Mostrando las entradas para la consulta yo los ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta yo los ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 23 de agosto de 2026

Ucar, Uchar, Huchar, Uc, Uca, uqua, Ufanes, Ufanier, Ufana, Ufanaria - Ufec

U, s. m., cinquième voyelle et vingtunième lettre de l'alphabet, u.
V (5) vocals son a, e, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2.
(chap. Sing vocals són (ñan):  a, e, i, o, u.)
Cinq voyelles sont A, E, I, O, U.

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista

Ucar, Uchar, Huchar, v., hucher, appeler, invoquer.
Can los crida e 'ls uca, e sos drapels demena. Guillaume de Tudela.
Quand il les crie et les huche, et ses drapeaux agite.
Crida e ucha: Mortz, a me quar no ves?
Poème sur Boèce.
Crie et invoque: Mort, à moi pourquoi ne viens-tu pas?
- Mettre à l'encan, crier.
Li sieu crezedor
An fayt sos bes ucar e vendre.
Leys d'amors, fol. 48.
Les siens créanciers ont fait ses biens crier et vendre.
Fig. Lo cors dins me crida e m' hucha.
Giraud de Borneil: Quan la bruna.
Le coeur en dedans me crie et m'appelle.
ANC. FR.
Tote noit fist sez gaites é huchier é corner. Roman de Rou, v. 4775.
(chap. Cridá o quirdá la atensió; invocá.)

2. Uc, s. m., huchet, appel, invocation, cri.
Quan veires al primer uc
Trapenar sa valensa.
Sordel: No pueis mudar.
Quand vous verrez au premier cri s'évanouir sa vaillance.
Non enten los plors n' els ucs.
(chap. No escolte (ni) los plos ni los crits.)
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Il n'entend les pleurs ni les cris.
ANC. FR. 
E Francheiz les encachent e à hu e à cri. Roman de Rou, v. 1644.
Commence la hue à nestre,
Laquelle fait tentir les roches.
G. Guiart, Branche aux roy. lignages.
(chap. Crit, crits; invocassió, invocassions; com lo saludo típic de alguns pobles: aik, eik, aiks, eiks, chaic, chaics, chaica, chaiques.)

3. Uca, Uqua, s. f., crieur, héraut.
Las ucas van per l' ost cridan. Guillaume de Tudela.
Les hérauts vont par l'armée en criant.
Emolumens de la uqua, o crida.
Ord. des Rois de Fr., 1408, t. IX, p. 409.
Émolument du héraut, ou crieur.
(chap. Cridadó, cridadós, cridadora, cridadores; quirdadó, quirdadós, quirdadora, quirdadores; heraldo, heraldos; pregoné, pregonés, pregonera, pregoneres. Vore Ara hojats.)

Ufanes, adj., fanfaron, glorieux, superbe, arrogant.
Ce mot fut dérivé du francique Ufan, signifiant sur.
Steig ufan berg.
Ascendit super montem.
Trad. de Tatien, c. 22, 5.
Dans la langue francique, la racine UF concourait à former des mots composés qui offrent l'idée ou l'image de supériorité, d'élévation.
Hom de dir ufanes
Es plus vilas que pages,
Segon romans e clergia.
B. Martin: D' entier vers.
Homme fanfaron de parler est plus vilain que paysan, selon roman et clergie (latin).
CAT. Ufanos. ESP. PORT. Ufano. (chap. Ufano, ufanos, ufana, ufanes; aufals aufanós, bancals aufanosos, aufanosa, aufanoses; ufanós, ufanosos, ufanosa, ufanoses; aufanidat, aufanidats; ufanidat, ufanidats; fanfarrón, fanfarrons, fanfarrona, fanfarrones; arrogán, arrogans, arroganta, arrogantes; soberbio, soberbios, soberbia, soberbies; pujadet, pujadets, pujadeta, pujadetes.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

2. Ufanier, adj., fanfaron, arrogant, glorieux, superbe.
Enueia m de cavalier
Fors de son pays ufanier.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
M'ennuie de chevalier hors de son pays fanfaron.
Fig. Qui lauzor ufaneira 
Fai de razon messongeira,
Be l' en deu hom blasmar.
Folquet de Lunel: Per amor.
Qui louange superbe fait de raison mensongère, on doit bien l'en blâmer.
- Décidé, résolu, déterminé. 
De manjar fort ufanier.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De manger fort résolu.
ANC. ESP. Ufanero.

Ting lo ego tan pujadet que al que matino li ajudo yo.

3. Ufana, s. f., arrogance, hauteur, forfanterie, fanfaronnade.
Si tot jorn vols dire ufana,
Ta paraula tenran per vana.
Lo Libre de Senequa.
Si toujours tu veux dire forfanterie, ta parole ils tiendront pour vaine.
Com pot far tant gran ufana?
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.
Comment peut-il faire si grande fanfaronnade ? 
Elh n' er sebelitz
D' on perdra sa ufana.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Il en sera enseveli, d'où il perdra son arrogance.
ESP. (Ufanía) PORT. Ufania. (chap. Ufanía, ufaníes; aixó sen va de la aufanedat : expresió que hay sentit a Beseit, a Benito y Carlos; aufanedats.)

