Mostrando las entradas para la consulta valencià ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta valencià ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 12 de septiembre de 2026

Hans J. Niederehe, Quan sents parlar en valencià

Hans J. Niederehe : "Quan sents parlar en valencià, notes una clara diferència respecte al català."

Entrada a Facebook

Lenguas y dialectos románicos (Dialnet)


Historia de las gramáticas

Historiografía lingüística / Historiographie linguistique. 

Gramática e historia de la gramática francesa & española.

Grammaire et histoire de la grammaire française et espagnole.

1986 - «La grammaire dans le Thresor de J. Nicot (1606)».  Le Français Moderne. Conseil International de la Langue Française, Paris.1/2: 42, 1986: 42-60.

1986 - «La visée pédagogique et ses conséquences dans la grammaire de Maupas (1618)». Estudios de Lengua y Literatura Francesas .Nº 0 Universidad de Cadiz  (Servicio de Publicaciones), 1986: 125-136

1991 - «Les Dialogues  de C. Oudin (1604) pour l´enseignement de l´espagnol». Actas del Primer Congreso Internacional de traductología  (Valencia 2-3-4 de mayo de 1989) 1991:139-147. [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins].

1993 - «Étude de syntaxe contrastive: Les phrases espagnoles  No ser/estar (de) + prép. et les phrases françaises No être + prép. (de) X.  Étude contrastive». (col. Pedro Mogorrón Huertas) Contraste ADEC-Paris III  Paris: Z' Editions nº 38 Mai 1993: 95-121.

1994 - «Grammaires pédagogiques et linguistique». La lingüística francesa.  Situación y perspectivas a finales del siglo XX. Actas del I Congreso Internacional de Lingüística Francesa, Zaragoza, 4-6 de noviembre de 1993, 1994: 205-221.

1995 - «El arte de hablar bien francés (1781) de P.-N. Chantreau (1741-1808), grammaire pour l'enseignement du français aux Espagnols». Le français moderne. Revue de Linguistique française Nº2, 1995: 138-165. [Citado in Jean Caravolas 2000 Histoire de la didactique des langues au Siècle des Lumières Tübingen: G. Narr]. No confundir con el arte de hacer bien un francés.

1995 - «La grammaire contrastive franco-espagnole de la première moitié du XVIIIe siècle.  Analyse de six ouvrages édités en Espagne». Historiographia linguistica Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins, Vol. XXII, NO 1/2, 1995: 27-74.

1995 - «F. Brunot et l'Espagne» Documents pour l'histoire du français langue étrangère et seconde  SIHFLES nº 19, 1995: 159-166.

1996 - «Dictionnaire bilingue, syntaxe et sémantique». Linguisticae Investigationes, Amsterdam /Philadelphia  John Benjamins, XIX: 2, 1995: 225-245. [Citado in Henri Béjoint & Philippe Thoiron 1996
Les dictionnaires bilingues Louvain-la-Neuve: Duculot; in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins]

1996 - «Les premières grammaires du français (1565-1799) publiées en Espagne. Modèles, sources et rôle de l'espagnol». Histoire, épistémologie, Langage, nº XVIII, fasc. 2, 1996, 148-177 [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins]

1996 - «La lingüística contrastiva francés-español en el siglo XVIII en España». Panorama de la Investigació a l'Estat Español. Actes del I Congrés de Lingüística General (Valencia, febrero de 1994) (eds. E. Serra Alegre, B. Gallardo Paúls, M. Veyrat Rigat, D. Jorques Jiménez, A. Alcina Caudet).Universitat de València, Vol. IV: 78-87.

1997 - «Contribution à l'histoire du français hors de France.  Caractéristiques sociales et culturelles des maîtres et de leur enseignement en Espagne au XVIIIe siècle» Actes du Colloque International (sous le patronage scientifique de la SIHFLES) «1648-1815, L'Universalité du français et sa présence dans la péninsule ibérique»  Universitat Rovira i Virgili, Departament de Filologies Romàniques.  Tarragone 28-29-30 de septiembre de 1995 (Eds.: J.-F. García Bascuñana, B. Lépinette, C. Roig), 189-212.

1997 - «L'article dans les grammaires françaises éditées en Espagne (1565-1799)».  La filología francesa: Nuevos y viejos enfoques. Cuadernos de Filología Francesa: Facultad de Filosofía y Letras Universidad de Extremadura  9: 107-135. [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins].

