champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 26 de abril de 2026
Ribaut
Ret, Reth
Ret, Reth, s. m. et f., lat. rete, rets, filet, réseau.
Cant landeman li pescador
Tireron la retz contra lor.
V. de S. Honorat.
Quand le lendemain les pêcheurs tirèrent le filet vers eux.
Aissi 'ls ten enredatz lo retz.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es.
Ainsi les tient enveloppés le rets.
Reth del cervel, qui es cum un filat. Eluc. de las propr., fol. 36.
Réseau du cerveau, qui est comme un filet.
Fig. Retz e liams, e lasses de dyable. V. et Vert., fol. 29.
(chap. Rets y lligams, y llasses de diable o dimoni.)
Rets et liens, et lacs (laces) de diable.
ANC. FR. Et cil sa rois deseur els rue.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 391.
Autresi se tapissent come oisiax priz en reiz.
Roman de Rou, v. 3493.
Ton reth qu'au fond de l'eau le plomb fait abysmer.
Ronsard, t. 1, p. 182.
CAT. Ret. ESP. Red. PORT. Rede. IT. Rete.
(chap. Ret, rets; red, reds; redeta, redetes. En dialecte ocsitá catalá: xarxa, xarxes, un blog del imbéssil aragonés catalaniste Ignacio Sorolla Vidal es https://xarxes.wordpress.com)
2. Rethina, s. f., lat. retina, rétine.
Una tela dita rethina... quar a guiza de reth, o filat es formada.
Eluc. de las propr., fol. 37.
Une toile dite rétine... car à façon de rets, ou filet elle est formée.
ESP. PORT. IT. Retina. (chap. Retina, retines del ull, ulls.)
3. Enredar, v., envelopper, entourer.
Part. pas. Aissi 'ls ten enredatz lo retz.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es.
Ainsi les tient enveloppés le rets.
CAT. ESP. PORT. Enredar. IT. Inretare. (chap. Enredá: enredo, enredes, enrede, enredem o enredam, enredéu o enredáu, enreden; enredat, enredats, enredada, enredades; yo enredaré; yo enredaría; si yo enredara. Embolicá; embolicat en una borrassa, embolicats a les rets, embolicada, embolicades.)
4. Enrada, s. f., obstacle, embarras.
Si ren y lais qu' i fas' enrada.
Gramm. provençal.
Si rien y laisse qui y fasse embarras.
(chap. Enredo, enredos; obstácul, obstáculs; embolic, embolics.)
Resset - Restiu
viernes, 24 de abril de 2026
Repairar - Reptar
IT. Riputazione.
Reire, Reyre - Detras
Reire, Reyre, adv., lat. retro, arrière, postérieurement, de nouveau.
Non deu reyre maldire. Regla de S. Benezeg, fol. 18.
Ne doit pas arrière médire.
Las attestations presas... non si podon recensar, ni reire auzir.
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.
Les attestations prises... ils ne peuvent être recensés, ni être entendus de nouveau.
Reine ausir... reire examinar. Statuts de Provence. BOMY, p. 201.
Ouïr postérieurement... examiner postérieurement.
Adv. comp. Noble Arnal Baras, senher de Reduer, filhs en reire del noble, etc.
Charte de Gréalou, p. 60.
Noble Arnal Barras, seigneur de Beduer, arrière-fils du noble, etc.
Que avia sa en reire.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Qu'il avait çà en arrière.
Tota obligansa sai en reire facha. Tit. de 1270 de la famille Gasc.
Toute obligation çà en arrière faite.
Que sia estat negligens de sa en reyres. Leys d'amors, fol. 88.
Qui soit été négligent de çà en arrière.
Coma es acostumad d' aissi en reire.
Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., J, 310.
Comme il est accoutumé d'ici en arrière.
Prép. Pueys l' estaquetz, quan l' aguetz reire vos.
Passio de Maria.
Puis vous l'attachâtes, quand vous l'eûtes derrière vous.
Buou... geta reyre si, quatre passes, sa egestios. Eluc. de las propr., fol. 240.
Boeuf... jette derrière soi, quatre pas, sa déjection.
Voyez Garar, v°. Garda; Rendre, v°. Renda.
(chap. Detrás, detrás de, cap atrás, etc.)
