Mostrando las entradas para la consulta Ramón Mur ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Ramón Mur ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 1 de diciembre de 2018

fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses

Qui tos digue que lo chapurriau, mallorquí, valensiá són dialectes lo catalá idioma es fluixet en lingüística, un canalla o les dos coses.

Com, per ejemple, Ignacico Sorolla Vidal, sociolingüista, doctor, Arturico Quintanica y Fuentecica, Héctorcico Moret Coso, Ramón Sistac, Juaquinico Monclús de la Ascuma, Ludovico Raxadel, Carlitos Terés Bellés, lo pena de Marcel, Octavio Serret, Carlos Sancho Meix, etc ... 
Qui tos digue que lo chapurriau es dialecte y lo catalá idioma es fluixet en Lingüística, un canalla o les dos coses. Com, per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, sociolingüista , doctor y tot.

La distinsió entre llengua y dialecte se base normalmén mes en lo sossial y lo polític que en bases puramen lingüístiques. Per ejemple, diferéns variáns del chino son popularmen considerades com a dialectes, encara que los seus parláns no se poden entendre entre ells. Pero parláns de sueco y noruego, que están considerats com llengües separades, en general se poden entendre. 

IV.

Quan lo rius de la fontana
S' esclarzis, si cum far sol,
E par la flors aiglentina,
E 'l rossinholet el ram
Volt, e refranh, et aplana
Son dous chantar, e l' afina,
Dregz es qu' ieu lo mieu refranha.

Amors, de terra lonhdana,
Per vos tot lo cor mi dol;
E non puesc trobar metzina,
Tro venga 'l vostre reclam,
Ab maltrait d' amor doussana,
Dins vergier, o sotz cortina,
Ab dezirada companha.

Pus tot jorn m' en falh aizina,
No m meravilh s' ieu m' aflam;
Quar anc genser Crestiana
No fo, ni dieus non o vol,
Judea, ni Sarrazina.
Et es ben paisutz de manna
Qui de s' amor ren guazanha.

De dezir mos cors non fina
Vas selha res qu' ieu pus am,
E cre qu' el volers m' enguana
Si cobezeza la m tol.
Quar plus es ponhens d' espina
La dolors que per joy sana;
Don ja no vuelh qu' om mi planha.


Quan pensar m' en fai aizina
Adoncs la bays e l' acol;
Mas pueis torn en revolina,
Per que m n' espert e n' aflam;
Quar so que floris non grana:
Lo joy que mi n' atayna
Tot mos cujatz afaitanha.


Senes breu de parguamina,
Tramet lo vers en chantan,
En 
plana lengua romana,
A 'N Ugo Brun, per Filhol.
E sapcha gens Crestiana
Que totz Peiteus e Viana
S' esjau per lieys, e Guiana.

Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia


Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng. En entendre bastán alemán ya ne ting prou.

Arturo Quintana Font



Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela



Mes Ascuma

Mes Ascuma, Associació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix.


Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté

Octavio Serret, creu de San Jordi, un magnífic llibreté, alguna vegada pert la radera o del seu nom.


Ramón Sistac



Carlos Sancho Meix, de Valdeltormo



Francisco Serés



Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José

Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José



Alberto Sánchez Piñol



Tomás Bosque de La Codoñera



Chimo de Queretes, Juan Miguel Camps Joan





Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 


un idiota universitari, Virgili Ortiga

un idiota universitari, Virgili Ortiga


AVL, Antonio Ferrando Francés

AVL, lo IEC a Valensia, Antonio Ferrando Francés


Luis Raxadel

Luis Raxadel (Rajadell, catarro de Valderrobres)


Pompeyo



lo pena de Marcel

lo pena de Marcel, Marcel Pena, de lo reguer (proetarra dels bons).


raza, catalana, vasca


Temps de franja, Mario Sasot Escuer



Echenique lo argentino, motoretta per als amics

Echenique lo argentino, motoretta per als amics.