4. Ufanaria, s. f., suffisance, bravade.
Cuias qu' a Dieu non pes
Chans d' aital ufanaria.
B. Martin: D' entier vers.
Tu crois qu'à Dieu ne pèse pas chant de telle suffisance.

5. Ufanesc, s. m., orgueil, arrogance.
Una m n' a en ufanesc
Pagut d' aital ufanesca.
Marcabrus: Contra l' ivern.
Une m'en a en orgueil repu de telle suffisance.

6. Ufanesca, s. f., suffisance, présomption.
Una m n' a en ufanesc
Pagut d' aital ufanesca.
Marcabrus: Contra l' ivern.
Une m'en a en orgueil repu de tele suffisance.

7. Ufec, adj., arrogant, suffisant, altier.
Aman, preian s' afranca cor ufecx.
A. Daniel: Amors e joi.
En aimant, en priant s'apprivoise coeur suffisant.

jueves, 20 de agosto de 2026

Tropic, Tros, Trosci, Trosar, Trossa, Trossel, Trossar, Atrossar, Destrossar

Tropic, s. m., lat. tropicus, tropique.
Tropics del Cancer es dich l' us,
E l' autre de Capricornus.
Brev. d'amor, fol. 36. 
Tropique du Cancer est dit l'un, et l'autre du Capricorne.
CAT. Tropic. ESP. (Trópico) PORT. IT. Tropico. (chap. Trópic, tropics de Cáncer o cangrejo y Capricornio o cuerno de cabra.)

Trópic, tropics de Cáncer o cangrejo y Capricornio o cuerno de cabra.



Tros, s. m., morceau, tronçon.
Voyez Denina, t. III, p. 76.
Peceia a menutz tros. Roman de Jaufre, fol. 102.
Dépèce à menus morceaux.
Vei los mortz, per los costatz
Ab tros de lansa.
Blacasset: Be m platz.
Je les vois morts, avec des tronçons de lance dans les côtés.
Loc. Amors d' un tros vai baissan.
Pierre Bremon Ricas Novas: Tut van.
Amour d'un morceau (peu) va baissant.
Nég. expl.
Ieu non pretz vostr' orgulh ni vos un tros. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.
Je ne prise votre orgueil ni vous un morceau (peu).
- Espace.
L' an accompagnat un grans tros de camy. Chronique des Albigeois, col. 15. 
(chap. L' han acompañat un gran tros de camí.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau

L'ont accompagné un grand morceau de chemin.
ANC. FR.
Einz fierent bien des lances et des tros. Roman d'Agolant. Bekker, p. 184.
Ge ne prise pas un trox de pome
Ne toi ne tot quanque tu as.
Les deux Bordeors Ribaus. Roquefort, État de la p. fr., p. 292.
Li tron en sont amont volé. Roman del conte de Poitiers, v. 1149.
CAT. Tros. ESP. Trozo. PORT. Troço. (chap. Tros, trossos; trosset, trossets.)

2. Trosci, s. m., lat. trochiscus, trochisque, tablette ronde et sèche.
De vipra si fan pastelas ditas troscis, dels quals hom fa tyriaca contra vere.
Eluc. de las propr., fol. 262.
De vipère se font pastilles dites trochisques, desquelles on fait thériaque contre venin.
ESP. Trocisco. PORT. IT. Trocisco, trochisco.

3. Trosar, v., casser, mettre en morceaux, briser.
Part. pas.
Son escut li trenquet, et es per mieg trosatz. Roman de Fierabras, v. 1491. 
(chap. Son escut li va trencá, y es pel mich destrossat : trossejat, fet a trossos.)
Son écu il lui fendit, et il est par le milieu brisé.
CAT. Trossejar. (ESP. Trocear, destrozar. Chap. Trossejá, destrossá : trossejo, trosseges, trossege, trossegem o trossejam, trossegéu o trossejáu, trossegen; trossejat, trossejats, trossejada, trossejades; trossejaré; trossejaría; si yo trossejara. Destrosso, destrosses, destrosse, destrossem o destrossam, destrosséu o destrossáu, destrossen; destrossat, destrossats, destrossada, destrossades; destrossaré; destrossaría; si yo destrossara.)

Trossa, s. f., trousse, trousseau, paquet.
Si trossa ni correy
Y falh ni ardalhos.
Amanieu des Escas: El temps de.
Si trousse et courroie y manque et ardillon.
Fig. D' on mais deliatz
No seran de la gran trossa
Qu' an de lor peccatz.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
D'où jamais déliés ne seront de la grande trousse qu'ils ont de leurs péchés.
(chap. Cárrega; paquet.)

2. Trossel, s. m., trousseau, paquet, charge.
Aia lo senher II deniers de trossel que hom i aporte.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Que le seigneur ait deux deniers de trousseau qu'on y apporte.
ANC. FR. Son troussel, c'est à sçavoir son lit, ses coffres, ses robes et ses joyaux. Cout. de Bretagne, art. 63. Ménage, Dict. ét., t. II, p. 550.