![]() |
2. Redier, adj., dernier.
En lo redier tractat. V. de S. Honorat.
Dans le dernier traité.
(chap. Vésten a la part d'atrás, de detrás.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 37.
Va-t'en à la partie dernière.
(chap. Radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera, zagueres a La Codoñera. Vore lo pun 7.)
3. Reiratge, Reyratge, s. m., arrérage.
Li dreytz, o reyratges.
Autres reiratges, o dreytz.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13 et 14.
Les droits, ou arrérages.
Autres arrérages, ou droits.
4. Areire, Arreire, Areyre, Areires, adv., arrière, en arrière.
Arreire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Arrière se retire pour mieux sauter en avant.
Mes li la corona en la testa e trames lo areyre que fezes complir lo peccat.
V. et Vert., fol. 98.
Lui mit la couronne sur la tête et le transmit en arrière pour qu'il fit accomplir le péché.
Ilh tornero areires, e repauzero se V dias. Liv. de Sydrac, fol. 4.
(chap. Ells van torná cap atrás, y van reposá sing (5) díes.)
Ils retournèrent en arrière, et se reposèrent cinq jours.
Prov. Qui avan no garda, areyre cay. Leys d'amors, fol. 138.
Qui en avant ne regarde, en arrière tombe.
ANC. FR. Une heure avant, une heure arrières.
G. Guiart, t. II, p. 169.
CAT. Arrera. (chap. Atrás, cap atrás.)
5. Areyrage, Arreyrage, s. m., arrérage.
Rendas e reyrerendas,... e areyrages.
Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 187.
Rentes et arrière-rentes,... et arrérages.
Que aquels dits deutors non sian tenguts de pagar los dits arreyrages.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.
Que ces dits débiteurs ne soient tenus de payer lesdits arrérages.
(chap. Atrás, atrasos; llogué atrasat, interesos atrasats, renta atrasada, rentes atrasades.)
6. Dereire, Dareyre, prép., derrière, en arrière, par derrière.
Qui dereir' autrui
Cavalgua, non baiza qui vol.
(chap. Qui detrás de un atre cavalgue, no bese a qui vol.)
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Qui derrière autrui chevauche, ne baise pas qui il veut.
Met si dareyre algu fort aybre. Eluc. de las propr., fol. 240.
(chap. Se fique detrás de algún fort abre, albre, arbre.)
Se met derrière aucun fort arbre.
Cat. Derrèra, darrera. (chap. Detrás (de))
7. Derrier, Derrer, Derier, Derer, Darrier, adj., dernier.
Quan venra al derrier badaill.
(chap. Cuan vindrá al radé badall : cuan estirará la garra.)
Marcabrus: Emperaire.
Quand il viendra au dernier bâillement.
Auiatz la derreira chanso
Que jamais auziretz de me.
(chap. Escoltéu la radera cansó que may mes escoltaréu de mí.)
Giraud le Roux: Auiatz la.
Écoutez la dernière chanson que jamais vous ouïrez de moi.
Subst. An ne mais li derrier
Qu' ieu que n' ai fag lonc badatge.
B. de Ventadour: La doussa.
En ont davantage les derniers que moi qui en ai fait longue attente.
Adv. El cap derrier e 'l pes avan,
Lor coven dels palaiz issir.
Marcabrus: Emperaire.
La tête derrière et les pieds avant, il leur convient de sortir des palais.
Di 'l que, d' anz e deriers,
Tal amor ai clausa e centa.
B. Zorgi: Entro.
Dis-lui que, de devant et (de) derrière, tel amour j'ai clos et ceint.
An mes derer so qu' anava denan.
(chap. Han ficat detrás lo que anabe dabán.)
H. Brunet: Pois lo dreich.
Ils ont mis derrière ce qui allait devant.
Adv. comp. En derreir, perseveransa de totz be. Trad. de Bède, fol. 16.
En dernier, persévérance de tous biens.
En darrier fo fahtz papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
(chap. Al final va sé fet Papa; pera postre. Lo cardenal que parle chapurriau, Omella de Queretes, no ha sigut elegit Papa al radé cónclave.)
En dernier il fut fait pape.
Subst. No s' en gauzish al en derrier. Leys d'amors, fol. 65.
