
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 11 de abril de 2017
aigua
lunes, 1 de octubre de 2018
TERSERA JORNADA
Tamé ñabíe un prat de herba tan verda que casi pareixíe negra, pintat tot en mil variedats de flos, vallat per verdíssims y ufanosos tarongés, sipresos y cedros, que donaben sombra y féen mol bona auloreta, una mescla de azahar y sementeri. Al mich de este prat ñabíe una fon de mármol blanquíssim y maravilloses figures picades en pedra natural; allí dins ñabíe una estatua, no sé si de pedra natural o artifissial dels Estechi, damún de una columna, y aviábe tanta aigua tan alt cap al sel (y después tornáe a caure a la claríssima fon) que haguere fet moure lo menos un molí. L´aigua que sen eixíe de la fon per un canal amagat sen ixíe del pradet y a fora se fée manifesta en canalets o reguerets que brilláen al sol; se arreplegabe tota a una bassa o safarech y desde allí, baixán claríssima cap a lo pla, abáns de arribá an ell, en grandíssima forsa y en molta utilidat per al seu amo, fée girá seguit dos molíns, un de ells, lo de Lillo. Al vore este jardí, lo seu orden, les plantes y la fon en los reguerets, tan los va agradá a tots que van afirmá que, si se puguere fé un paraísso a la terra, no sabríen quin atra forma hauríe de tindre, mes que aquella del jardí, y no sabíen qué mes se li podíe afegí. Passechán, pos, contentíssims per allí, fénse bellíssimes guirnaldes (corones) de rametes de ábres, sentín sempre uns vin cans de muixóns diferéns, com si competiguéren los uns en los atres en lo cantá, se van acatá de una bellesa que encara no habíen vist: lo jardí estabe plenet de mes de sen classes de hermosos animals. De una part eixíen conillsy cachapets, de un atra liebres (llébres), cabridets, ciervos, y moltes atres espéssies de animals inofensius y mansos, com si estaren domesticats.
viernes, 14 de abril de 2017
bada
Bada
|| 1. Acte de vigilar o mirar amb atenció per descobrir qualque cosa llunyana o fosca. Mentres que en ius mirar tenia bada, Febrer Inf. xviii. Son tenguts de ffer guayta tota vegada que per lo dit senyor seran requests o demanats, Item son tenguts de ffer bada tota vegada que per lo dit senyor seran requests o demanats,doc. segle XV (arx. parr. de Clariana).
|| 2. ant. Persona que vigila des d'un lloc elevat per descobrir enemics o altra cosa llunyana. Hi pren la bada del castell CXXX solidos, doc. a. 1315 (Col. Bof. xii, 225). Hun dicmenge mati la bada començà a repicar e dix que gent d'armes venie, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxv, 123). Trametrà als lochs acostumats les bades guaytes e scoltes, doc. a. 1469 (Butll. C. Exc. iii, 31).
|| 3. Home rústic que queda aturat d'admiració per qualsevol cosa; cast. paleto, pazguato (Amengual Dicc.).
|| 4. Escletxa, obertura estreta produïda per separació natural o violenta de les parts d'una cosa (Massalcoreig, Pena-roja, Tortosa, Morella); cast. quiebra. «Per una bada que n'hi ha a la roca, ix l'aigua» (Morella). D'una gran soca en la bada, Almarche Goigs 154.
Fon.: báðɛ (Massalcoreig); báða (Tortosa, Maestr.).
Etim.: postverbal de badar.
Casta de peix. Per preu de dos roves e mija de tonyina de sorra e dos roves e mija de bada, doc. d'un pescador, a. 1463 (Arx. Gral. R. Val.).
Llin. existent a Barcelona, Argentona, Mataró, Villalba, etc.
Etim.: probablement de bada, art. 1, || 2.
De bada: V. bades,
Babau, que bada i s'admira per coses insignificants (Escrig-Ll. Dicc.); cast. abobado.
