3. Ters, adj. num., lat. tertius, tiers, troisième.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 9 de agosto de 2026
Trei, Trey, 3, Trois, Tres, Ters, Tern, Terna, Ternari, Tersa, Terza, Tercia, Tertia - Trigal
3. Ters, adj. num., lat. tertius, tiers, troisième.
viernes, 17 de julio de 2026
Terger, Terser, Tersor, Esterger, Esterser, Extersiu, Absterger, Abstersiu, Abstercio
Terger, Terser, v., lat. tergere, purger, nettoyer.
Non es jorn, per s' amor, non la terga.
lunes, 29 de diciembre de 2025
Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat)
Los Reis Magos son de verdat. (Luis Arrufat Jarque)
Un cuentet pa pares, per si un día lo hu tenen que contá als seus fills.
Asó es un treball que corre per Internet, no hu sé de quí es, pero lo sé de fá mols añs y penso que pot achudá a més de un pare a eisí de un apuro.
(Yo sol lo traduisco y lo adapto a la nostra tiarra).
“Miquial sol se habíe sentat a la cadira, al arrivá a casa del campo, preparat, com tots los díes, a disfrutá escoltán lo que la seua filla, la Pili, li contáe de lo que habíe fet a la escola, cuan ella, a baiset, com si eise día tinguere po de algo, o un poc de vergoña, li diu:
- ¿Pare?
- Sí, filla, contam.
- Vull que me digo la verdat. (digue)
- Claro, filla, sempre te la dic. - Va contestá lo pare un poc asustat. -
- Es que… - Va escomensá la Pili, com si no se atrevire a seguí. -
- Disme, filla, disme.
La chica ya se atrevís….
- Pare ¿Los reis Magos, son de verdat?
Miquial se quede chelat, mut, mire a la seua dona, volén sabé de aón veníe aquella pregunta, pero tamé ella tenía la cara de no sabé res y li miráe asustá.
La chiqueta va seguí, com si se donare conta de la preocupasió de sons pares….
- Es que, a la escola, les chiques grans diuen que los Reis no son de verdat, que los Reis son los pares
¿Es verdat?
A Miquial, eisa atra pregunta de la seua filla, li fá chirá la vista cap an ella y tragán la saliva, mentres busque una resposta, li diu:
- ¿Y tú que penses, filla?
- No hu sé, pare: uns ratos penso que sí, uns atres que no. Per un costat crec que sí que existisen, perque vustés no me engañaríen; pero, com les chiques grans, que saben mol, diuen aisó…?
Miquial, com si lo hagueren pillat, desidís tirá per abán…
- Mira, Pili, es verdat que son los pares los que fiquen los regalos, pero…La chiqueta no li dise seguí, mich plorosa, li diu:
- Entonses es verdat!, me hau engañat!
Lo pare, en la gola tamé mich ocupada, pillánli la cara en les mans a la seua filla, seguís:
- No, mira, mai te ham engañat perque los Reis Magos son de verdat.
La chiqueta desorientada li conteste:
- Entonses no hu enteng, pare.
Lo pare pareis que se animo, li acabe de vindre al cap una historieta que pot sé la contestasió que ell vol doná y que la seua filla espere resibí, a ver sils contente als dos.
- Sentat, menuda, - li diu, al tems que li enseñe la cadira que está a la seua boreta - y escolta esta historia que te vach a contá. Ha arrivat lo tems en que ya la pots entendre.
Pili se sente entre sons pares, en moltes ganes de sentí cuansevol cosa que li aclarisque la seua duda y son pare se prepare pa contá lo que li ha vingut al cap, com la verdadera historia de los Reys Magos. O un cuento com los que li sol contá a la seua filla y que li fán dormís tranquila y no tindre sons roins.
Cuan lo niño Jesús va naise, tres Reis Magos que veníen de Oriente seguín a un gran estrial, van arrivá al Portal pa resali. Li portáen regalos pa donáli a entendre que li teníen cariño y respiate. Y Jesús se va posá tan contén y tan felis, que lo més vell del Reis, al que li díen Melchor, va dí:
- ¡Es una gran alifara veure tan contén al chiquet! Deuríem portá regalos a tots los chiquets y chiquetes del mon y aisí que tots se posaren conténs.
