Mostrando las entradas para la consulta Roger ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Roger ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de abril de 2018

Roger

Roger es un antropónimo masculino que se puede encontrar en varios idiomas, como el dialecto catalán, ​el inglés o el francés. Proviene de la composición de palabras germanas hrod (fama) y ger (lanza), con lo que su significado vendría a ser «famoso con la lanza». Su forma latina sería Rogerius y era muy habitual en la Edad Media. En español, este nombre es Rogelio.


Rogelio Torrent, president,
Rogelio Torrente, presidente.


Si buscabas un torrent para descargar y te toca ver a este payaso catalanista, lo siento mucho, visita Tabarnia independent si estás en contra del separatismo catalán. Si estás a favor, sólo decirte que te vas a morir siendo rey Felipe VI o sus descendientes, Leonor (como la primera esposa de Jaime I), Sofía, etc.
Viva el rey y viva Cataluña española!


dolça Catalunya alucinante video del verdadero Roger Torrent lloverán hostias



Roger Torrent és el nou president del parlament, dicen que porque nadie quería serlo. Normal: es muy probable que antes de 1 año hayan sido inhabilitados y/o entrullados Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Artur Mas, Marta Rovira, Carme Forcadell, Carles Puigdemont y varios más. Muchos se han tragado el discurso “conciliador” que Torrent nos soltó al asumir el cargo. Pues mire el vídeo, sepa lo que contaba Torrent en la intimidad el 11 de junio de 2017 (53ª edición del grupo de la ANC Piuladesalafresca) y piense que por cosas similares está hoy Junqueras en prisión. Sí, tenim un altre fanàtic al parlament. Pase, vea y disfrute de Torrent “ahora que estamos en familia”.

Dolça i fanàtica Catalunya

Puigdemont , cigonya , cigüeña

Torrente presidente !

http://heraldica.levante-emv.com/torrent/
  • Varios personas tienen el nombre de Roger:
    • Roger Federer, jugador de tenis suizo.
    • Roger Torres, futbolista colombiano.
    • Roger Waters, integrante de Pink Floyd.
    • Roger Schutz, fundador de la Comunidad de Taizé.
    • Roger Grimau, jugador de baloncesto.
    • Roger Lemerre, entrenador de fútbol.
    • Roger D. Kornberg, premio Nobel de Química.
    • Roger Gual, director de cine español.
    • Roger Guerreiro, un futbolista brasileño nacionalizado polaco.
    • Roger Field, inventor
    • Roger Moore, actor de cine británico (conocido especialmente por su papel de James Bond 007).
    • Róger Sánchez Flores, caricaturista y dibujante nicaragüense.
    • Roger Soyer, excelente bajo barítono francés nacido el 1 de septiembre de 1939 en Thiais (París)
    • Roger Berruezo, actor y cantante catalán.
  • Nombre de varios nobles:
    • Roger de Flor
    • Roger de Lauria
    • Roger III de Carcasona
    • Roger Bernardo III de Castellbó
    • Varios condes de Foix:
      • Bernardo I Roger
      • Raimundo Roger I
      • Roger Bernardo I el Gordo
      • Roger Bernardo II el Grande
      • Roger Bernardo III de Foix
      • Roger I de Foix
      • Roger I el Viejo
      • Roger II de Foix
      • Roger III de Foix
      • Roger IV
  • Varios personajes de ficción:
    • Roger, un personaje de la serie American Dad.
    • Roger, un personaje corrupto de partida Dungeons & Dragons Rol Game.
    • Roger el Homunculo, un personaje del cómic Hellboy.
    • Roger (Tekken) personaje ficticio de la saga de videojuegos Tekken.
  • Puede referirse a la Jolly Roger, la bandera de la piratería.
  • Roger Rabbit, personaje de dibujos animados principal de la película ¿Quién engañó a Roger Rabbit?
  • En el mundo anglosajón, y en ámbitos tanto militares como de aviación, también se utiliza la palabra Roger en el sentido de "recibido" (received), para confirmar que se ha recibido la última transmisión.
Roger Torrent i Ramió, Sarria de Ter, Gerona, 19 de julio de 1979, es un politólogo y político español, presidente del Parlamento de Cataluña desde el 17 de enero de 2018 y diputado en la X, XI y XII legislaturas del Parlamento de Cataluña,

Licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y máster en estudios territoriales y urbanísticos por la Universidad Politécnica de Cataluña y la Universidad Pompeu Fabra . Ha trabajado como técnico en la administración local. En 1998 entró en Juventudes de Esquerra Republicana de Cataluña y en Esquerra Republicana de Cataluña. Desde el año 1999 es concejal en el ayuntamiento de Sarriá de Ter y en el año 2007 pasó a la alcaldía. Entre el año 2011 y el 2012 fue diputado portavoz de su partido en la Diputación de Gerona. En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2012 fue elegido diputado por Esquerra Republicana de Cataluña. En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2015 vuelve a ser elegido en la candidatura Junts pel Sí y fue nombrado portavoz adjunto de su grupo parlamentario. En las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 2017 fue elegido diputado por Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí donde iba como número dos de la candidatura por Gerona. El 17 de enero de 2018 fue elegido Presidente del Parlamento de Cataluña.

Piden colaboración ciudadana para denunciar “los crímenes de Lluís Companys”
  1.  «Los diputados del Parlament»El Periódico. 26 de noviembre de 2012.
  2.  «30-21-11: Así se reparten las fuerzas entre los diputados de Junts pel Sí»La Vanguardia. 29 de septiembre de 2015.
  3. «Los 135 diputados del Parlament de Catalunya tras el 21-D»La Vanguardia. 22 de diciembre de 2017.

sábado, 24 de noviembre de 2018

Crónica Ramón Muntaner

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cronica-manuscrit--0/html/003bfd1a-82b2-11df-acc7-002185ce6064.html



