champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
miércoles, 5 de septiembre de 2018
Nazis catalans
miércoles, 22 de enero de 2020
JORNADA QUINTA. NOVELA PRIMERA.
- Cimone, quedéutos en Deu. -
- Cimone, aixina com los deus són bons y liberals per als homens, aixina proben la seua virtut, y a los que troben firmes y constáns en tots los casos, com als mes valéns fan dignes de les mes altes recompenses. Ells han volgut una proba de la teua virtut mes serta que aquella que vas pugué mostrá dins de los límits de la casa de ton pare, que es mol ric; y primé en les puncháns solissituts de amor te van fé home de animal (tal com hay sabut), y después en dura fortuna y al presén en dolorosa presó volen vore si lo teu ánim no sirá lo mateix que cuan per poc tems te van sentí felís en la guañada presa. Res tan felís te van consedí com lo que ara se preparen a donát, lo que, per a que recuperos les cansades forses y te séntigues animós, te mostraré. Pasimundas, contén en la teua desgrássia y procuradó de la teua mort, tan com pot se done pressa a selebrá les bodes en la teua Ifigenia per a gosá en elles de la presa que primé una alegre fortuna te habíe consedit y de repén te ha furtat. Cuán mal té que fét, si la vols com yo crec, yo mateix u vech, perque a mí me vol fé lo mateix día son germá Orínisda en Casandra, a qui yo vull sobre totes les coses. Y per a escapá de tan doló de la fortuna cap vía vech que quedo uberta mes que la virtut de los nostres ánims y de les nostres mans dretes a les que ham de mantíndre eixecades les espases y obrímos camí, tú per a lo segón rapte, y yo per a lo primé de les nostres siñores; per lo que si tú, no vull di la teua libertat (de la que poc crec que te preocupes sense la teua Siñora), sino si a la teua Siñora vols recuperá, a les teues mans u han ficat los deus si vols seguím an esta empresa. Estes paraules van fé torná a Cimone tot lo ánim perdut, y sense pensásu massa va contestá:
jueves, 18 de abril de 2024
Lexique roman; Lac - Lermar
Lac, s. m., lat. lacus, lac, fosse.
Si us mena pescar al lac.
Le Dauphin d'Auvergne: Puois sui.
S'il vous mène pêcher au lac.
Senher, qu' estorses Sidrac...
E Daniel d'ins del lac
On era ab lo leo.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Seigneur, qui arrachâtes Sidrac... et Daniel du dedans de la fosse où il était avec le lion.
ANC. FR. Et qui Daniel délivras
Et gardas el lac périlleus
Des cruex lyons.
Nouv. rec. de fables et cont. anc, t. II, p. 66.
ANC. CAT. Llac (N. E. Como Lluís Llach, tocayo de Companys.). ESP. PORT. IT. (chap.) Lago.
2. Lacual, adj., de lac.
Aygas lacuals.
En pyshos maris et lacuals.
(chap. En peixos marins y de lago.)
Eluc. de las propr., fol. 151 et 178.
Eaux de lacs.
En poissons de mer et de lacs.
(chap. Lago, lagos; laguna, lagunes; estanca, estanques, com la de Alcañís; vore mes amún: estany, com lo de Banyolas – Banyoles.)
Lac, Laz, Latz, s. m., lat. laqueus, lacs, lacet, lien, filet.
En lo coll li meton lo latz. V. de S. Honorat.
(chap. Al coll li fiquen lo llas.)
En le cou lui mettent le lacs.
Feyron latz de corda qu'es ab l'engens tendutz. Guillaume de Tudela.
Firent lacet de corde qui avec l'engin est tendu.
Fig. Negus non es sals del lac de mort. Trad. de Bède, fol. 70.
Nul n'est sauf du lacs de mort.
Prov. Qui geta laz si penra en lui. Trad. de Bède, fol. 64.
Qui jette filet se prendra en lui.
ANC. FR. I ot tendu un laz de corde.
Par le col est bien au laz pris.
Qui onc portast guimple ne manche,
Ne laz de soie ne çainture.
Roman du Renart, t. III, p. 143, 125 et 315.