3. Trossar, Trosar, v., trousser, relever.
Prov. Qui soven sa rauba trossa
Jamais non cuyllera mossa.
Trad. d'un Évang. apocr.
Qui souvent sa robe trousse jamais ne cueillera mousse.
- Plier, envelopper.
Per totas las alberguas son li grayle sonat;
Doncx culiron los traps, e an l' arnes trossat. Roman de Fierabras, v. 3884.
Par tous les campements sont les cors sonnés; alors ils ramassèrent les tentes, et ont plié le harnois.
- Combler, emballer, attacher, harnacher.
Pueys trosset dos barrils...
Al arso de la sela.
Puis il attacha deux barils... à l'arçon de la selle.
Part. pas. 
Del aver que y trobero son cargat e trossat. Roman de Fierabras, v. 252.
De l'avoir qu'ils y trouvèrent ils sont chargés et comblés.
Li scudiers son tuit vengutz,
Cavalcant els roncins trosatz.
Roman de Jaufre, fol. 117.
Les écuyers sont tous venus, chevauchant sur les roussins troussés.
Per denant lors arsos an los escutz trossatz. Roman de Fierabras, v. 1127.
Par devant leurs arçons ils ont les écus attachés.
ANC. FR.
Sis chevals demanda, sis herneis fist trosser. Roman de Rou, v. 3854.
Paveillons et tentes trossèrent,
Congié pristrent, si s'en tornèrent.
Roman du Renart, t. III, p. 239.

4. Atrossar, v. charger, emballer.
Part. pas. Pueis son li roncin atrossat
De perpointz e de garnisons.
Puis sont les roussins chargés de pourpoints et d'équipements. 

5. Destrossar, v., décharger, déballer.
Part. pas.
De la vitalha s' es Olivier destrossatz. Roman de Fierabras, v. 2981.
De la victuaille s'est Olivier déchargé.

domingo, 16 de agosto de 2026

Tritico, Tritic, Tro, Entro, Tron, Tronadura, Trobar, Troba, Trova, Trobaire, Trobayre, Trobador

Tritico, s. m., lat. triticum, triticum, sorte de froment.
So mantas especias de froment, quar alcus es dit tritico,... autre ordi, alcu seguel. Eluc. de las propr., fol. 208.
Sont maintes espèces de blé, car aucun est dit triticum,... autre orge, aucun seigle.
(ESP. Trigo. Chap. Blat, formén.)

2. Tritic, adj., lat. triticeus, de froment.
Farina triticca o de seguel.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Farine de froment ou de seigle.

La trilla 4 , Los noms,sibá,avena,senteno,

Tro, prép., jusque.
Escorgeron me del cap
Tro al talo.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
M'écorchèrent de la tête jusqu'au talon. 
D' Orien tro el sol colguan.
(chap. D'Orién hasta lo sol colgán : ponén).
Bertrand de Born: Mon chan.
D'Orient jusqu'au soleil couchant.
ANC. FR. La praérie grant et bele
Très au pié de l'iaue batoit.
Roman de la Rose, v. 123.
Prép. comp. De mai tro qu' en abril
Vos fai estar en balansa.
Cominal: Comtor d'Apchier.
De mai jusqu'en avril (d'un bout à l'autre de l'année) vous fait être en hésitation.
Las conduisetz tr' usqu' a la mort.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Vous les conduisez jusqu'à la mort.
ANC. FR. Tu as termes tresqu'à demain. Fabl. et cont. anc., t. II, p. 117.
Si s'enfui en un vassel trosque à une cité. Villehardouin, p. 27.
Conj. comp. Aqui estara tr' uey qu' el filhs de Dieu venra los mortz e 'ls vieus jutgar. Liv. de Sydrac, fol. 50.
Restera là jusqu'au jour que le fils de Dieu viendra les morts et les vivants juger.
ANC. CAT. Tro (MOD. Fins). (ESP. chap. Hasta.)

2. Entro, prép., jusque.
Del suc estro la sabata.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
Du sommet de la tête jusqu'au soulier.
Daus orient entro 'l solelh colguan.
P. Cardinal: Tos temps.
De vers orient jusqu'au soleil couchant.
Prép. comp. Entr' usc al jorn de la fi.
Un Troubadour Anonyme: Gasquet vai. 
Jusqu'au jour de la fin.
Conj. comp.
Entro que auyatz mon corn per doas fetz (vetz).
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.
Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

Tro, Tron, s. m., lat. thronus, trône.
Tro vol dire cadieira. Brev. d'amor, fol. 19.
(chap. Trono vol di cadira; cadiera en aragonés.)
Trône veut dire chaise.
Qui jura per lo cel, jura lo tron de Deu e Deu que i se. Trad. de Bède, fol. 59.
Qui jure par le ciel, jure le trône de Dieu et Dieu qui y sied.


- Ciel, firmament.
Ieu prec ne Jhesu del tro
Et en romans et en lati.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
J'en prie Jésus du ciel et en roman et en latin.
Lo Senher que formet lo tro.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Le Seigneur qui forma le firmament.
ANC. FR. Tant con li trosnes avironne. Roman del conte de Poitiers, v. 1500.
- Ordre d'anges.
D' angils: ...
Lo setes ordes es dels Tros.
Brev. d'amor, fol. 19.
D'anges:... le septième ordre est des Trônes.
ANC. CAT. Tron. CAT. MOD. ESP. Trono. PORT. Throno. IT. Trono. (chap. Trono, tronos.)

2. Tronadura, s. f., stalle.
Cedre... es apte a bastir tronaduras de temples.
Cèdre... est apte à bâtir stalles de temples.

