El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
domingo, 30 de noviembre de 2025
Prenh, Preing, Pren - Prepuci, Perpuci
Prenh, Preing, Pren, adj. f., du lat. praegnans, grosse, enceinte, pleine.
Pueys li laissa sa molher prenh
D' un girbaudo, filh de girbau.
Pierre d'Auvergne: Bella m'es.
Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit vaurien, fils de vaurien.
Que cornes una egua prenh.
Raimond de Durfort: Turcmalecs.
Qu'il cornât une jument pleine.
Sancta Maria fo prens del Sant Esprit.
Hist. de la Bible en prov., fol. 48.
Sainte Marie fut enceinte du Saint-Esprit.
ANC. FR. Une truye prains, laquelle fut... avortée de cinq gorretz.
(chap. Una gorrina (truja) preñada, la que va sé... abortada de sing (sinc, 5) gorrinets.)
Lett. de rém., 1480. Carpentier, t. III, col. 378.
La montaigne estoit prains,
Si a geté grant plains,
Et puis a enfanté.
Ysopet, II, fables 34. Robert, t. I, p. 329.
(N. E. Esopo, Parturient montes, el parto de los montes. La fábula, muy breve, relata cómo los montes dan terribles signos de estar a punto de dar a luz, infundiendo pánico a quienes los escuchan. Sin embargo, después de señales tan asombrosas, los montes paren un pequeño ratón. La fábula, y la expresión "el parto de los montes", se refieren por lo tanto a aquellos acontecimientos que se anuncian como algo mucho más grande o importante de lo que realmente terminan siendo. Algo así como la declaración de independencia de Cataluña por Carlitos Puigdemont, Podiomontibus, Podio de monte.)
CAT. Prenys. PORT. Prenhe. (ESP. Preñada, Preñadas.)
(chap. Preñada, preñades.)
2. Prenhat, s. m., foetus, portée.
Orites..., quant femna lo porta pendut, fai que no pot emprenhar, e, si tant es que enprenhe, ades gieta lo prenhat.
Trad. du Lapidaire de Marbode.
L'orite..., quand femme le porte suspendu, fait qu'elle ne peut concevoir, et, si tant est qu'elle conçoive, incontinent elle rejette le foetus.
(N. E. Y la gente comprando anticonceptivos, condones y pastillas, teniendo orites, orite; puede ser la pirita, que se asemeja al oro.)
(chap. A Calandrino, Decamerón, li fan creure que está preñat a una de les sen (100) noveletes; Jornada Novena, novela tersera.
Pa preñat, pans preñats, en churís, rellenos, farsits; feto, fetos, lat. foetus.)
3. Prenheza, s. f., grossesse, portée.
Cabras... en mantas regios han layt ses prenheza.
(chap. (les) cabres... a moltes regions tenen (donen) lleit sense está preñades.)
Eluc. de las propr., fol. 242.
Chèvres... en maintes régions ont lait sans portée.
4. Emprenhar, Enpreinhar, Empregnar, Empreinar, v., engrosser, rendre, devenir enceinte, concevoir.
Las femnas maridadas que se fan emprenhar en adulteri.
(chap. Les dones (fémines) casades (maridades) que se fan preñá en adulteri.)
V. et Vert., fol. 14.
Les femmes mariées qui se font engrosser en adultère.
Poc la pieuzela Maria...
Empregnar.
(chap. La pubilla María... va pugué quedás preñada.
Lo verbo empreñá en chapurriau vol di molestá, estorbá, etc.)
Brev. d'amor, fol. 84.
La pucelle Marie put... devenir enceinte.
- Féconder, fertiliser.
Fig. Ayga pluvial... entre totas aygas may util es ad emprenhar la terra.
Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau pluviale... entre toutes eaux est plus utile pour fertiliser la terre. Part. pas. Ieu o sai veramen
Qu' empreinatz n' a mais de cen.