De bades (ant. en bades). adv. || 1. En va, sense profit; cast. en balde. Els fayen despendre lo lur en bades, Jaume I, Cròn. 288. Doncs en bades seria creada fe en home, Llull Cont. 288, 24. Com axí havien fet venir aquí lo rey d'Aragó de bades,Desclot Cròn., c. 142. E yo't dich que ells no ho han dit de bades, Metge Somni iii.Vana y de bades es tal usança, Spill 9830. (Per a més documentació, V. debades, que és la grafia normal actualment). || 2. De franc, sense pagar (Tortosa, val., alg.); cast. de balde. Per fe veura achexas vedutas de bada,rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 307). || 3. a) Deixar de bades algú: deixar-lo boca oberta, sense res del que esperava (Men.); cast. dejar plantado.—b) Quedar de bades: quedar atxul·lat, sense res del que un esperava (Men.); cast. quedar chasqueado.
Fon.: i Etim.: V. debades.
|| 1. topon. Llogaret del terme municipal de Bellver.
|| 2. Llin. existent a Barc., Palafrugell i Torroella de M.
Etim.: del pre-romà Biterris, que surt en l'Acte Cons. Seu U. (segle IX) i que Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 4, identifica amb Baeterris, nom primitiu de la ciutat francesa de Béziers.
De bades (ant. en bades). adv. || 1. En va, sense profit; cast. en balde. Els fayen despendre lo lur en bades, Jaume I, Cròn. 288. Doncs en bades seria creada fe en home, Llull Cont. 288, 24. Com axí havien fet venir aquí lo rey d'Aragó de bades,Desclot Cròn., c. 142. E yo't dich que ells no ho han dit de bades, Metge Somni iii.Vana y de bades es tal usança, Spill 9830. (Per a més documentació, V. debades, que és la grafia normal actualment). || 2. De franc, sense pagar (Tortosa, val., alg.); cast. de balde. Per fe veura achexas vedutas de bada,rondalla algueresa (Arch. Glott. It. ix, 307). || 3. a) Deixar de bades algú: deixar-lo boca oberta, sense res del que esperava (Men.); cast. dejar plantado.—b) Quedar de bades: quedar atxul·lat, sense res del que un esperava (Men.); cast. quedar chasqueado.
Fon.: i Etim.: V. debades.
|| 1. topon. Llogaret del terme municipal de Bellver.
|| 2. Llin. existent a Barc., Palafrugell i Torroella de M.
Etim.: del pre-romà Biterris, que surt en l'Acte Cons. Seu U. (segle IX) i que Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 4, identifica amb Baeterris, nom primitiu de la ciutat francesa de Béziers.
|| 1. Inútilment; cast. en balde, en vano. «He cridat debades, perquè no m'han sentit» (Cat., Bal.). «En Es Llombards n'hi ha tres | qui d'esser guapes pretenen, | emperò debades tenen | es vespres es quinqué encès» (cançó pop. Mall.). Si per amor de vós murien, no seria maravella si eren ardits, mas murir per vanitats e debades, assò és, Sènyer, la maravella, Llull Cont. 112, 24. E pus altre seggle no fos, aquest seggle fóra debades, Llull Cont. 176, 10. Si lo Senyor no tenia la mà en esta fahena, debades o en va seria vostre treballar, Villena Vita Chr., c. 1. Debades te treballes, que per molt que tu faces, vuy no'm escaparàs,Alegre Transf. 36.
|| 2. (en el dialecte valencià) De franc, gratuïtament; cast. de balde, gratis. «Hem volgut entrar al teatre debades» (Cast., Val., Al.). Les safanòries que anaven | casi debades, ja van | a dos dinerets la lliura, Ros Rom. 94. El convenencier... o pereós,... tot ho vol, però debaes, sense incomodar-se per nengú ni agrair res de lo que li fan, Martí G., Tip. mod. i, 214.
