Diciounari nissart-francès : dictionnaire niçois français
Langue niçoise
Pays de Nice - Pais nissart
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Diciounari nissart-francès : dictionnaire niçois français
Guerau de Montmajor, Gaspar.
N.° 1082 I H S. Breu discriptio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat del Rey D. Phelipp Al Real de la ciutat de Valencia a 8 de febrer any 1586.
6 hojas útiles, excepto la 1.a a 2 col.s y 40 líneas. - Papel 0,200 alto X 0,135 ancho: caja escritura 0,171 X 0,090. - Letra S. XVI.
Título. - Texto. - P. en bl.
Rústica.
Mayans en su Vida de Vives, Fuster, Salvá, Nevot (Nebot) y Serrano Morales, se refieren a dos copias conocidas de esta sátira, las cuales tenían al final indicación de pie de imprenta, seguramente apócrifo.
El presente MS. debe ser el original.
Guerau o Grau, que era natural de Onteniente (Valencia), graduóse de Maestro en Artes y Doctor en Teología; ejerció en la Universidad Valentina la cátedra de Retórica y Oratoria, de la cual fue destituido, repuesto y vuelto a expulsar, pasando a Alcalá, donde murió (como profesor de Retórica).
Véanse las dos curiosas notas proporcionadas por nuestro queridísimo amigo D. José Rodrigo Pertegás (N. E. o Pertegaz), que, según nuestra modesta opinión, ocupa el número uno entre los bibliófilos valencianos:
Requisicións ante el Justicia Civil, año 1585. - Mano 15, folio 1.° a 15.
En una información testifical ante el Justicia promovida a instancia del Rector, en 18 de Marzo de este año presta declaración como testigo lo Reverent mestre Joan Joachim Mijavila entre otras cosas dice:
“... e aixi mateix essent ell dit testimoni ara ultimament rector a un mestre en arts dit mestre grau cathedratich de rethorica per diverses quexes que de aquell hi havia li feu proces del qual fonch escriva miquel andreu notari de la dita universitat y per lo que de dit proces resulta los magnifichs Jurats qui tunc eren lo privaren de la cathedra y classe il remeteren á ell testimoni pera que lo castigas e aixi maná al lochtinent
del Justicia criminal lo portas pres a les presons del dit estudi general e dit lochtinent ab efecte lo prengue en la plaça de Sent Nicholau fora del territori del estudi e porta a mig jort (sic) publicament pres a dit estudi e per orde del dit testimoni fonch possat en lo cep y detengut molts dies de hon en apres sen fuyggue...” (Sigue otro asunto).
___
En el mismo día presta declaración Matheu balaguer vedell del Studi general de Valencia habitador de la present ciutat y dice:
“Que en lo any MDLXXXI essent vedell del estudi Lorens gostanti oncle de la muller del dit testimoni un dia de diumenge anant ell dit testimoni a dit estudi a vesitar dit gostanti troba en la plaça del dit estudi al lochtinent del Justicia criminal de la present ciutat nomenat alegre y demanantli all testimoni de hon venia aquell i dix que de portar un pres al estudi per orde del Rector de aquell y aci entrantsen ell testimoni en la casa del dit gostanti la cual esta dins lo estudi general troba com aquell estava en guarda de un mestre en arts nomenat grau y tenia cuydado y pena per lo que lo dit mestre grau deya que no volia muntar al cep ni a les presons y aci al cap de moltes rahons que ell testimoni passa juntament ab lo dit gostanti al dit mestre grau muntaren aquell pres y posaren en lo cep ahon ell testimoni lo veu tenir per alguns dies fins tant que entengue que cen era fugit de dites presons y aci per dits respecte com per altres entengué ell testimoni que lo Reverent mestre Mijavila qui llavors era Rector del dit estudi bandeja aquell...” (Sigue otro asunto).
(Archivo Regional del Reino de Valencia).
La sátira que originó la desgracia de nuestro autor, es como sigue:
Yo mestre Grau del mes agut
a qui mes plau del corral brut
ser lo bochi de les escoles
del Rey paschi de beceroles
y lo fiscal gran nuuolada
pera dir mal e caualcada
vul de mondit (mon dit) de cada trip
dexar escrit al Rey phelipp
lo besamans ne fan viage
quels mestres vans que may pasage
an fet al Rey de arenes viu
per que en la ley passar lo riu
en que yo vixch que tant duras
dest modo em reixch el fonch bell pas
riurem de tot Dos grans maces
y dir un mot fins areries
duen per guia ell fa de cel
tantost venia coua de ladres:
un trist mesqui per be que ladres
en un roci Vicent Garcia
coxo grammatich ab gallonia
un poch lunatich y molt gralleges
lo bon pomares e bachilleges
moço de frares no te se escusa
fonch en son temps. que en caperusa
ab ell ensemps tambe no rebes
ve Figuerola tu fart de sebes
gran laguiola e de tonyna
pareix vulca es gran moyna
tant coxo va veuret lo hergul
de un negre peu. la veu de trul
Al jubileu del lop menor
no y falta Gil lo cap menor
capdell de fil sentint les gens
sens sentener: puix un nas tens
veli darrer dich que tens nas
un mestre Seua que si fa lcas ('l cas)
que tostemps neua phisonomia
per ser tant fret: en sodomia
ya sentremet has de parar
Agesilau a tot liurar
que tot li escau almanguenat
si nol saber: del leonat
Lo mercader trau inuentio
del bon Torrella lo uil capo
sil porta sella gentil diuisa
tambe la porta com en camisa
ab gepa torta no paregue
com los demes: mespanta ha fe
Seguia apres lo Vicent Blay
mestre Real lo papagay
vent fals y mal de les escoles
per un diner no marcha a soles
al barater tambe adorna
lo cambias esta gran sorna
al seu compas: un Castanyeda
ve Ripolles cruxint la seda
pesat poll es diu cada pas
com ques apega Sancto Thomas
a la gent lega es de mi parte
simple sens fel primera parte
questione prima pareix un drach
tantost intima destopa ple
lo que no sap: darrere ve
mes chic que nap Antoni Andreu
un forcadell qui tot ho veu
ningu com ell y tot ho llig
mestre chiquet y a tot afig
pareix fillet y res no sap
de mestre en arts per altre cap
a totes parts va mestre Roca
seua girant quant mala y poca
petit infant doctrina allega:
dix un fadri en esta sega
que per meni ab gran herror
pensa restar lo laurador
a visitar de Villa Franca
al princep nostre tant poca y manca
laltre ques mestre molt tes de coll
mestre Palau pensas lo foll
preten y cau ser archebisbe
y no so sent un syllogisme
pensaua ardent que saber fer
ser catredatich (: catedratich) e Lucifer
qui bon gramatich guito de peige
no crech que sia. portaua un meige
apres seguia o dos del loch
un mestre Alberro vestits de groch
digne sancerro color de gualles
daquest ramat a les espales.
ben entrañat Adell la hu
sobre ser roig que no ningu
feume mal goig lo Catala
mestre Ferrer cozin germa
de tireter sols tenen venes
propri martell pera morenes
en campanar ques ell mes mal
a mes anar quels mals que cura
ve frare mas de la oradura.
un pegomas Anaua lo physich
semblaua entrells etich y tisich
al pas dels vells del mal mateix
trota Cardona Rodrig el leix
legia persona si nou sabeu
descosit sach laltre que veu
Arbriscio es diu un be mereix
entrant lestiu daquell bon loch
lo salaran que fonch un poch
ques porch tan gran home de be
de gros no puda puix lo mig te
tot se de muda de homens viciosos.
lo Boninfant anant pomposos
veuse galant per mig del pont
be uol lo leig estant de front
que lo paseig ja del Real
duras un any. com un tabal
aquell traues uenia al trot
de cordoues lo doctor Garcia
espadachi e tant corria
venint alli que tal se creu
lo gran doctor que fos correu
Cosar menor de les escoles
que ca mos talla flos y violes
com ves y talla nesta dient
lo mal dient del mancament
en seguiment que fet li an
ve lo Segarra en est Sen juan
que ve que charra falta Almenara
mes tot ho borra no sap encara
ab tant que gorra lo seu treball
auisitar. la rambla auall
Polo me par ab vesta groga
segons lo viu no crech que ploga
groch cloch y piu diuen que dix
pernoriat un mal capell
venir deuia diu que puix ell
tant li seria micer Miro
lo esclafament ab capiro
que lo trist sent y borles verdes
de tanta fusta sobre ses serdes
com tostemps gusta de jauali
al seu costat lo deu mari
porta a Salat em paregue
que per desig tant vert ixque
venia en mig quel vert de coll
del Segarra lo gira sol
raym de parra la baluerna
penjat pareix ram de tauerna
tot ell me sembla entre coloms
en altra adsembla dos corps mesclats
ve mestre Blanes dells diuisats
unflat ab ganes va mestre Aldana
de ser tengut que tot ho agrana
lo pet agut y tot ho vol
per molt donos cul de muçol
sent enujos tambe Monço
a Deu y a tots mestre en raco
en los seus mots fet en tinebles
escola legia y te decexbles
molt li bestiegia qui nuna ho fon
la cara fe[r]a tot o confon
passar carrera ab contra puns
un mestre peres sent tots los puns
que en totes veres de calçater
vol ser hebreu ve molt darrer
mas qui nou creu? lo Blay Nauarro
Veli vehi pesat com carro
lo gran Marti tot ert cosit
vehi li fonch pareix lo sit
pare que fonch apres de mort
nat en la sella lligat ben fort
quina parella? sobre la sella
ell y lo Gil tota Castella
doctor sotil no te tant vent
gelliceras per conseguent
com un cedas ve lo Ferrus
te lo ceruell que la jesus
qui cern ab ell pareix no sap
sols trau cego tant baix de cap
La processo que toca als peus
mes vogit te prim con fideus
Asscensi ve tot esmortit
lo que tant sap etich podrit
que ja no cap figa batut
en aquest mon tot espremut
dos frares son ve lo traydor
Salon y Estela del gran rector
que en esta tella mestre pasqual
tambe campege que res no val
ab puns de drets y val quant pot
fastijo sets ab beguinot
pesats com plom lo vant seguint
en aquest mon a peu grunint
molta canalla altres restaren
e gran farfalla que no anaren
de machucons la groça anguila
com en perdons de Mijavila
en badalits que diu ques cast
vent los vestits y home bast
dels mascarats en sermonar
ells son penats com sol cridar
destes escholes aualotant
portant estoles e palmejant
de puritat per exes trones
lo graduat espanta dones
y qui no u es gran plorador
Basta no mes de la moneda
ploma a retraure esta vereda
no vulles caure no vol seguir
per molt bolar per presehir
ques rebentar del gafarro
passar per tot mestre Monço
dich de rebot mestre Galant
y de mon dit ques vell infant
ho dexe escrit tot melindros
yo mestre Grau tot puagros
a qui mes plau tot mort de fam
ser lo bochi lo fill de Adam
del Rey paschi mes desdichat
e lo fiscal no sa trobat
pera dir mal en la pastura
segons dit es. la vil criatura
Finis. mestre Cordero
ab son sombrero
(Feta la present descriptio a e barret fort
8 del mes de febrer any 1586). que de la mort
es adjutor
Dels que no anaren. lo portador
al degollar
Y no viu mes y sententiar
estant present los desdichats
de aquesta gent esquarterats
ques poca y mala fins al suplici
semblant canalla resta en son vici
puix se mostraren mestre Oromi
e pasejaren gros colomi
com agotats empapussat
arraconats de roin blat
casi fugits
trists y marchits
de formentera no volgue ter
gran bestia fera lo capiro
ensuperbit gran sens raho
molt engrehit lo desdijat
per ques lector tant subjectat
reformador al vezitar
de gent gallofa y mosejar
menjant garrofa al bon bou vermell
Calbo resta ques burla dell
que no gaza terriblement
comprar ceti lo impertinent
ans sen fugi confus boçal
per no venir brut animal
ans vol morir pomar falta
que no gastar que diu ana
mes viu faltar [a] vizitar
en lo aualot pera donar
lo tararot lo mig del guany
doctor Reguart al roig vehi
que deu men guart no accedi
per deu exir lo trasullat
se senti dir cantos criat
tot diuisat de la miseria
com a orat perque ab lazeria
en primauera no pot comprar
es la albufera lo que gastar
arros ben fret li convenia
lo mes quinet tampoch venia
del doctor Plaça lo mallorqui
sens embaraça o alarbi
en cascun any dich lo doctor
ple de malany gran curador
e de unflors des cotiflats
y grans dolors puix les maldats
pagant peccats del meje suares
per ell causats no vol exerir
en son jouent nol puch sufrir
home imprudent gran guañador
murmurador no per doctor
y prouador mes per beato
de medicines fa gran barato
dexant les fines per sis dines
y les prouades va tres carres
falta pujades no per vezita
que sa muller en esta crita
falta Roqueta un millonar
criatureta de cagaferros
que va enconant terribles erros
phylosophant mercadejar
fins a patraix y vizitar
per fer lo encaix tot juntament
ab sa muller la pobra gent
ab son diner asi falta
mig homenet qui may guanya
lo cariestret fama ni nom
cara de pega un honrat hom
exuta y negra Bosch tant espes
Calbo falta que may ixques
que nos troba dell cosa bona
ab lo diner mala persona
pera fer fer de tota gent
lo capiro gran maldient
lo gran Masco si ell fora mut
volgue faltar y Montagut
y no anar son preceptor
per no tenir fora millor
ab que cobrir lo Martorell
son mal cosas moro borracho
animalas resta per macho
Capella armeno y en veritat
que de Galeno per gran orat
sol molt parlar restar pogues
y coblejar basta no mes
en la velea ploma a retraure
que mal se emplea no vulles caure
lo meije roig per molt bolar
no li feu goig ques rebentar
aquesta empreça passar per tot
al tort monteza dich de rebot.
que tot lo dia Finis.
ell consumia (Facta a 8 de febrer any 1586.)
en fer pesar
Pour établir la vérité et l' identité de ces rapports, je présenterai divers tableaux où j' aurai soin de ranger, de grouper un choix des mots principaux des six langues néolatines, lesquels ont entre eux des relations plus directes, plus intimes, et ces tableaux permettront de reconnaître jusques à quel point l' action du principe créateur de la langue romane rustique a conservé sa féconde unité dans ces six langues. Ce travail sera divisé en plusieurs paragraphes sous lesquels je placerai les diverses classifications.