Crónica Ramón Muntaner

Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer


Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer
1558

Crónica Ramón Muntaner 2

Crónica Ramón Muntaner, epistola


Lo prolech qu·en Ramon Muntaner feu. [fol. 8r] · Con en Ramon Muntaner estant en sa alqueria. [fol. 8r] | [fol. 8v] · La visió d'en Ramon Muntaner. [fol. 8v] | [fol. 9r] · Com començà a parlar dels Reys d'Aragó. [fol. 9r] · Com el Rey en Pere pres muller. [fol. 9r] | [fol. 9v] · Con los prohòmens parlaren ab lo cavaller. [fol. 9v] | [fol. 10r] · Con Madona Maria meseren en la cambra. [fol. 10r] · Com lo senyor Rey jach ab la dita dona. [fol. 10r] | [fol. 10v] · Com el Rey Jacme fo coronat Rey. [fol. 10v] · Com fo Rey de virtut. [fol. 10v] | [fol. 11r] · Com no·s trobava qui·s gosàs contrestar. [fol. 11r] · De les gràcies que Déus feu al Rey. [fol. 11r] · De les gràcies del Rey en Jacme. [fol. 11r] · Con tench setge a Mallorcha. [fol. 11r] | [fol. 11v] · Con lo Rey en Jacme hac presa Mallorcha. [fol. 11v] · Con se'n tornà en Cathalunya. [fol. 11v] | [fol. 12r] · Com los moros de València se alsaren. [fol. 12r] | [fol. 12v] | [fol. 13r] · Com donà muller al inffant en Jacme. [fol. 13r] | [fol. 13v] · Con feu archebisbe l'inffant en Sanxo. [fol. 13v] · Com hac heretats tots sos fills. [fol. 13v] · De la ajuda de Castella. [fol. 13v] | [fol. 14r] · De la promesa de valença que feu al Rey de Castella. [fol. 14r] | [fol. 14v] · Con l'infant en Pere vench de una correguda. [fol. 14v] · Con manà corts. [fol. 14v] | [fol. 15r] · Com partí de València. [fol. 15r] | [fol. 15v] · Con lo Rey ajustà son poder. [fol. 15v] · Con lo senyor Rey hac presa Murcia. [fol. 15v] | [fol. 16r] · Com lo dit senyor Rey hac poblada Murcia. [fol. 16r] | [fol. 16v] · Dels dos fills de cavallers. [fol. 16v] · Con en Roger pres per muller filla d'en Berenguer d'Entença. [fol. 16v] | [fol. 17r] · Com en Corrall fo tramés. [fol. 17r] · Com en Corrall anà al trahut a Tuniç. [fol. 17r] | [fol. 17v] · Com en Corral Lança hac vençuda la batayla. [fol. 17v] | [fol. 18r] · De les gràcies que fa als sotsmeses. [fol. 18r] · Dels missatges del Papa. [fol. 18r] | [fol. 18v] · Con hordenà que anàs al Consili. [fol. 18v] · Con exí a carrera al Rey de Castella. [fol. 18v] | [fol. 19r] | [fol. 19v] · Com lo Rey de Castella fo anat al concili. [fol. 19v] | [fol. 20r] · Com lo Rey anà al concili. [fol. 20r] · Con lo Rey de Castella anà per ésser emperador. [fol. 20r] · Con ach acompanyat lo Rey de Castella. [fol. 20r] | [fol. 20v] · Com vench mal al senyor Rey. [fol. 20v] · Con mil hòmens a cavall entraren a Murcia. [fol. 20v] | [fol. 21r] · Com l'imfant en Pere vensé los dits moros. [fol. 21r] | [fol. 21v] · Com lo Rey en Jacme fo mort. [fol. 21v] · Com lo senyor inffant en Pere se coronà Rey. [fol. 21v] | [fol. 22r] · Com anà visitant ses terres e lochs. [fol. 22r] · Com l'inffant en Jacme se coronà. [fol. 22r] · Com en Corral anà al trahut. [fol. 22r] | [fol. 22v] · Com en Corrall anà ab X galeas a Capiç. [fol. 22v] | [fol. 23r] | [fol. 23v] · Com Frederich fo ellet emperador. [fol. 23v] | [fol. 24r] · Com lo comte de Proença anà a Pariç. [fol. 24r] | [fol. 24v] · Com anà al Papa. [fol. 24v] | [fol. 25r] · Com lo Rey Corral vench contra el rey Karles. [fol. 25r] · Com en Corral fo vengut de Tuniç. [fol. 25r] | [fol. 25v] · Dels darraçanals. [fol. 25v] · Com lo Rey sabé que Karles ac Sicília. [fol. 26r] · Com lo Rey en Pere anà a França. [fol. 26r] | [fol. 26v] | [fol. 27r] · Del cambi de Muntpasler. [fol. 27r] | [fol. 27v] · Com en Fernando de Castella pres muller. [fol. 27v] | [fol. 28r] · Com lo Rey de Castella féu jurar en Xanxo. [fol. 28r] · Com lo Rey ach vista ab lo Rey de Castella. [fol. 28r] · Dels missatges de Granada. [fol. 28r] | [fol. 28v] · Del príncep de Taranto, fill de Karles. [fol. 28v] · Com lo Rey Karles se dubtava del Rey en Pere. [fol. 28v] | [fol. 29r] · Com los sicilians se revellaren contra lo Rey Karles. [fol. 29r] | [fol. 29v] · Com Mirabuçach fo creat Rey de Tuniç. [fol. 29v] · Com lo Rey en Pere feu fer naus. [fol. 29v] | [fol. 30r] · Com lo Rey de Mallorcha vench al Rey. [fol. 30r] · Com en Sanxo se viu ab lo Rey. [fol. 30r] | [fol. 30v] · Dels grans apparellaments que·l Rey feya. [fol. 30v] · Com tota Barberia havia pahor. [fol. 30v] · Com lo Rey en viu acabats los affers. [fol. 30v] | [fol. 31r] · Com lo senyor Rey ach dit ço que volia fer als barons. [fol. 31r] | [fol. 31v] · Com lo Rey se recullí. [fol. 31v] · Com lo senyor Rey hac feta vela. [fol. 31v] · Con lo senyor Rey fo a Mahon. [fol. 32r] | [fol. 32v] · Com lo senyor Rey en Pere fo al Cayll. [fol. 32v] · Dels missatgers que·l senyor Rey en Pere tramés al Papa. [fol. 32v] | [fol. 33r] · Com los dits missatgers parlaren ab lo papa. [fol. 33r] · La resposta del Papa. [fol. 33r] | [fol. 33v] · Com los sarrayns tractaren de venir al comte. [fol. 33v] · De dos barons de Sicília que vengueren al Rey d'Aragó. [fol. 33v] | [fol. 34r] · La resposta que·l Senyor Rey feu als Sicilians. [fol. 34r] | [fol. 34v] · De les maravelles que els sicilians se donaren. [fol. 34v] · Com en Guillem del Castellnou fo vengut. [fol. 34v] | [fol. 35r] · Con lo Rey ach hoyt lo respost del Papa. [fol. 35r] | [fol. 35v] · Con lo senyor Rey viu que tot hom volia anar en Sicilia. [fol. 35v] · Com los sarrayns veeren les veles. [fol. 35v] · Com lo Rey pres terra a Trapena. [fol. 35v] | [fol. 36r] · Com lo Rey tramés a Karles que li lexàs la terra. [fol. 36r] · Com lo senyor Rey se coronà a Palerm. [fol. 36r] | [fol. 36v] · Com almugàvers entraren a Meçina. [fol. 36v] | [fol. 37r] · Com lo Rey Karles se levà de Meçina. [fol. 37r] · Com lo Rey Karles fo a la Gatuna. [fol. 37r] | [fol. 37v] · Com lo senyor Rey en Pere tramés darrera ells. [fol. 37v] · Com se reculliren per anar a ells. [fol. 37v] | [fol. 38r] · De la victoria que agueren en Pere de Queralt. [fol. 38r] | [fol. 38v] · Com lo senyor dix la Salve Regina. [fol. 38v] · De les males noves que·l Rey Karles hoy. [fol. 38v] | [fol. 39r] · Dels almugàvers qui anaren guanyar. [fol. 39r] · Com los almugàvers anaren a la Gatuna. [fol. 39r] | [fol. 39v] · Com foren dins la Gatuna. [fol. 39v] | [fol. 40r] · Com agueren mort lo Comte de Lençó. [fol. 40r] · Com lo Rey Karles se pensà que reptàs lo rey en Pere. [fol. 40r] | [fol. 40v] · Los missatges que Karles tramés al Rey. [fol. 40v] · Missatges que·l Rey tramés a Karles. [fol. 40v] · De la resposta dels reptaments que·l Rey d'Aragó feu a Karles. [fol. 40v] | [fol. 41r] | [fol. 41v] · Com los reptaments foren fermats. [fol. 41v] · Com lo Rey Karles pensà que no aturà's a Rèjoll. [fol. 41v] | [fol. 42r] · Com hac fermades les batalles. [fol. 42r] · Com deliurava tots quants prohòmens hi havia. [fol. 42r] · Com lo Rey d'Aragó anava per combatre ab Karles. [fol. 42r] | [fol. 42v] | [fol. 43r] · Com lo Rey feu almirayl en Roger. [fol. 43r] | [fol. 43v] · Com lo senyor Rey pres comiat de Mecina. [fol. 43v] | [fol. 44r] · Com Karles se n'anà al Papa. [fol. 44r] | [fol. 44v] · Com lo Papa respòs al Rey Karles. [fol. 44v] · Com lo Rey Karles anà parlar ab lo Rey de França. [fol. 44v] · Com lo Rey de França respòs a Karles. [fol. 44v] | [fol. 45r] · De la proferta que·l Rey de França feu a Karles. [fol. 45r] | [fol. 45v] · Com Karles se'n tornà en Proença. [fol. 45v] · Com Karles fo a Marçella. [fol. 45v] | [fol. 46r] · Com en Guillem Cornut armà Xxv galeas. [fol. 46r] · Com en Roger se combaté ab en Guillem Cornut. [fol. 46r] | [fol. 46v] | [fol. 47r] | [fol. 47v] · Com en Roger pres les galeas. [fol. 47v] · Com en Roger anà, senyera levada a Malta. [fol. 47v] | [fol. 48r] · Com en Roger se'n tornà en Sicília ab la presa. [fol. 48r] · Com lo senyor Rey d'Aragó partí de Tràpena ab iiii galeas. [fol. 48r] | [fol. 48v] | [fol. 49r] · Com lo senyor Rey passà per Alcoyl ab les iiii galeas. [fol. 49r] · Com lo Rey en Pere pres terra a Cullera. [fol. 49r] | [fol. 49v] · Com lo senyor Rey tramés missatges a Bordeu. [fol. 49v] · Com lo missatge fo a Bordeu. [fol. 49v] | [fol. 50r] · Com lo senyor Rey vench a Jacha. [fol. 50r] · Com Karles tramés per los cavallers. [fol. 50r] · Com lo Rey de França