1997 - «Deux grammaires du XVIIe siècle. Traditions grammaticales nationales et pédagogie». Linguisticae Investigationes  Amsterdam /Philadelphia  John Benjamins, XXX, 1 1997: 199-239. [Citado in in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins]

1997 - «La syntaxe dans la lexicographie bilingue» in Les dictionnaires bilingues  (Eds.: H. Béjoint & Ph. Thoiron), Louvain: Duculot, p.53-71 (ISBN 2-8011-1138-4).

1998 - «Le détournement de la grammaire générale dans la grammaire pédagogique française éditée en Espagne au XVIIIe siècle» Revista de Filología francesa. Homenaje al Profesor J. Cantera Ortiz de Urbina. Madrid: Universidad Complutense, 523-538.

1998 - «La morphologie dans les grammaires françaises pour étrangers» in Histoire de la diffusion et de l'enseignement du français dans le monde (Eds.: W. Frijhoff & A. Reboullet) Le français dans le Monde, Nº spécial, 118-133.

1998  - Histoire. Epistémologie. Langage. Corpus représentatif des grammaires et des traditions linguistiques (Tome 1), 1998 Hors série nº 2 Paris: Société Histoire. Epistémologie. Science du Langage (SHESL) (Ed.: Bernard Colombat), Entrées: nº 3103 (Villalón: pp.179-281); nº 3105 (Miranda: pp. 282-284); nº 3107 (Charpentier: pp. 285-287); nº 3108 (Oudin: pp. 287-289); nº 3109 (Oudin: pp. 289-291);  nº 3110 (Jiménez Patón: pp. 291-292):; nº 3111 (Encarnación: pp. 292-295); nº 3113 (Villar: pp. 296-298); ; nº 3114 (Lancelot: pp. 298-300); nº 3115 (La Torre y Ocón: pp. 300-303) (ISBN 2-913296-00-9).

1999 - Reseña Histoire. Epistémologie. Langage  F. Tollis La description du castillan au XVe siècle: Villena et Nebrija. Paris: L'Harmattan.1999.

1999 - Reseña Target.  International Journal of Translation Studies Claude-Gaspar Bachet de Méziriac.  De la traduction. Michel Ballard: Ottawa: Presses de l'Université d'Ottawa, 11: 2 /1999, 403-404.

2000  - L'enseignement du français en Espagne au XVIIIe siècle dans ses grammaires.  Histoire.  Concepts linguistiques et pédagogie.  Nodus Publikationen: Münster (2000), 381p. (ISBN 3-89323-281-8). [Reseñas : 1-Histoire. Epistémologie.  Langage, nºT. XXIII, Fasc. 2, 2002 p. 175-6 (Jacques-Philippe Saint-Gérand). 2- Romanistik in Geschichte und Gegenwart Heft 7, 1 (Hamburg: Buske), p. 126-127, 2002].

2000  - La lingüística española en la época de los descubrimientos (Ed.: B Bagola) Hamburg: H. Buske Verlag (Romanistik in Geschichte und Gegenwart Beiheft 5), «A propos de deux grammaires pour l'enseignement de l'espagnol aux Français: Oudin 1597 & Charpentier 1597» 107-121 (ISBN 3-87548-242-5).

2000 - Grammaire et enseignement du français, 1500-1700 (Eds. Jan De Clercq, Nico Lioce et Pierre Swiggers) Louvain/Paris: Peeters. Orbis / Supplementa (XXXIV-656 p.), «Le De grammatica francessa en Hespañol de Diego de la Encarnación» p. 503-531. [Citado in Hans-J. Niederehe 1999 Bibliografía Cronológica de la Lingüística, la Gramática y la Lexicografía  Amsterdam/ Philadelphia: John Benjamins].

2000 - «El análisis contrastivo en la gramática francesa editada en España durante el siglo XVIII» Actas del II Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística (León, 2-5- marzo de 1999) (Eds.: M. Maquieira Rodríguez, Mª D. Martínez Gavilán, M. Villayandre Llamazares) Madrid: Arco Libros, p. 631-644.

2000 - «Gramáticas del francés editadas en España durante la primera mitad del siglo XIX». Quaderns de Filología: Facultat de Filología. València Aprendizaje y enseñanza de una segunda lengua  (Eds.: Mª José Coperías, J. Redondo & Julia Sanmartín.), 2000, Vol. V., 177-197.

2001- Reseña :  Documents de la SIHFLES (nº 26, 2001) La enseñanza del francés en España (1767-1936) Estudio histórico: objetivos, contenidos y procedimientos. Javier Suso López & María Eugenia Fernández Fraile (Granada, 2002), 194-206.