§. Ier.
Séjour, habitation, logement et dépendances, bâtisse, etc.
§. II.
Nourriture, aliments, boissons, ustensiles relatifs, etc.
§. III.
Habillements, étoffes, parure, ornements, chaussure, etc.
§. IV.
Sens, exercice des sens; objets, qualités qui les frappent plus particulièrement, etc.
§. V.
Saisons, accidents de l' air, feu, couleurs, temps, durée, etc.
§. VI.
Espace, dimension, poids, mesures, proportions, localité, etc.
§. VII.
Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne, animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.
§. VIII.
Métaux, arts et métiers, travaux et instruments concernant les arts et les métiers, artistes et ouvriers qui les exerçaient, etc.
§. IX.
L' homme: son corps, ses qualités, actions physiques, repos, mouvement; ses manières, ses procédés, usages domestiques, etc.
§. X.
Relations de famille et de société, amour, amitié, impressions morales, bonnes qualités, nobles sentiments, etc.
§. XI.
Mauvaises qualités, mauvais sentiments, mauvaises actions, etc.
§. XII.
Commerce, trafic, achat, vente, échanges, marchandises, produits industriels, marine, navigation, etc.
§. XIII.
Parole, langage, entendement, littérature, etc.
§. XIV.
Jeux, amusements, musique, chasse, etc.
§. XV.
Médecine, maladies, traitement, poisons, etc.
§. XVI.
Gouvernement, autorité, exercice du pouvoir, cours, impositions,
monnaies, etc.
§. XVII.
Seigneurs, vassaux, féodalité, titres, dignités, etc.
§. XVIII.
Législation civile et criminelle, procédures, crimes, délits, fraudes, etc.
§. XIX.
Armes, guerre, combats, batailles, tournois, etc.
§. XX.
Religion, croyances, superstitions, etc.
§. I.
Séjour, habitation, logement.
Troubadours. Cat. Esp.
Demora. Demora. Demora.
Alberc. Alberg. Albergo. (albergue)
Albergador. Albergador. Albergador.
Albergar. Albergar. Albergar.
Lotja. Llotja. Lonja.
Cabana. Cabanya. Cabaña.
Cazal. Casal. Casal.
Tenda. Tenda. Tienda.
Sala. Sala. Sala.
Muralha. Muralla. Muralla.
Murar. Murar. Murar.
Pilar. Pilar. Pilar.
Balcon. Balcó. Balcón. (N. E. añado tilde)
Barra. Barra. Barra.
Intrada. Entrada. Entrada.
Fogal. Fogar. Hogar.
Fornel. Fornell. Hornillo.
On remarquera que la plupart de ces mots, tels que n' ont pas été fournis par des racines tirées de la langue ou adoptés ou conservés dans toutes les langues néo-(*)
alberc, albergador, albergar, sala, balcon, barra, etc., latine, et, qu' empruntés à d' autres langues, ils ont été
(*) latines avec une désinence uniforme.
§. II.
Nourriture, aliments, boissons,
Troub. Cat. Esp.
Vitoalha. Vitualla. Vitualla.
Biscueit. Bescuyt. Bizcocho.
Pebrada. Pebrada. Pebrada. (pebre : pimienta)
Canela. Caneyla. Canela.
Clara, glara. Clara. Clara.
Safran. Safrá. Azafrán.
Claret. Claret. Clarete.
§. Ier.
et dépendances, bâtisse, etc.
Port. It. Fr.
Demora. Dimora. Demeure.
Albergue. Albergo. Alberc.
Albergador. Albergatore. Aubergiste.
Albergar. Albergare. Alberger.
Loja. Loggia. Loge.
Cabana. Capanna. Cabane.
Casal. Casale. Casal.
Tenda. Tenda. Tente.
Sala. Sala. Sale.
Muralha. Muraglia. Muraille.
Murar. Murare. Murer.
Pilar. Pilastro. Pilier.
Balcão. Balcone. Balcon.
Barra. Barra. Barre.
Entrada. Entrata. Entrée.
Fogão. Focolare. Foyer.
Fornillo. Fornello. Fourneau.
§. II.
Ustensiles relatifs, etc.
Port. It. Fr.
Vitualha. Vittuaglia. Victuaille.
Biscouto. Biscotto. Biscuit.
Pevirada. Pevereda. Poivrade.
Canela. Cannela. Cannelle.
Clara. Chiara. Glaire (d' oeuf).
Açafrão. Zafferano. Safran.
Clarete. Claretto. Clairet.
Troub. Cat. Esp.
Vinagre. Vinagre. Vinagre.
Tonel. Tonell. Tonel.
Botelha. Botella. (ampolla) Botella.
Caponar. Caponar. Caponar.
Lardar. Enllardar. Lardar.
Frichura, frigidura. Fregidura. Fritura.
Copa. Copa. Copa.
Culher. Culler. (cullera) Cuchara.
Barril. Barril. Barril.
Bacin. Baci. (bací) Bacín.
Banc. Banc. Banco.
Banca. Banca. Banca.
Bota. Bota. Bota.
Caudiera. Caldera. Caldera.
Le mot bacin aura rappelé à l' esprit des lecteurs, le Brunichildis quoque regina jussit fabricari ex auro ac duabus pateris ligneis, quas vulgo Bacchinon vocant, Hispanian misit.” passage de Gregoire de Tours, Hist., lib. IX, c. 28.
(N. E. El orden de las frases está liado, edito más abajo, aquí no; sic:)
gemmis mirae magnitudinis clypeum ipsumque cum eisdemque
similiter ex gemmis fabricatis et auro in **
On reconnaît aisément que la plupart des mots classés ci-dessus ne sont pas dérivés du latin.
§. III.
Habillements, étoffes, parure,
Troub. Cat. Esp.
Capel. Capel. (capell) Capillo.
Barreta, berreta. Barret. Barreta. (birrete)
Cofa. Cofia. Cofia.
Benda. Benda. Venda.
Bendar. Bendar. Vendar.
Cordo. Cordó. Cordón.
Guan. Guant. Guante.
Bureus. Burell. Buriel.
Falda, fauda. Falda. Falda.
Rauba. Roba. Ropa.
Aurpel. Oripell. Oropel.
Seda. Seda. Seda.
Port. It. Fr.
Vinagre. Vinagro. Vinaigre.
Tonel. Tinello. Tonel.
Botelha. Bottiglia. Bouteille.
Capar. Capponare. Chaponner.
Lardear. Lardare. Larder.
Fritura. Frittura. Friture.
Copa. Coppa. Coupe.
Colher. Cucchiajo. Cuiller.
Barril. Barile. Baril.
Bacio. Bacino. Bassin.
Banco. Banco. Banc.
Banca. Banca. Banque.
Bota. Botte. Boute.
Caldeira. Caldaja. Chaudière.
§. III.
Ornements, chaussure, etc
Port. It. Fr.
Chapeo. Capello. Chapel.
Coifa. Cuffia. Coife.
Venda. Benda. Bande.
Vendar. Bendare. Bander.
Cordão. Cordone. Cordon.
Guante. Guanto. Gant.
Burel. Burello. Bureau.
Falda. Falda. Faude.
Roupa. Roba. Robe.
Ouropel. Orpello. Oripel.
Seda. Seta. Soie.
Troub. Cat. Esp.
Perla. Perla. Perla.
Diaman. Diamant. Diamante.
Cuberta. Cuberta. Cubierta.
Cubertura. Cubertora. Cubertura.
Pelissa. Pelissa. Pellica. (pelliça)
Hermin. Arminyo. Armino (Armiño).
Coton. Cotó. Cotón (algodón).
Borra. Borra. Borra.
Cendal, cendat. Cendal, cendat. Cendal.
Listar. Llistar. Listar.
Paramen. Parament. Paramento.
Centura. Cintura. Cintura.
Coysin. Coxi (coxí, coixí). Coxin (cojín).
Saquet. Saquet. Saquete.
Guarra. Gerra. Jarra.
Caussat. Calsat. Calzado.
Sabata. Sabata. Zapato.
Descaus. Descals. Descalzo.
Descaussar. Descalsar. Descalzar.
Cordoan. Cordoá. Cordobán.
(N. E. Ya pasa arriba, el orden de las frases está liado; lo edito.)
Serait-on surpris de ce que les langues des peuples qui habitèrent le midi de l' Europe, offrent plusieurs des termes concernant les habillements, les étoffes qui n' ont pas été dérivés du latin?
Le langage qui exprime les besoins journaliers, les soins du ménage, les usages domestiques, ne change pas facilement chez les populations subjuguées. Aussi est-il permis de présumer que parmi les mots barreta, cofa, benda, guan, falda, rauba, coysin, guarra, etc.;
quelques uns sont restés de la langue du pays, et que les diverses ***
autres ont été apportés par les étrangers, qui, lors des
invasions, se mêlèrent et s' unirent aux anciens habitants.
§. IV.
Sens, exercice des sens; objets, qualités
Troub. Cat. Esp.
Saborar. Saborar. Saborear.
Assaborar. Assaborar. Asaborar.
Acetos. Acetos. Acetoso. (: ácido, it. aceto)
Port. It. Fr.
Perla. Perla. Perle.
Diamante. Diamante. Diamant.
Cuberta. Coperta. Couverte.
Cubertura. Copritura. Couverture.
Pelissa. Pellicia. Pelisse.
Arminho. Ermellino. Hermine.
Cotão. Cotone. Coton.
Borra. Borra. Bourre.
Cendal. Zendado. Cendal.
Listar. Listare. Lister.
Lista. Lista. Liste.
Paramento. Paramento. Parement.
Cintura. Cintura. Ceinture.
Coxim. Cuscino. Coussin.
Saquete. Sacchetto. Sachet.
Jarra. Giara. Jarre.
Calçado. Calcajo. Chaussé.
Descalço. Discalzo. Déchaus.
Descalçar. Discalzare. Déchausser.
Cordovão. Cordovano. Cordouan.
§. IV.
Qui les frappent plus particulièrement, etc.
Port. It. Fr.
Saborear. Saporare. Savourer.
Assaborear. Assaporare. Assavorer.
Acetoso. Acetoso. Acéteux.
Troub. Cat. Esp.
Amargor, amaror. Amargor. Amargor.
Aspreza. Aspresa. Aspereza.
Tocar. Tocar. Tocar.
Embasmar. Embalsamar. Embalsamar.
Bruit. Brugit. Ruido.
Vista. Vista. Vista.
Visual. Visual. Visual.
(N. E. editado)
Ce petit groupe de mots offre, entre autres, deux circonstances à remarquer; c'est que, du verbe latin sapere, de la quatrième conjugaison, les six langues néolatines ont fait ou adopté les verbes de la conjugaison en AR, saborar et assaborar; de plus, elles ont formé par dérivation l' adjectif acetos. Il serait difficile de faire admettre que de pareils rapports entre six langues, ne soient que des coïncidences fortuites.
§. V.
Saisons, accidents de l' air, feu,
Troub. Cat. Esp.
Primavera. Primavera. Primavera
Nevar. Nevar. Nevar.
Bufar. Bufar. Bufar. (soplar)
Ventar. Ventar. Ventar.
Eclipsar. Eclipsar. Eclipsar.
Brasa. Brasa. Brasa.
Brasier. Braser. Brasero.
Abrasar. Abrasar. Abrasar.
Alumar, alumnar. Alumar. (llum) Alumbrar. (lumbre, luz)
Brillar. Brillar. Brillar.
Atisar. Atiar. Atisar. (atizar)
Colorir. Colorir. Colorir. (colorear)
Azur. Azul. Azul.
Blanc. Blanc. Blanco.
Blanqueiar. Blanquejar. Blanquear.
Vermelh. Vermegh. (vermell) Bermejo (rojo).
Verdeiar. Verdejar. Verdear.
Vernis. Barnis (barnís). Barniz.
Cycle. Ciclo. (cicle) Ciclo.
Port. It. Fr.
Amargor. Amarore. Amareur.
Aspereza. Asprezza. Aspresse. (d' aspre, âpre)
Tocar. Toccare. Toquer.
Embalsamar. Imbalsamare. Embaumer.
Ruido. Bruito. Bruit.
Vista. Vista. Viste.
Visual. Visuale. Visuel.
§. V.
Couleurs, temps, durée, etc.
Port. It. Fr.
