que sels va apareixe als tres Reys Magos o Reixos, de Oriente o de lleván, y una botelleta en la suó de San Miguel cuan va luchá en lo dimoni, y la mandíbula de San Lázaro y atres. Y com yo libremen li vach entregá les faldes de Montemoreno en llengua vulgar, y algúns capítuls del Caprezio que mol tems habíe estat buscán, ell me va doná alguna santa reliquia, com van sé una de les dens de la santa creu, y una botelleta en una mica del soroll de les campanes del templo de Salomón, y la pluma que tos día del arcángel Gabriel, y un dels socs de San Gherardo de Villamagna, que li vach doná, no fa mol, a Florencia, a Gherardo de los Bonsi, que li té una grandíssima devossió; y me va doná los calius als que va sé rostit lo benaventurat mártir San Lorenzo; y totes estes relíquies les vach portá aquí, y totes les ting.
Y es verdat que lo meu abad may ha dixat que les amostrara mentres no se sertifico si són verdaderes o no, pero ara que per algúns milagres fets per nelles y per cartes ressibides del patriarca se ha assegurat que són verdaderes, me ha consedit la lissénsia per a que to les amostra; pero yo, en temó de confiáles an algú atre, sempre les porto en mí. Sert es que porto la pluma del arcángel Gabriel, per a que no se faigue malbé, a una arqueta, y los calius als que va sé sucarrat San Llorens a un atra, y com les arques se assemellen tan, ya m´ha passat alguna vegada que hay pres la que no ere, y ara me ha tornat a passá; y creén que había portat la arqueta aon está la ploma, hay portat aquella aon están los calius. Lo que no reputo com a errada, sino que me pareix que ha sigut la voluntat de Deu, y que ell mateix me ha ficat la arqueta de los calius a les mans, fénme enrecordá que la festa de San Lorenzo es de aquí a dos díes; y per naixó, volén Deu que yo, al mostrátos los calius en los que lo van rostí, ensenga a les vostres almes la devossió que an ell li hau de tíndre, y aixina en ves de la pluma me va fé pendre los beneits calius bañats en la sang y aigua del cos de aquell santíssim mártir. Y per naixó, fills meus, traéutos les capuches y arriméutos aquí devotamen a vórels. Pero primé vull que sapigáu que consevol que toco estos calius y fa la siñal de la creu pot viure segú tot lo añ de que no li cremará lo foc que nol toco.

Y después de dí aixó, cantán un laude de San Llorens, va obrí la arqueta y va amostrá lo carbó, y después de que un rato la estúpida multitut haguere mirat en reverén admirassió, en mol soroll de peus tots se van arrimá a fray Sebeta, y donán almoynes mes grans de lo que acostumáen, tots li rogáen que los tocare en los calius. Per naixó, fray Sebeta, agarrán aquell carbó en les mans, damún de les camisotes blanques y faldes y datra roba, y als vels de les dones va escomensá a fé les creus mes grans que li cabíen, afirmán que tot lo caliu que se gastáe fén aquelles creus tornáe a apareixe después a la arqueta, com ell habíe vist moltes vegades. Y de tal guisa, en bon profit seu, habén crusat a tots los aldeáns, per aquella rápida invensió se va burlá de aquells que, traénli la pluma, habíen volgut enfótressen de ell. Estos, están al sermó y habén vist lo extraordinari remey que habíe trobat, y cóm se les habíe arreglat y en quines paraules, sen habíen enrit tan que pensáen que sels engancharíen les barres; y después de anássen tots, anán cap an ell, en molta festa li van contá lo que habíen fet, y después li van troná la pluma, que al añ siguién li va valdre tan com aquell día li habíen valgut los calius.
Esta história los va agradá a tota la compañía, y sen van enriure mol en fray Sebeta y la seua peregrinassió, y les reliquies vistes per nell y les que habíe portat.
La reina, com habíe acabat lo radé cuento, y en ell lo seu señorío, se va ficá de peu, se va traure la corona y, rién, lay va ficá al cap a Dioneo, y va di:

- Ara es lo tems, Dioneo, que probos la cárrega que es tíndre que guiá y goberná a les dones; ara eres rey, y reinarás de tal manera que al final del teu gobern u alabarem. Dioneo, ressibín la corona, va contestá rién: 

- Moltes vegades haureu vist reys del ajedrés que són mes majos que yo; y per sert que si me obeíu com a verdadé rey se obeix, tos faré gosá y farem bona festa. Pero dixem estes paraules; gobernaré com puga. Y fen, segóns la costum, víndre al senescal, li va maná lo que teníe que fé mentres durare lo seu señorío, y después va di:

- Valeroses siñores, de diferentes maneres se ha parlat aquí del ingenio del home, de unes cuantes anécdotes que, si la Siñora Licisca no haguere vingut aquí fa un rato (que en les seues paraules me ha donat la materia de les futures narrassións per a demá) me penso que me haguere costat mol tems trobá un tema sobre lo que parlá. Ella, com hau escoltat, ha dit que no teníe cap veína que haguere anat donsella al seu home, y ha afegit que be sabíe cuántes y quines burles seguíen fen les casades als seus homens. Pero dixán la primera part, que es cosa de criatures, penso que la segona té que sé divertida per a parlá de ella, y per naixó vull que demá se diguen, ya que la Siñora Licisca mos ha donat lo motiu, burles que per amor o per salvassió seua han fet les dones als seus homens, habénsen ells donat cuenta o no.

Parlá de tal materia los pareixíe an algunes de les dames que no ere apropiat per an elles, y li rogaben que cambiare lo tema proposat; a lo que lo rey va contestá:

- Siñores, sé lo que hay manat milló que vatres, y com está manat ya no me podreu apartá, considerán que estam a uns tems que con tal de guardás los hómens y les dones de obrá deshonestamen, tota conversa está permetuda. Pos ¿no sabéu que per la peste de este tems los juches han abandonat los tribunals, les leys tan divines com humanes están callades y ampla llissénsia per a conservá la vida se ha consedit a tot hom? Per lo que, si algo se relaje la vostra honestidat al parlá, no per a seguí en les obres res desordenat sino per a que chalon los demés y vatros, no vech perqué dingú tos u pugue traure en cara. Ademés de aixó, la nostra compañía, desde lo primé momén hasta esta hora honestíssima, per res que se digue no crec que en cap acte se taco ni sigue maculada, en la ajuda de Deu. Ademés, ¿quí no coneix la vostra honestidat? a la que no ya les converses divertides sino la temó de la mort crec que no podríe desalentá. Si algú sapiguere que vau dixá de parlá de estes burles, igual sospecharíe que ereu culpables de lo que teníeu que contá, y que per naixó no vau vullgué contáu. Be me honraréu si habéntos yo fet cas a totes, ara, habénme fet lo vostre rey, vullguéreu imposám la ley y no parlá de lo que yo mana. Dixéu, pos, esta temó mes propia de ánims baixos que de los nostres, y bona sort tingue cada una en pensá una bona história. Cuan les siñores van sentí aixó, van di que siguere aixina com an ell li fee goch; per lo que lo rey hasta la hora de sopá va doná a tots llissénsia per a fé lo que vullgueren. Estabe lo sol encara mol alt perque les narrassións habíen sigut curtes; per lo que, habénse Dioneo en los atres jovens ficat a jugá a les birles, Elisa, cridán apart a les siñores, va di: - Desde que estem aquí hay volgut portátos a un puesto, mol prop de aquí, aon no crec que cap de vatres haigue estat, y se diu lo Vall de les Dames; y hasta ara no hay vist lo momén de puguétos portá allí mes que ara, ya que lo sol está encara mol alt; y per naixó, si tos va be víndre, no ting cap duda de que cuan estigáu allí tos ficaréu contentíssimes de habéy anat.

Les siñores van di que abán, y cridán a una de les criades, sense dils res als joves, se van ficá en camí; y no habíen caminat mes de una milla cuan van arribá a la Vall de les Dames. Allí se van embutí per un camí mol estret; a la vora corríe un riuet claríssim, y tot ere mol hermós y en molta sombra, cosa de agraí an aquell tems en que la calina y la basca ere mol gran. Y segóns me va di después una de elles, lo pla que ñabíe a la vall ere tan redó com si haguere sigut dibuixat en un compás, encara que pareguere artifissi de la naturalesa y no de la ma del home; y teníe de volta poc mes de mija milla, rodejat per sis montañetes no mol altes, collets, y al puch de cada una se veíe un edifissi que teníe la forma de un castellet o fortí.

Les faldes de estes montañetes que baixaben cap al pla eren com als teatros les grades hasta la part mes baixa, com a escalóns, estretínse sempre lo sírcul. Y estaben estes faldes, les que miráen cap al michdía, totes plenes de viñes, olivés u oliveres, amelés o armelés, sirés, figueres y atres classes de ábres frutals, sense un pam de terra erm.
Les que miraben al carro del Septentrión totes eren de bosquets de carrasques, freixes (fresnos) y atres ábres verdíssims y mol drets. Lo pla de aball, sense tíndre datra entrada que aquella per aon les dames habíen vingut, estabe ple de abetos, sapíns, sipresos, llorés y de algúns pins, tan ben ordenats com si tots hagueren sigut plantats per lo milló jardiné; y entre ells poc sol o gens, inclús entonses que estabe alt, entrabe hasta enterra, que ere tot un prat de herba minuda y plena de flos de colós. Y ademés de aixó, l´aigua saltáe per les roques y al caure sonáe un brogit mol acorde al oít, y al esquichá pareixíe de llun plata fundida que caíe; y al arribá abaix al planet, arreplegada per una bona séquia, anáe a una estanca o bassa, com a vegades fan al chardí los habitáns de les siudats que poden féu.

Y ere esta bassa no mol fonda, com hasta lo pit de un home, y l´aigua allí estáe mol clara, se veíe lo fondo, que ere de gravilla y pedretes; qui no haguere tingut datra cosa que fé, hauríe pogut contáles. Y no sol al mirá se veíe lo fondo, sino tans peixets navegán per aquí y per allá, que ere una maravilla. Y no estabe tancada per l’atra vora mes que per la terra humida del prat. Lo chorro que desbordabe anáe a pará a un atra sequieta, que portáe l´aigua fora de la vall, corrén cap a les parts mes baixes.

Están aquí les joves dames, después de habéu mirat y alabat tot, sén gran la caló y veén que no podíe vóreles ningú, va dessidí bañás; y manánli a la criada que se quedare al camí per aon habíen baixat, y que mirare si veníe algú y les avisare, se van despullá y van entrá a nadá, y l'aigua amagáe los seus cossos com u faríe un cristal sutil en una rosa roija. Están elles allí, sense que se enterbolire l´aigua, van aná caminán de aquí allá detrás de los peixos, que no teníen aon amagás, y los volíen agarrá a sarpeta; y encara ne van enchampá algún. Después van eixí, se van vestí y sen van entorná, a pas lento, parlán mol de la bellesa de aquell puestet. Arribán al villorrio, a bona hora, van trobá jugán als jovens aon los habíen dixat. Pampínea, rién, los va di: - Pos ya tos ham engañat avui.

- ¿Y cóm? - va di Dioneo-. ¿Escomenséu primé les obres que les paraules?
Va dí Pampínea:

- Siñó nostre, sí.

Y en detalls los van contá de aón veníen, cóm ere lo puesto, a cuan tros estáe, y lo que habíen fet.

Lo rey, sentín parlá de la bellesa del puesto, va volé vórel, y va fé prepará lo sopá a escape; y después de habé minjat, los tres joves en los seus criats, dixán a les dames, sen van aná cap an esta valleta, y fixánsen en tot, com no habíen estat allí may, cap de ells, van alabá alló com una de les coses mes majes del món; se van bañá, se van vestí y com se fée massa tart, van torná cap a la casa, aon van trobá a les dones que dansaben una carola a un aria, cantada per Fiameta; y en elles, acabada esta cansó, entrán en conversa sobre la Vall de les Dames, moltes alabanses se van di.
Lo rey, fen víndre al senescal, li va maná que ensondemá de matí se prepararen les coses y fore portat algún llit per si algú vullguere fé la michdiada. Después de aixó, fen víndre llums y vi y dolsaines, va maná que tot lo món se ficare a ballá; y habén escomensat Pánfilo una dansa per voluntat seua, lo rey, giránse cap a Elisa, li va di:
- Hermosa jove, avui me hau fet lo honor de donám la corona, y yo vull fétos esta nit lo de la cansó; y per naixó ne podrás cantá una que digue lo que mes te agrado.

A lo que Elisa va contestá sonrién que de bona gana, y en veu suaveta va escomensá de esta guisa:

Amor, si de les teues garres yo ixquera

no podríe passá

que datre dels teus hams mes mossegare.

Yo era una chiqueta cuan vach entrá a la teua guiarra

creén que ere gran y dolsa pas,

les armes me vach dixá per enterra

com qui confíe en un que diu verdat,

tú, desleal tirano, eres rapás

y me vas fé caure

en lo teu armamén y en la teua garra fiera.

después, ben apretada en les teues cadenes,

al que va naixe per a sé verdugo meu,

plena de tristes llágrimes y penes

cárcel me vas doná, y me vas pendre lo albedrío;

y es tan du y cruel lo seu señorío

que no poden conmoure

lo seu cor los meus suspiros ni ulleres.

Los meus rogs tots se los emporte lo ven:

dingú me escolte ni me vol sentí,

y, si cada hora creix lo meu tormén,

vivín en doló no sé morí,

¡Ay, dolte, siñó, del meu patí!

Lo que no puc fé

fésu tú, y dónameu lligat en forma fiera.

Y si no vols, per lo menos solta
lo nugo en que me lligue la esperansa.

¡Ah, que la libertat me sigue tornada!

Pos yo tindré, si u fas, confiansa

en torná a sé guapa sense tardansa;

y sense mes patimén

que en blanca y roija flo yo me tornara.

Después de habé acabat la cansó en un suspiro, encara que tots se maravillaren de tals paraules, ningú va ñabé que puguere adiviná quí ere la raó de cantá aixina.
Lo rey, que estabe de bon humor, fen cridá a Tíndaro, li va maná que traguere la cornamusa, y al són de ella va fé ballá moltes danses; y cuan ya bona part de la nit habíe passat, los va di a tots que sen anigueren a dormí.