- ¡Oh, sí!, - va cridá Gaspar, un atre Rei Mago - Es una bona idea, pero mol difísil de fela. No podríem portá, al mateis tems, regalos a tots los millóns de chiquets que ñá al mon.
Baltasar, lo tersé Rei que estáe escoltán als dos amics seus, animat per la idea, va dí:
- Es verdat, seríe fenomenal, pero Gaspar te raó y encara que som Magos, ya som mol vells y seríe casi imposible aná per tot lo mon, donán regalos a tots lo menuts. Pero seríe tan majo...
Los tres Reis se posen mol tristos al pensá que, encara que es una bona idea, no se pot fé. Y lo niño Jesús que desde lo seu breset pobre, pareisíe escoltals, se va enriure y entonses al Portal se va sentí la veu de Deu nostre Siñó que los va dí als Reis Magos:
- Sou mol bons y tos dono les grasies per los regalos que li hau portat al meu fill. Per aisó tos vach a achudá a fé lo vostre desich.
A ver: ¿Qué tos fá falta pa podé repartí, al mateis tems, regalos a tots los chiquets del mon?
- ¡Oh, Siñó! – van dí los tres Reis Magos, achiñollánse - Nesesitaríem millóns y millóns de pajes, casi un pa cada chiquet o chiqueta, que pugueren arrivá al mateis tems a cada casa en los nostres regalos.
Pero no podém tindre tans pajes, no ne ñán táns.
- No tos preocupeu per aisó – va dí Deu - yo tos donaré no un, sino dos pajes pa cada chiquet que ñá al mon.
- Si fá eise milagre, ¡Seríe fantástic! Pero ¿Cóm hu fará? – van dí al mateis tems los tres Reis, en una cara de sorpresa y alifara.
- A ver, dieume ¿no es verdat que los pajes que voldrieu tindre, deuríen de voldre mol als chiquets?
- Home, cla, aisó es fundamental – van di a coro los tres Reis -.
- Y ¿No es verdat que eisos pajes deuríen coneise mol be los deseos dels menuts y lo que los convé a cada u?
- Sí. Sí. Aisó es lo que li demanaríem a cada paje.
- Pos dieume, Reis amics meus, ¿Ñá algú que vullgue més als chiquets y quels conesque milló que los seus pares?
Los tres Reis se van mirá entre ells, donánse conta de la raó que teníe Deu, entenén al mateis tems que aisó seríe la milló solusió de tot.
Deu va seguí:
- Pos com tos ha paregut be y pa que en lo vostre nom tots los chiquets del mon resibisquen regalos, YO ordeno que als Nadals, selebrán estos moméns, tots los pares se tornon pajes vostres y que en lo vostre nom, la nit de Reis, los porton als chiquets regalos. Que cuan los chiquets se fasquen grans, los pares los conton esta historia y desde entonses tamé ells, al arrivá este día los farán regalos a sons pares.
Cuan Miquial acabe de contá esta historia, la menuda se eiseque y los done un beset, al mateis tems que los diu:
- Ara sí que hu enteng tot y estic mol contenta de sabre que me voleu mol y no me hau engañat.
Corrén sen va al seu cuarto y sopesán la hucha, enriense y contenta, mirán la foto de sons pares de damún de la mesilla, pense que este añ tamé ella será paje del reis Magos de verdat."
FIN.
jueves, 15 de agosto de 2024
Par - Contrapar
Par, adj., lat. par, pair, pareil, semblable, égal.
Ieu no sui pars
Als autres trobadors.
Gavaudan le Vieux: Ieu no sui.
Je ne suis pas semblable aux autres troubadours.
Substantiv. Ieu fora pars d' un dels sans.
Cadenet: Bel volgra.
Je serais l'égal d'un des saints.
No us sap par ni companho,
Car tug li valen baro
Valon per vostra valensa.
P. Vidal: Pus tornat.
Je ne vous sais pair ni compagnon, car tous les vaillants barons valent par votre valeur.
El mon non sai sa par.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Au monde je ne sais sa pareille.
Loc. Nostre reys qu' es d' onor ses par.
(chap. Lo nostre rey que es de honor sense par.)
Bernard d'Auriac: Nostre reys.
Notre roi qui est en honneur sans pareil.
De cella qu' entre las gensors,
Esta de beutat ses par.
Raimond de Miraval: Anc non atendiei.
De celle qui, parmi les plus gentilles, est de beauté sans pareille.