Trobar, v., trouver, rencontrer.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 238 et 242; t. III, p. 86.
Cum trobar... poirei. Titre de 960.
(chap. Com trobá... podré.)
Comment trouver... je pourrai.
Prendian buous e vachas, e tot autre bestiar que elh poguesso trobar.
(chap. Preníen bous y vaques, y tot atre bestiá que ells pugueren (podíen) trobá.)
Philomena. 
Ils prenaient boeufs et vaches, et tout autre bétail qu'ils pussent trouver.

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

Pus hom gensor non pot trobar.
Le Comte de Poitiers: Mout jausens.
Puisque plus gentille on ne peut trouver.
Fig. Qu' els truep hom ses cor vaire.
Bertrand de Born: S' abrils e fuelhas.
Qu'on les trouve sans coeur changeant.
Ja en mi non trobara faillida.
Albertet: E mon cor.
Jamais en moi ne trouvera faute.
Nos e molt libres o trobam legent. Poëme sur Boèce.
(chap. Natros o natres a mols llibres u trobam lligín - llichín.)
Nous en nombreux livres le trouvons en lisant.
- Reconnaître, se convaincre.
Mesurec la longuessa de la 1 peyra entro l' autra, e trobec que hac de lonc CXXX brassas. Philomena.
Il mesura la longueur de la première pierre jusqu'à l'autre, et il trouva qu'elle eut cent trente brasses de long.
- Inventer, composer.
Si de trobar agues melhor razo.
Rambaud d'Orange: Si de.
Si de trouver j'avais meilleure raison.
Trobon, e son cantador.
Giraud de Calanson: Sitot l' aura.
Ils trouvent, et sont chanteurs.
Prov. Qui no troba, no tria.
(chap. Qui no trobe, no tríe.)
Peyrols: Camjat ai.
Qui ne trouve, ne choisit.
Subst. Per cui er bos trobars entendutz.
Aimeri de Peguilain: De tot en.
Par qui sera le bon trouver entendu.
Part. pas. loc. Ar sui partitz de la peior
C' anc fos vista ni trobada.
Rambaud d'Orange: Non chant per.
Maintenant je suis séparé de la pire qui oncques fut vue ni trouvée.
CAT. Trobar. ESP. PORT. Trovar. IT. Trovare. (chap. Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.)

Trobá : trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben; trobat, trobats, trobada, trobades; trobaré; trobaría; si yo trobara un tessoro a la cova de Santolaria.

2. Troba, Trova, s. f., invention, découverte.
Segunt la troba de tas mas. Trad. de Bède, fol. 46.
Selon l'invention de tes mains.
Tan n' an fach actor trobas e fenjemens
Pierre de Corbiac: El nom de.
Tant en ont fait les auteurs inventions et fictions. 
ESP. PORT. Trova.

3. Trobaire, Trobayre, Trobador, s. m., trouveur, celui qui trouve quelque chose.
Qui trobara bestia en blat... seran donatz cinq sols dels quals sia la meitat al trobador. Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.
Qui trouvera bête en blé... seront donnés cinq sous desquels la moitié soit au trouveur.
- Troubadour, trouvère.
Cantava mielhs c' om del mon e fo bon trobaires. V. de P. Vidal.
Il chantait mieux qu'homme du monde et fut bon troubadour.
Si com dis Elinans, 1 trobayres, els verses de la Mort:
Ostatz de vos chuflas e gabs;
Car tals me coa sotz sos draps
Que cuia esser fortz e ssas.
V. et Vert., fol. 49.
Ainsi comme dit Elinand, un trouvère, dans les vers sur la Mort: Otez de vous moqueries et railleries; car tel me couve sous ses draps qui croit être fort et sain.
Chantarai d' aquestz trobadors
Que chanton de manthas colors.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Je chanterai de ces troubadours qui chantent de maintes couleurs.
ANC. FR. Quar troverres ne sui-ge mie... 
Des troveurs qant ge m'essai. 
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 345.
CAT. Trobador. ESP. PORT. Trovador. IT. Trovatore. (chap. Trobadó, trobadós, trobadora, trobadores.)

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

4. Atrobar, v., trouver, rencontrer. 
El marques, que tant l' amava, atrobet los durmen.
V. de Rambaud de Vaqueiras.
Le marquis, qui tant l'aimait, les trouva dormant.
Fig. M' a faitz solatz atrobar.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
M'a fait trouver des plaisirs.
En aquell mezeis libre s' atroba que la una colomba noyris los polletz de l' autra. V. et Vert., fol. 73.
(chap. An aquell mateix llibre se trobe que un colom nutrix los pollets (pichons) del atre. Colom o coloma; pichó, pichons.)
Dans ce même livre il se trouve que l'une colombe nourrit les petits de l'autre.
- Joindre, se réunir à
Borelh va atrobar Lambert. Philomena.
Borel va trouver Lambert.
- Observer, reconnaître. 
Atrobam en nostras sortz que Narbona no s pot tenir. Philomena.
Nous trouvons dans nos sortiléges que Narbonne ne se peut tenir.
- Inventer, controuver.
C' aysso sia volontatz de faulas atrobar
Ni d' escriure baratz.
V. de S. Honorat.
Que cela soit volonté de controuver des fables et d'écrire des tromperies.
Atruep ne d' autres fols vers.
B. Carbonel: Tan ricx.
J'en trouve d'autres vers fous.
Prov. Qui demanda, recep, e qui quier, atroba. V. et Vert., fol. 87.
(chap. Qui demane, ressibix, y qui busque, trobe.)
Qui demande, reçoit, et qui cherche, trouve.
Part. pas. Si co ay atrobat escrigz. Los VII Gaugz de la Verge.
(chap. Aixina com hay trobat escrit.)
Ainsi comme j'ai trouvé écrit.
ANC. CAT. Atrobar.

