Mostrando las entradas para la consulta tallá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tallá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 8 de mayo de 2026

Scindir - Scintilla, Cintilla

Scindir, v., lat. scindere, scinder, fendre, couper, trancher, diviser.
Part. prés. Dens..., en hom..., las quatre denant so egals, scindens et agudas...; doas autras... so ditas caninas, que son plus fortas que las scindens, plus longas et may agudas.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Dents..., en l'homme..., les quatre de devant sont égales, tranchantes (incisives) et aiguës...; deux autres... sont dites canines, qui sont plus fortes que les tranchantes (incisives), plus longues et plus aiguës.
Subst. Uzar no s pot ni rompre sa costura
D' estoxs, retailhs, de scindens. 
Palaytz de Savieza.
User ne se peut ni (se) rompre sa couture par estocs, (par) taillants, par tranchants.
IT. Scindere. (ESP. Escindir. chap. Escindí o essindí; tallá, retallá.)

2. Inscindir, Inscidir, Incidir, v., lat. incidere, inciser, couper, tailler, trancher.
Incidic alcunas arterias del colh.
Quan tu vols inscidir aquelas..…, observa que no inscindas la arteria.
Entro que incidiscas la arteria.
Trad. d'Albucasis, fol. 1, 13 et 3.
Il coupa aucunes artères du cou.
Quand tu veux couper celles-là..., observe que tu ne coupes pas l'artère.
Jusqu'à ce que tu incises l'artère.
CAT. ESP. PORT. Incidir. IT. Incidire. (chap. Insidí.)

3. Incizio, Inscizio, s. f., lat. incisio, incision, coupure, entaille.
Per inscizio d' espada. Trad. d' Albucasis, fol. 41.
(chap. Per incisió o insisió d'espasa.)
Par coupure d'épée.
- Ente, greffe.
Es temps de podar aybres et vinhas, et de incizio.
(chap. Es tems de podá abres y viñes, y de incisió : empeltá.)
Eluc. de las propr., fol. 129.
Il est temps de tailler arbres et vignes, et d'ente.
CAT. Incisió. ESP. Incisión. PORT. Incisão. IT. Incisione. (chap. Insisió, incisió.)

4. Incisori, Inscissori, s. m., bas. lat. incisorium, tranchoir, bistouri.
De incisoris e de serras. 
Plus subtil que los autres inscissoris.
Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 59.
De bistouris et de scies. 
Plus subtil que les autres bistouris.
ESP. Incisario (bisturí). (chap. Bisturí, bisturís; escalpel, escalpels.)

Bisturí, bisturís; escalpel, escalpels


5. Inscididor, adj., taillable, propre à être coupé, taillé.
Sapias qual es inscididors. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Sachez quel est taillable.

6. Incisiu, Inciziu, Insiziu, adj., incisif, propre à diviser.
Dissolutiu, incisiu. 
Vinaigre es... inciziu.
Medicina..., cum sia insiziva et diviziva.
Eluc. de las propr., fol. 184, 228 et 104.
Dissolutif, incisif.
Vinaigre... est incisif.
Médecine..., comme elle soit incisive et divisive.
ESP. PORT. IT. Incisivo. (chap. Incisiu, incisius, incisiva, incisives. Les dens incisives se diuen pales.)

7. Prescindir, Precidir, v., lat. praescindere, couper d'avance, trancher, séparer.
Part. prés. Prescindent la lengua e 'l fel. Eluc. de las propr., fol. 246.
Coupant d'avance la langue et le fiel.
Part. pas. Membre, quan es rumput e precis dels autres membres, re no sent.
Eluc. de las propr., fol. 17.
Un membre, quand il est rompu et séparé des autres membres, rien ne sent.
IT. Prescindere.

8. Precisamen, Precizamen, adv., précisément, formellement.
Jurant precizamen se tot o en part del deute aver pagat.
Statuts de Montpellier, de 1212.
Jurant formellement soi tout ou en partie de la dette avoir payé.
CAT. Precisament. ESP. PORT. IT. Precisamente. (chap. Pressísamen, en pressisió; formalmen.)

9. Abscidir, Abscindir, Abcindir, v., lat. abscidere, abscindere, trancher, couper, séparer, détacher, extraire.
No uses de aquelas a abscidir sanc en tot loc del cor.
Trad. d'Albucasis, fol. 27.
N'use pas de celles-là pour séparer le sang en tout lieu du coeur.
Part. pas. Entro que sia abcindit. 
Si la sania es abscindita. 
Trad. d'Albucasis, fol. 12 et 6.
Jusqu'à ce qu'il soit coupé.
Si la sanie est détachée.
(ESP. Abscindir. chap. Absindí.)

10. Abcizio, Abcissio, Apsisio, s. f., lat. abscisio, abscissio, retranchement, coupure, extraction.
La abcissio de aquel gra, lo qual es cahut en l' aurelha.
En la abcizio.
Trad. d'Albucasis, fol. 14 et 3.
L'extraction de ce grain, lequel est tombé en l'oreille.
En la coupure.
Fig. L' abbas uze del glavi d' apsisio.
Regla de S. Benezeg, fol. 42.
Que l'abbé use du glaive de retranchement.