ANC. FR. Sovent li fesoit ses oeilles
Non per, s' eles erent pareilles;
Et sovent les rapareilloit,
Se non pareilles les trovoit.
Roman du Renart, t. 1, p. 275.
Par le nombre par ou impar des syllabes.
Rabelais, liv. IV, ch. 37.
- Compagnon, époux.
Puey que la tortre a perdut son par, jamays no se ajusta ab autra.
V. et Vert., fol. 93.
Depuis que la tourterelle a perdu son compagnon, jamais elle ne s' accouple avec autre.
Costa si fe sezer regina Floripar,
De l'autra part rey Gui, que l' a presa per par.
Roman de Fierabras, v. 5003.
A côté de soi il fit asseoir la reine Floripar, de l'autre part le roi Gui, qui l'a prise pour épouse.
- Pair, en parlant des seigneurs d'une noblesse égale, sorte de dignité.
La fo Boecis, e foren i soi par. Poëme sur Boèce.
Là fut Boèce, et y furent ses pairs.
Ce nom se donnait plus particulièrement aux membres de la cour que les romans disent avoir été instituée par Charlemagne.
Alexandres vos laisset son donar,
Et ardimen Rotlan e 'lh dotze par.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Alexandre vous laissa sa largesse, et la hardiesse Roland et les douze pairs.
Elhs XII pars de Fransa. Philomena.
Les douze pairs de France.
ANC. FR. Entres ces pars de France.
Les nobles pars de France.
Roman français de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 9 et 15.
Adv. comp. Adonc saubr' ieu lo vostre afar,
E vos lo mieu, tot par e par.
B. de Ventadour: Quan lo boscatges.
Alors je saurais la votre affaire, et vous la mienne, tout égal à égal.
CAT. ESP. PORT. Par. IT. Pare, pari. (chap. Par, pars; parella, parelles.)
2. Paria, s. f., comparaison, ressemblance, parité, égalité.
Si cum l' estela jornaus
Que non a paria,
Es vostre ric pretz ses par.
Richard de Barbezieux: Atressi cum Percevaus (Persevaus, Perceval, Perseval).
Ainsi comme l'étoile du jour qui n' a pas de comparaison, voire riche mérite est sans pareil.
Aquest parelh fai paria.
Bernard de Venzenac: Lanquan.
Ce couple fait égalité.
- Alliance, accouplement, compagnie, société, familiarité, accointance. Manda sos amics, cels qu' ab lui an paria.
Guillaume de Tudela.
Mande ses amis, ceux qui avec lui ont alliance.
Mais vueil estar al vostre mandamen,
Que d'autr' aver s' amor e sa paria.
Cadenet: Per jois.
J'aime davantage être au votre commandement, que d'avoir d'une autre son amour et son accointance.
Aras no us plai mos chans ni ma paria.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Maintenant ne vous plaît mon chant ni ma compagnie.
Mais valria cen tans aver paria
D' ome paubre, e mais proficharia.
R. Gaucelm: Un sirventes.
Davantage vaudrait cent fois avoir la compagnie d'homme pauvre, et elle profiterait davantage.
A tota gens play sa paria.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
A toutes gens plaît sa société.
Loc. Ans li falsa paria.
T. d'une dame et de son ami: Amicx.
Mais lui fausse compagnie.
3. Parier, adj., égal, pareil, semblable, comparable, accointé.
Per que negus no l' es de pretz pariers.
T. de Rambaud, d'Adhemar et de Perdigon: Senher.
C'est pourquoi nul ne lui est en mérite comparable.
Toz' ab qui etz parieira?
En l' enfant?
G. Riquier: L' autr' ier.
Fillette, avec qui êtes-vous accointée? Avec l'enfant?
- Accointant, familier.
Ieu lo jutge per dreg a traydor,
Si s fai pariers, e s det per servidor.
T. de Gui d'Uisel et de Marie de Ventadour: Gui d'Uiselh.
Je le juge justement pour traître, s'il se fait accointant, et se donna pour serviteur.
- Copropriétaire, copartageant, sociétaire.
Era molher d' un cavayer ric e poderos de Cabaret, pariers del castel.
V. de Raimond de Miraval.
Était femme d'un chevalier riche et puissant de Cabaret, copropriétaire du château.
Substantif. De ben amar non ai parier.
Deudes de Prades: En un sonet.