e Karles foren a Bordeu. [fol. 50v] · Com lo Rey d'Aragó parlà ab en Domingo de la Figuera. [fol. 50v] | [fol. 51r] | [fol. 51v] | [fol. 52r] | [fol. 52v] · Com lo senyor Rey fo a Bordeu e fo al camp. [fol. 52v] · Com lo senyor Rey portà tot lo camp apparellat de batayla. [fol. 53r] · Com lo Senescal dix al rey Karles e la venguda del Rey d'Aragó. [fol. 53r] · Com Karles sabé que·l Rey en Pere era estat al camp. [fol. 53v] · Com lo Rey d'Aragó se'n tornà. [fol. 53v] | [fol. 54r] · Com en Roger armà xxx galeas. [fol. 54r] · Com lo senyor Rey anà a Calathiu. [fol. 54v] | [fol. 55r] · Com lo senyor Rey fo a Barchinona. [fol. 55r] | [fol. 55v] · Com lo senyor Rey tramés madona la Reyna en Sicilia. [fol. 55v] | [fol. 56r] · Com les naus agueren feta vela e foren a Trapena. [fol. 56v] · Com aquells de Palerm faeren festa de la Reyna. [fol. 56v] · Com en Ramon Marquet tramés per II layts a Catalunya. [fol. 57r] · Com madona la Reyna tramés per sos cavalers. [fol. 57r] | [fol. 57v] · Com madona la Reyna feu gràcies al general. [fol. 58r] · Com lo Rey de Mallorcha partí de Barchinona. [fol. 58r] | [fol. 58v] · Com l'almirayl hac lenga de xxxvi galeas de Nàpols. [fol. 59r] | [fol. 59v] | [fol. 60r] | [fol. 60v] · Com Madona la Reyna manà a l'almirayl. [fol. 60v] · Com misser Arnau de Vela se aparellà. [fol. 60v] · Com misser Arnau de Vela barrejà Agosta. [fol. 61r] | [fol. 61v] · Com lo senyor infant en Jacme perdonà a misser Arnau de Vela. [fol. 61v] · Com lo senyor infant forní e stablí lo castell d'Agosta. [fol. 61v] | [fol. 62r] · Com en Villaragut pres iii naus. [fol. 62r] | [fol. 62v] · Com lo senyor Rey aplegà corts en Saragoça. [fol. 62v] | [fol. 63r] · La proferta que Aragó feu al Rey. [fol. 63r] · Com lo Rey feu exir la senyera de Saragoça. [fol. 63r] | [fol. 63v] · Com lo Rey aplegà corts a Barchinona. [fol. 63v] | [fol. 64r] · Com lo Rey tramés al Rey de Mallorqua. [fol. 64r] · Com lo Rey de Mallorqua fo ab lo senyor Rey a Gerona. [fol. 64r] | [fol. 64v] · Com l'almirayl feu adobar XL galees. [fol. 64v] | [fol. 65r] · Com l'almirayl se combaté ab lo príncep. [fol. 65r] | [fol. 65v] | [fol. 66r] · Com lo príncep fo pres e rere la germana de la Reyna. [fol. 66r] · Com lo senyor infant tramés al Rey que farie del príncep. [fol. 66r] | [fol. 66v] · Com lo senyor infant feu dar sentència al príncep. [fol. 66v] | [fol. 67r] · Com lo príncep fo tramés al senyor Rey pres. [fol. 67r] | [fol. 67v] · Com lo senyor infant en Jacme conquerí gran res de Calàbria. [fol. 67v] · Com lo senyor infant establí Calàbria. [fol. 67v] | [fol. 68r] · Com lo Rey Karles hoy les novelles del príncep. [fol. 68r] | [fol. 68v] · Com lo Rey de França tractà que pogués passar per Rosselló. [fol. 68v] · Com lo rey feu pagua e fo venguda l'oriflama. [fol. 69r] · Com lo Rey d'Aragó sabé que·l Rey de França era exit de París. [fol. 69r] | [fol. 69v] · Com lo Rey de França hac aplegada tota sa gent apparellats. [fol. 69v] | [fol. 70r] · Com lo senyor Rey de Mallorqua feu manament a Euna. [fol. 70r] · De les IIII monges qui mostraren camí. [fol. 70r] | [fol. 70v] | [fol. 71r] | [fol. 71v] · Com lo Rey d'Aragó viu tot lo poder de França. [fol. 71v] | [fol. 72r] · De la fembra qui pres lo cavaller. [fol. 72r] | [fol. 72v] · Com lo Rey exí de Perallada. [fol. 72v] | [fol. 73r] · Com Perellada fo cremada e presa e destrovida. [fol. 73r] | [fol. 73v] · Com lo Rey passa per Castelló. [fol. 73v] | [fol. 74r] · Com lo Rey d'Aragó hac establida Gerona. [fol. 74r] | [fol. 74v] · Com lo Rey hac hordenades les fronteres. [fol. 74v] | [fol. 75r] | [fol. 75v] · Com lo Senyor Rey tramés a l'almirayl que vengués. [fol. 75v] · Com en Ramon Marquet se fo reculit. [fol. 75v] | [fol. 76r] · Com en Ramon Marquet tramés a·n Gras. [fol. 76r] | [fol. 76v] | [fol. 77r] | [fol. 77v] · Com en Ramon Marquet amenà les XI galeas. [fol. 77v] | [fol. 78r] · Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mayol adobaren les galeas. [fol. 78r] | [fol. 78v] | [fol. 79r] · Com lo Rey hac vensut lo comte Nivers e levaren lo camp. [fol. 79r] | [fol. 79v] · Com lo senyor Rey feu armar totes les galeas a Sicília. [fol. 79v] · Com en Ramon Marquet feu armar XVI galeas. [fol. 79v] | [fol. 80r] · Com en Ramon Marquet esperà l'almirayl. [fol. 80r] | [fol. 80v] · Com lo Rey de França se tornà. [fol. 80v] | [fol. 81r] · Com lo Rey de França fo mort. [fol. 81r] | [fol. 81v] · Com passà lo coyl. [fol. 81v] | [fol. 82r] | [fol. 82v] · Com l'oriflama fo passada per lo coyl de Panissars. [fol. 82v] · Com lo senyor rey dix a l'infant que s'aparelàs. [fol. 82v] · Com lo senyor infant se recullí per anar a Mallorcha. [fol. 82v] | [fol. 83r] | [fol. 83v] · Com lo Senyor Rey scriu al Rey de Mallorcha. [fol. 83v] | [fol. 84r] · Com lo senyor infant pres traüt a Mallorcha. [fol. 84r] | [fol. 84v] · Com lo senyor Rey fo malalt e feu testament. [fol. 84v] | [fol. 85r] · Com lo Senyor Rey fo mort. [fol. 85r] · Del dol que·s feu gran per totes les terres. [fol. 85r] · Com anaren missatges en Mallorcha e en Sicília. [fol. 85r] | [fol. 85v] · Com lo Rey N'Anfós tramés en Sarrià en Calàbria. [fol. 85v] | [fol. 86r] · Com en Sarrià vench ab gran guany en Sicília. [fol. 86r] | [fol. 86v] · Com lo Rey N'Amffós sabé la mort del Rey. [fol. 86v] · Com lo Rey N'Amffós se coronà Rey. [fol. 86v] | [fol. 87r] | [fol. 87v] · Com lo Rey N'Amffós feu absolre son pare lo hom Rey. [fol. 87v] · Com l'almirayl trasch de Narbona navili. [fol. 87v] | [fol. 88r] · Com lo Rey tramés cartes per en Berenguer en Sicília. [fol. 88r] | [fol. 88v] | [fol. 89r] · Com lo Senyor Rey desaffià lo Rey de Castella. [fol. 89r] | [fol. 89v] · Com lo Rey de Castella hoý. [fol. 89v] · Com lo Rey donà a l'almirayl Gerba. [fol. 89v] | [fol. 90r] · Com l'almirayl pres terra a Matagriffo. [fol. 90r] | [fol. 90v] · Com l'almirayl fo a la ciutat d'Otrento. [fol. 90v] · De la cavaleria que volia entrar. [fol. 90v] | [fol. 91r] · Com lo senyor Rey feu taules redones a Barchinona. [fol. 91r] · Com lo Rey de Sicilia armà LXXX galeas. [fol. 91r] | [fol. 91v] · Com lo Comte d'Artés vench. [fol. 91v] | [fol. 92r] · Com lo Rey d'Aragó esposà la filla del Rey. [fol. 92r] · Com lo Rey d'Aragó trasch a taulat a Aleró. [fol. 92r] | [fol. 92v] · Com lo Rey Karles se viu ab lo Rey d'Anglaterra. [fol. 92v] · Com lo Rey Karles anà en Proença. [fol. 92v] | [fol. 93r] · Com lo Rey Karles tramés cartes al Rey de Sicília. [fol. 93r] | [fol. 93v] · Com lo Rey fo tornat d'Allero. [fol. 93v] · Com lo Rey se aparellà per Manorqua. [fol. 93v] · Del miracle que sdevench a Portu Pi. [fol. 93v] | [fol. 94r] · Com lo Rey passà a Manorcha per pendra-la. [fol. 94r] | [fol. 94v] · Com lo senyor Rey n'ach tramés el moxerif. [fol. 94v] | [fol. 95r] · Com lo Rey ac la ylla. [fol. 95r] · Com lo Rey fo tornat a Barchinona. [fol. 95r] | [fol. 95v] · Dels missatges que·l Rey tramés a Tarasco. [fol. 95v] · Com los missatges foren a Tarascho. [fol. 95v] | [fol. 96r] · Com vench malaltia al Senyor Rey N'Anffós. [fol. 96r] | [fol. 96v] · Com lo comte d'Empúries anà en Sicília al Rey. [fol. 96v] · Com lo senyor Rey en Jacme se'n tornà en Cathalunya. [fol. 96v] | [fol. 97r] · Com lo Senyor Rey en Jacme pres terra a Barchinona. [fol. 97r] | [fol. 97v] · La resposta que·l senyor Rey feu als missatges de Castella. [fol. 97v] | [fol. 98r] · Com lo senyor Rey fo a Calathaiú. [fol. 98r] · Com lo senyor Rey mès tota la terra en pau. [fol. 98r] | [fol. 98v] · De l'almirayl qui feu taula redona a Calathaiú. [fol. 98v] | [fol. 99r] · Com lo senyor Rey manà a l'almirayl. [fol. 99r] · Com Karles Martell fo mort. [fol. 99r] | [fol. 99v] · De la pau del Rey d'Aragó e de França. [fol. 99v] · De la sentencia que·l Papa revocà. [fol. 99v] | [fol. 100r] · Com lo senyor feu aplegar corts a Barchinona. [fol. 100r] | [fol. 100v] · Com lo Senyor Rey hac presa per muller Madona Blancha. [fol. 100v] · Com l'inffant en Pere ach muller. [fol. 100v] | [fol. 101r] · Com l'inffant Frederich s'emparà de Sicília. [fol. 101r] | [fol. 101v] · Com Frederich se coronà Rey. [fol. 101v] | [fol. 102r] · Com lo Rey retench les ylles al Rey. [fol. 102r] · Com lo senyor Rey en Jacme pres Alacant. [fol. 