2001 - El francés en contacto y en contraste con el español.  Estudios de historiografía lingüística (siglos XVI-XVII).  València: Universitat (ISBN 84 370-4706-4), 301 p. [Reseña: ROMANISTIK in Geschichte und Gegenwart (2002), p. 253]

2001 -  Changements politiques et statuts des langues.  Histoire et épistémologie 1780-1945  (Eds.: C. Kok-Escalle & F. Melka), Amsterdam: Rodopi, «Le contexte administratif et scientifique d'une grammaire française du XIXe siècle éditée en Espagne» 265-285.

2001 - History of Linguistics in Spain II Amsterdam/Philadelphia: J. Benjamins, «La grammaire contrastive franco-espagnole dans la première moitié du XVIIIe siècle.  Analyse de six ouvrages» (Eds. E.F.K. Koerner & H. J. Niederehe) p. 137-181.

2001 - La lingüística francesa en España camino del siglo XXI, T. I., (Eds.: M.L. Casal Silva, G. Conde Tarrío, J. Lagos Garabatos, L. Pino Serrano & N. Rodríguez Pereira) «A propos de F. Araujo Gómez (1857- ?) auteur d’une grammaire historique pour l’enseignement du français aux Espagnols (1889-1907). Essai de bio-bibliographie», 629-647.

2001 - Documents pour l'histoire du français langue étrangère et seconde (SIHFLES). (Ed.: Brigitte Lépinette) nº 26, 2001 (208 p.).

2002 - Estudios de Historiografía Lingüística (Actas del III Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística, Vigo 7-10 de febrero de 2001) M.-A. Esparza Torres, B. Fernández Salgado & H.-J. Niederehe (Eds.) Hamburg: H. Buske Verlag  «La perspectiva histórica en las gramáticas francesas para españoles (1880-1900)», 277-292.  (ISBN 3-87548-316-2).

2002 - «Acerca de la Gramática Razonada Histórico-crítica de la lengua francesa de F. Araujo (1907) Las fuentes de su Fonética («Ortofonía»)». La lengua española en el umbral del XIX siglo Actas del V Congreso Internacional de lengua española. Madrid: Gredos, 1247-1260.

2002 - Reseña - SHESL (14/II, 2002) Corcuera Manso J. Fidel & Antonio Gaspar Galán, La lengua francesa en España en el siglo XVI; Estudio y edición del «Vocabulario de los vocablos» de Jacques de Liaño (Alcalá de Henares, 1565), Zaragoza 1999, Vol. 38, 129 p. ISBN 84-7733-530-3, p. 177-178.

2003 - «La syntaxe dans une grammaire du français éditée en Espagne à la fin du XIXe siècle» Actas del Congreso de Lingüística y Filología románica Salamanca 2001

2003 – « Histoire de la linguistique vs. histoire de la traduction.  A propos de quelques ouvrages grammaticaux traduits dans le domaine franco-espagnol au XIXe siècle». ROMANISTIK in Geschichte und Gegenwart 9,1: 2-17.

2003 - «La syntaxe dans les grammaires pour l’enseignement du français en Espagne au XIXe siècle» Documents de la SIHFLES,  nº 29  (Eds. M. Berré &  B. Lépinette), 26-94.

2003 - La syntaxe raisonnée. Mélanges de linguistique genérale et française offerts à A. Boone à l’occasion de 60e anniversaire. Préface de Marc Wilmet. «La syntaxe dans une grammaire française éditée en Espagne en 1868» Bruxelles: De Boeck-Duculot, 323-339 (2-8011-1320-4).

2004 - Reseña : Historiographia Linguistica 31:2/3 (2004) Le grammatiche italiane per ispanofoni (secoli XVI–XIX). Paolo Silvestri. Torino: Edizioni dell’Orso, 2001. P. 201. ISBN 88-7694-541-5.

2005- «Grammaire et linguistique. La morphologie verbale dans les grammaires du FLE» ROMANISTIK in Geschichte und Gegenwart, 11.1, 41-65

2005 - “La linguistique des grammaires françaises publiées en Espagne dans la première moitié du XIXe siècle “Historiographia linguistica XXXII (2005), 273-307.

2006 - Documents pour l'histoire du français langue étrangère et seconde (SIHFLES) nº 33/34.  L’enseignement du français en Espagne au XIXe.  Histoire professionnelle et sociale.  Eds.: B. Lépinette, Mª Elena Jiménez & Julia Pinilla (301 p.).

2007 - “El foco francés: dos gramáticas para la enseñanza del español a los franceses (Oudin 1597) y Charpentier (1597)” El castellano y su codificación gramatical, vol. I De 1492 (A. de Nebrija) a 1611 (John Sanford) (Ed.: J. Gómez Asencio), Salamanca: Universidad , 301-332. 