5. Atrobament, s. m., invention, découverte.
Li atrobament human. Doctrine des Vaudois.
(chap. Les invensions humanes.)
Les inventions humaines.

6. Atrobador, s. m., inventeur, créateur.
Aquels que s feiron fazedor e atrobador d' aital ordination.
Regla de S. Benezeg, fol. 76.
Ceux qui se firent fabricateurs et créateurs de telle ordination.

sompo, sompa, assompat, assompada, estupor, estupors

viernes, 14 de agosto de 2026

Trieu, Triga, Trigua, Trigor, Trigar, Destric, Destrigament - Destrizar

Trieu, s. m., chemin, trace, direction, manière.
So m dizon sei compaignon,
Totz temps segran vostre trieus,
Sol tan larc vos teigna Dieus.
Le Dauphin d'Auvergne: Reis puois.
Cela me disent ses compagnons, en tout temps ils suivront votre trace, que seulement si généreux vous tienne Dieu.
Que s' ieu volgues, dompna, segre autre trieu,
Onrat plazer agra eu conquist en breu.
P. Vidal: Anc no mori.
Que si je voulusse, dame, suivre autre chemin, honorable plaisir j'aurais conquis en peu.
De totz los reys ten hom per pus cabal
Lo rey N Anfos,...
E dels prelatz, selh de Memde, qu' el trieu
Sec drechamen, e despen gent lo sieu.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
De tous les rois on tient pour principal le roi seigneur Alphonse,... et des prélats, celui de Mende, vu qu'il suit droitement le chemin, et dépense gentiment le sien.
Si tenc d' amor los aspres trieus,
Vostr' es l' ancaps e totz lo mescaps mieus.
Aimeri de Peguilain: Nuls hom non.
Si je tins d'amour les âpres chemins, l'avantage est vôtre et tout le désavantage mien.

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau; Trieu, s. m., chemin, trace, direction, manière.

Triga, Trigua, s. f., lat. triga, retard, attente, retardement, délai, embarras.
Voyez Ihre, Diss. alt., p. 233 et 254.
Silh que m vay en triga volven
Mon juec.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Celle qui me va tournant mon jeu en embarras.
Adv. comp. Si mals etz, malh vos venra ses trigua. Philomena.
Si mauvais vous êtes, mal vous viendra sans retard.
ANC. CAT. Triga.

2. Trigor, s. f., retard, délai.
Ja no y aura trigor. Roman de Fierabras, v. 4307.
Jamais il n'y aura retard.

3. Trigar, v., tarder, différer, attendre, retarder, arrêter.
A la preyson s' en van, de trigar non an cura. V. de S. Honorat.
A la prison ils s'en vont, de tarder ils n'ont pas souci.
Trop m' o triga
Selha don mos cors no s layssa.
G. Adhemar: Lanquan vey.
Trop me le diffère celle dont mon coeur ne se détache pas.
Seyner, prec ti humilment que non nos trigues guayre. V. de S. Honorat. 
Seigneur, je te prie humblement que tu ne nous retardes guère.
Abans que trigue guaire,
Venretz a mal port.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Avant qu'il tarde guère, vous viendrez à mauvais port.
Quascus a far ben se triga,
E de mal far nulhs no s laissa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Chacun de bien faire se retarde, et de mal faire nul ne s'abstient.
Apres aisso, non triguet gaire.
Un Troubadour Anonyme: El nom de.
Après cela, il ne tarda guères.
Quan qu' el tric, l' er a murir.
Pierre d'Auvergne: De Dieu non.
Combien qu'il tarde, il lui sera à mourir.
Joglar vai, e no t tricx.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.
Jongleur va, et ne t'arrête pas.
Que de metgiar no s tric.
Aimeri de Peguilain: En aquelh.
Que de médeciner il ne diffère pas.
CAT. Trigar. (chap. Tardá, retardá, retrasá.)

6. Destric, s. m., embarras, obstacle, détresse, dépréciation.
Ab grans afans et ab destricx.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.
Avec grands tourments et avec embarras.
Amors no m' es enemicx,
Ni fals lauzengiers, destricx.
Bernard de tot lo mon: Mals fregz.
Amour ne m'est ennemi, ni faux médisant, embarras.
Loc. Si 'l plus valen pren destric. 
Arnaud de Marueil: Ancmais tan.
Si le plus méritant prend détresse.
ANC. FR. Moult senti angoisse et destrois.
Roman du chastelain de Coucy, v. 4110.
CAT. Destric. 

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne

5. Destrigament, Destrigamen, s. m., retard, embarras, détresse.
Non i ac destrigamen. V. de S. Énimie, fol. 38.
Il n'y eut pas dé retard.

