Mostrando las entradas para la consulta sermó ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sermó ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 27 de julio de 2024

2. 12. Camine cap al final la vida de la tuna.

Capítul XII.

Camine cap al final la vida de la tuna.


Mol podem sentí, lectó amán, que an aquell tems no se faigueren aná los taquígrafos, eixos que escriuen tan depressa com se parle, pera que algú haguere escrit los sermons dels nostres dos predicadós, pos així hagueren arribat a natros y podríem jusgá lo gust de aquelles persones, y si teníen raó o no de riure tan; perque a uns tems tenen grassia unes coses y a datres no. Be que dites per Pedro Saputo, ¿quina no la tindríe? Yo sol per la tradissió de casa de Morfina hay pogut averiguá, que al primé sermó va tocá entre atres estos puns tan serios: si una dona coixa pot sé grassiosa, si pot pareixe be una torta; y si una cheposa o geperudeta pot tindre bon genio; y quina de les tres pot envidiá la sort a les atres.

Al segón sermó diuen que va parlá dels pensamens de la dona als estats de cuñada, de nora y de sogra; lo seu assunto me pareix que no va pugué desempeñá be per sé tan sagal, y requerí de mes edat y mes experiensia. Pero com mu han venut u veng yo; lo lectó cregue lo que vullgue; y continuem.

No habíen fet encara la mitat del plan que habíen cavilat, perque les seues habilidats eren tantes, y tan lo seu comedimén y bona criansa, que no visitaben poble que pera anassen d'allí no hagueren de reñí, o per lo menos está de mala cara en los huéspeds, y alguna vegá hasta en los parroquians. Los bufáe en aixó lo ven mol favorable y l' estat prosperabe. Y com se arrimáe lo tems dels estudis, van tratá de torná cap a la Universidat, passán si ñabíe puesto per casa de sons pares als que volíen vore abans de tornás a pedre a les escoles.

garabato, escoles, colegio, Valjunquera, a tope

Van tindre consell pera acordá lo que teníen que fé, y van deliberá no entretindres. Se va proposá la cuestió de si visitaríen lo poble de don Severo; y encara que féen volta algunes legües van acordá anáy, y van empendre lo itinerari, mol al gust de Pedro Saputo que, sin embargo, va dixá la ressolusió als compañs, no resservanse mes que lo determiná lo día y pun de la separassió. Van examiná la caixa de la plega, y estáe mes rica de lo que pensaben, com que se van repartí sen trenta y sis libres jaqueses cada un, habén trobat persones encara mes generoses que don Severo. Los va di Pedro Saputo que encara que no ere de casa rica, no nessessitáen aquella miseria, y que lo mes nessessitat la prenguere. No u entens, li va contestá un de ells; eixes perres són lo mes cariñós que tindrás a la teua vida. Empórtateles, que yo sé que ha de sé lo radé que gastos, y que es capás de fetos avaro per lo apego que tindrá a la casa y a la teua burchaca.

Aquell mateix día pel matí los va di Pedro Saputo al camí que no volíe dixáls sense probás al violín y la vihuela, dos instrumens als que portáe molta ventaja als estudians. Los habíe millorat mol la orquesta desde un prinsipi enseñán al de la pandereta a tocá los platillos, lo baix continuo, los fortes y los pianos, y atres coses que ell habíe adeprés del mestre Vivangüés. Tamé als del violín y de la viola va doná mol bones llissons ; pero no habíe vullgut tocá may perque no fée falta la seua habilidat espessial. Y agarrán lo violín, y desvianse una mica del camí per un barrang, va amostrá als seus admirats compañs un primor que may habíen vist a datre; y no va sé menos en la viola.

Al fes fosc van arribá al poble de Morfina; y al passá los primés passajes van sentí un soroll de espases.

- Venga, anem, va di Pedro Saputo. Van aná y van topetá en dos caballés soldats que reñíen en tal furia, que no reparaben en los que teníen ya al costat. Va pendre Pedro Saputo a un compañ la gayata, perque dos de ells ne portáen; y arrimanse als luchadós va di: 

- Siñós, per lo honor del hábit que porten los rogo que suspenguen la riña un momén. La van suspendre a les seues paraules, y mes al vores allí sing homens tan majetons; y va continuá: Vostres mersés riñen mol mal al orden, pos la seua valentía los ha portat a reñí com les fieres, vull di, de nit, sense testigos del seu valor, ni juches de justissia. Yo soc home de lletres, pero enteng les leys del duelo; y per les sircunstansies que hay dit declaro ilegal y nulo este campo. Creéume, siñós, lo honor de caballés tos prohibix continuá y tos mane condená lo que hau fet. Pero si no vullguereu envainá, lo que se mostro ressistén, que also un atra vegada la espasa, vingue a mí un atra y en mí se les vorá; ell luchará per ferossidat, y yo en defensa de la ley y de la justissia.

- Yo no puc sedí perque soc lo retat.

- Sedixco per ara, va di l’atre, per respecte an este siñó llissensiat, y perque les seues paraules me han convensut. Demá mos vorem. 

- Los rogo, pos, als dos, va di Pedro Saputo, que entréu en natres an este poble.

Van entrá tranquilamen en ells, y de pas los van contá aquells rivals que la riña ere per quí habíe de serví a una hermosura que a cap dels dos volíe, pos si al un li fée desaire, al atre no li donáe may la cara mostranse importunada dels seus obsequios. Sen va enriure entonses Pedro Saputo y va di: 

- Pos siñós, si tampoc lo guañadó habíe de sé admitit, ¿a qué ve esta riña?

- Ve, va di un de ells, a que cada un volem aná a casa seua y que no hi vaigue l’atre; perque es tal la bellesa de la donsella, que a cada un ofén que la miron atres ulls ni la séntiguen parlá uns atres oíts. 

- Ells es, siñó llissensiat, pera que u sapiguéu, un sol mil vegades mes hermós que lo del sel; una lluna mil vegades mes serena que eixa que se llevante; una estrella o un estrel que oscurix a totes les demés; un ángel de soberanía y de gloria, com no se va vore may a la terra, y es impossible que ne formo un atre igual la naturalesa. 

Va riure tamé Pedro Saputo de estes alabanses, y del tono y forsa en que les díe lo soldat, y no va dudá que aquell sol, aquella lluna, aquella estrella, aquell ángel ere Morfina. Pero va callá, perque entraben ya al poble, y los soldats sen van aná al seu hostal y los estudians a la fonda de la Cinta.

Ñabíe allí una bandera o compañía de soldats fée vuit díes, y ya per naixó, ya perque de totes maneres no volíen fé parada de la seua orquesta, van entrá mol silensiosos. Pero los van coneixe, y abans de sená ya teníen un motín al carré, y van ressibí un recado de don Severo, que no li tragueren la satisfacsió de portáls a casa seua. No van coneixe a Saputo hasta que va parlá, perque estáe torradet pel sol, com los de La Torre del Compte, mes prim y estirat, y mes home tamé, en bigotet y perilla, que a la moda dels estudians mes romantics com Bécquer s'habíe dixat. La roba que portáe ere un atra, per la caló se va fé una roba mes ligereta y tamé mol mes airosa. Va dudá la mateixa Morfina que tan ben retratat lo teníe al cor y tan presén a la memoria. Don Severo y lo huésped van convindre que los dos que habíen vingut allí soparíen a casa del primé, y los atres a la del segón, y dormiríen tots aon van dormí  l'atra vegada.

¡Quina satisfacsió pera Morfina! ¡Quina gloria pera Pedro Saputo! Se trobáe entonses a casa un germá de ella mes gran de edat, y se va alegrá mol de vore als estudians de qui tan habíe sentit y estáe aussén cuan van está a escomensamens de l'estiu. Inmediatamen se va parlá de ball; pero Pedro Saputo enrecordanse dels soldats li va di que per serta causa que per entonses ere secreta, encara que fora de casa, no podríe ñabé ball sino sol velada de música. Y al poble se li va fé entendre que no se obriríe la porta, que se dixaríe entrá només a les persones convidades. Se van presentá entre elles, un detrás de l'atre, los dos caballés soldats de la riña. Y ¡quina va sé la seua sorpresa cuan van vore a Morfina mol amable y arrimadeta al llissensiat del seu duelo! ¡Y vore a don Severo tratál en familiaridat y confiansa! Se van avergoñí, van callá, van respetá lo que veíen y no enteníen, y se van fé amics declarán a Pedro Saputo que estáe determinada la competensia en retirás los dos de aon tan bon puesto ocupaben atres seguramén mes dignes: sen aniríen al cap de tres díes.

Al passá del minjadó al estrado, y arribán a la porta, va fé Pedro Saputo a don Severo una seña; y quedanse allí en los seus compañs que ya habíen arribat, los va aná avián un per un com a barrons o ninots hasta mes allá de la mitat de la sala. Acsió que van vore los ofissials y la mayoría dels convidats, y tots se van quedá muts de assombro. Lo germá de Morfina va fé extrems de admirassió, y va di acalorat:

- Pos siñó, si no u haguera vist no mu creuría, y al que u osare afirmá, li haguera dit que mentíe. Sen van enriure tots mol; y la mare exclamabe:

- Jesús, eixe mosso sirá de asser templat.

Entonses Pedro Saputo va torná a la porta en los seus compañs, y están prop de les cadires caballés y siñores, va torná a aviáls del mateix modo, pero mol mes tros; y com lo tuno que anáe lo radé se movíe en molta grassia y extravagansia, va ñabé un gran palmoteo. 

- Ara ya mu crec, va di don Vicente; sense duda estos siñós llissensiats tenen ales secretes; a vore, agarreume a mí, don Paquito, que no sé volá. Lo va agarrá, y al eixecál pera aventál, veénse portá com una ploma, va di: ¡prou, prou!, me dono per satisfet. Y giranse a mirál, li va tocá y paupá los brassos per si eren de la materia que habíe dit sa mare.

Passat este bon rato se va fé silensio, va agarrá Pedro Saputo lo violín descansán abans una mica pera calmá la agitassió del esfors que habíe fet, y previnguda Morfina desde abans de sená, que al seu obsequio y per an ella tocaríen aquell día lo violín per primera vegada en tota la expedissió, y que tot lo que tocare se dirigíe al seu amor, o mes be, que siríe la historia dels seus amors, distinguín les parts prinsipals, com la primera vegada que se van vore, la seua charrada la nit que se van entendre, la despedida, la pena en que ella va quedá cuan ell sen va aná, y la alegría de la nova visita. 

¡Oh, cóm va entendre ella lo llenguache de aquella música tan expresiva! Sense pensá y transportada va plorá de pena al sentí la despedida, y va torná al mateix sentimén cuan va expresá lo doló de cuan lo va vore anassen y ella se va retirá al seu cuarto. Los demés de la sala sentíen tamé, y algún rato pareixíe un velatori del silensio que ñabíe mentres escoltaben. Va pendre después la vihuela, y va tocá algunes sonates que ell se habíe inventat. Pero después, y donán tems a que se desahogaren los aplaussos y admirassió que va exitá la seua may vista habilidat, van agarrá los instrumens los seus compañs, ell va abandoná la orquesta, se va ficá a roda y se va passá la velada.

Volíen los estudians despedís aquella nit, pero no va admetre don Severo la despedida, y mol menos don Vicente, y se van doná les bones nits hasta demá.

Encara no pensaben ells en eixí de casa, encara casi en eixecás pel matinet, que ya estáe allí don Vicente, y los va rogá y suplicá tan insistenmen que no sen anigueren aquell día, y van tindre que claudicá. No los va pená a cap de ells, y menos a Pedro Saputo, com se supose. En este motiu van fé un mosset pera amorsá, perque lo huésped no va volé sedí lo obsequi de la fartanera a michdía. Y per la nit van prepará lo ball a casa de don Severo per doná gust a don Vicente, que lo volíe pera obsequiá a una jove a qui servíe.

Qui va guañá en tot aixó va sé Pedro Saputo, pos va tindre ocasió de parlá en Morfina y acabá de guañássela si algo faltabe, va sopá al seu costat, va ballá en ella y res li va quedá per dessichá pera la seua satisfacsió. Una criada li va contá lo que habíe sentit di al seu siñó parlán en la siñora: 

- Si este mosso fore ben naixcut com pareix, encara que tingue poc, li haurem de doná la filla; perque, ¿has reparat que ella lo mire en bons ulls? Baixet y en discressió va di aixó don Severo, no creíe que ningú lo estáe sentín; pero lo va sentí la dimonieta de la criada, a qui les albrissies li van valé dos escuts de plata. ¡En bons ulls, díe! Algo mes ere; sí, algo mes, patriota don Severo.

