Mostrando las entradas para la consulta enrecordássen ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta enrecordássen ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 25 de febrero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA QUINTA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA QUINTA.

Doña Dianora li demane a micer Ansaldo un jardí de giné tan majo com al mach; micer Ansaldo, comprometénse en un nigromante, lay done; lo home li consedix que faigue lo que vullgue micer Ansaldo, que, escoltada la generosidat del home, la libere de la promesa y lo nigromante, sense voldre res de lo seu, libere de la seua a micer Ansaldo.

Per tots los de la alegre compañía habíe sigut ya micer Gentile pujat al sel en sumes alabanses cuan lo rey li va maná a Emilia que continuare; ella, desenvoltamen, aixina va escomensá:

Blanes siñores, dingú dirá en raó que micer Gentile no va obrá en magnifissensia; pero di que no se pugue en mes potsé no demostro que se pot mes: lo que penso contátos en una noveleta meua.
Al Friuli, puesto alt, fret, pero mol adornat de majes montañes, mols rius y clares fons, ña una siudat que se diu Udine (Údine), a la que va viure una hermosa y noble Siñora de nom doña Dianora, casada en un gran home ric de nom Gilberto, mol amable y de bona índole; y va mereixe esta Siñora per lo seu valor sé mol volguda per un noble y gran baró que teníe per nom micer Ansaldo Gradense, home de alta condissió y en les armes y en la cortessía conegut a tot arreu. Este, volénla mol y fen tot lo que podíe pera sé volgut per nella, y assobín solissitánla en embaixades, en vano se esforsabe. Y sénli ya a la Siñora cansinesles solissituts del caballé, y veén que, encara que li negare tot lo que ell demanáe, ell no dixabe de insistí, va pensá que podríe tráuressel de damún demanánli algo extrañ y al seu juissi impossible; y a una dona que an ella acudíe moltes vegades de part dell, li va di un día aixó:

- Bona dona, tú me has afirmat moltes vegades que micer Ansaldo me vol sobre totes les coses y maravillosos dons me has oferit de part seua; regalos que vull que se quedo perque per naixó no hay de vóldrel. Si puguera está segura de que me vol tan com diéu, sense falta me entregaría an ell y faría lo que ell vullguere; y per naixó, si puguere assegurám de aixó en algo que li vach a demaná, estaría disposada a lo que me manare. Va di la bona dona: - ¿Qué es, Siñora, lo que voléu que faigue?

Va contestá la Siñora: - Lo que dessicho es aixó: vull tindre, al próxim mes de chiné, prop de esta siudat, un jardí ple de herbes verdes, flos y ábres frondosos, com si fore mach; aixó, si no u fa, que no envío ni a tú ni a dingú mes a parlám, si mes me solissite, tal com hasta ara u hay tingut amagat al meu home y als meus paréns, me queixaré an ells y ben pronte mel trauré de damún.

Lo caballé, escoltada la petissió de boca de la correvesydili, y la promesa de la seua Siñora, encara que li pareixíe algo mol difíssil, casi impossible de fé, y veén que per naixó li habíe demanat la dama alló, pera que abandonare tota esperansa, se va proposá, sin embargo, intentá fé tot lo que puguere, y per moltes parts del món va aná buscán a vore si trobabe algú que li donare ajuda o consell; y ne va trobá un que li va di, que si li pagabe be, li prometíe féu en arts nigromántiques. Micer Ansaldo, consertánu per una grandíssima cantidat de perres, va esperá lo tems que li habíe dit la Siñora. Vingut lo giné, en grans gelades, escarches y gebrades, neu, canalobres, broma y tot lo que correspón al crúo hivern, lo valerós home a un hermossíssim prat prop de la siudat en les seus arts va fé apareixe, lo primé matí de giné, segóns los que u van vore testimoniaben, un dels mes hermosos jardíns que may va vore dingú, en herbes verdes, ábres frondosos y fruites de totes les classes. Cuan micer Ansaldo, contentíssim, va vore alló, fen cullí alguna fruita de les mes majes que ñabíen y arrencán flos de les mes vistoses, de amagatóns u va fé portá a la seua Siñora, y la va invitá a vore lo jardí per nella demanat pera que per puguere vore cuán la volíe y enrecordássen de la promesa que li habíe fet y sellat en juramén, y lealmen procurare después cumplíla. La Siñora, vistes les flos y les fruites, y habén sentit parlá a mols del maravellós jardí, va escomensá a arrepentís de la seua promesa; pero en tot lo seu arrepentimén, dessichosa de vore coses extrañes, en moltes atres dames de la siudat va aná a vore lo jardí, y no sense maravella alabánlo mol, mes triste que cap atra dona va torná a casa, pensán en alló a lo que estabe obligada. Y va sé tan gran lo doló que, no podén agamál a dins, va eixí fora, y lo seu home sen va acatá; y va voldre que li contare quína ere la raó. La Siñora, per vergoña, u habíe callat mol tems, pero, al remat, obligada, lay va contá tot.
Gilberto, sentín alló se va enfadá mol; después, considerán la bona intensió de la Siñora, foragitán la ira, en mes discressió, va di: - Dianora, no es cosa prudén ni honesta escoltá embaixades de cap classe, ni negossiá en cap condissió la castidat en dingú. Les paraules ressibides per al cor escoltades per los oíts tenen mes forsa de la que mols pensen, y casi tot los es possible als que se volen. Mal vas fé, pos, primé escoltánlo y después fén un trate; pero com conec la puresa de la teua intensió, pera liberat del llas de la promesa feta, te consediré lo que no li consediría a dingú mes, portánme an aixó tamé la temó al nigromante, al que micer Ansaldo, si lo burlares, podríe demanáli algo roín per a natros. Vull que acudíxques an ell y, si pots, te les ingenios en fé que, conserván la teua honestidat, sigues liberada de esta promesa; pero si no puguere sé, per esta vegada, consedíxli lo cos, pero no l´ánim. La dona, sentín al seu home, plorabe y negabe que tal grassia vullguere dell. Gilberto va voldre, per mol que la seua dona se negare, que fore aixina, per lo que, arribat lo día siguién, al eixí la aurora, sense adornás o arreglás massa, en dos dels seus criats dabán y en una camarera zaguera, sen va aná la Siñora a casa de micer Ansaldo. Este, al sentí que la seua Siñora habíe vingut a vórel, se va alegrá mol, y eixecánse y fen cridá al nigromante, li va di:

- Vull que veigues lo que me ha fet conseguí lo teu art. Y eixín a trobála, en reverensia la va ressibí honestamen, y a una hermosa cámara en un gran foc van entrá tots; y fénla assentá, li va di: - Siñora, tos rogo, si lo llarg amor que tos hay tingut mereix algún galardón, que no tos molesto dím la verdadera raó que an esta hora tan matinera tos ha fet vindre y en tanta compañía. La Siñora, vergoñosa y casi en llágrimes als ulls, va contestá: - Siñó, ni amor que tos tinga ni la paraula donada me porten aquí, sino la orden del meu home, que, tenín mes respecte a les faenes del vostre amor que a la seua honra y la meua, me ha fet acudí aquí, y perque ell mu mane estic disposada per esta vegada a fé lo que vullgáu. Micer Ansaldo, si primé se habíe extrañat, sentín a la Siñora mol mes se va maravellá, y conmogut per la generosidat de Gilberto, la seua fogosidat se va torná compassió, va escomensá a cambiá, y va di: - Siñora, no vullgue Deu, ya que aixina es com vos diéu, que siga yo qui taco lo vostre honor, del que té compassió lo meu amor; y per naixó, lo está aquí vos, sirá com si estiguere aquí man germana, y, cuan vullgáu, libremen podréu anáton, en la condissió de que al vostre home, per tanta cortessía com ha sigut la seua, li donéu les grassies que cregáu conveniéns, tenínme a mí sempre daquiabán com amic y servidó.

La Siñora, sentín estes paraules, mes contenta que may, va contestá: - res podíe fém creure, tenín en considerassió les vostres costums, que datra cosa se haguere de seguí de la meua vinguda mes que lo que vech que feu; per lo que tos estaré sempre obligada. Y despedínse, honrosamen acompañada va torná en Gilberto y li va contá lo que li habíe passat; de aixó se va seguí una mol estreta y leal amistat entre los dos.
Lo nigromante, al que micer Ansaldo ya volíe donáli la prometuda recompensa, vista la generosidat de Gilberto en micer Ansaldo y la de micer Ansaldo en la Siñora, va di:

- Después de habé vist a Gilberto sé liberal en la seua honra y a vos en lo vostre amor, tamé yo hay de sé liberal en la meua recompensa; y per naixó, sabén que tos correspón a vos, vull que sigue vostra.

Lo caballé se va avergoñí y va intentá tan com va pugué félay agarrá, sansera o en part; pero después de cansás en vano, habén lo nigromante fet desapareixe lo jardí después del tersé día y volén anássen, li va doná llisensia y lo va despedí; y apagat al cor lo fogós amor, per la dona se va quedá ensés lo afecte.

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XIII.

XIII.

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

Ñan coses que la voluntat humana no es capás de controlá. Daniel, lo Mussol, acababe de averiguáu. Hasta entonses va creure que lo home pot elegí o triá libremen entre lo que vol y lo que no vol; inclús ell mateix podíe aná, si este ere lo seu dessich, al dentista que estabe a la galería de Quino, lo Manco, los dijous pel matí, per un módic llogué, y tráures la den que li estorbare. Ñabíen algúns homens, com Lucas, lo Mutilat, als que hasta los tallaben un membre si eixe miembro arribabe a sé pera nells un estorbo o fée nosa.
Es a di, que hasta la tarde aquella que van saltá la tapia del Indiano pera robáli les pomes y los va enchampá la Mica, Daniel, lo Mussol, va creure que los homens podíen desentendres al seu antojo de lo que suposare pera nells una rémora, igual en lo relatiu al cos que en lo consernén al espíritu. Pero sol abandoná la finca del Indiano en una poma a cada ma y les orelles caches, Daniel, lo Mussol, va compendre que la voluntat del home no u es tot a la vida. Existíen coses que se li imposen al home, y lo sojusguen, y lo sometixen al seu imperi en cruel despotismo. Com - ara sen donabe cuenta - la deslumbradora bellesa de la Mica. Com lo esceptissisme de Pancho, lo Sensedéu.
Com lo ensés fervor de don José, lo mossen, que ere un gran san. Com, en fin, la antipatía sorda de la Sara cap a son germá Roc, lo Moñigo.
Desde lo frustrat robo de les pomes, Daniel, lo Mussol, va entendre que la Mica ere mol guapa, pero, ademés, que la hermosura de la Mica habíe ensés al seu pit una viva flama desconeguda. Una flama que li abrasabe la cara cuan algú mentabe a la Mica a la seua presensia. Assó constituíe, en ell, algo insólit, algo que trencabe lo hasta ara despreocupat y independén curs de la seua vida. Daniel, lo Mussol, va asseptá este fenómeno en la ressignassió en que se assepten les coses ineluctables. Ell no podíe evitá enrecordássen de la Mica totes les nits al gitás, o los domenges y díes de festa si minjabe collada. Aixó lo va portá a deduí que la Mica significaríe pera lo felís mortal que la 
conquistare un mol dols remanso de pas. Al prinsipi, Daniel, lo Mussol, va intentá desfés de esta presió interió que li enervabe la seua insobornable autonomía, pero va acabá admitín lo constán pensamén en la Mica com algo consustansial an ell mateix, algo que formabe part mol íntima del seu ser. Si la Mica se aussentabe del poble, la vall se tornabe ombriosa als ulls de Daniel, lo Mussol, y pareixíe que lo sel y la terra se tornaren erms, assustadós y grisos. Pero cuan ella tornabe, tot preníe un atre aspecte y atres colós, se féen mes dolsos y cadensiosos los mugits de les vaques, mes insitán lo verd dels prats y hasta los cántics de les merles adquiríe, entre les bardisses, una sonoridat mes matisada y cristalina. Entonses se produíe com un portentós renaiximén de la vall, una assentuassió exhaustiva de les seues possibilidats, aromes, tonalidats y rumós peculiás. En una paraula, com si pera la vall no ñaguere ya al món datre sol que los ulls de la Mica y datra brisa que lo ventet de les seues paraules. Daniel, lo Mussol, guardabe la seua fervén admirassió per la Mica com lo únic secret no compartit. No obstán, algo als seus ulls, potsé a la seua veu, revelabe una exitassió interió mol difíssil de acallá. Tamé los seus amics admiraben a la Mica. La admiraben per la seua bellesa, igual que admiraben al ferré per la seua forseguera, o a don José, lo mossen, que ere un gran san, per la seua piedat, o a Quino, lo Manco - antes de enterássen lo Moñigo de que habíe plorat cuan la mort de la seua dona - per lo seu muñó. La admiraben, sí, pero com se admiren les coses majes o poderoses que después no dixen rastre. Sentíen, sense duda, dabán de la seua presensia, com una nova emossió estética que inmediatamen se dissipabe dabán de un tord abatut en la massecha o una regletada de don Moissés, lo maestre. La seua vergoña no perdurabe; ere efímera y decadén com una explosió. En alló va advertí Daniel, lo Mussol, que lo seu estat de ánim dabán de la Mica ere una cosa espessial, diferenta del estat de ánim dels seus amics. Y si no, ¿per qué Roc, lo Moñigo, o Germán, lo Tiñós, no se aprimaben tres kilos si la Mica sen anabe a América, o un parell si sol sen anabe a la siudat, o se engordíen lo perdut y un kilo mes cuan la Mica tornabe a la vall per a estáy una llarga temporada? Ahí estabe la demostrassió de que los seus sentiméns cap a la Mica eren singulars, mol diferéns dels que embargaben als seus compañs. Encara que al parlá della se faigueren creus, o Roc, lo Moñigo, tancare los ulls y chulare, com li veíe fé a son pare dabán de una mossa ben maja. Aixó ere pura ostentassió, estridensies superfissials y no, de cap manera, un interromput y violén movimén de fondo. Una tarde, al prat de la carrasca, van parlá de la Mica. Va eixí la conversa a propósit del mort que segóns la gen ñabíe enterrat desde la guerra al mich del prat, daball de la carrasca sentenaria. 

- Sirá ya sendra - va di lo Tiñós -. No quedarán ni los ossos. ¿Creéu que cuan se mórigue la Mica fará mala auló, com los demés, y se desfará en pols?
Va experimentá lo Mussol una surriacada de sang a la cara.

- No pot sé - va saltá, ofés, com si hagueren insultat a sa mare -. La Mica no pot putí may. Ni cuan se mórigue. Lo Moñigo va soltá al aire una risseta seca.

- Este está sompo - va di -. La Mica cuan se mórigue putirá com tot fill de veí.

Daniel, lo Mussol, no se va entregá.

- La Mica pot morí en auló de santidat; es mol bona - va afegí.

- ¿Y qué es assó? - va di Roc.

- La auló dels sans.