Pour bien aimer je n' ai pas pareil.
Enueia m, par sant Marcelh,...
Trop pariers en un castelh.
Le moine de Montaudon: Mot m' enueia.
M'ennuie, par saint Marcel,... trop de copropriétaires dans un château.
(chap. Parell, parells; parello, parellos; igual, igualat, comparable; aparellat, aparellats, aparellada, aparellades.)
4. Pariaire, s. m., sociétaire, associé, confrère, compagnon.
Non vuelh esser parsoniers,
Pars, pariaire ni pariers.
G. Adhemar: Comensamen.
Je ne veux être copropriétaire, pair, sociétaire ni pareil.
(chap. Sossio, sossios, sossia, sossies; assossiat, assossiats, assossiada, assossiades; copropietari, copropietaris, copropietaria, copropietaries.)
5. Pariadge, s. m., pariage, sorte de contrat.
Dedens los termes del pariadge. Cout. de Condom.
Dedans les termes du pariage.
6. Paritat, s. f., lat. paritatem, parité, égalité.
Si tant es que haian paritat, so es engaltat. Leys d'amors, fol. 26.
Si tant est qu'ils aient parité, c'est-à-dire égalité.
CAT. Paritat. ESP. Paridad. PORT. Paridade. IT. Parità, paritate, paritade.
(chap. Paridat, paridats; igualdat, igualdats.)
7. Paralel, s. m., lat. parallelos, parallèle.
Le ters cercle apelam paralel septentrional. Eluc. de las propr., fol. 108.
(chap. Lo tersé sírcul anomenem paralelo septentrional.)
Le troisième cercle nous appelons parallèle septentrional.
Adjectiv. Cercles paralels, que vol aitan dire, com cercles qui han entre si egal distancia. Eluc. de las propr., fol. 108.
Cercles parallèles, (ce) qui veut autant dire, comme cercles qui ont entre soi égale distance.
CAT. ESP. Paralelo. PORT. Parallelo. IT. Parallelo, paralello.
(chap. Paralelo, paralelos, paralela, paraleles.)
8. Pario, adj., pareil, égal, correspondant.
Per que amduy sian pario d' accen.
Novas rimadas parionas son can, aqui on termena la razo o la materia, finisho amdui li verset que son pario per accordansa.
Leys d'amors, fol. 121 et 18.
Pour que les deux soient pareils d'accent.
Les nouvelles versifiées correspondantes sont quand, là où le sujet ou la matière finit, finissent les deux versets qui sont correspondants par accordance.
- Substantiv. Correspondance.
L' empeutatz bordos ha pario amb autre. Leys d'amors, fol. 17.
(chap. Lo vers empeltat es paregut al atre.)
Le vers enté a correspondance avec l'autre.
CAT. Pario. (chap. Paregut, pareguts, pareguda, paregudes.)
9. Pariar, v., copartager, coposséder, être copossesseur.
Que cadaus y tenga sa dreichura, e qu' en pario bonamen aissi coma lo parier deu o far. Tit. de 1242. DOAT, t. IV, fol. 68.
Que chacun y tienne sa droiture, et qu'ils en soient copossesseurs de bonne foi ainsi comme le copropriétaire doit le faire.
10. Apariar, v., apparier, unir, lier, accointer, accoupler.
Us ab son par no s pot apariar
Ses decebre.
G. Riquier: Fortz guerra.
Un avec son pair ne se peut unir sans décevoir.
La tortre... jamais no s' apariaria ab autra.
Naturas d'alcus auzels.
La tourterelle... ne s'accouplerait jamais avec autre.
Fig. Malvestat ab pretz no s' aparia.
Bertrand du Puget: De sirventes.
Méchanceté avec mérite ne s' apparie pas.
Part. prés. Es ne pieitz apparians,
C' ades li par que 'l vengua dans.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Il en est pire accointant, vu qu'il lui paraît toujours que lui vienne dommage.
Part. pas. N' es hom pus cortes
E gen apairiatz.
Amanieu des Escas: El temps de.
On en est plus courtois et gentiment accointé.
CAT. Apariar. ESP. Aparear. (chap. Aparellá, aparellás: yo me aparello, aparelles, aparelle, aparellem o aparellam, aparelléu o aparelláu, aparellen; aparellat, aparellats, aparellada, aparellades.)