102r] | [fol. 102v] | [fol. 103r] · Com lo senyor hac hordonat Alacant. [fol. 103r] | [fol. 103v] · Com lo senyor vehia en gran gràcia son frare. [fol. 103v] | [fol. 104r] · De la gran batayla e del camp que levaren. [fol. 104r] | [fol. 104v] · Com lo príncep vench a Tràpena. [fol. 104v] | [fol. 105r] · Com lo príncep se reté al senyor Rey. [fol. 105r] | [fol. 105v] · Com lo duch sabé la presó del príncep. [fol. 105v] | [fol. 106r] · Dir-vos he d'un vench frare Roger. [fol. 106r] | [fol. 106v] · Com frare Roger vench en Sicília. [fol. 106v] | [fol. 107r] · Com frare Roger anà al Rey que ac guanyat. [fol. 107r] | [fol. 107v] · Com en Blascho entrà en Meçina. [fol. 107v] | [fol. 108r] | [fol. 108v] · Com se feu pau entre el Rey Frederich. [fol. 108v] | [fol. 109r] · Com fra Roger tractà que se'n passàs en (...) [fol. 109r] | [fol. 109v] · Com fra Roger tramés a l'Emperador. [fol. 109v] | [fol. 110r] · Com frare Roger se aparellà de anar. [fol. 110r] | [fol. 110v] · Com l'emperador ac fet fra Roger megaduch. [fol. 110v] | [fol. 111r] · Com lo megaduch feu donar muller a·n Ferran d'Eunes. [fol. 111r] | [fol. 111v] · Com lo magaduch sobre els turchs antrar. [fol. 111v] | [fol. 112r] | [fol. 112v] · Com lo magaduch entra a·l Regne del Natulí. [fol. 112v] · Com lo magaduch fo a Philidelfia. [fol. 112v] | [fol. 113r] | [fol. 113v] · Com lo magaduch reebé Bernat de Rochafort. [fol. 113v] | [fol. 114r] · Com lo magaduch entrà a l'emperador. [fol. 114r] | [fol. 114v] · Com lo megaduch anà en Contestinoble a l'Emperador. [fol. 114v] | [fol. 115r] · Com lo megaduch fo fet Cèsar qui és aprés de l'emperador. [fol. 115r] | [fol. 115v] · Com la host de la companya stava a Gallipoll. [fol. 115v] | [fol. 116r] · Com lo Cèsar anà a Andrinòpol. [fol. 116r] | [fol. 116v] · Com en Berenguer d'Entença anà a la ciutat de Recrea. [fol. 116v] | [fol. 117r] · Com en Berenguer d'Entença ac la ciutat de Recrea. [fol. 117r] | [fol. 117v] · Com en Berenguer d'Entença fo pres. [fol. 117v] · Com la companya se combaté a Brandis. [fol. 117v] | [fol. 118r] | [fol. 118v] · Com la companya levà lo camp. [fol. 118v] · Com la companya se combaté ab fill de l'emperador. [fol. 118v] | [fol. 119r] · Com la companya anà barrejar la ciutat de Rodisto. [fol. 119r] | [fol. 119v] | [fol. 120r] · Com Berenguer Cristòvol Jordi vench a Gallipoli combatre. [fol. 120r] | [fol. 120v] · Com en Rochafort correch a l'Estanyare. [fol. 120v] · Com en Muntaner guardàs Gallípol. [fol. 120v] | [fol. 121r] | [fol. 121v] · Com la companya tornà a Galípoll. [fol. 121v] | [fol. 122r] · Com vengueren combatre Gallípol. [fol. 122r] | [fol. 122v] | [fol. 123r] · Com los turchs tornaren al Natulí pendre. [fol. 123r] | [fol. 123v] · Com en Muntaner feu pau entre los bons homes. [fol. 123v] | [fol. 124r] | [fol. 124v] · Com lo senyor en Ferrando vench per cap a la companya. [fol. 124v] | [fol. 125r] | [fol. 125v] | [fol. 126r] · Com en Berenguer d'Entença morí a tort. [fol. 126r] | [fol. 126v] | [fol. 127r] · Com la companya hac Fulla. [fol. 127r] | [fol. 127v] · Com en Ferrando fo pres per venecians. [fol. 127v] | [fol. 128r] | [fol. 128v] · Com en Tibaut fo capità de la companya. [fol. 128v] | [fol. 129r] · De les galeas d'en Rienbau de Far. [fol. 129r] | [fol. 129v] · Com lo senyor Rey sabé la presa d'en Ferrando. [fol. 129v] | [fol. 130r] | [fol. 130v] · Com lo Duch d'Etenes lexà lo ducat al Comte de Brenda. [fol. 130v] | [fol. 131r] · Com los turchs se tornaren a lur pahís. [fol. 131r] | [fol. 131v] · Com la companya pres lo ducat d'Etenes. [fol. 131v] | [fol. 132r] · Dels dos prínceps qui conquistaren primerament lo ducat d'Etenes. [fol. 132r] | [fol. 132v] · De un gentilhom qui vench en Tenes. [fol. 132v] | [fol. 133r] · Com lo rey d'Aragó ac levat lo Regne de Murcia. [fol. 133r] · Com lo senyor Rey anà assetjar Almeria. [fol. 133r] | [fol. 133v] · Com los moros vengueren a batayla ab lo Rey. [fol. 133v] | [fol. 134r] · Com lo Rey de Granada tramés pres al Rey. [fol. 134r] | [fol. 134v] · Com Gerba se revoltà e com en Roger. [fol. 134v] | [fol. 135r] · Com aquells de Mistoua senyorejaven Gerba. [fol. 135r] · Com la companya que Rey de Sicília hac tramesa a Gerba fo morta. [fol. 135r] | [fol. 135v] | [fol. 136r] · Com lo Senyor Rey de Sicília feu capità en Muntaner. [fol. 136r] | [fol. 136v] | [fol. 137r] · Com en Muntaner fo a Gerba per capità e major. [fol. 137r] | [fol. 137v] | [fol. 138r] · Com tota Gerba se reté a·n Muntaner. [fol. 138r] | [fol. 138v] · Com misser Cornel venc a Gerba. [fol. 138v] | [fol. 139r] | [fol. 139v] · Com se romperen les treves de Sicília. [fol. 139v] | [fol. 140r] · Com lo Rey volia trametre asetjar Gerba. [fol. 140r] | [fol. 140v] · Com lo Rey anà al munt Sent Julià. [fol. 140v] | [fol. 141r] | [fol. 141v] · Com lo Rey Robert requés treves al rey de Sicília. [fol. 141v] | [fol. 142r] | [fol. 142v] · Com lo fill del rey Karles pres la filla del príncep. [fol. 142v] | [fol. 143r] · Com la princessa pres marit. [fol. 143r] · Com lo comte d'Aria ac Matagrifo. [fol. 143r] | [fol. 143v] · Com en Ferrando pres per muller dona Isabell. [fol. 143v] | [fol. 144r] | [fol. 144v] · Com en Ferrando tramés son fill en Jacme a Perpinyà. [fol. 144v] | [fol. 145r] · Com en Ferrando anà en Clarença. [fol. 145r] · Com en Muntaner noliejà una nau. [fol. 145r] | [fol. 145v] · Com en Muntaner pres l'inffant en Jacme. [fol. 145v] | [fol. 146r] | [fol. 146v] · Com lo senyor en Ferrando tramés al Rey. [fol. 146v] | [fol. 147r] · Com lo senyor Rey en Jacme d'Aragó manà Cort a la ciutat de Gerona. [fol. 147r] | [fol. 147v] · Del Sermó que·n Muntaner tramés. [fol. 147v] | [fol. 148r] | [fol. 148v] | [fol. 149r] · Sermó que·l Senyor Rey hac de Muntaner. [fol. 149r] | [fol. 149v] · Com lo senyor inffant assetgà Viladesgléyes. [fol. 149v] | [fol. 150r] | [fol. 150v] · Com lo senyor inffant N'Anffós ac la batayla ab Comte Ner. [fol. 150v] | [fol. 151r] · De la batayla dels almugàvers ab los del Comte. [fol. 151r] | [fol. 151v] · Com los de Càller exiren per anar a Bonayre. [fol. 151v] | [fol. 152r] · Com lo senyor Rey tramés XX galeas al senyor inffant. [fol. 152r] | [fol. 152v] · Com aquells de Córcega faeren homenatge. [fol. 152v] | [fol. 153r] · Com lo senyor Rey de Mallorca en Sanxo morí. [fol. 153r] | [fol. 153v] · Com lo Rey en Jacme reté castells al Papa. [fol. 153v] | [fol. 154r] · Com lo Rey Robert se apparellà de passar en Sicília. [fol. 154r] · De la victoria qu·l Rey de Sicília hac de Karles. [fol. 154r] | [fol. 154v] · Com los de Sahona vengueren en ajuda del Duch, fill del Rey Karles. [fol. 154v] | [fol. 155r] · Com lo Rey de Sicília fo decebut en aquells de Sahona. [fol. 155r] | [fol. 155v] · Com l'almirayl entés que ajuda venia del Papa. [fol. 155v] | [fol. 156r] · Com l'estol del Papa fo partit per venir en Kaller e com perderen la galea. [fol. 156r] | [fol. 156v] · Com l'almirayl hac les VII galees de Pisa. [fol. 156v] | [fol. 157r] · Com los pisans trencaren les convincences. [fol. 157r] | [fol. 157v] · De la gran venjança que Deus feu contra los pisans. [fol. 157v] | [fol. 158r] | [fol. 158v] · Com lo senyor Rey tractava tot dies de trametre socors. [fol. 158v] | [fol. 159r] · Com l'almirayl en Berenguer Carrós e·l Jutge entraren en Càller. [fol. 159r] | [fol. 159v] · Com l'inffant en Jacme renuncià al Regne. [fol. 159v] | [fol. 160r] | [fol. 160v] · Com lo senyor Rey en Jacme pasa d'esta vida. [fol. 160v] | [fol. 161r] · Com lo senyor Rey N'Amfós pres homenatge de tot hom generalment. [fol. 161r] | [fol. 161v] · Com lo Rey N'Amfós se coronà e pres cavalleria. [fol. 161v] | [fol. 162r] | [fol. 162v] · Com lo senyor Rey feu cavallers molts nobles. [fol. 162v] | [fol. 163r] | [fol. 163v] · En qual manera pres cavalleria lo senyor Rey. [fol. 163v] | [fol. 164r] | [fol. 164v] | [fol. 165r] | [fol. 165v] | [fol. 166r] | [fol. 166v] · Finito libro sit laus gloru Jesucristo. [Colofó, any 1342]. [fol. 166v] · [Memorial] Lo present memorial es scrit a etterna memoria e per relatio dels annals.[Relació de bisbes de diòcesis catalanes]. [fol. 193v] | [fol. 194r] | [fol. 194v] | [fol. 195r] | [fol. 195v] | [fol. 196r] · Ordinacions de Sancta Cília.

