lunes, 4 de mayo de 2026

Salmo

Salmo, s. m., lat. salmo, saumon.
Ha plus gran gaug... 1 pescayre, cant pren 1 gran salmo... que cant pren 1 sarda. V. et Vert., fol. 98.
(chap. Té mes gran goch... un peixcadó, cuan (peixque) pren un gran salmó... que cuan pren una sardina.)

Salmo, s. m., lat. salmo, saumon; salmó; salmón



A plus grande joie... un pêcheur, quand il prend un grand saumon... que quand il prend une sardine.
CAT. Salmó. ESP. Salmón. PORT. Salmão. IT. Salamone. (chap. Salmó o salmón, salmons; La salmo trutta es la trucha, dita antigamén truita; riu de les truites (truytes). Estes truites eren les truches, tamé teníen ous.)

No existe texto en catalán que describa los términos geográficos de Cataluña antes que en valenciano los del Reino de Valencia. Traga les seues conclusions.

Saliva

Saliva, s. f., lat. saliva, salive.
L' ognament de la saliva en las aureillas e al nas. Doctrine des Vaudois.
L'onction de la salive aux oreilles et au nez.
Ab saliva.
V. de S. Alexis.
Crachant sus en sa face avec salive.
CAT. ESP. PORT. IT. Saliva. (chap. Saliva, salives; saliveta, salivetes.)

Saliva, s. f., lat. saliva, salive.


2. Salivar, v., salivare, saliver, jeter de la salive.
Salivan et escupen si purgo. Eluc. de las propr., fol. 45.
(chap. Saliván (saliveján) y escupiñán se purguen.)
Salivant et crachant se purgent.
ESP. PORT. Salivar. IT. Salivare. (chap. Salivá o salivejá: salivo, salives, salive, salivem o salivam, salivéu o saliváu, saliven; yo salivaré; yo salivaría; si yo salivara; salivat, salivats, salivada, salivades. Yo salivejo, saliveges, salivege, salivegem o salivejam, salivegéu o salivejáu, salivegen; yo salivejaré; yo salivejaría; si yo salivejara.)

3. Salival, adj., salivaire.
So algunas venas a la lengua saliva ministrans..., per que... so ditas salivals.
Eluc. de las propr., fol. 44.
Sont aucunes veines à la langue salive fournissant..., c'est pourquoi... elles sont dites salivaires.
(chap. Salival, salivals : algunes venes que suministren saliva a la llengua.)