11. Despariar, v., lat. disparare, dépareiller, déranger, diviser.
Adonc l' obra desparia. Leys d'amors, fol. 18.
Alors il divise l'oeuvre.
IT. Dispaiare. (chap. Despará, contrari de pará, com per ejemple, la taula, una ratera.)
12. Disparitat, s. f., lat. disparilitatem, disparité.
Podon haver paritat o disparitat de sillabas. Leys d'amors, fol. 17. Peuvent avoir parité ou disparité de syllabes.
(chap. Poden tindre paridat o disparidat de sílabes.)
CAT. Disparitat. ESP. Disparidad. PORT. Disparidade. IT. Disparità, disparitate, disparitade. (chap. disparidat, desparidat; disparidats, desparidats.)
13. Parelh, s. m., paire, couple.
Anc no vitz plus bel parelh
Del donzel et de la donzela.
R. Vidal: Lai on cobra.
Vous ne vîtes oncques plus beau couple que le damoisel et la damoiselle.
Noe intret en l' archa, e pres de cascuna bestia e dels auzels un parelh, que mestier avia de metre en l' archa. Liv. de Sydrac, fol. 49.
Noé entra dans l'arche, et prit de chaque bête et des oiseaux une paire, qu'il avait besoin de mettre dans l'arche.
De II parelhs de barras la porta es establia.
Roman de Fierabras, v. 3967.
Par deux paires de barres la porte est assurée.
CAT. Parelh. (chap. Parell, parells.)
- Pareil, mesure équivalente au setier.
.VIII. .M. parelhs de grans e pro vianda. Philomena.
Huit mille pareils de grains et assez de victuaille.
Ce mot fut aussi employé adjectivement, et signifia pareil, semblable, comparable.
Tan pros domna, e quar no i truep parelh,
M' enten en lieis.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
Si noble dame, et parce que je n'y trouve semblable, je m' affectionne à elle.
14. Parelha, s. f., compagne, femelle.
El temps qu'el rossinhol s' esjau
E fa sos lays sotz lo vert fuelh
Per sa parelha, can l' acuelh.
Deudes de Prades: El temps.
Au temps que le rossignol se réjouit et fait ses lais sous la verte feuille pour sa compagne, quand elle l' accueille.
CAT. Parella. ESP. Pareja. PORT. Parelha. (chap. Parella, parelles.)
15. Parelhar, Pareyllar, Pareiar, Parejar, v., apparier, assortir, accointer, unir.
Parelhar parelhadura
Devem, ieu e vos, vilana,
Al abric, lonc la pastura.
Marcabrus: L' autr' ier.
Apparier accouplement nous devons, moi et vous, villageoise, à l' abri, le long du pâturage.
Dombre Dieus crei que m' o parelh.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Je crois que le seigneur Dieu me l' assortit.
Ben sai pareyllar e far motz
Plas e clars.
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Je sais bien assortir et faire mots simples et clairs.
- Se comparer, s'égaler.
Una dona sai que no troba par
Que de beutat puesc' ab lei pareiar.
Aimeri de Peguilain: Totz hom qui.
Une dame je sais qui ne trouve pareille qui de beauté puisse s'égaler avec elle.
ESP. Parear. IT. Pareggiare. (chap. Parellá, fé algo parello, igualá. Aparellá: fé parella, parelles; prepará, adobá, cuiná una minjada.)
16. Parelhadura, s. f., accointance, accouplement.
Parelhar parelhadura
Devem, ieu e vos, vilana,
Al abric, lonc la pastura.
Marcabrus: L' autr' ier.
Apparier accouplement nous devons, moi et vous, villageoise, à l' abri, le long du pâturage.
ANC. ESP. Fue a mi appareiada por esta razon.
Poema de Alexandro, cop. 344.
17. Aparelhar, Aparellar, Apareillar, Apareylar, Apparelhar, Apparellar, Appareillar, Appareyllar, v., appareiller, apprêter, préparer.
Ni ren que puesca apareyllar,
Car segner, a nostre dinar.
V. de S. Honorat.
Ni rien que je puisse apprêter, cher seigneur, pour notre dîner.
Fan apparelhar caras viandas et en tantas de manieyras.
V. et Vert., fol. 21.
Ils font préparer aliments rares et en tant de manières.
Fig. Ay apareyllat gauch a tu et a ton frayre. V. de S. Honorat.
