Mostrando las entradas para la consulta Uisel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Uisel ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Ebles de Signe, - évêque de Clermont

Ebles de Signe. Une tenson. Il répond à la question propose Guillaume Gasmar:

Guilem Gaimar, quan li deptor
Mi van apres tot jorn seguen,
L' uns me tira, l' autre me pren,
E m' apelon baratador;
Ieu volgr' esser mortz ses parlar,
Qu' ieu no m' aus en plassa baisar,
Ni vestir bos draps de color,
Quar hom no m ve que sa lengua no m traia,
E s' ieu d' amor trac mal, be s tanh que m plaia.
N Eble cauzetz.

Millot, III, 405. Papon, II, 463.

Ebles d' Uisel. Trois tensons, dans une desquelles il dit à Gui d' Uisel:
Gu', ie us part mon escien
Un joc don serez conquis,
En qal cuidatz q' om moris...
Que tota una nuoit d' avenz
Jacsez ab lei don es gaiz,
O us tengues us dels Algais
En lega lo terz d' un dia;
Chausez qal volriaz mais.
Gu' ie us.

Et dans une autre:
En Gui, digaz laqal penriaz vos,
E non mentez, sitot vos faiz feignenz,
Capa de pers un mes denant avenz,
E grans osas afaitadas ab ros
Tro a kalenda maia,
O tot l' estiu dona cortesa e gaia?...
En Gui digaz.
Nostrad. 100. Crescimbeni, 71. Bastero, 82. Millot, III, 1.

Ecuyer de l' Isle. Une pièce qui commence ainsi:
Lonja sazo ai estat vas amor
Humils e francx et ai fach son coman
En tot cant puesc, et anc per nulh afan
Que ieu sofris ni per nulha dolor...

Ay! com cugey fos dins d' aital color
Com semblet al semblan,
Et en aissi com es sa beutat gran
Ni com val mais, gardes mai sa onor;
En aissi com es de jenser paratge,
Agues en si mais de retenemen,
Et en aissi com es de bel estatge,
Contra son pretz temes far falhimen.
Lonja sazo.
Millot, III, 398. Papon, III, 462.


Elias de Barjols, t. III. Quatorze pièces.
N Elias de Barjols si fo d' Agenes, d' un castel que a nom Perols. Fils fo d' un mercadier, e cantet meils de negun home que fos en aquella sazon.

E fetz se joglars; et accompaingnet se com un autre joglar que avia nom Olivier, et aneron lonc temps per cortz. El coms Anfos de Proensa si los retenc ab se, e det lor moillers a Barjols e terra: e per so los clamavan

N Elias et Olivier de Barjols. En Elias s' enamoret de la comtessa ma dompna Carsenda, moiller del comte, quant el fo mortz en Cesilia, e fes d' elleis suas cansos bellas e bonas tant quant ella visquet. Et el s' en anet rendre al hospital de Saint Beneic d' Avignon; e la definet.
En atretal esperansa
Cum selh que cassa e no pren,
M' aura tengut lonjamen
Amors, que m dona e m' estrai;
Et ieu quo 'l joguaire fai,
Que sec juec perdut e 'l te,
Sec mon dan e fug el be.
En atretal.
Nostrad. 33. Crescimbeni, 18. Bastero, 82. Millot, I, 378. Papon, II, 279. Hist. Litt. XIV, 38. P. Occ. 38.

Elias Cairels, t. III et IV.
Elias Cairels si fo de Sarlat, d' un borc de Peiregorc, et era laboraire d' aur e d' argen, e deseignaire d' armas: e fetz se joglar. Mal cantava e mal trobava, e mal violava e peich parlava; e ben escrivia motz e sons. En Romania stet lonc temps; e quant el s' en parti, si s' en tornet a Sarlat, e lai el moric.
Une autre biographie le présente au contraire comme fort habile:

Sap be letras e fo molt sotils en trobar et en tot quant el volc far ni dir.

E serquet la maior part de terra habitzada, e pel desdeing qu' el avia dels baros e del segle, no fo tant grazitz com la soa obra valia.
Qui saubes dar tan bon cosselh denan
Quo fai apres, quan lo damnatg' es pres,
Ja negus homs no fora sobrepres.
E doncx per que s' en vai negus tarzan
Ni eslonhan d' aquelh senhor servir
Que volc per nos mort e pena sufrir?
Per so no s deu hom tarzar de ben faire,
Qu' apres la mort lo cosselh no val guaire. (N. E. leo après)


Guaire no val quant hom a pres lo dan,
E de lur dan faire son ben apres
Li comt' e 'l rey e 'l baron e 'l marques,
Que l' us l' autre s' aucis en guerreyan.
Aissi faran crestiantatz perir;
E degran mielhs Turcx e Paias aucir
E recobrar lo dreiturier repaire,
Iherusalem, e conquistar lo Cayre.


Qu' al Cayre son Arabitz e Persan,
Guarditz e Turcx de paor entrepres;
Et anc pays tan leu no fon conques
Cum selh fora, quar tug se van doptan,
Qu' en lor sortz an trobat, senes falhir,
Que crestias devon sobr' els venir
E la terra conquistar e 'l repaire;
E 'l termes es vengutz, al mieu veiaire.
Veiaire m' es que negus no sap tan
De gen parlar, que retraire pogues
Las grans honors, las riquezas ni 'ls bes
Que auran silh que de lai passaran...
Qui saubes.

Dans une tenson avec Isabelle sa dame, il répond entre autres:
Domn' Ysabell', en refreitor
Non estei anc matin ni ser,
Mas vos n' auretz oimais lezer,
Qu' en breu temps perdretz la color.
Estier mon grat, mi faitz dir vilania;
Et ai mentit, qu' ieu non crei qu' el mon sia
Domna tant pros ni ab beutat tan gran
Com vos avetz, per qu' ieu i hai agut dan.
N Elias Cairel.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, I, 378. P. Occ. 108.


Elias Fonsalada.
N Elias Fonsalada si fo de Bargairac, del evesquat de Peiregorc. Bels hom fo molt de la persona, e fo fils d' un borges que se fes joglar: En Elias fo joglars atressi; no bon trobaire mas noellaire fo; e saup ben estar entre la gen.
Dans une de ses pièces il dit:
Ja no gabarai los Bretos,
Qu' atressi m vauc cum ilh muzan,
E conosc qu' ieu fas d' un dan dos,
Quar tan li sui fis ses enjan;
S' ie m part de lieys, e que faray?
E si remanh, tan pauc o say;
Ben l' amav' ier, huey l' am dos tans,
Aissi s vay doblan mos talans.
De bon luec.
Bastero, 82. Crescimbeni, 184. Millot, III, 398. P. Occ. 366.

Elias d' Uisel, t. IV.
Elias d' Uisel si avia un castel que avia nom Casluz, paubre en paubreira de blat e de vin; e quan cavalier ni bon ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen, et en loc de gran cozes lor dizia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. En Gauselms si 'l respondet a 'N Elias, recordan la paubreira del castel e de lui. E si 'n fetz aquesta cobla:
Ben auria obs pans e vis, etc.
Elias d' Uisel respondet a la cobla d' En Gauselm faidit:

Gauselm, ieu meseis garentis
Que non ai d' aver gran largor,
Que non taing que vos desmentis;
S' ieu sui paubres, vos avetz pro argen,
A Guilelma la pro e la valen,
Jensor pareil non a de lai la mar
A lei de soudadera e de joglar.
Bastero, 82. Millot, III, 1.