miércoles, 17 de enero de 2018

Charnegos catalanistes

Fico este post que acabo de lligí. Me pareix una magnífica explicassió a bona part de lo que passe a Cataluña. Igual passe en andalusos com en gen de Aragó y atres racóns de España.


Banana republic, moda, ropa

De pare andalús y mare extremeña, son pare descarregae camións a Mercabarna en turnos de dotse hores y sa mare llimpiabe aon podíe. Lo mes gran de tres germáns, no va acabá la FPI y se avergoñíx dels seus orígens. Creu que cambianse de nom y nassionalidat (no pot) podrá amagá lo seu passat. Se creu que pot escupiñá a la cara a datres que com sons pares van vindre o venen a buscás la vida a Cataluña. Es un pringat en problemes de autoestima, pero ell encara no u sap, ha dixat que uns atres li inculcaren que ere de baixa casta, al mateix tems que despertaben en ell desichos de pertenénsia a algo que lo fará gran y lo permitirá aná en lo cap ben alt. Com li falte pedigrí per a pugué parlá de superioridat de rassa, l'han convensut de que la superioridat está a la cultura y llengua catalanes, que suposadamén ell ha adquirit y que lo fa milló que aquells arguellats y roñosos masovés del sur, com sons pares.


Charnegos catalanistes


Hasta fa poc ben just parlabe be lo catalá, mes be catañol, pero uns añs de inmersió lingüística y los micháns de comunicassió han fet milagres, y ara lo parle fluidamén, depurán paraules que se pareixen al castellá per unes atres diferentes, barco vaixell, alcalde batlle, ha conseguit que pareixque catalá vell, de varies generassións. 
Pero seguix sentinse inferió als seus compañs, los apellits lo delaten, no es un catalá vell, aixina que té que demostrau, té que guañás lo dret a perteneixe a la tribu

Sap que es un manat, un llepaculs , está ansiós per contentá als compañs indepes , demostrals que ell tamé es digne, per lo que dessidix sé mes papista que lo papa, va dabán a les manifestassións, cride mes que ningú, insulte inclús a sons cusins y tíos cridanlos españols de merda, faches, extrangés, y consevol atra tontada en chulería, botiflers,creme banderes españoles, trau la llengua sentat al costat dels seus amos cataláns esperán que li passon la má pel llom (espala en lo cas de Dani Vives de Fondespala) en señal de aprobassió y agraimén. Lo resultat justifique los mijáns.


Charnegos ,catalanistes , Jordi Pujol, il capo, estelada, Don Vito



En algúns matisos diferéns en cada cas, este es lo retrato robot de mols charnegos que apoyen lo procés. Lo que no saben es que los seus amos los utilisen perque saben que no los ixen los números, saben que nessessiten apoyo de tersés, los dels vuit apellits (cognome en italiá o catalá cognom) cataláns ni ne son prous ni tots están al mateix barco. 

Los ideólogos del procés toleren temporalmén a mestissos, charnegos, gen de sang bruta, a los que utilisen com caen de cañó. Lo que tampoc saben es que tenen planejat desfés de ells en cuan conseguixquen la independénsia. Los seus amos los tirarán a la cuneta com un juguet (no joguina) chafat en cuan ya no los nessessiton. 


Artur Mas , estelada, procés, república, adeu pringats
Adeu pringats ! Diu Arturo Mas.