Roc, lo Moñigo, se va sulfurá:

- Assó es un di. No te cregues que los sans fan auló a colonia. Pera Deu, sí, pero pera los que aulorem en los nassos, no. Mira don José. Crec que no pot ñabé home mes san, ¿eh? ¿Y no li put la boca? Don José sirá tot lo san que vullgues, pero cuan se mórigue fará pudó, corrompina, com la Mica, com tú, com yo y com tot lo món.

Germán, lo Tiñós, va desviá la conversassió. Fée sol dos semanes del assalto a la finca del Indiano. Va ajuntá los ulls pera parlá. Li costabe mol esfors expresás. Son pare, lo sabaté, assegurabe que se li escapaben les idees per les calves.

- ¿Ton vau fixá... ton vau fixá - va preguntá - en la pell de la Mica? Pareix que sigue de seda.

- Assó se diu cutis... tindre cutis - va aclarí Roc, lo Moñigo, y va afegí -:
De tot lo poble es la Mica la única que té cutis.

Daniel, lo Mussol, va experimentá un gran goch al sabé que la Mica ere la única persona del poble que teníe cutis.

- Té la pell com una poma llustrosa - va aventurá tímidamen.

Roc, lo Moñigo, va seguí en lo seu:

- La Josefa, la que se va suissidá per lo Manco, ere gorda, pero per lo que diuen mon pare y la Sara tamé teníe cutis. A les capitals ñan moltes dones que ne tenen. Als pobles, no, perque lo sol los creme la pell, lo fret acribasse y l´aigua arrugue.
Germán, lo Tiñós, sabíe algo de assó, perque teníe un germá a la siudat y algúns añs veníe a Nadal y li contabe moltíssimes coses de allá.

- No es per assó - va tallá, en aire de sufissiensia absoluta -. Yo sé per qué es. Les siñoritingues se fiquen cremes y potingues per les nits, que borren les arrugues.
Lo van mirá los atres dos, embobats.

- Y encara sé mes. - Se va suavisá la veu y Roc y Daniel se van arrimá an ell invitats per lo seu misteriós aire de confidensia -. ¿Sabéu per qué a la Mica no se li arrugue la pell y la conserve fina y fresca com si fore una chiqueta? - va di.
Les dos interrogassions se van confundí en una sola veu: - ¿Per qué?

- Pos perque se fique una lavativa totes les nits, al gitás. Assó fan totes les del sine.
U diu mon pare, y don Ricardo li ha dit a mon pare que assó pot sé verdat, perque la vellesa ix de la pancha. Y la cara se arrugue per tindre brutes les tripes. Pera Daniel, lo Mussol, va sé esta manifestassió com una massolada. A la seua men se confundíen o confoníen la Mica y la lavativa en una irritán promiscuidat. Eren dos polos opostos, irreconsiliables. Pero, de improvís, recordabe lo que díe a vegades don Moissés, lo maestre, de que los extrems se toquen y sentíe una fonda depresió, com si algo se ni anare del cos a chorros. La afirmassió del Tiñós ere, pos, consiensuda, del tot possible y verossímil. Pero cuan dos díes después va torná a vore a la Mica, se ni en van aná estos baixos ressels y va compendre que don Ricardo y lo sabaté y Germán, lo Tiñós, y tot lo poble díen lo de la lavativa, perque ni les seues mares, ni les seues dones, ni les seues germanes, ni les seues filles teníen cutis y la Mica sí que ne teníe. La sombra de la Mica acompañabe a Daniel, lo Mussol, en tot lo que fée. La idea de la mossa se va encaixoná al seu servell com una obsessió. Entonses no reparabe en que la chica li portáe deu añs y sol li preocupabe lo fet de que cadaú perteneixquere a una casta sossial diferén. No se reprochabe mes que ell haguere naixcut pobre y ella rica y que son pare, lo formaché, no sen haguere anat, al seua día, cap a les Amériques, en Gerardo, lo cagarniu de la siñora Micaela. En tal cas, podríe ell disposá, an estes altures, de dos restaurans de lujo, un establimén de resseptós de radio y tres barcos de cabotaje o al menos de un comers de aparatos electrics com lo que teníen a la siudat los "Ecos del Indiano". En la tenda de aparatos electrics sol lo separaríen de la Mica los dos restaurans de lujo y los tres barcos de cabotaje. Ara, ademés dels restaurans de lujo y los barcos de cabotaje, ñabíe per mich un establimén de resseptós de radio que tampoc ere moc de pavo. Sin embargo, a pesá de la admirassió y la vergoñeta de Daniel, lo Mussol, van passá añs abáns de pugué intercambiá una paraula en la Mica, apart de los amables renecs del día de les pomes. Daniel, lo Mussol, se conformabe en despedíla y donáli la benvinguda en una mirada trista o radián, segóns les sircunstansies. Assó sol, hasta que un matí de estiu lo va portá hasta la iglesia en lo seu coche, aquell auto negre y allargat y relluén que casi no fée soroll al aná. Entonses, lo Mussol habíe cumplit ya los deu añs y sol ni faltabe un pera anássen al colegio a escomensá a progressá. La Mica ya ne teníe denou pera vin y los tres añs transcurrits desde la nit de les pomes, no sol no van afectá a la seua pell, ni a la seua cara, ni al seu cos, sino, al contrari, van serví pera que la seua pell, lo seu cos y la seua cara entraren a una fasse de mes armonía y plenitut.

Ell pujabe la costa agobiat per lo sol de agost, mentres flotaben al matí de la vall los tañits rápits del radé toc de la missa. Encara li faltabe casi un kilómetro, y Daniel, lo Mussol, desesperabe pera alcansá a don José abáns de que este escomensare lo Evangelio. 

De repén, va sentí al seu costat lo pito del coche negre de la Mica, va girá lo cap assustat y se va topetá, de bones a primeres, en la franca y inesperada sonrissa de la mossa. Daniel, lo Mussol, se va sentí envarat, preguntánse si la Mica sen enrecordaríe del frustrat robo de les pomes. Pero ella no va aludí al epissodio.

- Menut - va di -. ¿Vas a missa?

Se li va trabá la llengua al Mussol y no va assertá a contestá mes que en un movimén de cap. Ella mateixa va obrí la porteta y lo va invitá: - Es tart y fa caló. ¿Vols pujá?

Cuan va repará en los seues moviméns, Daniel, lo Mussol, ya estabe acomodat a la voreta de la Mica, veén desfilá asseleradamen los abres detrás dels vidres del automóvil. Notabe ell la proximidat de la mossa a la sang, a la tensió incómoda dels ñirvis. Ere tot com un somni, dolorós y punchán. "Deu meu - pensabe lo Mussol -, aixó es mes de lo que yo haguera imaginat", y se va ficá tenso y com acartonat, insensible, cuan ella lo va acarissiá en la seua fina ma al clatell y li va preguntá suavemen:

- ¿Tú de quí eres?

Va farfallá lo Mussol, en un forsejeo sense mida als nervis:

- De... del formaché.

- ¿De Salvador?

Va baixá lo cap, assentín. Va intuí que ella sonreíe. Lo contacte de la seua fina pell al clatell li va fé sospechá que la Mica teníe tamé cutis a les palmes de les mans.

Se divisabe ya lo campanari de la iglesia entre los abres.

- ¿Voldrás pujám un parell de formaches de nata después, per la tarde? - va di la Mica.

Daniel, lo Mussol, va torná a assentí mecánicamen en lo cap, incapás de articulá cap paraula. Durán la missa no va sabé de quín costat li pegáe
l´aire y dos vegades se va santiguá extemporáneamen o a destems, mentres Ángel, lo cabo de la Guardia sivil, sen enríe convulsivamen al seu costat, tapánse la cara en lo tricornio, de la seua desorientassió.

Al fes de nitet se va ficá lo traje nou, se va pentiná en cuidado, se va rentá y refregá los ginolls y sen va aná cap a casa del Indiano a portá los dos formaches. Daniel, lo Mussol, se va maravillá del lujo de la casa de la Mica. Tots los mobles relluíen y la seua superfissie ere llisa y suave, com si tamé ells tingueren cutis.

Al apareixe la Mica, lo Mussol va pedre lo poc aplom almassenat durán lo camí.
La Mica, mentres mirabe y pagabe los formaches, li va fé moltes preguntes. Ere una mossa sensilla y simpática y no sen enrecordabe gens del dessagradable epissodio de les pomes.

- ¿Cóm te diuen? - va di.

- Da... Daniel.

- ¿Vas a la escola?

- Ssssí.

- ¿Tens amics?

- Sí.

- ¿Cóm se diuen los teus amics?

- Lo Mo... Moñigo y lo Ti... Tiñós.

Ella va fé uns momos de fástic.

- ¡Uf, quíns noms mes feos! ¿Per qué crides als teus amics en uns noms tan feos? - va di.

Daniel, lo Mussol, va compendre ara que habíe contestat com un borinot, sense

reflexioná. An ella li haguere tingut que di que los seus amics se díen Roquito y Germanín. La Mica ere una mossa mol fina y delicada y en aquells motes habíe ferit la seua sensibilidat. Se va lamentá del seu error. Va sé en eixe momén, dabán de la sonrién y atractiva cara de la Mica, cuan sen va doná cuenta de que li agradabe la idea de marchá al internat y progressá. Estudiaríe en aplicassió y potsé guañare después mols dinés. Entonses la Mica y ell estaríen ya a un mateix nivell sossial y podríen casás y, a lo milló, la Uca-uca, al sabéu, se tiraríe despullada al Chorro desdel pon, com la Josefa lo día de la boda de Quino. Ere agradable y estimulán pensá en la siudat y pensá que algún día podríe sé ell un honorable caballé y pensá que, en alló, la Mica perdíe la seua inassequibilidat y se colocabe al alcans de la seua ma. Dixaríe, entonses, de di motes y palabrotes y de aventás en los seus amics boñigues seques y hasta faríe auló a perfumes cars en ves de a calostros. La Mica, en tal cas, dixaríe de tratál com a un sagal maleducat y de poble. Cuan va abandoná la casa del Indiano ere ya de nit. Daniel, lo Mussol, va pensá que ere bo pensá a la oscurina. Casi se va assustá al sentí la presió de uns dits a la carn del seu bras. Ere la Uca-uca.

- ¿Per qué has tardat tan en dixáli los formaches a la Mica, Mussol? - va inquirí la chiqueta. Li va doldre que la Uca-uca vulnerare en este desparpajo la seua intimidat, que no lo dixare tartí ni pera madurá y reflexioná sobre lo seu futur encara per vindre.

Va adoptá un grassiós aire de superioridat.

- ¿Me vols dixá en pas de una vegada, mocosa?

Anabe de pressa y la Mariuca-uca casi corríe, a la seua vora, baixán la costa.

- ¿Per qué te has ficat lo traje nou pera pujáli los formaches, Mussol? Dísme - va insistí ella. Ell se va pará al mich de la carretera, exasperat. Va dudá, per un momén, si fótreli una galtada a la chiqueta.

- A tú no te importe res de lo meu, ¿entens? - va di, finalmen.

Li va tremolá la veu a la Uca-uca al indagá: - ¿Es que te agrade mes la Mica que yo?

Lo Mussol va soltá una carcañada. Se va arrimá mol a la chiqueta pera cridáli:

- ¡Escóltam! La Mica es la chica mes guapa de la vall y té cutis y tú eres fea com un coco de llum y tens la cara plena de peques. ¿No veus la diferensia?

Va reempendre la marcha cap a casa seua. La Mariuca-uca ya no lo seguíe. Se habíe assentat a la cuneta dreta del camí y, amagán la pecosa cara entre les mans, singlotejabe y plorabe.

sábado, 20 de junio de 2020

JORNADA QUINTA. NOVELA OCTAVA. Rávena, Nastagio

JORNADA QUINTA. NOVELA OCTAVA.

Nastagio de los Onesti, que volíe a una de los Traversari, gaste les seues riqueses sense sé amat; sen va, importunat per los seus, a Chiassi, (Classe) allí veu a un caballé que perseguix a una jove, la mate, y se la mingen dos gossos. Invite als seus parens y a la dona volguda a amorsá aon está ell; ella veu cóm fan trossos a la jove, y teménse un cas paregut, pren per home a Nastagio.

JORNADA QUINTA. NOVELA OCTAVA. Rávena, Nastagio


Al callá Laureta, per orden de la reina va escomensá Filomena:
Amables siñores, tal com la nostra piedat se alabe, aixina es castigada tamé la nostra crueldat per la justissia divina; per a demostrátosu, y donátos materia de gitála per a sempre de vatres, tos contaré una historia no menos lamentable que deleitosa.