Lo neurótic de Fabregat

Lo neurótic de Fabregat


Jordi Pujol y José María Aznar, pacte del Majestic



Lo volat del cacao de la facao



ASCUMA y algúns dels ascumites



Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense

Juaquinico lo cohet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense


Héctor Moret Coso


Héctor Moret Coso, Mequinenza, Mequinensa, Miquinensa




Carlos Terés Bellés

Carlos Terés Bellés, llibre licantropía


Carlos Rallo, Celia Badet

Carlos Rallo Badet, Celia Badet


baturro com ell sol, Carlos Rallo Badet de Calaseit


Clarió


sábado, 3 de febrero de 2024

Lexique roman; Devi, Devin

Devi, Devin, s. m., lat. divinus, devin.

Jamais no m tenrai per devi.

Aimar de Rochaficha: No m lau de.

Jamais je ne me tiendrai pour devin.

Si vol entendre ni saber,

Coras ment ni coras ditz ver,

Que devis non l'aia mestier.

P. Cardinal: Anc no vi.

S'il veut entendre et savoir quand il ment et quand il dit vrai, que devin ne lui soit besoin.

ANC. CAT. Deví. ANC. ESP. Devino. ESP. MOD. Adivino. PORT. Adevinho. IT. Indovino. (chap. adivino, adivinos, adivina, adivines; v. adiviná: adivino, adivines, adivine, adivinem o adivinam, adivinéu o adivináu, adivinen; adivinat, adivinats, adivinada, adivinades. Tamé se diu: si la enserto la endevino.)

- Calomniateur, médisant.

Vuelh far cuydar

Als fals devis qu'alhors ai mon esper. 

Folquet de Romans: Meravil. 

Je veux faire croire aux faux calomniateurs que j'ai mon espoir ailleurs.

Selhs que tengratz per fis

Truep lauzengiers e devis.

Aimeri de Bellinoi: Ara m'agr' ops. 

Je trouve médisants et calomniateurs ceux que vous tiendriez pour honnêtes.

2. Devina, s. f., devineresse.

El anet cerquan per totas partz devins et devinas, si ella mais poiria tornar viva. V. de Guillaume de la Tour.

Il alla cherchant de toutes parts devins et devineresses, si elle pourrait jamais retourner vivante.

ANC. FR.

Ceste bonne devine avec son grand sçavoir.

Fait serment qu'elle peut les courages mouvoir.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 192. 

ANC. ESP. Divina. ESP. MOD. Adivina. PORT. Adevinha. IT. Indovina. (chap. adivina, adivines.)

3. Devinaire, Devinador, s. m., lat. divinator, devineur, médisant, calomniateur.

Els van dizen qu'amors torn en biays,

E d'autrui joi se fan devinador.

B. de Ventadour: Quan la fuelha. 

Ils vont disant que l'amour tourne en biais, et se font calomniateurs de la joie d'autrui. 

Pus de mon joy vertadier

Si fan aitan voluntier 

Devinador e parlier,

Envios e lauzengier.

Peyrols: Pus de mon.

Puisqu'ils se font aussi volontiers calomniateurs et parleurs, envieux et médisants de mon bonheur véritable.

ANC. FR. Ne ne crei devineors.

Roman de Rou, v. 12658. 

Un autre grand devinateur, sorcier et observateur des jours.

ANC. CAT. Devinador. ESP. Adivinador. PORT. Adevinhador. IT. Divinatore. (chap. Adivinadó, adivinadós, adivinadora, adivinadores.)

4. Divinatiu, adj., interprétatif, conjectural.

Sentencials... son... divinativas. Leys d'amors, fol. 26.

Les propositions... sont... interprétatives.

5. Divinacio, s. f., lat. divinatio, devination.

De divinacio et de sompnis.

Eluc. de las propr., fol. 112. 

De devination et de songes.

ESP. Adivinación. PORT. Adevinhação. IT. Divinazione. (chap. adivinassió, adivinassions.)

