Mostrando las entradas para la consulta se va sabé ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta se va sabé ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 1 de mayo de 2026

Saber, Saper

Saber, Saper, v., lat. sapere, savoir, connaître.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Vos enfugi Joseps
En Egypte, so sabem.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Joseph vous réfugia en Égypte, cela nous savons.
Volgra 'n saubesson lo ver.
(chap. Voldría que ne sapigueren lo ver - la verdat.)

Vida de Pedro Saputo, chapurriau; Saber, Saper, v., lat. sapere, savoir, connaître.

B. de Ventadour: Tuit sels.
Je voudrais qu'ils en sussent le vrai.
Am la meillor dona qu' ieu sai.
(chap. Amo a la milló dona que yo sé : conec o coneixco.)
Pons de la Garde: Ben es dreitz.
J'aime la meilleure dame que je connais.
- Être docte, être savant.
Ailas! quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en sai!
B. de Ventadour: Quan vei.
Hélas! combien je croyais savoir d'amour, et combien peu j'en sais.
Pero negus sap a sos ops re.
Pons de Capdueil: Aissi cum selh.
Pour cela nul (ne) sait pour son utilité rien.
- Sentir, apprécier.
Om no troba ni sap devezio,
Mas sol lo nom, entre vers et chanso.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
On ne trouve ni sait différence, excepté seulement le nom, entre vers et chanson.
- Apprendre, être informé, être instruit.
Ans qu' om saubes de me que res en fos.
Arnaud de Marueil: Aissi cum sel.
Avant qu'on sût de moi que rien en fut.
Be sapchatz que mos cors vos ve.
B. de Ventadour: Quan par la. 
Sachez bien que mon coeur vous voit.
Sai que mal lor es.
R. Gaucelm de Beziers: A penas vau.
Je sais que mauvais il leur est.
- Avoir le pouvoir, le moyen, la force, l'adresse, l'habileté de.
Aqui meteys vos sapchatz
Ab los savis gen captener.
P. Rogiers: Senher Raymbautz.
Que là même vous vous sachiez avec les sages gentiment gouverner.
Hom no 'l pot lauzar tan gen
Com la saup formar natura.
B. de Ventadour: Conortz.
On ne la peut louer aussi gentiment comme la sût former nature.
Frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon. 
Le Comte de Foix: Mas qui a.
Français savent grands coups donner et viser avec leur lance.
- Avoir dans la mémoire.
Loc. Omes, entre las gens,
Que s sabon be, quan ren perdon, marrir,
E del gadaing no s sabon esbaudir.
Cadenet: Meraveill me.
Hommes, entre les gens, qui se savent bien, quand ils perdent quelque chose, attrister, et du profit ne se savent réjouir.
Ilh no saubro que dire ni que respondre. Liv. de Sydrac, fol. 2.
(chap. Ells no sabíen (van sabé) qué di ni qué respondre.)
Ils ne surent que dire ni que répondre.
Ieu 'lh fatz saber
Qu' En Berenguier li a 'l castelh estort.
Bertrand de Born: Un sirventes farai.
Je lui fais savoir que le seigneur Bérenger lui a enlevé le château.
Mos precs li sap bo.
P. Vidal: De chantar.
Ma prière lui sait bon (est agréable).
Del arcivesque mi sap bon
Qu' un sirventes fassa.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Touchant l'archevêque il me sait bon qu'un sirvente je fasse.
Ieu tem que, si 'l deman s' amor,
Que m responda so que mal me sabra.
Pistoleta: Bona dona.
Je crains que, si je lui demande son amour, qu'elle me réponde ce qui mal me saura (me sera désagréable).
Nostre Senher lur en deu grat saber.
Bernard de Rovenac: D'un sirventes.
Notre Seigneur leur en doit savoir gré.
Pro us respon a no sai que s' es.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Assez je vous réponds à je ne sais quoi c'est.
Part. prés.
Qui non es scient aquo que li avem dit. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Qui n'est pas sachant ce que nous lui avons dit.
Els us son trop savis e sabens,
Los autres sabens e no savis,
Los autres ni savis ni sabens.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Les uns sont fort sages et savants, les autres savants et non sages, les autres ni sages ni savants.
Subst. Pus lach estai a saben
Car falh, que a pauc sabedor.
B. Carbonel: Aissi com am.
C'est plus laid à savant parce qu'il faut, qu'à peu instruit.
Part. pas.
Bona domna, vostre ric pretz saubutz
E las faissos e ilh plazen aculhir.
P. Raimond de Toulouse: Tos temps.
Bonne dame, votre riche mérite connu et les manières et l'agréable accueil.
L' us es drutz
E l' autre en entendre saputz.
T. de Ralmenz Bistors et d'Albertet: Albertet.
L'un est galant et l'autre en courtoisie instruit.
Tant val sa lauzor sapuda.
P. Bremon Ricas Novas: Tut van.
Tant vaut sa louange connue.
Loc. Si aquest dols es longs, faras saubutz
A totz tos enemics es jois cregutz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
Si cette douleur est longue, tu feras su (apprendras) (qu') à tous tes ennemis joie est accrue.
Adv. comp. Malvestat vey espandir
Vas totas partz a saubut.
P. Cardinal: De sirventes.
Méchanceté je vois développer vers toutes parts ouvertement.
Voyez Bon, Cor, Grat.
CAT. ESP. PORT. Saber. IT. Savere, sapere. (chap. Sabé, sabre : sé, saps o sas, sap, sabem, sabéu, saben; sabut com Pedro Saputo, sabuts, sabuda, sabudes; yo sabré; yo sabría, tú sabríes, ell sabríe, natros sabríem, vatros sabríeu, ells sabríen; si yo sapiguera o sabiguera, si tú sapigueres o sabigueres, si ell sapiguere o sabiguere, si natros sapiguerem o sabiguerem, si vatros sapiguéreu o sabiguéreu, si ells sapigueren o sabigueren.)