Una proba de aixó es per ejemple la poca alarma que ha provocat la fuga de empreses, no tenen temó de pedre la faena perque saben que cuan arribo lo momén sol tindrán que enseñá lo seu carnet en pedigrí (Pelegrí no), y segóns lo carnet los colocarán.

Les empreses que se negon sirán casrigades y ñan moltes formes de feu,inspecsións de treball, retrás en permisos, etc. 

Tampoc es de extrañá que , encara dissimulán en algún diputat marroquí, negre o charneguillo útil com Rufián, la inmensa mayoría dels alts cárrecs dels partits independentistes y empreses afins tenen apellits y noms cataláns, o que sonen a catalá, com Torrent, nom que ve del latín, Roger, Rogelio en castellá, Roger Rabbit, Roger Moore.

Estos son los 20 apellits mes comúns a Cataluña:

García
Martínez
López
Sánchez
Rodríguez
Fernández
Pérez
González
Gómez
Ruíz
Martín
Jiménez
Moreno
Hernández
Muñoz
Díaz
Romero
Navarro
Torres
Álvarez… 

Mireu estos apellits. Hay constatat que ningún de ells figure a cap dels apellits de consellés de la Generalidat desde 1978 hasta 2018, 40 añs. Ni cuan lo gobern tripartito de Montilla, aon se haguere pugut colá algún sossialista de origen dudós com lo mateix Montilla.




Este fenómeno es algo mol extral al món ocsidental, inclús a datres paísos. Com es possible que los gobernáns de un país no compartixquen los apellits de les persones a les que gobernen, ni una vegada per casualidat ?

Sol hay trobat un país aon passo aixó, la Sudáfrica del Apartheid.
Es mol simple. Per a votá tots som bons, pero per a que te trion, no. 
Tenín los puestos de direcsió y poder podrán después ejecutá lo verdadé plan, la llimpiesa étnica de Cataluña. Dit aixina sone mol mal, pero no tos alarmeu, la llimpiesa no se faríe a cams de extermini, simplemén te dixaríen sense faena per a que ten vaigues tú solet después de malvendre lo que tingueres. Tampoc u faríen de golpe, u faríen poc a poc, perque encara mos nessessiten, pero cada vegada menos, y total, per a fregá escales y tallá lo césped algú se té que quedá, no? (Veigau a USA qué passe en los esquenes bañades).
Per a dirigí bangs, consells de administrassió de empreses, conselleríes, etc, ya se encarregaben ells de triá a dit a quí sí y quí no. Hasta van fe llistes per al referéndum y van vore quí va votá y quí no.

Penseu en aixó y si coneixeu an algún charnego indepe pregunteuli:

Cuan Cataluña sigue independén, quí los impedirá feu ?




_____________
Pongo aquí este post que acabo de leer. Me parece una magnífica explicación a buena parte de lo que sucede en Cataluña...
-------------------------------------------------------------------------------
De padre andaluz y madre extremeña, su padre descargaba camiones en Mercabarna en turnos de 12 horas y su madre fregaba suelos donde podía, él, el mayor de tres hermanos no llegó a terminar la FP1 y se avergüenza de sus orígenes, cree que cambiándose de nombre y de nacionalidad podrá esconder su pasado al tiempo que se ve auto legitimado para escupir en la cara a otros que como sus padres vienen aquí a buscarse la vida. 

Es un pringado con problemas de autoestima, pero él aun no lo sabe, ha dejado que otros le inculcaran que era de baja casta al tiempo que despertaban en él deseos de pertenencia a algo que le haga grande y le permita caminar con la cabeza alta. 
Ante la falta de pedigrí para poder hablar de superioridad de la raza, le han convencido que la superioridad está en la cultura, la cultura catalana que supuestamente él ha adquirido y que le hace mejor que esos mugrientos pueblerinos del sur...como sus padres. 

Hasta hace poco apenas si hablaba bien el catalán, más bien “catañol”, pero unos años de inmersión lingüística y los medios de comunicación han obrado milagros, y ahora lo habla fluidamente y tras depurar palabras que se asemejan al castellano por otras diferentes (Barco-Vaixell, Alcalde-Batlle, etc.), ha logrado que parezca catalán de varias generaciones. Pero sigue sintiéndose inferior a sus compañeros, los apellidos le delatan, no es un catalán a la antigua usanza, así que debe demostrarlo, debe ganarse el derecho a pertenecer a la tribu, porque en el fondo sabe que es un “mandao”, un lameculos paniaguado, está ansioso por contentar a sus compañeros “indepes”, de demostrarles que él también es digno, por lo que decide ser más papista que el papa, va delante en las manifestaciones, grita más que nadie, insulta incluso a sus primos y tíos llamándoles españoles de mierda, fachas y extranjeros o cualquier otra sandez altisonante , quema banderas españolas y saca la lengua sentado al lado de sus amos catalanes esperando que le pasen la mano por el lomo en señal de aprobación y agradecimiento tras ello......el fin justifica los medios. 
Con algunos matices diferentes en cada caso, este es el retrato robot de muchos charnegos que apoyan el Proces. Lo que no saben es que sus amos les utilizan porque saben que no tienen los números, saben que necesitan apoyo de terceros por que los de los 8 apellidos catalanes ni son suficientes ni están todos por la labor, así que muy a su pesar,los ideólogos del Proces toleran temporalmente a mestizos, charnegos o gente de "sangre sucia", a los que utilizan de carne de cañón. Lo que tampoco saben es que tienen planeado deshacerse de ellos en cuanto alcancen la independencia
 Sus amos les tirarán a la cuneta cual juguete roto en cuanto ya no le necesiten. Prueba de esto es por ejemplo la poca alarma suscitada por la fuga de empresas, no temen perder sus empleos porque saben que cuando llegue el momento solo tendrán que mostrar su carnet de pedigrí, y en función de él serán más rápidamente colocados Las empresas que se nieguen serán castigadas y hay muchas formas de hacerlo, inspecciones de trabajo, retraso en permisos, etc. Tampoco es de extrañar que pese a disimular con algún diputado marroquí, o algún charneguillo útil como Rufián, la inmensa mayoría de los altos cargos de los partidos tengan todos los apellidos catalanes (en los partidos indepes me refiero) estos son los 20 apellidos más comunes en Cataluña: 

Observad estos 20 apellidos. He constatado que ninguno de ellos figura en ninguno de los pellidos de ningún consejero de la Generalitat desde 1978 hasta 2018 (40 años), ni siquiera en el lapso de gobierno del tripartito de Montilla, donde se podía haber colado algún socialista de origen dudoso como el mismo Montilla. 

Este fenómeno es algo inaudito en el mundo occidental e incluso en otros países. Cómo es posible que los gobernantes de un país no compartan los apellidos de las personas a quienes gobiernan....ni siquiera una vez por casualidad?

Solo he encontrado un país donde se diera este fenómeno: La Sudáfrica del apartheid. Y es que es muy simple, para votar todos somos buenos, pero para ser elegidos no. 
Solo copando los puestos de dirección y acotando el poder podrían después ejecutar su verdadero plan: la limpieza étnica de Cataluña. Dicho así suena muy mal, pero no os alarmeis, la limpieza no iba a hacerse en campos de exterminio, simplemente te iban a dejar sin trabajo para que te fueras tu solito tras malvender lo que tuvieses. 
Tampoco lo iban a hacer de golpe, sino paulatinamente, ya que nos siguen necesitando, pero poco a poco menos, y total, para fregar suelos y cortarles el césped alguno se tendría que quedar no? 

Para dirigir bancos, consejos de administración de empresas, consellerias, etc. ya se encargaban ellos de elegir a dedo quien sí y quién no. Pensad en esto y si conocéis a algún charnego “indepe” preguntadle, cuando Cataluña sea independiente, quien les impedirá llevar esto que describo a cabo?

Enlace a un artículo escrito en el padre del catalán, el francés

Bonpreu , esclat, si us plau, en català

baleares-cataluna-valencia-enviaran-europa-cumplimiento-carta-lenguas



Espai Omnium , cultural 😂

Com está lo teléfono, crideu a preguntá per Roger unes deu persones. 
A la número onze, dieu :
Hola, sòc Roger, ha preguntat algú per mí ? 

Saltiró , llar d'infants , Omnium, escola en català

Jordi de Omnium, qué be que estás a la garjola. Te falte compañía de Óscar Adamuz, franjolí de Gramanet de Besos 😂


Help Catalonia , save Europe, Spain steals us, España ens roba, Spanien klaut uns, España nos roba


Federico , l'amiguet dels catalanistes, Jiménez Losantos, García Lorca no




sábado, 24 de febrero de 2024

Lexique roman; Etat, Edat - Arcivescal


Etat, Edat, s. f., lat. aetatem, âge. 