11. Scisma, Sisma, s. m., lat. schisma, schisme, division, séparation. 
La Glyeia fo turbada per aquest scisma.
(chap. La Iglesia va sé turbada (destorbada) per este cisma.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 157.
L'Église fut troublée par ce schisme. 
Sisma... contra la fe. L'Arbre de Batalhas, fol. 4.
Schisme... contre la foi.
CAT. ESP. Cisma. PORT. Schisma, cisma. IT. Scisma. (chap. Cisma, cismes, com lo protagonisat per lo Papa Luna y datres.)

EL CADÁVER DEL PAPA LUNA, ILLUECA

12. Scismatic, Sismatic, Cismatici, s. m., lat. schismaticus, schismatique.
Declaret aquel Charle per scismatic.
Plusors fals sismatix.
L'Arbre de Batalhas, fol. 225 et 4.
Déclara ce Charles pour schismatique.
Plusieurs faux schismatiques. 
Establi que... li cismatici foso punitz per las seculars potestatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 71.
Il établit que... les schismatiques fussent punis per les séculiers pouvoirs.
Aquela falsa gent e sismatiqua. L'Arbre de Batalhas, fol. 4.
(chap. Aquella falsa gen y cismática.)
Cette fausse gent et schismatique.
CAT. Scismatico, cismatico. ESP. Cismático (N. E. sin tilde, para variar). 
PORT. Schismatico, cismatico. IT. Scismatico. (chap. cismátic, cismatics, cismática, cismátiques.)

13. Concis, adj., lat. concisus, concis, serré, tronqué, accourci.
En aquela sillaba de la dictio cant es concisa, rompuda, trencada.
Leys d'amors, fol. 10.
Dans cette syllabe de l'expression quand elle est tronquée, rompue, coupée.
CAT. Concis. ESP. PORT. IT. Conciso. (chap. Consís, consisos, consisa, consises.)

14. Concisio, s. f., lat. concisio, concision, coupure.
Concisios vol dire rompemens e trencamen de dictio.
Leys d'amors, fol. 10.
Concision veut dire rupture et coupure d'expression.
CAT. Concisió. ESP. Concisión. IT. Concisione. (chap. Consisió, consisions; trencamén, retallamén, retall.)

15. Decisio, s. f., lat. decisio, décision.
Decisios d' alqus motz. Leys d'amors, fol. 6.
Décision d'aucuns mots.
CAT. Decisió. ESP. Decisión. PORT. Decisão. IT. Decisione. (chap. Dessisió, dessisions; v. dessidí.)

16. Indecis, adj., indécis. 
Proces que son pendents et indecis. Fors de Béarn, p. 1077.
Procès qui sont pendants et indécis.
CAT. Indecis. ESP. PORT. IT. Indeciso. (chap. Indessís, indessisos, indessisa, indessises; no dessidit, dessidits, dessidida, dessidides.)

17. Ressizar, v., séparer, retrancher.
Fig. De s' amistat me ressiza. 
B. de Ventadour: Tant ai mon.
De son amitié elle me retranche.
18. Rescinder, v., lat. rescindere, couper, tailler, trancher.
Part. pas. Usquecx a facha gonelha 
Corta resciza. 
Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu' ieu.
Un chacun a fait robe courte taillée.
CAT. ESP. PORT. Rescindir. IT. Ricidere. (chap. Rescindí o ressindí, per ejemple, un contrate. Retallá, tallá.)

19. Circumcir, Circumsir, Cincumcire, v., lat. cincumcidere, circoncire. 
Vengron a circumcir l' enfant. Trad. d'un Évang. apocr.
Vinrent pour circoncire l'enfant.
Que judeus ni pagas ni eretgues non aian ser que sia chrestias, ni non lo devunt circumcire. Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Que juif ni païen ni hérétique n'aient serf qui soit chrétien, ni ne le doivent circoncire.
Part. pas. Sera cincumsis per ahumplir la ley. Liv. de Sydrac, fol. 119.
Il sera circoncis pour accomplir la loi.
IT. Circoncidere. (ESP. Circuncidar. chap. circunsidá o sircunsidá.)

20. Circumcisio, Circumcizio, Circumcision, s. f., lat. cincumcisionem, 
circoncision.
De la circumcizio
E de la presentatio.
Brev. d'amor, fol. 85.
De la circoncision et de la présentation.
En la circumcision de nostre Senhor.
(chap. A la (festa de la) circunsisió o sircunsisió de nostre Siñó.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 179.
En la circoncision de notre Seigneur.
CAT. Circumcisió. ESP. Circuncisión (Circoncision). PORT. Circuncisão. IT. Circoncisione. (chap. circunsisió o sircunsisió, circunsisions o sircunsisions.)