6. Devinatje, s. m., calomnie.

Iratz soi del devinatje.

P. Durand: D'un sirventes. 

Je suis irrité de la calomnie.

7. Devinalh, Devinail, s. m., prédiction, calomnie, médisance.

Com fora 'l ric

Si 'l devinail fes adimplir.

Giraud de Cabrière (Cabrera): Cabra joglar.

Comme il serait puissant s'il faisait accomplir la prédiction.

Mas per paor del devinalh.

A. Daniel: Canso don.

Mais par peur de la calomnie.

Loc. Cum sel que viu de devinalh.

Bernard de Venzenac: Iverns vay. 

Comme celui qui vit de médisance. 

ANC. FR. Ce sont adevinal d'enfant.

Fables et cont. anc., t. III, p. 125.

- Enigme, sorte de poésie.

So es devinalh...

So que clau obri 'l devinal.

Un troubadour anonyme: Sui e no suy.

C'est énigme... Ce que je ferme ouvre l'énigme.

ANC. CAT. Devinalh.

8. Devinalha, Devinailla, s. m., médisance, calomnie. 

Ja non er, per la lur devinalha,

Bona domna lais son amic coral.

G. Faidit: Pel messatgier.

Il ne sera jamais que, par leur médisance, une bonne dame abandonne son ami de coeur.

Lauzenga ni devinalha

D'envios no m cal temer.

Peyrols: Manta gens.

Il ne me convient de craindre médisance ni calomnie des envieux.

ANC. CAT. Devinalha. ANC. ESP. Adivinaja. IT. Divinaglia.

9. Devinansa, s. f., médisance, calomnie.

La devinansa

Qu'om ditz qu'ieu ai d'autr' amor benenansa.

Folquet de Marseille: Ja no i s cug.

La médisance qu'on dit que j'ai le bonheur d'un autre amour.

Dan no m tenha...

Lauzengiers ni devinansa.

G. Faidit: Jauzens en gran.

Ne me cause dommage... médisant ni calomnie.

ANC. ESP. Divinanza. ESP. MOD. Adivinanza.

10. Devinamen, s. m., médisance, calomnie.

Aquest razonamens

Es us devinamens.

Arnaud de Marueil: Razos es.

Ce raisonnement est une médisance.

Si 'l devinamen qu'om fai

No m'avengues a temer.

Peyrols: Quoras que.

S'il ne m'advenait à craindre la calomnie qu'on fait.

ANC. FR. Sous umbre desdites mensonges et adevinemens contre toute vérité.

Monstrelet, t. 1, fol. 197.

Là tent toz sos devinemenz,

Ses sorz e sis pramettemenz.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 30.

ANC. CAT. Endevinament. ESP. Adivinamiento. IT. Divinamento, indovinamento.

11. Devinar, v., lat. divinare, deviner, conjecturer.

Devinar de las causas que son a venir.

(chap. Adiviná les coses que han de vindre.)

Carta, Josep Tarradellas, La Vanguardia, 1981

L'Arbre de Batalhas, fol. 31.

Deviner des choses qui sont à venir.

So qu'ie us vuelh dir devinatz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.

Devinez ce que je veux vous dire.

Que devines o que disses

So que dins aquel ostal es.

Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

Qu'il devinât ou qu'il dît ce qui est dans cette maison.

Peire Roys saup devinar

Al prim qu'el vi jove reyaus,

Que dis no seria pros ni maus.

Bertrand de Born: Quan vei.

Pierre Roys sut conjecturer d'abord qu'il le vit jeune royal, vu qu'il dit qu'il ne serait ni preux ni méchant.

- Calomnier.

Substantiv.

Domna, per Dieu, no credatz lauzengiers,

Ni m tenga dan ab vos lo devinars.

Aimeri de Belmont: Ja n'er credutz.

(N. E. Estos dos versos los tendría que leer con atención el aragonés catalanista Ramón Mur, de Belmonte de San José, Belmont, Bellmunt, bello monte, etc. Tendría que saber de dónde viene el dialecto catalán que defiende como si fuese la lengua de su territorio.)