Ne s'en réjouit pas à la fin.
ANC. FR. Ilz trouvèrent ledit Loiz de Bueil qui, par cas d'aventure, estoit demouré plus derrier. Œuvres d'Alain Chartier, p. 152.
CAT. Derrer, darrer. (chap. Radé, radés, radera, raderes.)
8. Derreiramen, adv., par derrière, dernièrement, en dernier.
Ab que m fier derreiramen.
Lanfranc Cigala: Un avinen.
Avec quoi elle me frappe par derrière.
Aquel a cui es la causa messa en penhora derreiramen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 88.
Celui à qui la chose est mise en gage dernièrement.
(chap. Raderamen; per detrás. A Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat los agrade mol esta paraula.)
9. Deren, adj., dernier.
Adv. comp. Pueis en deren, levet las mas. Passio de Maria.
Puis en dernier, leva les mains.
10. Derrairia, s. f., fin, achèvement.
Adv. comp. Lur dis a la derrairia. Brev. d'amor, fol. 177.
Leur dit à la fin.
(chap. A les raderíes, al fin o final, al cap del tems.)
11. Dereiran, Darrairan, (Darreiran) adj., dernier.
La darreirana volontat del testator. Cout. de Gourdon, de 1244.
(chap. La radera voluntat del testadó : qui fa lo testamén; últim, últims, última, últimes.)
La dernière volonté du testateur.
Si... alcuna derairana dispozition fara.
(chap. Si... alguna radera disposissió fará - o faiguere.)
Statuts de Montpellier, de 1258.
Si... aucune dernière disposition il fera.
12. Aderairar, Aderrairar, v., arriérer.
Non... aderairaray las fazendas del cossalat (cossolat) per las mieuas.
(chap. No... retrasaré o atrasaré les faenes del consulat per les meues.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 83.
Non... arriérerai les affaires du consulat pour les miennes.
- Rétrograder, reculer.
Quar paratges
Si vai aderrairan.
B. Sicard de Marjevols: Ab greu.
Parce que parage se va rétrogradant.
13. Reiropios, adj., rétif.
Bestia espaventosa o reiropia.
Trad. du Code de Justinien, fol. 41.
Bête peureuse ou rétive.
14. Retroencha, s. f., retroence, sorte de poésie.
La prima retroencha d' En Giraud Riquier.
Titre de la pièce de Giraud Riquier: Pus astres.
La première retroence du seigneur Giraud Riquier.
Aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas e de retroenchas.
V. de G. Riquier.
Ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles et de retroences.
Voyez Gra.
15. Atras, adv., du lat. a retro, arrière, en arrière, à la renverse.
Torn atras quan cug anar enan.
(chap. Torno cap atrás cuan crec aná cap abán.)
G. Faidit: Mantas sazos.
Je retourne en arrière quand je crois aller en avant.
Si per so vauc atras o avan,
No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh.
P. Cardinal: Totz temps.
Si pour cela je vais arrière ou avant, je ne m'en chagrine, au contraire tout m'est bel et bon.
CAT. ESP. (atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás; cap atrás. Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.)
16. Detras, adv., derrière.
D' autres an 1 huelh davant, d' autres detras.
(chap. Datres (uns) tenen un ull dabán, datres (los atres) detrás.)
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.
D'autres ont un oeil devant, d'autres derrière.
Adv. comp. Quant er so denan detras,
L' avol bo, e bo malvatz.
Garins d'Apchier: Cominal vielh.
Quand elle sera c'en devant derrière, les méchants bons, et les bons méchants.
CAT. ESP. Detras (detrás). PORT. Detraz. (chap. Detrás - de; a detrás ting la franja, entre les molles del cul.)
lunes, 20 de abril de 2026
Himne feixista, Esquerra Republicana de Catalunya, ERC
Que quede claro que no somos nosotros los que decimos que los separatistas catalanes son más fascistas que Benito Mussolini ....que son ellos mismos los que lo dicen.
Himne feixista per a ús de l´Esquerra Republicana de Catalunya.
https://gaceta.es/entrevistas/erc-tenia-propia-checa-eliminar-los-cadaveres-los-lanzaban-los-hornos-25112016-1242/
domingo, 12 de abril de 2026
Razo, Raso, Ratio, Raxio
Razo, Raso, Ratio, Raxio, s. f., lat. ratio, raison, sens, bon sens.