Scintilla, Cintilla, s. f., lat. scintilla, étincelle.
Scintilla, es una menuda partida de foc. Eluc. de las propr., fol. 132.
(chap. Sentella (purna), es una menuda part del foc.)
Étincelle, c'est une menue partie de feu.
Entro que sia mot rog e gete cintillas.
Trad. d'Albucasis, fol. 10.
Jusqu'à ce qu'il soit moult rouge et qu'il jette étincelles.
ANC. FR. S'il luy estoit resté quelque scintille de bien, elle l'esteignoit du tout. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie d'Antoine.
ESP. Centella (chispa). PORT. IT. Scintilla. (chap. Purna, purnes; chispa, chispes. Sentella, rellámpec, sentelles, rellámpecs. Apellit Centelles, Centellas.)

purna, espurna, chispa, flama, foc, sendra

2. Scintillament, s. m., scintillement.
So scintillament o belugament. Eluc. de las propr., fol. 132.
Son scintillement ou bluettement.
IT. Scintillamento. (ESP. Centelleo. chap. Sentelleo, sentelleos; chisparrada, chisparrades.)

3. Scintillacio, Sintillacio, s. f., lat. scintillacio, scintillation, étincellement, pétillement.
Los uelhs han redons..., et lor regart (a) sintillacio.
Apres la extinccio de la scintillacio.…, del carbo.
Eluc. de las propr., fol. 99 et 132.
Les yeux ont ronds..., et leur regard (a) étincellement.
Après l'extinction du pétillement... du charbon.
ANC. ESP. Centilacion (MOD. centelleo). PORT. Sintillação. IT. Scintillazione.

4. Sintillar, v., lat. scintillare, scintiller, étinceler.
La vezo sintillar. Eluc. de las propr., fol. 117.
La voient scintiller.
Part. prés. Cum aur lusent et cum foc sintillant.
Eluc. de las propr., fol. 186.
Comme or luisant et comme feu scintillant.
ESP. Centellar (centellear). PORT. Scintillar, sintillar. IT. Scintillare.
(chap. Sentellejá.)

jueves, 7 de mayo de 2026

Sarrar, Serrar, Serra, Serradura

Sarrar, Serrar, v., lat. serare, serrer, fermer, enfermer, rétrécir, presser, embarrasser.
Quan lo vescoms s' en aperceup..., fes fort serrar e gardar la domna.
V. de B. de Ventadour.
Quand le vicomte s'en aperçut... il fit fort enfermer et garder la dame.
Serreron las portas per lo sieu mandamen. V. de S. Honorat.
(chap. Van tancá les portes per lo seu manamén.)
Fermèrent les portes par le sien commandement.
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.
Avant que la mort lui rétrécisse le visage.
Fig. Si se sarreron ensems per qu'il se deffendesson d' al com Richart.
V. de Bertrand de Born.
Ils se serrèrent ensemble pour qu'ils se défendissent du comte Richard.
Malvestatz estreing e serra e lia.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
Méchanceté étreint et serre et lie.
Part. pas. Si era la porta... sarrada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.
(chap. Si estabe la porta... tancada.)
Si la porte était... fermée.
Es tot entorn claus de fossatz
Ab lissas de fortz pals serratz.
Bertrand de Born: Be m play.
Est tout à l'entour clos de fossés avec palissades de forts pieux serrés.
Fig. No y a cors tan serrat d' erguelh
C' Amors, si s vol, dedins non renh.
A. Daniel: Ab plazer.
Il n'y a coeur si pressé d'orgueil qu'Amour, s'il veut, ne règne dedans.
Torna serratz e cortz.
Nat de Mons: Sitot non es.
Il devint serré et mesquin.
ESP. PORT. Cerrar. IT. Serrare. (chap. Tancá. Serrá es tallá en una serra, en un tronsadó o “pa tú pa mí”.)

2. Serra, s. f., serre, défilé, colline.
En plan o en serra.
(chap. Al pla o a la serra.)
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
En plaine ou en colline.
Que m pendon en una serra.
(chap. Que me penjon a una serra : a un desfiladero. Guillermet del Berguedá ne trobaríe alguna per la seua terra.)
Guillaume de Berguedan: Talans m' es.
Qu'ils me pendent dans un défilé.
ESP. Sierra. PORT. IT. Serra. (chap. Serra, serres.)

3. Serradura, s. f., du lat. sera, fermeture, serrure.
Pessa portas e serradura. V. de S. Honorat.
Brise portes et serrure.
Fig. Quan trais la man de son gan,
Trais del cor la serradura.
(chap. Cuan trau la ma de son guán, trau del cor lo forrollat.)
Aimeri de Bellinoy: Per Crist.
Quand elle tire la main de son gant, elle tire du coeur la serrure.
CAT. Cerradura. IT. Serratura. (ESP. Cerradura, cerrojo. Chap. Forrollat, forrollats; ferro va passá a forro.)

Fardar; Farga, forja, Forges, Fraguas, herrar es humano, errar

4. Serrailha, Serralha, Sarralha, s. f., serrure, fermeture, enceinte, clôture.
Las sarralhas en las portas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 117.
(chap. Los forrollats a les portes.)
Les serrures dans les portes.
Fermar las sarralhas per que, dins mayzo, totas cauzas sio plus seguras.
(chap. Tancá los forrollats pera que, a dins de casa, totes les coses estiguen mes segures.)
Eluc. de las propr., fol. 127.
Fermer les serrures pour que, dans maison, toutes choses soient plus sûres. 
Loc. Lai on sentes raustir moutos,
Vos fas del intrar plus cochos
Qu' al pal ni a la serrailha. 
Bertrand de Born: Maitolin.
Là où vous sentez rôtir mouton, vous vous faites de l'entrer plus empressé qu'à la palissade et à la fermeture.
Fig. Conoissenza e largueza
Son las claus de proeza,
Poder es la serralha.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Connaissance et largesse sont les clefs de prouesse, pouvoir (en) est la serrure.
ESP. Cerraja (cerrojo). IT. Serraglia.