ACABE LA SEXTA JORNADA.

cornamusa (del francés cornemuse, formada de corne cuerno y muse, divertirse o vagar)

domingo, 18 de noviembre de 2018

dicsionari chapurriau - castellá, E

eclesiástic, eclesiastics eclesiástico, eclesiásticos
ecografía ecografía
ecografíes ecografías
ecológic, ecologics ecológico, ecológicos
economía, economíes economía, economías
económic, economics económico, económicos
económica, económiques económica, económicas
edat, edad edad
edats, edads edades
Edificá – edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquen – edificaría – edificara – edificaré
  edificar
edificada, edificades edificada, edificadas
edificassió edificación
edificassions edificaciones
edificat, edificats edificado, edificados
Edifissi – Cómo se dice edificio en chapurriau ? - Edifissi – Ya sé que es difícil, pero cómo se dice? edificio
editorial (per ejemple, Cossetánia Edissions) editorial
editorials editoriales
educá educar
educades educadas
educassió educación
educat, educats educado, educados
efecte, efectes efecto, efectos
efectivamen efectivamente
efectuada, efectuadas efectuada, efectuadas
efectuat, efectuats efectuado, efectuados
efeméride, efemérides efeméride, efemérides
eficás eficaz
eficassia eficacia
efímera, efímeres efímera, efímeras
égloga, églogues égloga, églogas
   
éissa, eissa, eixa esa
eissadella, eixadella (vore cavegueta), eissadelles, eissadelleta azada
eissamplides ensanchadas
eissamplit ensanchado
eissamplit, eixamplit, enchamplit, fet mes ample ensanchado, hecho más ancho
éisse, eisse, eixe, ixe ese
eissecá, eixecá, eissecás, eixecás levantar, levantarse
eissugamans, eixugamans, toalla per a eixugás les mans toalla para las manos
eissugás, eixugás (les mans) secarse (las manos)
eissugue, eixugue (se) se seca
eix ! Becs ! interjecsió per a demostrá fástic, escrúpol. Eix ! Interjección para demostrar asco.
eixa esa
eixadella azada
eixam, eixams de abelles, abella enjambre de abejas
eixamplín (g) ensanchando
eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixeco, eixeques, eixeque, eixequem o eixecam, eixequéu o eixecáu, eixequen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecarem, eixecareu, eixecaren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - levantar, levantarse
eixecabe, eixecáe levantaba
eixecada levantada
eixecades levantadas
Eixécal ! Levántalo !
eixecála levantarla
eixecáli la falda levantarle la falda
eixécam levántame
eixecán (g) levantando
eixecánli levantándole
eixecánse levantándose
eixecarán levantarán
eixecare levantara
eixecarem levantaremos
eixecaren levantaran
eixecat levantado
Eixécat ! Levántate !
eixecats levantados
eixeco levanto
Eixequéutos ! Levantaos !
eixérrit , fem, femé estiércol, fiemo
eixida salida
eixides salidas
eixíe salía
eixíem salíamos
eixíen salían
eixim salimos
eixín (g) saliendo
eixirá saldrá
eixirán saldrán
eixiríe saldría
eixíssen de la carretera salirse de la carretera
eixit salido
eixits salidos
eixos esos
éixos, eixes, eixos, eixes esos, esas
eje, ejes eje, ejes
ejecussió ejecución
ejecutá ejecutar
ejecutaríen ejecutarían
ejecutiu, ejecutiva, ejecutius, ejecutives ejecutivo, ejecutiva
ejecutós ejecutores
ejemple ejemplo
ejercicio, ejersissi, ejercicios, ejersissis ejercicio, ejercicios
ejersí ejercer
ejersín ejerciendo
ejersínles ejerciéndolas
ejérsit ejército
elecsió, elecsions elección, elecciones
eléctric, eléctrica eléctrico, eléctrica
electrissidat electricidad
electrodoméstic, electrodomestics electrodoméstico, electrodomésticos
elefán, elefans, elefanta, elefantes elefante, elefantes, elefanta, elefantas
elegán, elegans, eleganta, elegantes elegante, elegantes
eleganmen elegantemente
elegit (triat, vore triá) elegido
elemén, elemens elemento, elementos
elemental, elementals elemental, elementales
elevá elevar
elevánse elevándose
elevassió elevación
elevats elevados
elevo elevo
eli! ali!, interjecsió: així así, así
eliminá: elimino, elimines, elimine, eliminem o eliminam, eliminéu o elimináu, eliminen; eliminat, eliminats, eliminada, eliminades eliminar
elíptic, elíptica elíptico, elíptica
ell, ells, ella, elles él, ellos, ella, ellas
elocuén elocuente
elocuenmen elocuentemente
elocuensia elocuencia
embadurná embadurnar
Embadurnaben, embadurnáen embadurnaban
embaixades, embajades embajadas
embaixadó, embajadó, embaixadós, embajadós embajador, embajadores
embalo (me), agarro molta velossidat me embalo, cojo mucha velocidad
Embarás, embarassos Embarazo, embarazos
embarassada embarazada
embarcá, embarcás embarcar, embarcarse
embarcarem embarcaremos
embarcassió, embarcassions embarcación, embarcaciones
embargat embargado
embargo (sin) embargo (sin)
Embassadó, embut, embassadós, embuts embudo
embastida (construcsió), andamio andamio
embaucadó, embaucadós, embaucadora, embaucadores embaucador
embebénse bebiéndose, absorbiendo
embebíen bebían, absorbían
embelesadó embelesador
embescut, embegut embebido, absorto, empapado, enfrascado, ensimismado, concentrado, extasiado, abstraído, absorto, alucinado, centrado, atento
embestí embestir
embestínlo embistiéndole
embobat, abaubat, embobats, abaubats; vore baubo embobado, embobados
   
embolic, embolics, embroll, lío, maraña, follón, barullo, confusió, desorden, embuste, invensió, bola, bulo, mentira, trola embrollos, líos
Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquem o embolicam, emboliquéu o embolicáu, emboliquen – embolicat, embolicada, embolicats, embolicades – embolicán / embolíca (imperatiu) liar, envolver
embolicada, embolicades liada, envuelta, liadas, envueltas
embolicáe, embolicabe liaba, envolvía
embolicál liarlo
embolicámos liarnos
embolicán (g) liando
embolicánles liándolas
embolicánse liándose
embolicare liara, liase
embolicás liarse, envolverse
embolicat, embolicats liado, envuelto, liados, envueltos
emborollá, embrollá, embullá, embolicá, destorbá / embroll, embolic embrollar, embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola
emborrascat, emborrascats emborrascado, emborrascados
emborroná emborronar
Emboscada, emboscades emboscada, emboscadas
embossá, embossás embolsar - atascar, atascarse
embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) atragantado, atragantada
Embotá – ficá a la bota - mellá, despuntá, achatá, desafilá, - ofuscás, insensibilisás, atontás embotar, mellar, achatar, desafilar, despuntar, enromar, ofuscarse, insensibilizarse, acorcharse, anquilosarse, atontarse
embotarem embotaremos
embravit, embravits embravecido, embravecidos
embriagá embriagar
embriagabe embriagaba
embriagadó, embriagadós, embriagadora, embriagadores embriagador, embriagadores, embriagadora, embriagadoras
embriagat, embriagats embriagado, embriagados
embrió, embrions embrión, embriones
embroll, embolic embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola
embromat, embromats, abromat, abromats con niebla
embruixada, embruixades embrujada, embrujadas
embruixáu, embruixéu; embruixá embrujáis
embrutá (brut), embrutí; vore brut ensuciar / ver sucio
   
embrutisquen, embrutixquen ensucien
embuste, mentira embuste, mentira
embustero, embustera, mentirós, mentirosa, mentira, embuste embustero, mentiroso
embusteros, embusteres embusteros, embusteras
embutí embutir, meter
embutíe embutía, metía
embutíen embutían, metían
embutiguere embutiera, metiera
embutínse metiéndose
embutit, embutits embutido, embutidos
embutix (se, s´) mete (se)
embutixgo (me, m´) me meto
emergensia, emerjansia emergencia
emergensies, emerjansies emergencias
emergí emerger, sobresalir, aparecer, flotar, brotar, asomar, germinar, manar, manifestar, nacer, surgir
emigrá emigrar
eminansia, eminensia eminencia, eminencias
eminén, eminens eminente, eminentes
emissora, emissores emisora, emisoras
emita, ermites, per lo camí vert que va a la ermita ermita, ermitas, por el camino verde que va a la ermita
emitíe emitía
emitíen emitían
emitixgo emito
emolumens, salari, sueldo, jornal, remunerassió, cuota, habés, pago, paga, soldada emolumentos, salario, sueldo, jornal, remuneración, cuota, gaje, haberes, pago, paga, soldada
emossió / emosió emoción
emossioná emocionar
   
emossionada, emosionada emocionada
emossionál emocionarlo
emossionán emocionante
emossionat emocionado
emossione, emosione emociona
emossions, emosions emociones
   