Quan pervenc en la etat 

Que dec esser endoctrinat.

V. de S. Alexis.

Quand il parvint en l'âge qu'il dut être enseigné.

Etat es espazi de vita. Eluc. de las propr., fol. 66.

Âge est espace de vie.

En aquest mon que deu passar

Per VII etatz, e termenar.

Leys d'amors, fol. 135. 

En ce monde qui doit passer par sept âges, et finir. 

Lor etat si conoysh pels brancs dels corns.

Eluc. de las propr., fol. 245. 

Leur âge se connaît par les branches des cornes. 

Cor jauzens fai bela edat, e tristes esperiz secha los os.

Trad. de Bède, fol. 69. 

Coeur joyeux fait bel âge, et esprit triste sèche les os.

ANC. FR. Hely esteit de grant eded.

Sire, huem es de grant eded.

Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 9.

Ki durerat à trestut ton edage.

Chanson de Roland, p. 12.

CAT. Edat. ESP. Edad. PORT. Idade. IT. Età, etate, etade. (chap. Edat, edats.)

2. Atge, s. m., âge.

Pres del atge de LXXX ans.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 49. 

Près de l'âge de quatre-vingts ans.

3. Eternitat, s. m., lat. aeternitatem, éternité.

La longueza de la eternitat de Dieu. V. et Vert., fol. 40.

La longueur de l'éternité de Dieu.

CAT. Eternitat. ESP. Eternidad. PORT. Eternidade. IT. Eternità, eternitate, eternitade. (chap. Eternidat, eternidats.)

4. Eternal, adj., éternel. 

Dampnatio eternal. V. et Vert., fol. 80. 

(chap. Condenassió eterna.)

Damnation éternelle.

ANC. CAT. ESP. PORT. Eternal. IT. Eternale. (chap. Eterna, eternes, etern, eterns.)

5. Eternalmen, adv., éternellement. 

Jhesu Crist eternalmen engendratz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 3. 

Jésus-Christ engendré éternellement. 

CAT. Eternalment. ESP. (eternamente) PORT. IT. Eternalmente. 

(chap. eternamen.)


Ether, s. m., lat. aether, éther. 

Ether vol dire resplendent.

(chap. Éter vol di resplandén, lluminós, lluén, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 107.

Éther veut dire resplendissant.

ESP. (chap.) Éter. PORT. Ether. IT. Etere.

2. Etherey, adj., lat. aethereus, éthéré.

La plus nauta regio del ayre es apelada cel etherey.

(chap. La mes alta regió del aire se diu sel etéreo.)

Eluc. de las propr., fol. 107.

La plus haute région de l'air est appelée ciel éthéré.

ESP. (chap.) Etéreo. PORT. Ethereo. IT. Etereo.


Ethic, adj., lat. hecticus, étique. 

Cum es thos ethica.

Febre ethica.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 87. 

Comme est toux étique. 

Fièvre étique.

Subst. Cum els... ethix.

Cum tot *tozic sia ethic. Eluc. de las propr., fol. 48 et 87.

Comme aux... étiques.

Comme tout tousseur soit étique. 

ESP. Hético. PORT. IT. Etico. (chap. hétic, hetics, hética, hétiques en lo sentit de tíssic, tissics, tíssica, tíssiques; étic de ética, lo que está be y lo que está mal.)


Ethimologia, s. f., lat. etymologia, étymologie.

Etymologia est origo vocabulorum, cum vis verbi vel nominis per interpretationem colligitur. Isidor., Orig. 1, 28.

Ethimologia es expositios o declaratios d'un vocable per I autre o per motz vocables. Leys d'amors, fol. 45.

L' étymologie est l'exposition ou la déclaration d'un mot par un autre ou par plusieurs mots.

Lo lhibre de las espozitios apelat de ethimologias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 81.

Le livre des expositions appelé des étymologies.

CAT. ESP. (chap. etimología) Etimologia. PORT. Etymologia. 

IT. Etimologia.

2. Ethimologizar, v., étymologiser.

No es a penas dictios qu' om no pogues ethimologizar.

Leys d'amors, fol. 45.

Il n'est pas à peine un mot qu'on ne pût étymologiser.

ANC. FR. Je puis assez éthimologier

Le noble nom de la flour des François.

Eustache Deschamps, p. 23.

ESP. Etimologizar. PORT. Etymologizar. IT. Etimologizzare.

(chap. Etimologissá, descubrí lo origen de les paraules.)


Ethites, s. m., lat. aetites, étite. 

Doas peyras preciozas nomnadas ethites. Eluc. de las propr., fol. 140.

(chap. Dos pedres pressioses anomenades etites.)

Deux pierres précieuses nommées étites. 

ESP. PORT. Etites. IT. Etite.


Eu, Ieu, pron. pers., du lat. Ego, je, moi. 

Non decebrem ego Roger, ni eu Ugo. Tit. de 960

(chap. No dessebrem (engañarem) ni yo Roger, ni yo Hugo. 

Títul del añ 960.)

Nous ne tromperons moi Roger, ni moi Hugues.

Ara sai ieu qu' eu ai begut del broc 

Don bec Tristan, qu' anc pueis garir non poc. 

Augier: Per vos belha. 

Maintenant je sais moi que je ai bu du broc dont but Tristan, qui oncques puis ne put guérir.

Par contraction. Amors m'es cara e ie 'l sui vils. 

(chap. Amor me es volgut y yo li soc vil. N. E. Observen cómo escribía Guillem de Cabestany, catalán: en lengua occitana, pues los catalanes no tenían otra. En dialecto catalán moderno Ar vey qu' em se escribe Ara veig qu' em, aunque algunos catalanes aún dicen me, y no em.)

Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.

Amour m'est cher et je lui suis vil.

Si cum ie us am vos me vulhatz amar,

Quar ie us am mais que nulha res que sia.

Guillaume de Béziers: Erransa.

Que vous vouliez m'aimer ainsi que je vous aime, car je vous aime plus que nulle chose qui soit. 

ANC. FR. Ke me tout l' alme ke jeu port. 

Roman de Rou, v. 5543. 

Car garis sui qant jeo la voi.

Marie de France, t. 1, p. 246. 

Kar besuignus e poure sui io... Io entrerai en la tue veritet.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 85.

ANC. CAT. Eu (MOD. Jo, aunque algunos dicen yo). ESP. Yo. PORT. Eu. 

IT. Io. (chap. Yo; valenciano: Yo; rumano: Eu; francés: Je, con variantes antiguas jeo, io, ie.)


Eucharistia, s. f., lat. eucharistia, eucharistie. 

La consecration de la eucharistia. Doctrine des Vaudois.

(chap. La consagrassió de la eucaristía.)

La consécration de l'eucharistie. 

CAT. ESP. (chap. Eucaristía) Eucaristia. PORT. Eucharistia. IT. Eucaristia.


Euforbi, Euforbia, s. m., lat. euphorbia, euphorbe, espèce de plante.

Per sa agudeza las humors penetrans, cum euforbi.

Eluc. de las propr., fol. 104.

Pénétrant les humeurs par son âcreté, comme l'euphorbe.

Pren... euforbi. Rec. de recettes de médecine. 

(chap. Pren... euforbi – per a purgá, purgás.) 

Prends... euphorbe.

Euforbia, herba.

Eluc. de las propr., fol. 174.

Euphorbe, herbe.

ESP. Euforbio. PORT. Euforbio, euphorbio. IT. Euforbio.

ESP. Euforbio. PORT. Euforbio, euphorbio. IT. Euforbio.

(N. E. Planta africana de la familia de las euforbiáceas, con un tallo carnoso de más de un metro de altura, anguloso, con espinas geminadas, cónicas y muy duras, sin hojas, y de la cual, por presión, se saca un zumo muy acre, que al secarse da una sustancia resinosa, usada en medicina como purgante.)

Eufrazia, s. f., lat. euphrasia, eufraise, plante. 

Pren majorana, eufrazia egalmen. Rec. de recettes de médecine.

(chap. Pren mayorana, eufrassia igualmén (tamé).)

Prends marjolaine, eufraise également.

CAT. ESP. PORT. IT. Eufrasia.


Euphonia, Eufonia, s. f., euphonie.

Sola est quae notari possit velut vocalitas, quae *gr dicitur: cujus in eo delectus est, ut inter duo quae idem significant ac tantumdem valent, quod melius sonet, malis. Quintilien, Instit. orat. 1, 5. 4.