Ramón Mur

Dame, pour Dieu, ne croyez pas les médisants, et que le calomnier ne me tienne dommage avec vous.

Part. prés. Per mos digz a fort blasmamens

Devinans.

R. Vidal de Besaudun: Entr' el taur.

Médisant a fortement blâme par mes dits.

ANC. FR. Mors seule scet et adevine

Con cascuns est à droit proisiés.

Helinand: Vers sur la Mort.

ANC. CAT. Devinar. ANC. ESP. Divinar. ESP. MOD. Adivinar. PORT. Adevinhar. IT. Divinare, indovinare.

jueves, 11 de enero de 2018

Noms propis català

Si al teu DNI fique Carlos, no eres Carles. A España Carlos V, que se díe Karl al seu país, se díe Carlos, en latín Carolus.

Si yo me vull di Moncho, m'hay de cambiá lo nom al DNI, mentrestán siré Ramón, en tilde a la o, encara que tot deu me conegue com Moncho, en ch. Guimerá en tilde a la á.

Si escrius en castellá, España, Cataluña, Logroño, van en ñ
Si escrius en catalá, en ny
y si escrius en chapurriau, en ñ. 
Antigamén, la ñ ere nn, y después se va ficá la virgulilla.

Barcelona en chapurriau es Barselona, antigamén, Barcino, Barcinona, Barchinona, etc. No conserven Barcino ni Barcinona, pero Valderrobres en catalá te que sé Vall-de-Roures. Tot mol democrátic y sientífic, com sempre diuen. Uall de Roures ix an algún texto. 

Alguns ejemples de catalanistes que se cambien lo nom per a pareixe mes catalans:

Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla Vidal

Desideri Lombarte, Desiderio

Carles Sancho Meix, Carlos  

Carles Terès, Carlos Terés

Hèctor Moret, Héctor

Ramon Mur, Ramón Mur

Tomàs Bosque, Tomás Bosque

Josep Miquel Gràcia Zapater, José Miguel Gracia Zapater

Joan Lluïs Camps Juan, Juan Luis Camps Juan , ell no se cambie lo nom, atres lay cambien.

Màrio Sasot Escuer, Mario 

Fermí, Fermín

Quim Arrufat , Joaquín

Joaquim Montclús i Esteban, Joaquín o Juaquín Montclús o Monclús Esteban

Hipòlit Solé Llop, Hipólito , Pólit

Francesc Josep Celma Tafalla, Francisco José, de momén no se cambie lo nom.

Celia Antolín Bellés , no Bellès. 

Javier Arrufat Molinos no se cambie lo nom. Es de Monroch.

Josep Antoni Carrégalo Sancho, José Antonio

Francesc Xavier , Francisco Javier, Escudero y algún atre.

Aragonés:
 

Chuse Inazio Nabarro, José Ignacio Navarro o Nabarro



Viccionari, Llista de noms propis en català

http://www.idescat.cat/cat/poblacio/poblonomast.html

http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/cercador_de_noms

martes, 7 de marzo de 2017

Carlos o Carles Terés o Terés Bellés o Bellès



http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/licantropia-de-carles-teres-es-presente-al-liceo-dalcanyis

http://edicions1984.files.wordpress.com/2013/04/terc3a9s-alcanyis.jpg?w=584&h=866

Carles Terés Bellés, licantropia

PRESENTACIÓN LIBRO.