Refr.—a) «Qui de Déu fuig, debades corre» (Mall., Men.).—b) «Debades, no pega el frare barretades»: vol dir que ningú fa les coses per no-res (Val.).
Fon.: dəβáðəs (or., bal.); deβáðes (occ.); deβáes (val.).
Etim.: de l'àrab bātil, mat. sign. || 1.
viernes, 17 de enero de 2020
JORNADA CUARTA. NOVELA DÉSSIMA.
- Eixécat, dormilón, que si volíes dormí, aon teníes que aná ere a casa teua, y no víndre aquí. Ruggeri, espentat de esta manera, va caure an terra desde l´arcó aon estabe y no va doná cap siñal de vida, la mateixa que haguere donat un mort; en lo que la dona, una mica assustada, va escomensá a intentá eixecál y lo movíe mes fort, y lo agarrabe pel nas, y lo estirabe de la barba, pero no valíe per a res: habíe lligat lo burro a un bon clau. Per lo que la Siñora va escomensá a pensá que estáe mort, pero encara aixina lo va escomensá a pessigá y a cremál en una vela; per lo que ella, que no ere mechesa encara que meche fore lo home, va creure que estabe mort, per lo que, com lo volíe mol, si va sentí doló no ña que preguntáu, y no atrevinse a fé soroll, va escomensá a plorá damún
d´ell casi en silensio. Pero después de un rato, en temó de afegí a la deshonra esta desgrássia, va pensá que sense tardá teníe que trobá lo modo de tráurel de casa mort com estabe, y de amagatóns va cridá a la criada, y amostránli la seua desgrássia, li va demaná consell.
- ¿Quí ña per ahí?
- ¿Qué faríeu vos, maestre, per una cosa importán, cuan per una garrafeta de aigua forra montéu tan gran abalot? ¿Es que no ne ña mes en tot lo món?
- Siñora, de Ruggeri tots parlen mal y, per lo que yo hay pogut sentí, ni amic ni parén li quede que per a ajudál se haigue eixecat o vullgue alsás; y se té per segú que demá lo magistrat lo fará penjá. Y ademés de aixó, tos contaré una cosa curiosa. Me pareix que sé cóm va arribá a casa del prestamista: be coneixéu al fusté aon estabe lo arcó aon lo vam embutí. Sel va sentí discutí en un que seguramén ere l´amo del arca, reñín com a gossos, aquell li demanáe los dinés perque l´arca no apareixíe, y lo fusté li responíe que lay habíen robat per la nit; a lo que aquell replicabe: «No es verdat, tú lay has venut als dos joves prestamistes, que ells me u van dí cuan la vach vore a casa seua, cuan va sé detingut Ruggeri». A lo que lo fusté va di: «Ells te han dit una mentira, no me han comprat cap arcó, pot sé que de nit me la haiguen robat ells; aném a casa seua». Y aixina si van atansá, y yo hay vingut aquí, y com podéu vore, penso que de esta manera Ruggeri va pará allí, pero cóm va ressusitá no puc enténdreu.
Va dí lo meche:
- Tú ya te has imposat una peniténsia, perque vas creure que tindríes de nit a un jove que te espolsaríe lo pols, y lo que vas tindre va sé un lirón. Vésten a procurá per la salvassió del teu amán, y de ara en abán guárdat de portál a casa perque u pagarás per esta vegada y per l’atra. Pareixénli a la criada que li habíe eixit be la charrada, tan pronte com va pugué sen va aná cap a la presó aon teníen a Ruggeri, y tan li va insistí al carselé que la va dixá parlá en Ruggeri. Ella, después de díli qué li teníe que contestá al magistrat per a salvás, tans fils va moure que va arribá dabán del magistrat. Éste, abáns de consentí en sentíla, com la veíe fresca y pita, va volé enganchá en lo gancho a la pobreta cristiana; y ella, per a sé milló escoltada, no li va fé ascos; y li va di:
- Filostrato, yo la assepto de bona gana, y per a que milló veigues lo que has fet, desde ara mano y ordeno que tots se preparon per a contá demá algo felís que li haguere passat an algún amán, después de algúns dus o desventurats acsidéns.
martes, 12 de marzo de 2024
Lexique roman; Fons - Aforar
Fons, s. m., lat. fundus, fond, base.