2. Sobresaber, v., sur-savoir, savoir beaucoup.
Part. prés. adj. Als prims sobresabens.
Rambaud d'Orange, Era m' es.
Aux subtils sur-savants.

3. Saubudament, Saupudamen, adv., sciemment.
Retenen l' autrui saupudamen. La Confessio.
Retenant (le bien) d'autrui sciemment.
No saubudament.
Tit. de 1244. DOAT, t. CXV, fol. 95.
Non sciemment.
IT. Saputamente. (Chap. Sabudamen o sabúdamen, en sabiduría o siensia, fé algo consiénmen, sabénu, sabén qué fas.)

4. Saubuda, Sapuda, s. f., connaissance.
Loc. Que aquest corses sian sebelitz ses saubuda de K.
Que ces corps soient ensevelis sans connaissance (à l'insu) de Charles.
Ses saubuda d' aquells que ho an en garda. V. et Vert., fol. 16.
Sans connaissance de ceux qui cela ont en garde.
Adv. comp. A celat et a saubuda. 
Marcabrus: Al son.
En secret et en connaissance (publiquement). 
N' era pregatz a saubuda
Dieus que l' a honor creguda.
G. Riquier: Ancmais.
En était prié en connaissance (publiquement) Dieu qui lui a accru honneur.
Iseus, la domna a Tristan...
No 'ls ac tan bels a saubuda.
Bertrand de Born: Domna puois.
Iseul, la dame à Tristan... ne les eut si beaux en connaissance (positivement).
La socors a no saubuda, e venc si celadamen c' anc non saubron novellas.
V. de Bertrand de Born le fils.
La secourut à non connaissance (en cachette), et vint si secrètement qu'oncques n'en surent nouvelles.
Fetz lo cor raustir et aportar a la taula a sa molher, e fetz lui mangiar ante sapuda. 
V. de Guillaume de Cabestaing.
Fit rôtir le coeur et apporter à la table à sa femme, et (le) lui fit manger avant connaissance (à son insu).
IT. Saputa. (ESP. A sabida, sabidas. Chap. Sabuda, sabudes : coneiximén.)