5. Serralh, s. m., arsenal, enceinte, clôture.
Fig. Tot mon sen ten dins mon serralh.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Tout mon sens je tiens dans mon arsenal.
Metrai lo chan en serralh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Je mettrai le chant en clôture.
IT. Serragliò.

6. Sarramen, s. m., rétrécissement.
Contra sarramen 
De nars, faitz autre guerimen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Contre rétrécissement de narines, vous faites autre remède.
ESP. Cerramiento. IT. Serremento. (chap. Tancamén, tancamens; obstrucsió, obstrucsions; tapamén del nas, tapamens dels nassos.)

7. Sarradamen, adv., serrément, étroitement, d'une manière serrée, en ligne 
serrée.
Son se comensat de retirar... sarradamen.
Chronique des Albigeois, col. 38.
Ils se sont commencé de (se) retirer... en ligne serrée. 
(chap. Estretamen o estrétamen; tancadamen o tancádamen; apretadamen o apretádamen.)

8. Dessarrar, Deyssarrar, Deyssarar, Desserrar, Deysserrar, Deyserrar, v., desserrer.
Albarestas et arcs deysserar e destendre. (arbalestas)
D' albarestas mantes claus
Et estreyner e deyssarrar.
Lo vestir de son cors deysserra.
V. de S. Honorat.
Arbalètes et arcs desserrer et détendre.
D'arbalètes maintes clefs et étreindre et desserrer.
Le vêtir de son corps il desserre.
- Déployer.
Fai sonar las trombas e fai desserrar los sieus confanos.
(chap. Fa soná les trompes (trompetes) y fa desplegá los seus estandarts.)
V. de Bertrand de Born.
Fait sonner les trompettes et fait déployer les siens gonfanons.
 - Descendre, venir. 
Co folzer can del cel dessera.
Los XV Signes de la fi del mon.
Comme la foudre quand du ciel elle descend.
 - Jeter, lancer.
Brandir lansas e bordos
E cayrels dessarrar espes.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 
Brandir lances et piques et dards lancer épais.
- Accomplir, délier.
Fetz son vot, e lo ventz deysserrar. V. de S. Honorat.
Fit son voeu, et le vint délier.
- Se lever, souffler.
Meton s' en mar, lo venz deyserra. V. de S. Honorat.
Ils se mettent en mer, le vent soufle.
IT. Disserrare, diserrare.

9. Enserrar, Esserrar, Eserar, Essarrar, Eissarrar, Eyssarrar, Issarrar, v., enfermer, enserrer, enclore.
Dedins sos magers cofres las fetz pueys eserar.
Roman de Fierabras, v. 4999.
Dedans ses plus grands coffres les fit ensuite enfermer.
Es cum aurs esmeratz que om essera.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.
Il est comme or épuré qu'on enferme.
Don el n' ac gran gelosia, et enserret la en una tor.
V. de Guillaume de Cabestaing.
De quoi il en eut grande jalousie, et l'enferma dans une tour.
- Envelopper.
Aissi 'l clau e 'ls enserra 
Qu' Engolmes a per fort cobrat.
Bertrand de Born: Jeu chant.
Ainsi il les clôt et les enveloppe qu'Angoulême il a par force recouvré.
En auta votz escridan: Anem los essarrar.
Guillaume de Tudela.
A haute voix criant: Allons les envelopper.
Part. pas.
A 'N Bertrand Folc man, com hom esserat,
Per so qu' el aia de venir volontat,
Qu' el jorn, estam nos el caval armat.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Au seigneur Bertrand Folc je mande, comme homme enfermé, afin qu'il ait de venir volonté, que, le jour, nous sommes sur le cheval armés.
Entre doas postz enserrada
Vos la tenretz dos jorns entiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Entre deux planches enfermée vous la tiendrez deux jours entiers.
Fig. Tenebras li an esseratz los oils. Trad. de Bède, fol. 23.
(chap. Tiniebles o tenebres li han tancat los ulls : lo han segat.)
Ténèbres lui ont enveloppé les yeux.
Non es tan ferm ni tan enseignatz
Qu' en aital pas non fos totz eissarratz.
Giraud de Borneil: Quant creis.
Il n'est si ferme ni si instruit qu'en pareil pas il ne fut tout enserré.
En la mar suy per lieys profundamens (o profondamens)
Eyssarratz.
Sordel: Aitan ses plus.
Dans la mer je suis par elle profondément enclos.
Tan vey que tortz s' affassa
E dreitz es esseratz.
G. Riquier: Res no m val.
Tant je vois que tort se déguise et (que) droit est enfermé.
Ancmais no fui issarratz de causimen.
Le Comte de Poitiers: Companho farai.
Oncques plus je ne fus enfermé (embarrassé) de choix.
ANC. CAT. Enserrar. ESP. PORT. Encerrar. IT. Inserrare. (chap. Tancá, embolicá, empresoná, enclaustrá, etc.)