empach, empachs empacho, empachos
empalagá, empalagós, empalagosa empalagar, empalagoso, empalagosa
empalagaben empalagaban
empalissada, valla, seto, ras, barrera, estacada, tapia, vallat empalizada, valla, seto, cerca, barrera, estacada, tapia, vallado, cercado
empalmá empalmar
empalme, empalmes empalme, empalmes
empanada, empanades – vore aplastades, aplanades empanada, empanadas – aplastadas
empanánlo empanándolo, aplastándolo
empañá, empañás empañar, empañarse
empañe empaña
empapá (vore amerá) empapar
empapabe empapaba
empapades empapadas
empapat, chopet, chopo, amerat empapado
empapussá, atiborrá empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar
empapussáls empapuzarlos
empapussat, empapussada, empapussats, empapussades empapuzado, empapuzados, empapuzada, empapuzadas
empapusse empapuza
emparellá emparejar
Empastrá – empastrás – empastro, empastres, empastre, empastrem o empastram, empastréu o empastráu, empastren – empastrán – empastrara, empastrares, empastrare, empastrarem, empastráreu, empastraren - aplastar
empastrada aplastada
empastrat aplastado
empastre, empastres, de emplastrum – l'arrós s'ha eixugat y ha quedat fet un empastre – de empastrás, ell se empastre contra la paret – enfermedat de les mules a les barres, la dentadura, lo empastre o fava es una enfermedat que sels fa a les mules prop de les dens. Emplasto – de aplastarse - golpearse : él se aplasta contra la pared.
empatía empatía
empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltarem, empeltáreu, empeltaren injertar
empeltre, oliva, olivé – un empel es un rechito de un ábre que s´ha de plantá y después empeltá, o un abret jove oliva variedad empeltre
empendre emprender, reprender
empéndrel emprenderlo
empéndrels emprenderlos
empeñá empeñar
empeñabe empeñaba
empeñada, empeñades empeñada, empeñadas
empeñat, empeñats empeñado, empeñados
emperadó, emperadós emperador, emperadores
empichorán, empijorán (de pijó, pichó) empeorando (peor)
empijorán empeorando (peor)
empinada empinada
empinades empinadas
empináe, empinabe empinaba
Empinás – yo ting un animalet que ni té os ni té espina y en sentí auló de pichina se empine y se fique dret empinarse
empinat, empinats empinado, empinados
Empleá, empleás - empleo, emplées, emplée, empleém o empleam, empleéu o empleáu, empléen – emplearé, emplearía, empleara emplear, usar
empleabe, empleáe empleaba
empleades empleadas
empleáen, empleaben empleaban
empleáles emplearlas
empleám, empleém empleamos
empleán (g) empleando
empleat, empleats – mal empleat! empleado, empleados – lástima (mal empleado) !
Emplumá - empenachá, castigá, arrestá, processá, prossesá, empapelá emplumar, empenachar, castigar, arrestar, procesar, empapelar
emplumat emplumado
empobrí, empobrís empobrecer, empobrecerse
empobrit, empobrits, empobrida, empobrides empobrecido, empobrecidos, empobrecida, empobrecidas
empobrixen empobrecen
emporta (que yo me) que yo me lleve
emportá, emportás llevar, llevarse
emportada, emportades llevada, llevadas
emportáe, emportabe (se) llevaba (se)
emportáen, emportaben llevaban
emportám llevarme
emportámela llevármela
emportámol llevárnoslo
emportánse llevándose
emportánsel llevándoselo
emportaré llevaré
emportaren llevaran, llevasen
emportaríe llevaría
emportaríen llevarían
emportás llevarse
emportássel, emportassels llevárselo, llevárselos
emportássela, emportásseles llevársela, llevárselas
emportat llevado
Empórtat llévate
Empórtateles llévatelas
emporte (se, s´emporte) lleva (se)
emportem o emportam llevamos
emporten llevan
emportes llevas
emportéutola lleváosla
emporto llevo
empotrá empotrar
empotrada, empotrades empotrada, empotradas
empotrat, empotrats empotrado, empotrados
emprén emprende
emprendedó o emprenedó, emprendedós o emprenedós, emprendedora o emprenedora, emprendedores o emprenedores; empendre emprendedor, emprendedores, emprendedora, emprendedoras; emprender
emprenén emprendiendo
empreng emprendo
empreñá, empreñás enfadar, enfadarse
emprés emprendido
empresa, empreses empresa, empresas
empresonat, a la presó aprisionado, en la cárcel, preso
empuñá empuñar
En mí, en tú, en ell, en ella, en natros, en vatros, en ells, en elles – en coche conmigo, contigo, etc – en coche
enaigües / en aigües enaguas / con aguas
enaigüetes enagüillas
enamoraben enamoraban
enamorades enamoradas
enamoramén enamoramiento
enamoramens enamoramientos
enamorán (g) enamorando
enamoránse enamorándose
enamoraríe enamoraría
enamorás enamorarse
enamorat enamorado
enamorats enamorados
enamorautos o enamoreutos enamoraos
enana, enanes enana, enanas
enanet, enanets enanito, enanitos
enano, enanos, com Jordi Pujol lo mafiós enano, enanos
enarboláe, enarbolabe (se) – se alterabe se alteraba, enarbolaba
encá, encara, vore texto de Ricart Garcia Moya aún
encabritat, encabritats encabritado, encabritados
encadenades encadenadas
encaixá, encajá encajar
encaje, encajes – No es lo mateix mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro. encaje, encajes
encalada, encalades, encalat, encalats – pintat en cal, cals encalada
encaminá, encaminás encaminar, encaminarse
encaminabe, encamináe encaminaba (él, ella)
encaminare encaminara, encaminase
encaminás encaminarse
encaminat, encaminats encaminado, encaminados
Encamino – me fico en camí Encamino – me pongo en camino
encán, encanto, encans, encantos encanto, encantos
encaná, encanás (de plorá) – les campanes tamé se poden encaná - – de tan plorá, se va encaná, no li ixíe la veu Pasmarse o quedarse envarado por la fuerza del llanto o de la risa. - Las campanas también pueden encanarse
encanáe o encanabe (se) se pasmaba por el llanto
encantá, encantás encantar, quedarse como encantado, ensimismado
encantabe o encantáe encantaba
encantada encantada
encantades encantadas
encantadet, encantadets encantadito, encantaditos
encantadó, encantadós encantador, encantadores
encantáe, encantabe encantaba
encantáen o encantaben encantaban
encantamén, encantamens encantamiento, encantamientos
encantat, encantats encantado, encantados
Encante – me encante : me enchise Encanta – me hechiza
encanten encantan
encaparrás (de caparra) encaparrarse, ponerse tozudo con algo, metérsele algo en la cabeza a alguien (de caparra : garrapata)
encaparrás, ficásseli una cosa al cap an algú (tossut) metérsele algo en la cabeza a alguien (tozudo)
encará, concará, encarás, concarás encarar, concarar, encararse
encara, encá aún
encaráen, encaraben (se) Se encaraban
encaramánse encaramándose
encarás encararse
encarcarat de fred, encarcarada de fred (vore carpit) helado de frío, helada
encaríe encarecía
encariñás encariñarse
Encariñat, encariñada, encariñats, encariñades encariñado, encariñada
encarnades encarnadas
encarnassió encarnación
encarnat encarnado
encárrec encargo
encarrecs encargos
encarregá encargar
encarregabe encargaba
encarregaben encargaban
encarregada encargada
encarregades encargadas
encarregáe, encarregabe encargaba
encarregáen, encarregaben encargaban
encarregáes, encarregades encargadas
encarregáli encargarle
encarrégam encárgame
encarregán (g) encargando
encarregánles encargándolas
encarregánlos encargándoles, encargándolos
encarregará encargará
encarregarán encargarán
encarregarem encargaremos
encarregaríe encargaría
encarregaríen encargarían
encarregás encargarse
encarregat encargado
encarregat encargado
encarregats encargados
encarrego, encarrego encargo
encarregue encarga
encarreguen encargan
encarselá, empresoná, ficá a la presó encarcelar
encarselat, encarselats, encarselat, encarselats encarcelado, encarcelados
encasquetá encasquetar
encatarrá, encatarrás costiparse, constiparse
encatarrará (se) costipará (se)
encatarrat costipado, con catarro
encatarro (yo me) – en catarro (en Luisico Raxadel de Valdarrores) yo me costipo – con "catarro", mote de Luis Rajadell de Valderrobres
encatarron encatarren, resfríen
enchampá atrapar, agarrar
enchampades atrapadas, agarradas
enchampats atrapados
enchegá, engegá un motor arrancar un motor
enchís hechizo
Enchisá - me enchise (me encante, chifle) Hechizar, encantar, gustar mucho – me encanta
enchisat, enchisada, enchisats, enchisades hechizado, hechizada, hechizados, hechizadas
enchise hechiza (él, ella)
enchisos hechizos
enchochamén (chocho), enfigamén (figa), encoñamén enchochamiento
enchufá enchufar
enchufat, enchufats enchufado, enchufados
enchufe, enchufes enchufe, enchufes
enchumenera, chumenera chimenea
enclavá clavar
enclavat clavado
enclenque, escuchimisat, arguellat, canijo, raquític, birriós, renacuajo (vore cullerot), débil, fluix, cagarniu enclenque, escuchimizado, canijo, raquítico, birrioso, enfermizo, enteco, renacuajo, débil, flojo
encomaná (comanda) Encargar (en una tienda), encomendar, pedir (pedido)
encomanada pedida
encománam encomiéndame
encomanán (g) encargando
encomanánlo encomendándolo, encargándolo
encomanánlos encomendándoles, encargándoles
encomanat encargado, pedido, encomendado
Encomiable, encomiables – elogiable, loable Encomiable, elogiable, laudable, loable, ponderable, plausible
enconá, avivá, aumentá, cabrejá, enfadá, mosquejá, exasperá, incrementá, intensificá enconar, exacerbar, recrudecer, avivar, aumentar, cabrear, enfadar, exasperar, incrementar, intensificar, enardecer
encongí, encongís encoger, encogerse
encongíx encoge
Encorre – perseguí – sel dels animals o de les persones, la cabra se encorre, ya va bona. estar en celo – perseguir – celo de los animales o de las personas, la cabra está en celo (se corre), “ya va buena”
encorrén (g) persiguiendo, estando en celo
encorríen estaban en celo / perseguían
encortinat, encortinats encortinado, encortinados
encorvat, encorvats, encorvada, encorvades encorvado, encorvados, encorvada, encorvadas
encostes (vore a cascarrulles) a cuestas, a la espalda
encrusa, encruses - ferro per a picá la dalla en martell – yunque hierro para picar la guadaña o dalle – yunque
encubert, encuberts encubierto, encubiertos
encubridó, encubridós encubridor, encubridores
encuentro, trobada encuentro
encuentros, trobades encuentros
endabán, a dabán (vore dabán) alante, delante
endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades endemoniado, endemoniados, endemoniada, endemoniadas
endeviná, adiviná adivinar
endilgá, endosá, encasquetá, llansá, di, parlá, carregá lo mort endilgar, endosar, largar, encasquetar, lanzar, decir, hablar, cargar el muerto
endilgála endilgarla
endilgarém endilgaremos
Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren endiñar
Endissió, endissións, inyecsió, inyecsións Inyección, inyecciones
endivia, endivies (hortalisa) – vore enveja endivia, endivias (hortaliza)
endosá, vore endilgá endosar
endú, endús algo llevarse algo
endúen (se) se llevan
enduguere llevara
endurán llevarán
endurida, endurides endurecida, endurecidas
enduríe (se) llevaría (se)
endurínte endureciéndote
endurirá endurecerá
endurit, endurits endurecido, endurecidos
endússen (per a) llevarse (para)
endut, enduts llevado, llevados
enduye, endúe llevaba
enduyen, endúen llevaban
enemic enemigo
enemics enemigos
enemiga enemiga
enemigues enemigas
enemistat, enemistats enemistad, enemistades
energética, energétiques energética, energéticas
energía, energíes energía, energías
enfadá, enfadás - disgustá, cabrejá, enfurí, encolerisá, encrespá, enervá, exaltá, exasperá, irritá, exitá, contrariá, molestá, indigná, fastidiá, incomodá, incordiá, desagradá, cansá, provocá, enconá enfadar, enfadarse - disgustar, enojar, cabrear, enfurecer, encolerizar, encorajinar, encrespar, enervar, exaltar, exasperar, irritar, excitar, exacerbar, contrariar, molestar, indignar, fastidiar, incomodar, desagradar, cansar, provocar, desazonar, enconar
enfadaba (yo) enfadaba
enfadabe enfadaba
enfadáen, enfadaben enfadaban
enfadaríe enfadaría
enfadaríen enfadarían
enfadaríeu enfadaríais
enfadat, enfadats enfadado, enfadados
enfadéu enfadéis, enfadáis
enfado, enfados, cabrech, cabrechos, cabrejos, cabreo, cabreos enfado, enfados, cabreo, cabreos
enfados (no te) enfades (no te)
enfatisá, enfatissá enfatizar
enfermaben, se ficaben doléns enfermaban
enfermé, enfermero, enfermés, enfermeros enfermero, enfermeros
enfermedat, enfermedats enfermedad, enfermedades
enfermera enfermera
enfermeres enfermeras
enfermería, enfermeríes enfermería, enfermerías
enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen - alineá, afilerá, ordená, colocá, disposá, situá, encaussá, formá, encará, enfocá, apuntá
encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar
enfilar, alinear, ordenar, colocar, disponer, situar, encauzar, formar, encarar, enfocar, apuntar,
encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar
enfilán (g) enfilando
enfilat, enfilada enfilado, enfilada
enfoquen enfocan
Enforcá – enforco, enforques, enforque, enforquém o enforcám, enforquéu o enforcáu, enfórquen pinchar con una horca – ahorcar
enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) enfado, enfadarse
enfortí enfortecer
enfortíl enfortecerlo
enfortíssen, enfortíxen enfortecen, se ponen fuertes
enfotedó, enfotedora, enfotedós, enfotedores burlón, burlona, burlones, burlonas
enfotén (g) riéndose, burlándose
enfoten (sen) se ríen, se burlan
enfoténsen (ells) riéndose, burlándose
enfoteren, enfotegueren burlaran, rieran
Enfótressen, enfótre – yo men enfótego, enfots, enfot, enfotém, enfotéu, enfóten – enfotría – enfoteguera – enfotré burlarse, reirse
enfotríe burlaría
enfotríen burlarían
enfrascás, abstráures, embebís, consentrás, aplicás, dedicás, entregás, interessás, ficás a algo, ocupás,
dedicás en cos y alma, ficá los sing sentits
enfrascarse, abstraerse, embeberse, concentrarse, aplicarse, dedicarse, entregarse, interesarse, meterse, ocuparse, dedicarse en cuerpo y alma, poner los cinco sentidos
enfrasque enfrasca
enfrentá, enfrentás enfrentar, enfrentarse
enfrentades enfrentadas
enfrentamén, enfrentaméns enfrentamiento, enfrentamientos
enfrentás, fé frente enfrentarse
enfrente (se) – enfrente, enfron, en frente, en fron Enfrenta – enfrente (de)
enfrescás enfrescarse
enfrón, enfrente enfrente
enfrontás, enfrentás enfrentarse, confrontar, encarar, contraponer, carear, indisponer, desunir, contrarrestar, oponer, enemistarse, contender, pelear, luchar, combatir, concurrir, desafiar, rivalizar, afrontar, apechugar, apechar, responsabilizar,
plantar cara, hacer frente
enfundá enfundar
engabiat, a una gábia, engabiada, engabiats, engabiades Enjaulado, enjaulada, encarcelado, encarcelada
engalaná engalanar, adornar, acicalar, alhajar, ataviar, empavesar, empenachar, emperifollar, endomingar, ornamentar, adecentar, componer, asear
engalanada engalanada
Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. enganchar – empezar a trabajar
enganchada, enganchades enganchada, enganchadas
engancháen, enganchaben enganchaban
enganchat, enganchats enganchado, enganchados
Engancho Engancho
enganchós, apegalós, herba apegalosa pegajoso, que se enancha o pega
engañ, engañs engaño, engaños
engañá, engañás – engaño, engañes, engañe, engañém o engañám, engañéu o engañáu, engáñen – engañara – engañaría – engañaré engañar, engañarse, mentir, timar, estafar, burlar, fingir, falsear, equivocar, confundir, falsificar, enredar, chasquear, defraudar, desorientar, despistar, encandilar, engatusar, fascinar, liar, seducir, embaucar, aparentar, traicionar, decepcionar, equivocarse, errar, fallar
engañabe engañaba
engañadó, burladó, embaucadó, embelesadó, engañabobos, follonero, folloné, liante, lián, lianta, charlatán, fullero, trampós, trapassé engañador, burlador, embaucador, embelesador, engañabobos, follonero, liante, charlatán, fullero, tramposo, trapacero
engañadós, engañadores engañadores, engañadoras
engañáe, engañabe engañaba
engañáles engañárlas
engañám engañarme
engañán (g) engañando
engañánme engañándome
engañaríen engañarían
engañat, engañats engañado, engañados
engañátos engañaros
engañats engañados
engañe engaña
engañém engañamos
engañen engañan
engañon engañen
engañós, engañosos engañoso, engañosos
engañosa, engañoses engañosa, engañosas
engañosamen engañosamente