6. Destrigar, Destriguar, v., retarder, traverser, contrarier, empêcher, détourner, distraire.
Nulh bo fait vos volgues destrigar. 
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Que nulle bonne action je vous voulusse empêcher.
Nobleza de gran linatge
Non destriga aquest passatge.
Brev. d'amor, fol. 111.
Noblesse de grand lignage ne retarde pas ce passage.
Si meteis destrigua
Sel qu' ab Amor guerreia.
Sail de Scola: Grans esfors.
Soi-même (se) contrarie celui qui avec Amour guerroie.
Part. pas. Silh qu' en als li serian privatz,
Ad obs d' amar li serian destriguatz.
Raimond de Miraval: Amors me fai.
Ceux qui en autres choses lui seraient affectionnés, pour besoin d'aimer lui seraient détournés.
ANC. FR. Que se... détrient les marchans ou les voituriers à délivrer lesdites lettres. Ord. des R. de Fr., 1355 t. III, p. 680.
D'aprochier la besoigne plus ne détrierai. Roman de Berte, p. 12.

7. Estrigar, v. retarder, tarder, différer.
S' estrigava a pagar. Tit. de 1263. DOAT, t. CVI, fol. 85.
(chap. Si tardabe (se retrasabe) en pagá.)
S'il tardait de payer.
- Empêcher, embarrasser.
Ab tan greu las los estrigua
Que greu n' es hom destacatz.
Marcabrus: Dirai vos.
Avec si pénible lacs les embarrasse que péniblement on en est détaché.

¿Pagá la cuenta? ¡Quina costúm mes tonta!

8. Entricar, Intricar, v., lat. intricare, suspendre, entremêler, entrecouper, entortiller, enjamber.
Part. pas. Aquel qui ha nervis intricatz. Eluc. de las propr., fol. 244.
Celui qui a nerfs entortillés.
Fig. Quar la sua declaratios es longua et entricada.
Per la transpozitio de las paraulas entricadas. 
Leys d'amors, fol. 25 et 120.
Car la sienne déclaration est longue et entortillée.
Par la transposition des paroles enjambées.
(chap. Intrincat, intrincats, intrincada, intrincades; complicat, complicats, complicada, complicades.)

9. Entricamen, s. m., enjambement, suspension.
Jaciaysso que a paucz plassia l' entricamens d' aytal dictat.
Gayre no vezem uzar en novas rimadas d' aytal entricamen de bordos.
Leys d'amors, fol. 7 et 15.
Bien qu'à petit nombre plaise l'enjambement de pareil dictié.
Guère nous ne voyons user en nouvelles rimées de pareil enjambement de vers.
(chap. Intrincamén, intrincamens; complicassió, complicassions; lío, líos; embolic, embolics.)

Trillar, v., fouler, maltraiter, triturer, mâcher.
Cel que trilla en esperansa de recebre los frugs.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Celui qui mâche dans l'espoir de recevoir les fruits.
Fig. Que jamais trill
Cortesia ab joven leiau.
Marcabrus: Lo vers.
Que jamais je foule courtoisie avec allégresse loyale.
Part. prés. Non enfrenaras al buou trillant. 
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Tu ne mettras pas de frein au boeuf triturant.
ANC. FR. Tout vif me transgloutisse et trible. Roman de la Rose, v. 21368.
Quant li ot tout triblé et mis à destruction, il retourna.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 246.
Serunt triblet... Jesque il seient triblet.
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 30 et 57.
CAT. ESP. Trillar. PORT. Trilhar. IT. Trillare. (chap. Trillá : trillo, trilles, trille, trillem o trillam, trilléu o trilláu, trillen; trillat, trillats, trillada, trillades; trillaré; trillaría; si yo trillara en un trill de pedriñera a la era de batre de Beseit.)

trillar, trillá, trill, La Fresneda

2. Trit, adj., lat. tritus, trituré, broyé, pilé, foulé.
Charbon trit. Eluc. de las propr., fol. 267.
(chap. Carbó trit.)
Charbon pilé.
Aras quan vei l' erba trida
Pels vergiers flurida (: florida).
G. Raymond de Gironella: Gen m' apareil. 
Maintenant quand je vois l'herbe fleurie foulée dans les vergers.
IT. Trito. (chap. Trit, trits, trita, trites; fem tridet, tridets, palla trideta, tridetes; triturat, triturats, triturada, triturades; trituradet, trituradets, trituradeta, trituradetes.)

3. Trisar, Trissar, Trusar, Truissar, v., lat. triturare, piler, broyer, battre.
Que tot an' hom trisar
Sobr' una post menudament.
Pueis un' et una causa faretz
En de per se trusar e pulvereiar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que tout on aille piler menu sur une planche. Puis une et une chose vous en ferez à part soi piler et pulvériser.
Part. pas. Cant sera fort trussat 
E ben batut e ben mesclat.
Polvera penretz d' aurpimen
En lana trusada fortmen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand sera fort pilé et bien battu et bien mêlé. Poussière vous prendrez d'orpiment dans de la laine battue fortement.
Tots sian trissatz e cribellatz. Trad. d'Albucasis, fol. 57.
Que tous soient pilés et criblés.
Foro tuich truissatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 170.
Furent tous pilés.

batre

4. Trida, s. f., triture, miette.
Tridas de micas de pa. Eluc. de las propr., fol. 80.
(chap. Miquetes de migues de pa.)
Miettes de miches de pain.