Eschileta. Couplet en réponse à Guigo de Cabanas:
Guigo, donan sai que conquier
Rics hom pretz e fina valor
Ab qu' el dos faitz si' ab honor
De cel qui 'l da e cel qu' el quier,
Quar dos mal datz desabriza
Valor e prez e 'ls mendiza;
Qu' autretan fai qui dona follamen
Com a bon prez qui dona d' avinen.

Esperdut. Dans une pièce il dit à sa dame:
De vos domna, en cui bon pretz s' autreya
Pro serai ricx, si denhatz aculhir
Qu' ieu clam merce en mas chansos jasse,
E si no us play, no m fassatz autre be.
Lo dezirier.

Les vers suivants sont tirés d' un sirvente contre le seigneur Lombric:
Lo pecchaz es tan desplazens
Qu' el fai en luoc de drudas druz,
Et es a sa cort ben vengutz,
Tant fort l' es aquel juocs plazens;
Qu' il n' es privaz
E 'n sufre en patz
Sas voluntatz;
Et autr' om natz
Non pot dos datz
De lui traire.
Qui non diria.
Millot, III, 399.

Esquilha. Tenson avec Jozi, ou Ozi, auquel il propose:
Jozi, diatz, vos qu' es homs entendens,
Si la bela, que us fai voler amors,
Tramet per vos e us vol fayre secors
Que us colc ab se, mas vielha senes dens
Trobaretz lai per aital covenensa,
Que lo i faretz una vetz ses falhensa
Ades enans que 'l bela s colc' ab vos,
O al partir, cal penretz d' aquest dos?
Jozi diatz vos.
Millot, III, 399.

L' évêque de Bazas. Une pièce dans laquelle il fait ainsi le portrait de sa dame:
Bella dompn' ab cors plazen,
Triat col grans de la flor,
Am eu del mon la genzor,
Qe negun ab leis no s pren:
Oilz de falcon trait de muda,
Boca rien per ben dir,
E 'l cor plus dolz per sentir
C' un prims ranzans sus car nuda.
Cor poder saber.

L' évêque de Clermont. Voyez le Dauphin d' Auvergne.
Dans un sirvente adressé à Pierre de Maensac, il dit:
Peire de Maensac, ges lo reis no seria
Tan savis com hom di, s' el el sout retenia
Cavallier cui sos cors trai mais a joglaria
Q' a valor ni a sen ni a cavalaria,
E s' anc jorn vos i tenc, fetz o per cortesia...

Escondre ben deu el, quan dis qu' el rei seguia,
Qu' el no 'l sec ni no 'l pot s' a pe non o fazia;
E qui caval non a mentres que guerra sia
No m sembla ges n' agues, quan guerra non seria;
E cavallier d' a pe qui mal ditz ni feonia
Non deu estar en sout, si tromba non avia.
Peire de Maensac.
Millot, 1, 303.

martes, 10 de octubre de 2023

Gui d' Uisel, Ussèl, Ussel

Gui d' Uisel.

Gui d' Uisel, Ussèl, Ussel


I.


Anc no cugey que m desplagues amors,

Ni m tornes tan ad enuech ni a fays,

Quar manthas vetz ab me mezeis m' irays

Quar anc un jorn dezirei sas dolors;

Mas ieu cum folhs cujava fos honors,

Quar amava leyalmen ses bauzia;

Mas ara vey qu' en amar no m valria

Re menhs d' amor, per qu' ieu d' amar mi lays.


De totz mestiers es dessemblad' amors,

Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays,

Qu' ab pauc de be fay los folhs ricx e guays,

E 'l profiegz es totz dels gualiadors,

Per que m sembla qu' amar sia folhors;

Doncx be mi suy entendutz en folia,

Qu' anc ses amor no saubi viur' un dia,

Ni anc ses ben tan de mal hom non trays.


Pero, si fos aitals cum sol amors,

Non dic ieu ges que la valgues nulhs jays,

Qu' ilh lonhava de cossirs e d' esmays

Silh qu' eron sieu, e 'ls teni' en doussors;

Pueys era pretz e largueza et honors,

Essenhamens, sabers e cortezia;

Que baisset tot quan falset drudaria,

E sinon tot, al menhs areire s trays.


Mas era es aitals tornad' amors

Qu' ans que sapchan quals es pros ni savays,

Volon amar las dompnas ab essays,

Per que camjon plus soven amadors;

Et esta piegz us usatges qu' es sors,

Que ses amor pot hom aver amia;

Non dirai plus, per que quar mielhs chastia,

Quant o ditz gen amicx, que quan s' irays.


Mas empero sitot m' a mort amors,

Si m dey tener qu' en trop dir no m' eslays,

Que ben leu er alcun amans verays

Cui seria mos castiars languors;

Et a fin drut deu hom faire socors,

E non blasmar tan cum sec dreita via,

Quar tot son dig e son afar perdria,

Entro s' amors per si mezeissa s bays.


E s' amors val, ylh val per Na Maria,

On es beutatz e cortezi' e jays.


II.


Ges de chantar no m falh cor ni razos,

Ni m falh sabers, si chans m' era grazitz;

Mas ieu era vas amor tan falhitz,

Per qu' ai estat marritz e cossiros;

E pus fagz m' es del falhimen perdos,

Deserenan mi coven a chantar,

Pus en mi dons puesc a totz jorns trobar

Novelh sen, novelha valor,

E beutat plus fina e maior.


Tan son plazens e bellas sas faissos

De lieis qu' ieu am, e bel parlars chauzitz,

Que quan la vei me cug far yssernitz;

Et ieu m' espert on plus m' a belh respos,

E de paor vau fenhen ochaizos,

Com s' ieu era vengutz per autre afar,

E tot aisso ven me per sobramar;

Que ja no m feira tal paor,

Si no m vengues de fin' amor.


Totz temps serai de preyar temeros;

Sabetz per que? quar sui d' amar arditz:

Quar miels quier hom un don quant es petitz,

No fai un gran don tug son enveyos;

E per aisso quar es tan rics lo dos,

Sitot lo m vuelh, ieu non l' aus demandar;

Pero be sai, s' elha lo m volgues dar,

Qu' ieu agra del mon la melhor,

Et elha 'l pus fin amador.


Ab meynhs de be me pogra far joyos,

Mas no m' en es tan de joy escaritz,

Ni non lo 'lh quier que non seri' auzitz,

Mas parli m' en quar en sui cobeytos;

Q' uzatges es d' ome qu' es amoros,

Quan plus non pot, se deleyt en parlar;

Et ieu sivals, pus al re non puesc far,

Ten mi lo parlar ad honor,

Mas paor mi fan parlador.


Sivals aitan dirai en mas chansos

Totz sos fins pretz es de fin joy guarnitz,

Se i fos merces qu' es de totz bes razitz;

Mas en lieys falh, et ieu volgra que y fos,

Quar trop hi ai gran dan manthas sazos;

Et enquer m' es plus greu a sufertar

Qu' om en mi dons puesca ren esmendar:

Mas ja no 'lh calgra esmendador,

S' agues merce de ma dolor.