engarjolá, encarselá, tancá, apresá, préndre, capturá, enchampá, recluí, cautivá, enreixá, contíndre, detíndre, retíndre, lligá, encadená, esposá, lligá de mans y peus, encadená, sujetá, pessigá, ficá entre reixes, ficá a la trena, ficá al trullo (pero no al trull) aprisionar, encarcelar, encerrar, apresar, prender, capturar, atrapar, recluir, cautivar, enchiquerar, enrejar, contener, detener, retener, aprehender, atar, encadenar, esposar, maniatar, aherrojar, sujetar, coger, asir, poner entre rejas, meter en la trena
engarjolat, engarjolat, de garjola, presó aprisionado, aprisionados
engastá, engastá, encastrá, incrustá, ajustá, ensortijá, acoplá, conectá, encadená, uní, trabá engastar, engarzar, encastrar, incrustar, ajustar, ensortijar, acoplar, conectar, encadenar, unir, trabar
engastades engastadas
engastat engastado
engendrá engendrar, fecundar, procrear, gestar, concebir, reproducir, generar, criar, crear, producir, originar, ocasionar, causar
engendrat, engendrats engendrado, engendrados
engerra, engerres – jarra (en anses) que servix per a tíndrey oli, aigua, vi, olives o algún atra cosa – ve de gerra, gerres, pareix que ve del latín gerŭla, cosa per al transport, bota, carretell, pero en contaminassió de lo árabe jarra ‘hídria’ (les formes algerra -> angerra, engerra, que indiquen la aplicassió del artícul arábic AL) Tinaja, jarra, con asas normalmente
engomada, engomades engomada, engomadas
engomat, engomats (de goma) engomado, engomados
engordí, engordís – ficás (mes) gort, gord – en gallego, leite gordo es lleit grassa, en greix – (yo me) engordíxco, engordíxes, engordíx, engordím, engordíu, engordíxen – engordiré – engordiguera – engordiría engordar
engordín (g) engordando
engordiré engordaré
engordire, engordiguére engordara
engordit, engordits – gort, gorts, gord, gords engordado, engordados – gordo, gordos
engordix, engordíx engorda
engorgossada, engorgossades con la voz tomada
engorgossat, engorgossats (pero no afónic) con la voz tomada (pero no afónico)
engorjá, fé minjá per forsa, engargallá lo minjá (vore empapussá) hacer comer por la fuerza
engorrós, engorrosos, molesto, que moleste, pesat, cargán, fastidiós, incordián, difíssil, complicat, enredat engorroso, engorrosos, molesto, pesado, enojoso, cargante, fastidioso, incordiante, difícil, complicado, enredado
engranaje, engranajes, acoplamén, encaje, articulasió, mecanisme, dispositiu engranaje, engranajes, acoplamiento, encaje, trabazón, articulación, mecanismo, dispositivo
engrassada, engrassades engrasada, engrasadas
engrassat, engrassat (de grassa, greix) engrasado, engrasados
engreimén, ensoberbimén, altanería, arrogánsia, jactánsia, presunssió, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidat, petulánsia engreimiento, ensoberbecimiento, endiosamiento, altanería, altivez, arrogancia, jactancia, presunción, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidad, petulancia
Engreít, engreíts, engreída, engreídes - soberbio, altané, pujadet, arrogán, petulán, jactansiós, orgullós, presumit, cregut, presuntuós, vanidós, chulo, fanfarrón, fantasma engreído, engreída - soberbio, altanero, arrogante, envanecido, petulante, jactancioso, orgulloso, presumido, creído, presuntuoso, vanidoso, chulo, fanfarrón, fantasma
enguañ, anguañ este año
enhorabona, enhorabones enhorabuena, enhorabuenas
enjugassá, enjugassás enjugazar, enjugazarse
enjugassada ENJUGAZADA, absorvida por el juego
enjugassat ENJUGAZADO, absorvido por el juego
enllás, enllásos, enllássos enlace, enlaces
enllassá, fé una llassa enlazar, unir, ligar, liar, juntar, acoplar, conectar, engarzar, empalmar, combinar, enchufar, conexionar, asociar, emparentar, casar, vincular, relacionar
enlluerná, enlluernás (en + llum + erná) cegar, cegarse por la luz
enmarañá, embolicá, enredá, regirá, desordená, desgreñá, confundí, dificultá enmarañar,embrollar, enredar, revolver, desordenar, desgreñar, confundir, dificultar
enmarañánsels enmarañándoselos
enmascarat, enmascarats, enmascarada, enmascarades (vore mascarat) enmascarado, enmascarados, enmascarada, enmascaradas
enmendá, rectificá, reformá, corregí, apañá, arreglá, subsaná, repará, ressarsí, compensá enmendar, rectificar, reformar, corregir, arreglar, subsanar, reparar, resarcir, compensar
enmendáls enmendarlos
enmendaría enmendaría
enmendaríes enmendarías
Enmendat, enmendats enmendados, enmendados
enmendáu Enmendáis – enmendarlo
enmendo, vore enmendá enmendo, arreglo
ennoblí (de noble) ennoblecer
enorme, enormes enorme, enormes
enormemen enormemente
enpresonat aprisionado, aprisionados
enrabiat (vore rábia) encolerizado, enfadado, etc, ver rabia
Enraoná – raoná - discurrí, reflexioná, meditá, pensá, deduí, compéndre, enténdre, analisá, argumentá, inferí, induí razonar, hablar - discurrir, reflexionar, meditar, pensar, deducir, comprender, entender, analizar, argumentar, inferir, inducir
enraonabe razonaba, hablaba
enraonán (g) razonando, hablando
enraóne razona, habla
Enrecorda - espera que men enrecorda Recuerde - espera que me acuerde
enrecordá, enrecordássen, enrecordás recordar, acordarse
enrecordaba acordaba, recordaba
enrecordabe (ell), enrecordáe acordaba, recordaba
enrecordáen, enrecordaben acordaban
enrecordám acordarme
enrecordánmen acordándome
enrecordánsen acordándose
enrecordará acordará
enrecordarán acordarán
enrecordare acordara
enrecordarém recordaremos
enrecordaréu recordaréis
enrecordaríe acordaría
Enrecordat – no men hay enrecordat de dítu no me he acordado de decírtelo
enrecordáten acordarte
Enrecórdaten ! Acuérdate !
enrecorde (sen) Se acuerda
enrecordém recordamos
enrecorden se acuerdan
enrecordes (ten) te acuerdas
Enrecordéuton acordáos
enrecordo (men) me acuerdo
enrecórdossen vosté de lo que me contáe acuérdese Ud. De lo que me contaba
enredat, enredats, enredada, enredadas – embolicat - liat, enmarañat, intrincat, laberíntic, confús, complicat, liós, caótic enredado, liado, enmarañado, embrollado, intrincado, laberíntico, confuso, complicado, lioso, caótico
enregistrada, registrada registrada
enreixá enrejar
enreixades enrejadas
enrellissá, rellissá resbalar
enrellissaré, rellissaré resbalaré
enrevessades enrevesadas
enrevessat, enrevessats - complicat, confús, incomprensible, difíssil, intrincat, liat, embarassós, enmarañat, embolicat enrevesado, complejo, complicado, confuso, incomprensible, difícil, arduo, intrincado, liado, embarazoso, enmarañado, embrollado
enric (men) – No men enric de Enric río (me) – No me río de Enrique
enríe (sen) Se reía
enríen (g), enriénsen riendo, riéndose
enriénmos riéndonos
enrigueren rieran, riesen
enrigues (no ten) no te rías
enrigut, enrit, enrist (mon ham) reido (nos hemos)
enriu ríe
enriuen (sen) ríen (se)
enriure, enríuressen – yo men enric de Enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enríuen rerir, reirse
enríuressen, enriure reirse
enríureten reirte
enriuríe reiría
enrochida, enroigida, enrochides, enroigides enrojecida, enrojecidas
enrochit, enroigit, enrochits, enroigits enrojecido, enrojecidos
enroigíli, enrochíli enrojecerle
enroigíume enrojecedme
enrollá enrollar
enróllat tío – ix a sense notíssies de Gurb en chapurriau enróllate tío
Enroscá – enrosco, enrosques, enrosque, enrosquém o enroscám, enrosquéu o enroscáu, enrósquen – enroscaría – enroscára – enroscaré – Arturo Quintana Font se enrosque la boina, se la fique a rosca enroscar, poner a rosca, como la boina de Arturo Quintana Font
enroscabe enroscaba
enruná - tapá, cubrí en terra alguna cosa, vore enruna enrunar, RAE : construir o solar con casquijo o escombros.
enruna, enrunes - cascots, traballassos, sobres de obra, desperdissis, derribo, brossa, escória, resto Escombros - enruna. 1. f. Ar. Cascote, escombros o desperdicios que sirven para solar. - cascote, desecho, desperdicio, derribo, broza, escoria, resto, zafra
enrunat, enrunats enrunado, enrunados
Ensacá – ensacá les ameles, ensacá un gat y aviál al riu ensacar, poner en un saco, ensacar a un gato y tirarlo al río
ensalmo, ensalmos - en- y salmo : Modo superstissiós de curá en orassións y aplicassió empírica de varies medissines ensalmo, ensalmos, (De en- y salmo). Modo supersticioso de curar con oraciones y aplicación empírica de varias medicinas
ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí. Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén anissat – generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. mantecado con aguardiente
ensangrentada, ensangrentades ensangrentada, ensangrentadas
ensangrentat, ensangrentats (de sang) ensangrentado, ensangrentados
ensayá ensayar
ensayán (g) ensayando
ensayo ensayo
ensegá, derivat de segá, del latín CAECARE, 'segá', y este derivat de CAECUS, 'sego' (com Quico lo cèlio de Tortosa). Encegar - derivado de cegar, del latín CAECARE, 'cegar', y este derivado de CAECUS, 'ciego'.
ensegat en fé algo, ofuscat, prinsipalmen per efecte de una passió desmoderada, furiós - Crech que tan solament un altre se'n trobàs que axí pogués tornar ensegat com tu fayst, Corbatxo 84 - La seva muller... tot ho governava, ab uns crits, uns rebufos y uns cops de geni tan promptes y tan encegats, que ab un altre home menos sofert que ell los trastos hagueran anat a l'ayre, Vilanova Obres, iv, 18. «Quan sa dona està encegada, no mira què fa ni què diu» encegado
enseguida, en seguida, de seguida, deseguida, inmediatamen, rápidamen, volán, seguidamen, al momén, a continuassió, después, ara mateix, ipso facto enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto
ensén enciende
Ensenall - Busquen fenassos per a ensenalls, Pascual Tirado (BSCC, ii, 52). - Objecte fássilmen combustible y destinat a enséndren uns atres fagina, enjuto, támara, encendedor, botafuego
ensendré encenderé
enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés - cremá, insendiá, fótre foc, botá foc, préndre, péndre, alumbrá, fé llum, atisá, avivá, iluminá, inflamá, lluí, abrasá, calentá, insinerá, chamuscá, achicharrá encender, arder, incendiar, prender, asar, alumbrar, atizar, avivar, iluminar, inflamar, lucir, abrasar, calentar, incinerar, chamuscar, achicharrar
enséndreles encenderlas
enséndreli encenderle
enséndrels encenderlos
ensenegada, ensenegades encaparrada, encaparradas
Ensenegás – encaparrás (caparra), ensegás, ficás tossut en fé algo, fótres algo al cap Encaparrarse – NO es como encenegarse, encenagarse, Meterse en el cieno, Ensuciarse, mancharse con cieno, Entregarse a los vicios.
ensenénse encendiéndose
enséng enciendo
enseníe encendía
enseníen encendían
enseñá, mostrá, amostrá enseñar, mostrar, instruir, adiestrar, educar, criar, adoctrinar, ilustrar, alfabetizar, catequizar, iniciar, explicar, aleccionar, preparar, indicar, mostrar, revelar, descubrir, exponer, exhibir, exteriorizar, señalar, ofrecer
enseñabe, enseñáe enseñaba
enseñada, enseñades enseñada, enseñadas
enseñáen, enseñaben enseñaban
enseñáli enseñarle
enseñáls enseñarles
enseñálsu enseñarselo
enseñám enseñarme
enséñam enséñame
enseñámos enseñarnos
enseñán (g) enseñando
enseñánli enseñándole
enseñánlos enseñándoles
enseñanlu, enseñánlay enseñádoselo
enseñansa, adiestramén, dossénsia, instrucsió, educassió, inissiassió, preparassió, catequesis, apostolat,
pedagogía, cátedra, magisteri, programa, doctrina, disciplina, sabé, cultura
enseñanza, adiestramiento, docencia, instrucción, educación, iniciación, preparación, catequesis, apostolado, pedagogía, cátedra, magisterio, programa, doctrina, disciplina, saber, cultura
enseñanses enseñanzas
enseñará enseñará
enseñare enseñara, enseñase
enseñaré enseñaré
enseñaríe enseñaría
enseñat, enseñats enseñado, enseñados
enseñátos enseñaros
enseñáulos enseñadles
enseñe enseña
enseñen enseñan
enseños enseñes
enserat, enserats, enserada, enserades (de sera) encerado (de cera)
ensertá, adiviná, atiná, averiguá, descifrá, descubrí, trobá, topás, topetá – la lingüística es una siénsia de si la enserto la endivino , mes o menos com la astrología. acertar, adivinar, atinar, averiguar, descifrar, descubrir, encontrar, hallar, toparse
ensertada acertada
ensertáe, ensertabe acertaba
Ensertat – assertat acertado
Enserto – si la enserto la endivino, si la asserto la adivino acierto
ensés encendido
ensés encendido
ensesa encendida
Enseses – Un borracho agarrat a una farola y cridán que li óbriguen. Passe un atre gat y li díu : seguíx quirdán, que les llums están enseses. encendidas
Ensiam, lletuga Ensalada, lechuga
ensiclopédia enciclopedia
ensimismat, ensimismats, ensimismada, ensimismades – ve de “en sí mismo” castellá ensimismado, ensimismados, ensimismada, ensimismadas
Ensobiná, ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat - me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám caerse en supino, piernas hacia arriba
ensolsida, caiguda de una paret, terra, edifissi, mina (solsís) caída de una pared, tierra, edificio, mina
ensombrí (de sombra, umbría) ensombrecer
Ensomiá – ensómio, ensómies, ensómie, ensomiém o ensomiám, ensomiéu o ensomiáu, ensómien – ensomiaría – ensomiaré – ensomiára soñar
ensomiaben soñaban
ensomiada, ensomiades soñada, soñadas
ensomiáe, ensomiabe – Ere un chiquet que ensomiabe un caballet de cartó ... (Machado) soñaba
ensomiáen, ensomiaben soñaban
ensomiám soñamos
ensomián (g) soñando
ensomiará soñará
ensomiare soñara, soñase
ensomiat, ensomiats soñado, soñados
ensomie sueña
ensómio, ensomio sueño
ensómios sueñes
ensopegá, ensopegás, entropessá, trobás en algú (topetá, topetás) tropezarse (con), tropezar
ensordida, ensordides ensordecida, ensordecidas
ensordíe ensordecía
ensordit, ensordits ensordecido, ensordecidos
ensordix ensordece
Ensumá – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada olisquear, oliscar, husmear, olfatear, oler, percibir, sentir, notar, advertir, exhalar, desprender, trascender, atufar, heder, apestar, perfumar, aromatizar, despedir,
investigar, sospechar, suponer, vislumbrar, barruntar
ensumare olisqueara
entablá Entablar - entarimar, enmaderar, entablillar, recubrir, forrar, comenzar, iniciar, disponer, preparar, acometer, emprender, causar
entablillá entablillar
entablillarém entablillaremos
entabuchá, entabuchás – yo me entabucho, entabuches, entabuche, entabuchém o entabuchám, entabuchéu o entabucháu, entabúchen – entabucharé – entabucharía – entabuchára entabuchar, faltar el aire por culpa del gas, humo, etc
entabuchats entabuchado, falto de aire por culpa del gas, humo
entaragañat (lo sel), de taragaña estar el cielo tapado, como con una telaraña
entarimat, entarimats, taulat, taulats entarimado, entarimados, tablado, tablados
ente (ser) ente (ser)
entén entiende
entén entiende
entendrás entenderás
Entendre – enteng o entenc, enténs, entén, enteném, entenéu, enténen – entendría – entenguera – entendré entender
entendrí enternecer
entendrís enternecerse
enteném entendemos
entenen entienden
entenénlos entendiéndolos
entenéu entendéis
enteng entiendo
entengáu, entenguéu entendáis
entenguda, entesa, entengut, entés entendida
entengue entienda
entenguen entiendan
entenguen entiendan
entenguere entendiera, entendiese
entengues entiendas
entenía entendía
enteníe (ell) entendía
enteníen entendían
entenimén, coneiximén, señ, comprensió, juissi, raó, dissernimén, intelecto, inteligénsia, talento, capassidat, agudesa, penetrassió, alcáns, entendederas, mollera, servell, ingenio, avenénsia, reconsiliassió, acuerdo, armonía conocimiento, entendimiento
enténs entiendes
enténu entiéndelo
enterá, enterás enterar, enterarse
enteraba enteraba
enterabe (ell), enteráe enteraba
enterada, enterades enterada, enteradas
enterades enteradas
enterámos enterarnos
enterarán enterarán
enterare enterara, enterase
enteráren enteraran, enterasen
enteraríe enteraría
enteraríen enterarían
enterás enterarse
enterat, enterats enterado, enterados
enterats enterados
enterbolí, de térbol, enterbolís – aigües térboles es un llibre de Silvestre Hernández Carné enturbiar, enturbiarse
enterbolit, enterbolits enturbiado, enturbiados
entere entera
enteresa, firmesa, fortalesa, forsa, energía, hombría, integridat, rectitut, rigor, carácter, determinassió, genio, valor, aguante, aplomo, serenidat entereza, firmeza, fortaleza, fuerza, energía, hombría, integridad, rectitud, rigor, carácter, determinación, genio, valor, aguante, aplomo, serenidad
entero (enterás) entero (enterarse) – entero, completo es sansé
Enterrá – enterro, enterres, enterre, enterrém o enterrám, enterréu o enterráu, entérren – enterraría – enterrára – enterraré – yayo, com vol que lo enterrém? - De sé possible, mort, que tos conec o coneixco ! enterrar