2008 - Historiografía lingüística hispánica (s.XVI-XIX) (Eds. E. Casanova, B. Lépinette & M. J. Martínez Alcalde). Quaderns de Filología Studis linguistics, Vol. 2008,  València:Universitat de València (ISBN: 84-370-4170-8).

2008 - “Las aportaciones de G. Colón al estudio de la lengua francesa” El deler per les paraules (Ed.: E. Casanova & M.T. Echenique) Valencia: PUV, 249-264 (ISBN: 978-84-370-7100-8).

2008 Historiografía lingüística hispánica (s.XVI-XIX) (Eds. B. Lépinette, M. J. Martínez Alcalde & E. Casanova) Quaderns de Filología Studis linguistics, Vol. XI, 2008,  València : Universitat de València (ISBN: 84-370-4170-8).

2008 « La penetración del modelo gramatical ‘general de tipo escolar en España: sus orígenes franceses (final del siglo XVIII y principio del XIX) » Historiographia linguistica (2008) Vol XXXV:3, 305-341.

2009 « Linguistica minor. Les connaissances philologiques de F. Araujo (1857-ca. 1920) » La lingüística como reto epistemológico y como acción social. Estudios dedicados al Profesor Ángel López García con ocasión de su sexagésimo aniversario Madrid : Arco Libros, 344-352.

2009 « La difficile émergence de la notion de figement dans la grammaire française (XVIe-XVIIIe s.) » Beiträge zur Geschichte der Sprachwissenschaft, 19 (2009/2), pp.203-222.

2009 « Eléments d’une dramaturgie épistémologique franco-espagnole. Fernando Araujo Gómez (1857-1915), philologue et grammairien du français au tournant des XIXe et XXe siècles en Espagne » Synergies-Espagne nº 2, 143-171.

2009 « La aportación propia del traductor al texto científico-técnico traducido o el afán de divulgación de un saber foráneo. A propósito del paratexto en una traducción al español de H.L. Duhamel du Monceau (1700-1782) (col. : Julia Pinilla) Cuadernos del Instituto de Historia de la lengua (U. de la Rioja), 3,109-123.

2010 “Los Élémens d’Idéologie de Destutt de Tracy vertidos al español (1821-1832). Traducción y arqueología del saber gramatical general en España » in La gramática española en el siglo XVIII (Simposio internacional El castellano y sus gramáticas, 20-21-22 de mayo de 2009, Salamanca) (en prensa, 125-156).

2010 «¿Cómo y por qué en sus Elementos de gramática castellana (Bilbao, 1818) Juan Manuel Calleja utilizó las obras de Destutt de Tracy (1803) y de Sicard (1808)? » Ideias Linguïsticas na Península Ibérica (séc.XIV a séc.XIX), (Eds. Carlos Assunçao, Gonzalo Fernandes, Marlene Loureiro), Münster Nodus Publikationen , Vol. II,512-526 (ISBN 978-3-89323-297-0), .

2010 « Hacia una historiografía lingüística transnacional  . Fuentes gramaticales francesas en la Gramática General española (J. Gómez Hermosilla, Madrid 1841). »

martes, 25 de agosto de 2026

Valea, Valer, Val, Valensa, Valentia, Vaillimen, Valimen, Valia, Valor - Convalescencia

Valea, interj., cri de guerre des Angevins par opposition à celui des Tourangeaux.
Lhi un crido: Valea ! l' autre: Cossel !
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.
Les uns crient: Valea ! les autres: Cossel !
ANC. FR. Franceiz crient: Monjoe ! e Normanz: Dex aïe !
Flamenz crient: Asraz ! e Angevin: Valie !
Roman de Rou, v. 4666.
 