Primavera. Primavera. Primevère.
Nevar. Nevare. Neiger.
Bufar. Buffare. Bouffer. (souffler)
Ventar. Ventare. Venter.
Eclipsar. Ecclissare. Éclipser.
Braza. Bracia. Braise.
Brazeiro. Braciere. Brasier.
Abrasar. Abbruciare. Embraser.
Allumiar. Alluminare. Allumer.
Brilhar. Brillare. Briller.
Atisar. Attizzare. Attiser.
Colorir. Colorire. Colorier.
Azul. Azzurro. Azur.
Branco. Bianco. Blanc.
Branquejar. Biancheggiare. Blanchoyer.
Vermelho. Vermiglio. Vermeil. (rouge)
Verdejar. Verdeggiare. Verdoyer.
Verniz. Vernice. Vernis.
Ciclo. Ciclo. Cicle.
Troub. Cat. Esp.
Jornada. (de jorn) Jornada. Jornada.
Jornal. Jornal. Jornal.
Durada. Durada. Durada.
Ancian. Anciá. Anciano.
Data. Data. Data. (fecha)
Comment était-il arrivé que la langue latine n' eût pas de verbes pour exprimer l' action de venter, d' éclipser?
Il a fallu que les langues néolatines créassent les mots ventar, eclipsar.
Aux verbes latins peu usités, ningere, nivere et virere, elles ont substitué nevar, verdeiar.
Parmi les autres remarques que les mots placés sous ce paragraphe fourniraient, je ne dois pas oublier celle que brasa, brasier, abrasar, dérivés du grec, ont été adoptés dans toutes les langues néolatines.
§. VI.
Espace, dimension, poids,
Troub. Cat. Esp.
Bas. Bas, bax. (baix) Baxo. (bajo)
Baisseza. Baxesa. (baixesa) Baxeza. (bajeza)
Baissar. Baxar. (baixar) Baxar. (bajar)
Abaissamen. Abaxament. Abaxiamento. (antigua)
Abaissar. Abaxar. Abaxar. (abajar, bajar)
Baza. Basa. Basa, base.
Atretal. Altretal. Otrotal.
Augmentatiu. Aumentatiu. Aumentativo.
Diminuir. Diminuir. Diminuir. (disminuir)
Grandeza. Grandesa. Grandeza.
Alteza. Altesa. Alteza.
(N. E. en lengua valenciana, granea, altea, perea, etc.)
Abissar. Abisar. Abismar. (de abismo)
Grossier. Groser. Grosero.
Balansar. Balanceyar. Balanzar. (balancear)
Repletio. Repleció. Repleción.
Cumplimen. Cumpliment. Cumplimento.
Integral. Integral. Integral.
Excessiu. Excessiu. Excesivo.
Compas. Compas. Compás.
Port. It. Fr.
Jornal. Giornale. Journal.
Durada. Durata. Durée.
Ancião. Anziano. Ancien.
Data. Data. Date.
§. VI.
Mesure, proportion, localités, etc.
Port. It. Fr.
Baixo. Basso. Bas.
Baixeza. Bassezza. Bassesse.
Baxar. Bassare. Baisser.
Abaixamento. Abassamento. Abaissement.
Abaixar. Abassare. Abaisser.
Base. Basa, base. Base.
Outrotal. Altretale. Autel. (autretel; autel es: altare)
Augmentativo. Aumentativo. Augmentatif.
Diminuir. Diminuire. Diminuer.
Grandeza. Grandezza. Grandesse.
Alteza. Altezza. Hautesse.
Abismar. Abissare. Abismer.
Grosso. Grosso. Gros.
Grogeiro. Grossiere. Grossier.
Balancear. Bilanciare. Balancer.
Repleção. Ripiezione. Réplétion.
Cumprimento. Compimento. Complément.
Integral. Integrale. Intégral.
Excessivo. Eccessivo. Excessif.
Compasco. Compasco. Compas.
Troub. Cat. Esp.
Rectificar. Rectificar. Rectificar.
Rectificatio. Rectificació. Rectificación.
Unitiu. Unitiu. Unitivo.
Accessori. Accessori. Accesorio.
Corroboracio. Corroboració. Corroboración.
Crebadura. Crebadura. Quebradura.
Pessa. Pessa. Pieza.
Departir. Departir. Departir.
Departimen. Departimen. (t) Departimiento.
Marcar. Marcar. Marcar.
Demarchar. Demarcar. Demarcar.
Trassa. Trassa. Traza.
Alignar. Alinyar. Aliñar.
Limitar. Limitar. Limitar.
Confinar. Confinar. Confinar.
Finimen. Finiment. Fenecimiento.
Trespassar. Traspassar. Traspasar.
Mancar. Mancar. Mancar.
Prolongamen. Prolongamen. (t) Prolongamiento.
Fardel. Fardel. (fardell) Fardel. (fardo)
Cargar. Cargar. (carregar) Cargar.
Encargar. Encarregar. Encargar.
Descargar, desencargar. Descarregar. Descargar.
Carga. Cárrega. Carga.
Carregar. Carrejar. Carrear. (acarrear)
Carriato. Carretó Carretón.
Carreta. Carreta. Carreta.
Carriera. Carrera. (carrer) Carrera.
Ribeira. Ribera. Ribera.
Aribar. Aribar. Aribar. (arribar, de riba)
Canton. Canton, cantó. Canto.
Derocar. Derocar. Derocar. (derrocar)
Acostar. Acostar. Acostar. (de costa)
Costat. Costat. Costado.
On remarquera dans cette liste de mots, les cinq premiers, introduits dans les langues néolatines, bien que bas et ses dérivés n' existassent pas en latin, soit que bas roman ait été emprunté à basis, latin, ou à bassus, latin inusité, qu' on donne comme traduit du grec; quoiqu'il en soit, il sera juste de distinguer la création, ou si l' on veut, l' imitation, par laquelle la famille des mots indiqués a passé, avec tous ses développements, dans les langues néolatines.
Port. It. Fr.
Rectificar. Rettificare. Rectifier.
Rectificação. Rettificazione. Rectification.
Unitivo. Unitivo. Unitif.
Accessorio. Accessorio. Accessoire.
Corroboração. Corroborazione. Corroboration.
Quebradura. Crepatura. Crevure.
Peça. Pezza. Pièce.
Departir. Spartire. Départir.
Departimento. Departimento. Département.
Marcar. Marcare. Marquer.
Demarcar. Dimarquare. Démarquer.
Traça. Traccia. Trace.
Alinhar. Allineare. Aligner.
Limitar. Limitare. Limiter.
Confinar. Confinare. Confiner.
Fenecimento. Finimento. Finiment.
Traspassar. Trapassare. Trespasser.
Mancar. Mancare. Manquer.
Prolongamento. Prolungamento. Prolongement.
Fardel. Fardello. Fardeau.
Carregar. Caricare. Charger.
Encarregar. Incaricare. Encharger.
Desencargar. Scaricare. Décharger.
Carga. Carica. Charge.
Acarretar. Carreggiare. Charrier.
Carretó. Carretone. Charreton.
Carreta. Carretta. Charrette.
Careira. Carriera. Carrière. (rue)
Ribeira. Riviera. Rivière.
Aribar. Arrivare. Arriver.
Canto. Cantone. Canton.
Montanha. Montagna. Montagne.
Derocar. Dirrocciare. Dérocher.
Accostar. Accostare. Accoster.
Costado. Costato. Côté.
§. VII.
Agriculture, jardinage, troupeaux, campagne,
Troub. Cat. Esp.
Laborador. Laurador. (llaurador) Labrador.
Cultivador. Culturador. Cultivador.
Cultivar. Cultivar. (conrear) Cultivar.
Vaquier. Vaquer. Vaquero.
Bovier, boyer. Bover. Boyero.
Pasturgar. Pasturar. Pastorear.
Toiso. Tusó. Tusón. (toisón)
Segador. Segador. Segador.
Jardin. Jardí. Jardín.
Violeta. Violeta. Violeta.
Guirlanda. Guirlanda. Guinalda. (guirnalda)
Pera. Pera. Pera.
Pastora. Pastora. Pastora.
Productiu. Productiu. Productivo.
Salvatge. Salvatge. Salvage. (salvaje)
Figuiera, figuier. Figuera. Figuiera. (higuera)
Pradaria. Praderia. Praderia. (pradera)
Trabal. Trabal. (traball, treball) Trabajo.
Traballos. Traballós. Trabajoso.
Traballier. Trabelhador. (traballador) Trabajador.
Traballar. Traballar. (treballar) Trabajar.
Rigar. Regar. Regar. (irrigar)
Trillar. Trillar. Trillar.
Atrapar. Atrapar. Atrapar.
Roci. Rocí. Rocín.
Palafre. Palafré. Palafrén.
Brida. Brida. Brida.
Corpa. Gropa. Grupa.
Manjadoira. Menjadora. Manjadoura. (comedera)
Girfalc. Girfalc. Gerifalco.
Cornelha. Cornella. Corneja.
§. VII.
Animaux domestiques et sauvages, oiseaux, etc.
Port. It. Fr.
Lavrador. Lavoratore. Laboureur.
Cultivador. Coltivatore. Cultivateur.
Cultivar. Coltivare. Cultiver.
Vaqueiro. Vaccarro. Vacher.
Boeiro. Boaro. Bouvier.
Pastorar, pastorear. Pasturare. Pasturer.
Tosão. Tosone. Toison.
Segador. Segatore. Scieur.
Jardim. Giardino. Jardin.
Violeta. Violetta. Violette.
Grinalda. Ghirlanda. Guirlande.
Pera. Pera. Poire.
Pastora. Pastora. Pastore.
Productivo. Produttivo. Productif.
Salvagem. Salvaggio. Sauvage.
Figueira. Ficaja. Figuier.
Praderia. Prateria. Praerie.
Trabalho. Travaglio. Travail.
Trabalhoso. Travaglioso. Travailleur.
Trabalhador. Travagliatore. Travailleur.
Trabalhar. Travagliare. Travailler.
Trilhar. Trillare. Tribler.
Atracar. (atrapar) Attrappare. Attraper.
Rocim. Ronzino. Roncin.
Palafrem. Palafreno. Palefroi.
Brida. Briglia. Bride.
Garupa. Groppa. Croupe.
Manjadoura. Mangiatoja. Mangeoire.
Gerifalte. Girfalco. Gerfaut.
Cornelha. Cornacchia. Corneille.
Troub. Cat. Esp.
Calandra. Calandra. Calandria.
Bec. Bec. Pico.
Cabrit. Cabrit. Cabrito.
Boc. Boc. Bode. (cabrón)
Serena. Sirena. Sirena.
Tartuga. Tortuga. Tortuga.
Dromedari. Dromedari. Dromedario.
Bramar. Bramar. Bramar.
Fontana. Fontana. (font) Fontana. (hontanar)
Canon. Canó. Cañón.
Bosc. Bosc. Bosque.
Forestier. Foraster. Forastero.
Foresta. Floresta. Floresta.
Boton. Botó. Botón.
Botonar, abotonar. Botonar. Abotonar.
Aplanar. Aplanar. Allanar.
Arri. Arri. Arre.
L' interjection arri, dont se servaient les cultivateurs et les conducteurs de bêtes de charge, pour les exciter à marcher en avant, est sans doute un reste de l' ancien idiôme méridional, dont Claudien disait dans son épigramme de Mulabus gallicis:
Dissona quam varios flectant ad murmura cursus
Et certas adeant, voce regente, vias...
Barbaricos docili concipit aure sonos.
Absentis longinqua valens praecepta magistri,
Frenorumque vicem lingua virilis agit...
Miraris si voce feras pacaverit Orpheus,
Cum pronas pecudes gallica verba regant!
Comme elles changent et varient leur allure, et obéissant à la voix elles suivent les routes qu' elle indique... La mule comprend d' une oreille docile les intonations barbares; le conducteur n' est pas présent, mais les ordres, entendus de loin, sont respectés, et la langue de l' homme la dirige comme ferait le frein.
Tu t' étonnes de ce que la voix d' Orphée apprivoisa les monstres, quand des paroles d' un Gaulois gouvernent les mules courbées vers la terre!
§. VIII.
Métaux, arts et métiers, travaux et artistes et ouvriers
Troub. Cat. Esp.
Argentar. Argentar. Argentar. (platear, plata, AG)
Lato. Llautó. Latón.
Port. It. Fr.
Calhandra. Calandra. Calandre.
Papagaio. Pappagallo. Papegault.
Bico. Becco. Bec.
Cabrito. Capretto. Cabrit.
Bode. Becco. Boc. (alemán Bock, Steinbock)
Sirena. Sirena. Sirène.
Tartaruga. Tartaruga. Tortue.
Dromedario. Dromedario. Dromadaire.
Bramar. Bramare. Bramer.
Cano. Cannone. Canon (tuyau).
Bosque. Bosco. Bosc.
Forasteiro. Forestiere. Forestier.
Floresta. Foresta. Forest.
Botão. Bottone. Bouton.
Abotoar. Abbottonare. Boutonner.
Aplainar. Appianare. Aplaner.
Arre. Arri. Arri.
§. VIII.
Instruments concernant les arts et les métiers, qui les exerçaient, etc.
Port. It. Fr.
Argentar. Argentare. Argenter.
Latão. Ottone. Laiton.
Troub. Cat. Esp.