Plus es pezans, e plus tost vay al fons. V. et Vert., fol. 54.
(chap. Pese mes, y mes rápit se'n va cap al fondo; s'afone.)
Plus est pesant, et plus tôt va au fond.
Queretz dos vaiseletz prions,
Engals per boca e per fons.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cherchez deux petits vases profonds, égaux par bouche et par fond.
Dins un fonz de tor.
Chronique des Albigeois, p. 22.
Dans un fond de tour.
Fig. Mas avareza es preonda,
E cobedeza non a fons.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Mais avarice est profonde, et convoitise n'a pas de fond.
- Fonds de terre.
Vendition de fontz de terra o maison.
Fors de Béarn, p. 1096.
Vente de fonds de terre ou maison.
CAT. Fons. ESP. Fondo, fundo. PORT. Fundo. IT. Fondo. (chap. Fondo, fondos; adj. fondo, fondos, fonda, fondes.)
2. Fondament, Fondamen, Fundamen, s. m., lat. fundamentum, fondement.
Lo fundamens d'una tor es plus fortz que la sima.
(chap. Lo solamén d'una torre es mes fort que la sima; fundamén, de fundá, al pun cuatre, se diu per ejemple de una fundassió, empresa, assossiassió, etc.)
Liv. de Sydrac, fol. 105.
Le fondement d'une tour est plus fort que la cime.
Qu'el fondament aia set palmas d'ample.
(chap. Que lo solamén tingue set pams d'ample.)
Tit. de 1358. DOAT, t. XCIII, fol. 221.
Qu'au fondement il ait sept palmes de large.
L'un an els fundamens lur cura,
Li altre en bastir la mura.
V. de S. Énimie, fol. 38.
Les uns ont leur soin aux fondements, les autres à bâtir la muraille.
Fig. Aisso es lo fondamens de nostra fe.
(chap. Aixó es lo solamén, la basse de la nostra fe.)
V. et Vert., fol. 4.
Ceci est le fondement de notre foi.
- Partie du corps.
Gens que porto bragas el fundamen d'una palma longas.
Liv. de Sydrac, fol. 30.
Gents qui portent au fondement braies longues d'une palme.
CAT. Fonament. ESP. PORT. Fundamento. IT. Fondamento.
(chap. Solamén, se sol fé aná casi sempre en plural: los solamens.)
3. Fondamenta, s. f., fondement.
Neys las fondamentas derocavo.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 22.
Arrachaient même les fondements.
4. Fundacio, Fondation, s. f., lat. fundationem, fondation.
La fundacio del loc.
(chap. La fundassió del lloc : poble : vila; del latín locus.)
Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.
La fondation du lieu.
Fondation de capellania.
(chap. Fundassió de capellanía.)
Tit. de 1394. DOAT, t. CXLII, fol. 68.
Fondation de chapellenie.
CAT. Fundació. ESP. Fundación. PORT. Fundação. IT. Fondazione.
(chap. Fundassió, fundassions.)
5. Fundator, Fondador, s. m., lat. fundator, fondateur.
D' Antiochia fundador.
Eluc. de las propr., fol. 176.
Fondateur d'Antioche.
Fondator de la dita capela.
Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 389.
Fondateur de ladite chapelle.
Que las personas de las dichas gleyas preguen diligemment per los dos reys, comma per los fondadors.
(chap. Que les persones de les dites iglesies reson diligenmen per los dos reys, aixina com per los fundadós.)
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 217.
Que les personnes desdites églises prient soigneusement pour les deux rois, comme pour les fondateurs.