ANC. CAT. Lac. CAT. MOD. Llas (llaç). ESP. Lazo. PORT. Laço. IT. Laccio.
(chap. Llas, llassos; llassada, llassades.)
2. Lassol, s. m., lacs, lacet, lien.
Qui lassol rump ni destrui.
Giraud de Borneil: Qui chantar.
Qui lien rompt et détruit.
Pel fort Lassol,
Amigua, en que m prezist.
Giraud de Borneil: No m platz.
Par le fort lacet, amie, en quoi vous me prîtes.
IT. Lacciolo, lacciuolo. (chap. llasset, llassets, de coló groc per als catalanistes.)
3. Lassamen, s. m., obligation, engagement.
Non... consentirai que autres sagramens ni lassamens ni covinens... se fassa. Cartulaire de Montpellier, fol. 128.
Je ne... consentirai qu'autre serment ni obligation ni convention... se fasse.
4. Lassar, Lachar, v., lacer, lier, enlacer, entrelacer.
Fig. Sap la razo e 'l vers lassar e faire.
Marcabrus: Auiatz del.
Sait le sujet et le vers entrelacer et faire.
Ben e gen sap trobar,
E mots e coblas lachar.
Guillaume de Berguedan: Bernart.
Bien et agréablement sait trouver, et mots et couplets entrelacer.
D'un' amor qui m lass' e m te.
B. de Ventadour: En cossirier.
D'un amour qui m'enlace et me tient.
Prov. Tals cuia autrui enganar,
Que si mezeis lassa e repren.
Pistoleta: Manta gent.
Tel pense autrui tromper, qui soi-même enlace et reprend.
Part. pas. Ieu m sui d'un latz
Pel col lassatz.
Giraud de Borneil: Aquest terminis.
Je me suis d'un lacet par le cou lié.
Son de fer e d'acer tuit lassat environ. Guillaume de Tudela.
Sont de fer et d'acier tous lacés à l'entour.
Fig. Tan son lassatz ab Frances fermamens
Qu' om no 'ls auza lur fals digz contrastar.
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Tant sont liés avec Français fortement qu'on n'ose à eux contredire leurs faux propos.
ANC. FR. Qui l'a entor le col lacié. Roman du Renart, t. II, p. 328.
(chap. Enllassá, lligá, entrellassá.)
5. Enlassamen, Eslassamen, s. m., enlacement, réunion.
Diptonges es enlassamens de doas vocals. Leys d'amors, fol. 3.
(chap. Lo diptongo es la unió, enllassamén, enllás de dos vocals.)
La diphthongue est la réunion de deux voyelles.
Fig. Luxuria domda las ferrienchas pessas per bonas viandas e per eslassamens de deleiz. Trad. de Bède, fol. 41.
Luxure dompte les charnelles pensées par bons aliments et par enlacements de délices.
ANC. CAT. Enllassament. ESP. Enlazamiento. (chap. enllassamén, enllassamens; unió, unions; enllás, enllassos.)
6. Enlassar, Enlaissar, v., enlacer, lier.
Fig. Per penre et enlassar, e per aucire del tot las armas.
V. et Vert., fol. 18.
Pour prendre et enlacer, et pour occire entièrement les âmes.
Part. pas. Cascuns vai totz enlaissat
Vas la mort.
Folquet de Romans: Can be m.
Chacun va tout lié vers la mort.
ANC. CAT. Enllassar. ESP. Enlazar. PORT. Enlaçar. IT. Inlacciare.
(chap. Enllassá: enllasso, enllasses, enllasse, enllassem o enllassam, enllasséu o enllassáu, enllassen; enllassat, enllassats, enllassada, enllassades.)
(N. E. Véase que el catalán moderno copia al portugués o al francés, en cuanto a la ç; una más de las burradas del químico Pompeyo Fabra, que escribió en castellano, lengua de Castilla, la gramática catalana, del dialecto occitano catalán.)
7. Deslassar, Deslasar, v., délacer, délier, détacher.
Deslaset son elme, e comenset a dir.
(chap. Va desllassá, deslligá son (lo seu) casco, y va escomensá a di.)