10. Insercio, s. f., lat. insertio, ente, greffe, écusson.
Es temps de empentar e de insercio.
(chap. Es tems de empeltá y de insersió. Lo castellá té injertar, natros diém empeltá.)
Eluc. de las propr., fol. 129.
C'est temps d'enter et d'écusson.
(chap. Insersió, insersions; empel, empels; v. empeltá : empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten; empeltat, empeltats, empeltada, empeltades; yo empeltaré; yo empeltaría; si yo empeltara. Mon pare ere mol bon empeltadó, yo no ne vach adependre; empeltadós, empeltadora, empeltadores.)

Insersió, insersions; empel, empels; v. empeltá : empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten; empeltat, empeltats, empeltada, empeltades; yo empeltaré; yo empeltaría; si yo empeltara. Mon pare ere mol bon empeltadó, yo no ne vach adependre; empeltadós, empeltadora, empeltadores.

martes, 31 de marzo de 2026

Raire, Rayre, Raure, Reire - Enramar

Raire, Rayre, Raure, Reire, v., lat. radere, rayer, retrancher.
Ras me del libre.
Aquel que peccara contra me, ieu lo rayray.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 13.
Raye-moi du livre,
Celui qui péchera contre moi, je le rayerai.
Autre no l' en pot un mot raire.
Marcabrus: Auiatz.
Autre ne lui en peut un mot retrancher.
Us no s' en pot raire
Que mal se sabon venjar.
Guillaume de Berguedan: Bernard ditz.
Un ne s'en peut retrancher, vu que mal ils se savent venger.
 
destraleta, destraletes; Raire, Rayre, Raure, Reire
 
- Trancher, couper.
Tal donet a 'N Aimar qu'el cap en * res. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Tel (coup) il donna au seigneur Aimar que la tête il en trancha.
ANC. FR.
La teste me vouloit jus des espaulles raire.
Roman de Berte, p. 186.
- Raser, racler, effleurer.
Prumier lo fan banhar e tondre e raire. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Premièrement le font baigner et tondre et raser.
C' om vos rase e tonda 
En redon. 
Sordel: Non puesc mudar.
Qu'on vous rase et tonde en rond.
L' un esperon
Li trenquet, razen lo talon.
Roman de Jaufre, fol. 13.
L'un éperon lui coupa, en rasant le talon.
Loc. No i es uns no 'l poscatz tondr' e raire.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Il n'y en a pas un que vous ne le puissiez tondre et raser. 
Un rics malvatz a cui sofranh merces
Tan qu'om no pot del sieu raire ni tondre.
P. Vidal: No m fai chantar. 
Un riche méchant à qui manque merci tant qu'on ne peut du sien raser ni tondre.
Subst. Son tondut et an paor del raire.
E. Cairels: Pus chai.
Ils sont tondus et ont peur du raser.
ANC. FR. Renart dit: Mès rere et tondre.
Roman du Renart, t. 1, p. 42.
Il les faisoit raire et plumer comme cochons.
Rabelais, liv. V, ch. 25.
- Part. prés. empl. subst. Rasoir.
E 'l cor plus dolz per sentir
C' uns prims *rausans sus car nuda.
L'évêque de Bazas: Cor poder.
Et le coeur plus délicat pour sentir qu'un fin rasoir sur chair nue.
Part. pas. Prec qu' els motz fals en sian ras.
Bernard de Venzenac: Iverns vay.
Je prie que les mots faux en soient retranchés.
Lo reis fon tondutz, bainatz e raus.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90.
Le roi fut tondu, baigné et rasé.
Fig. Totz paubres e ras.
Garins d'Apchier: Cominal.
Tout pauvre et rasé (dénué).
Es coma taula rasa. Brev. d'amor, fol. 53.
Est comme table rase.
Subst. et prov. Atertan (atretan) vos es del ras
Com del tondut.
Amanieu des Escas: Dona per cuy.
Pareillement vous est du rasé comme du tondu.
Adv. comp. Prendetz 1 vaissel et empletz lo tot ras e ras d' oli.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Prenez un vaisseau et emplissez-le tout ras et ras (à ras) d'huile.
Perdras la testa ras e ras del costat. Roman de Fierabras, v. 922.
Tu perdras la tête ras et ras (au ras) du côté.
Fay un nos a la corda rais et rais de l' ayga.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 35.
Fais un noeud à la corde ras et ras (au ras) de l'eau.
ANC. FR. Tot contreval reiz à reiz dou roignon.
Roman de Gérard de Vienne, v. 2375.
Et pristrent si rez à rez que il lessièrent sa fame à grant povreté.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 245.
ESP. Raer. IT. Radere. (chap. afeitá, rasurá, chollá, pelá, esquilá, tallá lo pel, tonsurá.)
 
esquilá a estisora; Raire, Rayre, Raure, Reire

 

2. Ras, s. m., ras, sorte de mesure.
Caveron la lauza
Mais d' un ras e de miey.
De tal vertut que la grossa lansa...
Passet un ras fora l' esquina.
V. de S. Honorat.
Creusèrent la roche plus d'un ras et demi. 
De telle force que la grosse lance... passa un ras hors l'échine.
ESP. Ras.
 