Manel Riu Fillat, Natxo Sorolla; Sota el llit te la mamaria
 
Valer, v., lat. valere, valoir, avoir du prix, du mérite, de la valeur.
Lo pretz e 'l sen que cen dobles valria.
Lamberti de Bonanel: En sai la.
Le mérite et le sens qui cent doubles (cent fois autant) vaudrait.
Val mais lo coms que autre bar.
P. Cardinal: Ieu volgra.
Vaut davantage le comte qu'autre baron.
Duy singular valon 1 plural. Leys d'amors, fol. 47.
Deux singuliers valent un pluriel.
- Profiter, être utile, aider.
En tal luec vos valra foldatz,
On sens no us poiria valer. 
P. Rogiers: Senher.
En tel lieu vous vaudra folie, où sens ne vous pourrait valoir.
Senhors, Dieus vos salv' e vos gart
E vos ajut e vos valha. 
Bertrand de Born: Un sirventes.
Seigneurs, que Dieu vous sauve et vous garde et vous aide et vous vaille.
Orguelh pensa: Si te vals, si me val.
Bernard de Venzenac: Iverns.
Orgueil pense: Ainsi tu vaux, ainsi je vaux.
Baros,...
Ai trobat mainz on non val ren trobars;
Tan son valen que val, tan m' an valgut.
Augier: Totz temps serai.
Barons,... j'ai trouvé maints où trouver ne vaut rien; tant je suis valant que je vaux, tant ils m'ont valu.
Part. prés.
Valen marques, senher de Montferrat.
(chap. Valén marqués, siñó de Monferrat.)
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Vaillant marquis, seigneur de Montferrat.
Mout li serai valens
En son afars.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Moult je lui serai aidant dans ses affaires.
Loc. Defendet a la gen de son empier
Qu' us d' els no i meses valhan denier.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
Il défendit à la gent de son empire qu'un d'eux n'y mit valant denier (un denier vaillant).
Substantiv. Adoncs faria dels pros
E dels valens sos capdeus.
B. Calvo: En luec.
Alors il ferait des preux et des vaillants ses capitaines.
ANC. FR. Valt cinc sols à bon marchié. Roman du Renart, t. 1, p. 31.
Voyez Boton.
CAT. ESP. PORT. Valer. IT. Valere. (chap. Valdre; valé : valgo, vals, val, valem, valéu, valen; valgut, valguts, valguda, valgudes; valdré; valdría; si yo valguera.)

 

2. Val, s. m., valeur, prix.
Lo val d' una pauca briza.
Pierre d'Auvergne: Chantarai pus vey.
La valeur d'une petite miette.

3. Valensa, Valentia, s. f., lat. valentia, appréciation, valeur, prix.
Mans destriers de valensa.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Maints destriers de valeur.
Moral. S' ieu dizia lo quart de sa valensa.
R. Jordan Vicomte de S. Antonin: Vas vos.
Si je disais le quart de sa valeur.
- Vaillance, vaillantise.
Lo qual avia faita la dita valentia. Chronique des Albigeois, col. 27.
Lequel avait fait ladite vaillance.
- Profit, aide, secours.
Maires de Crist, fai nos de precx valensa.
G. Riquier: Cristian son.
Mère de Christ, fais-nous aide de prières.
Ja pueis non quezera ren als,
Si m fessetz d' aitan valensa.
Elias de Barjols: Amors ben.
Jamais ensuite je ne chercherais rien autre, si vous me faisiez profit d'autant.
ANC. FR. Là eut de grands vaillances faites. Œuvres d'Alain Chartier, p. 145.
CAT. ESP. (Valentía) PORT. Valentia. IT. Valenzia, valenza. (chap. Valensa, valenses; valentía, valentíes; valén, valens, valenta, valentes.)

mosatros parlem valencià 

4. Vaillimen, Valimen, s. m., prix, mérite.
Hom fo de pauc solatz e de paubra enduta e de pauc vaillimen.
V. de Pistoleta.
Il fut homme de peu d'agrément et de pauvre apparence et de petit mérite.
- Aide, assistance.
Non aten socors
Ni valimen jamais.
Giraud de Borneil: Ses valer.
Je n'attends secours ni aide jamais.
CAT. Valiment. ESP. Valimiento. PORT. IT. Valimento. (chap. Valimén, valimens; preu, preus; mérit, merits.) 
5. Valeyssen, s. m., valeur, prix.
Loc. Maritz ja parssa non quier
Del valeyssen d' un denier.
Guillaume de Saint-Didier: D' una don' ai.
Mari jamais épargné ne réclame de la valeur d'un denier.

 

6. Valia s. f., valeur, prix.
Dels pezos de valia. 
Bertrand de Born: Ieu chan.
Des piétons de valeur.
ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Valia. (ESP. MOD. Valía. chap. Valía, valíes.)

7. Valor, s. f., prix, mérite, valeur.
Cavals de gran valor.
Folquet de Marseille: Sitot me soi.
Cheval de grand prix.
Moral. Hom non pot ges gran valor
Aver ses pena e ses affan.
T. d'Albert Marquis et de Gaucelm: En Gaucelm.
On ne peut point grand mérite avoir sans peine et sans tourment.
- Secours, aide, assistance.
Ieu non soi ges tant apres
Que miey prec m' aian valor.
Raimond de Miraval: A penas.
Je ne suis point tant appris que mes prières m'aient secours.
ANC. FR. En grant chierté l'aveit Rou por sa grant valor.
Roman de Rou, v. 1725.
CAT. ESP. PORT. Valor. IT. Valore. (chap. Valor, valors.)
 