(chap. Yo u sé (verdaderamen) veramen, que ne ha preñat mes de sen.)
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Je sais cela véritablement qu'il en à engrossé plus de cent.
Los VII Gaugs de Maria.
Élisabeth qui est engrossée.
CAT. Emprenyar. ESP. Empreñar (preñar). PORT. Emprenhar.
IT. Impregnare. (chap. preñá : preño, preñes, preñe, preñem o preñam, preñéu o preñáu, preñen; impregná en un líquit.)
5. Enpregnatiu, Inpregnatiu, adj., fécondatif, fertilisatif, propre à féconder, à fertiliser.
Vent... de aybres enpregnatiu et nutritiu.
Virtut fecondativa et inpregnativa.
Eluc. de las propr., fol. 134 et 116.
Vent... des arbres fécondatif et nutritif.
Puissance fécondative et fertilisative.
(chap. Impregnatiu, impregnatius, impregnativa, impregnatives : fecundatiu, fecundatius, fecundativa, fecundatives; fertilisadó, fertilisadós, fertilisadora, fertilisadores. La merda del empreñadó aragonés catalaniste Ignacio Sorolla Vidal cagán daball de un olivé o una olivera del mas del Moliná de Peñarroija de Tastavins es mol fertilisadora.)
6. Reenprenhar, v., réengrosser, redevenir grosse, pleine.
Las cervias..., apres la part, manjan las herbas camo e sizolis; si reenprenho, el suc de las ditas herbas lor dona copia de layt.
Eluc. de las propr., fol. 245.
Les biches..., après la portée, mangent les herbes camomille et sison; si elles redeviennent pleines, le suc desdites herbes leur donne abondance de lait. (chap. Repreñá, torná a preñá, a quedás preñada. No sé si sizolis, sison es lo sisallo, sissallo.)
7. Impregnacio, Enpregnacio, Enprengnacio, s. f., grossesse.
Per razo de impregnacio. Eluc. de las propr., fol. 22.
Par raison de grossesse.
Alratica... prohibeys de cuoyt, de enprengnacio et de enfantamens.
Trad. d'Albucasis, fol. 35.
Alratica... préserve de coït, de grossesse et d'enfantement.
(chap. Himen. La vulva, vagina, chona de la dona no perforada, o forat menut. “Alratica est, ut sit uulua mulieris non perforata, aut sit foramen paruum”.
https://www.arabic-latin-corpus.philosophie.uni-wuerzburg.de/text/Albucasis_Chirurgia_la.xhtml#214_15 Universidad de Würzburg)
Prepuci, Perpuci, s. m., lat, praeputium, prépuce.
Si lo prepucis garda la drechura de la ley.
(chap. Si lo prepussio guarde la observansa de la ley; drechura : que es de dret. Se deuen referí a la circuncissió, la ley cristiana VS islámica.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.
(chap. Traducsió en ocsitá de la Carta de San Pablo, Paul, Pol, als Romanos o Romans. Cuan vach fé la comunió vach lligí un tros de la primera carta als Corintios, los de Corinto.)
Si le prépuce conserve l'observance de la loi.
Del loc del perpuci.
Trad. d'Albucasis, fol. 29.
De l'endroit du prépuce.
CAT. Prepuci. ESP. PORT. Prepucio. IT. Prepuzio.
(chap. Prepucio o prepussio, prepucios o prepussios: lo cap de la sigala, polla, pene, la punteta o puntota, segons quí; lo que li chupe Natxo Sorolla, lo doctoret de sossiolingüística, al grillat de Manel Riu Fillat de Benavarre - Benavarri, professó de llengua castellana - en dialecte ocsitá catalá - a Tremp. Aixó ya no es inmersió lingüística, es baixá a la fossa de les Marianes a pulmó. Ya sabéu lo resultat.)
viernes, 28 de noviembre de 2025
Premer
Premer, v., lat. premere, presser, comprimer, serrer, tendre.