Voyez Ihre, Diss. alt., p. 243.
Razos destrui, razos bat, razos pen,
Per que val pauc razos ses chauzimen.
Pons de Capdueil: Us guais.
Raison détruit, raison bat, raison pend, c'est pourquoi vaut peu raison sans égard.
En aytals gens es morta razos, e vivon coma bestia.
(chap. En tals gens está morta la raó, y viuen com a besties; per ejemple, los catalanistes de la Ascuma de Calaseit.)
V. et Vert., fol. 31.
En de telles gens est morte raison, et elles vivent comme bête.
- Avis, motif, opportunité.
Ges d' aitals razos
No son li drut al comensar.
T. de Marie de Ventadour et de Gui d'Uisel: Gui.
Point de tels avis ne sont les amants au commencer.
Respondez mi par cal razon.
(chap. Respongueume per quína raó - motiu.)
T. de B. de Ventadour et de Peyrols: Peirols.
Répondez-moi par quel motif.
Loc. Doncx passem lay, que temps e razos es.
R. Gaucelm: Qui vol aver.
Donc passons là, vu qu'il est temps et opportunité.
Ar chant marritz, et ay en ben razo.
(chap. Ara canto triste, y ne tinc bona raó : bon motiu.)
B. Carbonel: S'ieu anc.
Maintenant je chante marri, et j'en ai bien raison.
- Raisonnement, argument, pourparler.
Lo Dalfins si respondet al rei Richart, en un autre sirventes, a totas las razos qu' En Richartz el avia razonat.
V. de Richard, roi d'Angleterre.
Le Dauphin ainsi répondit au roi Richard, dans un autre sirvente, à tous les arguments que le seigneur Richard lui avait exposés.
De totas aquestas razons fetz En Bertrans de Born lo sirventes.
V. de Bertrand de Born.
De tous ces arguments fit le seigneur Bertrand de Born le sirvente.
- Sujet, en parlant d'une composition littéraire.
Sap la razo e 'l vers lassar e faire
Si que autr' om no l' en pot un mot traire.
Marcabrus: Auiatz de chan.
Il sait le sujet et le vers entrelacer et faire de telle sorte qu'autre homme ne lui en peut un mot retirer.
- Propos, parole, langage.
Ieu n' aia tot lo pro
Et el la belha razo.
B. de Ventadour: Acossellatz.
Que j'en aie tout le profit et lui le beau langage.
Per que belha razos cara
Se pert.
P. Vidal: Sitot l'aura.
C'est pourquoi beau langage précieux se perd.
- Calcul, combinaison.
Segon la razon dels agurs.
V. de Bertrand de Born.
Selon le calcul des augures.
- Justice, légalité, garantie.
Pero be sai que dregz es e razos
Que selh qu' es francx, amoros e plazens
Sia plus braus d' autr' om e plus felos,
Quan no li val merces ni chauzimens.
Pons de Capdueil: Leials amicx.
Pourtant je sais bien que droit est et justice que celui qui est franc, amoureux et prévenant soit plus rude qu'autre homme et plus courroucé, quand ne lui vaut merci ni égard.
De totas es sebrada razos.
Si el non a singular razon.
Trad. du Code de Justinien, fol. 18 et 19.
De toutes est séparée raison.
S'il n'a pas particulière garantie.
Loc. Ieu vos man e us recort
Que vos deiatz razon rendre.
B. Zorgi: L' autr' ier quant.
Je vous mande et vous rappelle que vous deviez rendre raison.
Ieu vos farai razo e dreg.
(chap. Yo vos (tos) faré raó y dret.)
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Je vous ferai raison et droit.
Adv. comp. Fresqu' e vermeilh' a razo.
Granet: Fin pretz.
Fraîche et vermeille à plaisir.
De vos vueill que m respondaz
S' o sabes a razo.
T. d'Aimeri et de Pierre du Puy: Peire del.
De vous je veux que vous me répondiez si vous le savez à propos.
A rason de IX florins per marc.
(chap. A raó de nou florins per marc.)
Rég. des États de Provence, 1401.