enterra, anterra en el suelo, en la tierra
enterrada enterrada
enterrades enterradas
enterradet enterradito
enterradeta enterradita
enterradó, enterradós enterrador, enterradores
enterrál, enterrála enterrarlo, enterrarla
enterráls, enterráles enterrarlos, enterrarlas
enterramén, enterro, inhumasió, exéquies, sepelio, comitiva, cortejo, acudirém a acompañá a Fulano enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
enterránla enterrándola
enterrará enterrará
enterraré enterraré
enterrat, enterrats enterrado, enterrados
enterrémla, enterrámla enterrémosla
enterro, enterros enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
entés, entesos entendido, entendidos (de acuerdo)
entesa, enteses entendida, entendidas (de acuerdo)
entiarra, antiarra en el suelo, en la tierra
entiarro, enterro a Valjunquera, entiarros enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo
entidat, entidats entidad, entidades
entoná entonar
entonáen, entonaben entonaban
entonán (g) entonando
entonat entonado
entono entono
entonses entonces
entopetabe, topetá, ensopegá encontrarse con alguien o darse con algo
entorná, entornássen – ajuntá una porta (entreobrí) volverse, irse de un sitio a donde se estaba antes - entreabrir, entrecerrar una puerta
entornaben (sen) se volvían
Entornada – si es una porta, ajuntada – entreabrir, entrecerrar entornada, entreabrierta, entrecerrada
entornáen, entornaben se volvían
entornáes, entornades entornadas
entornánsen volviéndose, retirándose
entornássen, entorná volverse, retirarse
entorno (men) me vuelvo
Entrá – entro, entres, entre, entrém o entrám, entréu o entráu, entren – entraría – entrara – entraré – entrada acursat Entrar – entrada acortado
entrabe entraba
Entraben entraban
entrada, entrá entrada
entrades entradas
entradó, entradós, pas cap a una finca (entrada); si es en costa, baixadó, baixadós entrador, paso hacia una finca
entráe, entrabe entraba
entráen, entraben entraban
entrán (g) entrando
entrañablemén entrañablemente
Entrañes - órganos, vísceres, tripes, interió, cor, alma, fondo, essénsia, sustánsia, meollo, tuétano, núcleo, sentro, seno, carácter, temperamén, índole, sentiméns entrañas, órgano, vísceras, tripas, asadura, interior, corazón, alma, fondo, esencia, sustancia, entresijo, meollo, tuétano, núcleo, centro, seno, carácter, temperamento, índole, sentimientos
entrare entrara
entraren entraran
entraríen entrarían
entrat entrado
entrats entrados
entráy entar
entre (entrá) entra
entre (prep) tú y yo entre tú y yo
Entrecavá : cavá per damún la terra sembrada, per a tráure les males herbes – espadá entrecavar
entrecavaba entrecavaba
entrecaván (g) entrecavando
entrecavat, entrecavats entrecavado, entrecavados
entrecuix, entre les cuixes entrepierna, entre las piernas
Entrega – que yo entrega Entrega – que yo entregue
Entregá, entregás – entrego, entregues, entregue, entreguém o entregám, entreguéu o entregáu, entréguen – entregaría – entregára – entregaré entregar, dar, donar, otorgar, ofrecer, adjudicar, prestar, proporcionar, ceder, conceder, confiar, traspasar, transferir, transmitir, suministrar, distribuir, repartir, impartir
entregada, entregades entregada, entregadas
entregáe, entregabe entregaba
entregál, entregáls entregarlo, entregarlos
entregáli entregarle
entregám entregarme
entregánli entregándole
entregánse entregándose
entregare entregara, entregase
entregaríe entregaría
entregás entregarse
entregat, entregats entregado, entregados
entrego entrego
entregue entrega
Entregues (plural de entrega) – tú entregues Entregas (pl) – tú entregas
entremesclá, mesclá, confundí o confóndre entremezclar, mezclar, confundir
Entremesclada, entremesclades entremezclada, entremezcladas
entremesclat, entremesclats entremezclado, entremezclados
entremich de atres coses o persones en medio de otras cosas o personas
entren entran
entrená entrenar
entrenada, entrenades entrenada, entrenadas
entrenáls entrenarlos
entrenán (g) entrenando
entrenat, entrenats entrenado, entrenados
Entreobrí – entretancá : trobém al DCVB : La Magdalena mèsse entra duas portas que eran entretancadas e ella de dins scoltaua Jesu Christ, St. Pere Pasqual (ap. Balari Dicc.). Entreabrir – entornar
entressemana, entre semana entre semana
entressuá, de suá trasudar, “sudor frío”
Entressuó, crec que es com la “suó freda” - El De profundis de Tenebres, | qui dóna por, qui dóna febres, | qui fa venir l'entressuor, Colom Nerto 120 Trasudor, “entresudor”, “sudor frío”
Entretán, mentrestán, mentretán : Y mentretant lo passar de les hores ab raons detenia, Alegre Transf. 71. Mentrestant la mare es desfà el pentinat, Ruyra Parada 16.  Mientras tanto
entreté entretiene
entretems, per ejemple, de primavera al estiu entre tiempo
entretenen entretienen
entretenén (g) entreteniendo
Entretenguda, entretengudes entretenida, entretenidas
entreteníe entretenía
entreteníen entretenían
entretenimén, entreteniméns - distracsió, diversió, passatems, esparsimén, hobby, afissió, jolgorio, plaé, recreo, joc entretenimiento, entretenimientos - distracción, diversión, pasatiempo, esparcimiento, hobby, afición, jolgorio, placer, recreo, regocijo, juego
entretenínse entreteniéndose
entretés, entretengut, entretingut entetenido
entretesa, entretenguda, entretinguda entretenida
entretíndemos entretenernos
entretindrá entretendrá
Entretíndre, entretíndres – yo me entreting o entretinc, entreténs, entreté, entretením, entreteníu, entreténen – entretindría – entretinguéra – entretindré entretener, entretenerse
entretíndrela entretenerla
entretíndrem entretenerme
entretíndres entretenerse
entretíndretos entreteneros
entretindríe entretendría
entreting entretengo
entretinga entretenga
entretinguda entretenida
entretingue entretenga
entretinguen entretengan
entretinguérem (mos) entretuviéramos (nos)
entretingut, entretinguts, entretengut, entretenguts entretenido, entretenidos
Entreu – entréu Entrais – Entrad
entreuberta, entreubertes entreabierta, entreabiertas
entristí entristecer
entristix entristece
entro entro
entron entren
Entropessá, ensopegá – yo entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) – potsé del latín incĭppĭcare tropezar (con)
entropessada (una), entropessades tropiezo (un), tropiezos
entropessán (g) tropezando
entropessará tropezará
entropessáren tropezaran, tropezasen
entropessaríe tropezaría
entropessáu tropezáis
entropésse tropieza
entropessém tropezamos
entropéssen tropiezan
entropésses tropiezas
entropesséu tropezáis
Entropesso tropiezo
entussiasmat, emossionat, apassionat, ardorós, exaltat, entusiasta, delirán, embriagat, eufóric, contén, satisfet entusiasmado, emocionado, apasionado, ardoroso, exaltado, entusiasta, enardecido, delirante, embriagado, eufórico, contento, satisfecho
entussiasme entusiasmo
envá (paret), enváns tabique, tabiques
envalentonás, envalentoná envalentonarse, envalentonar
envecha, enveja envidia
envechada, envejada, envechades, envejades envidiada, envidiadas
envecháe, envechabe envidiaba
envecháli envidiarle
envechat, envejat, envechats, envejats envidiado, envidiados
envechats, envejats envidiados
envéchen, envégen envidian
enveches, enveges envidias
envechós, envechosos, envejós, envejosos envidioso, envidiosos
Envejá – envejo, enveges, envege, envegém o envejám, envegéu o envejáu, envégen – envejára – envejaré – envejaría envidiar
enveja, enveges envidia, envidias
envejats envidiados
envejós envidioso
envejosa envidiosa
envejoses envidiosas
envejosos envidiosos
Envellí – envellixgo o envellixco, envellíxes, envellíx, envellím, envellíu, envellíxen – envelliguéra – envelliría – envelliré envejecer
envellida, envellides envejecida, envejecidas
envellín (g) envejeciendo
envellit, envellits envejecido, envejecidos
envenades (de vena) vendadas
envenenada (veneno) envenenada
Envenenat (veneno) envenenado
envergadura, amplada, tamañ, mida, extensió, dilatassió, altura, amplada, mida o medida,
importánsia, relevánsia, realse, trascendénsia, magnitut
envergadura, amplitud, extensión, dilatación, altura, anchura, medida, importancia, relevancia, realce, trascendencia, magnitud
enviá enviar
enviabe enviaba
enviabem, enviáem enviábamos
Enviada, enviades enviada, enviadas
enviáen, enviaben enviaban
enviál enviarlo
enviála enviarla
enviáles enviarlas
enviáli algo per a Nadal enviarle algo para Navidad
enviám enviamos
envíam envíame
envíameles enviármelas
envián (g) enviando
enviarán enviarán
enviaré enviaré
enviaren enviaran, enviasen
enviaríe enviaría
Enviás – Aixó no pot enviás empaquetat aixina Enviarse – Esto no puede enviarse empaquetado así
Enviat, enviát, enviats, enviáts enviado, enviados
enviátos enviaros
enviats, enviáts enviados
envíe envía
envíen envían
enviéu enviais, enviad
enviéumeles enviádmelas
enviéumels enviádmelos
Envíomos vosté envíenos (ud)
enviscá, untá, pringá en visc enviscar, pringar con pasta hecha de muérdago (visc)
enviscat, enviscats, enviscada, enviscades pringado con visc, muérdago
enviudá enviudar
enviudat enviudado
enze, ense : tonto, baubo, rudo (ruc), curt d´entenimén tonto, bobo, papanatas, rudo, corto de entendederas
epicureísme, hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé epicureísmo, hedonismo
epicúreo, epicúreos - hedonista, sensual, voluptuós, sibarita, gosadó, refinat, comodón epicúreo, hedonista, sensual, voluptuoso, sibarita, gozador, refinado, comodón, mundano
epiléptic epiléptico
Epístola, epístoles – Les epístoles que escribíe Pistoles de Beseit a Thailandia epístolas
Época, époques época, épocas
equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
equip, equips equipo, equipos
equival equivale
equiváldre equivaler
equivalixen equivalen
equivocá equivocar
equivocada, equivocat equivocada, equivocado
equivocadamen equivocadamente
equivocades equivocadas
equivocáles equivocarlas
equivocáles equivocarlas
equivocán (g) equivocando
equivocat equivocado
equivoques (te) equivocas (te)
era, eres de bátre y trillá era, eras de batir y trillar
ere (sé) era (ser)
eren eran
éreu érais
erguit erguido
erissades erizadas
erissó, arissó erizo
erissó, erissóns (vore arissó) erizo, erizos
Erm , erma yermo, yerma
ermitañet ermitañito
ermoña, almoina, limosna, del latín tardá *alemosina, del grecolatín eleēmosyna, del griego eclesiástic ἐλεημοσύνη ‎(eleēmosýnē, «piedad, compassió»). limosna
erossió erosión
erossionades erosionadas
errá errar, cometer un error
errabe erraba
error, se pronúnsie la r final, errors, errá error, errores
ert, encarcarat de fred, fret, carpit, carpidet, gelat, erts, erta, ertes helado de frío
erupsió erupción
Esbadocá – te esbadocaré lo cap de una cassada agrietar, abrir – te abriré la cabeza de un golpe con el “cas”
esbadocáe, esbadocabe agrietaba
esbadocánlo agrietándolo
esbadocat, esbadocada (una caña) agrietado, agrietada
Esbandí - los plats - fé que sen vaigue una cosa que está reunida enjuagar, aclarar – esparcir, despejar
esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren - assustá, acolloní, aterrá, aterrorisá, horrorisá, alarmá, assombrá, enloquí, ahuyentá, expulsá, fótre fora, rechassá, alluñá espantar, asustar, aterrar, aterrorizar, horrorizar, alarmar, asombrar, enloquecer, ahuyentar, expulsar, echar, rechazar, alejar
Esbarrá, esbarrás, espantá, espantás, assustá, assustás – probablem d'un verb llatí vulgar *dis-varare o *ex-varare, ‘fer canviar de direcció, desviar’, que té abundosos representants en els dialectes de la Península Ibèrica (cast. esvarar ‘resbalar’, desbarrar ‘equivocarse, caer en error’, etc.). Cf. la informació que en dóna V. García de Diego (RFE, vii, 120 i ss.). esbarrarse, espantarse – desbarrar : disparatar, desatinar, desvariar, errar, meter la pata
esbarráben, esbarraben, esbarráen (se) se espantaban
esbarrada, esbarrades espantada, espantadas
esbarrapardals, ninot de palla y roba per a esbarrá pardals, esbarramuixóns, estaquirot, espantapájaros espantapájaros
esbarrat, esbarrats espantado, espantados
esbarrejá (los cassadós), esbarrá animals com los jabalíns per a cassáls espantar animales para cazarlos
esbarrejada, de esbarrejá, esbarrá batida para asustar a los animales y cazarlos
esbarro (yo) espanto, asusto
esbatussá vapulear, varear, golpear
esbatussada vapuleo, vareo, golpes, vapuleada, vareada, golpeada
esbatussat vapuleado, golpeado, vareado
esbatússen vapulean, golpean
esbelt, prim, estilisat, fi, elegán, majo, pincho, pito, guapo, garbós, airós, en donaire, delicat, grássil, sutil, ligero esbelto, delgado, estilizado, fino, elegante, bello, apuesto, garboso, airoso, gallardo, donairoso, delicado, grácil, sutil, ligero
esbeltes esbeltas
esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren – podá la viña y tráureli los brots que sobren desbrozar, podar la viña y quitarle los brotes que sobran
Esbós, esbossos esbozo, esbozos
Escabechá – escabecho, escabeches, escabeche, escabechém o escabechám, escabechéu o escabecháu, escabéchen – escabecharía – escabechára – escabecharé (te) escabechar, poner en escabeche
escabechat (p) escabechada, escabechats, escabechades escabechado, escabechada
escabeche (ficá en), escabeches – ficá en vinagre, oli, all, per ejemple, lo peix verat o varat escabeche, poner en - conserva, aderezo, adobo, aliño
escachí, esquichá salpicar
escachida, esquichada salpicadura, chorreo, rociada, aspersión, lluvia, chorro, salpicón, salpique
escachín (g) esquichán salpicando
Escachit – esquichat, esquichada salpicado, salpicadura
escadors , d'escadors, escudors, desaparellat, que sobre de un conjún, com un calsetí sense parell. desaparejado, que sobra de un conjunto, como un calcetín sin pareja
escafandra, escafandres escafandra, escafandras
Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada, per ejemple un conill en diarrea, sen moren mols – cagat de temó Con diarrea, cagado de miedo – aragonés: escagarzo: Flora acuática; muscíneas y talofitas, verdes, filamentosas, que cubren las piedras de un río, en verano sobre todo.
escalá escalar
escala (scala latín) escalera
escaldat escaldado
escales escaleras
escaló, escalóns escalón, escalones
escalonades escalonadas
escalóns escalones
escalpel, escalpels, escarpel, escarpels (diferén al escarpe, escalpre) escalpelo, escarpelo, bisturí, estilete, hoja, lanceta
escalpre, escarpe escalpelo
escalpre, escarpe (latín scalprum), escalpret, escarpet formón, escoplo, cincel
escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren espatarrar, abrirse de piernas
escamochá un ábre, tallá totes les branques grosses y dixá sol la forcacha per a que torno a moure. cortar todas las ramas gordasde
Escampá (fem) - descampá, aclarís (lo tems), clarejá, despejás, serenás, calmás esparcir, descampar, aclarar, clarear, despejar, abrir, serenar, calmar, cesar
Escampabe, escampáe Esparcía, escampaba
escampades, escampadetes esparcidas
escampán (g) esparciendo
escampánla esparciéndola
escampánse esparciéndose
escampat (fem), escampada, escampats, escampades esparcido (fiemo, estiércol), esparcida
escampats, escampadets esparcidos
escandalisál Escandalizarlo, escandalizallo
escandalisare escandalizara
escandalisat, escandalisada escandalizado, escandalizada
escándol, escándalo, escándols, escándalos escándalo, alboroto, vocerío, griterío, barahúnda, jarana, follón, tumulto, confusión, altercado, disputa, gresca, desenfreno, descaro, desvergüenza, inmoralidad, provocación
escansiá, abocá vi, serví sidra escanciar, verter, echar, servir, beber
escansie escancia
escantellá, descantellá descantillar, romper una cosa por el canto.
escapá, escapás escapar
escapá, escapás escaparse
escapabe, escapáe escapaba
escapada, escapades escapada, escapadas
escapán (g) escapando
escapánse escapándose
escaparate, escaparates escaparate, escaparates
escaparíen escaparían
Escaparrá, descapsá, escapsá, tallá lo cap – Puix lo carbó y lo demés | que la gent ha de comprar | ho venen al preu que volen, | doncs vaigen a escaparrar! (a cascála) decapitar, cortar la cabeza – enviar a alguien a cascarla
escapat escapado
escapatória escapatoria
escape, escapes escape, escapes
escapulari, escapularis escapulario, escapularios
escarabicha cucaracha
escarbá escarbar
escarbacho, escarbachos / Mote de un pueblo escarabajo, escarabajos
escarbat (animal) escarabajo
escarbat (p) escarbado
escarlata escarlata