A Rávena, siudat mol antigua de la Romania, han ñagut mols nobles y rics homens, entre los cuals un jove de nom Nastagio de los Onesti, que per la mort de son pare y de un tío seu va quedá mol ric; este, aixina com los passe als joves, están sense dona, se va enamorá de una filla de micer Paolo Traversari, mol mes noble de lo que ell ere, tenín esperansa de pugué induíla a vóldrel en les seues obres.
Estes obres, encara que foren grandíssimes, bones y loables, no li valíen per a res, y encara pareixíe que lo perjudicaben. Tan cruel y fura se mostrabe la joveneta amada, tan estirada y desdeñosa (potsé fore per la seua hermosura o la seua noblesa) que ni ell ni res que ell faiguere li agradabe. Aixó li ere tan penós de soportá a Nastagio, que moltes vegades per doló, después de habés lamentat, li va vindre lo dessich de matás; pero refrenánse, sin embargo, se va proposá moltes vegades dixála, y, si puguere, odiála com ella lo odiabe an ell. Pero en vano va pendre esta dessisió, perque pareixíe que contra mes li faltabe la esperansa, mes se multiplicabe lo seu amor. Perseverán, pos, lo jove en vóldre y en gastá sense mida, los va pareixe an alguns dels seus amics y parens que ell mateix y lo que teníe se consumiríen; per lo que moltes vegades li van rogá y aconsellá que sen aniguere de Rávena an algún atre puesto durán un tems, perque, fénu aixina, faríe disminuí lo amor y los gastos. De este consell moltes vegades sen va enfotre Nastagio; pero, sin embargo, sén requerit per nells, no podén di que no, va di que u faríe, y fen fé grans preparatius, com si a Fransa o a España o an algún atre puesto llun sen aniguere, va montá a caball y acompañat per alguns dels seus amics, va eixí de Rávena y sen va aná a un puesto a unes tres milles de Rávena, que se díe Chiassi; y fen montá allí pabellons y tendes, va di a los que lo habíen acompañat que volíe quedás allí y que ells sen entornaren cap a Rávena. Quedánse aquí, pos, Nastagio, va escomensá a donás la milló vida y mes magnífica que may dingú la va viure, ara an éstos y ara an aquells invitáe a sopá y a amorsá. Va passá que un divendres, casi a la entrada de mach, fen un tems boníssim, y escomensán ell a pensá en la seua cruel Siñora, va maná a tots los seus criats que lo dixaren sol, per a pugué pensá mes al seu gust, y tirán un peu dabán del atre, pensán y cavilán, se va quedá encantat.
Habén passat ya casi la hora quinta del día, y habénse embutit ya una mija milla per lo piná, sense enrecordássen de minjá ni de cap atra cosa, de repén li va pareixe sentí uns grandíssim plos y uns ays altissims que soltáe una dona, per lo que, trencats los seus dolsos pensamens, va eixecá lo cap per a vore qué ere, y se va maravillá veénse a dins del piná; y ademés de aixó, mirán cap a abán va vore vindre per un bosquet bastán espés de boixos, grevols y romigueres, corrén cap aon estabe, una majíssima jove despullada, desmelenada y tota esgarrapada, esgarrañada y ñafrada per les rames y les gavarreres, plorán y demanán piedat a crits; y ademés de aixó, va vore als seus flancos dos grans y fieros mastins, que, corrén detrás de ella, moltes vegades cuan la enchampáen la mossegáen; y detrás de ella va vore vindre sobre un caball negre a un caballé moreno, en cara de pocs amics, en una espasa desenvainada a la ma, amenassánla de mort en paraules espantoses e injurioses. Aixó al mateix tems lo va maravillá y espantá, pero tamé va despertá al seu ánim la piedat per la desventurada dona, de lo que va naixe un dessich de lliberála de esta angustia y mort, si podíe. Pero trobánse sense armes, va esguellá una rama de un abre y va arreá cap als gossos y contra lo caballé.
Pero lo caballé, que aixó va vore, li va cridá desde lluñ:
- Nastagio, no te molestos, díxamos fé als gossos y a mí lo que esta roína dona se mereix. Y dién aixó, los gossos, agarrán fort a la jove per los costats, la van pará o aturá, y los va alcansá lo caballé, va baixá del caball, se va arrimá aon estáe Nastagio, y ell li va di:
- No sé quí eres tú que me coneixes, pero sol te dic que es gran deshonor per a un caballé armat voldre matá a una dona despullada y habéli aventat los gossos detrás com si fore una bestia salvache; sértamen la defendré tot lo que puga.
Lo caballé entonses li va di:
- Nastagio, yo era de la mateixa siudat que tú, y encara eres un sagalet cuan yo, que soc de nom micer Guido de los Anastagi, estaba mol mes enamorat de ésta de lo que u estás tú ara de la de los Traversari; y per la seua crueldat tal me va vindre la desgrassia que un día, en esta espasa que me veus a la ma, desesperat me vach matá, y estic condenat a les penes eternes. Y no habíe passat mol tems cuan ésta, que de la meua mort sen habíe alegrat mol, se va morí, y per lo seu pecat y la alegría que va tindre, de la mateixa manera va sé (y está) condenada a les penes del infern. Lo nostre cástic va sé este: ella fuch dabán, y yo la seguixco com a mortal enemiga, no com a dona amada, y cuan la alcanso, en esta espasa en la que me vach matá la mato an ella y li óbrigo la esquena, y aquell cor du y fret aon may l´amor ni la piedat van pugué entrá, jun en les seues tripes y entrañes (com vorás ara mateix) li arrenco del cos y los hi dono a minjá an estos gossos. Y no passe mol tems hasta que ella, com la justissia y lo poder de Deu ordene, com si no haguere estat morta, torne a está sansera, y torne a escomensá la dolorosa fuga, y los mastins y yo a seguíla, y aixó passe tots los divendres an esta hora y an este puesto, y aquí fach la destrossa que vorás; y los atres díes no cregues que parem, la alcanso a datres puestos aon ella cruelmen contra mí va pensá y va obrá; y habénme convertit en lo seu enemic, com veus, ting que seguíla de esta guisa tans mesos com ella va sé cruel en mí. Aixina pos, díxam ejecutá la justissia divina, y no vullgues fé frente a lo que no podríes vense. -
Nastagio, sentín estes paraules, en molta temó, sense cap pel que no se li haguere ficat de punta, se va fé atrás y va mirá a la pobre jove, y va esperá ple de paor lo que anabe a fé lo caballé. Este, acabada la seua explicassió, com un gos rabiós, en la espasa a la ma se li va fotre damún a la jove que, aginollada, y ben aguantada per los dos mastins, li demanáe piedat y mersé; y en totes les seues forses li va enclavá la espasa al mich del pit y la va traspassá. La jove va caure pancha aball, plorán y cridán; y lo caballé, tirán ma al gaviñet, li va obrí los costats y li va traure lo cor, y tota la casquería, y als dos cans u va aviá.
Estos, mol famolengs, enseguida su van fotre tot; y no va passá mol rato hasta que la jove, com si res haguere passat, de repén se va eixecá y va escomensá a fugí cap al mar, y los gossos sempre detrás de ella ferínla, y lo caballé tornán a montá a caball y traén la espasa, va escomensá a seguíla, y en poc tems se van alluñá, de manera que ya Nastagio no podíe vorels. Este, habén vist estes coses, mol rato va está entre piadós y acollonit, y después de un tems li va vindre al cap que aixó podíe mol be ajudál, ya que tots los divendres passáe; per lo que, señalat lo puesto, sen va entorná en los seus criats y después, cuan li va pareixe, cridán a mols dels seus parens y amics, los va di:
- Moltes vegades me hau animat a que dixa de voldre an esta enemiga meua y acaba en los meus gastos: y estic disposat a féu si me donéu esta grassia: que lo divendres que ve faiguéu que micer Paolo Traversari y la seua dona y la seua filla y totes les dames parentes seues, y datres que tos paregue, vinguen aquí a amorsá en mí. Lo que vull en aixó u voréu entonses. An ells los va pareixe una cosa bastán fássil de fé y lay van prometre; y tornán a Rávena, van invitá als que Nastagio volíe, y encara que va sé difíssil pugué portá a la jove amada per Nastagio, sin embargo allí va arribá jun en los atres. Nastagio va fé prepará un minjá magnífic, y va fé ficá la taula deball dels pins al pinaret que voltáe aquell puesto aon habíe vist la carnissería de la dona cruel; y fen assentá a la taula als homens y a les dones, los va colocá de manera que la jove amada va sé ficada just enfrente de aon teníe que passá lo cas. Habén vingut ya la radera vianda, va escomensá lo abalot desesperat de la jove acassada, y tots u van sentí, de lo que se van maravillá tots mol, y preguntán qué ere alló, y sense sabéu dingú, se van eixecá tots per a vore qué ere alló, y van vore a la jove despullada, al caballé y als gossos, y poc después ya estáen aquí entre ells. Se va montá un bon jaleo contra los gossos y lo caballé, y mols volíen ajudá a la jove, pero lo caballé, parlánlos com li habíe parlat a Nastagio, no sol los va fé reculá, sino que a tots va esbarrá, y fen lo que l’atra vegada habíe fet, totes les dones que allí ñabíe (de les que algunes habíen sigut parens de la jove y del caballé, y sen enrecordáen del amor y de la mort de ell), tan miserablemen ploráen y gemegáen com si an elles mateixes alló los hagueren vullgut fé. Va arribá lo cas al seu final, y sen van aná la dona y lo caballé; alló va fé als que u habíen vist entrá en mols raonamens; pero entre los que mes se van esglayá va sé la jove amada per Nastagio; ella, habén vist y sentit totes les coses, y sabén que an ella mes que a cap atra persona que allí estáe tocaben tals coses, pensán en la seua crueldat contra Nastagio, ya li pareixíe fugí dabán de ell, enfadat, y portá als costats als mastins. Y tan gran va sé la temó que de aixó va sentí que per a que no li passare an ella, no veíe lo momén (que aquella mateixa nit se li va presentá) per a cambiá lo seu odio en amor, y va enviá a una fiel camarera secretamen a Nastagio, que de part seua li va rogá que vullguere aná aon ella estáe, perque estabe disposada a fé tot lo que an ell li apetire o apetiguere. Nastagio va fé contestáli que alló li agradáe mol, pero que lo que ell volíe ere péndrela com a dona.
La jove, que sabíe que no depeníe mes que de ella sé la dona de Nastagio, li va fé di que asseptáe; per lo que, sén ella mateixa mensajera, a son pare y a sa mare los va di que volíe sé la dona de Nastagio, en lo que ells van está mol contens; y lo domenge siguién, Nastagio se va casá en ella, y, selebrades les bodes, en ella mol tems va viure contén.
Y no va sé este susto ocasió sol de este be sino que totes les dones ravenenses se van espantá tan que van sé sempre después mes dossils als plaés dels homens que abans u habíen sigut.

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XII.

XII.

Tío Aurelio, Traballabe de mulero a una gran dehesa


Lo tío Aurelio, germá de sa mare, los va escriure desde Extremadura. Lo tío Aurelio sen va aná a Extremadura perque teníe asma y li anabe mal lo clima de la vall, humit y prop del mar. A Extremadura lo clima ere mes sec y lo tío Aurelio vivíe milló. Traballabe de mulero a una gran dehesa, y si lo salari no donabe pera mol, en cambi teníe techo gratis y fruites de la terra a baix preu. "An estos tems no se pot demaná mes", los habíe dit a la seua primera carta. De son tío sol li quedabe a Daniel, lo Mussol, lo vago record de una respirassió aufegada, com si ressollaren a la vora los bufits de una acollonida locomotora costa amún. Lo tío se ficabe compreses a la part alta del pit y respirabe sempre a la seua habitassió braf de eucalipto. Pero, a pesá de les compreses y los vapors de eucalipto, lo tío Aurelio sol parabe de fé soroll al alená al estiu, durán la quinsena mes seca. A la radera carta, lo tío Aurelio díe que li enviabe al menut un Gran duc que habíe enchampat viu a un olivá. Al lligí la carta, Daniel, lo Mussol, va sentí una tremoló. Se va figurá que son tío li enviabe, facturat, una espessie de don Antonino, lo marqués, en lo pit cubert de insignies, medalles y condecorassións. Ell no sabíe que los grans ducs anaren solts per los olivás y, mol menos, que los muleros pugueren enchampáls impunemen com qui enchampe una llebre. Son pare sen va enriure cuan li va exposá la seua temó. Daniel, lo Mussol, se va alegrá íntimamen de habé fet riure a son pare, que als radés añs anabe sempre en cara de vinagre y no sen enríe ni cuan los húngaros representaben comedies y féen títeres o titelles a la plassa. Al acabá de enríuressen, son pare li va aclarí:

Lo Gran duc es un búho gigán, real.

- Lo Gran duc es un búho gigán, real. Es un reclam mol bo pera matá miláns.
Cuan arribo te portaré en mí de cassera al Pic Rando. Ere la primera vegada que son pare li prometíe portál de cassa en ell. Son pare sabíe de la seua avidés cinegética.
Totes les temporades, al obrís la veda, lo formaché agarrabe lo mixto al poble, lo primé día, y sen anabe cap a Castilla. Tornabe dos díes después en alguna llebre y un bon carroll de perdius que penjabe de la finestreta del seu compartimén. A les codornius o les menudes gualles nols disparabe, pos díe que no valíen lo cartucho y que als muixóns o sels mate en la massecha o sels dixe viure. Ell los dixáe viure. Daniel, lo Mussol, los matabe en la massecha. Cuan son pare tornabe de la cassera, prop del tems dels bolets, Daniel, lo Mussol, eixíe a ressibíl a la estassió. Cuco, lo factó, li anunsiabe si lo tren veníe en pun o si portabe algún retrás. De totes les maneres, Daniel, lo Mussol, aguardabe a vore apareixe la locomotora fumeján per la curva en lo cor abalotat y la respirassió anhelán. Sempre reconeixíe de lluñ a son pare per lo carroll de perdius. Ya al seu costat, al andenet, son pare li allargabe la escopeta y les pesses mortes. Pera Daniel, lo Mussol, significabe mol esta proba de confiansa, y encara quel arma pesabe lo seu y los gatillos tentaben la seua curiossidat, ell la portáe en una ejemplar seriedat cinegética. Después no se apartabe de son pare mentres llimpiabe y engrassabe la escopeta. Li preguntabe coses y mes coses y son pare satisfée o no la seua curiossidat segóns lo estat del seu humor. Pero sempre que imitabe lo vol de les perdius son pare fée "Prrrr", en lo que Daniel, lo Mussol, va acabá convensínse de que les perdius, al volá, teníen que fé "Prrrr" y no podíen fé datre soroll. Lay va contá al seu amic, lo Tiñós, y van discutí fort perque Germán afirmabe que ere sert que les perdius féen soroll al volá, sobre tot al ivern y los díes de ventolina, pero que féen "Brrrr" y no "Prrrr" com lo Mussol y son pare díen.
No ressultabe viable convénses mutuamen del soroll exacte del vol de les perdius y aquella tarde van acabá casi reñín. Tanta ilusió com per vore arribá a son pare triunfadó, en un penjoll de llebres y mija dotsena de perdius penjades a la finestreta, li produíe a Daniel, lo Mussol, la primera trobada en la Tula, la gosseta "cocker", al cap de dos o tres díes de aussensia. Tula baixabe del tren de un brinco y, al vórel, li ficabe les potes al pit y, en la llengua, lo afalagabe llepánli la cara. Ell la acarissiabe tamé, y li díe coses tendres en veu tremolosa. Al arribá a casa, Daniel, lo Mussol, traíe al corral un pot de llanda rovellat en les sobres del minjá y un poval de aigua y assistíe, en ternura, al festín del animalet.

A Daniel, lo Mussol, li preocupabe la raó per la que a la vall no ñabíen perdius. An ell se li antojabe que de habé sigut perdiu no haguere eixit de la vall. Li entussiasmaríe remontás damún del prat y recreás en la contemplassió dels montes, los espessos boscos de castañés y eucaliptos, los pobles de pedra y les blanques masades escampades, desde la altura. Pero a les perdius no los agradabe assó, per lo vist, y ficáen per dabán a les demés satisfacsións la de podé minjá, fássil y en abundansia. Son pare li contabe que una vegada, mols añs atrás, se li va escapá una parella de perdius a Andrés, lo sabaté, y van criá al monte. Mesos después, los cassadós de la vall van acordá donáls una batuda. Se van ajuntá trentadós escopetes y quinse gossos. No se va olvidá cap detall. Van eixí del poble de matinada y hasta lo tardet no van trobá les perdius. Pero sol quedabe la femella en tres pollets arguellats y famolengs. Se van dixá matá sense ficá cap ressistensia. Después, se van disputá los trentadós cassadós la possessió de les cuatre pesses cobrades y van acabá a tiros entre los roquissals. Casi van ñabé aquell día mes víctimes entre los homens que entre les perdius. Cuan lo Mussol li va contá aixó a Germán, lo Tiñós, este li va di que lo de que les perdius se li van escapá a son pare y van criá a la montaña ere ben sert, pero que tot lo demés ere una inacabable serie de embustes.