5. Saber, s. m., savoir, science, esprit, raison.
No cuid qu' e Roma om de so saber fos. Poëme sur Boëce.
Je ne crois pas qu'à Rome homme de son savoir fût.
Quan la vey, mi torba 'l saber.
G. Faidit: Ben a Amors.
Quand je la vois, elle me trouble l'esprit.
Lo frug del albre de saber.
P. Cardinal: Dels quatre.
Le fruit de l'arbre de science.
(chap. La presén siensia del gay sabé : poesía provensal.)

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero; La presens sciença del gay saber.

Leys d'amors. Laloubère, p. 9.
La présente science du gai savoir.
Loc. Per amor de Dieu mi fezes
Ma dona qualque bon saber.
B. de Ventadour: Bel m' es.
Pour amour de Dieu que me donnât ma dame quelque bonne raison.
De belh saber agra belha sabensa.
G. Riquier: Fortz guerra.
De beau savoir il aurait belle science.
M' enanso miey mal saber, 
Que negus temps mays no 'l veyrai.
J. Esteve: Planhen ploran.
M'avancent mes mauvais savoirs, vu que (en) nul temps davantage je ne le verrai.
ANC. FR. Saver voudra et demander.
Amis, feit-ele, car i alons
Saver si ja i truverons.
Geoffroi Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 297 et 312.
CAT. ESP. PORT. Saber. IT. Sapere. (chap. Lo sabé no ocupe puesto.)

6. Nonsaber, Nosaber, s. m., non-savoir, ignorance.
No saber nos marris e ns cofon.
(chap. Lo no sabé mos afligix y mos confón o confundix.)
Bertrand de Paris de Rouergue: Guordo.
Ignorance nous afflige et nous confond.
(chap. No sabé : ignoransia.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

7. Saberut, adj., savant.
Entr' els plus saberutz.
P. Cardinal: Quals aventura.
Entre les plus savants.
CAT. Saberud. (chap. Pedro Saputo lo sabut, sabuts, sabuda, sabudes.)

8. Sabedor, s. m., instruit, érudit.
Pus lach estai a saben
Car falh, que a pauc sabedor.
B. Carbonel: Aissi com am.
C'est plus laid à savant parce qu'il faut, qu'à peu instruit.
CAT. Sabedor. ESP. Sabedor, sabidor. PORT. Sabedor. (chap. Sabedó, sabio, sabut, erudito; sabedós, sabios, sabuts, eruditos; sabedora, sabia, sabuda, erudita; sabedores, sabies, sabudes, erudites.)

9. Saben, s. m., savoir, science, instruction, connaissance.
Ieu nou voill platz tan honrat
Far, domna, ses vostre saben.
Roman de Jaufre, fol. 96.
Je ne veux plaid si distingué faire, dame, sans votre connaissance.
Ses saben 
Vos fara pros domn' amor
Complida.
T. de Blacas et de Rambaud: En Raimbautz.
Sans savoir vous fera généreuse dame amour accompli.
(chap. Sabén es gerundio; sabénu, no u haguera fet.)

10. Sabensa, s. f., science, savoir, instruction, connaissance.
Son sen e sa sabensa.
B. de Ventadour. En aquest.
Son sens et son instruction.
Ab marrimen et ab mala sabensa.
Paulet de Marseille: Ab marrimen.
Avec chagrin et avec mauvaise science (déplaisir).
Loc. De belh saber agra bella sabensa.
G. Riquier: Fortz guerra.
De beau savoir il aurait belle science.

11. Nonsabensa, Nosabensa, s. f., non-science, ignorance.
Fan clamor alques per nonsabensa.
Aimeri de Peguilain: Ancmais.
Font clameur quelques-uns par non-science.
Qui faill per tal nosabensa
Ges non es quitis de faillensa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui faut par telle ignorance point n'est quitte de faute.