Don' Alazaitz, d' aitan vos faitz lauzar

A tot lo mon, c' a mi non cal parlar;

Mas ja dieus no m don ben d' amor,

S' ieu non am pus bell' e melhor.



III.


L' autre jorn, cost' una via,

Auzi cantar un pastor

Una chanson que dizia:

“Mort m' an semblan traydor!” 

E quant el vi que venia,

Salh en pes per far m' onor,

E ditz: “Dieus sal mo senhor,

Qu' er ai trobat ses bauzia

Leyal amic celador,

A cui m' aus clamar d' amor.” 


E quant ieu vi qu' el volia

Far de s' amia clamor,

Ieu li dis, ans que plus dia,

Que sofr' en patz sa dolor,

Q' ieu l' am, e ges no volria

Fezes de son mal peior

Per dig de lauzenjador:

Qui ben ama ben castia,

E qui conorta folhor

Vol qu' om la fassa maior.


El pastre, qu' el mal sentia,

Tornet son cantar en plor,

E ditz: “Mout ai gran feunia,

Quar vos aug castiador,

Vos que dig avetz manh dia

Mal de donas e d' amor,

Per qu' ieu sui en gran error:

Ar sai que ver ditz Maria,

Quant ie 'l dis que cantador

Son leugier e camjador.” 


“Er auiatz tan gran feunia,

Fi m' ieu, d' aquest parlador,

Que quant ieu 'lh mostri la via

D' esser franc e sofridor,

M' apelhet de leujairia;

Mas ieu say sufrir aor

Tan que, quan prenc deshonor,

Dic que servit o avia;

Et apella m peccador,

Quan totz lo peccatz es lor.” 


Ab tan vi venir s' amia,

Lo pastor de culhir flor,

E viratz li tota via

Camjar paraula e color.

“Bella, si anc jorn fos mia

Ses par d' autre preyador,

Er no us quier autra ricor,

Mas del tort qu' ieu vos avia

Par vencuda e d' amor,

Tro que la m fassatz maior.” 


Elha respon al pastor

Que 'lh es sa leyals amia,

E feira 'lh semblan d' amor,

Si no li fos per paor.


Et ieu qu' era sols ab lor, 

Quan vi qu' enuey lor fazia, 

Laissiey lieys a l' amador, 

Parti m d' elhs, e tinc alhor.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Gui_d%27Ussel

Gui d'Ussel, d'Ussèl, or d'Uisel (fl. 1195–1209) was a troubadour from the Limousin. Twenty of his poems survive: eight cansos, two pastorelas, two coblas, and eight tensos, several with his relatives and including a partimen with Maria de Ventadorn. Four of his cansos melodies remain.

According to his vida, Gui was the youngest of three sons of a wealthy noble family of the castle Ussel-sur-Sarzonne, northeast of Ventadorn. He and his brothers Ebles and Peire, as well as his cousin Elias, are all reputed troubadours and castellans of Ussel according to the author of the vida, who makes Gui himself a canon of Montferrand and Brioude in the diocese of Clermont. Among his relatives Gui was known for his cansos. The only confirmation of Gui's family from outside his vida is a reference to the brothers Guido and Eblo Usseli donating land to the abbey of Bonaigue. Gui's biographer believed him to have been in love with Malgarita, wife of Rainaut VI, viscount of Aubusson. He supposedly later fell in love with Guillemette de Comborn, wife of Dalfi d'Alvernha, and composed many songs about her. Gui spent almost his entire life in the Limousin and Auvergne, rarely travelling abroad.

Gui addresses several of his songs to Maria de Ventadorn (including the partimen) and makes reference to Peter II of Aragon in one which survives with a melody. The reference to Peter's queen in the song's razo puts the date of its composition in 1204 or later, after Peter's marriage to Marie of Montpellier. His vida records how Gui obeyed a papal injunction from Pierre de Castelnau to cease composing in 1209 and the fact that none of his poems can be reliably assigned later than that date and none mention the Albigensian Crusade, it is probable that Gui did indeed obey papal orders and cease writing.

Gui depicted as a knight in armour bearing a mace.

Gui's poetry to some measure imitates that of his contemporary Cadenet, whom he mentions in one piece. His melodies have something in common with those of Gaucelm Faidit, whom he may have met in Ventadorn. His melodies all stay within a minor tenth interval and use numerous thirds and traids, but never repeating phrases in the AAB form. His music is characterised by motivic variety and he has been praised for his "subtle and creative compositional faculty". The later troubadour Daude de Pradas referred to Gui in a tenso and his melody has given some indication that it may have been influenced by those of Gui.

Gui's works were reproduced in the anthology of Ferrarino Trogni da Ferrara.

lunes, 12 de agosto de 2024

Os - Ostra


Os, s. m., lat. os, os.

Non triaria pel ni os.

(chap. No triaría pell ni os.)

Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.

Je ne choisirais peau ni os. 

No i a mesolla ni os, 

Vena ni nervi que no 'l senta.

Roman de Jaufre, fol. 83. 

Il n'y a moelle ni os, veine ni nerf qui ne le sente.

E 'l gotamens de l' aygua dona partida de la duressa de las peiras als os.

Liv. de Sydrac, fol. 10. 

Et l' égouttement de l'eau donne aux os partie de la dureté des pierres.

Yeu sui hom e de carn e d' os. V. de S. Honorat. 

Je suis homme et de chair et d'os.

Par extens. Cuirassas...

Ab que cobron lor os. 

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala. 

Cuirasses... avec quoi ils couvrent leurs os.

CAT. Os. ESP. Hueso. PORT. IT. Osso. (chap. Os, ossos; osset, ossets.)

2. Ossa, Hosa, s. m., os, ossement.

Rom', als homes pecx 

Rozetz la carn e l' ossa.

Guillaume Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, aux hommes imbéciles vous rongez la chair et l' ossement.

Que on leves la caisa en que era la hosa de Josep.

Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 10.

Qu'on levât la caisse en quoi était l' ossement de Joseph.

CAT. Ossa. (chap. Ossamenta, ossamentes : los ossos.)

3. Ossos, adj., lat. osseus, osseux. 

Manja carn cauda et ossoza.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Mange chair chaude et osseuse.

ESP. Ososo (huesudo). PORT. Ossuoso. IT. Ossoso. 

(chap. Ossut, ossuts, ossuda, ossudes.)

4. Osseitat, s. f., osséité, qualité osseuse.

Per razo de lor nervositat et osseitat.

Eluc. de las propr., fol. 47.

A cause de leur nervosité et osséité.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

Osa, Oza, s. f., houseau, botte.

Voyez Denina, t. III, p. 43.

Grans osas afaitadas ab ros.

T. d' Ebles d' Uisel et de Gui d'Uisel: En Gui.

Grandes bottes embellies avec rouge. 

Gannacha e capa folrada

Et ozas de salabier.

Bertrand de Born: Rassa mes. 

Ganache et cape fourrée et bottes de peau velue. 

ANC. FR. Morchuflex chauça les hueses vermoiles... si se fist empereur.

Villehardouin, p. 89.