3. Razor, s. m., rasoir.
Razors non es plus trencantz. Roman de Jaufre, fol. 18.
Rasoir n'est pas plus tranchant.
Fig. Apres lo fer am lo razor de disciplina. V. et Vert., fol. 57.
Après il le frappe avec le rasoir de discipline.
ANC. FR. E razur ne li montera el chief.
Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.
En sa main lo razor *prant. (prend)
Nouv. rec. de Fabl. et cont. ant., t. Ï, p. 121.
ANC. CAT. Rasó. IT. Rasoio. (ESP. Navaja, cuchilla, afeitadora, maquinilla de afeitar, máquina de afeitar; rasuradora; navaja de afeitar.) (chap. Navalla, cuchilla, afeitadora, maquineta, máquina de afeitá, rasuradora.)
 
Xavier Tarzán; Navalla, cuchilla, afeitadora, maquineta, máquina de afeitá, rasuradora
 
4. Rasura, Razura, s. f., lat. rasura, rapure, raclure, rature.
En la rasura de dents. Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Dans la rapure de dents.
Boysh..., sa razura... restrenh cors de ventre. Eluc. de las propr., fol. 201.
Buis..., sa raclure..., estreint cours de ventre.
Prenetz razura de veill lart. Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenes raclure de vieux lard.
Charta ses razura, ses tranchadura. Charte de Montferrand, de 1273.
Charte sans rature, sans coupure.
(chap. Carta sense rasura, sense trencadura : que no estigue tallada ni trencada. Comparéu lo chapurriau de 2026 en lo ocsitá de Monferrán del añ 1273.)
ANC. CAT. Razura. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. Rasura. (chap. Rasura, rasures; tall, talls. Ratat, ratats, ratada, ratades; rossegat, rossegats, rossegada, rossegades. Se trobe a mols escrits : “non rasa”.)
 
5. Razedor, s. m., raseur, coupeur, rogneur.
A razedors de pargamis, lo portal de la blancaria.
Cartulaire de Montpellier, fol. 43.
À rogneurs de parchemins, le portail de la tannerie.
ESP. Raedor. (chap. Rossegadó, rossegadós, rossegadora, rossegadores; ratadó, ratadós, ratadora, ratadores; talladó, talladós, talladora, talladores.)
 
6. Rasibus, prép., rasibus, tout contre, tout près.
Rasibus de las possessions. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 24.
Rasibus des possessions.

 

7. Abrader, v., lat. abradere, racler, ratisser, retrancher, tondre.
Que tu inquiras la corruptio... e que abradas aquela.
Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Que tu cherches la pourriture... et que tu racles celle-là.

 

8. Arasar, Arassar, v., araser, raser, combler, niveler.
La a faita abatre e arasar.
Per emplanar et arassar los fossatz.
Chronique des Albigeois, col. 41 et 15.
Il l'a faite abattre et raser.
Pour aplanir et niveler les fossés.
ANC. FR. Tout le porpris voil embraser,
Tors et torneles arraser.
Roman de la Rose, v. 20932.
CAT. ESP. Arrazar. (CAS. Arrasar, a ras.) PORT. Arrasar, arrazar. (chap. Arrassá, abatre, enruná, tombá, aplaná, dixá algo a ras de terra: yo arrasso, arrasses, arrasse, arrassem o arrassam, arrasséu o arrassáu, arrassen; arrassat, arrassats, arrassada, arrassades; yo arrassaré; yo arrassaría; si yo arrassara.)
 
Ram, Ramp, s. m., lat. ramus, rameau, branche, verge, brin, baguette, tige.
Aissi com lo rams se pleia. 
B. de Ventadour: Lo rossignols.
Ainsi comme le rameau se ploie.
Quan si cargo 'l ram de vert fueilh.
Aimeri de Sarlat: Quan si.
Quand se chargent les rameaux de vert feuillage.
Aquest instrument havent dos ramps.
Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Cet instrument ayant deux branches.
Fig. Uns rams de joi plens de dousor.
Cercamons: Ges per lo.
Un brin de joie plein de douceur.
Ab un ram de fadeza.
G. Riquier: Si m fos.
Avec un brin de fadaise.
Loc. fig. El mieu gen non plei ram
Qui tan leu fraing ni trenca.
Folquet: Vermillon.
(N. E. Vermillon clam vos fac d'un' avol pega pemcha
Qe m'a una chancon degolad' et estencha
Qe de qe fi de lei, e s'es vanad' e feimcha
Q'eu l'appellei Aut-Ram don il s'es aut empencha:
Il men, q'eu non plei ram qi tan leu fraing ni·s trencha
Ni voil branca tochar de qe leu ma man tencha.
À ma manière je ne ploie rameau qui si facilement casse et rompt.
ANC. FR. La batoit d'un rain d'aiglentier. Roman de la Violette, p. 212.
Flors e raims verz des paumiers portoient le jor de la feste.
Anc. trad. des Livres des Machabées, fol. 189.
Comme li rains qui est nouvellement trenchés d'un très bon arbre. 
Annales du Règne de S. Louis, p. 165.
Comme deux raims en une tige. Œuvres d'Alain Chartier, p. 627.
- La fête des rameaux.
So que Dieus dis lo jorn de Rams, cant el intret en Jherusalem.
Ce que Dieu dit le jour des Rameaux, quand il entra dans Jérusalem.
La vespre d' a Rams.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.
Le soir d'aux rameaux.
(chap. La vespra de Rams : dissapte per la vesprada - nit, abans del Domenge de Rams, antigamén tamé dita “Ram e Palma” o Rampalm.)
 