Al ressibí la carta del tío Aurelio li va entrá un nerviossisme a Daniel, lo Mussol, impossible de acallá. No veíe lo momén de que lo Gran duc arribare y pugué eixí en son pare a la cassera de milanes boniques. Si teníe algún ressel, lay procurabe la temó de que los seus amics, en la novedat, dixaren de cridál Mussol y lo apodaren, de ahí abán, lo Gran duc. Un cambi de mote li fée tan mal, an estes altures, com podríe dóldreli un cambi de apellit o linache. Pero lo Gran duc va arribá y los seus amics, tan exitats com ell mateix, no van tindre tems ni de advertí que lo impressionán muixonot ere un mussol gigán. Lo formaché va lligá al Gran duc per una pota a un racó del corral y si algú entrabe a vórel, lo animal bufabe com si fore un gat enrabiat (com la milana bonica de Azarías a la novela los sans inosséns). Diariamen se minjabe mes de dos kilos de retalls de carn, y sa mare de Daniel, lo Mussol, va apuntá tímidamen una nit que lo Gran duc gastabe en minjá mes que la vaca y que la vaca donabe lleit y lo Gran duc no donabe res.
Com lo formaché callabe, la seua dona li va preguntá si teníen al Gran duc com a huésped de lujo o si se esperabe dell un rendimén. Daniel, lo Mussol, va tremolá pensán que son pare chafaríe algún plat o una enjerreta de fang com sempre que se cabrejabe. Pero esta vegada lo formaché se va aguantá y se va limitá a di en gesto furo:

- Espero dell un rendimén.

Al assentás lo tems, son pare li va di una nit, de repén, al Mussol:

- Prepárat. Demá anirém als miláns. Te despertaré al alba. Li va entrá una tremoló per la esquena a Daniel, lo Mussol. De improvís, y sense cap motiu, lo seu nas persibíe ya lo aroma de timó que exhalaben los pantalóns de cassera del formaché, la seca auló a pólvora dels cartuchos disparats y que son pare recarregabe en passiensia y parsimonia, una y atra vegada, hasta que se inutilisaben del tot. Lo chiquet pressentíe ya lo vol dels miláns, espabilats y rápits, y, mentalmen, matisabe la proyectada excursió. Al alba van eixí. Les falagueres, a les vores de la senda, brillaben per la rosada y a la punta de les herbes se formaben gotetes microscópiques que pareixíen de mercurio. Al arrencá la pendén del Pic Rando, lo sol se assomabe detrás de la montaña y una boira pesada y blanca se apegabe ávidamen al fondo de la vall. Vist, este, desde la altura, pareixíe un lago ple de un líquit ingrávit y extrañ. Daniel, lo Mussol, mirabe a tot arreu fascinat.
A la esquena, tancat a una gabia de fusta, portáe al Gran duc, que bufabe rabiós si algún gos los lladrabe pel camí.
Al eixí de casa, Daniel li va di a son pare, lo formaché: - ¿Y a la Tula no mo la emportem?

- La Tula no pinte res avui - va di son pare.

Y lo mosso va lamentá al alma que la gossa, que al vore la escopeta y aulorá les botes y los pantalóns del formaché se habíe impassientat mol, haguere de quedás a casa gañín.
Al pujá per la vertén sur del Pic Rando y sentís impregnat de la llumenaria del día y los aromes del monte, Daniel, lo Mussol, va torná a enrecordássen de la gossa. Después, se va olvidá de la gosseta y de tot. No veíe mes que la cara de son pare, ajupit entre unes peñes grises, y al Gran duc movénse y bufán sing metros mes allá, en la pota dreta encadenada. Ell estabe amagat entre la malea, enfrente de son pare.

- No te mogues ni faigues cap soroll; los miláns saben latín - li va advertí lo formaché.

Y ell se va acurrucá al seu amagatall, mentres se preguntabe si tindríe alguna relassió que los miláns sapigueren latín, com díe son pare, en que vestiren de marrón, un pardo du y escueto, igual que les sotanes dels flares. O a lo milló son pare u habíe dit de broma; per di algo. Daniel, lo Mussol, va creure entrevore que son pare li siñalabe lo sel en lo dit. Sense moures va mirá cap a dal y va divisá tres miláns describín paussats sírculs conséntrics per damún del seu cap. Lo Mussol va experimentá una ansiedat desconeguda. Va torná a observá a son pare y lo va vore ficás algo blang y prepará la escopeta en cuidadet. Lo Gran duc se habíe abalotat mes y bufabe. Daniel, lo Mussol, se va aplaná contra la terra y va aguantá l´alé al vore que los miláns baixaben damún dells. Casi ere capás ya de distinguíls en tots los detalls. Un dells ere de una mida exepsional. Va sentí lo Mussol una picassó intempestiva a una cama, pero se va abstindre de rascás pera evitá consevol soroll y movimén. De repén, un dels miláns se va despenjá verticalmen del sel y va crusá depressa, rasán lo cap del Gran duc. Inmediatamen se van desplomá los atres dos. Lo cor de Daniel, lo Mussol, bategabe descontrolat. 

Va esperá lo estampit del tiro, arrugán la cara, pero lo estampit no se va produí.
Va mirá a son pare. Este seguíe al milá gran, que tornabe a remontá, per los puns de la escopeta, pero no va dispará tampoc. Va pensá Daniel, lo Mussol, que a son pare li passabe algo grave. May habíe vist ell un milá tan prop de un home y, sin embargo, son pare no disparabe. Los miláns van torná a la cárrega al poc rato. La exitassió de Daniel va aumentá. Va passá lo primé milá, tan prop, que lo Mussol va pugué vore lo seu ull brillán y redó enclavat fixamen al Gran duc, les seues ungles esmolades com una fals per a tallá aufals. Va crusá lo segón. Pareixíen una escuadrilla de avións picán en cadena. Ara baixabe lo gran, en les ales desplegades, destacánse al sel blau. Sense duda ere este lo momén que aguardabe lo formaché. Daniel va observá a son pare. Seguíe al muixó per los puns de la escopeta. Lo milá va sobrevolá al Gran duc sense aletejá.
En este instán va retumbá lo tiro, y les seues ressonansies se van multiplicá per la vall aball. Lo muixó va dixá flotán al aire una estela de plomes y les seues enormes ales van brassejá frenétiques, impoténs, en un desesperat esfors per a alluñás de la sona de perill. Pero, entonses, lo formaché va torná a dispará, y lo milá va caure a plom, grasnán lúgubremen, en un revoloteo de plomes.

Lo crit de jubileu de son pare no va trobá eco en Daniel, lo Mussol. Este se habíe portat la ma a la galta al escoltá lo segón estampit. Simultáneamen a la detonassió, va sentí com si li atravessaren la carn en un filferro ruén, com una surriacada instantánea. Al apartá la ma va vore que teníe sang an ella. Se va assustá una mica. Al momén va compendre que son pare li habíe futut un tiro.

- Me has tocat - va di tímidamen.

Lo formaché se va quedá parat en sec; lo seu entussiasmo se va gelá al momén.
Al arrimás an ell casi plorabe de rabia.

- ¿Ha sigut mol, fill? ¿Ha sigut mol? - va preguntá, exitat.

Per uns segóns, lo formaché u va vore tot negre, lo sel, la terra, tot negre. Los seus ahorros consiensuts y la seua vida sórdida van dixá, per un instán, de tindre dimensió y sentit. ¿Qué faríe ell si haguere matat a son fill, si son fill ya no puguere progressá?
Pero, al arrimás, sen van aná los seus oscurs pressentiméns. Ya al seu costat, va soltá una aspra carcañada ñirviosa y se va ficá a fé cómiques brassillades.

- Ah, aixó no es res, un esgarrap - va di -. Me hay pensat que ere un atra cosa. Un rebot. ¿Te fa mal, pique? Ja, ja, ja. Es sol un perdigó perdut. No li va agradá a Daniel, lo Mussol, este menospressio de la seua ferida. Menut o gran, alló ere un tiro. Y en la llengua notabe un bultet per dins de la galta. Ere lo perdigó y lo perdigó ere de cuarta. Casi una bala, una bala menudeta. - Ara me fa poc mal. U ting com abaubat.
Antes sí que me ha fet mal - va di. Sanguejabe. Lo cap de son pare se va desplassá cap al milá abatut. Lo del chic no teníe importansia.

- ¿L´has vist caure, Daniel? ¿Has vist lo mol ladino cóm ha volgut refés después del primé tiro? - va preguntá.

Se va contagiá Daniel, lo Mussol, del expansiu entussiasmo de son pare.

- Claro que lay vist, pare. Ha caigut ahí - va di lo Mussol.

Y van corre los dos juns, pegán bots, cap al puesto siñalat. Lo milá encara se retortigabe en los radés espasmos de la mort. Y teníe mes de dos metros de envergadura.
De tornada a casa, Daniel, lo Mussol, li va di a son pare:

- Pare, ¿creus que me quedará siñal?

Apenes li va fé cas lo formaché:

- Res, assó se tanque be.

Daniel, lo Mussol, casi teníe llágrimes als ulls.

- Pero... pero, ¿no me quedará cap sicatrís?

- Pos claro que no, assó no es res - va repetí, desganat, son pare.

Daniel, lo Mussol, va tindre que pensá en atres coses pera no ficás a plorá.
De repén, lo formaché lo va aturá agarránlo del coll:

- Escolta, a ta mare ni una paraula, ¿enténs? No parlos de assó si vols torná de cassera en mí, ¿de acuerdo?

Al Mussol li va agradá ara sentís cómplice de son pare.

- De acord - va di.

Al día siguién, lo formaché va marchá a la siudat en lo milá mort y va torná per la tarde. Sense cambiás de roba va agarrá al Gran duc, lo va tancá a la gabia y sen va aná a La Cullera, una aldea próxima. Per la nit, después de sopá, va ficá sing billets de sen damún de la taula. - Escolta - li va di a la seua dona -. Ahí tens lo rendimén del Gran duc. No ere un huésped de lujo com pots vore. Cuatressentes men ha donat lo mossen de La Cullera per nell y sen a la siudat la Junta per tombá al milá.

Sa mare de Daniel no va di res. Lo seu home sempre habíe sigut tossut pera defendre la seua postura. Y ell no u amagabe tampoc:
"Desde lo día de la meua boda, sempre me ha agradat quedá per damún de la meua dona". Y después sen enríe, en grosses carcañades, ell sabríe per qué.

//

A Fala de Xálima

domingo, 2 de diciembre de 2018

dicsionari chapurriau castellá, R

rabadá, pastó, mayoral (de vaques y bous) rabadán, pastor, mayoral
rabadilla, cóccix, osset del final del esquinás rabadilla, curcusilla, obispillo, cóccix
rabaneta, rabanetes, rabanet, rabanets rabanillo, rabanillos (rojo rosáceo)
rabiá rabiar
rabia, rabies, rabieta, rabietes rabia, rabias, rabieta - coraje, cólera, enojo, ira, furia, furor, exasperación, irritación, odio, resentimiento, rencor, inquina
rabino, rabinos rabino, rabinos
rabiós, rabiosos rabioso, rabiosos
rabiosa, rabioses rabiosa, rabiosas
rabosa, raboses, rabosí de Valderrobres, rabosina, rabosa de Ráfels zorra, zorro
raboseta, rabosetes - raboseta es tamé un mote de Beseit zorrita, zorrito, zorritas, zorritos
racha, raches racha, rachas
racó, racóns rincón, rincones
raconet, raconets rinconcito, rinconcitos
radé, radés último, últimos
radera, raderes última, últimas
raderamen últimamente
raderes últimas
rádio, radio, com radio Matarraña, la ràdio Matarranya es la catalanista de comarques nord Radio – de la rueda de la bicicleta, de una circunferencia
radioactividat radioactividad
radiografía radiografía
Rádios – de la bissicleta, de una sircunferénsia radios
ráfec, ráfecs alero del tejado
Ráfels Ráfales
ragó, raó razón
ragonán, raonán razonando
rai (aixó, ixo) esto no tiene importancia
Raíl – arraíl Raíl – raíz
Raíls – arraíls Raíles – raíces
raím, raíms uva, uvas
raína, ressina de un ábre resina
rajatabla (a) a rajatabla
ralla, ralles ralla, rallas
rallada, rallades rallada, ralladas
rallat, rallats rallado, rallados
ralleta rallita
ram, rams ramo, ramos
rama, rames rama, ramas
ramal, ramals ramal, ramales, bifurcación, desviación, derivación, ramificación - ronzal, cabestro, cabo, brida
ramás, ramássos, granera basta, granera feta en rames, bocha, brosquill escoba basta, de ramas
rambla, rambles del riu (árabe ramla) rambla, río seco
rames ramas
ramet, ramets ramito, ramitos
rameta, rametes ramita, ramitas
Rampa – pendén – eléctrica – rampes rampa, choque eléctrico, rampas
Rams – Domenge de rams Ramos – Domingo de ramos
ran (a) – tallá un simal a ran – lo cap (dels de Arran, CUP) a ran de coll cortar una rama por la junta con otra – la cabeza por la junta con el cuello
ranes ranas
ransi rancio
ránsia rancia
Raó, raóns razón, razones
Raoná – raóno, raónes, raóne, raoném o raonám, raonéu o raonáu, raónen – raonára – raonaré – raonaría razonar
raonabe razonaba
raonable, raonables razonable
raonablemen razonablemente
raonáe, raonabe razonaba
raonamén, raonaméns razonamiento, razonamientos
raonán (g) razonando
raónen razonan
raóno razono
raóns razones
rap, raps – peix – música Rape – rap
rápida rápida
rápidamen rápidamente
rapidés rapidez
rápides rápidas
rápit, rápits – coc rápit rápido, rápidos – tipo de pasta, como bizcocho
raptá raptar
raptánles raptándolas
rapto, rapte, raptos, raptes rapto, raptos
raqueta, raquetes raqueta, raquetas
raquític, raquítics raquítico, raquíticos
raquítica, raquítiques raquítica, raquíticas
rara, rares rara, raras
raramen raramente
rares raras
raresa rareza
raríssim rarísimo
raríssima rarísima
raríssimes rarísimas
raríssimes rarísimas
raro, raros raro, raros
ras, llis (sel) -  passá la nit al ras - lo ras de un corral es la part descuberta raso, liso (cielo) – pasar la noche al raso – el raso del corral es la parte descubierta
rasa : com un canal per aon sen va l´aigua, an ell poden acudí diferentes aigüeres – rases canales por donde se va el agua
rascá, rascás rascar, rascarse
rascabe rascaba
rascada, rascades rascada, rascadas
rascás rascarse
rascat, rascats rascado, rascados
rascle, rascles rastrillo, rastrillos
rasclechabe, rasclejabe, rasclejáe rastrillaba
rasclechál rastrillarlo
rasclechála (la era) rastrillarla (la era)
rasclechán, rascleján rastrillando
rascles rastrillos
rasclet, rasclets rastrillito, rastrillitos
rasé (buscá) cobijo, cubierto (buscar)
rasió, rasións, rassió, rassións ración, raciones
rasque rasca
rassa raza
rasses razas
rassional racional
rassionals racionales
rassionamén (cartilla de) racionamiento (cartilla de)
rastre, rastres rastro, rastros
rastrejadó rastreador
rastrejadós rastreadores
rasurá, rasurás, afeitá, afeitás, afaitá, afaitás rasurar, rasurarse
rata penada, “rata empanada”, rates penades murciélago, murciélagos
rata, rates rata, ratas
ratada, ratades (pataques) – moltes rates patatas mordidas por las ratas – muchas ratas
ratapená murciélago, murciélagos
ratera, rateres : trampa per a muixóns, ratolíns, hasta grosses per a jabalíns cepo, cepos, trampa, trampas
ratet, ratets ratito, ratitos
Rateta – animal – rateta de un chiquet Ratita – picha de un niño
ratetes ratitas
rato, ratos rato, ratos
ratolí, ratolíns – al ratoncito Pérez no li diém ratolí Pérez ratoncito, ratoncitos
ratolíns ratoncitos
ratos ratos
ravés, revés revés
ravioli, raviolis ravioli, raviolis
Rayá – rayo, rayes, raye, rayém o rayám, rayéu o rayáu, ráyen – rayára – rayaría – rayaré rayar
rayes rayas
rayo, rayos, rellámpec, rellámpecs rayo, rayos
rayo, rayos, rellámpec, rellámpeg, rellámpecs, rellámpegs – Rallo es un apellit, com Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, lo que no chapurrege res, parle chapurriau rayo, rayos
reacsió, reacsións reacción, reacciones
reacsioná reaccionar
reacsione reacciona
reacsiono reacciono
reagrupá reagrupar
reagrupamén reagrupamiento
real real
reala de gossos : tots los gossos que van a cassá juns reala de perros
realidat realidad
realidats realidades
realisá realizar
realisat, realisats realizado, realizados
realise realiza
realmen realmente
reals reales
Realsá – vore alsá : eixecá, pujá realzar
reanudá, continuá reanudar
reaparéixe reaparecer
rebaissáen, rebaixaben, rebaixáen rebajaban
rebaixá rebajar
rebaixá rebajar
rebaixaríe rebajaría
rebaixes rebajas
rebatí rebatir
rebelá, revelá revelar
rebele rebela
rebelió rebelión
rebelións rebeliones
rebelo rebelo
rebisyaya, rebisyayes bisabuela, bisabuelas
rebisyayo, rebisyayos bisabuelo, bisabuelos
rebombori, jaleo, abalot jaleo, alboroto
rebosán rebosante, rebosando
rebossá – rebosá l´aigua Rebozar – rebosar el agua
rebossabe – rebosabe Rebozaba – rebosaba
rebossán rebozando
rebost – A Beseit li díem pastera perque teníem la pastera allí despensa
rebufo rebufo
rebuscá rebuscar
rebuscabe, rebuscáe rebuscaba
rebuscaben, rebuscáen rebuscaban
recachá, fé mes cacho, rebaixá – recacho, recaches, recache, recachém o recachám, recachéu o recacháu, recáchen – recacharía – recacharé – recachára Rebajar, hacer más bajo
recadé recadero
recaderes recaderas
recado, recados, com lo que anáe a fé lo de safrá capsot recado, recados
recaiguda recaída
recalentá recalentar
recalentades recalentadas
recalentats recalentados
Recalento recaliento
recalsá los caballóns, plantes al hort echar tierra sobre las plantas que están plantadas en un caballón o montículo de tierra
recambi, recambis recambio, recambios
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot , una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. cocido
recargabe recargaba
recargades recargadas
Recárrega recarga
recarregá, recargá recargar
recato recato
rechás rechazo
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás rechazar
rechassáble, rechassábles, de destrío rechazable, rechazables
rechassán rechazando
rechassat, rechassats rechazado, rechazados
rechasso (yo) rechazo
rechauche, sobres, algo que no vol dingú – la Carmen del tort li diu aixina a un safarrancho Sobras – zafarrancho
rechirá de temps, regirá, regirada, girada, cambi cambio de tiempo
rechirá, regirá remover
rechirabe, rechiráe, regirabe, regiráe removía
rechirál, rechiráls removerlo, removerlos
rechirála, rechiránla removerla, removiéndola
rechirán (g) removiendo
rechistá rechistar
rechistre, rechistres registro, registros
rechite saca vástagos un árbol
rechola, reijola, recholes, reijoles baldosa
recholes, reijoles baldosas
rechonchet, rechonchets rechonchito, rechonchitos
rechoncho, rechonchos, com Moncho, que está de bon añ rechoncho, rechonchos
rechupete rechupete
reclám, recláms per a cassá muixóns, patos, etc reclamo, reclamos
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada reclamar
reclamál reclamarlo
reclamála, reclamáles reclamarla, reclamarlas
reclamáls reclamarlos
reclame reclama
reclames reclamas
Recliná, reclinás al reclinatori Reclinar, reclinarse (en el reclinatorio)
recobrá recobrar
recobrabe recobraba
recobrála, recobráles recobrarla, recobrarlas
recobrán (g) recobrando
recomaná, recomená recomendar
recomanada, recomanades recomendada, recomendadas
recomanán recomendando
recomanassió recomendación
recomanassións recomendaciones
recomanat, recomanats, recomenat, recomenats recomendado, recomendados
recomenaba recomendaba
recomene, recomane recomienda
recompensa, recompenses recompensa, recompensas
recompensánlo recompensándole
recompóndrem recomponerme
recóndita, amagada recóndita, escondida
reconeguda, reconegudes reconocida, reconocidas
reconéguen reconozcan
reconeguére reconociera, reconociese
reconeguérem reconociéramos, reconociésemos
reconegut, reconeguts reconocido, reconocidos
reconéis, reconeix reconoce
reconéisse, reconéixe reconocer
reconeissén, reconeixén reconociendo
reconéissen, reconéixen reconocen
reconeisséu, reconeixéu reconocéis
reconeissíen, reconeixíen reconocían
reconeix reconoce
reconeixco reconozco
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – reconegut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén – reconeixe les rateres es aná a buscá a vore si s´ha enganchat algún muixonet, alguna vegada ñan atres bichos reconocer
reconéixel reconocerlo
reconéixela reconocerla
reconéixem reconocerme
reconeixén reconociendo
reconeixénlo reconociéndole
reconeixénu reconociéndolo
reconeixerá reconocerá
reconeixes reconoces
reconéixeu reconocerlo
reconeixíe reconocía
reconeixíen reconocían
reconeiximén reconocimiento
reconfortám reconfortarme
reconfortánla reconfortándola
reconfortánlo reconfortándolo
reconfortat, reconfortats reconfortado, reconfortados
reconsiliá reconciliar
reconsiliá reconciliar
reconsilián reconciliando
reconsiliánla, reconsiliánles reconciliándola, reconciliándolas
reconsiliánlo reconciliándole
reconsiliánlo, reconsiliánlos reconciliándolo, reconciliándolos
reconvertida, reconvertides reconvertida, reconvertidas
reconvertit reconvertido, reconvertidos
record, records recuerdo, recuerdos
récord, récords, puntuassió mes alta, temperatura, hassaña, etc récord, récords
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada recordar
recordabe, recordáe recordaba
recordáen, recordaben – sen enrecordaben recordaban
recordáli recordarle
recordámos recordarnos
Recordán (g) recordando
recordánli recordándole
Recordarás – ten enrecordarás recordarás
recordat, recordats recordado, recordados
Recordáu – ton enrecordáu recordarlo
Recorde – sen enrecorde recuerda
Recorden – sen enrecorden recuerdan
Recordes – ten enrecordes recuerdas
recordéu, ton enrecordéu recordáis
recordo, men enrecordo recuerdo
recórre, se conjugue com córre, corre recorrer
recórrego recorro
recorregut recorrido
recorreguts recorridos
recorrén (g) recorriendo
recorríe recorría
recreá, recreás recrear, recrearse
recreabe recreaba
recreánse recreándose
recreatiu, recreatius recreativo, recreativos
recremada, recremades requemada, requemadas
recremat, recremats requemado, requemados
recreo, recreos recreo, recreos
recriminat, recriminats recriminado, recriminados
recta, rectes recta, rectas
rectamen rectamente
rectángul, rectánguls rectángulo, rectángulos
rectangulá rectangular
rectangularmen rectangularmente
recte, rectes - dret, seguit, directe, pla, llis, rectilíneo, vertical, perpendiculá, just, íntegre, honesto, honrat, imparsial, equitatiu, severo, inflexible, dissiplinat recto, rectos, derecho, seguido, directo, llano, liso, rectilíneo, vertical, perpendicular, justo, íntegro, honesto, honrado, imparcial, equitativo, severo, inflexible, disciplinado
rectificá es de sabios o sabuts, com Pedro Saputo. rectificar es de sabios
rectificassió rectificación
rectitut rectitud
recubert, recuberts recubierto, recubiertos
recuberta, recubertes recubierta, recubertas
recubríen recubrían
recubriguere recubriera
recubrigueren recubriesen
recubrín (g) recubriendo
recuerdo, record, recuerdos, records recuerdo, recuerdos
recuit recocido
reculá, fes cap atrás, reblá, retrossedí, retorná, desfé lo camí, torná recular, tirar hacia atrás, retroceder, retornar, desandar, volver
reculán (g) reculando
reculat reculado
reculáu, reculéu reculáis
recuperá recuperar
recuperada, recuperades recuperada, recuperadas
recuperál, recuperáls recuperarlo, recuperarlos, recuperarle, recuperarles
recuperála, recuperáles recuperarla, recuperarlas
recuperán (g) recuperando
recuperánse recuperándose
recuperassió, reparassió, restaurassió, rescate, redensió, compensassió, ressarsimén recuperación, reparación, restauración, rescate, redención, compensación, resarcimiento
recuperassións recuperaciones
recuperat recuperado
recuperats recuperados
recuperáu, recuperéu recuperáis
recupere recupera
recuperen recuperan
recurrí recurrir
recurs, recursos recurso, recursos
recusá, vore decliná recusar
recusida, recusides recosida, recosidas
recusit, recusits recosido, recosidos
red, reds red, redes
redacto redacto
redensió redención
redéu rediez, rediós
redimí redimir
redimiríes redimirías
redistribuí redistribuir
redistribuixco redistribuyo
rédit, rédits rédito, réditos
redó, redóns redondo, redondos
Redolá : girá redolán cap aball – rodá - rodar (hacia abajo) – rodar
Redolán – rodán rodando
Redolare – rodare rodara, rodase
redona, redones redonda, redondas
redones redondas
redonet, redonets redondito, redonditos
redoneta, redonetes redondita, redonditas
reduí, reduís - reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió reducir
reduíe reducía
reduíen reducían
reduín (g) reduciendo
reduínlos reduciéndolos
reduít reducido
reduíx reduce
reduíxco reduzco
reduíxen reducen
reedissió, reedissións, re + edissió, re + edissións, torná a editá reedición, reediciones
reempéndre reemprender
reemplás reemplazo
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso reemplazar
reemplásson reemplacen
reencuentro, retrobada reencuentro
Refaldá - seguí lo peu de una montaña - talláli a un ábre les branques baixes per a que creixquen milló les de dal costear, enfaldar
refectori, refectorio, refectoris, refectorios, minjadó, minjadós de un convén o monasteri refectorio, refectorios, comedor, comedores
referénsia, referénsies referencia, referencias
referí referir
referida, referides referida, referidas
referíe refería
referiguere refiriera
referíli referirle
referínse refiriéndose
referís, referíx refiere
referit, referits – no se fa aná referit com dos vegades ferit, ferits, en alguna ferida referido, referidos – herido, heridos, con alguna herida
referítos referiros
referix, referíx refiere
referíxco refiero
referíxen refieren
refet rehecho
reféu rehacéis
refiló refilón
reflejá reflejar
reflejada, reflejades reflejada, reflejadas
reflejáen, reflejaben reflejaban
reflejánse reflejándose
reflejat, reflejats reflejado, reflejados
refleje refleja
reflejen reflejan
reflejo, reflejos – yo me reflejo – lo reflejo del aigua reflejo, reflejos
reflexió, reflexións reflexión, reflexiones
reflexioná, meditá, cavilá, calculá, considerá, deliberá, discurrí, especulá, observá, pensá, raoná, recapassitá reflexionar, meditar, cavilar, calcular, considerar, deliberar, discurrir, especular, observar, pensar, razonar, recapacitar
reflexionán reflexionando
reflexiono reflexiono
reflexións reflexiones
reflexiu, reflexius reflexivo, reflexivos
reforma reforma
reformán reformando
reformes reformas
refors refuerzo
reforsat, reforsats reforzado, reforzados
refórsen refuerzan
refórson refuercen
reforsos refuerzos
refrán, refráns refrán, refranes
refrané, refranero refranero
refráns refranes
refredá, refredás, arrefredá, arrefredás enfriar, enfriarse
refredán enfriando
refredará enfriará
refredare enfriara
refredat, refredats, catarro, catarros, com Luisico Raxadel de Valderrobres, catarrina, catarrines enfriado, catarro, enfriados, catarros
Refregá – vore fregá restregar
refregabe refregaba
refregánlo, refregánlos restregándolo, restregándolos
refregás refregarse
refresc, refresco, refrescs, refrescos refresco, refrescos
refugi, refugis refugio, refugios
refugiá, refugiás refugiar, refugiarse
refugiám refugiarme
refugiat, refugiats refugiado, refugiados
refunfuñá refunfuñar
refunfuñán refunfuñando
rega (cuan yo) riegue
regá, regán (g) – rego, regues, regue, reguém o regám, reguéu o regáu, réguen regára regaré regat, regada regaría regar
regabe regaba
regaben regaban
Regadora per a regá - regué - lo pena de Marcel está com una regadora y escriu al blog lo reguer regadera, reguero
regalá regalar
regalabe regalaba
regaláen, regalaben regalaban
regalála regalarla
regaláles regalarlas
regaláli regalarle
regalaríe regalaría
regalaríen regalarían
regalat, regalats regalado, regalados
regalíssia, com la que té Petro al mas de Estupiñá, al pantano de pena regaliz
regall, regalls, bada, bades a un camí fetes per l´aigua. La aigüera, les aigüeres los eviten. grieta en un camino hecha por el agua
regallada, regallades agrietada, agrietadas
regallat, regallats agrietado, agrietados
regalo, regalos regalo, regalos
regañadéns (a) a regañadientes
regat, regats regado, regados
regata, porta o finestra entreuberta, bada - regata en canoes – regates abertura, grieta
regatejá regatear
regatejáli regateándole
regateján regateando
regí, dirigí, goberná, regentá, administrá, guiá, conduí, funsioná, marchá, actuá, obrá regir, dirigir, gobernar, regentar, administrar, guiar, conducir, funcionar, marchar, actuar, obrar
regidó regidor
regidós regidores
régim, régims régimen, regímenes
regimén regimiento
regínla rigiéndola
regínlo rigiéndolo
regió región
regións regiones
Regirá – re + girá Remover – re + girar
regirán removiendo
regiren remueven
regiro remuevo
registrá registrar
registrán registrando
registre, registres registro, registros – registra, registras
régle, regle (construcsió), regla gran regla grande
regleta (electrissidat) regleta
reglot, rot, reglots, rots eructo, reglote, eructos, reglotes
regne, reino, regnes, reinos, reyno, reynos reino, reinos
rego riego
regressaben, regressáen, tornáen, reculáen regrasaban
regressám, regressém, regresám, regresém regresamos
regue riega
regué, regués – canalet per a regá, regadora – loreguer a wordpress es lo blog del pena de Marsel, Marcelo Pena, Mar + Sel reguero, regueros
reguen riegan
Regueret – A Beseit, la zona del clot de Eutropio (Tropio), prop del portal de vilanova reguerito, reguero pequeño
regulá, regulás regular, regularse
regularmen regularmente
Regulás, regulars regulares
rehabilitaré rehabilitaré
rehabilitassió, rehabilitassións rehabilitación, rehabilitaciones
rehusá, no volé algo, di que no rehusar
rehusabe rehusaba
rehusán rehusando
rehuséu rehusáis
reíen reían
reinabe, reináe reinaba
reinat, reinats reinado, reinados
reine (lo rey, la reina) reina
reinsersió, reinsersións reinserción, reinserciones
reinterpretada, reinterpretades reinterpretada, reinterpretadas
réissa, reixa reja
réisses, reixes rejas
reixa reja
reixes rejas
reixeta, reixetes – rejilla, rejilles rejilla, rejillas
rel, moneda antiga - no ting un rel, no tením un duro real
relajá relajar
relajás relajarse
relajat, relajats relajado, relajados
relasió, relassió, relasións, relassións relación, relaciones
relasionada, relassionada, relasionades, relassionades relacionada, relacionadas
relasionat, relasionats relacionado, relacionados
relassió relación
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada relacionar
relassionable relacionable
relassionades relacionadas
relassionán relacionando
relassións relaciones
relatá, contá relatar
relataríe relataría
relataríen relatarían
relatiu, relatius relativo, relativos
relativa, relatives relativa, relativas
relativamen relativamente
relato, relatos relato, relatos
relegat, relegats relegado, relegados
relevám relevarme
relevo relevo
relicari, relicaris – balla morena, balla en garbo ... relicario, relicarios
relichiosos, religiosos religiosos
religió, religións religión, religiones
religiós religioso
religiosamen religiosamente
religioses religiosas
religiosos religiosos
religiosos religiosos
relinchá relinchar
relíquies reliquias
rella, relles (aladre) Parte del arado
rellámpec, rellámpecs rayo, rayos
rellámpec, rellámpecs relámpago, relámpagos
rellampegá relampaguear
rellena, farsida rellena, rellenas
rellenán (g) rellenando
relleno, rellenos relleno, rellenos
relleno, rellenos, farsit, farsits relleno, rellenos
relligí releer
rellissá resbalar
rellissada, relliscada resbalón
rellissades, relliscades resbalones
rellissáe, rellissabe resbalaba
rellissáren resbalaran
Rellixgo releo
rellonge, rellonges reloj, relojes
relluén, relluenta, relluéns, relluentes reluciente, relucientes
relluí relucir
relluíe relucía
relluíen relucían
relluín (g) reluciendo
relluís, relluíx reluce
relluíxen relucen
reloche, rellonge, reloches, rellonges reloj, relojes
Remangada, arremangada, remangades, arremangades (de mánega) remangada, remangada, arremangada
remangat, remangat, arremangat, arremangats arremangado, remangado
remanso, remansos remanso, remansos, balsa, meandro, recodo, poza, charca, vado
remat, al remat, acabamén, final. Lo remat de la festa va sé lo milló – remat de remo, a una barca remate, al final, como remate – remado
rematada, rematades rematada, rematadas
rematán rematando
rematat, rematats rematado, rematados
remáu, reméu remad
remediáu remediarlo
remei, remey, reméi, reméy remedio
remeis, remeys, reméis, reméys remedios
remená remover
remitén de una carta remitente
remiténs remitentes
remití remitir
remitíe remitía
remitíen remitían
remitínme als fets remiténdome a los hechos
remoguda, remogudes removida, removidas
remogue remueva
remogues remuevas
remogut, remoguts – vore mogut removido, removidos
remolcá remolcar
remolcá remolcar
remolcabe remolcaba
remoliná remolinar
remolino (yo) remolino
remolino, remolí, remolinos, remolíns remolino, remolinos
remolonejá remolonear
Remolque – ell remolque Remolque – remolca
remolquen remolcan
Remolques – tú remolques Remolques – tú remolcas
remontá, remontás remontar, remontarse
remordimén, remordiméns remordimiento, remordimientos
Remos – cuan tú remos Remos – cuando tú remes
Remossegat – mossegat Remordido – mordido
remostróns, sobres, restos en los que se prepare una minjada Sobras, restos con los que se prepara una comida – en extremeño https://www.iventia.com/destacaus/descargues/izionariu.pdf significa cariñoso, zalamero, etc
remota, remotes remota, remotas
remoto, remotos remoto, remotos
remouen remueven
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual remover
remoúrel removerlo
remóurela removerla
removén removiendo
removíe removía
removíen removían
remugá una cabra, rumiá un camello, remastegá – parlá entre dens. Qué remugues ? Rumiar – hablar entre dientes
remugán rumiando
remullaren (per a que se) para que se remojaran, remojasen
renáis, renáix renace
renaisserá, renaixerá renacerá
renáixe, renáisse renacer
renc, rengle, reng de amelés, ringlera de sebes, renglera, línia recta linea recta, fila, hilera
rencor rencor
rencorós, rencorosos rencoroso, rencorosos
rencorosa, rencoroses rencorosa, rencorosas
rendí, rendís - yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió rendir, rendirse
rendíen rendían
rendimén, rendiméns, lo de les ameles cuan se venen, se calcule la part de gallo y clasca que ña. Rendimiento – el de las almendras cuando se venden, se calcula la parte de gajo y cáscara que hay
Rendit - estic rendit, baldat, mol cansat – m´hay rendit, no podía en ells : rendissió a una guerra, pelea, riña rendido
rendits rendidos
rendíx (se) rinde (se) – se agota
renéc, renécs reprimenda, riña, reprimendas, riñas
renegá, fótre la bronca – renegá de los teus orígens reñir, dar una reprimenda – renegar
renegál – renegála – renegáls – renegáles reñirle, reñirlo – reñirla – reñirles – reñirlas
renegán Riñendo – renegando
renegánla riñéndola
renegánlo riñéndolo, riñéndole
renegat renegado, reñido
Renego – te renego perque eres un pesolaga Reniego – te riño porque eres un travieso
renegue, renégue Riñe – reniega
reneguen, renéguen Riñen – reniegan
reneguéu, renegueu Reñís – renegáis
rengle, renglera, filera, linea Hilera, línea
rengló, renglóns – Déu escriu al dret (recte) en renglóns torsuts renglón, renglones – Dios escribe recto con renglones torcidos
reno, renos, animal de USA y Canadá, no sen veuen per la zona dels chapurriaus, ara, los cuernos sí reno, renos
renová renovar
renováen, renovaben renovaban
renovála renovarla
renován renovando
renovaren renovaran
renovat renovado
renoven renuevan
rentá la roba al rentadó de la séquia lavar la ropa en el lavadero de la acequia
rentá, rentás – yo me rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – rentára – rentaría – rentaré – rentá una inversió Lavar – rentar una inversión
rentabe lavaba
rentaben lavaban
rentabilidat rentabilidad
rentades lavadas
rentadó, llavadó de la séquia, safarech lavadero (de ropa)
rentadora, llavadora, normalmén lo electrodoméstic, pero tamé una dona que se guañabe la vida rentán roba de atres, com sa mare de Pedro Saputo al escomensamén del llibre lavadora, normalmente el electrodoméstico, pero también una mujer que se ganaba la vida lavando ropa de otros, como la madre de Pedro Saputo al principio del libro
rentáe, rentabe lavaba
rentáen, rentaben lavaban
rentál, rentála lavarlo, lavarla
réntal, réntala lávalo, lávala
rentám lavamos
réntam estos pantalóns que demá mels hay de ficá o posá lávame
rentán lavando
rentánse lavándose
rentaplats lavaplatos
rentare lavara, lavase
rentarém lavaremos
rentaren lavaran, lavasen
rentás lavarse
rentat lavado
rentátos lavaros
rentats lavados
rente lava
renten lavan
rentéutos lavaos
rento lavo
renunsiá renunciar