De cortes hoses ert hosez

Et Corte-hose ert apelez.

Roman de Rou, v. 14472.


Oscar, v., entailler, ébrécher.

Part. pas. fig. No y truep baron entier 

Qu' aya proeza acabada,

Qu' el mieg luoc non sia oscada,

O fracha en l' un cartier.

Bertrand de Born: Rassa mes. 

Je n'y trouve baron entier qui ait prouesse achevée, qui au milieu ne soit ebréchée ou rompue en l'un quartier.

ANC. FR. Avant que le saulcier mouille les écuelles...; et celles qui auront esté ochées ne doivent pas estre comptées le lendemain. 

Docum. de Philippe-le-Long. Martenne, Thes., t. I. col. 1363. 

CAT. Oscar. (chap. Trencá, tallá, chafá, rompre.)


Oscle, s. m., écrin.

Lhi don de mon oscle l' auria flor.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. I. 

Je lui donne de mon écrin la fleur d'or.

- Par ext. Douaire, présent de noces.

Quinse ciptat en oscle estier Proensa 

Lhi dara e Viana, Arle e Valensa.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 97. 

Lui donnera quinze cités en douaire outre Provence et Vienne, Arles et Valence. 

ANC. FR. Privileges... octroyés à fames, et à octroyer, soit par oscle, par douaire, par mariage, etc. Tit. de 1294. Du Cange, t. IV, col. 1407.

Il est vraisemblable que ce mot est venu d' osculum, pour désigner le droit d' épouse, le prix du baiser conjugal.


Ostar, v., ôter, tirer, retirer. 

Voyez Denina, t. III, p. 126. 

On hom plus n' ostaria

Guarnizos, 

Plus en seria enveyos.

Bertrand de Born: Cazutz sui. 

Où plus homme en ôterait d' ajustements, plus il en serait envieux.

Lo sanc de sus vos n' ostaretz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Le sang de dessus vous en ôterez. 

Fig. Aquest don osta tota ordura de l' arma. 

Ostan e derazigan d'arma los VII peccatz mortals.

V. et Vert. fol. 84 et 48.

Ce don ôte toute ordure de l'âme. 

Otent (ôtent) et arrachent de l'âme les sept péchés mortels. 

Fig. et moral. 

No los fasson ostar del bon prepausament. V. de S. Honorat. 

Ne les fassent ôter du bon propos. 

De solatz e de chansos, 

E de plazers far e dire 

Cugei ostar mon cossire.

Azemar le Noir: De solatz. 

D' entretiens et de chansons, et de faire et dire des plaisirs je faillis à retirer ma pensée.

- Diminuer, retrancher.

Non devem ren ostar ni mais metre. Gramm. provençal. 

Nous ne devons rien retrancher ni mettre davantage. 

Qui de Fabre volgues ostar 

La quarta letra, fora bo, 

Qu' adoncx lo pogratz apellar 

En Guillen fa be per razo.

Bernard d'Auriac: En Guillem. 

Qui de Fabre voudrait retrancher la quatrième lettre, (ce) serait bon, vu qu'alors vous pourriez l'appeler par raison le seigneur Guillaume fait-bien.

Part. pas. S' es de mi e de bon pretz ostada. 

T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m diguatz. 

Elle s'est de moi et de bon mérite séparée.

En prezensa us diran alcun plazer 

Et ostat vos, diran mal per ver

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

En présence ils vous diront aucun plaisir, et vous retiré, ils diront du mal en vérité

ANC. FR. Ne nus qui oste ne qui met. 

Se me faites de ci oster. 

Partenopex de Blois. Not. des Mss., t. IX, p. 19 et 22. 

Qui avoit ostet tel membre. Chronique de Cambrai.

2. Ostamen, s. m., retranchement.

Per ostamen de la derniera letra. Leys d'amors, fol. 60. 

Par retranchement de la dernière lettre.

3. Forostar, v., mettre dehors, chasser, exiler.

Part. pas. fig. Era fag Desonors tot qu' anc volc faire,

Qu' a forostada Honor de son paes.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Maintenant Déshonneur fait tout ce que oncques il voulut faire, vu qu'il a chassé Honneur de son pays.

(chap. Forostar, de fora + ostar, ôter, oster : foragitá, gitá fora, expulsá, exiliá; tamé vomitá.)


Ostiari, s. m., lat. ostiarius, portier.

Volia que premieramen fos ostiaris. Cat. dels apost. de Roma, fol. 29.

Il voulait que premièrement il fut portier.

CAT. Ostiari. ESP. IT. Ostiario. (chap. Ostiari : porté: eclesiástic que obríe y tancabe la iglesia, y la custodiabe. )


Ostra, s. f., lat. ostrea, huître.

De ostras, de thon. Carta Magalon.

D' huîtres, de thon.

CAT. ESP. PORT. Ostra. IT. Ostrica. (chap. ostra, ostres.)

jueves, 12 de octubre de 2023

XIV, Gui d' Uiselh, be m peza de vos,

XIV.


Gui d' Uiselh, be m peza de vos,

Quar vos etz laissatz de chantar,

E quar vos i volgra tornar:

Per que sabetz d' aitals razos,

Voill que m digatz si deu far engualmen 

Domna per drut, quan lo quier francamen, 

Com el per lieys tot quan tanh ad amor, 

Segon lo dreg que tenon l' amador.


Domna, Na Maria, tensos

E tot chant cuiava laissar;

Mas aoras non aus mudar

Qu' ieu no chant al vostre somos:

E respon vos de la domna breumen,

Que per son drut deu far comunalmen,

Com el per lieys, ses garda de ricor;

Qu' en dos amics non deu aver maior.


Gui, tot so don es cobeitos

Deu drutz ab merce demandar;

E domna deu l' o autreiar,

Mas ben deu esguardar sazos;

E 'l drutz deu far precx e comandamen,

Com per amigua e per domn' eissamen;

E domna deu a son drut far honor,

Com ad amic e no com a senhor.


Domna, sai dizen entre nos

Que, lai on domna vol amar,

Engualmen deu son drut honrar,

Quant engualmen son amoros:

E s' esdeve qu' ill l' am plus finamen,

Li dig e ill fag o devon far parven;

E s' a ves lieys fals cor ni trichador,

Ab bel semblan deu cobrir sa dolor.


Gui d' Uiselh, ges d' aitals razos

No son li drut al comensar;

Ans ditz cascus, quan vol preiar,

Mas junthas e de genolhos:

Domna, vulhatz que us serva humilmen

Com lo vostr' om; e s' ella enaissi 'l pren,

Ieu lo jutge per dreg a traydor,

Si s fai pariers e s det per servidor.


Domna, ben es plaitz vergonhos

Ad ops de domna razonar,

Que no tenha celui per par

Cui aura fag un cor de dos.

O vos diretz, e no us estara gen,

Qu' el drutz la deu amar plus leialmen;

O vos diretz qu' ill son par entre lor,

Que re no ill deu lo drutz mas per amor.


Gui d' Uisel et Marie de Ventadour.

Gui d' Uisel, Ussèl, Ussel

miércoles, 14 de febrero de 2024

Equitat - Equivalent

Equitat, s. f., lat. aequitatem, équité, droiture.