escarmén escarmiento
escarmentada escarmentada
escarmentáen, escarmentaben escarmentaban
escarmentat escarmentado
escarmento escarmento
escarpe, escalpre (latín scalprum) Formón, escoplo, cincel
escarramat, escamarrat abierto de piernas
escarransit, escarransida (vore arguellat) arguellado, delgado, poca cosa
escás, escassos, escassa, escasses escaso, escasos, escasa, escasas
escassísima, mol escassa escasísima
escayola, escayoles, escayolista, - estuco, ges, alchés, engessat, lluít escayola, escayolas, escayolista, estuco, yeso, enyesado, enlucido
Escena, escenes Escena, escenas
escenari, essenari, escenaris, essenaris - escena, taulat, taules, plató, escenografía, decorat, marc, ambién, atmósfera, sircunstánsia, contexte escenario, escenarios, escena, tablas, tablado, proscenio, plató, escenografía, decorado, marco, ambiente, atmósfera, circunstancia, medio, contexto
Esclafá , esclafás – (un ou contra enterra) - esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren chafar, chafarse, un huevo contra el suelo
esclafat chafado, roto
esclafí, fé un soroll sec produít per un cos que se trenque, que de dispare en forsa chasquir, estallar
esclafí, fótre un esclafit soroll de un cop
Esclafit, esclafits chasquido, estallido
Esclafitá , vore esclafí, esclafitada golpe, chasquido, estallido
esclavissades esclavizadas
esclavitut esclavitud
esclavituts esclavitudes
Esclavo, esclau, esclava, esclavos, esclaus, esclaves Esclavo, esclava, esclavos, esclavas
esclop, esclops, latín sclŏppus, sabata de fusta, soc, socs, sueco, suecos - Tros de soca de olivé u olivera, en alguna arraíl y rechitos, per a plantá y empeltá después. zueco, zuecos, madreña, madreñas, almadreña, almadreñas – trozo de tronco de olivo con retoños o brotes para plantar e injertar.
escofanse calentándose al fuego
escofás al foc, calentás calentarse al fuego -
caldear, entibiar, templar, achicharrar, asar, asfixiarse, abrigarse, excitarse, enardecerse, avivarse, exaltarse, enfervorizarse, irritarse, enfadarse, animarse, entonarse, golpear, azotar, pegar, zurrar, apalear, atizar
Escola, escoles (latín schŏla) Escuela, escuelas
Escolástic, escolástics Escolástico, escolásticos
escoltá escuchar, escoltar
Escólta ! Escucha !
Escolta, escoltes escolta, escoltas
escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) – escoltára – escoltaré – escoltaría escuchar, oír, escoltar
escoltáen, escoltaben escuchaban
escoltála escucharla
escoltáls, escoltáles escucharlos, escucharlas
escoltám escucharme
Escóltam ! Escúchame !
escoltán (g) escuchando
escoltánlo escuchándolo
escoltánlos escuchándolos
escoltaré escucharé
escoltát, escoltat escuchado, escoltado
escoltats escuchados, escoltados
escolte escucha
escolten escuchan
escoltéu escuchad, oíd
Escoltéume escuchadme
Escolto escucho
escolton escuchen
escombro, escombros escombro, escombros
escomensá, prinsipiá, inissiá, originá, entablá, incoá, inaugurá, empéndre, obrí, fundá, estrená, náixe, generá, aparéixe, surgí empezar, comenzar, principiar, iniciar, originar, entablar, incoar, dar comienzo, inaugurar, emprender, abrir, fundar, estrenar,nacer, generar,aparecer, surgir
escomensaba empezaba
escomensabe, escomensáe empezaba
escomensaben empezaban
escomensábes empezabas
escomensáem, escomensabem empezábamos
escomensáen, escomensaben empezaban
escomensáeu empezábais
escomensamén comienzo
escomensaméns (los) comienzos (los)
escomensán (g) empezando, comenzando
escomensará empezará
escomensarán empezarán
escomensarás empezarás
escomensaré empezaré, comenzaré
escomensáre empezara, empezase
escomensat empezado
escomensats empezados
escoménse empieza
escomensém empezamos
escoménso empiece
escoménson empiecen
escopeta, escopetes escopeta, escopetas
escorcholí, descorcholí (despullat, despullada) desnudo
escórre, escórres – escórrego, escorres, escorre, escorrém, escorréu, escórren – escorrería – escorreguera – escorreré Escurrir – correrse
escorsa (de pi) – latín: scortĕa - Pell o cuberta exterió del trong y branques de les plantes lleñoses. corteza de un árbol
Escoscat, escoscada - persona ordenada y llimpia que va sempre impecable.  escoscado, persona ordenada y limpia que va siempre impecable. 
escote, escotes, escot, escots – pitral, pitralera, canalet, canal, balcó, balconet, balconada, pechuga, pechúa (Beseit), prorratech (a escote), derrama, prorrata, cuota, partissipassió escote, escotes, descote, abertura, cuello, busto, seno, prorrateo, derrama, prorrata, cuota, participación
escotilla, escotilles (es cotilla = es chafardé, bachillé) escotilla, escotillas
escribanía, escribaníes escribanía, escribanías
escribén, escribéns escriba, escribas, escribano, escribanos
escribíe escribía
escribíen escribían
escribím escribimos
escribín (g) escribiendo
escribínles escribiéndolas
Escric escribo
escrigue escriba
escriguéra (yo) escribiera, escribiese
escriguére (ell) escribiera, escribiese
escrit escrito
Escrita – esta carta está escrita a fecha 12-10-1492 escrita (carta)
escrita (peix), ralla, escrites escrita, ralla, rallas, escritas
escrites escritas
Escritó, escritós Escritor, escritores
escritora, escritores (la gata Christie) escritora, escritoras (la gata Christie)
escrits escritos
escritura, escritures escritura, escrituras
escriure escribir
Escriure – escric, escrius, escriu, escribím, escribíu, escríuen – escriuría – escriguéra – escriuré escribir
escríureu escribirlo
escriuréu escribiréis
escriuríe escribiría
escrius escribes
escrúpol, escrúpols (latín scrupulum) -
reparo, miramén, aprensió, asco, remilgo, melindre, delicadesa, afectassió, consiénsia, reconcomio, ressel, prejuissi, esmero, pressisió, sel, exactitut
escrúpulo, escrúpulos -
reparo, miramiento, aprensión, asco, remilgo, melindre, delicadeza, afectación, conciencia, reconcomio, recelo, resquemor, prejuicio, escrupulosidad, esmero, precisión, celo, exactitud, minuciosidad
escrutá escrutar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
Escudella , escudelles, tazón, cazo, plat mol fondo, bol – Aragonés: ESCUDILLAR. Echar el caldo en las sopas, el chocolate en los pocillos o jícaras etc. / de aquí ve la típica escudella "catalana", tan catalana com la sardana, lo ball sardo de Cerdeña, Sardegna. escudilla, tazón, cazo, plato, cuenco, bol, vasija
escudriñá, indagá, investigá, inquirí, mirá, observá, aguaitá, fisgá, rebuscá, bachillejá, furgá escudriñar, indagar, investigar, inquirir, mirar, observar, fisgar, rebuscar, hurgar
Esculapio, meche, dotó, Asclepio o Asclepios en griego Esculapio (médico)
Esculipiá – esculipiat – m´han esculipiat jugán al guiñot al bar de les eres. - escurá, escurat, esculat (Tamarite) Esculipiar. Dejar a alguien sin nada en un juego en el que se apuesten cosas, por norma general juegos de cartas.
escull, bon aspecte, fa bon escull, está sano y tíndre salut buen aspecto
escullós, fi, sano, de bona presénsia y bon coló fino, sano, de buena presencia y buen color
escultura, escultures  "me han esculipiaó jugando a los seises en el casino"
escupiñá escupir
escupiñála escupirla
escupiñém escupimos
escurá (los plats) fregar los platos
escurina, escurines, oscurina, oscurines (oscur, fosc) oscuridad
escurrí, escurrís escurrir, escurrirse
escurríen escurría
escursió, excursió excursión
escursións, excursións excursión, excursiones
Escurzó, escurzóns, escursó, escursóns - serp Vipera berus, no sol passá dels 60 cm. de llargada, de coló gris fosc en taques negres, en lo cap triangulá y la picada o fisonada mol venenosa. víbora, vipera berus.
escusa, excusa excusa
escut, escuts escudo, escudos
esfardacho, fardacho , esfardachos, fardachos – vore sargantana lagarto, lagartos
esfelíssia, mal de – embólia, ictus ictus, embolia
esfereta, boleta, esfera minuda esferita, bolita, bola pequeña
esfonrá, esfonrás (paret, edifissi), vore enruná hundir, hundirse (pared, edificio)
esfonrat, esfonrada (enrunat, enrunada, sorsit, sorsida) pared caída, edificio arruinado
esforcá, penjá a la forca ahorcar
esfors, esforsos esfuerzo, esfuerzos
esforsá, esforsás esforzar, esforzarse
Esforsá, esforsás (típic del nostre amic Francisco Escudero, que no se esforse ni per a cagá no sigue que se hérnio) - luchá, pugná, afanás, treballá, bregá, desvelás, fatigás, desvivís, esmerás, intentá, procurá esforzarse, esforzar, luchar, pugnar, afanarse, trabajar, bregar, desvelarse, fatigarse, desvivirse, esmerarse, intentar, procurar
esforsabe, esforsáe esforzaba
esforsaben, esforsáen esforzaban
esforsáe, esforsabe esforzaba
esforsánse esforzándose
esforsare esforzara
esforsaré esforzaré
esforsaréu esforzaréis
esforsat esforzado
esfórsen esfuerzan
esforséutos esforzaos
Esfrega, esfregues, fricsió, massaje friega, friegas - fricción, masaje
esfumá, esfumás - apagás, difuminás, atenuás, borrás, desfés, diluís, dissipás, escurrís, evaporás, colá, escabullís, fugás, fugí, marchá apagar, difuminar, atenuar, velar, borrar, difuminarse, desvanecerse, diluirse, disiparse, escurrirse, evaporarse, largarse, escabullirse, fugarse, huir, marcharse
esfumán (g) esfumando
esfumat esfumado
Esgarrá – rasgá, destrossá, chafá, rajá, descuartissá, despedassá desgarrar, rasgar, destrozar, romper, rajar, descuartizar, despedazar
esgarrada desgarrada
esgarramantes, persona que no fa correctamen la faena que li han manat y provoque una situassió de desorden desgarramantas, persona que no realiza correctamente la tarea encomendada y provoca una situación de desorden
esgarránli desgarrándole
esgarrañá (de esgarrá), ferí en les ungles o en un atra cosa que esgarrape o talle. arañar, rasguñar
esgarrañabe, esgarrañáe arañaba, rasguñaba
Esgarrap, esgarraps Arañazo, arañazos
esgarrapá, ferí en les ungles arañar
esgarrapabe, esgarrapáe arañaba
esgarrapán (g) arañando
esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen - Causá estremimén o tremoló convulsiu com efecte del fred, de la fiebre, de un soroll estridén, de una emossió intensa (DCVB) – sensassió cuan la tiza rasque a la pizarra - Efecte que mos causse la llima cuan done en fals (dicsionari de aragonés) espeluznar, escalofriar, estremecer - Efecto que nos causa la lima cuando da en falso
esgarro, esgarros desgarro, desgarros
esglay, esglai – Po, temó, sorpresa – fred, fret Espanto – frío, escalofrío
esglayá, esglayás tener miedo O frío
esglayadet, esglayadeta (vore esglayat) tener miedo O frío
esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades – esglay, esglai – tíndre temó O fret tener miedo O frío
esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa desván
esma, esmo, alé, aliento, respirassió aliento, respiración
esmalt esmalte
esmeralda esmeralda
esmeraldes esmeraldes
esmeránse esmerándose
esmero esmero
esmirriat, esmirriada (vore arguellat) - flaco, enclenque, escuálit, raquític, arguellat, cagarniu, consumit esmirriado, esmirriada, flaco, enclenque, escuálido, raquítico, consumido, enteco
esmochat (ábre), esmochá, talláli a un ábre totes les rames per a que torno a moure o llansá cortarle a un árbol todas las ramas para que vuelva a lanzar
esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen amolar, afilar, afilador - aguzar, afinar, acerar, adelgazar, ahusar, sutilizar
esoterisme, esotéric, amagat, ocult, secret, enigmátic, misteriós, impenetrable, com los llibres de Carlos Ollés Esoterismo – esotérico, oculto, escondido, secreto, enigmático, misterioso, impenetrable
Espabil ! Espabila !
espabilá, avivá, insitá, espolejá, arreá, despertás, despejás espabilar, avivar, aguzar, incitar, espolear, atizar, despertarse, despejarse
espabilá, espabilás - despertá, avivá, insitá, estimulá, espolejá, despabilá,
avispás, apañás, valés, adepéndre
Espabilarse - despertar, avivar, incitar, estimular, espolear, despabilar,
avisparse, apañarse, valerse, aprender
espabilat, espabilada, espabilats, espabilades espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas
espadá, vore entrecavá entrecavar
espai espacio
espais espacios
espala, espales paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda
espaleta - escápula, omóplato, xifoides, paleta, espala : esquena (Fondespala) paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda
espán, espanto espanto
espantá espantar
Espantall - fantoche, mamarracho, facha,
pelele, esbarramuixóns (espantapájaros)
espantajo, fantoche, mamarracho, facha,
pelele, espantapájaros
espantám espantarme
espantat, espantát, espantats espantado, espantados
espanto, espán espanto
espantós espantoso
espantoses espantosas
España España
española española
esparadrap, esparadraps esparadrapo, esparadrapos
Espardeña, espardeñes, espardeñeta, espardeñetes, (de espart) - sandalia, abarca, chanclo, sabata zapatillas de esparto, alpargata, sandalia, esparteña, alpargate, abarca, chanclo, zapatilla
esparsí esparcir
esparsís esparcirse
espart (latín spartu), planta gramínea de diferéns espéssies del género Stipa, com la Stipa tenacissima (mol tenás), que té les fulles mol fortes, filiformes, panolla de coló groc y té gran aplicassió com a matéria textil per a la fabricassió de cordes, vensills, calsé (ESPARDeñes), etc esparto
espart, esparts esparto, espartos
esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols – eixoriqué cernícalo, gavilán
espasa, espases, espaseta, espasetes espada, espadas, espadita, espaditas
espasmo, espasmos, contracsió, convulsió, tremoló, ataque espasmo, espasmos, contracción, convulsión, sacudida, temblor, ataque
espassial espacial
espassiosa espaciosa
espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas
espectácul espectáculo
espectáculs espectáculos
espectadó, espectadós, espectadora, espectadores, assistén, concurrén, presén, oyén, concurrénsia, públic, auditori, audiénsia, assisténsia espectador, asistente, concurrente, presente, oyente, concurrencia, público, auditorio, audiencia, asistencia
espectativa, expectativa, esperansa, possibilidat, perspectiva, probabilidat, eixida expectativa, esperanza, posibilidad, perspectiva, probabilidad, salida
espectatives espectativas
especuladó, especuladós especulador, especuladores
especulassió especulación
especulassións especulaciones
espejismo, espejismos espejismo, espejismos
espejismos espejismos
espelletá, despelletá, despellotá quitar la piel, desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar
espelletal, despelletal, tráureli la pell, despellotal quitarle la piel
espelussada, despelussada despeinada
espelussat, despelussat despeinado
espenses (a) , a expenses a expensas, costas, gastos
espenta, espentes empujón, empujones
espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) empujar
espentabe empujaba
espentáe, espentabe empujaba
Espéntam ! A la andruja o columpio Empújame ! En el columpio
espentán (g) empujando
espentánla empujándola
espentánlo empujándolo
Espéntat ! Empújate !
espentats empujados
espente empuja
espenten empujan
espentes Empujones – empujas
Espentéules empujadlas
Espentéulos empujadlos
espentó, espenta empujón
espentolá destrozar, romper
espentolá, estripá, destripá, chafá, malmétre, fé malbé – ve de péntol (tros) – Tampoc ere estrany que de aquells claus penjare bé un bon péntol de cansalada Pascual Tirado (BSCC, vii, 323) romper, destripar, estropear
espentolada, espentolades destrozada, destrozadas
espentolánse destrozándose
espentolat, espentolats destrozado, destrozados
espentóns, espentes empujones
esperá, aguardá esperar, aguardar
esperaba esperaba
esperabe esperaba
esperábem esperábamos
esperaben esperaban
esperada esperada
esperáe, esperabe esperaba
esperáen, esperaben esperaban
esperáes, esperabes esperabas
esperál esperarlo
esperáls esperarlos
esperám esperarme
esperán (g) esperando
esperánlo esperándolo
esperánlos esperándolos
esperánme esperándome
esperansa, es lo radé que se pert esperanza, es lo último que se pierde
esperánse esperándose
esperanses esperanzas
esperarém esperaremos
esperárem esperáramos
esperaríes esperarías
esperat esperado
espérat, espéra espérate
esperáteu esperártelo
Espere - ell espere - ell es Pere Espera – él espera - él es Pedro
esperém esperamos
esperen esperan
esperéu esperad
esperéutos esperad (esperaros)
esperiánsia, experiánsia, experiénsia experiencia
esperiánsies, experiánsies, experiénsies experiencias
esperimén, esperiméns, experimén, experiméns experimento, experimentos
espero espero
esperon esperen