Part. pas. Semblon razains prems en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull; comprimits, apretats; se prensen a la prensa, y después lo mosto va al trull.)
Lantelm: Lanfran qu' ill.
Semblent raisins pressés en pressoir.
Eras l' a si prem e gros.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes. Var.
Maintenant il l'a si tendu et gros.
Fig. Chascus vices es prems per paor.
Trad. de Bède, fol. 44.
Chaque vice est comprimé par peur.
ANC. CAT. Premer. IT. Premere. (chap. prensá, apretá, comprimí : prenso, prenses, prense, prensem o prensam, prenséu o prensáu, prensen; raím prensat, raíms prensats, brisa prensada, panses prensades; prensaría; prensaré; si yo prensara.)
2. Pressa, Preissa, s. f., presse, foule.
Bella m' es pressa de blezos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Belle m'est presse de bliaux.
Per que la preissa fo tan grans. V. de S. Alexis.
C'est pourquoi la presse fut si grande.
CAT. Pressa. ESP. Priesa (prisa). PORT. IT. Pressa.
(chap. Pressa, presses; ting pressa, me hay de apressurá pera arribá a un puesto al hora, hay de acabá aixó enseguida, me toquen los talons al cul.)
3. Prezurar., v., pressurer, comprimer.
Part. prés. Per actio de freg prezurant et indurzent.
Eluc. de las propr., fol. 183.
Par action de froid comprimant et endurcissant.
- Figer, coaguler, cailler.
Ha so suc virtut de prezurar layt en formagge.
(chap. Lo seu suc té la virtut de collá la lleit en formache; per ejemple, pels de carchofa, de la carchofera, no los de una dona; suc de llimó.)
Sanc tauri soptament si prezura quan es fora 'l corrs.
Eluc. de las propr., fol. 207 et 29.
Son suc a vertu de cailler lait en fromage.
Sang de taureau subitement se fige quand il est hors du corps.
Part. pas. Materia prezurada.
Eluc. de las propr., fol. 68.
Matière coagulée.
(chap. Fé presió, apretá, comprimí; collá: collo, colles, colle, collem o collam, colléu o colláu, collen; collada, collades; collaría; collaré; si yo collara.)
4. Prezura, s. f., lat. pressura, pression, froissement, souffrance.
Can ha enfentat, no li membra de sa prezura.
Frag. de trad. de la Passion.
Quand elle a enfanté, il ne lui souvient de sa souffrance.
Fig. En aquest mon auretz presura, mas aiatz ferma cofizansa.
Frag. de trad. de la Passion.
En ce monde vous aurez froissement, mais ayez ferme confiance.
ANC. CAT. Pressura. ANC. ESP. Presura. IT. Pressura.
(chap. Presió, presions.)
5. Prezurament, s. m., présure, caillement.
Mollifica popas per prezurament de layt endurzidas.
(chap. Amolle mamelles per collamén de lleit endurides.)
Eluc. de las propr., fol. 215.
Amollit mamelles par caillement de lait endurcies.
6. Apremer, v., presser, opprimer, froisser, comprimer.
Dux fols aprem mots homes per calumpnia.
Trad. de Bède, fol. 78.
Chef fou opprime de nombreux hommes par calomnie.
Part. pas. Cel que essercha mal, er aprems.
Trad. de Bède, fol. 77.
Celui qui cherche le mal, sera froissé.
Dieus sostrais lo drechurier Lot apremut dels escumenegatz.
Trad. des Actes des apôtres, Épître de S. Pierre.
Dieu délivra le juste Loth opprimé par les excommuniés.
Per gaug et per alegrier son mant cocirier apremegut.
Leys d'amors, fol. 2.
Par joie et par allégresse sont maints soucis comprimés.
Fig. Tant cant sem aprems de la grandeza de las charnals cogitacios.
Trad. de Bède, fol. 27.
Autant que nous sommes pressés de l'étendue des pensées charnelles.