Equitatz non es autra cauza mays engaltat tota alinhada.

V. et Vert., fol. 60.

Équité n'est autre chose qu'égalité toute alignée. 

Segon bona equitat el deu esser punit. L'Arbre de Batalhas, fol. 172.

Selon bonne équité il doit être puni. 

CAT. Equitat. ESP. Equidad. PORT. Equidade. IT. Equità. (chap. equidat, igualdat.)

2. Iniquitat, Enequitat, s. f., lat. iniquitatem, iniquité, injustice. 

Creys lurs iniquitatz

Creyssen lurs possessios.

Fuster, Jordi Pujol, president, Generalitat, molt honorable; desfalc; Equitat

G. Riquier: Cristias.

Leur iniquité croît, croissant leurs possessions. 

Per que faill fes e sors enequitatz.

Giraud de Borneil: A l'honor. 

C'est pourquoi foi faillit et iniquité s'élève. 

ANC. FR. Si sunt li autre meins peneit 

Qui meins firent d'iniquiteit.

Marie de France, t. II, p. 479.

CAT. Iniquitat. ESP. Iniquidad. PORT. Iniquidade. IT. Iniquità.

(chap. Iniquidat, injustissia, desigualdat.)

3. Inic, Enic, adj., lat. iniquus, inique, injuste.

Las leys el destruissh antiquas et instituissh leys iniquas.

(chap. Ell destruíx les leys antigues e instituíx leys inicues, injustes.)

Eluc. de las propr., fol. 72.

Il détruit les lois antiques et institue lois iniques. 

Clergues, qui vos chauzic 

Ses fellon cor enic, 

En son comde falhic, 

Qu'anc peior gent no vic.

P. Cardinal: Li clerc.

Clercs, qui vous distingua sans perfide coeur inique, faillit en son compte, vu que oncques pire gent je ne vis. 

CAT. Inic. ESP. (inicuo) PORT. IT. Iniquo. (chap. inicuo, inicuos, inicua, inicues.)

4. Enequitozamen, adv., iniquement, injustement.

L'us me respos enequitozamen.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

L'un me répond iniquement. 

CAT. Iniquament. ESP. (inicuamente) PORT. IT. Iniquamente.

(chap. inícuamen, inicuo o inicua porten l'acento a la segona i, com inícuamen es esdrújula se fique tilde.)

5. Equatio, s. f., lat. aequatio, égalisation, équation.

Segon rectitut entro que sia possibla la equacio.

Segon que es possible per equacio e facilitat.

Trad. d'Albucasis, fol. 60 et 64. 

Selon rectitude jusqu'à ce que l'égalisation soit possible.

Selon qu'il est possible par égalisation et douceur. 

CAT. Equacio. ESP. (ecuación) Equacion. PORT. Equação. IT. Equazione.

(chap. Ecuassió, que porte un signo = de igual, igualassió. Aquí voréu perqué la siudat Igualada se trobe escrita de diferentes maneres, Egualada, Agualada.)

6. Agulacio, s. f., égalisation.

En la restauracio e agulacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 65.

En la restauration et égalisation.

ESP. Igualación. PORT. Igualação. IT. Agguagliazione.

7. Agular, v., égaliser.

Part. pas. Si possible es sia agulat.

Trad. d'Albucasis, fol. 37. 

S'il est possible qu'il soit égalisé.

IT. Agguagliare.

8. Egual, Engal, adj., lat. aequalis, égal, pareil.

Doas dompnas valens e pros 

Son engal de faits e de ditz, 

Engal de pretz e de joven. 

T. d'Armand et de B. de la Barthe: Bernart.

Deux dames vaillantes et distinguées sont égales de faits et de propos, égales de mérite et de jeunesse. 

Amors fay engal tota gen.

Deudes de Prades: Anc mais hom. 

Amour fait toute gent égale. 

Adv. En totz mestiers

Se tanh saber et art et us, 

Mas engal mens et engal pus 

Non pot hom triar ses saber.

R. Vidal de Besaudun: En aquel temps. 

En tous métiers il convient savoir et l'art et usage, mais on ne peut trier sans science également moins et également plus. 

Adv. comp. Ieu ill vuoill servir a totz jorns per engal.

(chap. Yo la vull serví tots los díes per igual, igualmén.)

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire. 

Je veux la servir toujours également.

Sol qu'ilh agues lo mille 

De la dolor fer' e mortal, 

Ben agram partit per egual.

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu. 

Seulement qu'elle eut le millième de la douleur cruelle et mortelle, nous aurions bien partagé également. 

Prép. Era s'en vai G. engalh soleilh.

Engal lo jorn en venguen sotz Puh Agut. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 86 et 79. 

Gérard s'en va maintenant à l'égal du soleil. 

Avec le jour ils en viennent sous Puy-Aigu. 

Prép. comp. S'en engal lei non ama sa honor. 

Sordel: Quant plus.

Si à l'égal d'elle je n'aime son honneur. 

CAT. Egual. ESP. PORT. Igual. IT. Eguale. (chap. igual, iguals; igualet, igualets, igualeta, igualetes; v. igualá: igualo, iguales, iguale, igualem o igualam, igualéu o igualáu, igualen; igualat, igualats, igualada, igualades; un faixó igualadet, uns bancals igualadets, una parada igualadeta, unes eres igualadetes.)

9. Engalament, Egalament, s. m., comparaison, égalité, égalisation.

Ab nuill home en terra non ac egalamentz.

P. de Corbiac: El nom de. 

Il n'eut comparaison avec aucun homme sur terre.

Une variante porte engalamens.

ANC. CAT. Igualament. ESP. Igualamiento. PORT. Igualamento. 

IT. Agguagliamento. (chap. igualamén, igualamens.)

10. Egualmen, Egalmen, Engualmen, adv., également.

Que egualmen fosson aman amat.

(chap. Que los amans foren amats igualmén.)

Deudes de Prades: Ben ay' amors.

Que les amants fussent aimés également.

Lai on domna vol amar, 

Engualmen deu son drut honrar, 

Quant engualmen son amoros. 

T. de M. de Ventadour et de G. d'Uisel: Gui d'Uisel. 

Là où dame veut aimer, elle doit également honorer son amant, quand ils sont également amoureux.

Ans, m' er semblan qu'els partam egalmens. 

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

Au contraire, il me semblera que nous les partagions également.

ANC. CAT. Egualment. ESP. PORT. Igualmente. IT. Egualmente. (chap. igualmén.)

11. Egaleza, s. f., égalité, façon, espèce.

Car o met la mortz en egaleza.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Car la mort le met en égalité.

Moble d'un' egaleza

Auran li pobr' e 'l manen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Les pauvres et les riches auront meuble d'une même espèce.

ANC. ESP. Igualeza.

12. Engaltat, s. f., lat. aequalitatem, égalité.

Equitatz non es autra cauza mays engaltat tota alinhada.

V. et Vert., fol. 60. 

Équité n'est autre chose qu'égalité toute alignée.

ANC. ESP.

Mandó que oviessen entre si bona egualdat.

Poema de Alexandre, cop. 1430.

CAT. Igualtat. ESP. MOD. Igualdad. PORT. Igualdade. IT. Ugualità.

(chap. Igualdat, igualdats.)