5. Atruissar, Atruisar, v., broyer, opprimer, brouiller, écraser.
Fig. Lengua que non es atemprada atruisa l' esperit. Trad. de Bède, fol. 34.
Langue qui n'est pas modérée opprime l'esprit.
Part. pas. Bos hom es atruissaz per las dolors d' aquest segle.
Trad. de Bède, fol. 68.
L'homme bon est écrasé par les douleurs de ce monde.
ANC. FR. Si les atriblèrent, si que il les menèrent aussi comme à souvraine desconfiture. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 257.
Sacrefises de Deu esperit atriblet. Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 50.
ANC. CAT. Atrissar. IT. Attritare.

6. Atruisamen, s. m., broiement, destruction.
Venra lo sopdos atruisamens. Trad. de Bède, fol. 42.
Viendra la subite destruction.

7. Atrissio, s. f., lat. attritio, pression, compression, trituration, broiement.
Castracio es fayta... per atrissio. Trad. d'Albucasis, fol. 35.
Castration est faite... par compression.
CAT. Atrició. ESP. Atricion (sic; atrición). PORT. Attrição. IT. Attrizione. 
(chap. Atrissió : presió, compresió.)

8. Atrit, adj., pressé, comprimé, trituré, broyé.
Que inscindas la partida... atrita. Trad. d'Albucasis, fol. 58.
Que vous coupiez la partie... triturée.
CAT. Atrit. IT. Attrito.

9. Contricio, s. f., lat. contritio, contrition.
Contricio e dolor e repentimen de cor. V. et Vert., fol. 67.
(chap. Contrissió y doló y arrepentimén de cor.)
Contrition et douleur et repentance de coeur.
CAT. Contrició. ESP. Contrición. PORT. Contrição. IT. Contrizione.
(chap. Contrissió, contrissions.)

10. Contrimen, s. m., contrition.
Repentimen requier gran dolor e contrimen de cor. V. et Vert., fol. 67.
(chap. Arrepentimén requerix gran doló y contrimén (contrissió) de cor.)
Repentance requiert grande douleur et contrition de coeur.
(chap. Contrimén, contrimens.)

11. Destrizar, v., déprimer, affaisser, dépérir.
Fig. Ben en conosc que prez destriza,
E fina valors abriza.
Guigo de Cabanas: N Esqileta.
Bien je connais que mérite dépérit, et (que) pure valeur se brise.
(chap. Fé trisses; destrissá; destrossá : fé trossos.)

miércoles, 12 de agosto de 2026

Tribo, Tribun, Tribu, Tribunal, Tribut, Tribug, Trebut, Trabug, Trabus, Trahut, Traut, Treu

Tribo, s. m., du lat. terebra, trépan, instrument de chirurgien.
Tu pren tribo segon aquesta forma. Trad. d'Albucasis, fol. 18.
Tu prends trépan selon cette forme.
ANC. CAT. Tribo. ESP. Tribón. (N. E. Ver Taravel.)

Taravel, s. m., du lat. terebra, tarière, trépan.

Tribun, Tribu, s. m., lat. tribunus, tribun.
Adonc lo tribu lo fes liar. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
(chap. Entonses lo tribuno lo va fé lligá.)
Alors le tribun le fit lier.
CAT. ESP. PORT. IT. Tribuno. (chap. Tribuno, tribunos.)

2. Tribunal, s. m., lat. tribunal, tribunal.
Sec se en lo tribunal. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 19.
S'assit sur le tribunal.
CAT. ESP. PORT. Tribunal. IT. Tribunale. (chap. Tribunal, tribunals.)

Tribut, Tribug, Trebut, s. m., lat. tributum, tribut.
Non paga lo tribut. Trad. du Code de Justinien, fol. 40.
(chap. No pague lo tribut.)
Il ne paie pas le tribut.
Non dei renda ni tribug.
(chap. No dec (ni) renta ni tribut.)
A. Daniel: Lanquan vei.
Je ne dois rente ni tribut.
CAT. Tribut. ESP. PORT. IT. Tributo. (chap. Tribut, tributs; impost, impostos.)

2. Trabug, Trabus, Trahut, Traut, Treu, s. m., tribut.
Si 'l vol venir per querre son trabus.
G. Rainols: A tornar m' er.
S'il veut venir pour chercher son tribut.
Lo trahut d' aquest pont vuelh que vos mi rendatz. 
Roman de Fierabras, v. 2379.
Le tribut de ce pont je veux que vous me rendiez.
Loc. Si t met al sieu treu,
Sentiras en breu
Foc e glas e neu.
Leys d'amors, fol. 23.
S'il te met à son tribut, tu sentiras bientôt feu et glace et neige.
ANC. FR. Tréu a de sa terre à Willame otrié. Roman de Rou, v. 2712.
Cilz tréus estoit de cent vaches que il li envoioient chacun an.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 293.
Prendre le droict de tréheu qu'il a accoustumé de prendre sur le sel passant en sa comté. Ord. des R. de Fr., 1469, t. XVII, p. 287.
ANC. CAT. Trahut.