(chap. Oprimí : oprimixgo u oprimixco, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen; oprimit, oprimits, oprimida, oprimides.
Los catalanistes sempre se troben oprimits, sempre troben la culpa fora de la seua comunidat autónoma.)
7. Apreissar, v., presser, tourmenter.
Mas apreissavatz me tan fort que eu, per aquela temensa o paor que aic de vos, si vos vendei.
Trad. du Code de Justinien, fol. 8.
Mais vous me pressiez si fort que moi, par cette crainte ou peur que j'eus de vous, ainsi je vous vendis.
8. Enpremar, v., lat. imprimere, imprimer, empreindre.
Que enprema... fort enprecio.
Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qui imprime... forte impression.
CAT. ESP. PORT. Imprimir. IT. Imprimere. (chap. Imprimí : imprimixco o imprimixgo, imprimixes, imprimix, imprimim, imprimiu, imprimixen; imprimit, imprimits, imprimida, imprimides; encara no parle de la imprenta de Gutenberg (circa 1440); Albucasis o Abulcasis va morí com a tart al 1013, va escriure lo manual de cirugía al siglo X, y la traducsió al ocsitá es del siglo 14, XIV.)
9. Empressio, Enpressio, s. f., lat. impressio, impression, empreinte.
Trameten sas empressios.
Brev. d'amor, fol. 32.
Transmettant ses impressions.
Ayssi co 1 miralh recep totas las formas e las enprecios que li venon davant. V. et Vert., fol. 61.
(chap. Aixina com un espill ressibix totes les formes y les impressions que li venen dabán; podría escriure davant, claro, pero u fach com los fablistes de la fabla, que fan aná les b de burro y borraines, que són mol bones.)
Ainsi comme un miroir reçoit toutes les formes et les impressions qui lui viennent devant.
CAT. Impressió. ESP. Impresión. PORT. Impressão. IT. Impressione.
(chap. Impressió, impressions.)
10. Emprenta, s. f., empreinte.
Per la forma que ti mostra l' emprenta que ensec.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. Ire, ch. 36.
Par la forme que te montre l'empreinte qui ensuit.
(ESP. Impronta : reproducción de imágenes en hueco o de relieve, en cualquier materia blanda o dúctil, como papel humedecido, cera, lacre, escayola, etc.);
11. Espremer, Exprimir, v., lat. exprimere, exprimer, presser.
La grana madura
Faretz espremer.
(chap. La mangrana madura faréu exprimí. Mansana (poma) + grana = mangrana; mangrané, mangranera. La grana en castellá són llaós, gra, grans, que es lo que té la mangrana a dins, roijos, rochos, cuan están madús. Conec uns cuans rochos madús.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine mûre vous ferez presser.
- Articuler, énoncer.
No la poden exprimir per 1 vocable, per so la cove exprimir per trops.
Leys d'amors, fol. 145.
Ne la pouvant exprimer par un mot, pour cela il convient de l'exprimer par beaucoup.
CAT. Espremer, exprimir. ANC. ESP. Expremir. ESP. MOD. Exprimir.
PORT. Exprimer. IT. Esprimere. (chap. Exprimí : exprimixco o exprimixgo, exprimixes, exprimix, exprimim, exprimiu, exprimixen; exprimit, exprimits, exprimida, exprimides; varián esprimí.)
12. Exprimar, v., exprimer, énoncer, articuler.
Per exprimar pluz complidamen so qu' om vol dire.
Leys d'amors, fol. 101.
Pour exprimer plus complétement ce qu'on veut dire.
13. Expremesos, s. f., oppression.
Dont se va congruar dis lo dit castel ung mal de expremesos.
Lo dit vesconte fouc fort malaud de expremesos.
Chronique des Albigeois, col. 58 et 20.
Dont va s'amasser dans ledit château un mal d'oppression.
Ledit vicomte fut fort malade d'oppression.