Sobredaurar. Sobredaurar. Sobredorar.
Pellicier. Pellicer. Pellejero. (peletero)
Cardaire. Cardador. Cardador.
Batedor. Batedor. Batedor. (batidor
Molinier. Moliner. Molinero.
Molin. Molí. Molino.
Barbier. Barber. Barbero.
Barbairia. Barberia. Barbería.
Enfornar. Enfornar. Enhornar. (meter en horno)
Farga. Farga. Forja. (fraguas : Forges)
Esmerar. Esmerar. Esmerar.
Agusar. Aguzar. Aguzar.
Aguilla. Agulha. (agulla) Aguja.
Descoser. Descosir. Descoser.
Acerar. Acerar. Acerar.
Ferrar. Ferrar. Herrar.
Desferrar. Desferrar. Desherrar.
Clavelar. Clavelar. Clavar.
Brunir. Brunyir. Bruñir.
Martel. Martell. Martillo.
Martellar. Martellejar. Martillar. (martillear)
Bugada. Bugada. Bugada. (colada, ropa)
Lavandiera. Llavandera. Lavandera.
Banhar. Banyar. Bañar.
Filar. Filar. Hilar.
Desfilar. Desfilar. Deshilar.
Filet. Filet. Filete. (hilete, hilillo)
Destorser. Destorcer. Destorcer.
Afinar. Afinar. Afinar.
*Raufinar Refinar. Refinar.
Fineza. Finesa. Fineza.
Fin. Fi. Fino.
Pic. Pico. (pic) Pico.
Pl* Picar. Picar.
Destrempar. Destemplar. Destemplar.
Emplegar. Emplegar. Emplear.
*Puncha. Punxa. Punta. (pincho)
Port. It Fr.
Sobredourar. Sopraindorare. Surdorer.
Pelleiro. Pellicciere. Pellicier.
Cardador. Cardatore. Cardeur.
Cardar. Cardare. Carder.
Batedor. Battitore. Batteur.
Moleiro. Molinaro. Molinier.
Moinho. Molino. Molin.
Barbeiro. Barbiere. Barbier.
Barbearia. Barbieria. Barberie.
Enfornar. Infornare. Enfourner.
Forja. Foggia, fuccina. Forge.
Esmerar. Smerare. Esmerer.
Aguçar. Aguzzare. Aguiser.
Agulha. Aguglia. Aguille.
Descozer. Scucire. Découdre.
Azerar. Acciajare. Acérer.
Ferrar. Ferrare. Ferrer.
Desferrar. Sferrare. Déferrer.
Cravar. Chiavellare. Claveller.
Brunir. Brunire. Brunir.
Martello. Martello. Martel.
Martellar. Martellare. Marteller.
Bugada. Bucata. Buée.
Lavandeira. Lavandara. Lavandière.
Banhar. Bagnare. Baigner.
Fiar. Filare. Filer.
Desfiar. Sfilare. Défiler.
Filete. Filetto. Filet.
Destorcer. Storcere. Détordre.
Affinar. Affinare. Affiner.
Refinar. Raffinare. Raffiner.
Fineza. Finezza. Finesse.
Fino. Fino. Fin.
Picar. Picchiare. Piquer.
Destemperar. Distemprare. Détremper.
Empregar. Impiegare. Employer.
Ponta. Punta. Pointe.
Troub. Cat. Esp.
Apontamen. Apuntament. Apuntamiento.
Apontar. Apuntar. Apuntar.
Deissoterrar. Dessoterrar. Desoterrar. (enterrar)
(sic)
En lisant cette liste, on aura sans doute rema*
donnèrent pour exprimer divers arts et métiers, et
Ainsi, du latin carduus, elles firent cardaire, car*
le verbe enfornar; d' acutus, le verbe agusar; d' a*
de balneum, le verbe banhar, et de filum, les mots f*
On trouve aussi plusieurs mots dont le latin n' a*
bugada, pic, picar, etc. Fin, fineza, afinar, raisfi*
dériver de finis, pris dans le sens de perfection. V*
certain nombre de mots que les langues néolatines se
signer les personnes qui les exerçaient.
de barba, barbator, vint barbier, barbairia; de forn,
celui d' acerar; de ferrum, ceux de ferrar et desferrar;
desfilar, filet, etc.
fourni la racine: Forja, brunir, martel, martellar,
ont exercé la sagacité des étymologistes; on peut les
Pasquier, liv. VIII, ch. 64.
§. IX.
L' homme, son corps, ses qualités; actio * ses procédés, usag*
Troub. Cat. Esp.
Personatge. Personatge. Personage. (personaje)
Donzel. Donsell. Doncell. (doncel)
Donzella. Donsella. Doncella.
Nayssemen. Naximen. (naiximent)Nacimiento.
Velh. Vell. Viejo.
Envellezir. Envellir. Envejecer.
Sobrenom. Sobrenom. Sobrenombre.
Creissemen. Crexement. Crecimiento.
Avivar. Avivar. Avivar.
Anca. Anca. Anca.
Flanc. Flanc. Flanco.
Faisso. Facció. Facción.
Pansa. Panxa. Panza.
Sobredent. Sobredent. Sobrediente.
Barbut. Barbut. Barbudo.
Velut. Vellut. Velludo. (terciopelo, peludo)
Membrut. Membrud. Membrudo.
Desmembrar. Desmembrar. Desmembrar.
Port. It. Fr.
Apontamento. Appuntamento. Appointement.
Apontar. Appuntare. Appointer.
Desenterrar. Dissotterrare. Déterrer.
§. IX.
physiques, repos, mouvement, ses manières, domestiques, etc.
Port. It. Fr.
Personagem. Personaggio. Personnage.
Donzel. Donzello. Donzel.
Donzella. Donzella. Donzelle.
Nascimento. Nascimento. Naissement.
Velho. Vecchio. Vieil.
Envelhecer. Invecchiare. Envieillir.
Sobrenome. Soprannome. Surnom.
Crecimento. Crescimento. Croissement.
Avivar. Avvivare. Aviver.
Anca. Anca. Hanche.
Flanco. Fianco. Flanc.
Faccão. Fazione. Façon.
Pança. Pancia. Panse.
Sobredente. Sopraddente. Surdent.
Barbudo. Barbuto. Barbu.
Veludo. Velluto. Velu.
Membrudo. Membruto. Membru.
Desmembrar. Smembrare. Démembrer.
Troub. Cat. Esp.
Escarnar, descarnar. Descarnar. Escarnar, descarnar.
Magreza. Magreza. Magreza.
Desfigurar. Desfigurar. Desfigurar.
Desnaturar. Desnaturar. Desnaturar.
(desnaturalizar)
Merdos. Merdós. Merdoso. (de mierda)
Movimen. Moviment. Movimiento.
Viatge. Viatge. Viaje.
Aviar. Aviar. Aviar.
Desviamen. Desviament. Desviamiento.
Desviar. Desviar. Desviar.
Obviar. Obviar. Obviar.
Aventura. Aventura. Aventura.
Aventurier. Aventurer. Aventurero.
Aventurar. Aventurar. Aventurar.
Desaventura. Desventura. Desaventura.
Desastrat. Desastrat. Desastrado.
Desastruc. Desastruch. Desastroso.
Angoissar. Angoissar. Angustiar.
Carencia. Carencia. Carencia.
Afan. Afany. Afán.
Afanar. Afanar. Afanar.
Guisa. Guisa. Guisa.
Maneira. Manera. Manera.
Semblan. Semblant. Semblante.
Semblansa. Semblansa. Semejanza.
Monstra. Mostra. Muestra.
Afaitar. Afaytar. Afeitar.
Afaitamen. Afaytament. Afeitamiento.
Contrafaire. Contrafer. Contrahacer.
Contrafazedor. Contrafaedor. Contrahacedor.
Desfaire, desfar. Desfer. Deshacer.
Diversifiar. Diversificar. Diversificar.
Virar. Girar. Virar.
Tirar. Tirar. Tirar.
Estirar. Estirar. Estirar.
Retirar. Retirar. Retirar.
Retornar. Retornar. Retornar. (volver)
Port. It. Fr.
Escarnar, descarnar. Scarnare. Décharner.
Magreza. Magrezza. Maigresse.
Desfigurar. Sfigurare. Défigurer.
Desnaturar. Disnaturare. Dénaturer.
Merdoso. Merdoso. Merdeux.
Movimento. Movimento. Mouvement.
Viagem. Viaggio. Voyage.
Aviar. Avviare. Avier.
Desviamento. Sviamento. Déviement.
Desviar. Sviare. Dévier.
Obviar. Ovviare. Obvier.
Aventura. Avventura. Aventure.
Avantureiro. (aventureiro) Avventuriere. Aventurier.
Aventurar. Avventurare. Aventurer.
Desaventura. Disavventura. Désaventure.
Desastrado. Disastrato. Désastré.
Desastroso. Desastroso. Désastreux.
Angustiar. Angosciare. Angoisser.
Carencia. Carenzia. Carence.
Affano. Affanno. Ahan.
Affanar. Affannare. Ahanner.
Guisa. Guisa. Guise.
Maneira. Maniera. Manière.
Semblante. Sembiante. Semblant.
Semelhança. Sembianza. Semblance.
Mostra. Mostra. Montre.
Affeitar. Affaitare. Afaiter.
Affeitamento. Affaittamento. Afaitement.
Contrafazer. Contraffare. Contrefaire.
Contrafazedor. Contrafattore. Contrefacteur.
Desfazer. Disfare. Défaire.
Diversificar. Diversificare. Diversifier.
Virar. Virare. Virer.
Tirar. Tirare. Tirer.
Estirar. Stirare. Etirer.
Retirar. Ritirare. Retirer.
Retornar. Ritornare. Retourner.
Troub. Cat. Esp.
Usar. Usar. Usar.
Usage. Usatge. Usaje.
Messatge. Missatge. Mensaje.
Mantener. Mantenir. Mantener.
Entretenir. Entretenir. Entretener.
Puiar. Pujar. Pujar. (subir)
Trabucar. Trabucar. Trabucar.
Tombar. Tombar. Tumbar.
Calar. Calar. Callar.
Tardansa. Tardansa. Tardanza.
Pelar. Pelar. Pelar.
Destrempar. Destemplar, destrempar. Destemplar.
Destempramen. (destrempamen); Destrempament. Destemplamiento.
Portador. Portador. Portador.
Custodi. Custodi. Custodio.
Maneiar. Manejar. Manejar.
Forsar. Forsar. Forzar.
Esforzar. Esforzar. Esforzar.
Recular. Recular. Recular. (culo)
Encontra. Encontre. Encuentro.
Encontrar. Encontrar. Encontrar.
Praticar. Practicar. Practicar.
Aparelh. Aparell. Aparejo.
Prest. Prest. Presto.
Fornir. Fornir. Fornir.
Baisar. Besar. Besar.
Contrast. Contrast. Contraste.
Envit. Envit. Envite.
Cavalcar. Cavalgar. Cabalgar.
Cavalcada. Cavalcata. Cabalgada.
Cavalcadura. Cavalgadura. Cabalgadura.
Encavalcar. Encavalcar. Encabalgar.
Descavalcar. Descabalcar. (descavalcar) Descabalgar.
Galop. Galop. Galope.
Galaupar. Galopar. Galopear. (galopar)
Trot. Trot. Trot.
(N. E. página cortada a la izquierda.)
Port. It. Fr.
*Usar Usare. User.
*Usagem Usaggio. Usage.
*Messagem Messaggio. Message.
* Mantenere. Maintenir.
* Intrattenere. Entretenir.
* Poggiare. Puier.
* Traboceare. Trébucher.
* Tomare, tombolare. Tomber.
* Calare. Caler.
* Tardanza. Tardance.
* Pelare. Peler.
* Distemperare. Détremper.
* Distemperamento. Détrempement.
* Portatore. Porteur.
* Custode. Custode.
* Maneggiare. Manier.
* Forzare. Forcer.
* Sforzare. Efforcer.
* Rinculare. Reculer.
* Incontro. Encontre.
* Incontrare. Encontrer.
* Praticare. Pratiquer.
* Apparecchio. Appareil.
* Presto. Prest.
* Fornire. Fournir.
* Bacciare. Baiser.
* Contrasto. Contraste.
* Invito. Envit.
* Cavalcare. Chevaucher.
* Cavalcata. Cavalcade.
* Cavalcatura. Chevauchéure.
* Incavalcare. Enchevaucher.
* Discavalcare. Déchevaucher.
* Galoppo. Galop.
*, galopear. Galoppare. Galopper.
* Trotto. Trot.
(sic:)
Que d' observations j' aurais à présenter sur les mo*
us dans ce paragraphe! Comment concevoir que *
les langues néolatines eussent disposé, chacune à son
rivées du latin, les autres dérivées du latin, mais avec
Dans les mots que le latin n' a pas fournis, on distin-
retirar, tombar, calar.
Dans ceux dont la racine est latine, de trabucus a été
desviamen desviar; d' astrum, les adjectifs desastrat,
le verbe aventurar et les substantifs aventurier, desaven-
les dérivés de caballus, latin, cavalcar, cavalcada,
marquer que les mots trot, galop, galaupar, n' ont
usage, tant d' expressions identiques, les unes non dé-
des modifications uniformes?
guera anca, pansa, flanc, afan, afanar, guisa, tirar,
formé trabucar, de via, sont dérivés viatge, aviar,
desastrut; de manus, le substantif maniera; de venir,
tura. J' appelle surtout l' attention des philologues sur
cavalcadura, encavalcar, descavalcar, en faisant re-
aucun rapport avec la langue latine.