Catalanistas, Enric Valor, Pompeyo Fabra

 

3. Valoros, adj., valeureux, estimé, prisé.
Linhage car
Don foro 'ls fraires valoros.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Lignage précieux dont furent les frères valeureux.
Cui mais creis sos ricx pretz valoros.
Guillaume de Saint-Didier: Ben chantera.
A qui davantage croît son noble mérite prisé.
ANC. CAT. Valoros. CAT. MOD. Valeros. ESP. PORT. Valeroso. IT. Valoroso.
(chap. Valerós, valerosos, valerosa, valeroses.)
 
Ghino de Tacco atrape al abat de Cluny, lo cure del estómec, y después lo solte. Este, tornán a la cort de Roma, lo reconsilie en lo papa Bonifacio, y lo fa caballé del Hospital de Jerussalén.

 

9. Valedor, Validor, s. m., défenseur, protecteur.
Ieu no y trob valedor
Qu' ab lieis me puesc' ajudar.
P. Vidal: Pus tornatz.
Je n'y trouve pas protecteur qui avec elle me puisse aider.
A selh qu' ab nul validor
No s pot valer.
G. Riquier: Ad un fin.
A celui qui avec nul protecteur ne se peut aider.
- Adj. Valable, favorable.
Per qu' ieu dic qu' als fis amadors
Es valedors
Cosselh privatz.
Giraud de Borneil: Alegrar.
C'est pourquoi je dis qu'aux purs amants est favorable conseil privé.
Ab aquesta present carta valedoira per totz temps.
(chap. En esta presén carta valedora per tots tems.)
Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., Toulouse, J, 328.
Avec cette présente charte valable pour tous temps.
CAT. ESP. PORT. Valedor. (chap. Valedó, valedós, valedora, valedores.)

10. Valentamen, adv., vaillamment, courageusement.
Se defenden ben e valentamen. Chronique des Albigeois, col. 72.
(chap. Se defenen be y valéntamen.)
Se défendent bien et vaillamment.
CAT. Valentement. ESP. Valientemente. PORT. IT. Valentemente. 
(chap. Valéntamen : en valentía o corache.)

11. Convalidar, v., convalider, fortifier, assurer.
Part. pas. Es convalidat, si lo forsat... y consent. Fors de Bearn, p. 1085.
Est convalidé, si le forcé... y consent.
(chap. Convalidá, fortificá, assegurá.)

 

12. Contravaler, v., équivaloir, être pareil.
Part. prés. Donon bestias a mieg creys que non podon morir, coma si eron de fer, e, si moron, ells ne emendo autras contravalens.
V. et Vert., fol. 14.
Donnent des bêtes à mi-croît qui ne peuvent mourir, comme si elles étaient de fer, et, si elles meurent, ils en exigent d'autres équivalentes.
Substantiv. No sabon mas so que far
Vezon a lurs contravalens.
P. Vidal: Abril issic.
Ne savent que ce qu'ils voient faire à leurs pareils.
ANC. FR. Tu cuides bien, e si est faille,
Que nus ne te contrevaille.
Marie de France, t. II, p. 290.
(chap. Contravalé : equivaldre.)

13. Desvaler, v., démériter, déprécier.
Siei fag, plus poderos de poder,
Qu' els autres fagz fazian desvaler.
Aimeri de Peguilain: Ara par ben.
Ses faits, plus puissants de pouvoir, qui les autres faits faisaient déprécier.
Per tot so c' om sol valer
Et esser lauzatz
Desval, et es encolpatz.
B. Calvo: Per tot so.
Par tout ce que l'homme a coutume de valoir et d'être loué il démérite, et est inculpé.
Part. prés. Sos cors crois, flacs, desvalens.
Esperdut: Qui non.
Son corps lâche, flasque, déméritant.
Substantiv. Domna fai valer ades
Los desvalens.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.
Dame fait valoir incessamment les dépréciés.
IT. Disvalere. (chap. Desvaldre : despressiá : desmereixe.)
 
Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.

 

14. Maisvalensa, s. f., plus-value, grand prix.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las maisvalensas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Je montrerai les connaissances des oiseaux et les plus-values.
Voyez Saber.
(chap. Plusvalía, plusvalíes : mesvalensa, mesvalenses.)

15. Sobrevaler, v., sur-valoir, surpasser, dépasser, être supérieur.
Sobreval part las melhors.
Raimond de Miraval: Anc no atendiei.
Surpasse au-delà les meilleures.
Tan sobreval vostra valors valenza.
Lanfranc Cigala: Quant en bon.
Tant votre mérite sur-vaut prix.
Subst. Ieu vos cug ab merce conquerir,
Que m' es escutz contra 'l sobrevaler.
Folquet de Marseille: S' al cor plagues.
Je vous crois avec merci conquérir, vu qu'elle m'est écu contre le sur-valoir.
Part. prés.
Com lo cor d' En Blacatz qu' era sobrevalens.
Bertrand d'Allamanon: Molt m' es.
Comme le coeur du seigneur Blacas qui était sur-valant (de très haut mérite).
Ai ! pros dompna sobrevalens.
B. Zorgi: Aissi col.
Ah ! noble dame sur-valante (de très haut mérite).
(chap. Sobrevalé, sobrevaldre : valdre mol : sobrepassá : sé superió.)