esperos (no me) esperes (no me)
espés, espesa espeso, espesa
Espessá (espessí) - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán espesar
espesses, espésses espesas
espesséu espesáis
espessí, espessá espesar
espessial especial
espessial, espessials especial, especiales
espessialidat, espessialidats especialidad, especialidades
espessialisada especializada
espessialisat especializado
espessialmén, espessialmen especialmente
espessials especiales
espéssie, espéssia especia
espéssies especies
espessífic específico
espessífiques específicas
espessíssim espesísimo
espessíssima espesísima
espessó espesor
espetec, espetecs – explosió, tiro, cañonada, escopetada, pet, esclafit, soroll, descárrega – fuet (de casa Tarradellas) explosión, ruido – fuet
espiá espiar
espián (g) espiando
espiaríen espiarían
Espichorrat – chafat – despachurrat ? Roto – despachurrado ? Estropear una historia o relato por torpeza de quien lo cuenta.
espigá, espigás (una planta com la carchofa, ensiam, bleda) Espigar. Espigarse. Dicho de algunas hortalizas, como la lechuga y la alcachofa: Crecer demasiado y dejar de ser propias para la alimentación por haberse endurecido.
Espiga, espigues Espiga, espigas
espigadilla, planta silvestre en espigues, a vegades ne mingen les ovelles y se embossínen perque sels enganche al garganchó. planta silvestre con espigas
espigán (g) espigando
espígol, (vore espigolá, espigolejá) Del lat. spicŭlum, dim. de spicum, espiga espliego, lavanda, Mata de la familia de las Labiadas, de cuatro a seis decímetros de altura, con tallos leñosos, hojas elípticas, casi lineales, enteras y algo vellosas, flores azules en espiga, de pedúnculo muy largo y delgado, y semilla elipsoidal de color gris. Toda la planta es muy aromática, y principalmente de las flores se extrae un aceite esencial muy usado en perfumería.
Espigolá, espigolejá – rebuscá lo que ha quedat después de una cullita – buscá y agarrá espígol pel monte rebuscar lo que ha quedado después de una cosecha – buscar y recoger espliego (lavanda) del monte.
espill, espills – obra en valensiá de Jaume Roig espejo, espejos
espills espejos
espina, espines espina, espinas
espinac , espinacs, espinall, espinai, espinalls, espinais espinaca, espinacas
Espinilla, espinilles Espinilla, espinillas
espinós, espinosa espinoso, espinosa
espirá, expirá Expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar
espiritán (lo va dixá) lo dejó espiritando - agitar, conmover, irritar, adelgazar, consumirse, enflaquecer
espíritu espíritu
espiritual espiritual
espirituals espirituales
espíritus espíritus
espitralat, despitralat, espitralada, despitralada, que va en lo pit descubert, pitral, pit, escotat, escotada con el pecho al descubierto, escotada
esplaná, explaná – vore explanada allanar
esplanada, explanada (pla) explanada, llano
esplanades, explanades explanadas
esplanadeta, explanadeta (planet) llanito, terreno llano (plano)
esplanissada (a la esquena), esplanissades manotazo en la espalda (con la mano abierta)
esplay, de esplay, esplai, de esplai, desplay, desplai, esplayet, desplayet despacio, lento
espléndida espléndida
espléndidamen espléndidamente
espléndit espléndido
esplendó, la académia del chapurriau llímpie, pulíx y done esplendó. esplendor, brillo, resplandor, brillantez, fulgor, encumbramiento, gloria, riqueza, celebridad, fama
esplendorós, esplendorosos, esplendorosa, esplendoroses Esplendoroso, esplendorosos, esplendorosa, esplendorosas
esplicá, explicá explicar
esplicáls, explicáls explicarlos
esplicálsu, explicálsu explicárselo
esplicán, explicán (g) explicando
esplicánli, explicánli explicándole
esplicaré, explicaré explicaré
esplicasió, explicassió, esplicassións, explicassións explicación, explicaciones
esplico, explico explico
esplique, explique explica
espliquen, expliquen explican
esplotaén, explotáen, explotaben explotaban
espola espuela
espolechán, espoleján (g) espoleando
espolejá espolear
espolejadora espoleadora
espolejánlo espoleándolo
espolejat espoleado
espolejats espoleados
espoles espuelas
espolsá, espolsá, traure lo pols desenpolvar
Espolsá, espolsás (pols y als ábres lo polen) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat quitarse el polvo – en plantas : soltar el polen
espolvorechéu, espolvoregéu espolvoreais
esponcha, esponja (se ponúnsie la J com a taronja) esponja
esponja, esponges esponja, esponjas
esponjabe esponjaba
esponjáe, esponjabe esponjaba
espontáneamen espontáneamente
espontaneidat espontaneidad
esporgá, tráureli a un abret o ábre les branques inútils. quitarle a un arbolito o árbol las brancas (ramas) inútiles
Esporgat, esporgada, esporgats, esporgades ver esporgá
Esporta, esportes, cartó, cartró, cabás, sistella, seró espuerta de mimbre, capazo, cesto, esportilla, sera, serón
Esportó, cartó (cartró) de vime, esportóns espuerta de mimbre
esposat (detingut), desposat (casat) esposado (detenido), desposado (casado)
esposes esposas
espossisió, expossisió exposición
Espotegá tamé se diu a rebuscá, doná voltes a una cosa, com pa no fé algo. No espotegos tan y ficat a agraná". remolonear
espullissá , despullissá, traure pullíssos (vore pullís) quitar los chupones de un árbol
espuma, espumes espuma, espumas
espumeján espumeante
espumós espumoso
espumosa espumosa
Esqueis, esqueix, esqueissos, esqueixos, part de un ábre per a replantá - empel, rechito, brot esqueje, parte de un árbol para replantar, vástago, injerto, acodo, brote, pimpollo, tallo
esquella, esquelles, vore esquellotada esquila, esquilas, cencerro, cencerros
esquellot, esquella gran, esquellots esquila grande, campana para vacas y cabras
esquellotada, broma en esquelles, esquellots, als ressién casats – esquellotades esquilada, broma con esquilas, cencerros, a los recién casados.
esquena , espala, esquenes, espales, Fondespala (Fon de Espala, Foz espalla ? Antigamén) espalda, paletilla, Fuentespalda
esquerda grieta
esquerdes grietas
Esquerra – zurda izquierda
esquerra, esquerres – los de la ASCUMA son catanazis de esquerres izquierda, izquierdas
Esquerro – zurdo izquierdo
Esquí, esquís Esquí, esquís
esquiadó, esquiadora esquiador, esquiadora
esquichá salpicar
esquichada, esquichades Salpicadura, salpicaduras, cuando te salpica algo
esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá esquilar, cortar, trasquilar, rapar, pelar
esquiladó, esquiladós (com J.A “billotero” de La Fresneda, Ángel de Valjunquera lo zahorí qepd, Tomás de Lledó) esquilador, esquiladores
esquilat, pelat - trasquilat, rapat esquilado, pelado – cortar, trasquilar, rapar, pelar
esquilmá, empobrí, disminuí, arruiná, arrassá, agotá, explotá, exprimí, destruí, dañá, fé mal esquilmar, empobrecer, disminuir, arruinar, arrasar, agotar, explotar, exprimir, destruir, dañar
Esquilmos – no dixaré que tú me esquilmos Esquilmes – no dejaré que tú me esquilmes
esquirol, esquirols (ardilla, ardilles) ardilla, ardillas
esquirola, esquiroles escarola, escarolas
esquirola, esquiroles (ensiám) escarola, tipo de lechuga
esquiváls esquivarlos
esquivat, esquivada esquivado, esquivada
essagerat, exagerat, essagerada, exagerada exagerado, exagerada
esse ese S
essenari escenario
essenes escenas
essensial esencial
essensialmén esencialmente
esses (dos esses, SS) eses SS
Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) estar
estaba estaba
estabe o estáe estaba
estábem, estabem estábamos
estaben estaban
estabes estabas
estábeu estabais
estabilidat, estabilidats estabilidad, estabilidades
estabilisá estabilizar
estabilisassió equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud
Establí – establixco, establíxes, establíx, establím, establíu, establíxen – establiguéra – establiré – establaba – establiría establecer
establím establecerme
establimén establecimiento
establimén, establessimén, establiméns, establessiméns - instaurassió, creassió, fundassió, assentamén,
comers, almassé, tenda, botiga, ofissina, industria, empresa, sossiedat
establecimiento, instauración, creación, fundación, asentamiento, comercio, almacén, tienda, oficina, industria, empresa, sociedad
establiméns establecimientos
establís establecerse
establit, establida establecido, establecida
estaca, estaques estaca, estacas
estadístic estadístico
estadística estadística
estadístiques, un dels forts de Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins, no pregunte a qui sap qué contestará, pero se autodenomine sientífic (es lingüista y sociólogo) y aixina íxen les encuestes com ell vol. estadísticas
estáen, estaben estaban
estáes, estabes estabas
estáeu, estábeu estábais
estafa estafa
estafada, estafat, estafades, estafats estafada, estafado, estafadas, estafados
estafadó, estafadora estafador, estafadora
estafadós, estafadores estafadores, estafadoras
Estafám – esta fam Estafarme – esta hambre (fame)
estafán (g) que es gerundio, frasse típica dels polítics. estafando que es gerundio, frase típica de los políticos
estafes estafas
estáfon estafen
Estalactita, estalactites Estalactita, estalactitas
estall, a estall, a destall - treball a preu fet - Se obliguen a pintar al fresch a estall lo cap de la dita capella, 1472 (Archivo, v, 380) destajo (a), trabajo a precio pactado
estallá estallar
estallabe estallaba
estám, estém estamos
estamordí, aturdí, dixá com mort (está mort), sense sentits. aturdir, dejar como muerto, sin sentido(s).
estamordit, estamordida – a mon germá Tomás li va fótre una cossa una mula guita y lo va dixá estamordit. sin sentido, aturdido, como muerto
estamordíxen aturden
estampabe estampaba
estampada, estampades estampada, estampadas
estampat estampado
estampats estampados
estampí, estampís golpear, golpearse
estampit, estampits golpe, golpes
están están
están (ells) están
están (g) estando
estang, estangs, estanc, estancs estanco, estancos
estanque, estanques estanque, estanques
estánse estándose
estánsia estancia
estánsies estancias
estantería, estanteríes estantería, estanterías
Estañ – este añ Estaño – este año
estañadó, estañadós el que suelda con estaño
estaquirot (plantat com un), estaquirots espantapájaros, algo que no se mueve, estafermo, espantajo, bobalicón, bobo
estará estará
estarán estarán
estaré estaré
estáre, estiguére estuviese, estuviera
estarém estaremos
estárem, estiguérem estuviésemos
estáren, estiguéren estuvieran, estuviesen
estaréu estaréis
estáreu, estiguéreu estuviéseis
estaríe estaría
estaríen estarían
estaríeu estaríais
estás estás
estassió estación
estassións estaciones
Estat, estats Estado, estados
estátic, estátics estático, estáticos
estática estática
estátiques estáticas
estátos estaos
estatra, esta atra, eixa atra estotra, esta otra
estatre, este atre, eixe atre estotro, este otro
estátua estatua
estátues estatuas
estatura, alsada, estatures, alsades estatura, estaturas
estauviá (Tamarite), paregut a aforrá – estauviá la vida : salvá la vida Ahorrar – salvar la vida
estém estamos
estenalla tenaza
estenalles tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos
Estenazes , tenasses, mordasses - pinses, tenassetes, alicates tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos
esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere extender, tender la ropa, extenderse, caerse
estenedó tendedero
estenedós tendederos
estenen extienden, tienden
estenén (g) la roba extendiendo
estenénla extendiéndola
esteníen extendían
estés, estesa, estesos, esteses – an terra Extendidos – en el suelo
éstes, éstos, estes, estos estas, estos
esteses, escampades, caigudes extendidas – en el suelo
estesos, escampats, caiguts extendidos – en el suelo
estétic, estétics estético, estéticos
estética, estétiques estética, estéticas
estic estoy
estiga esté
estigáu, estiguéu estéis
estigue esté
estiguém estemos
estiguen estén
estiguera (yo) estuviera, estuviese
estiguére estuviera, estuviese
estiguérem estuviéramos, estuviésemos
estiguéren estuvieran, estuviesen
estígues estés
estiguéu esteis
estil, estils estilo, estilos
estima estima
estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió amar, querer, estimar
estimabe estimaba
estimades estimadas
estimánse queriéndose, estimándose
estimassió estimación
estimat estimado
estimats estimados
estímul estímulo
estímul, estímuls estímulo, estímulos
estimulá estimular
estímuls estímulos
estinsió, extinsió – A Beseit se van extinguí los gamuñs. extinción
Estíra ! estira, tira !
estirá, estirás, allargá, exténdre, esténdre, dilatá, tensá, agrandá, prolongá, ampliá, engreís, desperesás estirar, estirarse - alargar, extender, dilatar, tensar, agrandar, prolongar, ampliar, engreírse, envanecerse, desperezarse, desentumecerse
estirabe estiraba
estiraben estiraban
estirada estirada
estirades estiradas
estiráen, estiraben estiraban
estirán (g) estirando, tirando
estirat estirado
estirats estirados
estirém estiramos
estiro estiro
estirpe estirpe
estisorada, estisorades tijeretazo, tijeretazos
estisores, estirores, tisores, tirores, estisora, estirora tijeras, tijera
estiu verano
estius veranos
estocada, estocades estocada, estocadas
estofat, estofats estofado, estofados
estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua), estolladós de la séquia tajadera principal de la acequia
estolviá, estalviá, estauviá, aforrá, gastá menos ahorrar, gastar menos
estolviaríe, aforraríe ahorraría
estomagán, molesto, cargán, fastidiós, insoportable, antipátic, pesat, corcó estomagante, molesto, cargante, fastidioso, insoportable, antipático, latoso, pesado
estómec, estómecs estómago, estómagos
estopa, part basta que se separe del lli (lino) y del cánem (cáñamo) al trencáls o pentináls estopa
estopeng, estopenc , estopenca (per ejemple la carn) – jasco en aragonés – de la estopa que no se puede tragar, seco, duro, se hace bola
estoque estoque
estorbá, vore destorbá estorbar
estorbat, destorbar estorbado, estropeado
estorbéu o estorbáu estorbáis, estropeáis
estorbo, estorbos estorbo, estorbos
estornudá estornudar
estornudabe estornudaba
Estornut, estornuts Estornudo, estornudos
estorrufen erizan, encrespan
éstos, éstes, estos, estes estos, estas
estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) caerse y darse un buen golpe (incluso matarse)
estossolábem (mos), estossoláem nos caíamos y nos dábamos un buen golpe
estossolat caído y golpeado
estrafalari, estrafalaria, estrafalaris, estrafalaries estrafalario, estrafalaria, estrafalarios, estrafalarias
estral, estrals, destral, destrals, estraleta, estraletes, destraleta, destraletes, astral, astrals hacha, hachas
estrals, destrals, astrals hachas
estranché, extrangé, estranchera, extrangera extranjero, extranjera
estranchés, extrangés – Mote de La Portellada (lo portell) extranjeros
estrañ, extrañ extraño
estraña, extraña extraña
estrañada, extrañada extrañada
estrañat, extrañat extrañado
estraordinári, extraordináris extraordinario, extraordinarios
estraordináries, extraordináries extraordinaria, extraordinarias
estrapalussi, estrapalussis, soroll al caure algo, vajilla ruido al caer algo, vajilla
estrasa (papé de) estraza (papel de)
estrat, estrats estrado, estrados
estrel, estrella estrella
estrel, estrella estrella
estrella, estel, estrel estrellas
estrelles, estels, estrels estrellas
estreñimén (en rumano : constipado crec) estreñimiento
estreñit, estreñida estreñido, estreñida
estrepitós, estrepitosa, estrepitosos, estrepitoses, que fa mol soroll o ruido. estrepitoso, estrepitosa
estret, estreta estrecho, estrecha
estretes estrechas
Estretí, fé mes estret – estretixgo, estretíxes, estrechar
estretíssim, estretíssims estrechísimo, estrechísimos
estretíssima, estretíssimes estrechísima, estrechísimas
estretó, estretóns Paso estrecho, estrechos
estrets (los del Parrissal de Beseit) estrechos (los del Parrizal en Beceite)
estrictamen estrictamente
estricte, estricta estricto, estricta
Estronchiná (troncho = trong de la col) - estronchino (yo), estronchines, estronchine, estronchiném o estronchinám, estronchinéu, estronchináu, estronchínen – si yo estronchinara – estronchinaré – estronchína ! destrozar, hacer trizas, cansarse, apalear
estronchinat, desfet (tamé baldat = mol cansat) roto, muy cansado
estropajo,
fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo
estropajo,
fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo
estropeche, se fa malbé se estropea, se echa a perder
estructural estructural