Euphonia es cant hom layssha a pronunciar alcunas letras... per plus bel sonar.

(chap. Eufonía es cuan hom dixe de pronunsiá algunes lletres... per a mes majo soná: per a que sono milló.)

Alcunas dictios grecas o quays grecas... coma... eufonia.

(chap. Alguns termes griegos o casi griegos... com... eufonía.) 

Leys d'amors, fol. 143 et 13.

L' euphonie c'est quand on laisse à prononcer aucunes lettres... pour plus beau sonner.

Aucun terme grec ou quasi grec... comme... euphonie.

ESP. (chap. Eufonía) PORT. IT. Eufonia.


Eurus, s. m., lat. Eurus, Eurus.

Dos vens collaterals... Eurus deves mech jorn.

(chap. Dos vens colaterals... L'Euro cap al michdía.)

Eluc. de las propr., fol. 134.

Deux vents collatéraux... Eurus devers midi.

CAT. ESP. PORT. IT. Euro. (chap. Euro, nom de ven; Euro, nom de moneda, Euros.) 


Euziera, s. f., bois planté d' yeuses

Vals... et eusieras et autres boscatges.

(chap. Valls... y carrascals y datres bosques.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, c. 29.

Vallons... et bois d' yeuses et autres bocages.

Boscajes escurs, espes de gran euziera. V. de S. Honorat.

Bocages obscurs, épais par la quantité d' yeuses.

(chap. Carrascal, carrascals, de carrasca, carrasques; ESP. Encinar, encinares, de encina, encinas. CAT. Alzinar, alzinars, d' alzina, alcines.)


Evesques, Avesque, Vesque, s. m., lat. episcopus, évêque, surveillant. Mortz era breument l' evesques de la terra. V. de S. Honorat.

L' évêque de la terre était mort promptement. 

Baros, so ditz l' avesques, Dieus von trac ad autor.

Guillaume de Tudela.

Barons, ce dit l' évêque, Dieu vous en prend à témoin.

Quant li vesques e li prelat 

Del temple agron esgardat.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Quand les surveillants et les prélats du temple eurent regardé. 

ANC. FR. Ciertes jou n'ai soing ne envie

De corone fors de mon vesque... 

Clerc, veske, prestre ne abbé. 

Roman du Renart, t. IV, p. 93 et 126. 

Ne volt granter élection 

De éveske ne de abbé. 

Chron. anglo-normandes, t. 1, p. 95. 

CAT. Avescha. IT. Vescovo. (chap. ESP. Obispo)

2. Bisbe, s. m., lat. episcopus, évêque. 

Mal o fe 'l bisbe d'Urgel.

(chap. Mal u va fé l' obispo d' Urgell. Podéu vore que encara escribíen Urgel. Si algún chapurriau diu bisbe o vispe, que u escrigue com u diu.) 

Guillaume de Berguedan: Mal o fe.

L' évêque d'Urgel fit cela mal. 

Lo sanz bisbe a establit. V. de sainte Énimie, fol. 39. 

Le saint évêque a établi.

ANC. ESP.

Carnero por el bispo, è los que ministraban. 

Del Sacrificio de la Misa, cop. 4. 

Vestiós (vitiose, se vistió) el bispo de la ropa sagrada.

Poema de Alexandro, cop. 1091. 

CAT. MOD. Bisbe. ESP. MOD. (chap.) Obispo. PORT. Bispo.

3. Evescat, Avescat, s. m., lat. episcopatus, évêché.

Mas s'ieu dir en volgues so qu' ieu dir en sabria, 

El perdria l' evescat et ieu ma cortesia.

(chap. Pero si yo (ne) vullguera di lo que yo di (ne) sabría, 

ell pedríe (perdríe) l' obispat y yo ma cortessía.)

Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.

Mais si je voulais en dire ce que j'en saurais dire, il perdrait l' évêché et moi ma courtoisie.

Fo un gentils bars del avescat del Puei Santa Maria.

(chap. Va sé un gentil baró del obispat del Puch Santa María.)

V. de Pons de Capdueil. 

Fut un gentil baron de l' évêché du Pui-Sainte-Marie

ANC. FR. Il dona à Oedon l' évesquiet et les seignouries de

Cambray. Chron. de Cambray. 

En laquelle évesché succéda messire Simon de Montagu.

Monstrelet, t. 1, fol. 89. 

IT. Vescovado. (ESP. Obispado; chap. Obispat o lo que seguix:)

4. Bisbat, Bistbat, s. m., lat. episcopatus, évêché.

Qui encontra aco fara, perda sa honor: si el es bistbes, son bistbat; si el es clergues, sa clersia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 2. 

Qui agira contre cela, qu'il perde son fief: s'il est évêque, son évêché; 

s'il est clerc, sa cléricature.

- Évêque.

Del Bisbat fals mendic.

Guillaume de Berguedan: Chanson. 

De l' évêque faux mendiant.

A mi 'n venc a Berguedan una a la porta 

A cui a 'l bisbatz mezels sa filla morta. 

Guillaume de Berguedan: Un sirventes. 

M'en vint à Berguedan à la porte une à qui l'évêque mésel a tué sa fille.

ANC. ESP.

El bispado de Uesca mui noble calongia.

Martirio de S. Lorenzo, cop. 3. 

CAT. Bisbat. ESP. MOD. Obispado. PORT. Bispado. (chap. Obispat.)

monjas, mira cómo me dejó la avispa, mira cómo me dejó el obispo

5. Evescal, Evesqual, Avescal, adj., lat. episcopalis, épiscopal.

Mes la se evesqual en l' abadia de Sanh P. de Condom.

(chap. Va ficá la seu episcopal a l' abadía de San Pere de Condom.)  

Cat. dels apost. de Roma, fol. 217.

Mit le siége épiscopal en l'abbaye de Saint-Pierre de Condom.

Las maisons avescals. 

Tit. de 1174. Hist. de Lang., t. III, pr., col. 134.

Les maisons épiscopales.

- Subst. Évêché.

Portan l' al evescal. V. de S. Honorat. 

Ils le portent à l'évêché.

ANC. FR. Si est d' évesqual vestement 

Appareilliez mult gentement. 

Robert Wace: De la rue, t. II, p. 175.

6. Episcopal, adj., lat. episcopalis, épiscopal.

La cort episcopal.

(chap. La cort episcopal - aon l' obispo impartíe justissia.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 54. 

La cour épiscopale.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Episcopal. IT. Episcopale.

7. Arcivesque, s. m., lat. archiepiscopus, archevêque.

Santz Magons, l' arcivesques, sospirava.

(chap. San Magón, l' arzobispo, suspirabe o suspiráe.)

V. de S. Honorat. 

Saint Magon, l' archevêque, soupirait.

Del arcivesque mi sap bon 

Qu' ieu un sirventes fassa. 

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Me semble bon que je fasse un sirvente de l'archevêque.

ANC. FR. Bien l'entendit li arcevesques Turpin. 

Chanson de Roland, p. 49.

L' ercevesqe Stygande, de Engleter primour. 

Chron. anglo-normandes, t. I, p. 131. 

IT. Arcivescovo.

8. Arquebisbe, s. m., lat. archiepiscopus, archevêque.

Menti, que non ac sagel 

Del arquebisbe.

Guillaume de Berguedan: Mal o fe. 

Il mentit, vu qu'il n'eut pas le sceau de l'archevêque.

CAT. Arquebisbe. ESP. (chap.) Arzobispo. PORT. Arcebispo.

9. Arcivescat, s. m., lat. archiepiscopatus, archevêché.

Que l' arcivescatz li sia presentatz... 

Non ausa venir en son arcivescat.

(chap. Ell no ose vindre a son arzobispat.)

V. de S. Honorat. 

Que l' archevêché lui soit présenté...

Il n'ose venir en son archevêché. 

Assignet al archivescat.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 14. 

Assigna à l' archevêché. 

CAT. Arquebisbat. ESP. Arzobispado. PORT. Arcebispado. 

IT. Arcivescovado. (chap. Arzobispat, arzobispats, com lo de Barselona, que té lo nostre cardenal chapurriau Omella.)

Juan José Omella, Queretes, Cretas, Matarraña, Teruel, chapurriau, cardenal, arzobispo, Vaticano, papa

10. Arcivescal, adj., lat. archiepiscopalis, archiépiscopal.

Londres era ciotat arcivescals.

(chap. Londres ere siudat arzobispal, lo de Canterbury.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.

Londres était cité archiépiscopale.