13. Egallansa, s. f., égalité. 

Aver per egallansa.

Cartulaire de Montpellier, fol. 59. 

Avoir par égalité.

ANC. ESP. Benedicta tu,

Honrada sin egualanza.

L' arcipreste de Hita, cop. 1636.

14. Eguansa, Esguansa, s. f., égalité.

Car non trobatz eguansa 

De beutat el mon ni par.

G. Faidit: Al semblan. 

Car vous ne trouvez au monde égalité de beauté ni pareille.

Quan m'en pren esmansa,

De beutat no us truep esguansa.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Quand il m'en prend estimation, je ne vous trouve égalité de beauté.

15. Eguar, Egar, Engar, Equar, v., lat. aequare, égaliser, égaler, mettre

de niveau.

Aissi fon partit et egat

En la cort del ver deu d'amor.

Richard de Tarascon: Ab tan de. 

Ainsi il fut divisé et égalisé dans la cour du vrai dieu d'amour.

Ab lieis non pot lauzor engar.

P. Bremond Ricas Novas: Be volgra.

Louange ne peut égaler avec elle. 

Una de pretz ab lieis no i s pot egar.

Arnaud Daniel: Sols sui que.

Une ne peut s'égaler de mérite avec elle.

Part. prés. L'autre apelam equant o egalhant. 

Eluc. de las propr., fol. 113. 

Nous appelons l'autre égalant ou égalisant.

ANC. ESP. La que yo mesé aun non es eguada. 

Poema del Cid, v. 3302.

16. Egalar, Engalhar, v., égaler, égaliser, comparer, équivaloir.

Egalar ab figura facha redondamentz. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Égaler avec une figure faite en rondeur. 

Par ben que sens li falha, 

Qui donas joves engalha 

Ab las vielhas.

Gavaudan le Vieux: Ara quan. 

Il paraît bien que le sens lui manque, à qui compare les dames jeunes avec les vieilles. 

Part. prés. L'autre apelam equant o egalhant. 

Eluc. de las propr., fol. 113. 

Nous appelons l'autre égalant ou égalisant.

ANC. ESP. Egualar non se podrian ningunas otras mercedes. 

L'arcipreste de Hita, cop. 656. 

CAT. Egualar, igualar. ESP. MOD. PORT. Igualar.

17. Desegal, adj., inégal.

N Aimeric, trop es affars desegals.

T. d'Aimeric de Peguilain et de G. Faidit: Gaucelm.

Seigneur Aimeri, l'affaire est trop inégale.

O per egals partz o per desegals.

Trad. du Code de Justinien, fol. 60.

Ou par égales portions ou par inégales.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Desigual. IT. Diseguale.

18. Deseguansa, s. f., inégalité, disproportion.

Per que l'amor torn' en deseguansa.

H. Brunet: Cortesament. Var.

C'est pourquoi l'amour tourne en disproportion.

19. Dezengaltat, s. f., inégalité, disproportion.

No y ha paritat, mas disparitat e dezengaltat.

Leys d'amors, fol. 118. 

Il n'y a pas parité, mais disparité et disproportion. 

CAT. Desigualtat. ESP. Desigualdad. PORT. Desigualdade. 

(chap. Desigualdat, desigualdats.)

20. Desegalar, v., être, rendre inégal. 

Part. pas. Aissi m par ben tals jocs desegalatz.

Lanfranc Cigala: Ges eu non.

Ainsi tel jeu me paraît bien rendu inégal.

21. Equipollen, Equipollent, adj., lat. aequipollentem, équipollent, équivalent.

Per causa... equipollen.

(chap. Per cosa... equivalén, que val igual, lo mateix; Aquí se pot sitá Pollensa, Pollença, Pollentia; Valensia, Valentia.)

Valensia, Valentia

 

Coutume de Saussignac, de 1319.

Pour chose... équipollente.

Subst. Adv. comp. N'y a tantas al equipolent.

Fors de Bearn, p. 1090. 

Il y en a tant à l'équivalent. 

CAT. Equipollent. ESP. Equipolente. PORT. IT. Equipollente.

22. Equivalent, adj., lat. aequivalentem, équivalent. 

Sobre equipollent e sobre equivalent a totas autras virtutz.

Eluc. de las propr., fol. 2.

Sur équipollent et sur équivalent à toutes autres vertus.

CAT. Equivalent. ESP. PORT. IT. Equivalente.

domingo, 12 de abril de 2026

Razo, Raso, Ratio, Raxio

Razo, Raso, Ratio, Raxio, s. f., lat. ratio, raison, sens, bon sens.

Voyez Ihre, Diss. alt., p. 243.

Razos destrui, razos bat, razos pen,

Per que val pauc razos ses chauzimen.

Pons de Capdueil: Us guais.

Raison détruit, raison bat, raison pend, c'est pourquoi vaut peu raison sans égard.

En aytals gens es morta razos, e vivon coma bestia.

(chap. En tals gens está morta la raó, y viuen com a besties; per ejemple, los catalanistes de la Ascuma de Calaseit.)

V. et Vert., fol. 31.

En de telles gens est morte raison, et elles vivent comme bête.

En tals gens está morta la raó, y viuen com a besties; per ejemple, los catalanistes de la Ascuma de Calaseit.

- Avis, motif, opportunité.

Ges d' aitals razos

No son li drut al comensar.

T. de Marie de Ventadour et de Gui d'Uisel: Gui.

Point de tels avis ne sont les amants au commencer.

Respondez mi par cal razon.

(chap. Respongueume per quína raó - motiu.)

T. de B. de Ventadour et de Peyrols: Peirols.

Répondez-moi par quel motif.

Loc. Doncx passem lay, que temps e razos es.

R. Gaucelm: Qui vol aver.

Donc passons là, vu qu'il est temps et opportunité.

Ar chant marritz, et ay en ben razo.

(chap. Ara canto triste, y ne tinc bona raó : bon motiu.)

B. Carbonel: S'ieu anc.

Maintenant je chante marri, et j'en ai bien raison.

- Raisonnement, argument, pourparler.

Lo Dalfins si respondet al rei Richart, en un autre sirventes, a totas las razos qu' En Richartz el avia razonat.

V. de Richard, roi d'Angleterre.

Le Dauphin ainsi répondit au roi Richard, dans un autre sirvente, à tous les arguments que le seigneur Richard lui avait exposés.

De totas aquestas razons fetz En Bertrans de Born lo sirventes.

V. de Bertrand de Born.

De tous ces arguments fit le seigneur Bertrand de Born le sirvente.

- Sujet, en parlant d'une composition littéraire.

Sap la razo e 'l vers lassar e faire

Si que autr' om no l' en pot un mot traire.

Marcabrus: Auiatz de chan.

Il sait le sujet et le vers entrelacer et faire de telle sorte qu'autre homme ne lui en peut un mot retirer.

- Propos, parole, langage.

Ieu n' aia tot lo pro

Et el la belha razo.

B. de Ventadour: Acossellatz.

Que j'en aie tout le profit et lui le beau langage.

Per que belha razos cara

Se pert.

P. Vidal: Sitot l'aura.

C'est pourquoi beau langage précieux se perd.

- Calcul, combinaison.