estuari, estuario, estuaris, estuarios estuario, estuarios
estudiá (adepéndre) estudiar, aprender
estudiabe o estudiáe estudiaba
Estudiáen o estudiaben estudiaban
estudiáls, estudiáles estudiarlos, estudiarlas
estudián (g) estudiante, estudiando (g)
estudiáns estudiantes
estudiará estudiará
estudiára que yo estudiara, estudiase
estudiarán estudiarán
estudiárem estudiáramos
estudiat estudiado
estúdien (ells, elles) estudian
estudio estudio
estudis (los) estudios (los)
estufa, estufes estufa, estufas
estupenda, estupendes, estupendo, estupendos estupenda, estupendas, estupendo, estupendos
estúpida, estúpit, estúpides, estúpits estúpida, estúpido, estúpidas, estúpidos
estupidíssim, estupidíssims, estupidíssima, estupidíssimes estupidísimo, estupidísimos, estupidísima, estupidísimas
estupor, estupefacsió, sopor, son, letargo, insensibilidat, adormís estupor, estupefacción, sopor, letargo, insensibilidad, adormecimiento
esturrufá (lo pel) – me se esturrufe – esturrufat, estorrufat, estarrufat, esturrufada, estarrufada, estorrufada – esturrufen – esturrufára – esturrufaría - erizarse, encresparse el pelo
Esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades encrespado (pelo), erizado
etapa, etapes, fasse, período, siclo, divisió, classe, grado, grau, trayecte, tram, tros etapa, etapas, fase, período, ciclo, división, clase, grado, trayecto, tramo, trecho
etcétera, etc. etcétera, etc.
Etern, eterns, eterna, eternes (eternum latín) eterno, eterna, eternos, eternas
etérnamen eternamente
eternidat eternidad
etimología, orígen de les paraules etimología, origen de las palabras
etimológicamen etimológicamente
eu, au, interjecsió antiga mol empleada / au a cascála ! Hala a cascála ! Interjección – hala a cascala !
Europa Europa
europeu, europea europeo, europea
evacuats evacuados
evaluáen o evaluaben evaluaban
evén, evento, evéns, eventos (musicals) - sucesso, acontessimén, fet, imprevist, sircunstánsia evento, eventos, suceso, acontecimiento, hecho, imprevisto, circunstancia
evidén, evidenta evidente
evidenmén, evidenmen evidentemente
evidentíssima, mol evidén evidentísima, muy evidente
evitá, eludí, obviá, fugí de, sortejá, soslayá, esquivá, librás, escaquejás, impedí, perturbá, obstaculisá, prevíndre evitar, eludir, obviar, rehuir, sortear, soslayar, esquivar, librarse, escaquearse, impedir, perturbar, obstaculizar, prevenir, precaver
evitabe evitaba
evitaben evitaban
evitála evitarla
evitáls evitarlos
evitán (g) evitando
evitánla evitándola
evitaríe evitaría
evitat evitado
evitáu (vatres) – No podrás evitáu ! evitáis- No podrás evitarlo !
evite evita
evito evito
evocá, recordá, enrecordássen, invocá, rememorá, aludí, despertá, reviure, víndre a la memória, sugerí, insinuá evocar, recordar, invocar, rememorar, aludir, despertar, revivir, traer a la memoria, sugerir, insinuar
evocassió evocación
evolusió, evolussió evolución
evolussioná, evolusioná – transformá, cambiá, dessarrollás, progressá, créixe, maniobrá, móures evolucionar, transformar, cambiar, desarrollarse, progresar, crecer, maniobrar, moverse
evolussione evoluciona
ex (latín ĕx – que ere algo pero ya no u es) – ex ! (fástic, del latín fastidium) ex, que era algo pero ya no lo es – ex ! (asco)
exactamén exactamente
exacte, exacta, exactes exacto, exacta, exactos, exactas
exactitut, just aixina, pressisió, puntualidat, fidelidat exactitud, justeza, precisión, puntualidad, fidelidad
exagerat, exagerada exagerado, exagerada
exaltála exaltarla
exaltassió,
exitassió, acaloramén, efervessénsia, entussiasmo, emossió, elevassió, elogio, alabansa, glorificassió
exaltación,
excitación, acaloramiento, efervescencia, entusiasmo, emoción, enardecimiento, encumbramiento, elevación, elogio, alabanza, glorificación
exaltat, apassionat, ruén, ardén, entussiasta, fanátic (fan), radical, hincha exaltado, apasionado, ardiente, entusiasta, fanático, radical, hincha, fan
exámen, exámens examen, exámenes
examiná examinar
examiná examinar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
examiná, investigá, comprobá, reconéixe, inspecsioná, averiguá, indagá, observá, analisá, estudiá, verificá, mirá, otejá, ataullá, concursá, opositá, concurrí, sométres, passá, patí examinar, investigar, comprobar, reconocer, inspeccionar, averiguar, indagar, observar, analizar, estudiar, verificar, mirar, ojear, concursar, opositar, concurrir, someterse, pasar, sufrir
examinála examinarla
examináls examinarlos
examinán (g) examinando
examinará examinará
examine examina
Examino examino
examínon examinen
Excavadora, excavadores - retro, oruga, giratória – Tomás Excavaciones, Germáns Guimerá, Valderrobres, segóns Beto del bar les eres de Beseit, “esgarrapaciones” excavadora, excavadoras, retroexcavadora, oruga, giratoria, retro
exclamá, clamá, cridá, bramá, proferí, prorrumpí, lamentás exclamar, clamar, gritar, vocear, imprecar, proferir, prorrumpir, lamentarse
exclamabe exclamaba
exclamán (g) exclamando
exclamassió exclamación
exclamassións exclamaciones
exclame exclama
excluíts excluídos
excluíx excluye
exclusió exclusión
exclussiu, únic, repressentatiu, característic, propi, peculiá, personal, original (com lo orinal = bassí de Valderrobres) exclusivo, único, representativo, característico, propio, peculiar, personal
exclussiva exclusiva
excluyén, excluyéns excluyente, excluyentes
excusabe excusaba
excusán (g) excusando
excusánles excusándolas
excusánse excusándose
excusat excusado
excuse (se) se excusa
exelén excelente
exeléns excelentes
Exelénsia - altesa, eminénsia, exelentíssim, ilustríssim, grandiossidat, magnifissénsia, sublimidat excelencia, alteza, eminencia, excelentísimo, ilustrísimo, grandiosidad, magnificencia, sublimidad
exelénsies excelencias
exéntric excéntrico
exepsió, exepsións - exclusió, irregularidat, raresa, anormalidat, singularidat, privilegio, distinsió, favor, prerrogativa excepción, excepciones - exclusión, irregularidad, rareza, anormalidad, singularidad, privilegio, distinción, favor, prerrogativa
exepte excepto
exeptuán, exepte exceptuando, excepto
exés, superabundáncia, abundánsia, ñabén massa, superávit, les sobres, colmo (cormull), sobrán, exagerassió, abús, violénsia, desorden, libertinaje exceso, superabundancia, demasía, superávit, sobra, colmo, sobrante, exageración, abuso, violencia, desorden, libertinaje
exessíu, com lo verdang del negre del whatsapp - exagerat, desmessurat, exorbitán, formidable, gigán, jagán, abundán, sobrat, massa, enorme, soberbio excesivo, como la verga del negro del whatsapp - exagerado, desmesurado, exorbitante, formidable, gigantesco, abundante, sobrado, demasiado, enorme
exguardiá, exguarda, ex-guarda, ex guarda ex guarda, ex guardián
exhalá, emaná, chumá (aigua) despedí, despéndre, llansá, emití, expulsá exhalar, emanar, despedir, desprender, lanzar, emitir, expulsar
exhibí, expóndre, mostrá, manifestá, ostentá, enseñá, presentá, publicá exhibir, exponer, mostrar, manifestar, ostentar, enseñar, presentar, publicar
exhibirá exhibirá
exhortánlos (demanánlos que faigueren algo, exigínlos) exhortándoles, exigiéndoles
exigí, demaná (pedí no !), reclamá, demandá, requerí, reivindicá, conminá, exhortá exigir, pedir, reclamar, demandar, requerir, reivindicar, conminar, exhortar
exigíx exige
exigíxen exigen
exili, exilis - desterrá, desterro, expatriassió, deportassió, expulsió, confinamén, dessarrailá exilio, exilios, destierro, extrañamiento, expatriación, deportación, expulsión, confinamiento, desarraigo
exiliat, exiliats exiliado, exiliados
existén, existéns existente, existentes
existénsia existencia
existénsies existencias
existí existir
existíe existía
existíen existían
existiguére existiera
existix existe
existíxen existen
existixgue exista
Éxit , éxits, victória, triunfo, glória, fama, consecussió, culminassió, selebridat, renom, notoriedat éxito, éxitos, victoria, triunfo, gloria, fama, consecución, culminación, celebridad, renombre, notoriedad
éxit, éxits éxito, éxitos
exitá, excitá - enséndre, apassioná, entusiasmá, estimulá, moure, activá, insitá, impresioná, seduí, animá, instigá, irritá, provocá, marejá, molestá, picá, inquietá, exasperá, fótre negre excitar, encender, apasionar, entusiasmar, estimular, agitar, activar, incitar, impresionar, seducir, animar, instigar, irritar, provocar, molestar, inquietar, exasperar, enardecer
exitáda, exitada excitada
exitáles excitarlas
exitaríe excitaría
exitassió, exitassións excitación, exitaciones
exitat excitado
exitats excitados
expectán expectante
expectassió expectación
expectativa expectativa
expectatives expectativas
expedién expediente
expedissió expedición
experiénsia, experiánsia experiencia
experiénsies, experiánsies experiencias
experimén, experiméns experimento, experimentos
experimentá experimentar
experimentades experimentadas
experimentám experimentamos
experimentaréu experimentaréis
experimentat experimentado
experimentáu experimentáis
experimento experimento
Expert, experts Experto, expertos
expertes (elles) expertas
expertíssim, mol expert expertísimo
expirá, morí, morís, anat als atres, agonisá, diñála, estirá la pota o garra, anássen al atre món, finalisá, acabá, concluí, finiquitá expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar
expirán (g) expirando
expiren expiran
explanada explanada, llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación
Explanada, esplanada, explanades, esplanades - pla, planet, planíssie, prat, playa, cancha, plassa, explanassió Explanada, explanadas – llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación
explicá explicar
Explicá , explicás – yo me explico, expliques, explique, expliquém o explicám, expliquéu o explicáu, explíquen – explicaría – explicaré – explicára explicar
explicabe, explicáe explicaba
explicarém explicaremos
explicaréu explicaréis
Explicassión, explicassións explicación, explicaciones
explicat explicado
explicats explicados
explicáu explicarlo
Explícau ! Explícalo !
explicáutos explicaos
explico explico
explícos expliques
explique explica
expliquéu expliqueis
explorá, inspecsioná, rastrejá, indagá, investigá, sondejá, analisá, reconéixe, auscultá, estudiá, examiná, inquirí, tantejá explorar, inspeccionar, rastrear, indagar, investigar, sondear, analizar, reconocer, auscultar, estudiar, examinar, inquirir, tantear
exploráe o explorabe exploraba
explosió, explossió, explossións, explosións explosión, explosiones
explotá, estafá, engañá, defraudá, abusá, empleá, aprofitá, utilisá, comersialisá, explossioná, petá, estallá, detoná, reventá explotar, estafar, engañar, defraudar, abusar, emplear, aprovechar, utilizar, comercializar, explosionar, estallar, detonar, reventar
explotassió explotación
expóndre,
explicá, manifestá, referí, plantejá, formulá, afirmá, alegá, declará, descriure, raoná, arriesgás, aventurás, comprométres, sacrificás, representá, mostrá, exteriorisá, interpretá
exponer,
explicar, explanar, manifestar, referir, plantear, formular, afirmar, alegar, declarar, describir, razonar, arriesgarse, aventurarse, comprometerse, sacrificarse, exhibir, representar, mostrar, exteriorizar, interpretar
expóndreli exponerle
exponénse exponiéndose
exportá (a fora, al extrangé) enviá, véndre, facturá, negossiá, trasladá, transportá exportar, enviar, mandar, vender, facturar, negociar, trasladar
exportaben exportaban
exporten exportan
exposat expuesto
exposen exponen
expresá, ecspresá expresar
expresám expresarme
Expresamén - explíssitamen, manifestamen, claramen, intensionadamen, espessialmen, aposta expresamente, explícitamente, manifiestamente, claramente, intencionadamente, especialmente, adrede, aposta
expresat expresado
expresáu expresáis
exprese expresa
expresió, expresións expresión, expresiones
expressíu, expresíu - vehemén, viu, efusiu, afectiu, comunicatiu, elocuén, ubert, cariñós, cordial, típic, indicatiu, reveladó, significatiu, característic expresivo, vehemente, vivo, efusivo, afectivo, comunicativo, elocuente, abierto, cariñoso, cordial, típico, indicativo, revelador, significativo, característico
expressiva, expresiva expresiva
expressividat expresividad
exprimí, comprimí, pressioná, prensá, apretá, masserá exprimir, estrujar, comprimir, presionar, prensar, apretar, macerar
exprimíntos expriméndoos
expulsá, aventá, aviá, tirá, arrojá, despedí, destituí, desterrá, deportá, exiliá, proscriure, eliminá expulsar, echar, arrojar, despedir, destituir, desterrar, deportar, proscribir, expeler, eliminar
expulsán (g) expulsando
expulsat, desterrat, deportat, despedit, aventat, aviat, destituít, eliminat expulsado, desterrado, deportado, despedido, echado, destituido, eliminado
expulsats expulsados
expulso expulso
expurgassións, expurgassió, expurgo, expurgá - purificá, purgá, llimpiá, depurá, corregí, enmendá, rectificá expurgaciones, expurgación, expurgo - purificar, purgar, limpiar, depurar, corregir, enmendar, rectificar
exquisites, exquisita, exquisit, exquisits exquisitas, exquisita, exquisito, exquisitos
Exséntric - raro, extravagán, ridícul, estrafalari, incongruén, maniátic, singulá, original, dessentrat, desviat, desplassat Excéntrico - raro, extravagante, ridículo, estrafalario, incongruente, maniático, singular, original, descentrado, desviado, desplazado
exténdre, esténdre - esténdres an terra tot lo llarc que un es – estés, estesa Extender – caerse en el suelo todo lo largo que uno es – extendido, extendida
exteníe extendía
extens, extenso, extensa, extenses extenso, extensos, extensa, extensas
extensamen extensamente
extensió extensión
Exterió , exteriós Exterior, exteriores
exterió, ecsterió – la X se sol pronunsiá “sh” en chapurriau, en algunes exepsións com EX- exterior
Exterioridat, exterioridats - exterió, apariénsia, porte, ostentassió, pompa, boato Exterioridad, exterioridades - exterior, apariencia, porte, ostentación, pompa, boato
exteriorisá exteriorizar
exteriorissassió, manifestassió, expresió, comunicassió exteriorización, manifestación, expresión, comunicación
exterminá exterminar
exterminen exterminan
extern extern
externa externa
extés, estés, extesa, estesa – estesina – dilatat, desarrollat, holgat, folgat, gran, espassiós, ample, frecuén, habitual, generalisat, tombat, tirat, caigut, llarg – llarc – San Estés Extendido - dilatado, desarrollado, holgado, grande, espacioso, amplio, frecuente, habitual, generalizado, tendido, tirado, yacente, tumbado, echado – San Estés : Se han estés = Se han tumbado, caído
Extíndre - esparsí, dispersá, desparramá, desperdigá, expandí, dilatá, allargá, estirá, desplegá, prolongá, ampliá, agrandá, aumentá, enxamplí, enchamplí, propagá, divulgá, difundí - difóndre, narrá, popularisá, publicá, explayás, enrollás, desahogás extender- esparcir, dispersar, desparramar, desperdigar, expandir, dilatar, alargar, estirar, desplegar, prolongar, ampliar, acrecentar, agrandar, aumentar, ensanchar, propagar, divulgar, propalar, difundir, narrar, popularizar, publicar, explayarse, enrollarse, desahogarse
extinguí extinguir
extinguís extinguirse
extinsió extinción
extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extrangera, estrangera extranjero, extranjera
extrañ, extrañs extraño, extraños
extrañá extrañar
extraña, extrañes extraña, extrañas
extrañabe extrañaba
extrañamen extrañamente
extrañe extraña
extrañém extrañamos
extrañesa, assombro, admirassió, sorpresa, perplejidat extrañeza, asombro, admiración, sorpresa, perplejidad
extraordinari, extraordinaris extraordinario, extraordinarios
Extraordinária, extraordináries Extraordinaria, extraordinarias
extraterrestre, extraterrestres extraterrestre, extraterrestres
extravagán extravagante
extravagánsia extravagancia
Extraviat, extraviada - perdut - pervertit, corromput, depravat, descarriat, traspapelat, despistat, desorientat, destronat Extraviado, extraviada - pervertido, corrompido, depravado, descarriado,
perdido, traspapelado, despistado, desorientado
extrem, extrema, extrems, extremes – punta, puntes extremo, extrema – punta, puntas
extrem, extrema, extrems, extremes extremo, extrema, extremos, extremas
extremeña, extremeño, Extremadura extremeña, extremeño, Extremadura
extremidat, extremidats extremidad, extremidades
Eyaculá, córres (vore encorre) eyacular, correrse


https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-f.html

Dicsionari F