Per fin se van despedí ya al mateix ball, y matinán en son demá sen van aná de aquell poble aon a tots los pareixíe que estáen entre los seus o a una isla encantada.

2. 11. Aon se prosseguix lo escomensat.

Capítul XI.

Aon se prosseguix lo escomensat.


Va arribá la hora, y abans de eixí se van asseá los estudians lo milló que van pugué. Pedro Saputo va traure la funda de la gorra, se va ficá un coll nou mol risat y va quedá fet un caballé, y per lo jove y guapo, un Amor vestit, un Adonis en traje español y de tall, y acompañats del huésped, de un cuñat, una filla de deu añs y una neboda de quinse, en alguns veíns que se van pendre la libertat de pujá mentres sopáen, se van encaminá a la casa portán detrás una gentada, mes gen que va aná may al sermó de la galtada. Van arribá, van saludá mol cortesmen an aquelles siñores y a datres que elles habíen convidat; y don Severo al vorels tan cortesans, tan atentos y ben parlats se va alegrá mol y va di en veu baixa a la dona y filla:

- ¿Veéu, gloria meua, quin porte y qué ben criats? No dirás mes que són fills de grans caballés: y alguns de ells u sirán, perque mentres seguixen los estudis ñan mols als que los agraden les aventures y libertat de esta vida a les vacassions, y cuan se reincorporen al curs repartixen los profits als compañs mes pobres. En aixó la mare y la filla los trataben en miramén, y al mateix tems los mostraben afabilidat y confiansa. La gen del poble que los habíe seguit va sé tamé admitida a dos grans sales que estáen una a cada costat de la del sarao y va di lo caballé:

- An esta rogo que dingú entro sense la meua llissensia; a les atres que s' acomodon los que puguen en orden y bons modos. Ara, siñós, cuan vullgáu, va di als estudians, podéu escomensá la música.

Primé van tocá un rato pera amostrá la seua habilidat, y después van preguntá a don Severo si se habíe tratat de que ballaren. 

Va contestá que sí, y los va suplicá que obrigueren dos de ells lo ball, pos així tamé u dessichaben aquells joves caballés. Entonses dixen los instrumens lo de la pandereta y lo del pito, y trauen a ballá lo primé a la filla de la casa, y lo segón a un atra donsella que ere cusina de Morfina, agarrán mentrestán Pedro Saputo la pandereta. La destresa y grassia que los estudians van ostentá al ball va agradá a tots, y no menos la dessensia, que sempre y en tot es importán. Ya no eren ixos estudians vestits en cuatre draps; eren uns verdadés caballés ben naixcuts, y finamen educats, de lo que s' alegrabe 

l'amo del convit y no dixáe de medíu la seua dona y atres siñores prinsipals que ñabíe. Se van retirá y van agarrá los instrumens, dixán la part del ball als joves que van vindre convidats.

Van ballá totes y tots, la festa se va correspondre en la magnifissensia que en tot se usabe a la casa. 

Lo del pito li va di al home de la casa:

- Ara, don Severo, si li pareix a vostra mersé, lo meu compañ Paquito y yo predicarem un sermó a la plebe de les antessales, los dos a un tems, y cada un a una sala desde la porta pujats a uns púlpitos que sirán dos taules.

- Está be, va di lo caballé, ¿y a tú, Mariquita?, va preguntá a la dona. Va contestá ella que sí. Y parades les taules y saltán an elles los oradós, escomensen a soltá chorros de disparates, que cada minut teníen que pará y doná tems a la rissa que a les tres sales va arrencá mil novedats als cossos ya una mica fluixos. Les dames y caballés de la del mich podíen sentí al un o al atre, no paráen de riure y apretás les barres y pegás als ginolls en les dos mans y hasta puñades a les parets. Lo mateix don Severo va pedre la seua seriedat, y va tindre que recuperala, tapanse los oíts pera pugué dils: 

- ¡Prou, siñós, prou!, que mos morirem tots. Pero ells embriagats de elocuensia ni paraben ni podíen encara que vullgueren. Hasta que van agarrá los instrumens los atres y van fé soná la música, y esta per fin va tallá l'enchís. Paren ells y pare tamé la música, y saludán los dos a les siñores y caballés en una gran cortessía, va estampí un aplausso de mans tan estrepitós y llarg, que se va comunicá a les antessales y pareixíe que anáen a sorsís.

Se van volé ficá a ballá per segona vegada, y no va sé possible. 

Be se esforsaben los musics, pero ningú podíe fé mes que riure y torná als disparates dels sermons. Se ficáen en actitut de ballá, pero algú soltáe una carcañada y ya tots se retiráen, caén a les cadires y fen pasmos y exclamassions.

Entretán corríe la nit, y mirán don Severo la hora, va vore que eren les onse y micha, y va di:

- Siñós, esta micha hora que falte hasta les dotse, perque de micha nit no passen les festes a casa meua, tots la nessessitem pera templamos y disposamos a dormí. Siñós llissensiats: ting barruntos de que vostés volen passá an este poble vuit díes per lo menos; yo per la meua part espero que lo dimecres per la nit tornon an esta casa.

- Demá, va di un jove caballé, me ha manat mon siñó pare que los rogara se dignaren vindre a la meua.

- Y a casa vostra, va contestá don Severo, tamé anirán les meues siñores dona y filla. Li va doná les grassies lo caballé, y parán los cumplimens se van oferí los estudians a les ordens de don Severo, y als peus de aquelles siñores, y se van despedí de tots los convidats.

Cada nit va sé la funsió a una casa diferenta, y tamé los estudians variaben les invensions passán los matins en ordenales, sense descuidás de visitá a les persones que mes los honraben y se u mereixíen, com don Severo. 

La nit de la segona funsió a casa de éste se va presentá Pedro Saputo disfrassat de dona y va engañá a tots, mes particularmen a Morfina, la va obligá a confessá lo seu amor guañanse lo cor y vensén la seua resserva. ¿Cóm resistiríe la infelís per advertida, per reportada, per serena, profunda y circunspecta que fore? 

No ere possible. Y així ell, lograt lo seu objectiu, va dixá caure lo disfrás, rién tots mol del engañ y selebrán la donosura de la forastera; después va continuá ya la funsió com totes les nits.

Lo radé día en lo bon pareixe de don Severo, perque tot lay comunicaben y consultaben, van fé un atra ronda pels carrés, y van fé tanta plega que casi los va pareixe massa; cosa impossible per als estudians. Daball del balcó de don Severo van pará y van cantá un rato. Per la nit van aná de tertulia a casa seua y don Severo los va doná sis escuts de or, suplicanlos que si no se apartaben mol a un atra direcsió tornaren per allí al retirás als seus estudis, y lay van prometre.

Pel matí van eixí del poble, passán aposta, encara que donáen volta, pel carré de Morfina, y a la porta se van pará a tocá lo himno de despedida. Van eissí don Severo y les seues siñores a sentils; y Pedro Saputo, que anáe previngut, va cantá en los seus compañs y mol ben acompañat de la música, unes lletres que portáe pensades, de les que la primera diebe:

Pos me dixo lo cor

¿Me emportaré un pensamén?


Morfina en mol dissimulo va fé seña que sí; y van cantá la segona, que teníe per final:


Pos te vach entregá, cor, 

¿Aón te guardarán?


Y Morfina a se va tocá y señalá lo pit en dissimulo. 

La tersera acababe:


¿Te trobaré, cor,

cuan torna, aon estarás?


Va incliná Morfina una mica lo cap y los ulls y per cántic de gloria y conclusió díen los radés versos de la radera lletra:

Pos influí ya no pot

sino be la estrella meua.


Y en aixó se va acabá lo can y se van despedí. Morfina, com se va alegrá de vorels encara un atra vegada, no va pugué evitá que se li bañaren los ulls, ixquere un suspiro, aufegat pel decoro, y corregueren per les seues rosades galtes dos llágrimes de mes valor que tot l'or que teníe son pare, al menos per al que les va vore corre y que va pugué di meues són cuan caíen y arreplegales en los seus labios y passales al cor en l'amor que les derramabe.

viernes, 26 de julio de 2024

2. 9. De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.

Capítul IX.

De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.


Eixe es lo sol: a tota la terra ilumine, y tota la terra es meua. Perdono mare, no torno per ara al seu cariño. Y dién aixó afluixáe lo pas y camináe en nou sabor y contén pareixenli que ere la primera vegada que fée aná la seua agilidat. No sabíe cap aón anáe, y sol procuráe donali la esquena a la seua terra, vinguere lo que vinguere. Pero va vore no mol lluñ una serra tota vestida de abres y mol tancada, y se va adressá cap an ella pera atravessala en lo propósit de amorsá allá dal, mirán cap atrás y cap abán pera vore lo país y lo sel que dixáe y lo que anáe a registrá per primissies del seu viache. Va empendre la costa amún; y veén una quebrada, un claro, una selva espessíssima va aná cap allá, com Pelayo a Beseit, y la frescoreta del puesto lo va convidá a sentás, y después va traure les provisions, detall de sor Mercedes y la mare priora, va minjá pera tot lo día, perque en eixecás de allí no pensabe pará mes que pera beure de la primera aigua que trobare; y se va ficá a reflexioná sobre la temeridat de habés embutit al convén, pareixenli entonses tan gran hassaña, que tremoláe de pensáu. Habíe dormit poc la nit passada; y trobanse mol cómodo sentat y apoyat contra un terré se va quedá adormit com un soc.

No va passá ni una hora que dormíe, cuan van assertá a passá per allí prop uns estudians que anáen de motus, que com joves y de peus ligeros buscaben les dresseres hasta aon no les ñabíe per lo gust de no aná pel camí. Lo van vore y se li van arrimá; lo van mirá un rato, y ell dorm que dormirás. La seua apassibilidat, juventut, la seua pressiosa cara, aquells pels tan negres y solts que tan l'habíe adornat com a dona y ara fée gloria a la vista, van encantá als estudians, y un de ells va di:

- ¿Qué li fa falta an este mosso pera sé un ángel? ¿Qué no donaríe per séli pare lo mateix Rey de España y de les Indies?

- Dixémlo en pas, va di un.

- No, va replicá l'atre, que l’ham de despertá y emportámol en natros. Va parlá lo cuart (pos no ne eren mes) y va di lo mateix, y pareixénlos be als dos primés lo van despertá cridán un de ells: expergiscere, frater, et surge (que vol di: desperta, germá, y ix, paraules de Cristo a Lázaro.)

Se va ficá dret de un bot, no per la forsa del latín, que ell no lo enteníe, sino per lo soroll de les paraules que van entrá als seus oíts; y al vóres dabán als cuatre llissensiats, va pensá que siríen alguasils; pero los va vore alguns instrumens de música y reparán en lo traje va adiviná lo que eren.

- Noli turbari, va di lo mateix, escolastici enim sumus, et te miramur et amore prosequimur. (Vol di: no te turbos, no te assustos, pos som estudians y te contemplam admirats y te volem.)

- Siñós, va di ell ya eixecat: si vostres mersés no me parlen en la meua llengua, no entendré lo que me diuen.

- Non licet nobis, va di sempre lo mateix, alio sermone uti quam latino. (No mos es permitit parlá mes que latín.)

- Siñós, va di ell una mica mes sansé; si me ha de fé la burla, parlo en llengua que yo entenga, y voré lo que me convé.

- Calléu, per la vostra vida, va di un de ells en latín; lo mosso té raó. ¿Qué li hau de di en latín? Sabéu, jove exelén, que tos ham topetat y mos hau paregut be. Sentim que no sigáu del gremio, perque vindríeu en natros, y tos sertifico per la experiensia que ting, que passaríeu la vida mes alegre que hau de coneixe al món.

- Esta faena, siñós, va di ell entonses, no me pareix a mí cosa roína; eixe latín es lo que me estorbe, perque si se oferix alguna vegada parlál descubriré la meua falsa roba.

- Yo tol enseñaré, va di un de ells, en quinse díes.

- Pos yo, va contestá Saputo, tos dono paraula de adepéndrel en vuit, y ton sobren set pera mirá y remirá la obra que hauréu fet. 

Va sé tan lo gust que los va doná als cuatre esta resposta, que lo van abrassá en molta alegría, diénli ya compañ.

- La primera dificultat, va di ell, está al vestit, pos no ting capa (manteo).

- Aixó es lo que no tos faltará, va contestá un; lo meu está sansé; que vingue una navalla o estisora y lo retallarem. Y dién y fen van agarrá entre dos lo manteo, lo van tallá de dal a baix, van hilvaná les noves vores, lo va pendre Pedro Saputo, y ficánsel y fen en ell tres o cuatre plantes, va quedá ordenat estudián. 