Guillaume de Tudela.
Délaça son heaume, et commença à dire.
Fig. Aissi m ten pres en la bueia
Fin' amors, e no m deslassa.
E. Cairel: Era non vey.
Ainsi me tient pris dans la chaîne pur amour, et ne me délie pas.
Part. pas. Manta gorgiera deslasada. V. de S. Honorat.
Mainte gorgière délacée.
IT. Dislacciare. (chap. desllassá, deslligá. Deslligo, deslligues, deslligue, deslliguem o deslligam, deslliguéu o deslligáu, deslliguen; deslligat, deslligats, deslligada, deslligades.)
Laca, s. f., lat. lacca, laque.
Laca e indi e grana. Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 16.
Laque et indigo et garance.
Si la laca no se vent en Narbona.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 151.
Si la laque ne se vend à Narbonne.
ESP. (chap.) Laca. IT. Lacca.
Lacert, s. m., lat. lacertus, muscle.
Dels nervis e dels lacerts. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
(chap. Dels nervis, ñervis, ñirvis y dels musculs.)
Des nerfs et des muscles.
ANC. ESP. IT. Lacerto. (ESP. MOD. Músculo, músculos. Chap. Múscul, musculs; musculat, musculats, musculada, musculades; v. musculá: musculo, muscules, muscule, musculem o musculam, musculéu o musculáu, musculen. Aniré al gimnassio de Cristian Queral Bosque a fé musculassió, musculassions.)
Lach, Lag, Lait, Layt, s. m. et f., lat. lactem, lait.
Que verges aia enfant e lach,
Aiso no fon hanc vist.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Que vierge ait enfant et lait, cela ne fut oncques vu.
En lait de cabra freit.
(chap. En lleit de cabra freda. En ocsitá, lach, lag, lait, layt ere igual femení que masculí.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
En lait de chèvre froid.
La layt de cabra. Eluc. de las propr., fol. 242.
Le lait de chèvre.
Par ext. Ab lait d'una salvatja fica.
(chap. En lleit d'una figa borda, salvache.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Avec lait d'une figue sauvage.
Fig. De lag de galina.
P. Cardinal: Sel que fes.
De lait de poule.
CAT. Llet. ESP. Leche. PORT. Leite. IT. Latte. (chap. Lleit, lleits. Diém lechera.)
2. Lacticini, s. m., lat. lacticinium, laitage.
De carns, lacticinis, peyshos e frugz viu.
Eluc. de las propr., fol. 180.
Vit de chairs, laitages, poissons et fruits.
CAT. Lacticini. ESP. Lacticinio. PORT. Lacticinios. IT. Latticinio.
3. Laytenc, adj., du lat. lactentem, laiteux, de lait, à lait, lacté.
Ret suc laytenc.
Bestias laytencas.
Color... laytenca.
Es apelat cercle laytenc.
Eluc. de las propr., fol. 188, 232, 58 et 108.
Rend suc laiteux.
Bêtes à lait.
Couleur... de lait.
Est appelé cercle lacté.
(chap. Lleitós, lleitosos, lleitosa, lleitoses.)
4. Lachis, adj., allaité, qui est à la mamelle.
Per boca de lachis effans...
Ieu sui paucz e nutz,
Et effans lachis en vertutz.
Brev. d'amor, fol. 2.
Par bouche d'enfants allaités...
Je suis petit et nu, et, en vertu, enfant à la mamelle.
(chap. Alleitat, alleitats, alleitada, alleitades; que están mamán de la mamella; corderets o cabridets als que están assormán; assormat, assormats, assormada, assormades.)
5. Laytar, v., lat. lactare, allaiter.
Part. prés. Layt de femna laytant mascle.
Eluc. de las propr., fol. 89.
Lait de femme allaitant mâle.
Part. pas. Sino que sio joves essems laytatz.
Eluc. de las propr., fol. 236.
Sinon qu'ils soient jeunes ensemble allaités.
IT. Lattare. (chap. doná lleit, alleitá, assormá: alleito, alleites, alleite, alleitem o alleitam, alleitéu o alleitáu, alleiten; alleitat, alleitats, alleitada, alleitades. Yo assormo, assormes, assorme, assormem o assormam, assorméu o assormáu, assormen.)