renúnsia, renunsia, renúnsies, renunsies renuncia, renuncias
renunsián renunciando
renunsiat renunciado
renúnsio, renunsio renuncio
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea o riña mol reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) – reñir castellá es renegá pelear, discutir, pelearse
reñíem peleábamos
reñíen peleaban
reñín (g) peleando
reñiríen pelearían
reñit peleado
reñits peleados
reñíu peleáis
reomplí, re + omplí, umplí, torná a omplí, omplí mes rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
reómpligo relleno
repará en algo – repará : arreglá reparar en algo, darse cuenta de – reparar : arreglar
reparaben reparaban
Reparada Reparada
reparára reparara, reparase
reparassió, reparassións reparación, reparaciones
reparat reparado
reparat, tipo de pa de Tamarite : Lo reparat he mol gran. Ya casi no se fa, lo recuit mes petit.
Lo reparat lo compraben los pachesos, ne posaben 8 o 10 a un sac u capa defora, y lis aguantabe lo menos 15 díes. Pagaben en una llibreta. Primé entregaben un sac o dos de farina, y después anaben prenguén pa.
tipo de pan de Tamarite – reparado
reparats reparados
reparéu reparáis
repartí repartir
repartí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió repartir
repartida, repartides repartida, repartidas
repartides repartidas
repartidó, repartidós repartidor, repartidores
repartíen repartían
repartíla repartirla
repartín (g) repartiendo
repartirá bufetades en les dos máns repartirá bodetones con las dos manos
repartíssen, repartíxen reparten
repartit, repartits, com lo gros de Nadal, que ha eixit mol repartidet per tota España repartido, repartidos
Repartíx – Al Matarraña: Pascual repartíe lo correu, Álvaro de Ráfels, Jesús de Queretes, Bernardo de Monroch, la Marisa del pequeño (ella es Micolau de La Fresneda), la dona de Senill, Alicia de Penarroija, un estiu lo vach repartí yo a Ráfels, La Cerollera, Fórnols y La Portellada, después anaba a La Fresneda y li portaba unes cartes a la dona de Tigel, la Rosa. reparte
reparto del correu – yo repartixco o repartixgo lo correu reparto del correo
repás, repassos repaso, repasos
repassá repasar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
repassáe, repassabe repasaba
repassán repasando
repassaré repasaré
repasséu repasad, repasáis
repasséutosu repasáoslo
repatriassió, repatriassións – Una repatriassió ilegal es per ejemple : fótreli una cassada a Carlitos Puigdemont, aviál a dins de una furgoneta (com la del equipo A) y baixál a la frontera de Fransa en Huesca, hasta la porta de un cuartel de la Guardia Sivil; a la frontera de Cataluña no perque los mossos lo tornaríen a Bélgica, que ne ñan mols que són com la gestapo dels catanazis. Lo mateix en Valtonyc, Marta Rovira, y atres fugats de la justíssia, no sol catalanistes, ne ñan que no u són. repatriación, repatriaciones
repén (de) - Es la caussa de mort mes frecuén entre los chapurriaus. - De qué s´ha mort? - De repén. repente (de)
Repéndre – torná a empéndre – renegá an algú reprender, volver a emprender
repetí, repetís – yo me repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. repetir
repetida, repetides repetida, repetidas
repetidó, repetidós – a escola - de tele, telecomunicassións repetidor, repetidores
repetíe repetía
repetíen repetían
repetíli repetirle
repetín (g) repitiendo
repetínli repitiéndole
repetínse repitiéndose
repetís, repetíx repite
repetissió, repetissións repetición, repeticiones
repetit, repetits repetido, repetidos
repetits repetidos
repetixga repita
repetixgo repito
replá, repláns rellano, rellanos
replantá replantar
replantáles replantarlas
replega, arreplega recoja
replegá, arreplegá recoger
replegaba recogía
replegades, arreplegades recogidas
replegaé, replegabe recogía
replegáen, replegaben recogían
replegál, replegáls recogerlo, recogerlos
replegáles recogerlas
replégales recógelas
replegámos recogernos
replegán, arreplegán (g) recogiendo
replegarán recogerán
replegaríen recogerían
replegás recogerse
replegat recogido
replegats, arreplegats recogidos
replegue recoge
repleguen recogen
replená, reumplí, reomplí rellenar, re + llenar, volver a llenar, llenar más
replenán rellenando
replenat, rellenat, reomplit, reumplit rellenado
replene rellena
repleta, pleneta, a cormull, de gom a gom repleta
replicá – fé una réplica, copiá - no me replicos ! - contestá, contradí, criticá, protestá, alegá, argumentá replicar, contestar, objetar, contradecir, criticar, protestar, alegar, argüir, argumentar – hacer una réplica
replique replica
repliquen replican
repondré, ficaré un atra vegada lo que falte an algún puesto repondré
reportache, reportaches reportaje, reportajes
reportaje, reportajes reportaje, reportajes
repós reposo
reposabe reposaba
reposada, reposades, descansada, descansades reposada, reposades
reposadamen, descansadamen reposadamente
repost, repostos de pesses de una máquina, recambis José Mari a Alcañís, López , son pare de Jorge López Esteban repuesto, repuestos
reprén reprende, vuelve a emprender
repreng, reprenc reprendo
repréns reprendes
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán representar
representabe representaba
representán representante
representáns representantes
representasió, representassió, representasións, representassións representación, representaciones
representassió, representassións representación, representaciones
representat, representats representado, representados
represente representa
representen representan
reprimíe reprimía
reprimín reprimiendo
Reprobá – reprobat, reprobada - censurá, desaprobá, criticá, reprochá, condená reprobar, censurar, desaprobar, criticar, reprochar, condenar, vituperar
reprobabe reprobaba
reprobassió reprobación
reprobat reprobado
reprobatoriamen reprobatoriamente
reprobats reprobados
reproben reprueban
reprochá, censurá, criticá, condená, recriminá, reprobá, afeá, reconvíndre, renegá, repéndre, empéndre reprochar, censurar, criticar, condenar, recriminar, reprobar, afear, reconvenir, regañar, reprender
reprochabe reprochaba
reprochaben reprochaban
Reprocháls – reprocháles Reprocharles – (reprocharlas)
reprochánse reprochándose
reprochás reprocharse
reproductó, reproductós reproductor, reproductores
reproduí reproducir
reptán reptando
república, repúbliques, com la que va espentolá Luisico Companys, y ara ne volen un atra. No volen rey pero diuen que los reys aragonesos eren catalano aragonesos :) Esta gen son mes sompos a les dotse que a les onse del mateix día. república, repúblicas
repudiá repudiar
repugná, fé fástic, fé escrúpol repugnar
repugnabe repugnaba
repugnán repugnante
repugnáns repugnantes
repugnánsia repugnancia
repugne repugna
repulsa, repudio – vore repudiá, repugná repulsa, repudio
reputá, jusgá, estimá, calificá, conseptuá, considerá, ponderá, valorá, evaluá reputar, juzgar, estimar, calificar, conceptuar, considerar, ponderar, valorar, evaluar
reputabe reputaba
reputaben reputaban
reputada, reputades reputada, reputadas
reputaríen reputarían
reputassió reputación
reputat reputado
reputats reputados
reputém reputamos
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida requerir
requeríe requería
requeríen requerían
requerit requerido
requerits requeridos
requeríu requerís, requirirlo
requerix requiere
requeríxen requieren
requerixque requiera
requesta, demanda – latín request (inglés request) es solissitut, solisitut demanda, solicitud
requiem per un llauradó español, novela de Ramón J. Sender (no Sénder) – missa de difuns, morts; requiem
requiescat in pace, RIP, que en pau descanso, QEPD RIP, QEPD
Res – no tenim res Nada – no tenemos nada
res (animal), reses, cap, caps de bestiá res, cabeza de ganado
resá rezar
resada, resades rezada, rezadas
resáe, resabe rezaba
resáen, resaben rezaban
resám, resém rezamos
resán (g) rezando
resare rezara, rezase
resaren rezaran, rezasen
resaríe rezaría
resat, resats rezado, rezados
rese reza
resecs resecos
resém o resám rezamos
résen rezan
reses rezas
reséu rezáis
reséu o resáu rezáis
resguardo, resguardos de compra resguardo, resguardos
resma, risma, rayma, raima, conjún de vin máns (500 fulles) de papé. - Caxa de paper en què ha XVI raymes, Reua Perp. 1287, p. 372. Nou raymes de paper stimades a rahó de II dobles la rayma, diuyt dobles, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 213). Per una rayma de paper per fer imatges, doc. a. 1514 (BSAL, iv, 304). - de l'árabe rizma resma
reso rezo
resóldre resolver
Resolt de resóldre (un cas, Sherlock Holmes) – dessidit, valén, audás, atrevit, intrépit, osat, diligén, llansat resuelto, decidido, valiente, audaz, atrevido, intrépido, osado, diligente, lanzado
resolta, resoltes resuelta, resueltas
resoltamen resueltamente
resolts resueltos
resos reces
respecte a respecto a
respecte, respectes respeto, respetos
respectiu, respectius respectivo, respectivos
respectiva, respectives respectiva, respectivas
respectivamen respectivamente
respetá respetar
respetabe respetaba
respetable, respetables respetable, respetables
respetáen, respetaben respetaban
respetál, respetáls respetarlo, respetarlos
Respetála, respetáles respetarla, respetarlas
respetat, respetats respetado, respetados
respeto (yo) respeto
respeton respeten
respetuosa, respetuoses respetuosa, respetuosas
respiacte respeto
respiate respeto
Respigá – espigá, traure espiga (latín spīcare) – espigás una lletuga de ensiám : créixe massa y fes malbé respigar, espigar, sacar espiga
respigabe respigaba
respirá respirar
respirabe, respiráe respiraba
respirada respirada
respirán respirando
respiraré respiraré
respirasió, respirassió respiración
respirat respirado
respiros (tú) respires
resplandó, llumenária resplandor
resplandós, llumenáries resplandores
respón responde
respondrá responderá
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen responder, contestar
respóndreli responderle
respóndrels responderles
responíe, contestabe respondía
responsabilidat, responsabilidats responsabilidad, responsabilidades
responsable, responsables responsable, responsables
resposta, respostes, contesta, contestes respuesta, respuestas
ressaca resaca
ressagats rezagados
ressecá resecar
ressecá, ressecás resecar, resecarse
ressecat, ressec resecado, reseco
ressecats, ressecs resecados, resecos
ressel recelo
ressel recelo
resselat recelado
ressembrá resembrar
ressembrán resembrando
ressená recenar
ressená, ressopá recenar
resséns (te) de una caiguda te resientes de una caída
ressentíx resiente
ressepsió, ressepsións – A Mallorca vach treballá a la ressepsió del hotel Viva Blue, a Playa de Muro, de nit, de vigilán tenía a Xisco, que vivíe a Inca. Ell parlabe en mallorquí y yo en chapurriau. A Raimundo Lulio, Ramón Llull, tamé l´haguera entés, si haguera naixcut al seu tems. Lo mallorquí de abáns no es tan fássil de enténdre. recepción, recepciones
ressepsionista, ressepsionistes recepcionista, recepsionistas
ressepsioniste, ressepsionistes recepcionista, recepsionistas
resseptada recetada
resseptat recetado
resseptat recetado
resseptes recetas
resserva, resserves – vi resserva – resserva de cassa, coto, veda reserva, reservas
resservada, resservades reservada, reservadas
resserváe, resservabe reservaba
resserváen, resservaben reservaban
resservám reservarme
ressérvam resérvame
resservánse reservándose
resservat, resservats reservado, reservados
resseta, ressetes, ressepta, resseptes receta, recetas
ressetabe recetaba
resseto receto
ressial recelo
ressiapta, ressiaptes Receta, recetas
ressibí recibir
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás recibir
ressibida recibida
ressibides recibidas
ressibides recibidas
ressibidó recibidor
ressibíe recibía
ressibíen recibían
ressibiguéren recibieran, recibiesen
ressibíl recibirlo
ressibíl recibirlo, recibirle
ressibíla recibirla
ressibíls recibirlos
ressibimén recibimiento
ressibín recibiendo
ressibín (g) recibiendo
ressibínla recibiéndola
ressibínlo recibiéndole, recibiéndolo
ressibirá recibirá
ressibirá recibirá
ressibiréu recibiréis
ressibiríe recibiría
ressibiríe recibiría
ressibísquen reciban
ressibísquen, ressibíxquen reciban
ressibísquen, ressibíxquen reciban
ressibit recibido
ressibítos recibiros
ressibits recibidos
ressibits recibidos
ressibíu recibís, recibirlo
ressibíx recibe
ressibixco, ressibíxco recibo
ressibíxen reciben
ressibíxla recíbela
ressibíxles recíbelas
ressibíxme recíbeme
ressibíxquen reciban
ressibo recibo
ressibo, ressibos recibo, recibos, recibí
ressibos recibos
ressidánsia residencia
ressidánsia, ressidánsies residencia, residencias
ressidánsies residencias
ressidén residente
ressidén, ressidéns residente, residentes
ressidéns residentes
ressidénsia, ressidénsies residencia, residencias
ressidenta, ressidentes residenta, residentas
ressiduos, bassura, enruna, brossa, etc residuos
ressién reciente
ressienmen recientemente
ressiéns recientes
ressigná, ressignás resignar, resignarse
ressignassió, ressignassións resignación, resignaciones
ressignat, ressignats resignado, resignados
ressignes resignas
ressina, raína resina
ressinosa resinosa
ressinoses resinosas
réssio recio
ressistánsia, ressisténsia, ressistánsies, ressisténsies resistencia, resistencias
ressistén, ressisténs resistente, resistentes
ressistenta, ressistentes (ella, elles) resistente, resistentes
ressistí resistir
ressistíe resistía
ressistiríe resistiría
ressistiríen resistirían
ressistís resistirse
ressistit resistido
ressistixco, ressistixgo resisto
ressó, eco, sonido que ressone eco, sonido que resuena
ressol de ressóldre resuelve
ressol de sol, solana, solá, solanera, calina, bochorno, caló, calorina resol, solanera, bochorno, calor
ressoldrá resolverá
ressóldre resolver
ressoll, resoll, ressolls, resolls - rebufit, jadeo, alé, aliento, hálit, ronquit, sofoco resuello, resuellos, resoplido, jadeo, aliento, hálito, ronquido, sofoco
ressolusió resolución
ressolut, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templat resoluto
ressoluta, que sap eixí de una situassió mes o menos difíssil, templada resoluta
ressolvíe resolvía
ressonán resonando
ressonánsia, ressonánsies (magnética) resonancia, resonancias
ressopá recenar
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada resultar
ressultáe, ressultabe resultaba
ressumen resumen
ressúmen, ressúmens resumen, resúmenes
ressumides resumidas
ressusitá resucitar
ressusitada resucitada
ressusitaréu resucitaréis
ressusitat resucitado
ressusitéu resucitáis
resta, restes resta, restas
restán restando, restante
restaurá restaurar
restaurán restaurante, restaurando
restauráns restaurantes
restaurassió - de restaurán per a minjá - de mobles antics restauración
restaurassións restauraciones
restaurat, restaurats restaurado, restaurados
restituída, restituídes restituída, restituídas
restituíli restituirle
restituínla restituyéndola
restituínlos redtituyéndolos, redtituyéndoles
restituít, restituíts restituído, restituídos
resto y sumo resto y sumo
restregó, restregóns, restregá restriego, restriegos, restregar
restringida restringida
restringides restringidas
resultá, ressultá resultar
resultabe, resultáe resultaba
resultáe, resultabe resultaba
resultám resultamos, resultarme
resultán (g) resultando
resultaría resultaría
resultaríe resultaría
resultat, resultats resultado, resultados
resulte resulta
resultes resultas
resultón, que choque, que cride la atensió resultón
resumín, ressumín resumiendo
resumit, ressumit resumido
resumítu resumírtelo
retall de roba retal, corte de ropa
Retallá – tallá Recortar – cortar
retallades recortadas
retallán recortando
retallarém recortaremos
retallat, retallats recortado
retalls retales, cortes de ropa
retardán retardante, retardando
retardat, retrasat, arretrasat retardado, retrasado
retardáu retardáis, retardarlo
retat retado
retén del foc – retén l´aigua retén del fuego – retiene el agua
reteníe retenía
reteníen retenían
retensió, retensións retención, retenciones
retina, retines retina, retinas
retíndre retener
retinguts retenidos
retintá, torná a tintá (roba) teñí retintar, volver a tintar o teñir
retintaba retintaba
retirá, retirás retirar, retirarse
retiraben, retiráen retiraban
retirada, retirades retirada, retiradas
retíral retíralo
retírala retírala
retirám retirarme
retirán retirando
retiránse retirándose
retirás retirarse
retirat retirado
retirats retirados
retire retira
Retiro – a retiro ! Retiro – a retiro : vámonos hacia casa, al retiro
retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten - lo siñó retó engañe a les criades cura, rector, mosén
reto, retos reto, retos
retocá retocar
retocán retocando
retorn retorno
retorná, torná, retrossedí, reculá, reintegrás, reingresá, restituí, reintegrá, reembolsá retornar, regresar, volver, retroceder, tornar, reintegrarse, reingresar, restituir, devolver, reintegrar, reembolsar
retórse, retórses – vore retortigá retorcer, retorcerse
retorsíe retorcía
retorsudes retorcidas
retortigá, retortigás - retortigat, retortigada - yo me retortigo lo turmell, tú te retortígues, retortígue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen retorcer, retorcerse (un tobillo)
retortigáe, retortigabe retorcía
retortigat retorcido
retortigats retorcidos
retortigó, retortigóns retortijón, dolor, pinchazo, contorsión, retorcimiento, contracción, convulsión
retortigóns retortijones
retós rectores, curas
retrás retraso
retrasá retrasar
retrasada, retrasades retrasada, retrasadas
retrasat, retrasats retrasado, retrasados
retrasos retrasos
Retratá : fé retratos, pintures y tamé fé fotos en una cámara de retratá retratar
retratán retratando, haciendo fotos
Retratat – m´han retratat, m´han fet un retrato o una foto Retratado
retratats Retratados
retratiste, fotógrafo, pintó - A Beseit, Elías Gil, Arsenio Giró Abella, Bruno Durán Goffard retratista, fotógrafo, pintor
retribuída, retribuídes retribuída, retribuídas
retribuít, retribuíts retribuído, retribuídos
retró, retróns – tro, trons retrueno, retruenos – trueno, truenos
retronabe, retronáe retronaba
retronen retruenan
reuca, filera de machos o mules lligats la un a la coa del atre – reuques hilera de mulos o mulas atados uno a la cola del otro
reúll (de) reojo (de)
reullada, reullades mirada de reojo, miradas
reuma, enfermedat dels óssos y juntes, articulassións - Emilio Giner Serret de Beseit es reumatólogo a Saragossa reuma
reumatoide reumatoide
reumplí rellenar
reuní reunir
reunida, reunides reunida, reunidas
reuníe reunía
reuníem reuníamos
reuníen reunían
reuniguérem reuniéramos, reuniésemos
reuniguéren reunieran, reuniesen
Reuním – Vull reuním en tú – mos reuním demá Quiero reunirme contigo – nos reunimos mañana
reunín (g) reuniendo
reunió reunión
reunións reuniones
reuniré reuniré
reunísco, reuníxco reuno
reuníssen, reuníxen reúnen
reunit, reunits reunido, reunidos
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada revelar
reveladora, reveladores reveladora, reveladoras
revelassió, revelassións revelación, revelaciones
revelat, revelats revelado, revelados
revelátu revelártelo
revele revela
revelen revelan
reveléu o reveláu reveláis
reventá, reventás – yo me revento, reventes, revente, reventém o reventám, reventéu o reventáu, revénten - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó reventar
reventat, reventats reventado, reventados
revente revienta
revento reviento
reventó, reventóns reventón, reventones
reveránsia reverencia
reverendo, reverendos reverendo, reverendos
reverenmen reverentemente
reverensiá reverenciar
reverénsia reverencia
reverensiat reverenciado
revés revés
revesos reveses
revíndre, revíndres – revíndres la neu : desgel deshelar, deshelarse, derretir – deshielo
revínguen (se) derritan, deshielen
revisá revisar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar
reviscolá, rebiscolá, re + viure, reviure recuperarse, revivir
reviscolada revivida
reviscolál revivirlo
Reviscolál , reviscolá, torná a una persona, animal, planta a la vida revivirlo
revisió, revisións revisión, revisiones
reviso reviso
revista, revistes revista, revistas
Revíure, reviví, reviscolá, rebrotá, rechitá, renáixe, ressusitá, reaparéixe, reavivá, evocá, rememorá, recordá, invocá, reconstruí revivir, rebrotar, renacer, resucitar, resurgir, reaparecer, reavivar, evocar, rememorar, recordar, invocar, reconstruir
revíurel (revivíl) Reanimarlo, revivirlo
revíurela (revivíla) Reanimarla, revivirla
revivíe revivía
revivíen revivían
Revocá, anulá, ressindí o rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá revocar, anular, rescindir, derogar, cancelar, disolver, abolir, cesar, invalidar
revocat, revocats, revocá: anulá, rescindí, derogá, canselá, disóldre, abolí, cessá, invalidá revocado, revocados, revocar
revolcá, revolcás per enterra, refregás, tirás, embrutás revolcar, revolcarse por el suelo, echarse, restregarse, tirarse, ensuciarse, rozarse, revolverse
revolcaben, revolcáen revolcaban
revolcadó, revolcadós : puesto aon se revolquen los jabalíns o atres animals salvaches lugares para revolcarse jabalíes u otros animales
revolcánme revolcándome
revolcánse revolcándose
revolcaríe revolcaría
revolcaríen revolcarían
revolotechá, revolotejá revolotear
revolotechaben, rebolotecháen, revolotejaben, revolotejáen revoloteaban
revolotechán, revoloteján revoloteando
revolotechat, revolotejat revoloteado
revolotechen, revolotegen revolotean
revolotegen revolotean
revolotejá revolotear
revolotejaben, revolotejáen revoloteaban
revolotochen revolotean
revolt, revolts - trastocat, turbulén, alterat, confús, embolicat, intrincat, embrollat revuelto, revueltos, trastocado, turbulento, agitado, alterado, confuso, embrollado, intrincado
revolta, revoltes revuelta, revueltas
revolussió, revolusió revolución
revolussionari, revolussionaris, com Fidel Castro, que una vegada assessinat Batista y pujat al poder ya se va acabá la revolussió cubana revolucionario, revolucionarios
revora – a la revora de la tassa se veu la marca de pintalabios en el borde de la taza se ve la marca de pintalabios
revores bordes
revulsiu revulsivo
rey, reys – als reys magos sels diu los reixos rey, reyes – reyes magos
rezagat, rezagats (Mezquín), a la zaga, ressagat, ressagats rezagado, rezagados, atrasado
riada, riades, creixcuda de un riu riada, riadas, crecida de un rio
Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, Ribagorza, antic Ripacurtia Ribagorza
ribás, ribássos, ribaz (Mezquín) – lo márge, márgens solen sé de pedra ribazo, separación de dos bancales a diferente altura, los márgenes suelen ser de piedra
ribell, ribells, llibrell (latín labrĕllu) : ressipién de fang cuit, com un plat gran, de forma troncocónica invertida, mes ample que alt, y que servíx per a escurá los plats, rentás los peus, posá coses en remull, etc lebrillo, barreño
ribera, riberes de un riu (latín rīparĭa), riba, cuenca - Ribera del Tastavins: subcomarca del Matarraña que atravesse lo riu Tastavins y comprén los munissipis de La Portellada, Fórnols, Ráfels, Fondespala, Penarroija, Monroch y Torredarques - Ribera del Ebre: comarca atravessada de NO a SE pel riu Ebro y situada entre lo Camp de Tarragona, la Terra Alta, lo Baix Aragó, lo Maestrat y lo Mar Mediterráneo; la seua capital es Tortosa, aon se parle valensiá dialecte tortosí ribera de un río, cuenca
riberes, ribes riberas
ric, rics – lo ric de Queretes rico, ricos – el rico de Cretas
rica, riques rica, ricas
rictus, contracsió, crispamén, espasmo, gesto rictus, contracción, crispamiento, espasmo, gesto
ricura (es una) es una ricura
ridícul, ridícula ridículo, ridícula
ridículs, ridícules ridículos, ridículas
rién riendo
riesgo, risc riesgo
riesgos, riscos riesgos
rifá rifar
rifa, rifes rifa, rifas
rifáen rifaban
rifaríen rifarían
rifle, rifles rifle, rifles
rígid, du, endurit, agarrotat, almidonat, áspre, tenso, tiesso, réssio, erecte, ressistén, sólit, ert rígido, duro, endurecido, agarrotado, almidonado, áspero, tenso, tieso, recio, erecto, resistente, sólido, yerto
rígida, rígides rígida, rígidas
rigidés rigidez
rígids rígidos
Riglos, poble, vore mallos (los mallos de) Riglos
rigó, rigor rigor
rigurós, rigurosos riguroso, rigurosos
rigurosa, riguroses rigurosa, rigurosas
Rindiela ! Redéu ! Rediela ! Rediós !
rinoceronte, rinocerontes (rino : nas) rinoceronte, rinocerontes
riñó, riñóns, riñonada - fon del riñó del Pantano de Pena riñón, riñones
riques, ríques ricas
riquesa riqueza
riqueses riquezas
riquíssim, riquíssims riquísimo, riquísimos
riquíssimamen vestit riquisimamente vestido
riquíssimes riquísimas
risá rizar
risáe, risabe rizaba
risáen, risaben rizaban
risat, risats rizado, rizados
riscla, riscles (fusta) que se enclaven a la pell. Mon yayo díe : ya la traurém cuan nevo astilla, astillas
riscles astillas
risco, riscos, single, singles, tall, talls risco, tajo, despeñaperros, cortado
rissa risa
risses risas
risseta, rissetes risita, risitas
rissotada, rissotades risotada, risotadas
rissotades risotadas
ritme, ritmo, ritmes, ritmos ritmo, ritmos
rito religiós rito
Riu - a la vora del riu no te fáigues lo niu Río – a la vera del río no te hagas el nido
ríu, sen enriu, de riure o enríuressen ríe
riuada, riuades, riada, riades riada, riadas, crecida de un rio
riuen ríen
riuet, riuets riachuelo, río pequeño, riachuelos, ríos pequeños
riurás reirás
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit reír, reírse
rius ríos
rius ríes
rival, rivals rival, rivales
rivalidat rivalidad
rivalisen rivalizan
rivals rivales
Robá – robo, robes, robe, robém o robám, robéu o roabáu, róben – robára – robaré – robaría robar
roba, robes ropa, ropas
robabe, robáe robaba
robades robadas
robála robarla
robáles robarlas
robáli robarle
Robám – robém robarme, robamos
robámos robarnos
robán robando
robaren robaran, robasen
robaríe robaría
robaríen robarían
robat, robats robado, robados
robell, rovell – robell o rovell del ou, la yema Óxido – yema del huevo
robellat, rovellat oxidado
robelló, rovelló, lactarius deliciosus níscalo, lactarius (deliciosus)
robellóns níscalos
robém, robám robamos
Robes – tú robes Ropas – robas
robes (tú) robas
robeta, robetes ropita, ropitas
roble, rore, robre roble (quercus)
robo robo
róbon