16. Convalescencia, s. f., convalescence.
Senhal de convalescencia. Eluc. de las propr., fol. 41.
Signe de convalescence.
CAT. ESP. Convalecencia. PORT. Convalecença, convalescença. 
IT. Convalescenza. (chap. Convalessensia, convalessensies.)
 
Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

lunes, 20 de julio de 2026

Titol, Tiltre, Entitolar, Entitular, Intitular, Detitolar - Tizana, Tyzana, Tipsana - Atizar

Titol, s. m., lat. titulum, titre, inscription.
Aissi cum es dig desotz, en l' autre titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
(chap. Així (aixina) com es dit daball, al atre títul.)
Ainsi comme il est dit dessous, en l'autre titre.
- Droit, acte authentique.
Mas si el non ac titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Mais s'il n'eut pas de titre.
Per venda o per donatio o per autre titol dreiturer (: dreiturier).
Cout. de Condom.
Par vente ou par donation ou par autre titre droiturier.
CAT. Titol (N. E. Sin tilde, como pasa en muchísimas palabras anteriores desde el tomo 1). ESP. (Título). PORT. Titulo. IT. Titolo. (chap. Títul, tituls.)

Títul; soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

2. Tiltre, s. m., titre, acte authentique.
Per lo tiltre e razon que desus. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 228.
Par le titre et raison que dessus.

3. Entitolar, Entitular, Intitular, v., lat. intitulare, intituler, nommer, donner, recevoir un titre.
Trames II cavaliers que apobolessan 1 gran ciutat,... e que la entitolessan de lurs noms. Hist. de la Bible en prov., fol. 47.
Transmit deux chevaliers qui fondassent une grande cité... et qui l'intitulassent de leurs noms.
Part. pas. So entitulatz a celebrar en las autras IIII glyeyas patriarchals.
(chap. Són intitulats a selebrá a les atres cuatre (4) iglesies patriarcals.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Ont reçu titre pour célébrer dans les autres quatre églises patriarcales.
Es amors intitulada. La Crusca provensale, p. 100.
Est intitulée amour.
CAT. ESP. PORT. Intitular. IT. Intitolare. (chap. Intitulá, intitulás : yo me intitulo, intitules, intitule, intitulem o intitulam, intituléu o intituláu, intitulen; intitulat, intitulats, intitulada, intitulades; intitularé; intitularía; si yo me intitulara catedrátic de chapurriau, Francho Nagore Laín se alegraríe mol o muito.)

Calatayud, Francho Nagore; fabla, fablante, fábula, fabulador, lengua aragonesa por mis cojones

4. Detitolar, v., être pourvu d'un titre, être titré. 
Part. pas. Era detitolat de Tarascona.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Était titré de Tarascon.


Tizana, Tyzana, Tipsana, s. f., lat. ptisana, tisane.
D' ordi mundat si fa ayga medicinal, dita tizana.
Tyzana d' ordi.
Tipsana, es ordi sec, pilat, mundat.
(chap. Tissana, es sibada o sibá seca, pelada, mundada : llimpiada, rentada, porgada o purgada. Antigamen se li díe ordi, de ordeum o inclús hordeum, lo mateix sereal de aon ve la horchata, encara que se fa de chufa, chufes.)

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc /  Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673

Eluc. de las propr., fol. 217 et 224.
D'orge mondé se fait eau médicinale, dite tisane.
Tisane d'orge.
Tisane, c'est orge sec, pilé, mondé.
CAT. ESP. Tisana. PORT. Tisana, ptisana. IT. Tisana. (chap. Tissana, tissanes; ara se diu igual que lo te, tes. Yo escric té cuan es de tindre, pera diferensiál del te, planta y beguda.)

Tizia, Tysia, Tezia, s. f., du lat. phthisis, phthisie.
Tysia… per ulceracio del pulmo provenient.
(chap. Tissis... per ulserassió del pulmó (o lleus) provinén : Tuberculosis.)
Esquinancia, thos, tizia,... et semlans.
Eluc. de las propr., fol. 86 et 52.
Phthisie…. par ulcération du poumon provenant.
Esquinancie, toux, phthisie,... et semblables.
(chap. Tissis. ESP. Tisis.)