Parmi les mots classés dans ce paragraphe, on ren*
quelques uns, tels que perdo, perdonar, basta*
fournie par la langue latine, comme amistat, enamo*
n' applaudira-t-on pas à l' industrieuse composition
verbes, consuefacere et consuescere, les verbes ron*
langue romane ayant fait costum, c'est avec le sec*
tumar et acostumar.
quera que la grande parties ont dérivés du latin, excepté
franqueza, etc.; parmi les mots dont la racine a été
desamar, venus d' amor, et agradar, venu de gratus,
verbes costumar et acostumar? Le latin fournissait deux
n'en ont rien emprunté; mais de consuetudinem la
de ce substantif qu' ont été formés les deux verbes cos-
§. X.
Relations de famille, de société; amour, qualités, nobles
Troub. Cat. Esp.
Enparentar. Emparentar. Emparentar.
Linhatge. Llinatge. Linaje.
Paternal. Paternal. Paternal.
Fraternal. Fraternal. Fraternal. (de frater)
Compaire. Compare. Compadre.
Comaire. Comare. Comadre.
Confraire. Confrare. Confrade. (frater; cofradía)
Compan. Compagn. (Company)Compaño. (compañero)
Acompanhar. Acompanyar. Acompañar.
Desamar. Desamar. Desamar.
Enamorar. Enamorar. Enamorar.
Abrassar. Abrassar. Abrazar.
(Abrasar Abrasar Abrazar)
Confederation. Confederació. ; Confederation (confederación).
Ciutadan. Ciutadá. Ciudadano.
Condeyssendre. Condescendir. Condescender.
Socors. Socors. Socorro.
Oblidar. Oblidar. Olvidar.
Remembransa. Remembrança. Remembranza.
Activitat. Activitat. Actividad.
Coratge. Coratge. Coraje.
§. X.
amitié, impressions morales, bonnes
sentiments, etc.
Port. It. Fr.
Emparentar. Imparentare. Emparenter.
Linhagem. Lignaggio. Lignage.
Paternal. Paternale. Paternel.
Fraternal. Fraternale. Fraternel.
Compadre. Compare. Compère.
Comadre. Comare. Commère.
Confrade. Confrate. Confrère.
Companhão. Compagno. Compain, compagnon.
Acompanhar. Accompagnare. Accompagner.
Amistade. Amistà. Amisté. (amitié)
Desamar. Disamare. Désaimer.
Enamorar. Innamorare. Enamourer.
Abraçar. Abbracciare. Embrasser.
Confederação Confederazione. Confédération.
Cidadão. Cittadino. Citadin.
Condescender. Condescendere. Condescendre.
Socorro. Soccorso. Secors.
Olvidar. Obbliare. Oublier.
Remembrança. Rimembranza. Remembrance.
Actividade. Attività. Activité.
Coragem. Coraggio. Corage.
Troub. Cat. Esp.
Coratjos. Coratjos. Corajoso. (corajudo)
Cordial. Cordial. Cordial.
Misericordios. Misericordios. Misericordioso.
Caritatiu. Caritatiu. Caritativo.
Perdo. Perdó. Perdón.
Perdonar. Perdonar. Perdonar.
Franc. Franc. Franco.
Franqueza. Franquesa. Franqueza.
Gentileza. Gentilesa. Gentileza.
Seguransa. Asseguransa. Seguranza.
Assegurar. Assegurar. Asegurar.
Largueza. Llarguesa. Largueza.
Sentimen. Sentiment. Sentimiento.
Consentimen. Consentiment. Consentimiento.
Interessar. Interessar. Interesar.
Grat. Grat. Grato.
Agradar. Agradar. Agradar.
Lealtat. Llealtat. Lealtad.
Fiar, fizar. Fiar. Fiar.
Confidar. Confiar. Confiar.
Confisansa. Confiansa. Confianza.
Costumar. Costumar. Costumbrar. (costumbre)
Acostumar. Acostumar. Acostumbrar.
Plaser. Plaer. Placer.
Desieg. Desitgi. (desitg) Deseo.
Vregognos (vergognos); Vergonyos. Vergoñoso. (vergonzoso)
Meravelha. Maravella. Maravilla.
(N. E. Hay muchísimas variantes en la palabra romana meravelha y sus derivadas.)
Maravelhar. Maravellar. Maravillar.
Maravillos. Maravellos. Maravilloso.
Remirar. Remirar. Remirar.
Port. It. Fr.
Coraçudo. Coraggioso. Courageux.
Cordial. Cordiale. Cordial.
Misericordioso. Misericordioso. Misericordios.
Caritativo. Caritativo. Caritatif.
Perdão. Perdono. Pardon.
Perdoar. Perdonare. Pardonner.
Franco. Franco. Franc.
Franqueza. Franchezza. Franchise.
Gentileza. Gentilezza. Gentillesse.
Seguransa. Sicuranza. Séurtance.
Assegurar. Assicurare. Asséurer.
Largueza. Larghezza. Largesse.
Sentimento. Sentimento. Sentiment.
Consentimento. Consentimento. Consentement.
Interessar. Interessare. Intéresser.
Grado. Grado. Gret. (mal gré)
Agradar. Aggradare. Agréer.
Lealtade. Lealtà. Loyauté.
Fiar. Fidar. Fier.
Confiar. Confidare. Confier.
Confianza. Confidanza. Confiance.
Costumar. Costumare. Coutumer.
Acostumar. Accostumare. Accoutumer.
Plazer. Piacere. Plaisir.
Desejo. Desio. Désir.
Vergonhoso. Vergognoso. Vergogneux.
Maravilha. Maraviglia. Merveille.
Maravilhar. Maravigliare. Merveiller.
Maravilhoso. Maraviglioso. Merveilleux.
Remirar. Rimirare. Remirer.
§. XI.
mauvaises qualités, mauva*
Troub. Cat. Esp.
Deshonest. Deshonest. Deshonesto.
Deshonestetat. Deshonestedat. Deshonestidad.
Deshonor. Deshonor. Deshonor.
Deshonrar, deshonorar; Deshonrar. Deshonrar.
Desleal. Deslleal. Desleal.
Deslealtat. Desllealtat. Deslealdad. (deslealtad)
Desmesura. Desmesura. Desmesura.
Coart. Coart. Cobarde.
Coardia. Cobardia. Cobardía.
Malvat. Malvad. Malvado.
Cobeitar. Cobdiciar. Codiciar.
Cubitia. Cobdicia. Codicia.
Subtileza. Sutilesa. Subtileza.
Subtiliar. Subtilisar. Subtilizar.
Contrariar. Contrariar. Contrariar.
Desmentir. Desmentir. Desmentir.
Fantasia. Fantasia. Fantasía.
Lausengier, lauzenjador; Lausengador. Lisonjeador.
Fenhemen. Fingiment. Fingimiento.
Enueg. Enug. Enojo.
Enoios. Enujos. Enojoso.
Enuiar. Enujar. Enojar.
Trufar. Trufar. Trufar. (reírse de)
Paoros. Pavoros. (pavorós) Pavoroso.
Espavent. Espant. Espaviento.
Espaventar. Espantar. Espantar.
Molleza. (moll) Mollesa. Molleza. (mullido)
Orguelh. Orgull. Orgullo.
Orguelhos. Orgullos. Orgulloso.
Falsari. Falsari. Falsario.
Puta. Puta. Puta.
Brutal. Brutal. Brutal.
§. XI.
(N. E. página cortada a la izquierda.)
*ents, mauvaises actions.
Port. It. Fr.
* Disonesto. Déshonnête.
* Disonestità. Déshonnêteté.
* Disonore. Déshonneur.
* Disonorare, desonrare. Déshonorer.
* Disleale. Déloyal.
* Dislealtà. Déloyauté.
* Dismisura. Desmesure.
* Codardo. Couart.
* Codardia. Couardise.
* Malvaggio. Malvais.
* Cubitare. Convoiter.
* Cupidizia. Convoitise.
* Sottigliezza. Subtilesse.
* Sottigliare. Subtiliser.
* Contrariare. Contrarier.
* Smentire. Démentir.
* Fantasia. Fantaisie.
* Lusinghiere. Losengier, losengeour.
* Fingimento. Feignement.
* Noja. Ennui.
* Annojoso. Ennuyeux.
* Annojare. Ennuyer.
* Truffare. Truffer.
* Paoroso. Peureux.
* Spavento. Épouvante.
* Spaventare. Épouvanter.
* Mollezza. Mollesse.
* Orgoglio. Orguel.
* Orgoglioso. Orgoillos.
* Falsario. Faussaire.
* Putta. (puttana) Pute.
* Brutale. Brutal.
Troub. Cat. Esp.
Nesci. Neci. Necio.
Venjansa. Venjansa. Venganza.
Venjador. Venjador. Vengador.
Desdenh. Desdeny. Desdén.
Destruimen. Destruiment. Destruimiento. (destrucción)
Corrumpemen. Corrompiment. ; Corrompimiento. (corrupción)
Batemen. Batimen. Batimiento.
(sic:)
Avant d' indiquer les principaux termes de ce *paragraphe
je ferai remarquer le mot composé malvat, adopté par *
celui qui va mal. Le latin avait donné l' exemple de *
mots l' adverbe male; c'est en s' emparant de cette for-*
Dans ce même paragraphe coart, coardia, enueg,
des langues autres que la latine.
qui n' ont pas été fournis par la langue latine,
les langues néolatines, et créé pour exprimer
*r les qualités ou les actions, en apposant aux
*ue la langue romane produisit malvat.
enuiar, orguelh, orguelhos, sont empruntés à
§. XII.
Commerce, trafic, achat, vente, échanges,
marine,
Troub. Cat. Esp.
Cost. Cost. Costo.
Costar. Costar. Costar.
Gazanh. Gazagn. Gano. (ganancia, beneficio)
Gazanhar. Gazagnar. (guanyar) ; Ganar.
Profeit. Profit. Provecho.
Profeitar. Profitar. Provechar.
Feira. Feria. (fira) Feria.
Fazenda. Facenda. Facienda. (hacienda)
Prestar. Prestar. Prestar.
Botiga. Botiga. Botica. (: tienda; rebotica)
Mercadeiar. Mercadejar. Mercadear.
Desprezar. Despreciar. Despreciar.
Pes. Pes. Peso.
Contrapes. Contrapés. Contrapeso.
Contrapesar. Contrapesar. Contrapesar.
Port. It. Fr.
* Nescio. Nice.
* Vengianza. (vendetta) Vengeance.
* Vendicatore. Vengeur.
* Disdegno. Desdaing.
* Distruggimento. Destruisement.
* Corrompimento. Corrumpement.
* Battimento. Battement.
§. XII.
(N. E. Podría corregir este texto mirando el índice de más arriba de parágrafos, pero lo dejo tal como lo leo en el PDF que tengo. No vale la pena perder mucho tiempo buscando otro PDF con más calidad.)
*chandises; produits industriels,
*gation, etc.
Port. It. Fr.
* Costo. Cost, coût.
* Costare. Coster.
* Guadagno. Gaaing.
* Guadagnare. Gagner.
* Profitto. Profeit.
* Profittare. Profiter.
* Fiera. Foire.
* Faccenda. Faciende.
* Prestare. Prester.
* Bottega. Boutique.
* Mercanteggiare. Marchander. (marchand)
* Disprezzare. Despriser.
* Peso. Poids.
* Contrappeso. Contrepoids.
* Contrappesare. Contrepeser.
Troub. Cat. Esp.
Comprar. Comprar. Comprar.
Prometedor. Prometedor. Prometedor.
Pagar. Pagar. Pagar.
Paga. Paga. Paga.
Pagamen. Pagament. Pagamento.
Apagar. Apagar. Apagar.
Recepta. Recepta. Receta.
Tara. Tara. Tara.
Bala. Bala. Bala.
Encant. Encant. Encante. (subasta)
Trafec. Trafag. Trafago. (tráfico)
Endeptar. Endeutar. Endeudar.
Cambiador. Cambiador. (mb) Cambiador.
Conditionar. Condicionar. Condicionar.
Comtar. Comptar. Contar.
(N. E. comptar, computar, computo, cómputo; comte : comité : conde)
Compte. Compte. Cuenta.
Recobramen. Recobrament. Recobramiento. (recobro)
Carrat. Quilat. Quilate.
Alcali. Alkali. Alcali. (álcali)
*Barataria. Barateria. Baratería.
Baratar. Baratar. Baratar.
Baratier. Barater. Baratero.
Marina. Marina. Marina.
Marinier. Mariner. Marinero.
Galera. Galera. Galera.
Bathelh. Batell. Batel.
Barca. Barca. Barca.
Embarcar. Embarcar. Embarcar.
Popa. Popa. Popa.
Vela. Vela. Vela.
Vogar. Bogar. Bogar.
Calafatar. Calafatejar. Calafetar. (calafatear)
Caramida. Caramida. Calamita.
Tramuntana. Tramontana. Tramontana.
Plusieurs des termes de commerce et de navigation
à la langue latine. Dans les termes de commerce, on r*
tara, carat; et parmi les mots dérivés du latin,
Port. It. Fr.
* Comprare. Compérer.