robot (ve del checo o eslavo /rábota/ : trabajo) 
roben
robot
robota, robotes per a fé draps ropajo, ropajos
roca, roques roca, rocas
roch, roijos – Monroch rojo, rojos
rocha, roches roja, rojas
rochos rojos
rocós rocoso
rocosa rocosa
rocoses rocosas
rocosos rocosos
rodáe, rodabe rodaba
rodamén, rodaméns rodamiento, rodamientos
Rodán – vore redolá rodando
rodare rodara, rodase
rodarém rodaremos
Rodat – un “canto rodado” es un bolo de riu, canto rodat no se diu rodado
rode rueda
rodech, rodeo, rodechos, rodeos rodeo, rodeos
rodechá, rodejá rodear
rodechaba, rodejaba rodeaba
rodechabe rodeaba
rodechaben, rodejaben, rodecháen, rodejáen rodeaban
rodechada, rodechades rodeada, rodeadas
rodecháe rodeaba
rodechán rodeando
rodechat, rodechats rodeado, rodeados
rodeche, rodege rodea
rodege rodea
rodegen rodean
rodegen rodean
rodejá rodear
rodejabe, rodejáe rodeaba
rodeján rodeando
rodéjat de gen bona rodéate de gente buena
rodejat, rodejats rodeado, rodeados
roden ruedan
rodense, de Rodas (Decamerón), rodenses rodense, de Rodas
rodera, marca de roda marca de rueda
roderes, marques de rodes marcas de ruedas
rodes ruedas
rodillo, rodillos rodillo, rodillos
rog, ruego, rogs, ruegos ruego, ruegos
Rogá – rogo, rogues, rogue, roguém o rogám, roguéu o rogáu, róguen – rogaría – rogaré – rogára rogar
rogabe, rogáe rogaba
rogaben, rogáen rogaban
rogáli rogarle
Rogán – a Déu rogán y en la massa aná picán Rogando – a Dios rogando y con el mazo dando
rogánla rogándola
rogánlay rogándoselo
rogánli rogándole
rogánlos rogándoles
rogánme rogándome
rogarás rogarás
rogat rogado
rogats rogados
Rogelio, Roger, Ruggiero, en catalá /rugé/ en inglés /róger/ - Rogelio Guimerá Urquizú, germá de mon yayo Tomás del rufo Rogelio
roglada, roglades, rogle, rogles – a una roglada hay trobat sis rovellóns y dos babosos círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogle, rogles - en un rogle (roglada) hay trobat sis rovellóns y dos babosos círculo, circunferencia, trozo de terreno más o menos circular
rogo ruego
rogue ruega
roguém rogamos
roiges, roches rojas
roija, roiges – Penarroija de Tastavins, per les seues peñes roiges, no les seues penes roiges, encara que tenen a un pena roch roja, rojas
roín, ruín, roíns, ruíns, roínes, ruínes malo, ruín, malos, ruines, mala, malas
roll, rolls (vore trucol) rulo, rulos
rollá, passá lo roll allanar el suelo con un rulo
rollo, rollos, tabarra, tabarres rollo, rollos
romana : balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana


balansa, báscula (del latín statera rormāna) – Les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana

balanza romana, báscula
románic románico
romániques románicas
romanos, románs romanos
romansé, que sol conte romanses (per a no picá) romancero, que cuenta romances (para no picar)
romansechá, romansejá romancear, contar romances
romansechán, romanseján romanceando
romansechat, romansejat romanceado
romansera romancera
romántic, romántics romántico, románticos
romántica, romántiques romántica, románticas
romé, romés romero, romeros
romeret, romerets Romero, romerito, romeritos


romiguera, garrabera, gabarrera, garravera, gabarrera - vore picaesquenes zarza, zarzamora
rompeguére rompiera, rompiese
rómpre – rómpego, roms, rom, rompém, rompéu, rómpen – rompría – rompeguéra – rompré romper, empezar
ron ron
roncá roncar
ronca (veu), ronques ronca (voz)
roncáe, roncabe roncaba
roncán (g) roncando
Roncarás – ronca que roncarás roncarás
rondá rondar, salir de fiesta
ronda, rondes ronda, rondas
rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres que ronda mucho
rong, ronc (sonido) ronco (sonido)
ronque ronca
ronquit ronquido
ronquits ronquidos
ronroneo, sonido que fa lo gat ronroneo de un gato
roquerol, mote de Beseit, de roca, roquerola la dona mote de Beceite, de roca
roquerut, roqueruts roquizo, pedregoso
roques rocas
roqueta, roquetes / Roquetes a Tarragona roquita, roquitas
roquissal, roquissals terreno rocoso
rosa, roses rosa, rosas
rosada, rosades – cuan se gele : gebra, escarcha rocío, rocíos – cuando se hiela : escarcha
rosada, rosades (coló) rosada, rosadas
rosadet (vi) vino rosado
rosadeta, rosadetes rocío ligero
rosari, rosaris - Va acabá com lo rosari de la aurora rosario, rosarios
rosat (vi) rosado (vino)
Rosca, rosques, en forma de rosco 0, com la rosca de Pascua (la mona es un pastel) rosca, roscas, rosco, rosca de Pascua (la mona es un pastel)
rosé, rosés rosal, rosales
rosse, rose - lo rosse fa lo cariño, rosses El roce hace el cariño – roces
rossegá fusta – en les dens arrastrar (madera) – roer con los dientes
rossegadós, rossegá, arrossegá https://chapurriau.blogspot.com/2017/09/rossegados.html personas que arrastraban madera desde el monte hasta donde se cargaba
rossegál arrastrarlo, roerlo
rossegán (g) arrastrando, royendo
rossego arrastro, roo
rossegó, rossegóns – de pa (cuscurro) Arrastres – coscurro, cuscurro de pan
rosseguém arrastramos, roemos
rossí, rossíns - jamelgo, penco, burro, cabalgadura, jaco, caball – torpe, rudo, tosco, sáfio, ignorán – Rossinán de Don Quijote Rocín, rocines - jamelgo, penco, asno, cabalgadura, jaco, caballo, matalón, torpe, rudo, tosco, zafio, ignorante
rossigá, vore rossegá roer, arrastrar
Rostí - rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen – rostiría – rostiguéra – rostiré asar
rostoll, rostolls : bancal aon s´ha cossechat o segat y sol quede una mica de palla rastrojo, rastrojos
rostro, cara rostro, cara
rot eructo
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten (de rot) – girá sobre lo seu eje (la terra) Eructar – girar sobre su eje
rotet – lo chiquet ha fet lo rotet después de mamá eructito, regüeldito – el niño ha eructado después de mamar.
rots eructos, regüeldo
rótul, rotuls rótulo, rótulos
rótula, rótules (del ginoll, genoll) rótula, rótulas (rodilla)
rotuladó rotulador
rovellán (g) oxidando
rovellare oxidara, oxidase
rovellat, rovellada oxidado, oxidada
rovelló, rovellóns (bolet) – de rovell, rovellat, pel coló verdós que sels fa níscalo, lactarius (deliciosus)
rovellonera, rovelloneres, aon íxen bastáns rovellóns en rogle o en poquet tros donde salen rovellones, níscalos, en círculo o en poco trozo
rubia, rubies rubia, rubias
ruc, antic ruch, burro, rucs, antic ruchs, burros – A Beseit un home li va enseñá lo verdang a una dona y ella va cridá : Aixó no es un home, aixó es un ruc ! - Com un ruch (ruc) ple de caparres, Martí G., Tip. mod. Ii, 161. rucio, burro – En Beceite un hombre le enseñó la verga a una mujer y ella exclamó : esto no es un hombre, esto es un rucio (burro) !
Ruda, herba que put, fa una auló mol forta (ve de ruta – arraíl ?), es abortiva, aclaríx la sang. ruda (hierba) http://www.botanical-online.com/efectos_secundarios_ruda.htm
rudamen rudamente
rudesa rudeza
rudo, tosco, bruto, ordinari, áspre, basto, zote,sopenco, descortés, grossero, obtús, romo, torpe, sáfio rudo, tosco, brusco, ordinario, áspero, basto, zote, zopenco, descortés, grosero, obtuso, romo, torpe, zafio
ruella, roella, ababol, ruelles, roelles, ababols amapola
ruén, mol calén, que creme mol muy caliente, ardiente
ruéns muy calientes, ardientes
ruénta, mol calenta, que creme muy caliente, ardiente, que quema
ruentíssim extremadamente caliente, ardiente, que quema
ruentó calor extremo
ruentós calores extremos
rugit rugido
rugits rugidos
rugós rugoso
rugosa, rugoses rugosa, rugosas
rugosos rugosos
ruidera, sorollina mucho ruido
ruido, soroll ruido
ruidos, sorolls ruidos
ruín, roín malo, ruín
ruina ruina
ruines ruinas
ruíns, roíns malos, ruines
rumbo, rumbos rumbo, rumbos
rumiá (una cabra) rumiar (una cabra)
rumor, rumó - A Beseit ña una casa que se diu Rumó rumor
rumors, rumós rumores
rural, rurals rural, rurales
ruralissassió ruralización
rústic rústico
rustíes, rostíes asabas
rustisses, rustixes, rostixes asas (de asar)
rutinari, rutinaris rutinario, rutinarios