Después de un retall de un atre manteo van ficá de dol la gorra en una funda, y van arrencá a caminá, beneín primé un de ells en moltes creus la nova roba y la persona del nou compañ.

Pel camí y abans de eixí del brosquill de la selva los va di:

- Yo no dudo, siñós, que sabrán moltes habilidats; yo voré tamé de ajuntán algunes meues. Per ejemple: quedautos firme (va di a un de ells), y tersianse, apartanse a una vora, lo tros de manteo y después dixanlo caure, va pegá una correguda de tres passes y li va salta als muscles.

- Caminéu, compañ, li va di, que yo vach aquí tan formal y segú com a la seua llitera una matrona romana. Va caminá lo estudián algunes passes, y Pedro Saputo va fé l'águila, lo mono, lo gorrino, lo tornavos, l'ama que críe, lo sastre, lo sabaté, y datres coses y figures, tot en gran admirassió dels compañs, que van di que sol en alló pensaben guañás la renta de un canónigo o canonge de Toledo aquell estiu.

- ¿Sabéu, compañ, va di lo que lo portáe, que me pareix que sou tot espíritu segons lo poc que pesáu?

Lexique roman; Mensa – Immensitat, Inmensitat

- Pos, ara, va di Pedro Saputo, forméu corro; lo van formá y donáe la volta per los muscles y hasta per los caps de tots. Los va fé formá lo púlpito, y cubrín lo cap a tots en lo seu manteo menos al que miráe dabán, va di en veu de predicadó, que aquell ere l'ángel conductó que veníe a redimí al món perdut. Y escomense de repén un sermó irónic tan disparatat, que de rissa no van pugué mantindre la forma de moxiganga los compañs castellés y van caure tots llarcs enriénsen mich cuart de hora.

- Ara, pos, los va di, vull fetos vore si soc espíritu com diéu, compañ, o si ting ossos y musculs. Veniu astí, y no sigáu torpe. 

Li va ficá lo peu al costat, li va fotre la má al cul y alsanlo de enterra y aviánlo com un barró, lo avente a deu passes com si fore un ninot de palla, esbarramuixons, o de un atra materia mes llugera o ligera.

Lo van mirá entonses los estudians, y se van enrecordá de la forma en que los habíe preguntat si li féen la burla en lo seu latín que no enteníe. En tot los va agradá la proba, y pera perfecsionala van volé que la faiguere moltes vegades en tots ells, perque podríe vindre be alguna vegada pera dixá admirada a una sala.

Ignacio Belanche, Iñaki, instituto Matarraña

Cap de ells pesabe deu arrobes, ni la mitat, y tots estáen entre los setse y vin añs; pero un en particulá, lo mes grassiós, Francisco (se creu que se apellidabe Celma Tafalla), com a músic ere mol pito, se diríe que se va dixá a casa seua les carns y que se va emportá sol en ell per al viache los ossos y la pell; an este va agarrá moltes vegades y lo aventáe moltes passes, y ell anáe entrenán a caure de peus ya com una estatua, ya com una birla, ya de atres maneres, movense mol be al mateix tems, y pareixén segons jugabe que los brassos y cames los teníe apegats al cos.

- Botovadéu, va di un de ells, que vosté, compañ, sou desde avui lo faraute o heraldo, lo mestre y cap de la compañía. Diguéu quí sou, de aón y cóm tos diéu; perque res li habíen encara preguntat. 

Y ell va contestá:

- Lo que soc, siñós ya u veéu; de aón ving, me se está olvidán a tota mecha y ya no podría díu; lo meu nom, lo que vullguéu, perque tantes regirades li hay donat al que solía tindre, que per totes les seues lletres se está desfén. No reparéu en tornám a batejá y fiqueume lo nom que tos paregue, encara que sigue de dona, perque igual tos podéu topetá en una sagala mes gachona que una gitana y mes sandunguera que una bandera de régim; o be per lo contrari, mes modesta y gazmoña que una beata. Lo que tos asseguro es que lo vostre nou compañ es honrat y ve de bones, y que no se trobe tan desastrat per lo presén. Si algún día falte la Providensia tunesca, porto aquí en mí la santa compañía de vin a trenta escuts d'or y plata que no ña cosa mes sana y pura a les mines de América.

Los estudians al sentí tantes discressions y al vore tantíssimes grassies y tal noblesa no acababen de admirás y de manifestá lo contens que estáen, li van ficá nom; y pera que no fore difíssil diferensiá lo de home y lo de dona van aprobá unanimemen lo de Paquito. No va volé ell asseptá la direcsió de la compañía excusanse en que ere lo radé que habíe entrat an ella y en que en realidat no ere estudián. Pero en estos jocs y olvidos no van repará en que lo día habíe avansat mol, y van minjá de les vitualles de Pedro Saputo y de lo que ells portáen, que se reduíe a pa y vi, perque tamé portáe una bota de cuartet y mich; be que tots piaben per aigua, secs del mol parlá y de la caló del día que no va sé poca. 

Van eixí al final de la serra y van prosseguí lo seu camí.

martes, 16 de enero de 2024

Lexique roman; Castiar - Cazubla

Castiar, Chastiar, v., lat. castigare, corriger, empêcher, reprendre, instruire, châtier.

Que fols es qui no s chastia.

Sail de Scola: De ben gran.

Que fou est qui ne se corrige.

Cum pogues castiar

Las donas de falhir.

P. de Bussignac: Quan lo dous.

Comme je pusse empêcher les dames de faillir.

Mielhs chastia, 

Quant o ditz gen, amicx que quan s'irays.

G. d'Uisel: Anc no cugey.

Ami reprend mieux, quand il dit cela doucement, que quand il s'irrite.

Mas lag seria, si tu fasias

So de que los autres castias.

Libre de Senequa.

Mais il serait laid, si tu faisais ce de quoi tu reprends les autres.

Mas no la 'n poc castiar qu'ela no menes gran dol per lo fach.

V. de Pierre Vidal.

Mais il ne l'en put empêcher qu'elle ne menât un grand deuil pour le fait.

- Avertir, prévenir.

E fes chastiar sa maynada

que no facha bruida ni nausa.

Roman de Jaufre, fol. 84.

Et fit avertir sa compagnie qu'elle ne fasse bruit ni noise.

Proverbe. Suavet se castia qui per autre se castia.

V. et Vert., fol. 61.

Se corrige doucement qui par autre se corrige.

E 'l proverbi n'es guirens, ses contendre,

Que ditz: Jove castiar e vielh pendre.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Et le proverbe en est garant, sans contester, qui dit: Corriger jeune et pendre vieux.

Qui ben ama, ben castia.

G. d'Uisel: L'autre jorn.

Qui bien aime, bien châtie.

Substantiv. Baron, sai vir mon chastiar

A vos, cui blasme las follors.

Bertrand de Born, le fils: Quan vei lo.

Barons, je tourne ici mon reprendre contre vous, de qui je blâme les folies.

ANC. FR. Et li peres qui douz et debonaires fu, ne li fist autre mal, fors que il le chastoia et reprist de parole. (N. E. Debonnaire, como Luis, libro le Chastoiement.)

Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 161.

Li peres son fill chastioit,

Sens et savoir li aprenoit.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 40 et 135.

Moult a benéurée vie,

Cil qui par autri se chastie.

Roman de la Rose, v. 8042.

Qui d'autrui meffez se chastie.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 264.

CAT. ESP. PORT. Castigar. IT. Castigare. (chap. castigá: castigo, castigues, castigue, castiguem o castigam, castiguéu o castigáu, castiguen.)

2. Castic, s. m., correction, châtiment, leçon, avis.

De lieys on no chal chasticx.

B. de tot lo mon: Mals fagz.

D'elle où ne faut correction.

Ja no creirai castic d'amic ni d'oncle.

A. Daniel: Lo ferm voler.

Je ne croirai jamais avis d'ami ni d'oncle.

ANC. FR. Mais amors n'a cure de tel chasti.

Le roi de Navarre, chans. 28.

En chastiant moult li prioit

Que du chasti li sovenist.

Roman de la Rose, v. 15931.

CAT. Castig. ESP. PORT. IT. Castigo. (chap. cástic, castic, castig. Ejemple, Jordi Pujol té dinés per cástic.)

3. Castei, s. m., remontrance, avis.

E cels qui no volran creire mos casteis

Anho vezer pres lo bosc.

Le Comte de Poitiers: Companho tant.

Et ceux qui ne voudront croire mes remontrances aillent voir près le bois.

ANC. FR.

Prenez-en vous-meismes chastoi et corrigence.

J. de Meung, Test., v. 648.

Qui folement parti de toi

Ne ne vout croire ton chastoi.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 377.

Si elle avoit fait quelque erreur, le chastoy ne lui en appartenoit point en public.

Comines, liv. I, p. 320.

4. Castier, s. m., remontrance, réprimande.

Semenan vau mos castiers.

Marcabrus: Pus s'enfulleysson.

Je vais semant mes remontrances.

Per castier e no per eveia.

Leys d'amors, fol. 118.

Par réprimande et non par envie.

5. Castiguier, Castigueri, s. m., correction, châtiment.

Per manieyra de castiguier.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. XCIII, fol. 260.

Par manière de correction.

Puedon dar castigueri e pena de eissilh. 

(N. E. eissilh : exilio : exili : exil; eissi, eissí, eixí, ixí, eixir, issir; salir, salhir, sortir, surtir, surgere; exitus, salida, término médico : muerte; exit en inglés)

Cout. de Condom de 1313.

Ils peuvent donner châtiment et peine d'exil.

6. Chastiament, s. m., châtiment, correction, enseignement, avis.

Am batemen o per chastiamen del cors.

Regla de S. Benezeg, fol. 14.

Avec frappement ou par châtiment du corps.

Deus a mes e lui so chastiament. (e : en; so : son)

Poëme sur Boèce.

Dieu a mis en lui sa correction.

Adonc fai mal, si 'n mielhs no s'en repen,

Mas creire deu adreg castiamen.

Raimond de Miraval: D'amor son.

Alors elle fait mal, si elle ne s'en repent en mieux, mais elle doit croire un avis juste.

ANC. FR. Et pour ce ooit li rois volentiers ses chastoiemenz et ses saintes paroles. (N. E. Repito, libro Chastoiement; chas : châ, como en chastelchâteauchatelains : châtelain)

Li rois ne s'en vout amender pour le chastoiement du saint home.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 263 et 205.

ANC. CAT. Castigament. ESP. Castimento. (castigo; castigar se encuentra en textos antiguos como corregir.)

7. Quastiazo, s. f., lat. castigatio, correction.

Volg i Boecis metre quastiazo.

Poëme sur Boèce.

Boèce y voulut mettre correction.

ANC. FR. En castigation, punition ou répréhension d'autruy.

Anc. trad. des Offices de Cicéron, p. 43.

ANC. ESP. Castigacion (sin tilde en el castellano de ese tiempo).

IT. Castigazione.

8. Castiansa, Chastiansa, s. f., correction.

Sia sosmes a la castiansa reglar.

(chap. Que sigue sometut a la correcsió de la regla (de San Benet, Benezeg, Benito, Benedictus, bene dictus, ben dit.)

Regla de S. Benezeg, fol. 58.

Soit soumis à la correction de la règle.

Hom pechaire si desviet de la via de chastiansa.

Trad. de Bède, fol. 48.

L'homme pécheur se dévia de la voie de correction.

9. Castiaire, Castiador, s. m., lat. castigator, correcteur, conseiller.

A! quals dols es, quar elh er chastiaire

A tot lo mon, als valens et als pros.

Giraud de Calanson: Belh senher.

Eh! quel deuil c'est, car il était correcteur de tout le monde, des vaillants et des preux.

Ella los refudava totz per En Bertran de Born, que avia pres per entendedor e per castiador.

V. de Bertrand de Born.

Elle les refusait tous pour Bertrand de Born, qu'elle avait pris pour amoureux et pour conseiller.

ANC. CAT. ESP. PORT. Castigador. (chap. castigadó, castigadora, castigadós, castigadores)

10. Recastinar, v., reprocher.

Part. prés.

Qu'ieu vos puesc be esser recastinans,

Que per un ben ai de mal mil aitans.

P. Cardinal: Un sirventes.

Que je vous puis bien être reprochant, vu que pour un bien j'ai mille fois autant de mal.


Castor, s. f., lat. castor, castor.

Pel menut de castor auretz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous aurez poil menu de castor.

CAT. ESP. PORT. Castor. IT. Castoro. (chap. Si Juaquín Monclús se convertiguere o convertire en una rata, pareixeríe un castor, o mes be una capibara, sense coa.)

2. Castorea, Castoreum, s. f., castoreum

C'est une matière renfermée dans les poches que le castor a sous les aines, et qu'on croyait autrefois être placée dans ses testicules.

Castor... dos testilhs ha, qui son ditz castorea.

Castoreum verai val contra mantas passios.

Eluc. de las propr., fol. 244.

Le castor... a deux testicules, qui sont appelés castoreum.

Le castoreum véritable vaut contre plusieurs maladies.

(ESP. Castóreo: El castóreo es una secreción de las glándulas anales del castor, olorosa y oleosa, que dicho animal usa para acicalar su pelaje. Cervantes, Don Quijote de la Mancha: “que había imitado al castor, el cual, viéndose acosado de los cazadores, se taraza y harpa con los dientes aquello por lo que él por instinto natural sabe que es perseguido”)

Castrar, v., lat. castrare, châtrer.

E com eras tan dessenatz

Vituperessas ta mayrastra?

Mal estara, qui no ti castra.

V. de S. Honorat.

Et comment étais-tu si forcené que tu outrageasses ta marâtre? 

Mal sera, si quelqu'un ne te châtre.

E so algunas bestias que castro si meteysshas, rumpen lors testilhs ab las dens, cum es castor. Eluc. de las propr., fol. 59.

Et sont quelques bêtes qui se châtrent elles-mêmes, en déchirant leurs testicules avec les dents, comme est le castor.

Part. pas. Capo, apres un an del temps el qual es castrat.

(chap. Capó, después de un añ del tems al que es capat : castrat.)

Home castrat viu plus longuament.

(chap. Home capat viu mes tems : llargamen; ejemple, Arturo Quintana Font.)

Eluc. de las propr., fol. 185 et 231.

Chapon, après un an du temps auquel il est châtré.

Homme châtré vit plus longuement.

CAT. ESP. PORT. Castrar. IT. Castrare. (chap. capá)

2. Crastar, Crestar, v., châtrer, couper.

Part. pas. Quals entressenhas a qui es crastatz? - Cel que es crastatz per ma d'ome es fols et yros e non a ponh de barba. Liv. de Sydrac, fol. 127.

Quel indice a celui qui est châtré? - Celui qui est châtré par la main d'homme est fou et colère et n'a point de barbe.

Don vezetz qu'us cavals crestatz

Et I gals ne pert sa vigor.

Brev. d'amor, fol. 63.

D'où vous voyez qu'un cheval coupé et un coq en perd sa vigueur.

Fig. Per que Dieus fa ses pro far penedenza

Als crestias crestatz de paciensa.

G. Riquier: Fort guerra.

C'est pourquoi Dieu fait faire pénitence sans profit aux chrétiens privés de patience.

Subst. Si aquest crastatz es menre de X ans.

(chap. Si este capat, eunuco, té menos de deu añs.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 74.

Si cet eunuque est mineur de dix ans.

3. Creston, s. m., chevreau.

(N. E. Lo famós crestó de MirallesHorta de Sant JoanOrta.)

Que auciza boc o cabra o creston en Monpeslier.

Cartulaire de Montpellier, fol. 105.

Qui tue bouc ou chèvre ou chevreau en Montpellier.

4. Crestaire, s. m., lat. castratorem, châtreur, coupeur.

Fui crestaire de porcels.

(chap. Vach sé capadó de gorrinos. Mon yayo u haguere pogut dí. Crestá, referínse a la mel, tamé es tallá la bresca.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fus châtreur de pourceaux.

CAT. ESP. Castrador. (chap. capadó, f. capadora, com la Bobbitt.)

5. Castracio, s. f., lat. castratio, castration.

Castracio de autras bestias, cum de motos e de bocs et de porcs.

Trad. d'Albucasis, fol. 35.

Castration d'autres bêtes, comme de moutons et de boucs et de porcs.

ESP. Castración. PORT. Castração. IT. Castrazione.

6. Castrament, s. m., castration.

Castors... per so que ditz Ysidori de lor castrament.

Trad. d'Albucasis, fol. 244.

Castors... pour ce que dit Isidore de leur castration.

7. Cresteza, s. f., châtrure.

Fig. E no s cug ges qu'a son home s'autrey,

Si 'l fieu d'Angieu li merma una cresteza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Et on ne croit pas qu'il s'octroie pour son vassal, si une châtrure lui manque au fief d'Anjou.

8. Encastrar, v., châtrer.

Part. pas. substantiv. - Cochon châtré.

Car el avia vestida la pel d'un encastrat.

Roman de Fierabras, v. 4081.

Car il avait revêtu la peau d'un cochon châtré.


Cat, s. m., chat.

Musio appellatur eo quod muribus infestus est; hunc vulgus captum e captura vocat. Isidor., Orig., XII, 3.

E dedins sion folrat

Ab pel de lebre e de cat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et dedans soient garnis avec poil de lièvre et de chat.

Lecha

Plus aspramen no fay chatz.

Marcabrus: Dirai vos.

Lèche plus âprement que ne fait chat.

Loc. proverb.

Mais cant lo ricx er d'aisso castiatz,

Venra 'N Artus, sel qu'emportet lo catz.

P. Cardinal: Al nom del.

Mais quand le riche sera corrigé de cela, viendra le seigneur Artus,

celui qui emporta le chat.

E s'en joga coma lo cat de la rata.

V. et Vert., fol. 71. 

Et s'en joue comme le chat de la souris. (N. E. ratte, rate : m. rat)


Et s'en joue comme le chat de la souris

Ab l'autrui man ses gan

Penran lo chat que s revela.

(chap. En la ma datre, sense guan, pendrán lo gat que se rebele. Aixina de valens són alguns.) 

P. Cardinal: El mon non.

Avec la main d'autrui, sans gant, ils prendront le chat qui se rebelle.

ANC. FR. En son venir Tibiert le cat.

Roman du Renart, t. IV, p. 149.

CAT. (chap.) Gat. ESP. PORT. Gato. IT. Gatto. (DE. Kater, Katze; EN. Cat.)

2. Cato, s. m., petit chat.

Carn de cato et de soritz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Chair de petit chat et de souris.

CAT. Gató.

3. Gat, s. m., chat, machine de guerre.

E fan franher las branchas e fan gatas et gatz.

Guillaume de Tudela.

Et font briser les branches et font chattes et chats.

ANC. FR. Et grans befrois riches et biaux,

Chaz pour les grans fossés emplir...

Bibles et mangonniax getter

Et les chaz aux fossés mener...

Par les chaz vont portant la terre,

Les fossés emplent fièrement.

R. de Claris. Le G. d'Aussy, Fabl., t. II, p. 226.

4. Cata, Catha, Gata, s. f., chatte, machine de guerre.

Ab tan la cata s'es moguda

Que no y ac pus de retenguda.

Raimond l'écrivain: Senhor, l'autr'ier.

Alors la chatte s'est mue de manière qu'il n'y a plus de retenue.

Que fes far una catha am la qual on aportes terra e peiras e fusta per umplir los fossatz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 175.

Qu'il fît faire une chatte avec laquelle on portât terre et pierres pour emplir les fossés.

E fan far una gata e bastir un bosson.

Guillaume de Tudela.

Et ils font faire une chatte et construire un bélier.

ANC. PORT. E mandon fazer hum artificio de Madeira, que chamão gata.

Coronica del rei D. Joamo, t. 1, p. 73. (N. E. madeira: madera : bois; Madeira, la isla, que tiene mucha madera, es muy arbolada, y un vino famoso, aparte de otras curiosidades turísticas, culturales, etc.)

ESP. IT. Gata.


Catar, Catarr, s. m., lat. catarrhus, catarrhe, fluxion.

Quan endeveno ad alcun catars o raumas als huelhs o al pietz... 

o catars agutz... Quan catarr deysen.

Trad. d'Albucasis, fol. 13 et 23.

Quand surviennent à quelqu'un catarrhes ou rhumes aux yeux ou à la poitrine... ou catarrhes aigus... Quand le catarrhe descend.

ESP. PORT. IT. Catarro. (chap. catarro, catarrina; mote de Luisico Rajadell de Valderrobres, catalaniste cagadó o caganer.)


Cataracta, s. f., lat. cataracta, bonde, vanne.

Lengua de la gola o cataracta que es dotz...

Aquela cataracta es necessaria per restrenher.

Eluc. de las propr., fol. 46.

Langue de la bouche ou bonde qui est source...

Cette vanne est nécessaire pour serrer.

IT. Caterata.


Cathacrezis, s. f., lat. catachresis, catacrèse, figure de mots.

*gr Quintilien. VIII, 6, 34.

Catachresis aut alienae rei nomen appositum.

Isidor., Orig., I, 36.

Cathacrezis es abusios de nom a significar la causa que no ha nom.

Leys d'amors, fol. 129.

La catacrèse est un abus de nom pour signifier la chose qui n'a pas de nom.

PORT. Catachresis. IT. Catacresi.


Cathatipozis, s. f., lat. catatiposis, imitation.

Cathatipozis, es cant hom designa home a las fayssos o a las proprietatz que ha.

Leys d'amors, fol. 142.

L'imitation, c'est quand on désigne un homme par les formes ou par les propriétés qu'il a.


Cathezizar, v., catéchiser.

Substantiv. Al cofermar e al cathezizar.

(chap. Al confirmá y al catequisá.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 18.

Au confirmer et au catéchiser.

CAT. Catequisar. ESP. PORT. Catequizar. IT. Catechizzare. (chap.  catequisá: catequiso, catequises, catequise, catequisem o catequisam, catequiséu o catequisáu, catequisen. Lo catequisadó que me catequiso bon catequisadó sirá; o catequisadora.)

Catolix, adj., lat. catholicus, catholique.

Perseguian los martirs catolix.

(chap. Perseguíen als martirs catolics.)

E renega la fe catholica e son crestianisme.

(chap. Y renegue de la fe católica y de son cristianisme.)

V. et Vert., fol. 72 et 16.

Poursuivaient les martyrs catholiques.

Et renie la foi catholique et son christianisme.

Substantiv. Son verays catolix e bos crestias.

(chap. Son verdadés o vers catolics y bons cristians o cristianos.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 29.

Ils sont vrais catholiques et bons chrétiens.

CAT. Catholic. EST. Católico. PORT. Catholico. IT. Cattolico. (chap. católic, catolics, f. católica, católiques)

2. Catholical, adj., catholique.

Per la santa fe catholicalh. Philomena.

(chap. Per la santa fe católica)

Pour la sainte foi catholique.

Motas obras de la fe catholical.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.

Maintes oeuvres de la foi catholique.


Caucala, s. f., corneille.

O caucala o colom favar.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Ou corneille ou pigeon favart.

CAT. Cucala.


Caucida, s. f., chardon hémorrhoïdal (N. E. chardon des vignes), buglosse.

Espinas, caucidas et cardos.

Eluc. de las propr., fol. 235.

Épines, chardons hémorrhoïdals et chardons.

chardon hémorrhoïdal, chardon des vignes



Caudeyayre, s. m., dégraisseur.

D'el uzo caudeyayres de draps.

Eluc. de las propr., fol. 103.

Les dégraisseurs de draps en usent.


Caul, s. m., lat. caulis, chou.

Fueillas de vieills cauls li metetz,

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui mettez des feuilles de vieux choux.

Meils es que hom appelle ab charitat als chauls manjar que a vedel gras ab ira. Trad. de Bède, fol. 72.

Il est mieux qu'avec charité on appelle à manger des choux qu'à veau gras avec colère.

ANC. FR.

Jo ne me pris, dist Rou, une fuille de col.

Roman de Rou, v. 1097.

Par dessus un rouge chol...

Et la fueille du chol trembler.

Roman du Renart, t. 1, p. 61 et 52.

CAT. ESP. (chap.) Col. PORT. Couve. IT. Cavolo.


Caupol, s. m., falaise.

El caupol la levan li foll,

Grand peira li meton al coll.

V. de S. Honorat.

Les fous la dressent à la falaise, lui mettent une grande pierre au col.


Causa, s. f., lat. causa, cause, raison, motif.

Quar elhs eran causa per que l'avian avuda. Philomena.

Car ils étaient cause pourquoi ils l'avaient eue.

Qu'ieu sai ben razon e cauza

Que puesc a mi dons mostrar.

B. de Ventadour: Amors e que.

Que je sais bien la raison et la cause que je puis montrer à ma dame.

- Cause, procès.

Et alongon las cauzas e fan far grans dampnatges que non los podon emendar.

V. et Vert., fol. 15.

Et allongent les causes et font faire grands dommages tellement qu'ils ne les peuvent réparer.

Ben es fols qar el ausa

Penr' aissi la lur causa.

B. d'Allamanon: De l'arcivesque.

Il est bien fou parce qu'il ose prendre ainsi leur cause.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Causa.

- Chose.

Per far la causa dossana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Pour faire la chose douce.

… D'autra causa no m soven,

Mas de lieys servir.

Folquet de Marseille: Ab pauc.

Je ne me souviens d'autre chose, excepté de la servir.

Tu quiers a Dieu mantas causas;

Fols iest, car parlar li n' auzas.

P. Cardinal: Jhesum-Crist.

Tu demandes à Dieu maintes choses, tu es fol, parce que tu oses lui en parler.

Per ben et utilitat de la causa publica.

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 588.

Pour le bien et l'utilité de la chose publique.

Proverb. Meliers chauza es donars que penres.

Trad. de Bède, fol. 66.

Donner est meilleure chose que prendre.

Prép. comp. A causa de las guerras.

Regist. des États de Provence de 1401.

A cause des guerres.

Dans la basse latinité causa avait été employé en ce sens de chose:

Si quis causam alterius tulerit de loco suo.

Baluze. Cap. reg. fr., lib. V, cap. 370.

- Personne, objet.

Una causa que fort plania

E cridava sancta Maria.

Roman de Jaufre, fol. 84.

Une personne qui gémissait fortement et criait sainte Marie.

Estauc coma causa esmarida

Que n'agues solatz peior.

Raimond de Solas: Dompna.

Je suis comme personne triste qui n'eût pire soulas.

CAT. ESP. (chap.) Cosa. PORT. Cousa. IT. Cosa.

2. Causal, adj., lat. causalis, causal, terme de grammaire.

Real, so es cauzal, de cauza qu'om ve, quar ab la cauza conoysh hom si es de masculi o de femini.

Leys d'amors, fol. 50.

Réel, c'est-à-dire causal, de la chose qu'on voit, car avec la chose on connaît si elle est du masculin ou du féminin.

CAT. Causal. IT. Causale.

3. Cauzatiu, adj., lat. causativus, causatif, qui concerne un procès.

Cauzatius, de causa, quar qui acuza fay esser en cauza et en plag aquel que acuza.

Leys d'amors, fol. 57.

Causatif, de cause, car celui qui accuse fait être en cause et en procès celui qu'il accuse.

- Qui occasionne, qui cause.

Et de mort causatiu... Es de movement causativa.

Eluc. de las propr., fol. 73 et 25.

Et causatif de mort... est causative de mouvement.

4. Cayson, s. f., lat. accusationem, accusation.

… Qu'es Vaudes e degne de punir.

E li troban cayson en meczonja e engan.

Que queron ara cayson e que perseguon tant.

La nobla Leyczon.

… Qu'il est Vaudois et digne de punition. Et lui trouvent accusation en mensonge et tromperie.

Qui cherchent à présent accusation et qui poursuivent tant.

5. Chausament, s. m., reproche.

Am chausament mescla ades queaquom de blandimen.

Trad. de Bède, fol. 3.

Avec le reproche il mêle toujours quelque chose de douceur.

6. Causeiar, Chausar, v., lat. causari, reprocher, accuser, disputer.

Fort es belha causa,

Qui malvestat chauza

Ad home savay.

P. Cardinal: Belh m'es qu'ieu.

C'est une fort belle chose, qui reproche la méchanceté à un homme méchant. 

Non chaussar ton prosme ni lo mesprezar...

Non chausar lo vieil, mas preia lo coma paire.

Trad. de Bède, fol. 72 et 77.

Ne pas accuser ton prochain ni le mépriser...

Ne pas faire reproches au vieillard, mais prie le comme père.

No lhi remanra vinha no lhi estrepei,

Ni fontana ni potz que no 'l causei.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.

Il ne lui restera vigne que je ne lui dévaste, ni fontaine ni puits que je ne lui dispute.

ANC. FR. Assez les blasme, assez les chose.

Fabl. et cont. anc., t. I, p. 285.

Pour lequel fait et omicide li dis procureur eust causé et calengiet ledit Jaquemar par-devant nous en jugement.

Tit. de 1377. Carpentier, t. 1, col. 878.

Et qui choser m'en veut, si chose.

Roman du Renart, t. IV, p. 123.

CAT. ESP. PORT. Causar. IT. Causare.

7. Occasio, Ocaizo, Ochaizo, Uchaiso, s. f., lat. occasio, cause, prétexte,

occasion.

Partit m'avez de vos

Senes totas ochaisos.

Bertrand de Born: Domna puois.

Vous m'avez séparé de vous sans aucunes causes.

L'autra amors de bes temporals

Que es ocaysos de motz mals.

Brev. d'amor, fol. 3.

L'autre amour de biens temporels qui est la cause de plusieurs maux.

E de temor vauc fenhen ochaisos,

Com si era vengut per autr' afar.

Gui d'Uisel: Ges de chantar.

Et de crainte je vais feignant des prétextes, comme si j'étais venu pour autre affaire.

Quar ochaizon non ai

De soven anar lai.

B. de Ventadour: Pus mi.

Quar je n'ai pas l'occasion d'aller souvent là.

ANC. FR. Est-il pas vray que sans nulle achoison

Tu me laissas contre droit et raison?

J. Marot, t. V, p. 322.

Que lesdits points et articles estoient moult préjudiciables... et que à mauvaise occhoison nous requeroient la privation, etc.

Ord. des R. de Fr., 1359, t. III, p. 347.

CAT. Occasió. ESP. Ocasión. PORT. Occasião. IT. Occazione. (chap. ocasió, ocasions)

- Faute, manquement.

E ges en mi non a nul' ochaizos.

P. Vidal: Quant hom honratz.

Et certes il n'y a nulle faute en moi.

No voil que per ma uchaiso sia tos sacs ples.

Trad. de Bède, fol. 40.

Je ne veux pas que ton sac soit plein par ma faute.

Si lo dans es avengutz per sa occaison.

Trad. du Code de Justinien, fol. 20.

Si le dommage est survenu par sa faute.

ANC. FR. Diex, s'il i muert par m' ocoison,

Rendre m'en convenra raison.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 234.

IT. Cagione.

- Difficulté, obstacle.

Et F... respondet ses ochaiso:

Tot hi do et autrey Melhis.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 98.

Et F... répondit sans difficulté: Je lui donne et octroie entièrement Melhis.

Trop es de greu occasio

Qui pena contra l'agulho.

Leys d'amors, fol. 138.

Trop est de grave difficulté qui se raidit contre l'aiguillon.

ANC. FR. Partout le povoir Dieu preschoient...

Riens ne leur grevoit l' achoison.

J. de Meung, Trésor, v. 1110.

- Blâme.

Be m pogratz trobar ochaizon.

Pons de Capdueil: S'anc fis.

Vous pourriez bien me trouver blâme.

IT. Cagione.

- Accusation, querelle.

Qu'autre ochaizo, dona, no m sabetz dir

Mas quar vos sai conoisser e chauzir

Per la melhor.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

Que vous ne me savez dire autre accusation, ô dame, excepté que je vous sais connaître et choisir pour la meilleure.

Loc. Quan quier merce mi dons de genolhos,

Ela m'encolpa e mi met ochaisos.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Quand je demande merci à ma dame à genoux, elle m'accuse et m'impose accusations.

Adverbial. Una pauca ochaisos

Notz en amor plus que no i val raisos.

Folquet de Marseille: S'al cor plagues.

Une petite querelle nuit en amour plus que raison n'y vaut.

… En gran dreig notz pauca ochaisos.

P. Vidal: Quant hom es.

Petit manquement nuit dans un grand droit.

ANC. FR.

De plaiz è d' achoisons damagiez è grevez.

Roman de Rou, v. 3584.

IT. Cagione.

8. Ocaisonar, Ochaisonar, Acaizohar, v., accuser, reprocher.

De tal foldat no vuelh qu'hom m'ochaiso.

Rambaud d'Orange: Si de trobar.

Je ne veux qu'on m'accuse de telle folie.

Dieus! lo sieu tort m'ochaizona.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Dieu! elle me reproche le sien tort.

Mas d'aitan vos ochaison,

S'ueymais laissatz vostre fieus.

Le Dauphin d'Auvergne: Reis pres vos.

Mais je vous accuse d'autant, si désormais vous laissez votre fief.

Ni el meu cor nuls enjans non s'escon

Que ja m puosca amors ochaizonnar.

Richard de Barbezieux: Tot atressi com.

Et nulle supercherie ne se cache dans mon coeur qu'amour puisse me reprocher.

De tot aiso no tem c'om m'ocaizo de mensonja.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

De tout ceci je ne crains pas qu'on m'accuse de mensonge.

Part. pas. Seretz n'acaizonatz.

Giraud de Borneil: Lo doutz.

Vous en serez accusé.

ANC. FR. De felounie le reta,

E d'un meffait l' ocoisonna.

Marie de France, t. 1, p. 234.

Ou d'aucun murdre achoisonnés.

Roman de la Rose, v. 15175.

ESP. Ocasionar. IT. Accagionare.

9. Encaisonar, v., accuser, reprocher.

Que m pot amors encaisonar?

Faidit de Belestar: Tot atressi.

Que me peut reprocher amour?

Sel sui que no l' encaisona.

Pierre d'Auvergne: Ab fina joia.

Je suis celui qui ne l'accuse.

ANC. FR. Je alai véoir le roy et m'enchoisona, et me dit que je n'avoie pas bien fet. Joinville, p. 86.

10. Accusation, s. f., lat. accusatiosem, accusation.

Si parton li malvays de l'accusation.

V. de S. Honorat.

Les méchants se départent de l'accusation

Si d'un crim se podian far tropas acusatios.

L'Arbre de Batalhas, fol. 240.

Si plusieurs accusations se pouvaient faire du même crime.

CAT. Acusació. ESP. Acusación. PORT. Accusação. IT. Accusazione. (chap. acusassió, acusassions)

11. Acuzaire, s. m., accusateur.

L' acuzaire de nostres fraires.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, c. 12.

L' accusateur de nos frères.

ANC. FR. Et li accuseur aura cinq sols.

Ord. des R. de Fr., 1313, t. 1, p. 521.

CAT. ESP. Acusador. PORT. Accusador. IT. Accusatore. (chap. Acusadó, acusadós, f. acusadora, acusadores.)

12. Accusatiu, s. m., lat. accusativus, accusatif.

Li cas son sieis... accusatius. Gramm. Provenç.

Les cas sont six... accusatif.

CAT. (chap.) Acusatiu. ESP. Acusativo. PORT. IT. Accusativo.

13. Accusar, v., lat. accusare, accuser.

Totz los forfaitz e totas las clamors

En que m podetz accusar ni retraire.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

Tous les forfaits et toutes les plaintes en quoi vous me pouvez accuser et reprendre.

Part. pas. Acusatz fon per malas gens. V. de S. Honorat.

Il fut accusé par méchantes gens.

Substantiv. Ges tug li acusat no an tort.

Libre de Senequa.

Tous les accusés n'ont point tort.

CAT. ESP. Acusar. PORT. Accusar. IT. Accusare. (chap. acusá: acuso, acuses, acuse, acusem o acusam, acuséu o acusáu, acusen.)

14. Encusamen, s. m., accusation.

Defendre d'altrui encusamens.

Mon enemic cargar de meus encusamenz.

P. de Corbiac: El nom.

Défendre des accusations d'autrui.

Charger mon ennemi de mes accusations.

ANC. FR. Ke féis à Hunlaf lo grant encusement.

Roman de Horn, fol. 20.

15. Encusador, s. m., accusateur.

E si vos en faitz clamor,

Seran vos encusador,

E seretz n' escumeniatz.

G. Figueiras: No m laissarai.

Et si vous en faites plainte, ils seront accusateurs contre vous, et vous en serez excommuniés.

16. Encusar, v., accuser, reprocher.

E 'ls Espanhols ges non encusaria.

Lanfranc Cigala: Si mos chans.

Et n'accuserait point les Espagnols.

Det li comjat et encusava lo de ma domna Guiscarda.

V. de Bertrand de Born.

Elle lui donna congé et elle lui faisait des reproches de madame Guiscarde.

ANC. FR. Qu'il ne m'encusast au lion.

Roman du Renart, t. 1, p. 233.

Els encusa une beguine.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 134.

17. Desencusa, s. f., excuse.

Nostras justas et verayas desencusas.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. CXLVI, fol. 232.

Nos justes et vraies excuses.

18. Desencuzatio, s. f, justification, excuse.

E neguna dezencuzatio non poira aver; per que sera dampnatz.

Liv. de Sydrac, fol. 129.

Et il ne pourra avoir aucune justification, c'est pourquoi il sera damné.

19. Desencuzar, v., disculper, exempter.

Per loqual cel qu'es acuzatz se desencuza.

Leys d'amors, fol. 42.

Par lequel celui qui est accusé se disculpe.

Part. pas. Tenga nos hom per desencuzatz.

Leys d'amors, fol. 71.

Qu'on nous tienne pour disculpés.

E negus no 'n sia dezencusat, si no per malautia.

Trad. de la reg. de S. Benoît, fol. 18.

Et que personne n'en soit exempté, sinon pour maladie.

20. Dezacusar, v., disculper.

Et acuzon los autres per se dezacuzar.

V. et Vert., fol. 69.

Et ils accusent les autres pour se disculper.

21. Excuzatio, Excusasio, s. f., lat. excusatio, excuse.

Non an excusatio de lurs peccatz.

Frag. de la trad. de la Passion.

Ils n'ont pas d'excuse de leurs péchés.

Lo diable li ensenha a dire malvaysas escuzatios.

(chap. Lo diable, dimoni, li enseñe a di malvades excuses.)

V. el Vert., fol. 26.

Le diable lui enseigne à dire de mauvaises excuses.

Excusasios prepausan

Fadas.

Brev. d'amor, fol. 57.

Proposent de folles excuses.

ANC. FR. Sans moi ouyr en mes excusations raisonables.

Monstrelet, t. II, fol. 163.

ESP. Escusacion (excusa). IT. Scusazione.

22. Escuzansa, s. f., excuse.

Veus quals sera d'aquelhs lur escuzansa.

B. Gaucelm: Qui vol aver.

Voilà quelle sera de ceux-là leur excuse.

ANC. FR. Disans pour l' excusance du roi.

Monstrelet, t. II, fol. 103.

ANC. ESP. Excusanza. IT. Scusanza.

23. Escusament, s. m., excuse.

Vizis es querre escusament.

Trad. de Bède, fol. 2.

C'est un tort de chercher excuse.

Tal mentire a escusamen.

(chap. Tal mentí té excusa.)

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Un tel mentir a excuse.

IT. Scusamento.

24. Excusable, adj., excusable.

Tug aquest vici son excusable.

Es escusabla.

Leys d'amors, fol. 104 et 117.

Tous ces vices sont excusables.

Elle est excusable.

CAT. ESP. (excusable) Escusable. IT. Scusabile.

25. Escusar, Excusar, v., excuser, absoudre, dispenser.

Ignorancia non los escuza en aquel cas.

V. et Vert., fol. 76.

L'ignorance ne les excuse point en ce cas.

Si lo coms de la vila fasia far pont o via, no s poira escusar la gleiza plus d'una autra persona.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Si le comte de la ville faisait faire pont ou chemin, l'église ne pourra pas se dispenser plus qu'une autre personne.

Que qui los repren, els s'en excusan.

V. et Vert, fol. 10, 2e version.

Que à qui les reprend, ils s'en excusent.

Part. pas. E pus d'acuzatio

Es ab lo rei escuzatz.

Frances.

G. Riquier: Ancmais.

Et puis il est absous d'accusation par le roi français.

CAT. ESP. Excusar. PORT. Escusar. IT. Scuzare. (chap. Excusá, excusás: yo me excuso, excuses, excuse, excusem, excuséu, excusen.)

26. Recusation, s. f., lat. recusationem, récusation.

Requesta de recusation. Fors de Béarn, p. 1074.

Requête de récusation.

Del dia de la recusatio. Charte de Gréalou, p. 70.

Du jour de la récusation.

CAT. Recusació. ESP. Recusación. PORT. Recusação. IT. Ricusazione. (chap. recusassió)

27. Recusar, v., lat. recusare, récuser, refuser.

Pena que suffertara lo cossol... que recusara lo offici.

Charte de Gréalou, p. 70.

La peine que supportera le consul... qui refusera l'office.

CAT. ESP. PORT. Recusar. IT. Ricusare. (chap. recusá, sinonims: rechassá, negá, desestimá, impugná.)


Causir, Chausir, v., voir, discerner.

De tan luenh cum hom cauzir

La poiria.

P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.

De si loin comme on la pourrait voir.

Leu pot conoisser e chausir

Que 'l bel semblant e 'l dous sospir

No son messatge de fadia.

Deudes de Prades: Ab lo.

Facilement peut connaître et voir que les beaux semblants et les doux soupirs ne sont pas message de refus.

ANC. FR. Et monta une haute montagne pour savoir quel part li Sarrazin estoient alé, lors les choisi auques loing de li, et vit que il estoient moult grant multitude. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 302.

Devant sei garda et choisi

Une vielle qui escoutout.

Deuxième trad. du Castoiement, conte 2e.

Mais ne furent gueres eslongnez du pont, quand ils choisirent devant eux une grosse compaignie de Gantois.

Monstrelet, t. II, fol. 48.

- Choisir, préférer. (chap. triá: trío, tríes, tríe, triém o triám, triéu o triáu, tríen. Yo hay triat; preferí. ESP. Elegir, preferir.)

Ben saup chauzir de totas la melhor.

(chap. Be sé triá la milló de totes.)

Pons de Capdueil: Astrucs es.

Je sus bien choisir la meilleure de toutes.

Qu'ieu n'ai chauzit un pro e gen.

La Comtesse de Die: Ab joi et ab joven.

Que j'en ai choisi un preux et aimable.

E vey qu'amors part e chausis.

Marcabrus: Pus mos coratges.

Et je vois qu'amour fait les parts et choisit.

Substantiv. A cui donet lo chauzir

Del mon.

G. Adhemar: S'ieu conogues.

A qui donna le choisir du monde.

Part. pas. adj. v. - Distingué.

Franca, cortesa e chausida.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigon.

Franche, courtoise et distinguée.

Causidamen, Chausidamen, adv., convenablement, poliment.

Domna non deu parlar mas gent

E suau e causidament.

Un troubadour anonyme: Senior vos que.

Dame ne doit parler que bien et doucement et poliment.

Ieu cug chausidament parlar.

Giraud de Borneil: Est sonet.

Je crois parler convenablement.

2. Causit, s. m., choix, volonté, attention.

Bernart de la Barta, 'l chauzit

Voill aiatz de doas razos.

T. d' Armand et de B. de la Barthe: Bernart.

Bernard de la Barte, je veux que vous ayez le choix des deux propositions.

E sia lur lo chauzitz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.

Et que le choix soit leur.

Loc. Era 'n fassa so que s vuelha

Ma dona el sieu chausit.

B. de Ventadour: Lonc temps.

Maintenant que ma dame en fasse à son choix ce qu'elle veuille.

3. Causimen, s. m., égard, procédé, discrétion.

Mas, si causimens estes

En luec d'orguelh en lieys,

Yeu fora reys.

Giraud d'Espagne: S'ieu en.

Mais, si égard était en elle au lieu d'orgueil, je serais roi.

E que tuit vos metetz el seu bon cauziment.

Guillaume de Tudela.

Et que vous vous mettiez tous à son bon procédé.

Qui gen no 'l sap ab chausimen cobrir.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

Qui ne le sait couvrir agréablement avec discrétion.

4. Causia, Chausida, s. f., volonté, choix.

E Folques los guidet a sa causia.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10.

Et Foulque les guida à sa volonté.

Mal' er la chausida.

J. Estève: El dous.

Le choix sera mauvais.

5. Chaussire, Chausidor, s. m., celui qui choisit, choisisseur.

C'amors m'a faich tan plazen dompna eslire,

C'a dreich ne pot totz hom esser chaussire.

B. Zorgi: Aissi col fuox.

Qu'amour m'a fait élire dame si agréable qu'avec droit tout homme peut en être choisisseur.

N Ugo, gen faretz jocx partitz,

Si trobassetz bon chausidor.

T. de G. de Montagnagout et de Sordel: Senher En Sordel.

Seigneur Hugues, gentiment vous ferez jeu-parti, si vous trouvassiez un bon choisisseur.

E que s'en fan saben e chauzidor.

Lamberti de Bonanel: Eu say la flor.

Et qui s'en font savants et choisisseurs.

6. Escauzir, v., remarquer, prendre garde, distinguer.

E que s penes e mains essais

Cum li cregues pretz e valors

E qu' escausis de mescabar.

Giraud de Borneil: A ben chantar.

Et qu'il se pénât en maints essais, comment mérite et valeur lui augmentât, et qu'il prit garde de déchoir.

Qu'a la taula aussor

Vey los cussos assir

E primiers s'eschausir.

P. Cardinal: Li clerc.

Que je vois les goujats s'asseoir à la plus haute table, et les premiers se distinguer.

7. Descauzir, v., outrager, avilir, déconsidérer.

S'En Bernat nom descausis

Per conseill d'omes frairis.

Marcoat: Mentre m'obri.

Si le seigneur Bernard ne m'outrage par conseil d'hommes vils.

Si m vol en parlan descauzir.

Dalfinet: Del mieg serventes.

S'il me veut avilir en parlant.

Part. pas. C'om pren sovent gran dampnatge

Per deschausit compaignatge.

B. Zorgi: Sitot m'estauc.

Qu'on prend souvent grand dommage par vile compagnie.

Substantif. - Déconsidéré, grossier.

Una falsa deschausida

E raditz de mal linhatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Une fausse déconsidérée et racine de mauvaise race.

Et un marc d'aur donarai al cortes,

Si 'l deschauzits mi dona un tornes.

P. Cardinal: Tos temps.

Et je donnerai un marc d'or au poli, si le grossier me donne un tournois.

8. Descaudizamen (descauzidamen), adv., grossièrement.

Reis aunitz val mens que pages,

Quan reigna descausidamen.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Roi honni, quand il règne grossièrement, vaut moins que villageois.

E vielhas trichairitz....

Renhan contra lur drutz

Trop deschauzidamen.

P. Vidal: Dieus en sia.

Et vieilles trompeuses... règnent contre leurs amants trop grossièrement.

9. Descauzimen, s. m., impolitesse, outrage.

E s'ieu dic deschauzimen

E chan maridamen.

Gaubert Moine de Puicibot: Hueymais.

Et si je dis impolitesse et chante tristement.

Grans dezonors e ontas e motz descauzimens.

Guillaume de Tudela.

Grands déshonneurs et hontes et nombreux outrages.

Temer deu hom vilanatge

Faire e tot descauzimen.

Cadenet: A! cum dona.

On doit craindre de faire grossièreté et toute impolitesse.


Cauteri, s. m., lat. cauterium, cautère.

Sermo vulgar es que cauteri es dernier remezi de medecina... 

Yeu dic que cauteri es convenient en tot temps.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

(chap. Sermó vulgar es que lo cauteri es lo radé remey de medissina... Yo dic que lo cauteri es convenién a tot tems.)

Un propos vulgaire est que le cautère est le dernier remède de la médecine... Je dis que le cautère est convenable en tout temps.

CAT. Cauteri. ESP. PORT. IT. Cauterio.

2. Cauterizacio, s. f., cautérisation.

La millor cauterizacio es aprop las incizios.

(chap. La milló cauterisassió es prop de les insisions.)

Trad. d'Albucasis, fol. 15.

La meilleure cautérisation est après les incisions.

CAT. Cauterisació. ESP. Cauterización. PORT. Cauterização. 

IT. Cauterizzazione. (chap. cauterisassió, cauterisassions.)

3. Cauterisar, v., lat. cauterizare, cautériser.

Es autra manieyra de cauterisar.

(chap. Es un atra manera de cauterisá.)

Trad, d'Albucasis, fol. 7.

Il est autre manière de cautériser.

Part. pas. Que sia cauterizada la codena entro al os.

(chap. Que sigue cauterisada la pell hasta l'os. Codena : cuero : pell) 

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Que la peau soit cautérisée jusqu'à l'os.

CAT. Cauterisar. ESP. PORT. Cauterizar. IT. Cauterizzare. (chap. cauterisá: cauteriso, cauterises, cauterise, cauterisem o cauterisam, cauteriséu o cauterisáu, cauterisen.)


Cautio, s. f., lat. cautio, caution.

E dona sufficiens cautios d'estar a dreg.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136.

Et donne suffisantes cautions d'ester à droit. (N. E. ester : estre : être) 

Prestar neguna cautio.

Tit. de 1389. DOAT, t. XXXIX, fol. 207.

Fournir aucune caution.

CAT. Caució. ESP. Caución. PORT. Caução. IT. Cauzione. (chap. caussió, caussions, per a un juissi, pacte, compra, préstamo, crédit, etc.)

2. Cautela, s. f., lat. cautela, précaution, finesse.

Sensa neguna apodissa ni presentia de testimonis ni autras cautelas.

(chap. Sense cap sédula (apoca) ni presensia de testimonis ni datres cauteles o precaussions.)

Statuts de Provence. BOMY, p. 213.

Sans nulle cédule ni présence de témoins ni autres précautions.

Per rasons, exceptions, cautelas.

Tit. de 1384, Arch. du Roy., K, 70.

Par raisons, exceptions, finesses.

ANC. FR.

Car trop scet li traïstres d'agaiz et de cauteles.

3. De Meung, Test. v. 1825.

Remplis de cauteles latentes.

Coquillart, p. 2.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Cautela.

3. Cautelos, adj., lat. cautus, prévoyant, cauteleux.

Paraulas deceptivas e cautelosas.

(chap. Paraules desseptives y cauteloses.)

Chronique des Albigeois, col. 16.

Paroles deceptives et cauteleuses.

La vuolp cauteloza.

(chap. La rabosa cautelosa. Se diu en femenino, rabosa, en fransés renard, ocsitá rainard, com a la cansó ai vist lo lop, lo rainard, la lebre. Vuolp, vulpes, zorra, raposa.)

Eluc. de las propr., fol. 229.

Le renard cauteleux.

CAT. Cautelos (cautelós). ESP. PORT. Cauteloso. (chap. lo ratolí cautelós)

4. Cautelozament, adv., cauteleusement.

De emperi usurpat cautelozament.

Eluc. de las propr., fol. 112.

D'empire usurpé cauteleusement.

CAT. Cautelosament. ESP. PORT. Cautelosamente. (chap. cautelosamen)

5. Encautatiu, adj., préservatif, prévoyant.

Es encautatiu de futur.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Il est préservatif de futur.

6. Encautar, v., préserver, prévoir.

Encautatiu de futur, quan encauta home que no fassa mal defendut.

Eluc. de las propr., fol. 23.

Préservatif de futur, quand il préserve l'homme qu'il ne fasse mal défendu.


Cauzon, s. f., lat. causus, fièvre ardente. (N. E. caut : caldo : caliente)

Febre dita cauzon, quar inflama et uscla.

Eluc. de las propr., fol. 92.

Fièvre dite fièvre ardente, car elle enflamme et brûle.

IT. Cauzone. (chap. Calentura, calentures, fiebre ardenta)

2. Cauzonides, adj., ardent.

Febre nomnada cauzonides.

Eluc. de las propr., fol. 91.

Fièvre nommée ardente.


Cav, adj., lat. cavus, creux, cave.

Que totz los capitols sian caus, quar metrem hi reliquias. Philomena.

Que tous les chapiteaux soient creux, car nous y mettrons des reliques.

Els vallatz son caus,

Plens d'aiga, roca taillatz. (N. E. RocatalladaPeralada : Petra lata)

Roman de Jaufre, fol. 88.

Les fossés sont creux, pleins d'eau, taillés dans la roche.

Uelhs caus. Eluc. de las propr., fol. 31.

Yeux caves.

Fig. Ab cor cau, flac

H. de S.-Cyr: Tan es de.

Avec un coeur vide, flasque.

Fols plus caus d'un sambuc.

Sordel: Non pueis mudar.

Fou plus creux qu'un sureau.

Substantiv. - Trou, ravin.

Intre per lo chaus d'un agullia.

Trad. de Bède, fol. 70.

Entre par le trou d'une aiguille.

Laissem la chariera, segam lo cau.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 82.

Laissons la grande route, suivons le ravin.

CAT. Cau. ANC. ESP. (cado) IT. Cavo. (cau, forigó, niu de alguns animals com los cachaps, raboses, etc.)

2. Cava, s. f., creux, cave, grotte.

E s'amassa per cavas que so sotz la terra e la fai tota remudar e

la creba. Liv. de Sydrac, fol. 51.

Et s'amasse par grottes qui sont sous la terre, et la fait toute remuer et la crève.

E aqui trobet una cava

Che dedins terra s'en entrava.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Et là il trouva une cave qui s'enfonçait dans la terre.

ESP. PORT. IT. Cava. (chap. cava, cova, coveta)

3. Cavament, s. m., excavation.

Per casens gotas no prendo cavament.

(chap. Per (4) gotes que cauen: caens no emprenen la excavassió.)

Eluc. de las propr., fol. 190.

Ne prennent excavation par gouttes tombantes.

IT. Cavamento.

4. Cavelet, s. m., petit tuyau.

Sa boca... on a un cavelet am que suca.

Eluc. de las propr., fol. 208.

Sa bouche... où il y a un petit tuyau avec quoi il suce.

5. Cavar, v., lat. cavare, percer, tailler, creuser, fouiller.

Que 'l gota d'aigua que chai,

Fer en un loc tan soven,

Tro cava la peira dura.

(chap. Que la gota d'aigua que cau

pegue a un (mateix) puesto tan assobín

hasta que forade : cave la pedra dura.

B. de Ventadour: Conort.

Que la goutte d'eau qui tombe, frappe si souvent en même lieu, jusqu'à ce qu'elle perce la pierre dure.

E serquiey aur, et pueys m'assis

A cavar argen per tres ans.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Et je cherchai or, et puis je m'arrêtai à fouiller argent pendant trois ans.

C' entre los dos palmiers...

Cavessan a poder...

Ara cavan li frayre aqui on dich lur era. V. de S. Honorat.

Qu'entre les deux palmiers... ils creusassent à force... Maintenant les frères creusent là où il leur était dit.

Part. pas. Passey lo lac am una barca d'un fust cavat.

Perilhos, Voy. au Purg. de S. Patrice.

(chap. Vach passá lo lago en una barca (feta) de un tronc buidat.)

Je passai le lac avec une barque d'un tronc creusé.

ANC. FR. J'ay tant versé de pleurs qu'un marbre en fust cavé.

Desportes, premières Œuvres, p. 133.

La goutte d'eau laquelle, par un long laps et espace de temps, tombant assiduellement, creuse et cave les plus dures pierres.

Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 143.

CAT. ESP. PORT. Cavar. IT. Cavare. (chap. cavá: cavo, caves, cave, cavem o cavam, cavéu o caváu, caven. Cavéu caballons, no juguéu tan al Pokémon.)

cavando caballones, menos cazar pokémon

6. Cavernos, adj., lat. cavernosus, caverneux, creux.

Reclau si en loc cavernos et tenebros.

A semblansa d'esponga, es porosa e cavernosa.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 135.

Se renferme en lieu caverneux et ténébreux.

A ressemblance d'éponge, elle est poreuse et creuse.

ESP. PORT. IT. Cavernoso. (chap. cavernós, de caverna, cova)

7. Caverna, s. f., lat. caverna, caverne.

Caverna es dita, quar es cavada.

Eluc. de las propr., fol. 162.

Est dite caverne, parce qu'elle est creusée.

- Creux.

En cavernas d'aybres. Eluc. de las propr., fol. 276.

En creux d'arbres.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Caverna.

8. Cavarota, s. f., grotte, tanière.

Las cavarotas on rescondo 'ls deniers.

(chap. Les grutes, coves, covaches aon amaguen los dinés)

Izarn: Diguas me tu.

Les grottes où ils cachent les deniers.

Las volps an lurs cavarotas. Brev. d'amor, fol. 85.

Les renards ont leurs tanières.

Il est vraisemblable que cavarota a produit grotte.

Creman totas las serpens, exceptat aquellas que podon intrar en las cavarotas. Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 22.

(chap. Cremen totes les serps, exepte aquelles que poden entrá als caus, covaches, covetes.)

Ils brûlent tous les serpents, excepté ceux qui peuvent entrer dans les grottes.

9. Cavansar, s. m., mineur.

E segon nos pezo e cavansar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Piétons et mineurs nous suivent.

10. Concau, adj., lat. concavus, concave.

Un instrument concau de aram... Pren una canula concava.

Trad. d'Albucasis, fol. 23.

Un instrument concave d'airain... Prends une canule concave.

ESP. (chap. cóncavo, f. cóncava) PORT. IT. Concavo.

11. Concavitat, s. f., lat. concavitatem, concavité.

La concavitat de la dent... En la conquavitat del auziment.

Trad. d'Albucasis, fol. 6 et 15.

La concavité de la dent... En la concavité de l'ouïe.

CAT. Concavitat. ESP. Concavidad. PORT. Concavidade. IT. Concavità. (chap. concavidat)

12. Concavar, v., lat. concavare, creuser, rendre concave.

Cove que tu conquaves apostema... Aprop concava de tota part.

Trad. d'Albucasis, fol. 28 et 29.

Il convient que tu creuses l'ulcère... Après creuse de toute part.

Le verbe ne se retrouve pas dans les autres langues néolatines, mais l'ancien espagnol et l'ancien italien avaient conservé les participes.

ANC. ESP. Concavado. ANC. IT. Concavato.

13. Sostcavar, v., miner.

Fig. Malvestat vey qu'el sostcava,

Et es del tot negligen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Je vois que la méchanceté le mine, et il est entièrement négligent.

(chap. Yo vech que la malissia lo mine, socave, y ell es del tot negligén.)


Cavalh, s. m., lat. caballus, cheval.

Manz cavals mortz, manz cavaliers nafratz.

(chap. Mols caballs morts, mols caballés ñafrats, nafrats, ferits. 

Lo chapurriau conserve la b del latín caballus.)

Blacasset: Gerra mi play.

Maints chevaux morts, maints cavaliers blessés.

Una gran fals en guisa de fer de caval.

Liv. de Sydrac, fol. 31.

(chap. Una gran fals en guisa de ferradura, ferro de caball.)

Une grande faux en forme de fer de cheval.

Mandament donet als vassallz

Qu'el fazan tirar a cavallz.

V. de S. Honorat.

(chap. literal: Manamén va doná als vassalls que lo faigueren estirá en caballs.)

Il donna ordre aux vassaux qu'ils le fissent tirer à chevaux.

Mas anc sempre cavals de gran valor

Qui beorda trop soven, cuelh feonia.

Folquet de Marseille: Sitot me soi.

Mais parfois tout à coup cheval de grand prix qui behourde trop souvent, recueille honte.

Estrueps loncs en caval bas trotier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Longs étriers en cheval trottant bas.

CAT. Caball (N. E. Amb b, toca't els cullons). ESP. Caballo. PORT. IT. Cavallo. (chap. caball, caballs, caballet, caballets, caballé, Caballé, com lo segón apellit de mon pare, y lo primé de la diva Montserrat.)

2. Cavalin, s. m., lat. caballinus, chevalin.

Del poli cavali.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 90.

Du poulain chevalin.

Tota bestia cavalina.

Cartulaire de Montpellier, fol. 105.

Toute bête chevaline.

3. Cavalina, s. f., bête chevaline.

Tota autra cavalina ferrada o non ferrada.

Tit. de 1285. DOAT, t. X, fol. 191.

Toute autre bête chevaline ferrée ou non ferrée.

4. Cavalcaire, s. m., chevaucheur, cavalier.

Mas tal se fa cavalcaire

Qu'atretal deuria faire

Los VI jorns de la semana. (N. E. semana, sense p ni t, septimana, septem, hepta, hebdómada)

Marcabrus: L'autr'ier.

Mais tel se fait chevaucheur qui devrait faire de même les six jours de la semaine.

ANC. FR. Il arriva devers eulx un chevaucheur parti de Syracuse qui leur apporta cette nouvelle.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Timoléon.

ESP. Cabalgador. PORT. Cavalgador. IT. Cavalcatore.

5. Cavallier, Cavayer, s. m., cavalier, chevalier.

Quan vei per campanhas rengatz

Cavalliers et cavals armatz.

Bertrand de Born: Be m play lo.

Quand je vois rangés dans les campagnes cavaliers et chevaux armés.

E sel que us fetz de joglars cavallier.

T. d'Albert Marquis et de R. de Vaqueiras: Ara m digatz.

Et celui qui de jongleur vous fit chevalier.

E fe aquelh jorn III M cavayers, losquals eron totz fils de cavayers.

Philomena.

Et il fit en ce jour trois mille chevaliers, lesquels étaient tous fils de chevaliers.

- Chevalier, amant.