El jueves 25 de abril, a las 20 h, tendrá lugar en el LICEO presentación del libro “Licantropia”, premio Guillem Nicolau 2011 del Gobierno de Aragón.
El libro, escrito en el infecto dialecto catalán, empieza con la peripecia espeluznante que vive un misionero en las montañas del Alto Matarraña, en pleno s. XVIII. Ya en nuestros días, estos hechos interferirán irreversiblemente en la idílica vida de un urbanita afincado en el pequeño pueblo de La Pobla de Llobosa.
El libro, que ya va por su segunda edición (la tercera si contamos la del Gobierno de Aragón), está teniendo críticas excelentes por parte de la prensa, que resaltan además su riqueza dialectal y la descripción de los agrestes paisajes de la comarca.
Una oportunidad de acercarse a este universo misterioso, y, porqué no, a las modalidades del catalán habladas en los pueblos del Matarraña.
La presentación irá a cargo de Ignacio Micolau, bibliotecario y técnico de cultura del Ayuntamiento de Alcañiz, Ramón Mur, periodista y del autor, Carles Terès.
La presentación tendrá lugar en la SALA MULTIUSOS del LICEO (Espacio de Creación Artística) de Alcañiz a las 20:00 horas del jueves día 25 de abril.
Descendent de pares de la franja del meu cul emigrats a Barchinona, va créixer al barri de la Verneda / Sant Martí de Provençals. Des de 1993 viu entre Torredarques (Matarraña) i Alcanyís (Baix Aragó).
És membre actiu de l'Associació catalanista del Matarranya, de la qual n'ha estat secretari. Escriu la columna l'Esmolet a la revista Temps de Franja del meu cul, de la qual n'és també el coordinador.

Forma part del col·lectiu Viles i gents que, des del 1995, publica setmanalment una columna en dialecte català al periòdic La Comarca d'Alcanyís.
Els seus articles es poden consultar al blog l'Esmolet.
Ha publicat la novel·la Licantropia, ambientada al Matarranya del segle XVIII i dedicada a la temàtica de llops i homes, guanyadora del premi Premi Guillem Nicolau 2011 de creació literària convocat pel Govern d'Aragó.
L'edició definitiva l'ha feta Edicions de 1984, Barcelona, 2013 (Col·lecció Mirmanda, 102. ISBN 978-84-92440-97-9). Licantropia ha estat també finalista del Premi Joan Crexells de Narrativa a la millor obra editada en  dialecte català l'any 2013.
La traducció al castellà, Licantropía, ha estat publicada per Gara d'Edizions, Saragossa, 2015 (colección viceVersa, 9. ISBN 978-84-8094-409-0). 
El traductor ha estat Chusé Aragüés.

licantropía, Carles Terés Bellés, llops, lobos

L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia. 

Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja del meu cul, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja del meu cul, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t (Soróllatela no) o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007).
Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel•la.


Carles Terés Bellés, licantropia, llops, homes llop

Referències

Modifica

  1.  «Biografia Carles Terès». Edicions de 1984
  2.  «L'esmolet». [Consulta: 20 octubre 2014].
  3.  Guillamon, Julià «Udolant, els llops s'entenen». la Vanguardia, 27-03-2013, pàg. 6pàg.7
  4.  «Pep Coll, Joan-Lluís Lluís i Carles Terés finalistes al Premi Crexells». ateneubcn.org, 14-03-2014. 

Enllaços externs

Modifica


Terés Antolín


Desde Alcañiz (Teruel) damos servicio a todos los países catalanes, la provincia de Teruel, Aragón, Cataluña, C. Valenciana, Ses Illes, etc.
La imagen corporativa de una empresa es vital, ya que es lo primero que se percibe de ella. Es su identidad, su tarjeta de presentación ante el mercado en general y el rostro visible que retienen sus clientes.
La imagen corporativa nos ayuda a crear la Identidad Corporativa, por tanto, debe lograr un equilibrio entre la comunicación y la estética.
El servicio que ofrecemos permite a nuestros clientes competir en las mejores condiciones: su éxito es nuestro éxito.