Segon la razon dels agurs.

V. de Bertrand de Born.

Selon le calcul des augures.

- Justice, légalité, garantie.

Pero be sai que dregz es e razos

Que selh qu' es francx, amoros e plazens

Sia plus braus d' autr' om e plus felos,

Quan no li val merces ni chauzimens.

Pons de Capdueil: Leials amicx.

Pourtant je sais bien que droit est et justice que celui qui est franc, amoureux et prévenant soit plus rude qu'autre homme et plus courroucé, quand ne lui vaut merci ni égard.

De totas es sebrada razos.

Si el non a singular razon.

Trad. du Code de Justinien, fol. 18 et 19.

De toutes est séparée raison.

S'il n'a pas particulière garantie. 

Loc. Ieu vos man e us recort 

Que vos deiatz razon rendre.

B. Zorgi: L' autr' ier quant.

Je vous mande et vous rappelle que vous deviez rendre raison.  

Ieu vos farai razo e dreg.

(chap. Yo vos (tos) faré raó y dret.)

Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

Je vous ferai raison et droit.

Adv. comp. Fresqu' e vermeilh' a razo.

Granet: Fin pretz. 

Fraîche et vermeille à plaisir.

De vos vueill que m respondaz 

S' o sabes a razo.

T. d'Aimeri et de Pierre du Puy: Peire del.

De vous je veux que vous me répondiez si vous le savez à propos.

A rason de IX florins per marc.

(chap. A raó de nou florins per marc.)

Rég. des États de Provence, 1401.

A raison de neuf florins par marc.

Atressi com per farguar

Es hom fabres per razo.

P. Cardinal: Atressi.

Pareillement comme pour forger on est forgeron nécessairement.

En aissi tres jorns paisetz lo

Non a esple, mai per razo.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Par ainsi trois jours nourrissez-le non avec excès, mais raisonnablement.

Eron cen per un per razo.

(chap. Ne eren a raó de sen per un; 100 - 1; un per sen, 1%.)

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Ils étaient cent pour un compte fait.

Voyez Rendre.

- Ration, portion, part.

Aysso es la lieura e la ratio que Dieus dona per cascun jorn a sos canorgues.

V. et Vert., fol. 43.

Ceci est la livraison et la ration que Dieu donne pour chaque jour à ses chanoines.

Tolgron lur la raxion. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 19.

Leur ôtèrent la ration.

CAT. Rahó. ESP. Razón. PORT. Razão. IT. Ragione. (chap. Raó, raons.)

2. Razonansa, s. f., observation, remontrance, réprimande.

Dona deu a autra far razonansa.

R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: No puesc.

Dame doit à une autre faire observation.

3. Razonamen, Rezonamen, s. m., raisonnement.

Non avetz ges de bon razonamen.

(chap. No teniu gens de bon raonamén; tú no tens; vosté no té.)

Gui d'Uisel: Be feira.

Vous n'avez point de bon raisonnement.

Grans mestiers m' es rezonamens.

Raimond de Miraval: Grans.

Grand besoin m'est (me fait) raisonnement.

- Reproche, réprimande, observation.

S' ieu per so vuelh far razonamen

A las domnas.

R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: No puesc.

Si pour cela je veux faire réprimande aux dames.

ANC. CAT. Rahonament. ESP. Razonamiento. PORT. Razoamento. 

IT. Ragionamento. (chap. Raonamén, raonamens : reprimenda, reprimendes, renec, renecs; reproche, reproches; observassió, observassions.)

4. Razonaire, Razonador, s. m., raisonneur, argumentateur, discuteur.

Guillem, de la vostra razo

No vueill esser razonaire.

T. de Blacas et de Guillaume de Saint-Gregori: Senher.

Guillaume, de votre argument je ne veux pas être discuteur.

Li advocat, so son li razonador del plait, non podon far garancia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28.

Les avocats, ce sont les argumentateurs du plaid, ne peuvent porter témoignage.

ESP. Razonador. IT. Ragionatore. (chap. Raonadó, raonadós, raonadora, raonadores; argumentadó, argumentadós, argumentadora, argumentadores; discutidó, discutidós, discutidora, discutidores.)

3. Razonable, adj., lat. rationabilem, raisonnable.

Mai que negunas creaturas razonablas. Liv. de Sydrac, fol. 10.

Plus que nulles créatures raisonnables.

Per causa razonabla. V. et Vert., fol. 20.

(chap. Per causa raonable.)

Pour cause raisonnable.

Ome era de gran bontat,

Razonable de veritat.

(chap. Home ere de gran bondat, raonable de verdat.)

V. de S. Alexis.

Il était homme de grande bonté, raisonnable en vérité.

CAT. Rahonable. ESP. Razonable. PORT. Razonavel, razoavel, rasoavel. 

IT. Razionabile. (chap. Raonable, raonables.)

6. Razonar, Rasonar, v., lat. ratiocinari, raisonner, expliquer, exposer, 

interpréter, argumenter.

Perdigons, en fol razonatz.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.

Perdigons, en fou vous raisonnez.

No m' en puesc razonar,

E sai que no m' es gen.

Pons de Capdueil: Qui per nesci.

Je ne m'en puis raisonner, et je sais qu'il ne m'est pas gentil.

Que degues sufrir que li vengues denan razonar la soa razo.

V. de Pons de Capdueil.

Qu'elle dût souffrir qu'il lui vint devant expliquer la sienne raison.

Si' ades totz pesseiatz,

Que sol no 'l laissetz razonar.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Qu'il soit incessamment tout mis en pièces, que seulement vous ne le laissiez argumenter.

- Vanter, prôner, célébrer.

Mon senher lo marques

Que quascus razona.

Fouquet de Romans: Far vuelh.

Mon seigneur le marquis que chacun vante.

Quals rasonatz ni tenetz per plus pros?

T. de Raimond de Miraval et de Bertrand: Bertran.

Quels prônez-vous et tenez-vous pour plus preux?

- Justifier, disculper.

Fetz una mespreison don hom no 'l deu razonar.

V. de Bertrand de Born.

Il fit une tromperie dont on ne le doit pas justifier.

No s' en podon razonar. V. et Vert., fol. 15.

Ne s'en peuvent pas justifier.

Huga la rasona, que l' avia accusada. V. de S. Honorat.

Huga la disculpe, qui l'avait accusée.

Manta gens me mal razona,

Quar ieu non chan plus soven.

Peyrols: Manta gens.

Mainte gent me justifie mal, parce que je ne chante pas plus souvent.

- Blâmer, accuser, réprimander, médire.

El mon, domna non razon ni n' apelh.

Bertrand de Born: Quan la novella.

Au monde, dame je ne blâme ni ne dénonce.

Quascus hom deu razonar son faire. (fraire, flare, frare, frère : de frater.)

R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: No puesc.

Chaque homme doit réprimander son frère.

Vos, cortes, que anatz

Per cortz, m' en razonatz.

Pierre de la Mula: Dels joglars.

Vous, courtois, qui allez par les cours, vous m'en blâmez.

Aitals reis deu portar croz e corona

De part son avi, don tot lo mon razona.

Giraud du Luc: Ges sitot.

Tel roi doit porter croix et couronne de part son aieul, dont tout le monde médit.