J'ai apprêté joie pour toi et pour ton frère.
Can sos sens miels l' aparelha
Romans, o lenga latina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Quand sa raison lui apprête mieux roman, ou langue latine.
- Arranger, disposer, combiner, faire des préparatifs pour.
K. Magnes fe aqui aparelhar sas tendas. Philomena.
Charlemagne fit disposer là ses tentes.
Honorat appareylla mantenent son camin. V. de S. Honorat.
Honorat aussitôt fait des préparatifs pour sa route.
Fig. En mas chansos no puesc aparellar
Dos motz, qu' al ters no m lays marritz chazer.
Folquet de Romans: Meravil.
Dans mes chansons je ne puis disposer deux mots, qu'au troisième je ne me laisse choir marri.
Gen m' apareill
De far leu chanson grazida.
G. Raimond de Gironella: Gen m' apareill.
Je m' apprête gentiment à faire promptement chanson agréable.
Que s' apareillon de ferir. Roman de Jaufre, fol. 62.
Qu'ils se disposent à frapper.
Chascun jorn s' armavan e s' apareillavan de venir a la batailla.
V. de Bertrand de Born.
Chaque jour ils s' armaient et s' apprêtaient pour venir à la bataille.
- Comparer.
Meravilhas
Vas cuy res no si aparelha.
Los XV signes de la fi del mon.
Merveilles vers qui rien ne se compare.
Non truep qui ab mi s' aparelh.
B. Martin: Farai un.
Je ne trouve qui avec moi se compare.
Car negun' autra ab lieis no s' apareilla
De pretz entier.
P. Vidal: S' ieu fos en.
Car nulle autre avec elle ne se compare en mérite accompli.
- Appareiller, terme de marine.
Pueys an apareillat barcas. V. de S. Honorat.
Puis ont appareillé barques.
- S'apparier, s'accointer.
Per Crist, fort mal s' aconseilla
Drutz qu' ab vieilla s' apareilla.
Augier: Era quan.
Par Christ, s' avise fort mal galant qui avec vieille s' accointe.
Part. pas. En aissi apareillat a lei de fol. V. de S. Honorat.
Par ainsi arrangé à manière de fou.
Aparelhat e volontos
… de far e de dir.
Brev. d'amor, fol. 18.
Disposé et désireux... de faire et de dire.
CAT. Aparellar. ESP. Aparejar. PORT. Apparelhar. IT. Apparecchiare.
(chap. Aparellá.)
18. Aparelh, s. m., appareil, préparatif, apprêt.
Ac fah tot son aparelh,
Portan de tortres 1 parelh.
Brev. d'amor, fol. 85.
Eut fait tout son apprêt, portant une paire de tourterelles.
ANC. CAT. Aparell. ESP. Aparejo. PORT. Apparelho. IT. Apparecchio.
(chap. Aparell, aparells.)
19. Aparelhamen, Aparellamen, s. m., appareil, apprêt, ajustement.
Qu' en paradis sanht aparellamen
De corona de vida dignamen
L' aparelletz.
Pons Santeuil de Toulouse: Marritz cum.
Qu'en paradis saint appareil de couronne de vie dignement vous lui prépariez.
Avia fag son aparelhamen de nossas. V. de Raimond de Miraval.
Avait fait son apprêt de noces.
Deu aver son lieg ab son aparelhamen. Regla de S. Benezeg, fol. 38. Doit avoir son lit avec son ajustement.
ANC. FR. Quant il virent l' apareillement que li roial faisoient... Et entra en Aquitaine à grant apareillement de bataille.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 171 et 222.
ANC. ESP. Aparejamiento. IT. Apparecchiamento.
(chap. Aparellamén, aparellamens.)
10. Desparelhar, v., séparer, désunir, déparier.
A pauc no'ls desparelha.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Peu s'en faut qu'il ne les désunisse.
ESP. Desparejar. PORT. Desparelhar. IT. Sparecchiare.
(chap. Desparellá, desaparellá.)
21. Compar, adj., lat. compar, pareil, égal, semblable.
Compar,... vol dire aytan quo paritatz, so es engals nombre de sillabas.
Leys d'amors, Fol. 145.
Semblable,... veut dire autant comme parité, c'est-à-dire égal nombre de syllabes.
22. Comparatio, Comparaso, s. f., lat. comparatio, comparaison.
Non deu hom far comparaso. Brev. d'amor, fol. 145.