14. Expressiu, adj., expressif.
Pots so... de dolor et tristor expressius.
(chap. Los labios són... de doló y tristesa (tristó) expressius; los labios expressen la tristesa, lo doló, la alegría, la set, són mol expressius.)
Eluc. de las propr., fol. 42.
Lèvres sont... de douleur et tristesse expressives.
CAT. Expressiu. ESP. Expresivo. PORT. Expressivo. IT. Espressivo.
(chap. Expressiu, expressius, expressiva, expressives.)
15. Espriu, Esprieu, adj., expressif, clair.
Adv. comp.
Conoyssensa a tant de mestiers bos
Que de bos faitz demostra 'l pus espriu.
G. Riquier: Be m meravelh.
Le savoir a tant de bons métiers que de bons faits il démontre le plus clair.
(N. E. Salvador Espriu.)
16. Expres, adj., lat. expressus, exprès.
L' expressa scriptura. Doctrine des Vaudois.
L'expresse écriture.
CAT. Expres. ESP. Expreso. PORT. Expresso. IT. Espresso.
(chap. Exprés, expresos, expresa, expreses.)
17. Expressament, Espressamens, adv., expressément.
Aco esdeven tacitament o expressament.
(chap. Aixó esdevé tácitamen o expressamen; esdevindre, esdevindres; advindre : advén, adviento; vindre.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Cela advient tacitement ou expressément.
Aysso mostret espressamens Jhesu Crist. V. et Vert., fol. 79.
Ceci montra expressément Jésus-Christ.
CAT. Expressament. ESP. Expresamente. PORT. Expressamente.
IT. Espressamente. (chap. Expressamen; lo primé acento está a la segona e, per lo que se pot escriure expréssamen.)
18. Espressar, v., spécifier, dire expressément.
Mas per so no volc espressar
Dieus, que hom se degues amar.
Brev. d'amor, fol. 134.
Mais pour cela Dieu ne voulut spécifier qu'on se dût aimer.
Part. pas. Aital coma es de jos contenguda et expressada.
Tit. de 1280. Arch. du Roy. Querci, J. 334.
Telle comme elle est dessous contenue et spécifiée.
CAT. Expressar. ESP. Expresar. PORT. Expressar.
(chap. Expressá, expressás; expresá, expresás : yo me expresso, expresses, expresse, expressem o expressam, expresséu o expressáu, expressen; expressat, expressats, expressada, expressades; expressaría; expressaré; si yo me expressara milló.)
19. Depremer, v., lat. deprimere, comprimer, étouffer.
Fig. Lo qual folava e depremia Ytalia.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 67.
Lequel foulait et comprimait l'Italie.
Part. pas. Si que la heretguia fos depremida.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 76.
De sorte que l'hérésie fut étouffée.
CAT. ESP. PORT. Deprimir. IT. Deprimere, depremere.
(chap. Deprimí, deprimís : yo me deprimixco o deprimixgo, deprimixes, deprimix, deprimim, deprimiu, deprimixen; deprimit, deprimits, deprimida, deprimides; deprimiré; deprimiría; si yo me deprimiguera o deprimira.)
20. Depressio, s. f., lat. depressio, dépression.
Aytals maniera de pronunciar ab elevatio o am depressio.
Leys d'amors, fol. 7.
Pareille manière de prononcer avec élévation ou avec dépression.
CAT. Depressió. ESP. Depresión. IT. Depressione.
(chap. Depressió, depressions; depresió, depresions.)
21. Opprimer, v., lat. opprimere, opprimer.
Opprimens las moylhers per forssa.
(chap. Oprimín les mullés (dones) per la forsa.)
Priv. acc. par les R. d'Angl., p. 17.
Opprimant les femmes par force.
ANC. CAT. Oppremer. CAT. MOD. ESP. Oprimir. PORT. Opprimir.