6. Alachar, Alaytar, v., allaiter.
Llurs fils alachon li dalphi. Brev. d'amor, fol. 52.
(chap. Los delfins alleiten als seus fills. Són mamíferos, no peixos.)
Les dauphins allaitent leurs petits.
Alachet la tota via
Anna tro ac complet tres ans.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
L' allaita sans cesse Anne jusqu'à ce qu'elle eut accompli trois ans.
Part. pas. Efans qui so alaytatz. Eluc. de las propr., fol. 43.
Enfants qui sont allaités.
ANC. CAT. Alletar. IT. Allattare. (chap. Vore mes amún, alleitá.)
7. Lachuga, Laytuga, s. f., lat. lactuca, laitue.
Ab suc de lachuga et de papaver.
Laytuga... ha suc laytenc.
Eluc. de las propr., fol. 80 et 212.
Avec suc de laitue et de pavot.
Laitue... a suc laiteux.
CAT. Llatuga, lletuga. ESP. Lechuga. IT. Lattuga.
(chap. Lleituga, lletuga, per a fé ensiam.)
8. Laxugeta, s. f. dim., petite laitue.
De la salvatga laxugeta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De la petite laitue sauvage.
ESP. Lechuguita. (chap. Lleitugueta, lletugueta, lleituga o lletuga borda.)
Lacrima, Lacrema, Lagrema, s. f., lat. lacryma, larme.
Lacrimas dels huels. Trad. d'Albucasis, fol. 4.
(chap. Llágrimes dels ulls.)
Larmes des yeux.
Pero soven de lagremas en muelh
Mon vis.
Aimeri de Peguilain: Longamen.
C'est pourquoi souvent de larmes j'en mouille mon visage.
Fig. Ab lagremas de contricio. V. et Vert., fol. 68.
Avec larmes de contrition.
Loc. Es apellatz tot aquest mon vall de lagremas. V. et Vert., fol. 62.
Est appelé tout ce monde vallée de larmes.
Par ext. Vit... sa lacrema soven beguda rump peyra, clarifica la vista.
Eluc. de las propr., fol. 226.
Vigne... sa larme souvent bue brise la pierre, éclaircit la vue.
CAT. Llagrima (llàgrima). ESP. (Lágrima) PORT. Lagrima. IT. Lacrima, lagrima. (chap. Llágrima, llágrimes. Llagrimot, llagrimots.)
2. Lacrimacio, s. f., lat. lacrymatio, larmoiement, action de pleurer.
Fa cessar lacrimacio.
De dolor et lacrimacio.
Eluc. de las propr., fol. 83 et 106.
Fait cesser larmoiement.
De douleur et larmoiement.
Par ext. Lacrimacio de vinhas. Eluc. de las propr., fol. 129.
(chap. Llagrimassió de (les) viñes. Aixó passe cuan se poden, que gotege la sava.)
Larmoiement de vignes.
IT. Lacrimazione, lagrimazione. (chap. Llagrimassió, llagrimassions.
ESP. Lacrimación, lagrimeo.)
3. Lacrimal, s. m., sac lacrymal.
Lacrimal del huelh. Trad. d'Albucasis, fol. 49.
Sac lacrymal de l'oeil.
CAT. Llagrimal. ESP. PORT. Lagrimal. IT. Lacrimale, lagrimale.
(chap. Llagrimal, llagrimals; a vegades se tape lo conducte que va del ull al nas y entonses te ploren mes los ulls.)
4. Lacrimable, s. m., sac lacrymal.
Si... lacrimable, qui es al angle del uelh, es trop carnut.
(chap. Si... lo llagrimal, que está al racó (ángul) del ull, es massa carnut.)
Eluc. de las propr., fol. 38.
Si... le sac lacrymal, qui est à l'angle de l'oeil, est trop charnu.
5. Lacrimos, Lacremos, adj., lat. lacrimosus, larmoyant, baigné de larmes, pleureux.
Uelh ha inflacio et es lacremos. Eluc. de las propr., fol. 82.