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

12. Sapiensa, s. f., lat. sapientia, sapience, science, sagesse.
De sapiensa anava eu ditan. Poëme sur Boèce.
(chap. De sapiensa anaba yo dictán.)
De sagesse j'allais dictant.
Ieu vuelh als sapiens
Mostrar ma sapiensa.
E. Fonsalada: En cor.
Je veux aux sages montrer ma sagesse.
CAT. ESP. PORT. Sapiencia. IT. Sapienza, sapienzia. (chap. Sapiensa, sapienses; sabiduría, sabiduríes; coneiximén, coneiximens; siensia, siensies.)

13. Sapient, Sapien, adj., lat. sapientem, sage, savant.
Ensenhar puesc tot lo pus sapien.
(chap. Enseñá puc a tots los mes sabios.)
Hugues de l'Escure: De motz.
Enseigner je puis tout le plus savant.
Substantiv. Ieu vuelh als sapiens
Mostrar ma sapiensa.
E. Fonsalada: En cor.
Je veux aux sages montrer ma sagesse.
ANC. FR. M. de Bouillon qui fait tant le sapient.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 264.
ESP. PORT. IT. Sapiente.

Pedro Saputo, Almudévar; Sapient, Sapien, adj., lat. sapientem, sage, savant.

14. Sciensa, Sciença, s. f., lat. sciencia, science, savoir.
De fin' amors comenson mas chansos
Plus que no fan de nulh' autra sciensa.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
De pur amour commencent mes chansons plus qu'elles ne font de nulle autre science.
Aisel que trop vol tenir
A molt petit de sciensa.
B. de Ventadour: En aquest.
Celui qui trop veut tenir a moult peu de science.
Ayssi es la fons d' esta gaya sciensa de trobar. Leys d'amors, fol. 1.
(chap. Aquí - astí, assí, açí - está la fon d'esta gaya siensia de trobá.)
Ici est la fontaine de cette gaie science de trouver.
Doctor en la gaya sciença. Leys d'amors, Laloubère, p. 37.
Docteur dans la gaie science.
ANC. CAT. Sciencia. CAT. MOD. ESP. Ciencia. PORT. Sciencia. IT. Scienza, scienzia. (chap. Siensia, siensies.)

Braulio Foz, Fórnoles, Matarraña, Teruel; Máximes y sentensies de Pedro Saputo.

15. Scientment, adv., sciemment.
Renuncians sobre aisso scientment et expressament de son bon grat.
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Renonçant sur cela sciemment et expressément de son bon gré.
CAT. Sciantment, cientment. ANC. ESP. Cientemente. PORT. IT. Scientemente. 
(chap. Consiénmen, sabúdamen.)

16. Scientalmen, Cientalment, adv., sciemment.
Renonciam scientalmen ad aquels dreigs.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
Nous renonçons sciemment à ces droits.
Doni vos... e cientalment en dos.
Tit. de 1275. Arch. du Roy., J. 323.
Je vous donne... et sciemment en don.
17. Sage, adj., sage.
Ges ieu no ten per sage
Sel c' o persec.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.
Point je ne tiens pour sage celui qui cela poursuit.
Ieu no crei qu' una si sage
Trobess hom en totz lo munh.
Un Troubadour Anonyme: Hai dolcha.
Je ne crois pas qu'une si sage on trouvât dans tout le monde.
IT. Sagio.

18. Savi, Sabi, adj., sage, prudent, savant.
Home que savis par
E parla folamen.
G. Riquier: Qui conois.
Homme qui sage paraît et parle follement.
Aquest metges savis de qu' ieu vos dic.
Aimeri de Peguilain: En aquel temps.
Ce médecin savant de qui je vous dis.
Loc. Cel que s' irais ni guerreia ab Amor
Ges que savis non fai al mieu semblan.
Aimeri de Peguilain: Cel que.
Celui qui s'irrite et guerroie avec Amour point ne fait (n'est rien moins) que prudent, à mon avis.
Subst. Sabis fai sa fazenda ab cosseil. Trad. de Bède, fol. 76.
Le sage fait son action avec réflexion.
Li plus ardit e 'l savi e 'l valent e 'l forsor.
Guillaume de Tudela.
Les plus hardis et les sages et les vaillants et les plus forts.
ANC. FR. E li savie astrenomien.
B. de Sainte-Maure, Chron. des ducs de Normandie, fol. 58.
ANC. CAT. Savi. CAT. MOD. Sabi. ESP. PORT. Sabio. IT. Savio. 
(chap. Sabio, sabios, sabia, sabies.)