A raison de neuf florins par marc.
Atressi com per farguar
Es hom fabres per razo.
P. Cardinal: Atressi.
Pareillement comme pour forger on est forgeron nécessairement.
En aissi tres jorns paisetz lo
Non a esple, mai per razo.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par ainsi trois jours nourrissez-le non avec excès, mais raisonnablement.
Eron cen per un per razo.
(chap. Ne eren a raó de sen per un; 100 - 1; un per sen, 1%.)
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Ils étaient cent pour un compte fait.
Voyez Rendre.
- Ration, portion, part.
Aysso es la lieura e la ratio que Dieus dona per cascun jorn a sos canorgues.
V. et Vert., fol. 43.
Ceci est la livraison et la ration que Dieu donne pour chaque jour à ses chanoines.
Tolgron lur la raxion. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 19.
Leur ôtèrent la ration.
CAT. Rahó. ESP. Razón. PORT. Razão. IT. Ragione. (chap. Raó, raons.)
2. Razonansa, s. f., observation, remontrance, réprimande.
Dona deu a autra far razonansa.
R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: No puesc.
Dame doit à une autre faire observation.
3. Razonamen, Rezonamen, s. m., raisonnement.
Non avetz ges de bon razonamen.
(chap. No teniu gens de bon raonamén; tú no tens; vosté no té.)
Gui d'Uisel: Be feira.
Vous n'avez point de bon raisonnement.
Grans mestiers m' es rezonamens.
Raimond de Miraval: Grans.
Grand besoin m'est (me fait) raisonnement.
- Reproche, réprimande, observation.
S' ieu per so vuelh far razonamen
A las domnas.
R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: No puesc.
Si pour cela je veux faire réprimande aux dames.
ANC. CAT. Rahonament. ESP. Razonamiento. PORT. Razoamento.
IT. Ragionamento. (chap. Raonamén, raonamens : reprimenda, reprimendes, renec, renecs; reproche, reproches; observassió, observassions.)
4. Razonaire, Razonador, s. m., raisonneur, argumentateur, discuteur.
Guillem, de la vostra razo
No vueill esser razonaire.
T. de Blacas et de Guillaume de Saint-Gregori: Senher.
Guillaume, de votre argument je ne veux pas être discuteur.
Li advocat, so son li razonador del plait, non podon far garancia.
Trad. du Code de Justinien, fol. 28.
Les avocats, ce sont les argumentateurs du plaid, ne peuvent porter témoignage.
ESP. Razonador. IT. Ragionatore. (chap. Raonadó, raonadós, raonadora, raonadores; argumentadó, argumentadós, argumentadora, argumentadores; discutidó, discutidós, discutidora, discutidores.)
3. Razonable, adj., lat. rationabilem, raisonnable.
Mai que negunas creaturas razonablas. Liv. de Sydrac, fol. 10.
Plus que nulles créatures raisonnables.
Per causa razonabla. V. et Vert., fol. 20.
(chap. Per causa raonable.)
Pour cause raisonnable.
Ome era de gran bontat,
Razonable de veritat.
(chap. Home ere de gran bondat, raonable de verdat.)
V. de S. Alexis.
Il était homme de grande bonté, raisonnable en vérité.
CAT. Rahonable. ESP. Razonable. PORT. Razonavel, razoavel, rasoavel.
IT. Razionabile. (chap. Raonable, raonables.)
6. Razonar, Rasonar, v., lat. ratiocinari, raisonner, expliquer, exposer,
interpréter, argumenter.
Perdigons, en fol razonatz.
T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.
Perdigons, en fou vous raisonnez.
No m' en puesc razonar,
E sai que no m' es gen.
Pons de Capdueil: Qui per nesci.
Je ne m'en puis raisonner, et je sais qu'il ne m'est pas gentil.
Que degues sufrir que li vengues denan razonar la soa razo.
V. de Pons de Capdueil.
Qu'elle dût souffrir qu'il lui vint devant expliquer la sienne raison.
Si' ades totz pesseiatz,
Que sol no 'l laissetz razonar.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Qu'il soit incessamment tout mis en pièces, que seulement vous ne le laissiez argumenter.
- Vanter, prôner, célébrer.
Mon senher lo marques
Que quascus razona.