IT. Opprimere. (chap. Oprimí : oprimixco u oprimixgo, oprimixes, oprimix, oprimim, oprimiu, oprimixen, oprimit, oprimits, oprimida, oprimides; oprimiría; oprimiré; si yo oprimiguera u oprimira.)
22. Oppression, s. f., lat. oppressionem, oppression.
En oppression... de la... gent.
(chap. En opressió... de la... gen - chen.)
Statuts de Provence. BOMY, p. 224.
En oppression... de la... gent.
CAT. Opressió. ESP. Opresión. PORT. Oppressão. IT. Oppressione.
(chap. Opressió, opressions; v. oprimí.)
23. Compremer, v., lat. comprimere, comprimer.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. ESP. PORT. Comprimir. IT. Comprimere. (chap. Comprimí.)
24. Compressio, s. f., lat. compressio, compression.
Pus que tu compremes aquels am la tieua ma per bona compressio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Puisque tu comprimes ceux-là avec la tienne main par bonne compression.
CAT. Compressió. ESP. Compresión. PORT. Compressão.
IT. Compressione. (chap. Compressió, compressions.)
25. Conpressiu, adj., compressif.
De venas et arterias conpressiva.
Eluc. de las propr., fol. 65.
De veines et artères compressive.
ESP. Compresivo. PORT. Compressivo. (chap. Compressiu, compressius, compressiva, compressives : que aprete, comprimix, com una compressa o compresa pera una ferida.)
26. Reprimer, v., lat. reprimere, réprimer, contenir.
Personna ben adordenada deu tantost reprimer... aytals folls pessamens.
Deu los hom... reprimer.
V. et Vert., fol. 18 et 3.
Personne bien organisée doit aussitôt réprimer... pareilles folles pensées.
On les doit... réprimer.
CAT. ESP. PORT. Reprimir. IT. Reprimere. (chap. Reprimí, reprimís: yo me reprimixco o reprimixgo, reprimixes, reprimix, reprimim, reprimiu, reprimixen; reprimit, reprimits, reprimida, reprimides; reprimiría; reprimiré; si yo me reprimiguera o reprimira.)
lunes, 24 de noviembre de 2025
Por, Porre - Porc - Porfiri - Porpra, Polpra
Por, Porre, adv., hors, dehors.
Loc. Pueis gitet l' escala por.
(chap. Después va (gitá) aviá, llansá la escala fora, afora.)
R. Vidal de Bezaudun: Mas novas.
Puis il jeta l'échelle hors.
Usquecx l' empeinh e 'l gieta por.
P. Vidal: A per pauc.
Un chacun le pousse et le jette hors.
Pero lo seus calabres a tant forsa e vigor
Que tot lo portal trenca e brisa e gieta por.
Guillaume de Tudela.
Pourtant le sien calabre a tant de force et de vigueur que tout le portail il casse et brise et jette hors.
Fig. Ha gitat porre son entendemen.
V. et Vert., fol. 84.
Il a jeté hors son entendement.
ANC. FR. Mès, por t'amor, veil giter puer
Li e s'amor et ses joiaus.
Tant ama Diex nès en joenesce
Qu'il gita puer tote richesce.
Fables et cont. anc., t. II, p. 422; et t. 1, p. 292.
Par lui gietent mauvestié puer.
Roman du Renart, t. IV, p. 372.
Que tot lou mont voil geter puer.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 11.
Porc, m., lat. porcus, porc, cochon.
La terra que porta e noyris los porcs et los grapautz aysi ben com los reys.
(chap. La terra que porte y nutrix als gorrinos (porcs) y als sapos tan be com als reys; gripau, gripaus en catalá.)
V. et Vert., fol. 34.
La terre qui porte et nourrit les porcs et les crapauds aussi bien comme les rois.
Garins li fes los porcs gardar.
V. de S. Honorat.
Garins lui fit les porcs garder.
CAT. Porc. ANC. ESP. Porco. ESP. MOD. Puerco. PORT. IT. Porco.