(chap. L'ull té unfló (inflamassió) y está llagrimós.)
L'oeil a enflure et est larmoyant.
Am la cara lacrimosa.
V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 256.
Avec la face baignée de larmes.
CAT. Llagrimos. ESP. PORT. Lagrimoso. IT. Lacrimoso, lagrimoso.
(chap. llagrimós, llagrimosos, llagrimosa, llagrimoses.)
6. Lagrimonse, adj., larmoyant, pleureux.
E 'ls uels tan paucs coma deniers,
Lagrimonses et grepoillatz.
Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 59.
Et les yeux aussi petits comme deniers, pleureux et éraillés.
7. Lagrimar, Lagremejar, v., lat. lacrymare, larmoyer, verser des larmes. De plorar e de lagremejar. Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
(chap. De plorá y de llagrimejá; llagrimá no sé si se diu.)
De pleurer et de larmoyer.
Dreitz es lagrim. A. Daniel: Chanson d'un.
Il est juste que je verse des larmes.
Li uelh que soen lagremejo. Liv. de Sydrac, fol. 62.
(chap. Los ulls que assobín llagrimegen.)
Les yeux qui souvent larmoient.
Fig. Latz lo cor m' es lagrima
Que sus del cor lagrim.
Raimond de Miraval: Aissi m te.
A côté du coeur m'est une larme que du haut du coeur je larmoie.
CAT. Llagrimejar. ESP. Lagrimar. PORT. Lagrimejar. IT. Lacrimare, lagrimare. (chap. Llagrimejá: llagrimejo, llagrimeges, llagrimege, llagrimegem o llagrimejam, llagrimegéu o llagrimejáu, llagrimegen; llagrimejat, llagrimejats, llagrimejada, llagrimejades.)
8. Lermar, v., larmoyer, lamenter, gémir.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.
Est fou qui beaucoup se lamente.
ANC. FR. Tendrement plorent et larmoient.
Nouv. rec. de fables et cont. anc, t. II, p. 35.
domingo, 16 de septiembre de 2018
Proemio
Llibre de cuentos. Texto complet en Chapurriau.

lunes, 15 de noviembre de 2021
Lo llibre dels poetas. Segle XVII.
SEGLE XVII.
Blanch, Joseph. - Casas, Magí. - Feuria, Pere Pau. - Ferrer, Geroni. - Fontanella, Francisco. - García, Vicens. - Romaguera, Joseph. MAGÍ CASAS. (Tros de son llibre Desenganys del Apocalipsis.) (del, y no de l')
De les penes del infern. (En catalán, las penas, como fullas, pedras...) Pensarás en los inferns anys infinits, anys eterns. Penarás tants anys y mes que llavors no s'han cullidas, que fullas no s'han podridas, que pedras no haurán caygudas, que gotas no haurán plogudas, que gotas no hi ha en les aygues qu' átomos no hi ha en los ayres. Y tants anys no serán res als anys que venen desprès. PERE PAU FEURIA. (Tros de la vida de Sant Bernat Calvó.) Mes tot se muda, no dura lo descans, perque ser sol vigilia la gran bonança de una tempestat major. Ja los dos blaus se trasmudan lo del ayre en negre fosch, y lo del mar en un blanch que amenaça negre sort. Ja tots los vents se reforsan lo cel turbulent se clou de núvols negres y pardos ab un remolí de trons. Onas y núvols se mesclan (ona singular, onas plural; olas; ones) fent confusos burinots, las onas cassan estelas, (las olas cazan estrellas) y los núvols pescan llots. Ja del pobre vaixell cruixen buch, arbres, entenas, posts; las velas, cordas, maromas (las velas, cuerdas, maromas en cast.) lo fort vent romp furiós. (el fuerte viento rompe, irrumpe, furioso) Ja volan per lo ayre velas quals rochos y á cabuçons, quals delfins van las entenas (delfí singular; delfín, delfines) tras d'ellas va lo timó. Resta lo buch, mes no resta que baix en los fondos forts del mar los despenyan onas, y alt al cel tiran del bot. GERONI FERRER DE GUISONA. O gent del mon | obriu los ulls per veure entre esculls | una gran maravella que ha obrat Dèu | per una sa donzella pera 'l soport | dels que la volen