Biblioteca valenciana, tomo 2, Gregorio Mayans Siscar

19. Sobresavis, adj., sur-sage, très sage, très prudent.
Lo cal fon cavalier sobresavis.
Declaramens de moutas demandas.
Lequel fut cavalier très sage.

20. Savieza, Saviza, s. f., sagesse, prudence.
Savieza es dicha de sabor, car persona, a cuy Dieus dona aquest do de savieza, gosta e sabora e sent la sabor de Dieu.
V. et Vert., fol. 41.
Sagesse est dite de saveur, parce que la personne, à qui Dieu donne ce don de sagesse, goûte et savoure et sent la saveur de Dieu.
Savieza de sen.
Nat de Mons: Sitot non.
Sagesse d'esprit.
De savis, saviza. Leys d'amors, fol. 49.
De sage, sagesse.
ANC. CAT. Saviesa. CAT. MOD. Sabiesa. ANC. ESP. Sabieza. IT. Saviezza.
(chap. Sabiesa, sabieses. En valensiá, saviea)

En valensiá, saviea

21. Saviamens, Savimen, adv., sagement, prudemment, adroitement.
Per so, domna, no us am saviamens,
Qu' a vos sui fis et a mos ops trayre.
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
Pour cela, dame, je ne vous aime pas sagement, vu qu'à vous je suis fidèle et à mes besoins traître.
Qui fa far e usa savimen de falsa carta o de falsas probansas.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 129.
Qui fait faire et use adroitement de fausse charte ou de fausses preuves.
CAT. Sabiament. ESP. PORT. Sabiamente. IT. Saviamente.
(chap. Sabiamen o sábiamen.)

22. Assaber, v., assavoir.
Fatz assaber que Karles nos desguida.
Austor Segret: No sai.
Je fais assavoir que Charles nous égare.
IT. Assapère.

23. Asabentar, v., instruire, informer.
Eu vos vulh d' aitant asabentar
Que la batalha er abans del avesprar.
Guillaume de Tudela.
Je vous veux d'autant informer que la bataille sera avant du venir au soir (la nuit).
ANC. CAT. Assabensar. (Assabentar) (chap. Assabentá, fé sabé, informá.)

24. Conciencia, Cossiencia, Coscientia, s. f., coscientia, conscience.
Honrabla savieza dont nays en conciencia veray gaug e veraya gloria.
V. et Vert., fol. 32.
Honorable sagesse d'où naît dans la conscience vrai bonheur et vraie gloire.
Li bon ome an molt alegre visatge, car ilh an bona cossiencia.
Liv. de Sydrac, fol. 24.
Les hommes bons ont moult allègre visage, car ils ont bonne conscience.
CAT. ESP. Conciencia. PORT. Consciencia. IT. Conscienzia, coscienzia, coscienza, coscienza. (chap. Consiensia, consiensies.)

25. Escien, Essien, Ecien, s. m., escient, sens, esprit, avis, discernement.
A dreg escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.
A juste escient, je sais que je fais folie.
Falhit m' es esciens.
Raimond de Miraval: Dels quatre.
Failli m'est le sens.
Ben em fols et ab pauc d' escien.
P. Cardinal: Un sirventes vuelh.
Bien nous sommes fous et avec peu de discernement.
Loc. Anc no vis bellazor, mon escien.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Oncques je ne vis plus belle, à mon avis.
Om pert vostr' amor e vos,
Qui, son escien, mentis.
Le Moine de Montaudon: L'autr'ier.
On perd votre amour et vous, qui, à son escient, ment.
Adv. Treguas trencar escien, esta lag.
Bernard de Rovenac: Belh m' es.
Trêves rompre sciemment, c'est laid.
Adv. comp. Segre son dan ad escien.
G. Faidit: S' om pogues.
Suivre son dommage à escient (sciemment).
Eras say ben a escien
Que selh es savis qui aten.
G. Rudel: Belhs m' es.
Maintenant je sais bien à escient (sciemment) que celui-là est sage qui attend.
Chantarai a mon escien.
Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.
Je chanterai à mon sens (comme je saurai).
ANC. FR. Bien est cil deceuz a droit
Qui a escient se déçoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 277.
ANC. CAT. Escient.