Fouquet de Romans: Far vuelh.
Mon seigneur le marquis que chacun vante.
Quals rasonatz ni tenetz per plus pros?
T. de Raimond de Miraval et de Bertrand: Bertran.
Quels prônez-vous et tenez-vous pour plus preux?
- Justifier, disculper.
Fetz una mespreison don hom no 'l deu razonar.
V. de Bertrand de Born.
Il fit une tromperie dont on ne le doit pas justifier.
No s' en podon razonar. V. et Vert., fol. 15.
Ne s'en peuvent pas justifier.
Huga la rasona, que l' avia accusada. V. de S. Honorat.
Huga la disculpe, qui l'avait accusée.
Manta gens me mal razona,
Quar ieu non chan plus soven.
Peyrols: Manta gens.
Mainte gent me justifie mal, parce que je ne chante pas plus souvent.
- Blâmer, accuser, réprimander, médire.
El mon, domna non razon ni n' apelh.
Bertrand de Born: Quan la novella.
Au monde, dame je ne blâme ni ne dénonce.
Quascus hom deu razonar son faire. (fraire, flare, frare, frère : de frater.)
R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: No puesc.
Chaque homme doit réprimander son frère.
Vos, cortes, que anatz
Per cortz, m' en razonatz.
Pierre de la Mula: Dels joglars.
Vous, courtois, qui allez par les cours, vous m'en blâmez.
Aitals reis deu portar croz e corona
De part son avi, don tot lo mon razona.
Giraud du Luc: Ges sitot.
Tel roi doit porter croix et couronne de part son aieul, dont tout le monde médit.
- Avouer.
Leu troba perdos,
Qui gen sos tortz razona.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Bientôt trouve pardon, qui gentiment ses torts avoue.
Part. prés. Albert, no soi per aver razonaire,
Mas per los bes que i vei soi razonans.
T. d'Albert et du Moine: Monges.
Albert, je ne suis pas pour argent raisonneur, mais pour les biens que j'y vois je suis raisonnant.
Part. pas. Car si fa falhizo,
Ja non er razonatz.
G. Riquier: Al mieu semblan.
Car s'il fait faute, jamais il ne sera justifié.
On mays l' en a entervada,
Ades plus fort l' a razonada.
V. de S. Honorat.
Où plus il l'en a interrogée, toujours plus fort il l'a blâmée.
CAT. Rahonar. ESP. Razonar. PORT. Razoar. IT. Ragionare.
(chap. Raoná : raono, raones, raone, raonem o raonam, raonéu o raonáu, raonen; raonat, raonats, raonada, raonades; yo raonaré; yo raonaría; si yo raonara. Enraoná : parlá, charrá.)
7. Razonablament, Rasonablamen, Razonablamenz, adv., raisonnablement.
Per dialectica sai molt razonablamenz
Apauzar e respondre, e falsar argumenz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Par dialectique je sais moult raisonnablement exposer et répondre, et fausser arguments.
Lo juramen si deu entendre rasonablamen. Arbre de Batalhas, fol. 104.
(chap. Lo juramén se deu entendre raonablemen.)
Le serment se doit entendre raisonnablement.
CAT. Rahonablement. ESP. Razonablemente. PORT. Razoavelmente.
IT. Ragionevolmente, ragionevolemente. (chap. Raonablemen.)
8. Rationatio, s. f., ratiocination, figure de rhétorique.
Rationatio, es cant hom demanda razo a se meteysh.
Leys d'amors, fol. 141.
Ratiocination, c'est quand on demande raison à soi-même.
9. Racional, Rational, adj., lat. rationalis, rationnel, raisonnable.
Volc far, per bontat pura,
Rational creatura.
Brev. d'amor, fol. 17.
Il voulut faire, par bonté pure, raisonnable créature.
Las autras rationals, si cum si, etc. Gramm. provençal.
Les autres rationnelles, ainsi comme si, etc.
Las causas sosmezas a liberal arbitre, cum so nostras cogitacios, o racionals operacios. Eluc. de las propr., fol. 11.
Les choses soumises à libéral arbitre, comme sont nos pensées, ou rationnelles opérations.