Artur Quintana i Font; Aitals reis deu portar croz e corona De part son avi, don tot lo mon razona

- Avouer. 

Leu troba perdos,

Qui gen sos tortz razona.

Germonde de Montpellier: Greu m'es.

Bientôt trouve pardon, qui gentiment ses torts avoue. 

Part. prés. Albert, no soi per aver razonaire,

Mas per los bes que i vei soi razonans.

T. d'Albert et du Moine: Monges.

Albert, je ne suis pas pour argent raisonneur, mais pour les biens que j'y vois je suis raisonnant. 

Part. pas. Car si fa falhizo,

Ja non er razonatz. 

G. Riquier: Al mieu semblan.

Car s'il fait faute, jamais il ne sera justifié.

On mays l' en a entervada,

Ades plus fort l' a razonada.

V. de S. Honorat.

Où plus il l'en a interrogée, toujours plus fort il l'a blâmée. 

CAT. Rahonar. ESP. Razonar. PORT. Razoar. IT. Ragionare. 

(chap. Raoná : raono, raones, raone, raonem o raonam, raonéu o raonáu, raonen; raonat, raonats, raonada, raonades; yo raonaré; yo raonaría; si yo raonara. Enraoná : parlá, charrá.)

7. Razonablament, Rasonablamen, Razonablamenz, adv., raisonnablement.

Per dialectica sai molt razonablamenz

Apauzar e respondre, e falsar argumenz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Par dialectique je sais moult raisonnablement exposer et répondre, et fausser arguments.

Natxo Sorolla Vidal; Per dialectica sai molt razonablamenz Apauzar e respondre, e falsar argumenz.

Lo juramen si deu entendre rasonablamen. Arbre de Batalhas, fol. 104.

(chap. Lo juramén se deu entendre raonablemen.)

Le serment se doit entendre raisonnablement.

CAT. Rahonablement. ESP. Razonablemente. PORT. Razoavelmente. 

IT. Ragionevolmente, ragionevolemente. (chap. Raonablemen.)

8. Rationatio, s. f., ratiocination, figure de rhétorique.

Rationatio, es cant hom demanda razo a se meteysh.

Leys d'amors, fol. 141.

Ratiocination, c'est quand on demande raison à soi-même.

9. Racional, Rational, adj., lat. rationalis, rationnel, raisonnable.

Volc far, per bontat pura,

Rational creatura.

Brev. d'amor, fol. 17.

Il voulut faire, par bonté pure, raisonnable créature.

Las autras rationals, si cum si, etc. Gramm. provençal.

Les autres rationnelles, ainsi comme si, etc.

Las causas sosmezas a liberal arbitre, cum so nostras cogitacios, o racionals operacios. Eluc. de las propr., fol. 11.

Les choses soumises à libéral arbitre, comme sont nos pensées, ou rationnelles opérations.

CAT. ESP. PORT. Racional. IT. Rationale. (chap. Rassional, rassionals; rassiossini, rassiossinis : capassidat de raoná, pensá, cavilá o cabilá.)

10. Raciocinacio, s. f., lat. ratiocinatio, raisonnement, argument.

Per que pauses aquella raciocinacio e regla. Trad. d'Albucasis, fol. 41.

Pour que tu poses ce raisonnement et règle.

CAT. Rociocinació (raciocinació). ESP. Raciocinación. PORT. Raciocinação. 

(chap. Rassiossinassió, rassiossinassions : raonamén, argumén.) 

Javier Giralt Latorre; Raciocinacio, s. f., lat. ratiocinatio, raisonnement, argument.

11. Arrazo, Arrason, s. f., raison, motif, cause.

Per arrazo del matrimoni. Cout. de Condom.

(chap. Per raó del matrimoni; motiu, causa.)

Par raison du mariage.

Per arrason de las causas dessus dictas.

Tit. de 1330, Bordeaux. Cab. Monteil.

Par raison des causes dessus dites.

- Tenson, dialogue.

Non valon re coblas ni arrazos 

Ni sirventes.

G. Magret: Non valon.

(chap. No valen res ni cobles ni raons ni sirventés.)

Ne valent rien couplets ni tensons ni sirventes.

12. Arrazonar, v., interpeller, requérir.

Vespazian, Sesar emperaire, arrazonet lo, e dis li.

Roman de la Prise de Jerusalem, fol. 8 bis.

Vespasien, César empereur, l'interpella, et lui dit.

(chap. Vespasiano, César emperadó, lo va interpelá (requerí) y li va di.)

El temps qu' om plus d' amar las arrazona.

Raimond de Miraval: Amors me fai.

Au temps que plus d'aimer on les requiert.

ANC. FR. Quant tuit furent assamblé, elle les araisonna.

Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 256.

Or me commença icelle à arraisonner.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 266.

Lors a aresonné le roi.

Roman du Renart, t. 1, p. 213.

Je l'araisonne, elle plainct et regrette.

Cl. Marot, t. II, p. 406.

ANC. CAT. Arrahonar. PORT. Arrazoar. (chap. Interpelá, requerí : interpelo, interpeles, interpele, interpelem o interpelam, interpeléu o interpeláu, interpelen; interpelat, interpelats, interpelada, interpelades; yo interpelaré; yo interpelaría; si yo interpelara.)

13. Desrazo, s. f., déraison.

Per que no m platz que nulha desrazos

Vos plasse en mi, quar no us ser' honransa.

G. Pierre de Cazals: Be m plagr' ueymais.

C'est pourquoi il ne me plaît pas que nulle déraison vous plaise en moi, car (ce) ne vous serait pas honneur.

Adv. comp. Mi fes tort a desrazo.

Gaubert, Moine de Puicibot: Uns jois.

Me fit tort à déraison (mal à propos).

IT. Disragione. (chap. Des + raó, desraó : fé mal aposta, a propósit.)

14. Enrazonar, v., raisonner, endoctriner, entretenir, questionner, instruire.

Cel qu' a bon cor de domna amar,

E la vai soven cortezar,

E non l' auza enrazonar, 

Feigneires es espaventatz.

Un Troubadour Anonyme: Domna vos.

Celui qui a bon coeur de dame aimer, et va souvent la courtiser, et ne l'ose questionner, est amant timide effrayé.

Part. pas. Enrazonatz e gent parlans. Brev. d'amor, fol. 2.

Endoctriné et gentiment parlant.

Subst. Ab los joios deu hom esser jauzens,

E gen parlans ab los enrazonatz.

H. Brunet: Cuendas razos.

Avec les joyeux on doit être gai, et gentiment parlant avec les instruits. 

CAT. Enrahonar. (chap. Enraoná signifique parlá, charrá, no adoctriná, cuestioná, instruí.)

Catanazis, catalanazis; Enrazonar, v., raisonner, endoctriner, entretenir, questionner, instruire.

15. Irrational, adj., lat. irrationalis, irrationnel, irraisonnable.

A cauza irrational, so es a cauza no razonabla.

(chap. A cosa irrassional, aixó es a cosa no rassional, raonable.)

Leys d'amors, fol. 59.

A chose irrationnelle, c'est-à-dire à chose non raisonnable.

CAT. ESP. PORT. Irracional. IT. Irrazionale. (chap. Irrassional, irrassionals.)