2. Tezic, Tesix, s. m., lat. phthisicus, phthisique.
Cum vezem al tesix.
Vent aquilonar... als tezics es sobrenociu.
(chap. Ven aquiloná (del aquilón o aquiló : nort)... als tissics es sobrenossiu : mol nossiu : roiníssim. A Raimon li va fé mol mal lo ven del nort. Lo sers bufe del noroest.)



Eluc. de las propr., fol. 19 et 135.
Comme nous voyons au phthisique.
Vent d'aquilon... aux phthisiques est très nuisible.
CAT. Tisic. ESP. (Tísico) PORT. IT. Tisico. (chap. Tíssic, tissics, tíssica, tíssiques; que té la tissis, una tuberculosis o tuberculossis. Al monasteri de Veruela hi anabe molta gen a tratás, com lo gran poeta Gustavo Adolfo Bécquer. 
Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.)

Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.

Tizo, Tuzo, s. m., lat. titio, tison.
Sest estai en la cozina,
E cocha 'l fuec e 'l tizo.
Marcabrus: L' iverns vai.
Celui-ci est en la cuisine, et presse le feu et le tison.
Ardre cuian la gata, e i porton mant tizon. Guillaume de Tudela.
Brûler ils croient la chatte, et y portent maints tisons.
CAT. Tió. ESP. Tizón. PORT. Tição. IT. Tizzo, tizzone. (chap. Teó, teons; tió, tions. Al trong o tronc de Nadal no li diem cagatió, com a Cagalunya, vull di, Cataluña. Esta gata - chatte - es una catapulta, fonévol, manganell, etc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Tizonar, Tuzonar, v., tisonner, attiser.
Fig. Silh que son ves Amor tric e vaire
Ho tuzonon.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: No puesc.
Ceux qui sont vers Amour tricheurs et changeants tisonnent cela.
ANC. FR. Que cele moult le tisona. 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 285.

3. Atizar, Atuzar, Atusar, v., attiser, exciter.
Los sirvens que atuzavo lo fuoc. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 18.
Les sergents qui atisaient le feu.
Fig. Fin' amors el cor m' atiza
Un fuec don m' es suaus la flama.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Pur amour au coeur m'attise un feu dont m'est douce la flamme.
Part. pas. El fuecx es atizatz
Que y a mes malvestatz.
P. Cardinal: Quals aventura.
Le feu qu'y a mis méchanceté est attisé. 
ESP. Atizar. PORT. Atiçar. IT. Attizare. (chap. Atisá, féli ven al foc, reviscolá los calius. T'atisaré! : te fotré : atiso, atises, atise, atisem o atisam, atiséu o atisáu, atisen; atisat, atisats, atisada, atisades; atisaré; atisaría; si yo atisara la sendra o los calius esmorteíts podría botá foc a Penarroija de Tastavins.)

moraga, moragues

miércoles, 21 de enero de 2026

Pudit - Pulegi

Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.

La grana
D' un arbre que a nom puditz.

Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC. CAT. Pudich.


Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.

La remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris. (“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)

Abans que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la perfecsió.)

V. et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.

Loc. fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t. V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT. Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés: pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)

Puigdemont ,mi objetivo es tapar la corrupción de mi partido y de nuestro padrino, Jordi Pujol, los catalanes me la sudan


2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.

Les puiols del mont Liba.

Eluc. de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E. Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los Pujols.)

Jordi Pujol, el hombre andaluz

3. Puiansa, s. f., ascendance.

Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)

4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.

En los autres elevatios et puiamens.

Leys d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig. Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol. 74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap. Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)

Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens : costa, costes, San Roc, San Roque, Beceite, Beseit

5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.

Sus li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh. Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig. Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc. Poiar en dignitat.

V. et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.

Substantiv. Tals es en gran poiar

Cui la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.

Giraud de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue, en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés. Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés en quelque dignité.

L' emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.

Folquet de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté aux plus hauts degrés.

ANC. FR. Contre mont puie le degré.

Fables et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.

Roman du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP. Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge, pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada, pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir, pujar en una puja.)

6. Empuiar, v., monter, s'élever.

Quan enpugiei sus el bar merlat.

G. Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.

7. Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.

Folquet de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne peut penser.

Es fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.

Bertrand de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le voit surmonter.

Part. pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.

Pons de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT. ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá, dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)

Puericia, Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité, bas âge.
Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.

CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)

2. Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril... en la qual intra quascu... quan laissa la popa.

Eluc. de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.

- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.

Pecatz et faytz puerils.

Eluc. de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP. PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)


Pulegi, s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)

Eluc. de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta.)

Puliol menta, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta