

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc


Probage, s. m., lat. propaginem, provin.
Probage
es novel ram nayshent del flagel o summitat de la vit jazent jus
terra. Eluc. de las propr., fol. 217.
Le provin est nouveau rameau
naissant du fouet ou sommité du cep de vigne gisant sous terre.
(chap. Rechito, rechitos : una nova rama o sarmén de la viña que ix
d'enterra.)
2. Propaginar, Probajonar, Probaionar, v., du lat. propagare, provigner.
Probaionar, es le flagel de la vit colgar, qui apres leva novels vitz, e la vinha multiplica... formant... probages. Eluc. de las propr., fol. 217.
Provigner, c'est le fouet du cep coucher, qui après pousse de nouveaux ceps, et la vigne multiplie... formant... provins.
Part. pas. Vit requier que sia descaussida... podada... propaginada.
Eluc.
de las propr., fol. 228.
La vigne requiert qu'elle soit
déchaussée... taillée... provignée.
ESP. CAT. PORT. Propagar.
IT. Propagginare. (chap. Propagá, propagás: yo me propago,
propagues, propague, propaguem o propagam, propaguéu o propagáu,
propaguen; propagat, propagats, propagada, propagades; propagaría;
propagaré; si yo me propagara.)
Prodigue, adj., lat. prodigus, prodigue, dépensier.
Prodigues, so es degastaire de las soas causas.
Trad.
du Code de Justinien, fol. 5.
Prodigue, c'est dissipateur des
siennes choses.
CAT. Prodig. ESP. (pródigo) PORT. IT. Prodigo.
(chap. lo fill pródigo, pródigos, filla pródiga, pródigues.)
2.
Prodigalitat, s. f., lat. prodigalitatem, prodigalité.
Prodigalitat, folla largueza que fay follas despensas per la
favor del segle. V. et Vert., fol. 8.
Prodigalité, folle largesse
qui fait folles dépenses pour la faveur du siècle.
Donar
ses raso ni ses mesura..., es prodigalitat.
(chap. Doná sense raó
y sense mida..., es prodigalidat.)
Arbre
de Batalhas, fol. 264.
Donner sans raison et sans mesure..., c'est
prodigalité.
CAT. Prodigalitat. ESP. Prodigalidad. PORT. Prodigalidade. IT. Prodigalità, prodigalitate, prodigalitade. (chap. prodigalidat, prodigalidats.)
Prolix, adj., lat. prolixus, prolixe, diffus, étendu.
Sermo
lonc e prolixs. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
(chap. Sermó llarg
(llarc) y prolix.)
Discours long et prolixe.
CAT. Prolixo. ESP.
Prolijo. PORT. Prolixo. IT. Prolisso.
(chap. prolix, prolixe,
prolijo.)
2. Prolixitat, s. f., lat. prolixitatem, prolixité.
S'
enueio de prolixitat et de longueza. Cat. dels apost. de Roma, fol.
2.
(chap. S'enfaden per la prolixidat y la llargaria.)
S'ennuient de prolixité et de longueur.
CAT. Prolixitat. ESP.
Prolijidad. PORT. Prolixidade. IT. Prolissità, prolissitate,
prolissitade. (chap. Prolixidat, prolixidats.)
Prop,
adv., lat. prope, proche, près, auprès, après.
Anc tant non
amey luenh ni prop.
Arnaud
de Marueil: Dona sel.
Oncques tant je n'aimai loin ni proche.
Prop a guerra qui l' a en mieg son sol.
P. Cardinal: Prop a
guerra.
Proche a guerre qui l'a au milieu de son sol.
Adv.
comp. Puesca hom dir doas vetz prop e prop.
Leys
d'amors, fol. 54.
Qu'on puisse dire deux fois proche à proche.
Quan, de prop, la puesc remirar.
B.
de Ventadour: Quan lo.
Quand, de près, je puis la contempler.
En prop non er vostres mon cor ni mieus.
Aimeri de Peguilain:
Nuls homs non.
En proche (bientôt) ne sera vôtre mon coeur ni
mien.
Prép.
Trespassa lh' una generacios prop l' autra.
Liv. de Sydrac, fol.
14.
Trépasse l'une génération après l'autre.
Prép.
comp. Prop de Rolan sai que l' a mes.
Guillaume de Berguedan:
Cossiros cant.
Près de Roland je sais qu'il l'a mis.
Ben volgra que Lemozis
Fos plus prop de Mauritainha.
Folquet
de Marseille: Ja no volgra.
Bien je voudrais que Limousin fût
plus près de Mauritanie.
Adj. Crei qu' el jorn mi sia props.
Guillaume
de Cabestaing: Ar vei qu'em.
Je crois que le jour me soit proche.
Al plus prop dels parens lor.
Charte
de Gréalou, p. 88.
Au plus proche des parents leurs.
ANC.
FR. Par tuz li champs ki prof esteient. Roman de Rou, v. 6893.
Tu soies prof et aprestez. 2° Trad. du Chastoiement, cont. 13.
CAT. Prop. ANC. IT. Prope. (chap. Prop, prop de.)
2. Propi, adj., proche.
Dix que, per tot quans de propis parens avia, elh no daria 1 denier.
Philomena.
Dit que, pour tout (ce) que de proches parents il avait, il ne
donnerait pas un denier.
3. Propdas, adj., proche, prochain, disposé.
Estranhar los pus propdas parens.
Serveri
de Girone: Cavayers.
Rendre farouches les plus proches
parents.
Fig. Ancmais negus mielhs no poc
A servir Dieu esser
propdas.
Gavaudan
le Vieux: Senhors.
Oncques plus nul mieux ne put être disposé à
servir Dieu.
4.
Propchar, v., approcher, avancer.
Quascun jorn propcham del
fenimen.
Pons
de la Garde: D' un sirventes.
Chaque jour nous approchons de la
fin.
Ni s' alsa, ni s propcha de la terra. Liv. de Sydrac, fol.
45.
Ni se hausse, ni s'approche de la terre.
Joglar se propchon
del rei.
Un troubadour anonyme: Seinor vos que.
Les jongleurs
s'approchent du roi.
Fig. Propchan si vai lo jorn iros.
Bernard
de Venzenac: Iverns vay.
Va s'approchant le jour de
colère.
(chap. Aproximá, aproximás: aproximo, aproximes,
aproxime, aproximem o aproximam, aproximéu o aproximáu, aproximen;
aproximat, aproximats, aproximada, aproximades; arrimá, arrimás.)
5. Probdanamen, Probdenamens, adv., prochainement.
La festa de san Johan Bastista probdanamen venen.
Tit.
de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
La fête de
saint Jean-Baptiste prochainement venant.
Can saup que sa mort seria propdenamens.
Pierre
de Corbiac: El nom de.
Quand il sut que sa mort serait
prochainement.
(chap. Próximamen. ESP. Próximamente.)
6.
Prochanament, adv, prochainement.
A Pascas prochanament
venent.
(chap. A la Pascua próximamen vinén.)
Rég.
des États de Provence, 1401.
A Pâques prochainement venant.
IT.
Proccinamente.
![]() |
7.
Proyme, Prosme, Prueyme, Pruesme, s. m., lat. proximus, prochain.
D'
amor de Dieu et de proyme. Brev. d'amor, fol. 2.
(chap. D'amor de
Deu y del prójimo.)
D'amour de Dieu et de prochain.
En l'
amor de son prosme. Trad. de Bède, fol. 24.
Pour l'amour de son
prochain.
Qui vol mal a son pruesme, homecida es. V. et Vert. fol.
44.
Qui veut mal à son prochain, est homicide.
ANC. FR. Ses
plus proismes, où qu'il soit demourens, doit avoir tous ses meubles.
Charte de Valenciennes, 1114, p. 411.
ANC. CAT. Pruxme, pruyxme.
CAT. MOD. Proxim (pròxim). ESP. (prójimo) PORT. Proximo. IT.
Prossimo. (chap. prójimo, prójimos.)
8.
Prosman, s. m., prochain.
Sia hereter lo plus prosman. Cout. de
Condom.
Soit héritier le plus prochain.
IT. Prossimano.
9.
Propinquitat, s. f., lat. propinquitatem, proximité, voisinage.
Aspramen fier per la propinquitat. Leys d'amors, fol. 110.
Frappe
rudement par la proximité.
Propinquitat
del membre principal. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Proximité du
membre principal.
CAT. Propinquitat. ESP. Propincuidad. PORT.
Propinquidade.
IT. Propinquità, propinquitate, propinquitade.
(chap. Proximidat, proximidats; propinquidat, propinquidats no sé si
u fa aná algú; se sol fé aná pera los parens mes proxims,
arrimats.)
10. Aprop, adv., près, auprès, proche, après.
Aprop, en un bel drap
L' amaillotatz.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Après, dans un beau linge vous
l'emmaillotez.
Lo colps es avans lo fuoc, e 'l fox es aprop.
Liv.
de Sydrac, fol. 46.
Le coup est avant le feu, et le feu est
après.
IT. Dann' un de' tuoi, a cu' noi siamo à provo.
Dante,
Inferno, c. 12.
Adv. comp. En aprob paraulet lo doms B.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Ensuite parla le seigneur
B.
CAT. En aprob.
Prép. Aprop l' austor ven esparviers.
Deudes
de Prades, Auz. cass.
Après l'autour vient épervier.
S'
aprop cent braus respos
En fos d' un joy paguatz.
Blacas:
Lo belh dous.
Si après cent dures réponses j'en fusse payé d'un
plaisir.
Aco
sera aprop l' aveniment del filh de Dieu en terra.
(chap. Aixó
(assó, açó) sirá prop (después) del avenimén (la vinguda) del
fill de Deu a la terra.)
Liv.
de Sydrac, fol. 16.
Ce sera après l'avénement du fils de Dieu
sur terre.
Prép.
comp. Aprop de la crotz cagatz.
(chap. Aprop, prop de la creu
caguéu.)
Marcoat: Una ren.
Auprès de la croix vous chiez.
11. Aproche, s. m., approche.
An
comensat de far los aproches per donnar lo dit assaut.
(chap. Han
escomensat a fé los preparatius pera doná lo dit assalto.)
Chronique des Albigeois, col. 47.
Ils ont commencé à faire les approches pour donner ledit assaut.
ESP. Aproches. PORT. Aproxes. IT. Approccio.
12. Apropchar, Apropjar, v., approcher, avancer.
Ilh
aprocho l' autra gen a Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 76.
Ils
approchent l'autre gent de Dieu.
Veronica no s' auzava apropjar.
Roman
de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Véronique n'osait s'approcher.
Si m' en luenha desesperansa,
Fin' amors m' apropch' altretan.
Peyrols:
Ieu non lauzarai.
Si m'en éloigne désespoir, pur amour
m'approche autant.
L' ivern venia e se aprochava.
Chronique
des Albigeois, col. 49.
L'hiver venait et s'approchait.
IT.
Approcciare. (chap. Apropá, apropás; aproximá, aproximás; arrimá,
arrimás: yo me apropo, apropes, aprope, apropem o apropam, apropéu
o apropáu, apropen; apropat, apropats, apropada, apropades.)
13. Apropchador, s. m., approcheur, en parlant d'un guerrier qui marche hardiment à l'ennemi.
Son be de sembel apropchador.
Roman
de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Ils sont bien de combat
approcheurs.
14.
Aprosmar, Aprusmar, v., lat. approximare, approcher.
Si tan viu
qu' aprusmar e sezer
Me puesc' als pes, ben m' er datz guazardos.
Deudes
de Prades: El temps.
Si je vis tant que je me puisse approcher et
asseoir aux pieds, bien me sera donné récompense.
Ab que merces
s' aprusmes
Tan qu' un pauc de mi 'l membres.
Giraud
d'Espagne: S' ieu en pascor.
Pourvu que merci s'approchât tant
qu'un peu de moi il lui souvînt.
Mas
can la noit s' aprosma e 'l cels es estelatz.
(chap. Pero cuan la
nit s'aproxime (arrime) y lo sel está estrelat (estrellat.)
Guillaume de Tudela.
Mais quand la nuit s'approche et que le
ciel est étoile.
ANC.
FR. Et al saint sépulchre aprisma.
Quant il orent chevalchié
tant
K' as Engleis vindrent aprismant.
Roman
de Rou, v. 8328 et 13156.
Que ne te deis trop aprimier
De rei
qui n'esgarde reison.
2e
Trad. du Chastoiement, cont. 31.
IT. Aprossimare. (ESP. Aproximar)
(chap. aproximá, aproximás, arrimá, arrimás.)
15. Apropinquar, Aprobencar, Aprobenquar, v., lat. appropinquare, approcher.
On
mais s' aprobenqua, plus fort aug la novella.
Lo mejes s'
aprobenca lai.
(chap. Lo meche s'aprope - s'arrime - allí).
V.
de S. Honorat.
Où plus il s'approche, plus fort il entend la
nouvelle.
Le médecin s'approche là.
Part. prés. Et el aprobencant, la vox del senhor fon facha ad el, dizent.
Trad.
des Actes des Apôtres, chap. 7.
Et lui approchant, la voix du
Seigneur fut faite à lui, disant.
Part. pas. Aprobencat de sa mayson.
Trad.
d'un Évangile apocryphe.
Approché de sa maison.
An
tant pron apropinquat
De Bethleem.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Ils ont (se sont) si promptement approchés de Bethléem.
ANC. CAT. Apropincar. ESP. Apropincuar. IT. Appropinquare.
16. Aprobencament, s. m., rapprochement.
Amb el avem aprobencament.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.
Avec lui nous avons
rapprochement.
Per lo cal avem aprobencament a Dieu.
Trad.
de l'Épître de S. Paul aux Romains.
Par lequel nous avons
rapprochement avec Dieu.
IT. Appropinquamento.
17. Apropinquacio, s. f., lat. appropinquatio, proximité, voisinage.
Per defauta de distancia et apropinquacio.
Eluc.
de las propr., fol. 17.
Par défaut de distance et proximité.
ESP.
Apropincuación. IT. Appropinquagione.
Preda, s. f., lat. praeda, proie.
Lor preda et vianda, es carn.
Eluc. de las propr., fol. 64.
Leur proie et nourriture, c'est chair. (N. E. El francés actual usa viande como carne.)
IT. Preda. (ESP. Presa; v. apresar; chap. Presa, preses; v. apresá, cassá : apreso, apreses, aprese, apresem o apresam, apreséu o apresáu, apresen; casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen. La presa es tamé lo caldo que ix al bullí ossos, verdures, etc.)
2. Preador, s. m., lat. praedator, ravisseur, pillard.
Cel que lor tol alcuna chausa sobremonta la crueltat de toz preadors.
Trad. de Bède, fol. 40.
Celui qui leur enlève aucune chose surpasse la cruauté de tous pillards.
ANC. FR. Le sage parlant nous ottroie
Que le predeur deviendra proie.
Ysopet, I, fab. 61. Robert, t. II, p. 46.
IT. Predatore. (ESP. Predador, predadores, predadora, predadoras; ladrón, que comete pillaje, rapiña; asaltador)
(chap. Predadó, predadós, predadora, predadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores; lo llibre de Deudes de Prades, Auzels cassadors, que ix moltes vegades an este Lexique Roman; muixons predadós, cassadós, com falcó, esparbé, águila, etc.).
Predicar, Prezicar, v., lat. praedicare, prêcher, réprimander, publier, annoncer.
Predicar devon lo poble. La nobla Leycson (Leyczon).
Ils doivent prêcher le peuple.
Prezicava soven, l' an,
Los grans miracles del cors san.
V. de S. Honorat.
Il prêchait souvent, (dans) l'année, les grands miracles du corps saint.
Qui s vol far dels autres predicaire,
Deuria se predicar eissamen.
Pons de Capdueil: So qu' hom.