creure. (per a: para) Teresa fou | tant sancta y tan prudent que meresqué | per sa tanta bondat que lo tercer | de l'alta Trinitat (que el tercero de la alta Trinidad: E.S) l' hi abrassás | son cor ab foch lluent. FRANCISCO FONTANELLA. Las últimas serán llágrimas mias (si no fuese por la ll, igual que cast.) etern exemple á trágicas empresas que merexent lo premi de firmesas, lo cástich han tingut com á porfías. Estas foren las vanas fantasías que lo amor estimava per finesas, y en mon silenci restarán suspesas per homicides tristes de mos dias. Trompa será fatal ma desventura, desengany de ma altiva confiança, quant mes precipitada mes segura que publique al amor, á la confiança, ningú espere firmesa en la hermosura (nadie) si un Angel es objecte á la mudança. A la mort de Nise. O! duras fletxas de mon fat rompudas, rompudas per ferir mes dolorosas, que llevantme las plomas amorosas deixan al cor las puntas mes agudas. Flamas mes eclipsadas que vençudas, auroras algun dia lluminosas, ombras ja de ma vista tenebrosas tenebrosas, mortals, pero volgudas. Principi trist de penas inhumanas, (principio triste de...) terme feliz del ánima afligida que per alivio son dolor adora; (conserva la o, alivi; son: su) fletxas seréu y flames soberanas (flames, y no flamas) si lleváu á mon cor la trista vida per donar á mos ull eterna aurora. (ulls; ojos; mos: mis; mon: mi) També tè á mes de moltas altras poesías una tragedia que du per títol Amor, firmesa y porfía de la que n'ha publicat fa poch temps una bona edició lo senyor Magí Pers y Ramona. (y griega entre apellidos) VICENS GARCÍA. O! be n' haja qui 't parí, Soledat ditxosa en tot! Defensa no coneguda segur y regalat port, fortalesa inespugnable contra las persecucions, blanch ahont tiran los savis y á fé que t' acertan pochs. (y a fé que te aciertan pocos, en cast.) Confesso que t' acertí (Confieso que te acerté) qu'es venturosa ma sort y que descanso ab bonansa de las borrascas del mon. Quant la blanca aurora illustra lo cel ab son blanch y roig, y las tenebras desterra lo pur y matiner sol, entran los raigs per las portas y ab lo resplandent calor (y con el resplandeciente calor) me fan llum, pera que 'm vesta, (me “hacen” luz, para que me vista) deixant los calents llansols. La desvetllada oraneta (golondrina; oroneta, oreneta, oronella, etc) ab repetidas cansons me canta sense cansarse, de Tereo 'l cas atros. (de Tereo el caso atroz) La pintada carderola, (será cardelina, cagarnera; carduelis) puix te llengua, conta tot (pues tiene lengua, - lo - cuenta todo) lo que 's dibuxa sens ella en lo brodat mocador. La calandria xarradora (charladora; xarrar, xerrar, parlar, hablar, falar) regositja al dia nou; la cogullada ab montera lo festeja ab cant y vols. La perdiuheta escotxeja, (perdiz pequeña; perdiueta, perdigana) y 'l francolí saborós me diu que culli peretas (peritas, pericas; peras pequeñas) tancant ulls y obrint lo coll (cerrando los ojos y abriendo el cuello) La poch logrera guatlleta (guatlla; codorniz pequeña) vuyt per vuyt baratar vol; y la tortoleta viuda (tórtola pequeña; tórdola, tordoleta) plora sos passats amors. Canta lo passarell pardo, y lo groguet verderol, (verdezuelo, verderón; groguet, groc: amarillo) y lo cruxidell faréstech va disparant com un tro. Ab esta música 'm vesto (ab: amb: con esta música me visto) y en continent veig las flors (in continenti: y en seguida veo las flores) platejadas de aljófar (plateadas) que causa aurora ab son plor. Considero la abelleta (abejita, abejica, abeja; abella) que va xupant las mil flors, (que