La vespra de Rams : dissapte per la vesprada - nit, abans del Domenge de Rams, antigamén tamé dita “Ram e Palma”
 
 
- Signe et gage de paix.
Lai lhi ret terra plana per un ram fulh.
Lo coms pel ram del rei recep so fieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
Là il lui rendit la terre entière par un rameau feuillé.
Le comte par le rameau du roi reçut son fief.
CAT. Ram. ESP. PORT. IT. Ramo. (chap. Ram, rams.)
2. Ramet, s. m. dim., petit rameau, baguette.
A m ferut d'un ramet el costat.
(chap. Me ha ferit en un ramet al costat; me ha futut, pegat, esbatussat en un vime, en una sarguera, pullís, a les costelles.)
Giraud le Roux: Ara sabrai.
M'a frappé d'une baguette au côté.
CAT. Ramet. ESP. Ramito (ramillete). PORT. Raminho. IT. Rametto. 
(chap. Ramet, ramets.)
3. Rama, s. f., rame, ramée, feuillée, jet, pousse.
Far pot de me son talen
Mielz no fa 'l venz de la rama,
Qu' en aissi vau lieis seguen
Com la folla sec lo vent.
B. de Ventadour: Amors.
Faire peut de moi son désir mieux que ne fait le vent de la ramée, vu qu'ainsi je vais la suivant comme la feuille suit le vent.
Hom enten vi de tres fuelhas
E de tres ramas, so es de tres ans.
Leys d'amors, fol. 129.
On entend vin de trois feuilles et de trois pousses, c'est-à-dire de trois ans.
CAT. ESP. PORT. IT. Rama. (chap. Rama, rames; chit, chits : rechito, rechitos; brosta, brostes; pullís, pullissos; chupón, chupons : mamón, mamons, com los de la Ascuma.)
 
Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès
 
 
4. Ramilla, s. f. dim., petite branche, petite ramée.
E 'l rossinholet s' asaia
Sotz la ramilla.
Marcabrus: El mes.
Et le rossignol s'essaie sous la petite ramée.
(ESP. Ramilla, ramita. Chap. Rameta, rametes; branqueta, branquetes; pullisset, pullissets; chuponet, chuponets : mamonet, mamonets, com los pobrets que seguixen al gran mamón : Juaquín Monclús.)
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2
 
5. Ramage, s. m., ramée, branchage.
Lo vergier era gratios
E de ramage ben fulhos.
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Le verger était gracieux et de branchage bien feuillu.
CAT. Ramatge. ESP. Ramaje. IT. Ramage. (chap. Ramache, ramaches; brancache, brancaches; fulladissa, fulladisses; fullamenta, fullamentes; brostadissa, brostadisses; verdó, verdós : verdura, verdures.)
- Adj. Branchier, terme de fauconnerie.
Un esparvier ramatge
Que s' era sus mon pung pauzatz.
(chap. literal: Un esparbé branqué que se habíe damún de mon puñ posat.)
Giraud de Borneil: No m puesc mudar.
Un épervier branchier qui s'était posé sur mon poing.
6. Ramel, s. m., rameau, branche.
Lo gens temps m' abellis e m platz,
E 'l ramel carguat de verdor.
Arnaud de Marueil: Lo gens.
Le beau temps me charme et me plaît, et le rameau chargé de verdure.
Tal colp li vay donar sus l' escut de cartier,
Que l' escut no li valc un ramel d' olivier.
Roman de Fierabras, v. 4697.
Tel coup va lui donner sur l'écu écartelé, que l'écu ne lui valut un rameau d'olivier.
ANC. FR. Lorsque florissent li ramel...
E gent florirent li ramel.
B. de Sainte-Maure, Archeologia of London, t. XII.
7. Ramada, s. f., ramée, branchage.
M' es belh dous chan per l' ombratge
Que fan desus la ramada
L' auzelet per la verdura.
Marcabrus: Lanquan.
Il m'est beau le doux chant sous l'ombrage que font dessus la ramée les oiselets à cause de la verdure.
- Baraque.
Tro al jorn que vist lo pueg
E 'l castel e las albergadas
E las tendas e las ramadas.
Roman de Jaufre, fol. 53.
Jusqu'au jour qu'il vit la montagne et le château et les campements et les tentes et les baraques.
ESP. PORT. Ramada. (chap. Barraca, barraques : caseta feta de rames. Mol coneguda la valensiana de Vicente Blasco Ibáñez.)
8. Ramil, s. m., ramée, bourrée.
Mortz son li bon albre premier,
E 'ls vius son ramils e festucs.
Marcabrus: Al departir.
Morts sont les bons arbres les premiers, et les vivants sont ramées et scions. 
9. Ramenc, adj., branchier, qui va de branche en branche, terme de fauconnerie.
Ramencx es sel c' om pren el ram
Ab latz, ab ret.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Branchier est celui qu'on prend sur la branche avec lacet, avec réseau.
(N. E. Ramenc es Ignacio Sorolla Vidal, el aragonés catalanista de las redes “xarxes”, y los lacitos amarillos, al que no le vendría mal una caricia de branca en el costillar. Es sociolingüista, doctor, y vive del dialecto occitano catalán.)
 
Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal
 
 
enllassos, webs en dialecte occità catalá
 
 
Subst. Destriansa d' auzel nizaic e de ramenc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Distinction d'oiseau niais et de branchier.
10. Ramier, s. m., rameau, feuillée, ramée, fourré.
Seguet tant la via per los ramiers,
Que trobet a un fuc dos charboniers. (N. E. foc, fuoc.) 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87.
Il suivit tant le chemin à travers les fourrés, qu'il trouva à un feu deux charbonniers.
- Adjectiv. Rameux, branchu.
Per mal talent s'en torna desotz un pi ramier.
Roman de Fierabras, v. 210.
Par mauvais désir il s'en retourne dessous un pin rameux.
- Branchier, terme de fauconnerie.
Son petit,
Ramier, fort, e son abelit. 
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Ils sont petits, branchiers, forts, et sont agréables.
11. Reynh, s. m., rameau.
Son de flor cubert li reynh.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es.
Sont de fleurs couverts les rameaux.
12. Ramos, adj., lat. ramosus, rameux, branchu.
Aybres..., la calor exten la humor, e 'l ret may ramos.
Eluc. de las propr., fol. 196.
Arbre..., la chaleur étend la sève, et le rend plus rameux.
CAT. Ramos. ESP. PORT. IT. Ramoso. (chap. Ramós, ramosos, ramosa, ramoses : ramut.)
13. Ramut, adj., rameux, branchu.
Passeron l' espeissa del boi ramut.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Passèrent l'épaisseur du bois rameux.
(chap. Ramut, ramuts, ramuda, ramudes : que té molta rama, ufanós; fullat, fullats, fullada, fullades.)
14. Ramis, adj., branchu, rameux.
Vic los traps de Karle desotz us pis ramis. Roman de Fierabras, v. 629.
Vit les tentes de Charles dessous un pin branchu.
15. Ramificar, v., ramifier.
Ramifica si en quatre brancs, qui si expando per diversas partidas.
Eluc. de las propr., fol. 63.
Se ramifie en quatre branches, qui se répandent par diverses parties.
(ESP. Ramificar, ramificarse. Chap. Ramificá, ramificás.)
16. Ramar, v., verdir, reverdir, se couvrir de feuilles.
Quan branca 'l brondels e rama
Per vergiers.
Giraud de Borneil: Quan branca.
Quand pousse des branches le rameau et verdit dans les vergers.
Quan si raman li verjans.
Giraud de Borneil: Tos temps m' es.
Quand se couvrent de feuilles les vergers.
Fig. Car, per solatz e per chan, 
Creis amors e brot' e rama.
Raimond de Miraval: Sitot s'es.
Car, par soulas et par chant, croît amour et bourgeonne et reverdit.  
Part. pas. Marimonda traspassa, don li mons son ramatz.
Roman de Fierabras, v. 586.
Outrepasse (Marrimonde) Marimonde, dont les monts sont verdis.
(chap. Ramá, brostá, fullá, reverdí.)
17. Desramar, Deramar, Derramar, v., effeuiller, dégarnir de feuilles.
Pel brau temps sec qu'els desrama.
G. Adhemar: Al prim pres.
Par le dur temps sec qui les effeuille.
- Fig. Délabrer, ruiner.
Car us cascus la desrama
E 'l fer e las dentz li brisa.
Alegret ou Marcabrus: Bel m' es.
Car un chacun la délabre et la frappe et les dents lui brise. 
Part. pas. Per qu' el cons es derramatz.
(chap. Perque lo coñ está desramat; la figa, chona está desramada.)
Marcabrus: Dirai vos.
C'est pourquoi le vagin est délabré.
Ventres deramaz non dira ja: Aonda per lo vezi.
Trad. de Bède, fol. 54.
Ventre délabré ne dira jamais: Abonde pour le voisin.
(chap. Desramá, desramás, desfullá, desfullás : pedre la rama, fulla.)
18. Enramar, v., planter, garnir de branches, de rameaux.
Part. pas. fig.
Car de Sarrazis vey totz los pratz enramatz.
(chap. Ya que de Moros (sarracenos) vech tots los prats enramats.)
Roman de Fierabras, v. 1712.
Car de Sarrasins je vois tous les prés garnis.
Eluc. de las propr., fol. 63. 
CAT. ESP. PORT. Enramar. (chap. Enramá; enramás; enramat, enramats, enramada, enramades.)