Qui se veut faire des autres le prêcheur, devrait se prêcher également.
Degran mielhs prezicar a las gens.
R. Gaucelm: Ab grans trabalhs.
Ils devraient mieux prêcher aux gens.
CAT. ESP. Predicar. PORT. Prégar. IT. Predicare. (chap. Predicá : predico, prediques, predique, prediquem o predicam, prediquéu o predicáu, prediquen; predicat, predicats, predicada, predicades; predicaría; predicaré; si yo predicara.)
2. Predic, Prezic, s. m., prêche, sermon, prédication, remontrance.
Ab forsa, ab predic
Et enoi a fastic.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Avec force, avec prêche et ennui à dégoût.
Roma, grans fasticx
Es d'auzir e d' entendre
Los vostres prezicx.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome, grand dégoût c'est d'ouïr et d'entendre les vôtres sermons.
Senher, ni prezic ni sermo
Non aia mais entre nos dos:
Si m' es amic, amiga us so.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Seigneur, ni remontrance ni sermon qu'il n'y ait plus entre nous deux: si vous m'êtes ami, amie je vous suis.
3. Predicatio, s. f., lat. praedicatio, prédication, publication.
Tu no vols demostrar ta predicatio
En gleyza.
(chap. Tú no vols demostrá ta (la teua) predicassió a la iglesia.)
Izarn: Diguas me tu.
Tu ne veux pas développer ta prédication en église.
Per lur predicatio convertiron lo mon.
(chap. Per la seua predicassió van convertí lo món - o mon).
V. et Vert., fol. 36.
Par leur prédication ils convertirent le monde.
ANC. CAT. Predicació. ESP. Predicación. PORT. Prégação. IT. Predicazione.
(chap. Predicassió, predicassions; sermó, sermons.)
4. Predicansa, Prezicansa, s. f., prédication.
Ab galiamen
De falsa predicansa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh. Var.
Avec tromperie de fausse prédication.
Sermonarz ni prezicansa
Non val un ou de gallina.
(chap. Ni (lo) sermonejá ni (lo) predicá valen un ou de gallina.)
Marcabrus: Per savi 'l.
Le sermoner ni prédication ne vaut pas un oeuf de poule.
IT. Predicenza (predicanza?). (chap. Lo predicá, predicassió.)
5. Predicaire, Predicador, Predicator, Prediquador, Prezicayre, Prezicador, s. m., lat. praedicator, prédicateur, prêcheur.
Que ben dits e vuelha mal far.
P. Cardinal: Tans ricx.
Fou est le prédicateur qui dit bien et veuille mal faire.
Predicator
Tenc per meillor
Quan fai l' obra que manda far.
(Chap. Predicadó ting (tinc) per milló cuan fa l'obra que mane fé.)
P. Cardinal: Predicator.
Prédicateur je tiens pour meilleur quand il fait l'oeuvre qu'il commande de faire.
Aquist fals prezicador
An mes lo segl' en error.
G. Figueiras: No m laissarai.
Ces faux prédicateurs ont mis le monde dan l'erreur.
Adjectiv. Be m' enueia ...
... D' avol clergue predicaire.
Le moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien il m'ennuie... *de méchant clerc prédicateur.
- En parlant des religieux Dominicains.
Prior provincial dels prediquadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
Prieur provincial des prêcheurs.
CAT. ESP. Predicador. PORT. Prégador. IT. Predicatore.
(chap. Predicadó, predicadós; a Beseit lo barrang dels Predicadós, aon está l'acueducto : los pons, mol prop del assut. Vicente Ferrer ere dels Predicadós, Dominicos, de San Domingo de Guzmán - pero no San Domenge, sí Dominicus en latín o llatí. Son germá Bonifacio, Bonifaci Ferrer, de la cartoxa, cartuja, cartujo, cartussiá. Va traduí la Biblia a la llengua valensiana; sol quede la radera fulla aon u fique ben cla. “la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret e en facultad de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benaventurat sanct vicent ferrer del orde de predicadors: en la qual translació foren altres singulars homens de sciencia.”)