Entendrian de cui sui cavalliers,

S'ieu dizia lo quart de sa valensa.

R. Jordan, vic. de S.-Antonin: Vas vos soplei.

Ils comprendraient de qui je suis amant, si je disais le quart de son mérite.

Ma domna m lais per autre cavalier.

(chap. Ma : la meua dama me dixe per un atre caballé, amán)

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Ma dame me quitte pour un autre chevalier.

- Cavalier, pièce du jeu des échecs.

Mot say ab cavayer jogar gen.

P. Bremon Ricas Novas: En la mar.

Je sais jouer très gentiment avec le cavalier.

ANC. CAT. Cavalier (N. E. ahora con v). ESP. Caballero (caballo, pieza del ajedrez). PORT. Cavalleiro. IT. Cavaliere.

6. Caver, s. m., cavalier.

Cent marcs d'argent a un caver, per anar en la Terra Sancta d'oltra mar.

(N. E. Esta frase hay que enseñársela a Mónica Oltra, ignorante catalanista como ella sola.)

Tit. de 1280. DOAT, t. X, fol. 87.

Cent marcs d'argent à un cavalier, pour aller en la Terre-Sainte d'outre-mer.

Totz aquests cavers... de Bigorra.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 138.

Tous ces chevaliers... de Bigorre.

7. Cavalairos, adj., chevalereux.

E las poestatz barnatjozas,

Adreitas e cavalairosas.

P. Vidal: Abril issic.

Et les puissances nobles, justes et chevalereuses.

ANC. FR. Par chevalereuse hardiesse de la guerre.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 419.

Vous, seigneur, qui portez un coeur chevaleureux.

Ronsard, t. II, p. 1366.

CAT. Caballeresc. ESP. Caballeroso. PORT. Cavalleiroso. IT. Cavalleresco. (chap. caballerós)

8. Cavalcada, s. f., cavalcade, chevauchée.

Ben degratz aver desfizada

Me e tota ma cavalcada.

Roman de Jaufre, fol. 106.

Vous devriez bien avoir provoqué moi et toute ma cavalcade.

El vi venir gran cavalcada de cavaliers.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Il vit venir grande cavalcade de cavaliers.

CAT. Cavalcada. EST. Cabalgada (cabalgata, de los Reyes Magos). PORT. Cavalgada. IT. Cavalcata. (chap. Cabalgada, caball menos una l; eixida rápida a caball pera robá, cremá, etc. Tamé ere un dret.)

9. Cavalcadura, s. f., chevauchage, monture.

A sa bella cavalgadura.

(chap. A la seua : sa bella cabalgadura, montura.)

V. et Vert., fol. 9.

A son beau chevauchage.

Volian manjar e beure belamens et aver belhs vestiments e

belhas cavalcaduras. Philomena.

Voulaient manger et boire bellement et avoir beaux vêtements et belles montures.

ANC. CAT. Cavalgadura. ESP. (chap.) Cabalgadura. PORT. Cavalgadura. IT. Cavalcatura.

10. Cavalaria, Cavalayria, s. f., chevalerie, état de chevalier, faits, sentiments chevaleresques.

E non poc mantener cavallaria, e fes se joglars.

(chap. Y no va pugué mantindre la caballería, y se va fé juglar.)

V. de Guillaume Adhemar.

Et il ne put maintenir l'état de chevalier, et se fit jongleur.

Que si o fa, el deu perdre la cavalaria.

L'Arbre de Batalhas, fol. 93.

Que s'il fait cela, il doit perdre la chevalerie.

Com lo rics hom fai del bon escudier,

Que, per aisso qu'el lo serv voluntier,

Li aloigna mais sa cavallaria.

Albertet: Atrestal.

Comme fait du bon écuyer l'homme puissant, lequel, pour cela qu'il le sert volontiers, lui éloigne davantage son état de chevalier.

- Troupe, cortége, corps de chevaliers.

K. e tota la cavalayria s'en van issir, am gran gaug, del palaitz.

Philomena. 

(chap. Carlos y tota la (seua) caballería s'en van ixí, en gran goch, del palau.)

Charles et toute la chevalerie s'en vont sortir, avec grande joie, du palais.

ANC. FR. Quelque chevalerie emprendre,

Soit d'armes, soit de lectréure.

Roman de la Rose, v. 12667.

CAT. Caballeria (N. E. con b de burro catalanista, ase català). 

ESP. (chap.) Caballería. PORT. IT. Cavalleria.

11. Cavaleiral, adj., de chevalier, qui appartient au chevalier.

Exceptat lo fius francat e cavaleiral. 

(chap. Exeptats lo feudo franquejat y lo de caballé.)

Tit. de 1313, Cout. de Saussignac.

Excepté le fief affranchi et de chevalier.

12. Cavalcar, Cavalguar, v., chevaucher, être à cheval.

L'autr'ier cavalguava

Sus mon palafre.

G. Figueiras: L'autr'ier.

(chap. L'atre día cabalgaba damún del meu palafrén.) 

L'autre jour je chevauchais sur mon palefroi.

Fe armar sas gens... e cavalguet a Narbona. Philomena.

Fit armer ses gens... et chevaucha à Narbonne.

Venc cavalcant I cavall ric. V. de S. Honorat.

Il vint chevauchant un cheval puissant.

E cavalier senes amor

Deurian aze cavalguar.

P. Vidal: Mai o.

(chap. Y caballés sense amor deuríen cabalgá un ase, burro, ruc, com Artur Quintana Font, un gran ase català.)

Et chevaliers sans amour devraient chevaucher un âne.

Cavalca sas jornadas tro que fon en Ongria. V. de S. Honorat.

Il chevauche ses journées jusqu'à ce qu'il fut en Hongrie.

Qui dereir' autrui

Cavalgua, non baiza qui vol.

(chap. Qui cabalgue detrás de un atre, no bese a qui vol.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Qui chevauche derrière autrui, ne baise pas qui il veut.

Fig. Desiriers carnals que cavalgon encontra l'arma.

(chap. Dessichos carnals que cabalguen contra l'alma. Me pregunto si Desideri o Desiderio Lombarte de Penarroija de Tastavins entendríe esta frasse de dal, escrita en plana lengua romana, ocsitá, provensal.) 

V. et Vert., fol. 103.

Désirs charnels qui chevauchent contre l'âme.

Substantiv.

Si pensa que luecs es d'els enfantz sejornar,

Car per lo cavalcar podian esser lassat.

V. de S. Honorat.

Ainsi il pense qu'il y a lieu de reposer les enfants, car à cause du chevaucher ils pouvaient être fatigués.

ANC. FR. Sun dos offri à chevalchier.

Roman de Rou, v. 7355.

Ains chevauche pauvre et humain

Le dos d'un asne qui le porte.

La Boderie, Hymn. eccl., p. 24.

CAT. Cavalgar (N. E. ahora con v, esto es de risa). ESP. Cabalgar. PORT. Cavalgar. IT. Cavalgare. (chap. cabalgá: cabalgo, cabalgues, cabalgue, cabalguem o cabalgam, cabalguéu o cabalgáu, cabalguen; montá: monto, montes, monte, montem o montam, montéu o montáu, monten.)

13. Chavaliar, v., chevaucher, combattre comme chevalier.

Part. prés. Nuils hom chavalians a Deu non si deu empleiar als afar del segle. Trad. de Bède, fol. 61.

Nul homme combattant en chevalier pour Dieu ne se doit employer aux affaires du siècle.

14. Encavalcar, v., chevaucher, enchevaucher, pourvoir de chevaux.

Et an aissi encavalcat

Parlant, tro metz dia passat.

Roman de Jaufre, fol. 79.

(chap. literal: Y han aixina cabalgat, parlán, hasta michdía passat.)

Et parlant, ils ont ainsi chevauché, jusqu'à midi passé.

Car totz los vest e 'ls encavalga.

Roman de Flamenca, fol. 30.

Car il les habille tous et les pourvoit de chevaux.

Part. pas. Encavalgatz

Serez assaz.

Raimond de Miraval: Forniers.

Vous serez assez enchevauché.

Car sui ben encavalgatz

Et ai bellas garnisos.

B. Calvo: En luec.

Car je suis bien pourvu de chevaux et j'ai beaux harnais.

ANC. CAT. Encavalcar. ESP. Encabalgar. PORT. Encavalgar. IT. Incavalcare.

15. Escavalchar, v., chevaucher.

E bien miech an escavalcheron

Que aventura non troberon.

(chap. Y be mich añ van cabalgá que aventura no van trobá.)

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Et ils chevauchèrent bien une demi-année qu'ils ne trouvèrent aventure.

16. Descavalcar, v., descendre de cheval.

E venc s'en a San-Leidier e i descavalguet.

(chap. Y s'en va vindre, va arribá a San Leidier y hi va descabalgá.)

V. de Guillaume de S.-Didier.

Et s'en vint à Saint-Leidier et y descendit de cheval.

De sot lo pin descavalqueron,

E aqui lor conselh tengeron.

(chap. Daball del pi van descabalgá, y aquí lo seu consell van tindre. Suposo que algún d'ells va pixá per allí, perque ya deuríe ñabé pixapins allacuanta.)

La policía local de Beceite multa al primer meón de espacios públicos.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Ils descendirent de cheval sous le pin, et là ils tinrent leur conseil.

CAT. Descabalcar (N. E. ahora con b, de Bildu, los amiguitos terroristas nazionalistas de los catalanistas). ESP. Descabalgar. PORT. Descavalgar. 

IT. Discavalcare. (chap. descabalgá: descabalgo, descabalgues, descabalgue, descabalguen o descabalgam, descabalguéu o descabalgáu, descabalguen; desmontá, se conjugue com montá; baixá del caball.)


Cavilla, s. f., lat. claviculus, cheville.

La cavilla de la sobeira peira del moly. Liv. de Sydrac, fol. 72.

La cheville de la maîtresse pierre du moulin.

Una massa de fust ab quatre cavilhas.

Tit. de 1283. DOAT, t. CLXXIV, fol. 286.

Une masse de bois avec quatre chevilles.

Entro la cavilha del pe.

Eluc. de las propr., fol. 96.

Jusqu'à la cheville du pied.

Un pertus del gran d'una cavilha.

Liv. de Sydrac, fol. 139.

Un trou du grand d'une cheville.

2. Cavilhatio, s. f., lat. cavillatio, cavillation, subterfuge.

Et atrobon cavilhatios e baratz e deslialezas per tolre ad altre lo sieu.

V. et Vert., fol. 15.

Et trouvent cavillations et tromperies et déloyautés pour ôter à autre le sien.

Exceptions, cavillations et cautelas.

Tit. de 1402 de Bordeaux. Bibl. Monteil.

Exceptions, cavillations et ruses.

CAT. Cavillació. ESP. Cavilación. (chap. cavilassió, de cavilá per a mal.)

3. Cavilladura, s. f., chevillure.

Car plus fortz es tals liadura

Non es sella cavilladura,

Que de tals n'i a solon far

D'autra pena.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car telle ligature est plus forte que n'est cette chevillure, laquelle, tels y en a, qui soulent faire d'autre plume.

4. Cavillar, v., cheviller.

Car s'ill cavilla neis de se

E no guarda 'ls canos de fendre.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car si elle cheville même aussitôt et ne préserve les canons de fendre.

PORT. Cavilhar.

5. Cavilhos, adj., lat. cavillosus, chicaneur, cavillateur, tracassier.

Guiraut, etz trop cavilhos.

T. D'un Seigneur et de Giraud: De so don.

Giraud, vous êtes trop chicaneur.

ANC. FR. Moult estoit bele fame la roine Frédégonde, en conseill sage et cavilleuse.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 238.

CAT. Cavillos. ESP. Caviloso. PORT. IT. Cavilloso. (chap. Cavilós)

Cazeitat, s. f, caséité, partie du lait qui produit le fromage.

Layt de vaca rete tota sa unctuositat, sobrant sa cazeitat, et quar unctuozitat may noyrish que cazeitat.

Eluc. de las propr., fol. 273.

Lait de vache retient toute son onctuosité, restant la caséité, et parce que l' onctuosité nourrit plus que la caséité.


Cazerna, s. f., débauchée.

Et jazer ab vielha cazerna,

Cant ne sent flayror de taverna.

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueya.

Et coucher avec vieille débauchée, quand elle en sent l'odeur de la taverne.


Cazubla, s. f., chasuble. (ESP. Casulla. Chap. Cassulla.)

No 'l sebelis ses dalmatica o ses cazubla.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 29.

Ne l'ensevelit sans dalmatique ou sans chasuble.