(chap. gorrino, tossino, marrano, porc.)
2. Porca, s. f., lat. porca, truie. (Cat. truja)
La porca que dona al prumier porcel la prumiera popa.
Eluc. de las propr., fol. 51.
La truie qui donne au premier petit porc la première mamelle.
Nasquet una porca, que apres ac 1 porcel que avia cara d'ome.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 149.
Naquit une truie, qui après eut un petit porc qui avait face d'homme.
CAT. Porca. ESP. Puerca. PORT. IT. Porca. (chap. Gorrina, gorrines, tossina, tossines, marrana, marranes, porca, porques.)
3. Porquet, s. m. dim., petit porc.
Vacas, porquetz e gras motos.
Los XV Signes de la fi del mon.
Vaches, petits porcs et gras moutons.
(chap. Porquet, porquets; gorrinet, gorrinets (mote de Daniel Vives de Fondespala, y de consevol del poble); marranet, marranets; tossinet, tossinets.)
4. Porcelh, Porcel, s. m. dim., petit porc, cochon de lait.
Fui crestaire de porcelhs.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fus châtreur de petits porcs.
(chap. Yo vach sé capadó de lechons.)
Metetz un pauc, en un budel,
De galina o de porcel.
(chap. Fiquéu un poc, a un budell (embutíu), de gallina o de lechó.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mettez un peu, dans un boyau, de poule ou de petit porc.
ANC. FR. Vos tuastes vostre porcel.
Fables et cont. anc., t. 1, p. 265.
CAT. ESP. Porcel. IT. Porcello. (chap. lechó, lechonet, lechons, lechonets, que encara mame lleit.)
5. Porcella, s. f., cochonaille, troupeau de porcs, tout ce qui est du porc.
La lor porcella
Gardon ben de lamella.
P. Cardinal: Un sirventes trametrai.
La leur cochonaille ils gardent bien de couteau.
6. Porcelar, v., mettre bas, en parlant de la truie.
Part. pas. Quan ha porcelat, emagrezish, quar lo noyriment si convertis en layt a noyrir los porcels.
Eluc. de las propr., fol. 259.
Quand elle a mis bas, elle amaigrit, parce que la nourriture se convertit en lait à nourrir les petits porcs.
(chap. Parí, criá una gorrina uns cuans gorrinets.)
7. Porcelier, adj., pourcelier, qui produit de petits cochons.
Trueia porceliera.
Leys d'amors, fol. 32.
Truie pourcelière.
8. Porcin, Porci, adj., lat. porcinus, de porc.
Femat de fems porci.
(chap. Femat, abonat en fem de gorrino : purín.)
Carn porcina es bona en estieu.
Elephant... mot temo votz porcina.
Eluc. de las propr., fol. 196, 233 et 249.
Fumé de fumier de porc.
Chair de porc est bonne en été.
(chap. La carn de gorrino es bona al estiu. San Martín no es pressisamen al estiu, y lo mondongo tampoc.)
Éléphants... moult craignent voix de porc.
ESP. IT. Porcino. (chap. porsí, porsins, los elefans li tenen molta temó a la veu porsina, als chillits del gorrino, porsines.)
9. Porquier, s. m., porcher, gardien de porcs.
Fuy, mais de dos mes, porquiers.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fus, plus de deux mois, porcher.
Els an lo porquier demandat.
V. de S. Honorat.
Ils ont demandé le porcher.
ANC. FR. Chascun vilain, chascun porchier.
Roman de la Rose, v. 1948.
CAT. Porquer. ESP. Porquero. PORT. Porqueiro. IT. Porcaro, porcaio.
10. Porquiera, s. f., porchère, gardeuse de porcs.
Vi de luenh una porquiera
1 tropel de porcs gardan.
Leys d'amors, fol. 23.
Je vis de loin une porchère un troupeau de porcs gardant.
11. Porcassin, Porcassi, s. m., gardien de porcs, porcher.
Plus fort qu' escassier porcassi.