CAT. ESP. PORT. Fundador. IT. Fondatore. (chap. Fundadó, fundadós, fundadora, fundadores.)
6. Fondal, adj., profond.
Una ayga fondal.
(chap. Un' aigua fonda : profunda.)
Trad. du Traité de l'Arpentage, c. 35.
Une eau profonde.
7. Fondar, Fonzar, v., lat. fundare, fonder, affermir, reposer.
On deuria fonzar
Mos bastimens.
P. Espagnol: Entre que.
Où devrait reposer mon bâtiment.
Fig. Parra adoncs en que fon
La vana gloria d'aquest mon.
Contricio e penas ifernals.
Il paraîtra alors sur quoi repose la vaine gloire de ce monde.
Part. pas. Que fosson fondatz coma tor.
V. et Vert., fol. 44.
Qu'ils fussent affermis comme tour.
Fig. Fondat
Brev. d'amor, fol. 1.
Fondés sur les saintes Écritures.
Instituta e fundada en la gleysa.
Terr. de la confr. du S.-Esprit à Bordeaux.
Instituée et fondée en l'église.
CAT. ESP. PORT. Fundar. IT. Fondare. (chap. Fundá: fundo, fundes, funde, fundem, fundéu, funden; fundat, fundats, fundada, fundades.)
8. Fondadamens, adv., à fond.
Totas las artz per que estudiar
Pot clercx aver sabretz fondadamens.
T. de G. Riquier et de l' Ennuyeux: Aras.
Tous les arts par quoi un clerc peut étudier vous saurez posséder à fond.
CAT. Fondadament. ESP. Fundadamente. IT. Fondatamente.
(chap. Fundadamen, en fundamén, com diu Arguiñano a la Fábrica de Solfa.)
9. Afonsar, Afonzar, v., enfoncer, couler à fond.
D'alcun naveih que era afonsatz o que volia afonsar.
Trad. du Code de Justinien, fol. 100.
D'aucun navire qui était enfoncé ou qui voulait couler à fond.
Aquela porozitat es causa que un gran fust mot pezant no afonsa en ayga, en la qual una peyra pauc pezant afonza.
Eluc. de las propr., fol. 197.
Cette porosité est cause qu'un grand bois moult pesant n'enfonce pas dans l'eau, dans laquelle une pierre peu pesante enfonce.
L'ostal s' afonzet, e s'en intret en abis.
Abr. de l'Anc. et du N.-T., fol. 40.
La maison s'enfonça, et s'en entra en abîme.
Fig. Duramen s' afonzo al cor.
Liv. de Sydrac, fol. 36.
S'enfoncent durement au coeur.
Part. pas.
E la mar plus preonda a fayt lo cors gitar,
E 'l fon tost afonzatz.
Roman de Fierabras, v. 2074.
Dans la mer plus profonde a fait jeter le corps, et il fut tôt enfoncé.
ANC. FR. Les uns noyèrent et afondèrent dans la mer.
Rec. des hist. de Fr., t. III, p. 312.
Ainsint, seingnors, va de ce monde,
Li un liève, li autre afonde.
Godefroi de Paris, Chr. métr., p. 222.
L'un passe en noant, l'autre afonde.
G. Guiart, t. 1, p. 270.
CAT. Afonsar. ANC. ESP. Afondar (MOD. Ahondar). PORT. Affundar.
IT. Affondare. (chap. Afoná, afonás: afono, afones, afone, afonem o afonam, afonéu o afonáu, afonen; afonat, afonats, afonada, afonades.)
10. Esfondrar, Esfondar, Efundar, v., effondrer, renverser, précipiter.
Murs esfondrar, tors baissar e deissendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Renverser murs, abaisser et abattre tours.
La mayo s' esfondet, et s'en intret en abys.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 23.
La maison s'effondra, et s'en entra en abîme.
No volias esser coitos en tota vianda, ni t'efundas e manjar.