* Promettitore. Prometteur.
* Pagare. Payer.
* Paga. Paye.
* Pagamento. Payement.
* Appagare. Apaier.
* Ricetta. Recette.
* Tara. Tare.
* Balla. Balle.
* Incanto. Encan.
* Traffico. Trafic.
* Indebitare. Endetter.
* Cambiatore. Cambgeur.
* Condizionare. Conditionner.
* Contare. Compter.
* Conto. Compte.
* Ricuperamento. Recouvrement.
* Carato. Carat.
* Alcali. Alcali.
* Baratteria. Baraterie.
* Barattare. Barater.
* Barattiero. Barateor.
* Marina. Marine.
* Marinaro. Marinier.
* Galera. Galère.
* Batello. Batel.
* Barca. Barque.
* Imbarcare. Embarquer.
* Poppa. Poupe.
* Vela. Voile.
* Vogare. Voguer.
* Calafatare. Calfater.
* Calamita. Calamite.
* Tramontana. Tramontane.
(sic:)
*ésente ce paragraphe, sont entièrement étrangers
*era cost, costar, gazanh, gazanhar, botiga,
, 1°. comprar, venant de comparare, parce que *
l' action d' acheter est celle de comparer la valeur de l'
*cant, que la langue romane forme d' in quantum, c' e*
termes de navigation, galera, bathelh, barca, em*
avec la langue latine; et barataria, baratar, bara
marins se rendent parfois coupables.
§. XIII.
parole, langag*
Troub. Cat. Esp.
Lenguatge. (lengatge) Llenguatge. Lenguaje.
Arenguar. Arengar. Arengar.
Arengua. Arenga. Arenga.
Girgo. Gergon. Jerigonza. (ver jargon)
Parlamen. Parlament. Parlamento.
Parlador. Parlador. Parlador. (hablador)
Estudiar. Estudiar. Estudiar.
Accentuar. Accentuar. Acentuar.
Crit. Crit. Grito.
Cridaire, cridador. Cridador. Gritador. (pregonero)
Cridar. Cridar. Cridar. (gritar, pregonar)
Desdire. Desdir. Desdecir.
Contradictori. Contradictori. Contradictorio.
Disputa. Disputa. Disputa.
Sophisticar. Sofisticar. Sofisticar.
Pensar. Pensar. Pensar.
Pensamen. Pensament. Pensamiento.
Avis. Avis. Aviso.
Avisar. Avisar. Avisar.
Entendemen. Entendement. Entendimiento.
Entendedor. Entendedor. Entendedor.
Conoissensa. Conexensa.; Conocencia. (conocimiento)
Razonamen. Rahonament. Razonamiento.
Requeremen. Requiriment. Requerimiento.
Acertar. Acertar. Acertar.
Certificar. Certificar. Certificar.
* avec celle de l' objet donné en retour; 2°. en-
à combien poussez-vous l' enchère?” Dans les
*gar, calafatar, caramida, n' ont aucun rapport
signé spécialement un genre de délit dont les
§. XIII.
*ndement, littérature, etc.
Port. It. Fr.
* Linguaggio. Langage.
* Aringare. Haranguer.
* Aringa. Harangue.
* Gergo. Jargon.
* Parlamento. Parlement.
* Parlatore. Parleur.
* Studiare. Étudier.
* Accentuare. Accentuer.
* Grido. Cri.
* Grida. Cride, crie.
* Gritadore. Crière, crieur.
* Gridare. Crier.
* Disdire. Dédire.
* Contradittorio. Contradictoire.
* Disputa. Dispute.
* Sofisticare. Sophistiquer.
* Pensare. Penser.
* Pensamento. Pensement.
* Avviso. Avis.
* Avvisare. Aviser.
* Intendimento. Entendement.
* Intenditore. Entendeur.
* Conoscenza. Connoissance.
* Ragionamento. Raisonnement.
* Richiedimento. Requèrement.
* Accertare. Acerter.
* Certificare. Certifier.
Troub. Cat. Esp.
Sabi. Sabi. Sabio.
(N. E. el catalán post Pompeyo Fabra, unos 100 años más tarde, intenta diferenciarse todo lo posible del castellano y de la lengua matriz, romance, occitano; por eso escriben ahora savi y no sabi, con b, que viene de la p de sapientem y variantes; canvi y no cambi, etc.)
Sabieza. Sabiesa. Sabieza.
Doctrinar. Endoctrinar. Doctrinar.
Doctrinador. Doctrinayre. Doctrinador.
Doctrinal. Doctrinal. Doctrinal.
Ensenhar. Ensenyar. Enseñar.
Trobar. Trobar. Trovar.
Trobaire, trobador. Trobador. Trovator. (trobador, poeta)
Maestria. Mestria. Maestría.
Cansoneta. Cansoneta. Chanzoneta. (cancioncita)
Romansar. Romansar. Romanzar. (arromanzar)
Rima. Rima. Rima.
Rimar. Rimar. Rimar.
Novelha. Novella. Novela. (nueva)
Cobla. Cobla. Copla.
Contar. Contar. Contar.
Conte. Compte. Cuento.
Contaire. Contador. Contador.
Glozar. Glosar. Glosar.
Enginhar. Enginyar. Engeñar. (ingeniar)
Aprendre. Aprehendrer. Aprender.
Desaprendre. Desapendrer. Desaprender.
Emprendre. Empendrer. Emprender.
(sic:)
Parmi les mots dont la formation mérite d' être remar-
substantif, harangue, et arengar, verbe, haranguer.
à une langue étrangère, et arenga a signifié harangus,
écouter, et de même arengar, verbe haranguer, ou
§. XIV.
jeux, amusements,
Troub. Cat. Esp.
Dansar. Dansar. Danzar.
Dansa. Dansa. Danza.
Bal. Ball. Baile.
§. XVII.
Titres, dignités, etc.
Port. It. Fr.
Senhioragem. Signoraggio. Seigneurage.
Senhoria. Signoria. Seigneurie.
Senhorear. Signoreggiare. Seignorier.
Armas. Arme. Armes, armoiries.
Castellão. Castellano. Châtelain.
Casar. Casare. Caser.
Casamento. Casamento. Casement.
Homenagem. Omaggio. Hommage.
Vassallo. Vassallo. Vassal.
Vassallagem. Vassallaggio. Vasselage.
Cesar. Cesare. César.
Soldão. Soldano. Soudan.
Sultão. Sultano. Sultan.
Ducado. Ducato. Duché.
Duqueza. Duchessa. Duchesse.
Marquez. Marchese. Marquis.
Marqueza. Marchesa. Marquise.
Condado. Contado. Comté.
Visconde. Visconte. Vicomte.
Viscondado. Viscontado. Vicomté.
Barão. Barone. Baron.
Baroneza. Baronessa. Baronesse.
Baronia. Baronia. Baronie.
Embaixador. Ambasciatore. Ambassadeur.
Embaixada. Ambasciata. Ambassade.
Marechal. Maresciallo. Maréchal.
Capitão. Capitano. Capitaine.
Bacharel. Baccelliere. Bachelier.
Nobreza. Nobilezza. Noblesse.
doute créés à mesure que les droits des seigneurs, les
des dignités et des titres commencèrent dans le moyen
et ceux même qui ont leur racine latine n' ont été formés
mots senhoratge, senhoria, senhoreiar, etc., etc.
§. XVIII.
législation civile et criminelle
Troub. Cat. Esp.
For. For. Fuero. (valenciano Fur, Furs)
Accort. Accord. Acuerdo.
Acordansa. Acordanza. Acordanza.
Acordar. Acordar. Acordar.
Desacordar. Desacordar. Desacordar.
Licenciar. Llicenciar. Licenciar.
Promessa. Promesa. Promesa.
Contractar. Contractar. Contratar.
Ordonnansa. Ordenansa. Ordenanza.
Ordenamen. Ordenament. Ordenamiento.
Citation. Citació. Citación.
Clam, reclam. Clam, reclam. Clamo, reclamo.
Prova. Proba. Prueba.
Comissari. Comisari. Comisario.
Autenticar. Autenticar. Autenticar.
Habilitar. Habilitar. Habilitar.
Averar. Averiguar. Averiguar.
Ratificar. Ratificar. Ratificar.
Privilegiar. Privilegiar. Privilegiar.
Heretar. Heretar. Heredar.
Desheretar. Desheretar. Desheredar.
Envestitura. Investidura. Envestidura. (investidura)
Nullitat. Nullitat. Nulidad.
Annular. Anullar. Anular.
Legista. Legista. Legista.
Justiciar. Justiciar. Justiciar.
Jutjamen. Jutjament. Juzgamiento.
Justicier. Justicier. Justiciero.
Sentenciar. Sentenciar. Sentenciar.
Penar. Penar. Penar.
Esmenda. Emena. Enmienda.
Fustigar. Fustigar. Fustigar.
§. XVIII.
procédures, crimes, délits, fraudes, etc.
Port. It. Fr.
Foro. Foro. For.
Acordo. Accordo. Accord.
Acordança. Accordanza. Accordance.
Acordar. Accordare. Accorder.
Desacordar. Disaccordare. Désaccorder.
Licenciar. Licenziare. Licencier.
Promessa. Promessa. Promesse.
Contratar. Contrattare. Contracter.
Ordenança. Ordinanza. Ordonnance.
Ordenamento. Ordinamento. Ordenement.
Citação. Citazione. Citation.
Reclamo. Richiamo. Claim, reclaim.
Prova. Prova. Preuve.
Commissario. Commissario. Commissaire.
Authenticar. Autenticare. Authentiquer.
Habilitar. Abilitare. Habiliter.
Averiguar. Avverare. Avérer.
Ratificar. Ratificare. Ratifier.
Privilegiar. Privilegiare. Privilégier.
Herdar. Eredare. Hériter.
Desherdar. Diseredare. Déshériter.
Investidura. Investitura. Investiture.
Nullidade. Nullità. Nullité.
Annullar. Annullare. Annuler.
Assassino. Assassino. Assassin.
Legista. Legista. Légiste.
Justiçar. Giustiziare. Justicier.
Julgamento. Giudicamento. Jugement.
Justiceiro. Giustiziere. Justicier.
Sentenziar. Sentenziare. Sentencier.
Penar. Penare. Peiner.
Emenda. Emenda. Amende.
Fustigar. Frustare. Fustiger.
Troub. Cat. Esp.
Castic. Castig. Castigo.
Castiador. Castigador. Castigador.
Tormentar. Tormentar. Tormentar.
Decolacio. Decollació. Degollación.
Confrontacio. Confrontació. Confrontación.
Confrontar. Confrontar. Confrontar.
Ultratge. Ultratge. Ultraje.
Tort. Tort. Tuerto.
Diffamacio. Diffamació. Difamación.
Maltractar. Maltractar. Maltratar.
Raubar. Robar. Robar.
Raubador. Robador. Robador.
Abusar. Abusar. Abusar.
Dampnificar. Dampnificar. Damnificar.
Les mots qui précèdent donneraient lieu à di*
surprenant que la langue latine, qui a fourni à la ro*
exprimer l' action, le droit d' hériter ou de déshé*
*tar, desheretar; 2.° je remarque plusieurs autres
du moins très utiles à la langue; justiciar, sente *
§. XIX.
armes, guerre, comba*
Troub. Cat. Esp.
Alabarda. Alabarda. Alabarda.
Flecha. Fletxa. Flecha.
Dart. Dard. Dardo.
Lanseta. Llanceta. Lanceta.
Lansada. Llansada. Lanzada.
Lansar. Llansar. Lanzar.
Peirier. Pedrer. Pedrero.
Mina. Mina. Mina.
Minar. Minar. Minar.
Corredor. Corredor. Corredor.
Port. It. Fr.
Castigo. Castigo. Chasti.
Castigador. Castigatore. Castiere.
Tormentar. Tormentare. Tourmenter.
Degollação. Decollazione. Décollation.
Confrontação. Confrontazione. Confrontation
Confrontar. Confrontare. Confronter.
Ultraje. Oltraggio. Oltrage.
Torto. Torto. Tort.
Diffamação. Diffamazione. Diffamation.
Maltratar. Maltrattare. Maltraiter.
Roubar. Rubare. Rober.
Abusar. Abusare. Abuser.
Danificar. Dannificare. Dampnisier.
observations, je me borne aux suivantes: 1°. n' est-il pas
haeres, substantif, héritier, n' eut pas de verbes pour
il a fallu que les langues néolatines se donnassent here-
qui, dérivés de substantifs latins, étaient nécessaires, ou
penar, tormentar, confrontar, damnificar, adulterar.
§. XIX.
Bataille, tournois, etc.
Port. It. Fr.
Alabarda. Alabarda. Hallebarde.
Frecha. Freccia. Flèche.
Dardo. Dardo. Dard.
Lanceta. Lancetta. Lancette.
Lançada. Lanciata. Lançade.
Lançar. Lanciare. Lancer.
Pedreiro. Petrero. Pierrier.
Mina. Mina. Mine.
Minar. Minare. Miner.
Corredor. Corridore. Coureur.
Troub. Cat. Esp.
Guardar. Guardar. Guardar.
Garda. Guarda. Guarda.
Gardian. Guardiá. Guardián.
Gardador. Guardador. Guardador.
Angarda. Avantguarda. Avanguarda. (vanguardia)
Reiregarda. Retraguarda. Retaguarda. (retaguardia)
Esgardar. Esgnardar. Esguardar.