26. Escientos, adj., conscientieux (consciencieux), de bonne foi.
Cum bos vassals e savis e 'scientos.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.
Comme bon vassal et sage et consciencieux.

27. Ensienmens, Essienmen, adv., sciemment, à bon escient.
Quo 'l trichaire que pert ensienmens.
B. Carbonel: Aissi cum sel.
Comme le tricheur qui perd sciemment.
Aquest mandamen nos essenha que nos gardem de offendre e de menesprezar essienmen nostre payre e nostra mayre. V. et Vert., fol. 2.
Ce commandement nous enseigne que nous nous gardions d'offenser et de mépriser sciemment notre père et notre mère.
ANC. FR. Qui se tue escientement.
Godefroi de Paris, Chron. métr., p. 55.
ANC. ESP. Escientemente.

28. Esientalmen, adv., sciemment.
An lor donada tota aquela mas valensa... esientalmen en dos.
Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 55.
Leur ont donné toute cette plus valeur... sciemment en don.

29. Malsabensa, s. f., mauvais gré.
Tal paor ai qu' ira e malsabensa
N' aiatz, domna, quar vos port entendensa.
Arnaud de Marueil: La grans beutatz.
Telle peur j'ai que colère et mauvais gré vous en ayez, dame, parce que je vous porte affection.

30. Nec, Nesci, adj., lat. nescius, ignorant, nigaud, niais, sot.
Abans que il blanc puoi sion vert...
Quan l' auzell son nec de cantar.
Pierre d'Auvergne: Abans.
Avant que les monts blancs soient verts... quand les oiseaux sont ignorants de chanter.
Ja... no t tenra nec.
Le Moine de Montaudon: Gasc pec.
Jamais... il ne te tiendra (pour) niais.
Etz plus nescis que moutos.
Bertrand de Born: Maitolin.
Vous êtes plus niais que mouton.
Fig. Per nesci parven.
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Par niaise apparence.
- Insensé, fou, aliéné.
Algus so ta nescis que cuio estre qualque vaysshel de terra, per que han temensa que sio tocatz et que rumpo. Eluc. de las propr., fol. 32.
Aucuns sont si insensés qu'ils pensent être quelque vaisseau de terre, par quoi ils ont crainte qu'ils soient touchés et qu'ils rompent.
Subst. Gaucelm, entr' els nescis agratz
Gent cubert blasme vergoignos.
T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.
Gaucelm, entre les nigauds vous auriez gentiment couvert blâme honteux.
So dis Catos, can nescis lo repren.
B. Carbonel: Per espassar.
Cela dit Caton, quand ignorant le reprend.
Adverbial. No il fraissi son mandamen
Nescis ni ab escien.
Giraud de Borneil: M' amiga.
Je ne lui enfreignis son commandement ignorant ni avec escient (sciemment). 
ANC. FR. Lors dient cil qu'ele est trop fière
Ou orguilleuse ou nice ou fole.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 185.
ANC. CAT. Neci. ANC. ESP. Nescio. ESP. MOD. Necio. PORT. Nescio, necio.
IT. Nescio. (chap. Nessio, nessios, nessia, nessies; ignorán, ignorans, ignorán o ignoranta, ignorans o ignorantes; capsot, com Mario Sasot, capsots, com tots los de la Ascuma.)

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix
31. Nescies, s. m., sottise, ignorance, niaiserie, imbécillité.
Morrai per mo nescies,
Quar no 'l vau mostrar e dir
La dolor que m fai sufrir.
P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.
Je mourrai par ma niaiserie, parce que je ne lui vais montrer et dire la douleur qu'elle me fait souffrir.
S' ieu i fatz nescies ni folhor.
Aimeri de Peguilain: A vos Amor.
Si j'y fais sottise et folie.
Loc. Quar es tengutz chantars a nescies
B. Zorgi: Mal aia cel.
Car est tenu le chanter pour sottise.