Guillaume de Durfort: Turcmalet.
Plus fort que porcher monté sur des échasses.
12. Porquacier, s. m., vendeur de porc, charcutier.
Mazelliers aion V rutlos, so es assaber, 1, boacier... 1, porquacier.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45.
Que les bouchers aient cinq votes, c'est à savoir, un, les vendeurs de chair de boeuf... un, les vendeurs de porc.
13. Porcaria, s. f., porcherie, redevance au sujet des porcs.
Sian quiti e franx de la boada... et de porcaria.
Tit. de 1263. DOAT, t. XCI, fol. 246.
Soient quittes et francs de la boade... et de porcherie.
14. Porc espi, s. m., porc-épic.
A guiza de porc espi.
Eluc. de las propr., fol. 230.
A manière de porc-épic.
CAT. Porc espi. ESP. (chap.) Puerco espín. PORT. Porco espiho. IT. Porco spino, porco spinoso.
15. Porc mari, s. m., porc-marin, sorte de poisson.
Autres peyshos quero lor pastura cavan am le morr dins l'arena, cum es porc mari. Eluc. de las propr., fol. 155.
Autres poissons cherchent leur pâture creusant avec leur museau dans le sable, comme est porc-marin.
(ESP. cerdo marino, Oxynotus centrina)
Pordalayga, s. f., pordelaygue, sorte de plante.
Suc de pordalayga.
Coll. de recettes de médecine.
Suc de pordelaygue.
Porfiri, s. m., lat. porphyrites, porphyre.
Fo sebelhitz al Letra en la concha de porfiri.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.
Fut enseveli à Latran dans la conque de porphyre.
ANC. CAT. Porfir. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. Porfido. (ESP. Pórfido: Roca compacta y dura, formada por una sustancia amorfa, ordinariamente de color oscuro y con cristales de feldespato y cuarzo. Del it. porfido, y este del gr. πορφύρεος porphýreos 'de color púrpura':)
Porpra,
Polpra, s. f., lat. purpura, pourpre, sorte de couleur.
Cercle
daurat de color de porpra.
(chap. Sírcul dorat de coló de
púrpura.)
Abr.
de l'A. et du N.-T., fol. 21.
Cercle doré de couleur de pourpre.
-
Sorte d'étoffe.
Maria pres a obrar
Porpra al temple per l'
autar.
Trad.
d'un Évangile apocryphe.
Marie prit à ouvrer de la pourpre au
temple pour l'autel.
Una borsa de polpra.
Philomena.
Une bourse de pourpre.
Vestirs precioses de polpra.
V.
et Vert., fol. 104.
Vêtements précieux de pourpre.
- Sorte de vêtement.
Ai mantha polpra biza
E manhs almatras per jazer.
P.
Vidal: Lai on cobra.
J'ai mainte pourpre bise et maints matelas
pour coucher.
(chap. Almatras : madalap; fr. matelas; Cat.
matalàs.)
CAT. ESP. (chap. púrpura) PORT. Purpura. IT. Porpora.
2. Porpal, s. m., pourpre, sorte de dignité.
Qu'
el lo toilla del porpal,
E qu' el depona
Lo menscrezens.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes vuoill.
Qu'il le
dépouille de la pourpre, et qu'il dépose le mécréant.
3.
Purpurenc, adj., de pourpre, pourpré, purpurin.
Marmo en color
purpurenc.
Viola... alcuna es purpurenca, alcuna blanca.
Eluc.
de las propr., fol. 190 et 228.
Marbre purpurin en couleur.
Violette... aucune est purpurine, aucune blanche.
4. Polprier, s. m., lat. purpurarius, pourprier, teinturier en pourpre.
A polpriers, lo portal de la saunaria.
Cartulaire
de Montpellier, fol. 44.
A pourpriers, le portail de la saunerie.


