3. Tributari, adj., lat. tributarius, tributaire.
Son nostres tributaris, e fan trabut cascun an.
(chap. Són (los) nostres tributaris, y fan tribut cada añ.)
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 14.
Sont nos tributaires, et font tribut chacun an.
CAT. Tributari. ESP. PORT. IT. Tributario. (chap. Tributari, tributaris, agensia tributaria o hacienda, tributaries.)

4. Atributio, s. f., lat. attributio, attribution.
Es apta atributios d' u verb a diversas chauzas. Leys d'amors, fol. 122.
Est convenable attribution d'un verbe à diverses choses.
CAT. Atribució. ESP. Atribución. PORT. Attribução. (chap. Atribussió, atribussions.)

5. Attribuir, Atribuir, v., lat. attribuere, attribuer.
Anar, qu' es obra deguda et appropriada a cauza animada que ha pes, attribuish hom a cauza no animada que anar no pot. Leys d'amors, fol. 105.
Aller, qui est oeuvre due et appropriée à chose animée qui a des pieds, on l'attribue à chose non animée qui aller ne peut.
Part. pas. Li qual son mays atribuit et appropriat ad home que a femna.
Leys d'amors, fol. 50.
Lesquels sont plus attribués et appropriés à homme qu'à femme.
Corporals operacios... so a Dieus atribuidas. Eluc. de las propr., fol. 5.
Corporelles opérations... sont à Dieu attribuées.
CAT. ESP. Atribuir. PORT. Attribuir. IT. Attribuire. (chap. Atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes, atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts, atribuída, atribuídes; atribuiré; atribuiría; si yo me atribuíra o atribuiguera.)

6. Contributio, s. f., lat. contributio, contribution, circonscription imposée.
El dig log de Montcuc en tota la honor e contribucio.
Als habitans del loc e de la contributio.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125 et 126.
Audit lieu de Montcuc dans tout le domaine et circonscription imposée.
Aux habitants du lieu et de la contribution.
CAT. Contribució. ESP. Contribución. PORT. Contribuição. IT. Contribuzione. 
(chap. Contribussió, contribussions; arbitri, arbitris.)

7. Contribuir, Contribuyr, v., lat. contribuere, contribuer.
Per contribuir en las cargas occurrens.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 6.
Pour contribuer aux charges occurrentes.
Tota manieyra de gens pagaran e contribuyran.
(chap. Tota manera de gens pagarán y contribuirán.)
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Toute manière de gens paieront et contribueront.
CAT. ESP. PORT. Contribuir. IT. Contribuere. (chap. Contribuí : contribuíxco, contribuíxes, contribuíx, contribuím, contribuíu, contribuíxen; contribuít contribuíts, contribuída, contribuídes; contribuiré; contribuiría; si yo contribuíra o contribuiguera.)

8. Distribucio, Destributio, s. f., lat. distributio, distribution.
Las distribucios cotidianas. L'Arbre de Batalhas, fol. 131.
(chap. Les distribussions cotidianes.)
Les distributions quotidiennes. 
- Figure de rhétorique.
Distributios, es cant cert negoci o cert ofici so atribuit a certas cauzas o a certas personas. Leys d'amors, fol. 147.
Distribution, c'est quand certaines affaires ou certains offices sont attribués à certaines choses ou à certaines personnes.
CAT. Distribució. ESP. Distribución. PORT. Distribuição. IT. Distribuzione. 
(chap. Distribussió, distribussions.)

9. Distribuir, v., lat. distribuere, distribuer.
Pagar et distribuir. Tit. de 1307. DOAT, t. XIV, fol. 232.
Payer et distribuer.
Part. pas. Esmenda arbitraria, la qual esmenda sera distribuida. 
Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476.
Amende arbitraire, laquelle amende sera distribuée.
CAT. ESP. PORT. Distribuir. IT. Distribuire. (chap. Distribuí, distribuís. Se conjugue com los verbos anteriós.)

10. Distribuidor, adj., distribuable, destiné.
Lo pa distribuidor als hospitals.
(chap. Lo pa distribuidó als hospitals : lo pa que se distribuíx, destinat.)
Tit. du XIIIe siècle, t. CXVIII, fol. 38.
Le pain destiné aux hôpitaux.
CAT. ESP. PORT. Distribuidor. IT. Distributore. (chap. adj. y sust. distribuidó, distribuidós de begudes, distribuidora de minjá, distribuidores dels bars y hotels.)

11. Distributiu, adj., distributif.
O son... distributivas. Leys d'amors, fol. 27.
Ou elles sont... distributives.
CAT. Distributiu. ESP. PORT. IT. Distributivo. (chap. Distributiu, distributius, propiedat distributiva, O són... distributives.)

12. Retribucio, s. f., rétribution, récompense.
Esperar... retribucio eternal. Eluc. de las propr., fol. 10.
(chap. Esperá... retribussió eterna.)
Espérer... récompense éternelle.
CAT. Retribució. ESP. Retribución. PORT. Retribuição. IT. Retribuzione. 
(chap. Retribussió, retribussions.)

13. Retribuir, v., lat. retribuere, rétribuer, accorder, placer.
Manjar me don Dieus ab mos afans,
Et en terra de vida retribua ns.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Qu'à manger Dieu me donne avec mes fatigues, et dans la terre de vie il nous place.
CAT. ESP. PORT. Retribuir. IT. Ritribuire. (chap. Retribuí.)