Guerra. Guerra. Guerra.
Guerrer. Guerrer. Guerrero.
Guerreiador. Guerrejador. Guerreador.
Guerreiar. Guerrejar. Guerrear.
Defendedor. Defenedor. Defendedor.
Banda. Banda. Banda.
Guida, guia. Guia. Guía.
Guidaire, guiador; Guiador. Guiador.
Guidar. Guiar. Guiar.
Desfiar. Desafiar. Desafiar.
Fortalessa. Fortalesa. Fortaleza.
Contrafort. Contrafort. Contrafuerte.
Scarmussa. Escaramussa. Escaramuza.
Assetiar. Assetjar. Asediar.
Assalt, assaut. Assalt. Asalto.
Assaliador. Assaltador. Asaltador.
Assautar. Assaltar. Asaltar.
Afrontar. Afrontar. Afrontar.
Sac. Saco. Saco.
Pilatge. Pillatge. Pillaje.
Plagar. Plagar. Plagar. (herir, llagar)
Ensanglentar. Ensagrentar. Ensagrentar. (ensangrentar)
Gastar. Gastar. Gastar. (gastadores)
Desarmar. Desarmar. Desarmar.
Colp. Colp. Golpe.
Signalar. Senyalar. Señalar.
Signal. Senyal. Señal.
Arson. Arsó. Arzón.
Coirassa. Cuyraça. Coraza.
Cota. Cota. Cota. (de malla)
Arnes. Arnes. Arnés.
Port. It. Fr.
Guardar. Guardare. Garder.
Guarda. Guardia. Garde.
Guardião. Guardiano. Gardien.
Guardador. Guardatore. Gardeur.
Vanguarda. Vanguardia. Avant-garde.
Retaguarda. Retroguardia. Arrière-garde.
Esguardar. Sgardare. Esgarder.
Guerra. Guerra. Guerre.
Guerreiro. Guerriero. Guerrier.
Guerreador. Guerreggiatore. Guerroyeur.
Guerrear. Guerreggiare. Guerroyer.
Defendedor. Difenditore. Défendeur.
Banda. Banda. Bande.
Guia. Guida. Guide.
Guiador. Guidatore. Guieres.
Guiar. Guidare. Guider.
Desafiar. Sfidare. Desfier.
Fortaleza. Fortezza. Forteresse.
Contraforte. Contrafforte. Contrefort.
Escaramuça. Scaramuccia. Escarmouche.
Assediar. Assediare. Assegier.
Assalto. Assalto. Assaut.
Assaltador. Assalitore. Assailleur.
Assaltar. Assaltare. Asalter.
Affrontar. Affrontare. Affronter.
Saque. Sacco. Sac, saccage.
Pilhagem. Piglio. Pillage.
Chagar. Piagare. Plaier. (plaie)
Ensanguentar. Insanguinare. Ensanglanter.
Gastar. Guastare. Gaster.
Desarmar. Disarmare. Désarmer.
Golpe. Colpo. Coup.
Sinalar. Segnalare. Signaler.
Sinal. Segnale. Signal.
Arção. Arcione. Arçon.
Couraça. Corazza. Cuirasse.
Cota. Cotta. Cotte de mailles.
Arnez. Arnese. Harnois.
Troub. Cat. Esp.
Artilleria. Artilleria. Artillería.
Garnir. Guarnir. Guarnir.
Garnimen. Guarniment. Guarnimiento.
Garnison. Garnison. Guarnición.
Fugir. Fugir. Fugir. (huir)
Tregua. Tregua. Tregua.
Escampar. Escapar. Escapar.
Pressa. Pressa. Priesa. (prisa)
Presa. Presa. Presa.
Pres. Pres. Preso.
Prezonier. Presoner. Prisionero.
Conquistar. Conquistar. Conquistar.
Preservacio. Preservació. Preservación.
Tornei. Tornetj. Torneo.
Torneiar. Tornejar. Tornear.
Justa. Justa. Justa.
Justar. Justar. Justar.
Justador. Justador. Justador.
Ajustar. Ajustar. Ajustar.
Ajustamen. Ajustament. Ajustamiento.
Brandir. Brandir. Brandir.
On trouve ici divers mots relatifs à la guerre, *
mina, etc.
§. XX.
religion, croyances
Troub. Cat. Esp.
Celestial. Celestial. Celestial.
Cathezizar. Catequisar. Catequizar.
Canonizar. Canonisar. Canonizar.
Canonizacio. Canonisació. Canonización.
Canonista. Canonista. Canonista.
Preguiera. Preguiera. Pregaria. (plegaria)
Confessar. Confessar. Confesar.
Vodar. Votar. Votar.
Capa. Capa. Capa.
Port. It. Fr.
Artilheria. Artiglieria. Artillerie.
Guarnecer. Guarnire. Garnir.
Guarnecimento. Guarnimento. Garnement.
Guarnição. Guarnigione. Garnison.
Fugir. Fuggire. Fuir.
Tregoa. Tregua. Trève.
Escapar. Scampare. Eschapper. (échapper)
Pressa. Pressa. Presse.
Preza. Presa. Prise.
Prisão. Prigione. Prison, pris.
Prisioneiro. Prigioniere. Prisonnier.
Conquistar. Conquistare. Conquester.
Preservação. Preservazione. Préservation.
Torneyo. Torneo. Tournoi.
Tornear. Torneare. Tournoyer.
Justa. Giostra. Jouste.
Jostar. Giostare. Jouster.
Justador. Giostratore. Jousteur.
Ajustar. Aggiustare. Ajouster.
Ajustamento. Aggiustamento. Ajustement.
Brandir. Brandire. Brandir.
dérivés du latin: alabarda, flecha, dart, peirier,
§. XX.
superstitions, etc.
Port. It. Fr.
Celestial. Celestiale. Celestial.
Catequizar. Catechizzare. Catéchiser.
Canonizar. Canonizzare. Canoniser.
Canonização. Canonizzazione. Canonisation.
Canonista. Canonista. Canoniste.
Pregaria. Preghiera. Prière.
Confessar. Confessare. Confesser.
Votar. Votare. Vouer.
Capa. Cappa. Cape.
Troub. Cat. Esp.
Capelan. Capellá. Capellán.
Capelania. Capellania. Capellanía.
Cathedral. Catedral. Catedral.
Festa Festa . Fiesta.
Festejar. Festejar. Festejar.
Solemnisar. Solemnisar. Solemnizar.
Septuagesima. Septuagesima. Septuagésima.
Relicari. Reliquiari. Relicario.
Corporal. Corporal. Corporal.
Crucific. Crucifix. Crucifixo. (crucifijo)
Crucificar. Crucificar. Crucificar.
Prestre. Preste. Preste.
Sacristan. Sagristá. Sacristán.
Monge. Monjo. Monje.
Bedel. Bedell. Bedel.
Campanier. Campaner. Campanero.
Tonsurar. Tonsurar. Tonsurar.
Clercia. Clerecia. Clerecía.
Martiriar. Martirisar. Martirizar.
Penitencial. Penitencial. Penitencial.
Tomba. Tomba. Tumba.
Resuscitar. Resuscitar. Resucitar.
Descreire. Descreurer. Descreer.
Endiablar. Endiablar. Endiablar.
Paganisme. Paganisme. Paganismo.
Idolatrar. Idolatrar. Idolatrar.
Destin. Destino. (destí) Destino.
Fada. Fada. Hada.
Fadar. Fadar. Hadar.
Azar. Azar. Azar.
Ce paragraphe, relatif à la religion, aux croy
mots dont la racine est latine; il est pourtant *
substantif latin fatum, et que de ce dernier mot
fadar, verbe, fée, féer.
Port. It. Fr.
Capellão. Cappellano. Capelan.
Capellania. Cappellania. Chapellenie.
Cathedral. Cattedrale. Cathédral.
Festa. Festa. Feste. (fête)
Festejar. Festeggiare. Festoyer.
Solemnisar. Solennizzare. Solemniser.
Septuagesima. Settuagesima. Septuagésime.
Relicario. Reliquiario. Reliquaire.
Corporal. Corporale. Corporal.
Crucifixo. Crocifisso. Crucifix.
Crucificar. Crocificare. Crucifier.
Preste. Prete. Prêtre.
Sacristão. Sagrestano. Sacristain.
Monge. Monaco. Moine.
Bedel. Bidello. Bedeau.
Campainhero. Campanajo. Campanier.
Tonsurar. Tonsurare. Tonsurer.
Clerezia. Chiericia. Clergie.
Martirisar. Martirizzare. Martiriser.
Penitencial. Penitenziale. Pénitentiel.
Tumba. Tomba. Tombe.
Resuscitar. Risuscitare. Ressusciter.
Descrer. Discredere. Décroire.
Endiabrar. Indiavolare. Endiabler.
Paganismo. Paganesmo. Paganisme.
Idolatrar. Idolatrare. Idolâtrer.
Destino. Destino. Destin.
Fada. Fata. Fée.
Fadar. Fatare. Féer.
Azar. Azzardo. Hazard.
aux superstitions, offre nécessairement beaucoup de
*quable que le substantif roman, destin, ait remplacé le
dérivés pour les langues néolatines fada, substantif,
Le grand nombre et l' identité de ces rapports (1), dans les six langues néolatines, ne laisseront plus de doute sur l' origine commune de ces langues, sur l' existence d' un type primitif. (2)
(1) Si je l' avais cru nécessaire, plusieurs autres exemples, que je n' ai pas cités, et qu' on trouvera parmi les divers articles du Lexique roman, auraient été classés dans ces paragraphes; d' ailleurs je n' ai indiqué que des mots appartenant aux six langues néolatines; j'ai renoncé à ceux qui se rencontrent seulement dans cinq, dans quatre de ces langues, etc.
(2) Il faudrait ici de longs développements pour rappeler les différentes modifications que chacune des langues néolatines a, selon son caractère et ses besoins, imposées à plusieurs des mots de la romane primitive: je me borne à quelques unes des principales.
Catalan. - Cette langue, comme celle des troubadours, supprime souvent le N final des substantifs et des adjectifs, surtout quand ils ne sont pas dérivés du latin, et la voyelle, qui précédait immédiatement ce N supprimé, est presque toujours marquée d' un accent aigu: anciá, plé, camí, caní, falcó, dejú, etc., etc. Quelquefois le catalan ajoute l' Y final à des mots terminés en AN, afan, engan, etc., afany, engany; il supprime aussi en certains mots le D intérieur: manamen pour mandamen, recomanar, pour recomandar.
Espagnol. - Cette langue place ordinairement un I avant l' E dans l' intérieur des mots: mandamento, mandamiento, change l' O intérieur en UE, cor, cuer, dona, dueña, porta, puerta. Quand deux mêmes consonnes se trouvent dans l' intérieur d' un mot, souvent l' espagnol n' en conserve qu' une.
Portugais. - La langue portugaise supprime souvent le L de l' intérieur des mots: filar, fiar; celo, ceo; salude, saude; ala, aa, color, dolor, côr, dôr: l' accent circonflexe avertit de la suppression d' un O. Elle change le PL en CH; plaga, chaga (esp. llaga), et supprime parfois le N placé avant la voyelle finale dans les mots, comme plano, chao; pleno, cheo (esp. lleno). Elle remplace de même le L intérieur des mots par le R:
claro, craro; obligar, obrigar; change l' AU roman en OU: aur, ouro.
Le M est souvent substitué au N final: commum, jardim; et ce M final est quelquefois ajouté à des mots terminés en i: mi, outrosi, mim, outrosim, etc., etc.
Italien. - La langue italienne rejette, comme une aspérité, la prononciation de deux consonnes différentes qui se suivent dans un mot, et, par euphonie, elle substitue à l' une la répétition de l' autre:
obviare, ovviare; acto, pacto: atto, patto. On trouve quelques exceptions pour des mots qui ont intérieurement lt, assaltare, oltraggio, etc. Elle a pris l' I au lieu de l' E, dans la préposition di, et dans les augments de, re, qui alors sont changés en di, ri, etc.
Français. - Voyez, pour les changements de l' A roman primitif en E, les Observations sur le Roman de Rou, p. 6-12.
Pour les verbes surtout, le français supprima tres souvent la consonne intérieure du mot latin ou roman; en voici quelques exemples:
Latin. Troubadours. Français.
Licare Licar Lier
Laudare Lauzar Louer
Mutare Mudar Muer
Sudare Suzar Suer.
Et ainsi des mots: crier, châtier, nouer, convier, marier, prier, plier, publier, mendier, saluer, nier, jouer, éternuer, etc, etc.
Troubadours. Français. Troubadours. Français.
Traucar Trouer Assegurar Asseurer.
Fadar Féer Agradar Agréer.
Je donne ici cet aperçu de quelques unes des modifications de mots
faites par les langues néolatines, parce que ces changements mêmes
concourent à prouver l' identité primitive de ces mots, que chacune de ces langues, en se détachant de la romane rustique, modifia d' après son caractère particulier.
Je crois inutile d' avertir que les voyelles euphoniques, ajoutées par quelques langues néolatines à la fin des mots primitifs romans, doivent étre comptées comme de simples modifications.
J' espère donner ailleurs des développements philologiques qui démontreront que chacune de ces langues a remanié les mots primitifs d' après un système régulier et constant.