va chupando las mil flores) pera donarme quant vulla la mel, cera y panal dols. Prench exemple en la formiga (formica; hormiga) y alabant sa prevenció, miro per mas grangerías qu'es de savis consell bo. Casso desprès á vegadas (cazo; caço) ab besch los simples moixons, (muixons; con muérdago; pájaros) las perdius ab gos de mostra, (las perdices con perro de muestra) y ab perdiu lo perdigot. (y con perdiz el perdigacho: macho) Ab llassos y ab escopeta (Con lazos y con escopeta) los grassets y bobets torts (los gorditos y bobitos tordos) que cantant entre las vinyas (que cantando entre las viñas) me estan avisant hont son. (me están avisando de donde están) Per las matas y garrigas lo conillet saltador, (conejito) la llebre en son llit de grama (liebre) tan tímida, com velós. (veloz) Quan estas cosas me cansan en lo mig de la calor, (el mitg en catalán inventado) m'assento davall d'un arbre (me siento debajo de un árbol) que 'm serveix de girassol. Vaigmen á la tarda, á voltas, (Me voy por la tarde, a veces; vegadas) al fértil riu caudalós a pescar ab canya y plomas, (peixcar; a pescar con caña y plumas) filat, cordas y bertrol. (hilo, hilada, cuerdas) Pesco barbs, que semblan plata, (pesco barbos, que parecen plata) lo un xich, l'altre mes gros, (chico, chiquitín, pequeño; chic, chich) la truyta llisa y pintada, (trutta; trucha) la madrilla plena d'ous, y ab sos forats la llamprea sens espina y sense os, las anguilas que s' esmunyen (resbalan, deslizan; esmunyir) com solen las ocasions. Tórnomen al vespre á casa (me vuelvo por la tarde - vísperas - a casa) hont sopo sens avalot, (sopar: cenar; avalot: alboroto) en lo estiu al ras y fresca, en lo hivern propet del foch. (cerca; propter; próximo) Váigmen al llit, quan m'agrada y al cant dels grills saltadors dona al contrapunt bonico lo enamorat rossinyol. (Ruiseñor; rossignuolo y variantes en italiano) Ab la llanesa senzilla passo la nit sens rumor, y lo sossegat silenci me guarda la dolsa son. (me guarda el dulce sueño; somniar: soñar) O, que vida regalada! O, que so estat venturós! Prego á Deu que ma desditxa (pregaria; pido a Dios que mi desdicha) no 'm trague may d'aquest lloch. (no me saque nunca de este “locus”) No 'm persuadescan, los nats, ab sofísticas rahons, que represente altra volta en la comedia del mon. Ja acabí mon personatje, y puix despullat me trob, isca á fer lo ximple un altre (salga a hacer el simple otro) que á fe que jo 'l he fet prou. La mes alta sabiesa aprench en ton faristol, soledat, puix ya tu llibre me ofereix cel, terra y sol. Las obras d'est poeta conegut mes vulgarment ab lo nom de Rector de Vallfogona, no van gens escassas per cert: aixis es que com no reuneixen un mérit veritable, y 's poden trobar sens treball, no 'n posem mes mostra que la present. Darrerencament ha fet d'aquest poeta un llarch y profitós juhí crítich lo Mestre en Gay saber En Joaquim Rubió y Ors, treball que fou premiat en los Jochs florals de 1863 ab una rica medalla d'or que la societat Ateneo Catalá dona cada any pera lo millor treball en prosa. JOSEPH ROMAGUERA. (Al arch-iris.) (arc de Sant Martí, arcoiris) Iris de la esfera, florit orisont, émulo de Cloris metéoro ayrós. Del compás de Febo, paralelo en flor es de la bonansa triumfo y blasó. Al aygua en diluvi templa sos colors de l' ira celeste fiador hermós. Los nubols esmalta pinta sas regions, rua de matissos, guirnalda de flors. Si de arch blasona es traste de amor; mes, ventlo sens fletxa ningú 'l temp arpó. Sols viu á la llum y á son ardor mor, fénix que renaix ab los raigs del sol.