Trad. de Bède, fol. 72.
Ne veuilles être empressé pour toute nourriture, ni te précipites à manger.
Part. pas. Quand vei fortz castelhs assetjatz,
E 'ls barris rotz et esfondratz.
Bertrand de Born: Be m platz. Var.
Quand je vois forts châteaux assiégés, et les remparts rompus et effondrés.
ANC. FR. La barge de cantiers se esfondroit pou à pou.
Joinville, p. 33.
Tot meintenant et sanz demor
A fet le trésor esfondrer.
Roman du Renart, t. III, p. 255.
(chap. Esfonrá: esfonro, esfonres, esfonre, esfonrem, esfonréu, esfonren; esfonrat, esfonrats, esfonrada, esfonrades.)
11. Preondeza, Priundeza, s. f., profondeur, durée, continuité.
Per la priundeza de lagrimas.
(chap. figurat: Per la fondaria de llágrimes; preon es fondo, pero en este cas es la durada, continuidat, profundidat del doló.)
Trad. de Bède, fol. 51.
Par la continuité de larmes.
Fig. Los secretz de Dieu e la preondeza de sos jutjamens.
V. et Vert., fol. 59.
Les secrets de Dieu et la profondeur de ses jugements.
ESP. Pregoneza (profundidad). PORT. Profundeza. (chap. fondaria, fondaries; profundidat, profundidats.)
12. Profunditat, s. f., profondeur.
La profunditat del cauteri. Trad. d'Albucasis, fol. 7.
La profondeur du cautère.
CAT. Profunditat. ESP. Profundidad. PORT. Profundidade. IT. Profondità, profonditate, profonditade.
13. Preon, Preion, Prion, adj., lat. profundus, profond.
Ni ab melhor clausura ni ab plus preions fossatz.
Guillaume de Tudela.
Ni avec meilleure clôture ni avec plus profonds fossés.
Part la fera mar preonda.
B. de Ventadour: Lanquan vei per.
Par-delà la cruelle mer profonde.
Fig. Qu'ieu vengues de nuoit preonda.
(chap. figurat: Que yo vinguera de nit profunda.)
B. de Ventadour: Tant ai mon.
Que je vinsse de nuit profonde.
Subst. Volc saber cant a mar de prion.
(chap. Volíe (va voldre) sabé cuan té lo mar de fondo, la fondaria o profundidat del mar.)
B. de Paris de Rouergue: Guordo.
Voulut savoir combien la mer a de profondeur.
Adv. Un pauc intrey en amor trop preon;
Yssir no 'n puesc, quar no i trob gua ni pon.
Guillaume de S. Didier: Aissi cum.
J'entrai un peu trop profond en amour; je n'en puis sortir, car je n'y trouve gué ni pont.
Els fuecs ifernals plus preon
Ardran, quar volon tant argen.
G. Anelier de Toulouse: Ara farai.
Ils brûleront plus profondément aux feux infernaux, parce qu'ils veulent tant d'argent.
Adv. comp. M'an mort li sospir de preon.
B. de Ventadour: Quan vei.
Les soupirs de profond m'ont tué.
On plus de prion m'o cossir.
Rambaud d'Orange: Peire Rogiers.
Où plus je considère cela attentivement.
ANC. CAT. Pregon. CAT. MOD. ESP. PORT. Profundo. IT. Profondo.
(chap. fondo, fondos, fonda, fondes.)
14. Preondamens, Profondamens, adv., profondément.
En la mar soi per lieys preondamens.
Sordel: Aitan ses pus.
Je suis pour elle profondément dans la mer.
On trouve profondamens dans une variante du même passage.
ANC. CAT. Pregonamen. CAT. MOD. Profundament.
ESP. PORT. Profundamente. IT. Profondamente. (chap. Profundamen; respira fondo, o profundamen.)
15. Perfondal, adj., profond.
Lo fons de una ayga perfondal.