Il me reste à résumer mon travail, en choisissant dans ces langues plusieurs désinences identiques de divers substantifs, adjectifs et verbes.
Le rapprochement de ces nombreuses flexions offrira une nouvelle preuve de la réalité du type commun, et surtout il révélera, à la curiosité des philologues, le mécanisme simple et constant qui, dans ces six langues nouvelles, a marqué, d' une empreinte spécialement uniforme, une aussi grande quantité de mots, les uns entièrement étrangers à la langue latine, les autres modifiés de cette langue par la seule adoption de la racine, et par la substitution d' une désinence nouvelle et commune.
Tableau de diverses désinences de mots romans.
Ce tableau présentera successivement quelques uns des substantifs, adjectifs et verbes romans qui n' ont pas été dérivés du latin, ou qui, en conservant la racine latine, ont changé la désinence,
§. Ier.
Choix de divers substantifs que les six langues néolatines n' ont pas empruntés au latin.
A.
Ac. Sac. (1: Saccagement.) Ada. Bugada, fada.
Ala. Bala, sala. Alda. Falda.
Alha. Talha. An. Afan.
Anc. Banc, flanc. Anda. Banda, guirlanda.
Ian. Gardian, rufian. Anh. Gazanh.
Oan. Cordoan. Uan. Guan.
Andra. Calandra. Ansa. Dansa, pansa.
Ar. Azar. Arc. Marc, parc.
Arca. Barca. Arda. Garda, alabarda.
Ardia. Coardia. Arga. Farga.
Arra. Barra. Art. Dart, bastart.
Asa. Brasa. Assa. Cassa, bagassa.
At, m. Barat, at. At, f. Dyaphanitat.
Ata. Barata, sabata. Atge. Bagatge.
E.
Ec. Bec. Echa. Flecha.
Eda. Seda. Egua. Tregua.
El. Martel, fardel. Ela. Gabela.
Elh. Batelh. Elha. Botelha.
En. Palafren, abaissamen. Enda. Benda.
Engua. Arengua. Era. Galera.
Erc. Alberc. Erla. Perla.
Erra. Guerra, barrera. Es. Arnes.
Esta. Foresta. Eta. Lanseta.
Eza. Baisseza.
I.
I. Alcali. Ic. Pic.
Icle. Cicle. Ida. Brida, caramida, crida.
Ier. Brasier. Iga. Botiga.
Il. Baril. Ila. Fila.
In. Camin, jardin, assassin. Ina. Mina.
Is. Vernis. Isa. Camisa.
Ison. Garnison. Ista. Lista.
Uit. Bruit.
O.
O. Lato, girgo. Oana. Doana.
Oart. Balloart. Oc. Boc.
Ofa. Cofa. Oga. Droga.
Ola. Bola. Ota. Cota.
Olp. Colp. On. Baston, boton.
Op. Galop. Dor. Trobador, cassador.
Orra. Borra. Osc. Bosc.
Ost. Cost. Ot. Trot.
Ota. Cota, bota.
U.
Uida. Guida. Uisa. Guisa.
Ur. Azur. Ussa. Scarmussa.
§. II.
Choix de divers substantifs dont les six langues néolatines ont emprunté la racine au latin, et ont changé la désinence.
A.
Latin. Roman. Latin. Roman.
Ac. Saccus. Sac. Ada. Piper. Pebrada.
Caballus. Cavalcada.
Diurnus. Jornada.
Adaria. Pratum. Pradaria. Agre. Vinum acre. Vinagre.
Aire. Trobar. Trobaire. Airia. Barba. Barbairia.
Al. Casa. Casal. Alc. Giro falco. Gerfalc. (girfalc)
Alh. Batuere. Batalh. Alha. Batuere. Batalha.
Oalha. Victus. Vitoalha. Alt. Salire. Assalt.
Am. Clamare. Reclam. An. Panis. Compan.
Civitas. Ciutadan. Ana. Capere. Cabana.
Fons. Fontana. Anda. Via, victus. Vianda.
Anha. Mons. Montanha. Ania. Capella. Capellania.
Ansa. Corda. Acordansa. Us. Usansa.
Simulare. Semblansa. Appa. Caput. Cappa.
Ar. Baccalaureus. Bacalar. Pila. Pilar.
Ara. Clarus. Clara. Aria. Caballus. Cavalaria.
Arga. Currus. Carga. As. Passus. Compas.
Assa. Corium. Coirassa. Ast. Contrastare. Contrast.
At, m. Batuere. Debat. Dux. Ducat.
At, f. Bellus. Beltat. Amicitia. Amistat.
Ata. Datum. Data.
Atge. Via. Viatge; Ultra. Ultratge; Persona. Personatge. Us. Usatge.
Aza. Basis. Baza.
E.
Edor. Batuere. Batedor. Corre. Corredor.
Ei. Tornare. Tornei. Eira. Ripa. Ribeira.
Manus. Maneira.
Iera. Lavare. Lavandiera
Eit. Profectus. Profeit. El. Dominus. Donzel.
Elha. Cornix. Cornelha. Novus. Novelha.
Domina. Donzella. Men. Salvatio. Salvamen.
Punctum. Apuntamen. Casa. Casamen.
Nasci. Nayssemen. Via. Desviamen.
Crescere. Creissemen. Movere. Movimen.
Encia. Carere. Carencia. Enda. Facere. Fazenda.
Tendere. Tenda. Enh. Dignari. Desdenh.
Er. Placere. Plaser. Era. Pyrus. Pera.
Primum ver. Primavera. Ercia. Clericus. Clercia.
Erta. Coopertus. Cuberta. Es. Prehendere. Pres.
Essa. Dux. Duguessa. Fort. Fortalessa.
Est. Praestatio. Prest. Esta. Festum. Festa.
Estia. Carere. Carestia. Et. Clarus. Claret.
Saccus. Saquet. Eta. Viola. Violeta.
Eza. Altus. Alteza. Ezza. Asper. Asprezza.
Grandis. Grandezza.
I.
I. Caput. Capitani. Electuarium. Lectuari.
Ic. Castigare. Castic. Ieg. Desiderium. Desieg.
Ier. Barba. Barbier. Prehendere. Presonier.
Iera. Carrus. Carriera. Uiera. Precari. Preguiera.
In. Destinare. Destin. Ina. Mare. Marina.
Inta. Quintus. Quinta. Is. Visus. Avis.
Issa. Pel. Pelissa. Ista. Lex. Legista.
Canon. Canonista. Visus. Vista.
It. Quiritare. Crit. Cabra (capra). Cabrit.
O.
Obla. Copula. Cobla. Odi. Custos. Custodi.
Omba. Tumulus. Tomba. Oms. Vicecomes. Viscoms.
Ompra. Comparatio. Compra. Ompte. Computus. Compte.
On. Corda. Cordon. Oncha. Punctum. Poncha.
Onstra. Monstrare. Monstra. Ontra. Contra. Encontra.
Opa. Cupa. Copa. Io. Indiscretus. Indiscretio.
Ion. Campus. Campion. Or. Forum. For.
Ora. Morari. Demora. Oria. Senior. Senhoria.
Ors. Succurrere. Socors. Ort. Corda. Accort.
Tortus. Tort. Otja. Locare. Lotja.
Ova. Probatio. Prova. (N. E. lógico proba)
U.
Uda. Adjutorium. Ajuda. Ueit. Bis coctus. Biscueit.
Uga. Testudo. Tartuga. Uilla. Acutus. Aguilla.
Unta. Jungere. Junta. Ura. Caballus. Cavalcadura.
Cingere. Centura. Venir. Aventura.
Cooperire. Cubertura. Urier. Venir. Aventurier.
Uta. Disputatio. Disputa.
Je me suis presque toujours borné à rapporter un seul exemple, quand j' aurais pu indiquer un très grand nombre de substantifs romans formés par le même mécanisme grammatical. Je n' ai voulu ici que constater le
fait primitif.
§. III.
Choix fait, parmi les six langues néolatines, de quelques adjectifs empruntés à des langues étrangères.
A.
Anc. Blanc. Art. Coart.
As. Bas. At. Malvat.
Au. Brau.
E.
Es. Cortes, descortes. Elh. Velh, vermelh.
I.
In. Mesquin.
§. IV.
Choix de divers adjectifs qui, dans les six langues néolatines, ont tiré leur racine du latin, et ont pris une désinence particulière.
A.
Latin. Roman. Latin. Roman.
Al. Brutus. Brutal. Campus. Campal.
Paternus. Paternal. Fraternus. Fraternal.
Cor. Cordial. Diurnus. Jornal.
Lex. Desleal. An. Antiquus. Ancian.
At. Astrum. Desastrat. Atge. Silva. Salvatge.
E.
El. Bellus. Bel.
Est. Praestò. Prest. Honestus. Deshonest.
I.
I. Nesciens (ne + sciens). Nesci. Sapiens. Sabi.
Ori. Contradictor. Contradictori. Finis. Fin.
O.
Os. Acetum. Acetos. Cor. Coratjos.
Crassus. Gros. Trabalh. Trabalhos.
U.
Iu. Discursus. Discursiu. Excessus. Excessiu.
Unitus. Unitiu. Uch. Astrum. Desastruch.
Ut. Barbatus. Barbut. Membrosus. Membrut.
Villosus. Velut. (N. E. como Guifré, Wifredo pilós)
§. V.
Choix de verbes en AR qui existent dans les six langues romanes, et dont le latin n' a pas fourni la racine.
(N. E. me parece que Raynouard aquí falla como una escopeta de feria.)
A.
Abaissar. Abotonar. Abrasar.
Acaptar. Afanar. Albergar.
Anar. Angoissar. Aplanar.
Arengar. Atrapar.
B.
Baissar. Balansar. Ballar.
Bastar. Bendar. Bernicar.
Blanqueiar. Botar. Botonar.
Bramar. Brillar. Bufar.
C.
Calar. Caminar. Cassar.
Comensar. Costar.
D.
Dansar. Demarchar. Derocar.
E.
Embarcar. Embarrar. Encaminar.
Esgardar. Estirar.
F.
Fadar. Forregiar.
G.
Galaupar. Guardar. Guerreiar.
Guidar.
L.
Lansar. Listar.
M.
Mancar. Marcar. Martellar.
Minar.
P.
Picar.
R.
Retirar. Rimar. Robar.
Romansar.
T.
Talhar. Tirar. Tocar.
Tombar. Trabalhar. Trabucar.
Trovar.
V.
Varar.
§. VI.
Choix de verbes des six langues néolatines *que empruntant seulement leur racine aux mots latins, ont pris la terminaison en AR.
A.
Abrassar. Accentuar. Acerar.
Acertar. Acordar. Acostar.
Acostumar. Acumpanhar. (acompanhar) Afaitar.
Afinar. Afrontar. Agradar.
Agusar. Ajustar. Alinhar.
Alumnar. Annular. Aplanar.
Apontar. Argentar. Assaborar.
Assautar. Atisar. Autenticar.
Aventurar. Averar. Aviar.
B.
Baisar. Balansar. Banhar.
Batalhar.
C.
Cambiar. Canonisar. Caponar.
Cardar. Casar. Cathezizar.
Cavalcar. Certificar. Clavelar.
Confinar. Confrontar. Contar.
Contrariar. Cridar.
D.
Damnificar. Deissoterrar. Desacordar.
Desamar. Desarmar. Descargar.
Descarnar. Descaussar. Descavalcar.
Desferrar. Desfidar. Desfigurar.
Desfilar. Desheretar. Desmembrar.
Desnaturar. Destrempar. Desviar.
Diversifiar. Doctrinar.
E.
Embasmar. Emplegar. Enamorar.
Encargar. Encarnar. Encavalcar.
Encontrar. Endiablar. Enfornar.
Enginhar. Enparentar. Ensanglentar.
Ensenhar. Enviar.
F.
Ferrar. Festejar. Filar.
Forsar. Fustigar.
G.
Gastar. Glosar.
H.
Habilitar. Heretar.
I.
Idolatrar.
J.
Justar. Justiciar.
L.
Lardar. Licenciar. Limitar.
M.
Maltraitar. Maneiar. Martiriar.
Mescabar. Murar.
O.
Obviar.
P.
Parlar. Pasturgar. Pelar.
Penar. Plagar. Plasmar.
Pratiquar. Privilegiar. Puiar.
R.
Raisfinar. Ratificar. Rectificar.
Recular. Retornar. Rigar.
S.
Saborar. Senhoreiar. Sentenciar.
Signalar. Sobredaurar. Solemnisar.
T.
Tonsurar. Tormentar. Torneiar.
Trespassar. Trillar.
V.
Ventar. Verdeiar. Virar.
§. VII.
Choix de verbes qui, dans les six langues néolatines, ont abandonné les conjugaisons latines en I, ERE, IRE, etc. pour prendre la conjugaison romane AR.
Latin. Roman. Latin. Roman.
Abuti. Abusar. Assidere. Assetiar.
Calefacere. Calfar. Colere. Cultivar.
Confiteri. Confessar. Contrahere. Contractar.
Crucifigere. Crucificar. Debere. Endeptar.
Deserere. Desertar. Dulcescere. Adolzar.
Miscere. Mesclar. Nivere. Nevar.
Oblivisci. Oblidar. Rapere. Raubar.
Rectum facere. Rectificar. Resurgere. Resuscitar.
Studere. Estudiar. Tremere. Tremblar.
Uti. Usar. Vovere. Volar