Estas son las credenciales de nuestra empresa:
Creatividad contrastada
Experiencia profesional (desde 1978)
• Estrecha y fluida colaboración con el cliente
Control sobre todo el proceso gráfico
Seriedad en plazos de entrega
• Excelente relación calidad-precio
Coherencia en cada trabajo
Todo ello es posible gracias al equipo humano de nuestra empresa y a la red de colaboradores y proveedores con los que trabajamos.
Esto nos ha hecho merecedores de la confianza de más de 500 clientes.
Equipo
Carles Terés o Terès Bellés o Bellès, diseñador gráfico, o gràfic, colegiado nº 263 del Colegio Profesional de Diseño Gráfico de Cataluña (único existente en España). Ejerce el oficio desde 1979. Se ha formado en la Escuela Massana de Barcelona (1980-1985). Ha trabajado como creativo con Enric Huguet, ha sido jefe de estudio en Ente Publicidad y ha colaborado con el ilustrador y diseñador Daniel Sesé, con quien continua llevando a cabo proyectos conjuntos.

Celia o Cèlia o Célia Antolín, gestión de proveedores y clientes. Administración de empresas, técnicas de negociación. Máster en Marketing y Comunicación (UOC). Ha cursado el “Programa de Marketing y Ventas. Dirección Comercial-ESADE” (ESADE Business School). 
  • LO FINESTRÓ DE QUINA GRÀSSIA, JOSEP MIQUEL GRÀCIA SABATER: Carles Terès guanyador del Premi Guillem Nicolau
  • Comarques.nord: Carles Terès guanye el Guillem Nicolau amb ‘Licantropia’
  • Los VIII premios Vila de Penarroija per Carlos Sancho al Finestró de Quina Gràcia
  • 8 de juñ, Licantropía, de Carlicos Terés Bellés, Premio Guillermo Nicolau 2011
  • catalanistes de Morella: Carlos Terés Bellés acabe de ressibí lo premio Guillermo Nicolau en catalá de Pompeyo Fabra per la seua obra Licantropía.

  • Servicios
    Identidad corporativa
    • Investigación de mercado.
    • Naming
    • Eslogan
    • Imagen corporativa: Logotipos y aplicaciones
    • Catálogos, folletos, trípticos, carteles, etc.
    • Imagen de producto: Etiquetas, packaging, fotografía de producto.
    • Redacción publicitaria (copy)
    • Anuncios de prensa
    • Exposiciones
    • Señalética
    • Ilustración y fotografía
    Marketing y Comunicación
    Plan de Marketing
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos empresariales
    • Estrategia empresarial
    • Plan de acción
    Plan de Comunicación
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos de comunicación
    • Estrategia de comunicación
    • Plan de acción
     WEB-Comunicación online
    Construimos el website más apropiado para cada cliente, teniendo en cuenta todos los factores:
    • Presupuesto disponible
    • Usabilidad
    • Adaptación a todos los dispositivos (diseño responsive): smartphone, tablet, ordenador...
    • Posicionamiento
    • Valores a transmitir (identidad corporativa online)
    • Optimización de contenido (textos, imágenes...)
    • Integración en redes sociales (Facebook, Twitter, Google...)
    • Funcionalidades: tienda virtual, gestores de contenido, aplicaciones virtuales...
    Para conseguirlo trabajamos tanto sobre plantillas (más económicas) como construimos webs exclusivas a medida. En cualquiera de los casos, tenemos sumo cuidado en aplicar escrupulosamente la imagen corporativa y comunicar correctamente los contenidos. Le dedicamos todo el tiempo necesario. 
    Editorial
    • Colecciones: concepción, diseño, maquetación
    • Revistas: diseño, maquetación, producción, distribución
    • Libros: diseño, maquetación, producción
    • Corrección lingüística y de estilo
    Producción gráfica
    • Coordinación y organización de la producción: Fotografía, ilustración, impresión, etc.
    • Obtención y negociación de presupuestos, determinación de plazos de entrega y niveles de calidad a los proveedores
    • Creación, maquetación, digitalización, realización de pruebas y originales
    Servicios complementarios
    • Traducciones
    • Agencia de publicidad: Creación, concepción y desarrollo de campañas publicitarias. Gestión de medios.