Trad. du Traité de l'Arpentage, c. 35.
Le fond d'une eau profonde.
16. Preonsar, v., enfoncer, plonger.
Cabussar, o dins ayga preonsar.
(chap. Cabussá – fé un cabussó – o adins del aigua afonás.)
Eluc. de las propr., fol. 147.
Plonger, ou enfoncer dans l'eau.
17. Apriondar, v., approfondir, enfoncer, enraciner.
Fig. D' on nonfes s' aprionda.
Bernard de Venzenac: Lanquan corr.
D'où mauvaise foi s'enracine.
(chap. Arrailá, arrailás, aprofundí, aprofundís. Arraílo, arraíles, arraíle, arraílem o arraílam, arraíléu o arraíláu, arraílen; arraílat, arraílats, arraílada, arraílades.)
(Arturico Quintanilla y Fuentecica)
Font, (Fon) s. f., lat. fontem, fontaine, source.
Platz mi be lai en estiu,
Que m sojorn a font o a riu.
Le Moine de Montaudon: Mout me platz.
Il me plaît bien là en été, que je me repose à la fontaine ou au ruisseau.
Plueia del cel dissenden,
Ho fon viva d'ayga corren.
Passio de Maria.
Pluie descendant du ciel, ou source vive d'eau courante.
Fig. Flums de plazers, fons de vera merce.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Fleuve de plaisirs, fontaine de véritable merci.
Paors de Deu es fons de vida.
(chap. Temó, po, paó de Deu es fon de vida.)
Trad. de Bède, fol. 31.
Crainte de Dieu est fontaine de vie.
Loc. Abeurat cen vetz
Mon caval en lor fon.
Guillaume de Berguedan: Joglar.
Abreuvé cent fois mon cheval à leur fontaine.
- Absol. Fonts baptismaux.
Lo tenc a las fons, e fo so payri. Philomena.
Le tint sur les fonts, et fut son parrain.
CAT. Font. ANC. ESP. Fonte. ESP. MOD. Fuente. PORT. IT. Fonte.
(chap. Fon, fons.)
(Imagen de Arturico con el secesionista fugado, Carlitos Puigdemont.)
2. Fonteta, s. f., petite fontaine.
En la balma s'en es intrada,
Et atroba una fonteta.
(chap. A la balma ha entrat y trobe (ha trobat) una fonteta; s'en es entrada no u fem aná.)
V. de S. Énimie, fol. 25.
En la grotte s'en est entrée, et trouve une petite fontaine.
CAT. Fonteta. (chap. Fonteta, fontetes. Ya sabéu que al dialecte catalá pre Pompeyo Fabra encara se troben los plurals en AS, las fontetas, las fonts.)
3. Fontana, Fontayna, s. f., fontaine.
Per leis am fontanas e rius.
Raimond de Miraval: Entre dos.
Pour elle j'aime fontaines et ruisseaux.
A la fontana del vergier.
Marcabrus: A la fontana.
A la fontaine du verger.
Fig. Senher, fontaina de tot be.
J. Estève: Francx reys.
Seigneur, fontaine de tout bien.
Ab vos es la fontayna de vida.
V. et Vert., fol. 101.
Avec vous est la fontaine de vie.
ANC. FR. Une fontane en son encochenel avoit.
Roman de Rou, v. 987.
ANC. CAT. ESP. IT. Fontana.
4. Fontanil, s. m., petite fontaine.
Fontanils, estanxs.
Tit. de 1331. DOAT, t. XXXIX, fol. 102.
Petites fontaines, étangs.
ANC. FR. Denz le ruissel d'un fontenil.
B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 189.
5. Fontanilha, s. f., petite fontaine.
S' esforsa la rana
Lonc de la fontanilha.
(chap. S'esforse la rana al llarg de la fonteta; o de la bassa, a Fórnols la bassota o la basseta, que aixina se diuen les dos, la gran y la menuda.)