Mario Sasot Escuer; Nescies, s. m., sottise, ignorance, niaiserie, imbécillité.

32. Nescieza, Necieza, s. f., niaiserie, sottise, ignorance, imbécillité.
De mot gran necieza.
Contricio e penas infernals.
De moult grande sottise.
Venc a tan gran nescieza... que cuiava estre gat.
(chap. Va vindre (arribá) a tan gran nessedat... que se pensabe que ere un gat. Algo paregut li passe al grillat de Manel Riu Fillat.)
Eluc. de las propr., fol. 32.
Vint à si grande imbécillité... qu'il pensait être chat.
CAT. ESP. (necedad) Nesciencia. IT. Nescienza. (chap. Nessedat, nessedats.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

33. Nescietat, s. f., sottise, niaiserie, imbécillité.
Per que m par nescietatz
Qu' ieu chan.
Giraud de Borneil: Si 'l cor.
C'est pourquoi il me paraît sottise que je chante.

Máximo Fabregat y les seues neures; Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.

34. Nesciatge, Nessiatge, s. m., sottise, ignorance, niaiserie, imbécillité.
Ai tot perdut per mon fol nesciatge.
Izarn Rizols: Aylas.
J'ai tout perdu par ma folle sottise.
Jois par nessiatge.
Giraud de Borneil: Los apleitz.
Joie paraît folie.

Albert Moliner, Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

35. Nesciamen, adv., sottement, niaisement, stupidement.
Falh nesciamen
Amors que m fon estranha.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Faut stupidement amour qui me fut farouche.
Pus conoisses, ses doptansa, (o duptansa)
C' ieu falhi nesciamen.
Aimeri de Peguilain: Tan sui.
Puisque vous connaissez, sans doute, que je faux niaisement.
CAT. Neciament. ESP. PORT. Neciamente. (chap. Néssiamen, nessiamen.)

 El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

36. Nesciejar, v., niaiser, commettre des sottises, des folies.
No 'l fes nesciejar jovens,
Ans es ab sens curos et atempratz.
G. Riquier: Tant m' es.
Ne lui fit commettre des folies jeunesse, mais il est avec sens soigneux et tempéré.
(ESP. Necear. Chap. Nessiejá, fé tontades, sompades, fé lo sompo, com sempre fa Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

37. Avantsciencia, s. f., prescience.
Segon l' avantsciencia de Dieu.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.
Selon la prescience de Dieu.
38. Presciencia, s. f., lat. prescientia, prescience, prévision.
Se apela presciencia.
De la presciencia dels refuzatz.
Brev. d'amor, fol. 12.
S'appelle prescience.
De la prévision des refusés.
CAT. Presciencia. ESP. Preciencia. PORT. Presciencia. IT. Prescienza.
(chap. Pressiensia, pressiensies; previsió, previsions; predicsió, predicsions.)

viernes, 30 de enero de 2026

Tome V, Q - Quais, Cais - Carreforc

LEXIQUE ROMAN 
OU
DICTIONNAIRE 
DE LA LANGUE DES TROUBADOURS, 
COMPARÉE
AVEC LES AUTRES LANGUES DE L'EUROPE LATINE. 

TOME V. 
Q.-Z.

DE L'IMPRIMERIE de CRAPELET,
RUE DE VAUGIRARD N° 9.

alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap

LEXIQUE ROMAN 
OU
DICTIONNAIRE 
DE LA LANGUE DES TROUBADOURS, 
COMPARÉE
AVEC LES AUTRES LANGUES DE L'EUROPE LATINE,
PRÉCÉDÉ
DE NOUVELLES RECHERCHES HISTORIQUES ET PHILOLOGIQUES, 
D'UN RÉSUMÉ DE LA GRAMMAIRE ROMANE,
D'UN NOUVEAU CHOIX DES POÉSIES ORIGINALES DES TROUBADOURS,
ET D'EXTRAITS DE POËMES DIVERS;

PAR M. RAYNOUARD,
MEMBRE DE L'INSTITUT ROYAL DE FRANCE (ACADÉMIE FRANÇAISE ET ACADÉMIE DES INSCRIPTIONS ET BELLES-LETTRES),
SECRÉTAIRE PERPÉTUEL HONORAIRE DE L'ACADÉMIE FRANÇAISE, ETC.
 