On ne doit pas faire de comparaison.
Adv. comp. Tota la vida d' un home, si vivia M ans, es a penas sol 1 momen a comparatio de l' autra vida, que durara ses fi.
(chap. Tota la vida d' un home, si vivíe mil añs, es apenes sol un momén en comparassió de l' atra vida, que durará sense fin.)
Coma vil ordura en comparatio de 1 bella arma.
De gran gloria e de gran honor ses comparatio.
V. et Vert., fol. 27, 31 et 32.
Toute la vie d'un homme, s'il vivait mille ans, est à peine un seul moment en comparaison de l'autre vie, qui durera sans fin.
Comme vile ordure en comparaison d'une belle âme.
De grande gloire et de grand honneur sans comparaison.
CAT. Comparació. ESP. Comparación. PORT. Comparação.
IT. Comparazione. (chap. Comparassió, comparassions.)
23. Comparansa, s. f., comparaison, parallèle.
No s ne pot comparansa
Far.
T. de Guillaume et de G. Riquier: Giraut.
Ne s'en peut faire comparaison.
CAT. Comparansa. ANC. ESP. Comparanza.
24. Comparamen, s. m., comparaison, parallèle.
Adv. comp. La misericordia de Dieu
Es majers, ses comparamenz,
Que neguns mortals fayllimenz.
V. de S. Honorat.
La miséricorde de Dieu est plus grande, sans comparaison, que nul mortel manquement.
(chap. Comparamén, comparamens : comparassió.)
25. Comparatiu, adj., lat. comparativus, comparatif.
(Son) Comparativas mays... mens, etc. Leys d'amors, fol. 100.
(Sont) comparatives plus... moins, etc.
(chap. Són comparatives mes... menos, etc.)
Substant. Comparatius, es regularmens aquela meteyssa votz de positiu ab aquest adverbi mays o plus. Leys d'amors, fol. 49.
Comparatif, c'est régulièrement cette même voix du positif avec cet adverbe davantage ou plus.
CAT. Comparatiu. ESP. PORT. IT. Comparativo. (chap. Comparatiu, comparatius, comparativa, comparatives. Lo mes membrillo de La Codoñera, Tomás Bosque Peñarroya, díe que treballabe a la comparativa, referinse a la cooperativa. Es un capsot com José Miguel Gracia Zapater, y amiguet del catalá Artur Quintana Font.)
26. Comparar, v., lat. comparare, comparer, égaler.
Lo fa comparar a vils bestias, so es a porcs. V. et Vert., fol. 84.
Le fait comparer à viles bêtes, c'est-à-dire à porcs.
Se... compara a la vera sancta Maire. Doctrine des Vaudois.
Se... compare à la véritable sainte Mère.
Adv. comp. Sapchatz qu' almorna val may,
Ses comparar, quant hom la fay
Donan de sos bes temporals.
Brev. d'amor, fol. 72.
Sachez qu' aumône vaut mieux, sans comparer, quand on la fait en donnant de ses biens temporels.
Part. pas. Es comparatz
Al dich terrenal paradis.
Brev. d'amor, fol. 192.
Est comparé audit paradis terrestre.
Son be comparatz a volps per barratz e per tricharia. V. et Vert., fol. 23.
Sont bien comparés à renard pour fraude et pour tromperie.
ANC. FR. Richart et roy Henri son père,
Qui la folie au fils compère.
G. Guiart, t. 1, p. 62.
CAT. ESP. PORT. Comparar. IT. Comparare. (chap. Compará: comparo, compares, compare, comparem o comparam, comparéu o comparáu, comparen; comparat, comparats, comparada, comparades.)
27. Acomparar, v., comparer.
Mas sos maltraitz no s fay acomparar
Ab sel del croy.
T. de G. Riquier et de Henri: Senher Enric.
Mais son tourment ne se fait pas comparer avec celui du méchant.
CAT. Acomparar. (chap. acompará, acomparás: acomparo, acompares, acompare, acomparem o acomparam, acomparéu o acomparáu, acomparen; acomparat, acomparats, acomparada, acomparades
28. Contrapar, adj., pareil, égal, semblable.
Mas un rey no 'l sai contrapar
De largueza.
Folquet de Lunel: Al bon rey.
Mais un roi je ne lui sais semblable en largesse.