Marcabrus: El mes quan.
La raine s'efforce le long de la petite fontaine.
ANC. FR. Lez un vergier, lez une fontenelle
Siet fille à roi.
Fables et cont., par Legr. d'Aussi, t. 1, p. 277.
En un vergier, lès une fontanelle.
Romancero français, p. 37.
ANC. CAT. Fontanella. ESP. Fuentecilla. PORT. Fontezinha. IT. Fontanella.
6. Fontal, adj., de source.
Aygas, alcunas so fontals.
(chap. Aigües, algunes són de fon. Tamé ne ñan de ullal, de pou, etc.)
Eluc. de las propr., fol. 150.
Eaux, aucunes sont de source.
For, s. m., lat. forum, for, justice, tribunal, loi, usage.
Las leis e los drets e lors fors. Tit. de 1080.
(chap. Les leys y los drets y los seus fueros; els furs a Valensia. Miréu cóm se escribíe ya al 1080, 3 añs antes del Fuero de Jaca, y la diferensia en lo chapurriau 944 añs después. No diém lurs, llurs : lors. Natros diém los seus o “sons”, sons pares, sons germans, los seus juguets, etc.)
Les lois et les droits et leurs usages.
Teno lo for dels principals. Leys d'amors, fol. 115.
Ils suivent la loi des principaux.
Car Dieus jutzja sol a sson for.
Contricio e penas ifernals.
Car Dieu juge seul à son tribunal.
Fig. Ferm prepauzamen es pres per vot el for de conciencia.
V. et Vert., fol. 93.
Ferme propos est pris pour voeu au for de la conscience.
- Manière, façon.
Arma es facha de tal for,
Que sos essers sera jasse.
Nat de Mons: Al noble rei.
L'âme est faite de telle manière, que son être sera toujours.
Elas, ab bela parvensa,
Fan lor for de brezador.
T. de Bonnefoy et de G. Faidit: Gausselm.
Avec belle apparence, elles leur font manière d'oiseleur.
- Cours, prix, taux.
Trop me vendec otra 'l for
La livrazo de la sivada.
Leys d'amors, fol. 119.
Me vendit beaucoup au-dessus du cours la livraison de l'avoine.
Al for de II moutons per jorn.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.
Au prix de deux moutons par jour.
Loc. Pois l' auzel chanton a lur for.
B. de Ventadour: Quan par la.
Puisque les oiseaux chantent à leur manière.
Vuel vos a tot for
Mostrar la veritat.
Nat de Mons: Al bon rey.
Je veux à tout prix vous montrer la vérité.
Fols hom declara tot son cor,
E 'l savis sab hy metre for.
Leys d'amors, fol. 138.
L'homme étourdi dévoile tout son coeur, et le sage sait y mettre manière.
Razonon a for d' En Isengri.
P. Cardinal: Prop a guerra.
Raisonnent à manière du seigneur Isengrin.
Falsamen as mentit a for de renegat.
Izarn: Diguas me.
Tu as faussement menti à manière de renégat.
ANC. FR. Tel feur, telle vente.
Les XV Joyes de Mariage, p. 16.
Orguel dist: “A nesun fuer
Ne laissiés ne vous en vengiés.” (N. E. nesun : italiano nessuno)
Roman du Renart, t. IV, p. 140.
Au fuer qu'eles estre déussent. (N. E. estre : être)
Fables et cont. anc., t. I, p. 165.
CAT. For. ESP. Fuero. PORT. IT. Foro. (chap. Fuero de Jaca, fueros
d'Aragó; valensiá fur, furs, 1261.)
2. Aforar, v., estimer, apprécier, évaluer.
Mon loguier an apreciat
XXX deniers et aforat.
Leys d'amors, fol. 135.
Ont apprécié et évalué mon loyer trente deniers.
CAT. ESP. PORT. Aforar. (chap. Aforá, estimá un preu, valorá).