CAT. ESP. PORT. Racional. IT. Rationale. (chap. Rassional, rassionals; rassiossini, rassiossinis : capassidat de raoná, pensá, cavilá o cabilá.)
10. Raciocinacio, s. f., lat. ratiocinatio, raisonnement, argument.
Per que pauses aquella raciocinacio e regla. Trad. d'Albucasis, fol. 41.
Pour que tu poses ce raisonnement et règle.
CAT. Rociocinació (raciocinació). ESP. Raciocinación. PORT. Raciocinação.
(chap. Rassiossinassió, rassiossinassions : raonamén, argumén.)
11. Arrazo, Arrason, s. f., raison, motif, cause.
Per arrazo del matrimoni. Cout. de Condom.
(chap. Per raó del matrimoni; motiu, causa.)
Par raison du mariage.
Per arrason de las causas dessus dictas.
Tit. de 1330, Bordeaux. Cab. Monteil.
Par raison des causes dessus dites.
- Tenson, dialogue.
Non valon re coblas ni arrazos
Ni sirventes.
G. Magret: Non valon.
(chap. No valen res ni cobles ni raons ni sirventés.)
Ne valent rien couplets ni tensons ni sirventes.
12. Arrazonar, v., interpeller, requérir.
Vespazian, Sesar emperaire, arrazonet lo, e dis li.
Roman de la Prise de Jerusalem, fol. 8 bis.
Vespasien, César empereur, l'interpella, et lui dit.
(chap. Vespasiano, César emperadó, lo va interpelá (requerí) y li va di.)
El temps qu' om plus d' amar las arrazona.
Raimond de Miraval: Amors me fai.
Au temps que plus d'aimer on les requiert.
ANC. FR. Quant tuit furent assamblé, elle les araisonna.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 256.
Or me commença icelle à arraisonner.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 266.
Lors a aresonné le roi.
Roman du Renart, t. 1, p. 213.
Je l'araisonne, elle plainct et regrette.
Cl. Marot, t. II, p. 406.
ANC. CAT. Arrahonar. PORT. Arrazoar. (chap. Interpelá, requerí : interpelo, interpeles, interpele, interpelem o interpelam, interpeléu o interpeláu, interpelen; interpelat, interpelats, interpelada, interpelades; yo interpelaré; yo interpelaría; si yo interpelara.)
13. Desrazo, s. f., déraison.
Per que no m platz que nulha desrazos
Vos plasse en mi, quar no us ser' honransa.
G. Pierre de Cazals: Be m plagr' ueymais.
C'est pourquoi il ne me plaît pas que nulle déraison vous plaise en moi, car (ce) ne vous serait pas honneur.
Adv. comp. Mi fes tort a desrazo.
Gaubert, Moine de Puicibot: Uns jois.
Me fit tort à déraison (mal à propos).
IT. Disragione. (chap. Des + raó, desraó : fé mal aposta, a propósit.)
14. Enrazonar, v., raisonner, endoctriner, entretenir, questionner, instruire.
Cel qu' a bon cor de domna amar,
E la vai soven cortezar,
E non l' auza enrazonar,
Feigneires es espaventatz.
Un Troubadour Anonyme: Domna vos.
Celui qui a bon coeur de dame aimer, et va souvent la courtiser, et ne l'ose questionner, est amant timide effrayé.
Part. pas. Enrazonatz e gent parlans. Brev. d'amor, fol. 2.
Endoctriné et gentiment parlant.
Subst. Ab los joios deu hom esser jauzens,
E gen parlans ab los enrazonatz.
H. Brunet: Cuendas razos.
Avec les joyeux on doit être gai, et gentiment parlant avec les instruits.
CAT. Enrahonar. (chap. Enraoná signifique parlá, charrá, no adoctriná, cuestioná, instruí.)
15. Irrational, adj., lat. irrationalis, irrationnel, irraisonnable.
A cauza irrational, so es a cauza no razonabla.
(chap. A cosa irrassional, aixó es a cosa no rassional, raonable.)
Leys d'amors, fol. 59.
A chose irrationnelle, c'est-à-dire à chose non raisonnable.
CAT. ESP. PORT. Irracional. IT. Irrazionale. (chap. Irrassional, irrassionals.)





