TOME CINQUIÈME
Q.-Z.

A PARIS, 
CHEZ SILVESTRE, LIBRAIRE, 
RUE DES BONS-ENFANTS, N° 30.
1843.

Q

Q, s. m., dix-septième lettre de l'alphabet, et treizième des consonnes, q.
Devetz saber que q et k han motas vetz so de c.
(chap. Debéu sabé que q y k tenen moltes vegades so de c.)
Leys d'amors, fol. 4.
Vous devez savoir que q et K ont de nombreuses fois son de c.

Quais, Cais, adv., lat. quasi, quasi, presque. 
Quais mi eis en dezam.
B. Zorgi: Atressi com lo.
Presque moi-même j'en hais.
Los hueills a gros e cais escurs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les yeux il a gros et presque obscurs.
ANC. CAT. Quaix, quaaix, quax. CAT. MOD. Quasi, casi. ESP. Casi. PORT. IT. Quasi. (chap. Casi.)

2. Quaysque, Caisque, Caisce, conj. comp., quasi comme, presque comme, 
de même que.
Ab tant de josta lui se leva
Caisc' als autres dones solatz.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 
En même temps elle se lève d'auprès de lui quasi comme (si) aux autres elle donnât soulas.
Quaisqu' om oblit so que non ve soven.
Aimeri de Bellinoy: Aissi quo 'l.
De même qu'homme oublie ce qu'il ne voit pas souvent.

Qual, Qal, Cal, pr. rel., lat. qualis, quel.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Si voletz saber quals es.
P. Vidal: A per pauc de.
Si vous voulez savoir quelle elle est.
Cals es nostra vida? Aitals es coma fums. 
Trad. de Bède, fol. 82.
Quelle est notre vie? Telle elle est comme fumée.
Prov. Cal senhor, tal maynada. V. et Vert., fol. 76.
Quel seigneur, tel domestique.
Loc. Ieu no i sai ni tal ni qual.
B. Zorgi: Jhesu Crist per.
Je n'y sais ni tel ni quel (aucun).
Tota la teladura en que a X flessadas, qual mais qual mens.
Cartulaire de Montpellier, fol. 111.
Toute la toilure en quoi il y a dix couvertures, quel davantage quel moins (soit plus soit moins).
CAT. Qual. ESP. Cual. PORT. Qual. IT. Quale. (chap. lo cual, los cuals, la cual, les cuals; quin, quins, quina, quines.)
Ce pronom se combinait avec l'article, qui le précédait toujours et avec toutes ses inflexions.
De tres lairos
Lo qual pres piez per emblar menudiers. 
T. de Blacas et de P. Pelissier: En Pelissier.
De trois larrons lequel prit pire pour voler menues choses.
Ma dona, Na Alazais, molher d'En Barral de Marcelha, la qual amava mot P. Vidal. V. de P. Vidal.
Ma dame, dame Alazais, femme du seigneur Barral de Marseille, laquelle aimait moult Pierre Vidal.
Li cal combatian per la ley. La nobla Leycson.
Lesquels combattaient pour la loi.
Atrobero gran multitut
De paupra gen que segro tug,
Entre los quals Alexi fo.
V. de S. Alexis.
Trouvèrent grande multitude de pauvre gent qui suivirent tous, entre lesquels Alexis fut. 
Il s'employait parfois adjectivement.
Del cal huou pueys lo sanct capos issi.
Épître de Matfre Ermengaud à sa soeur.
Duquel oeuf puis le saint chapon sortit.
La terra fes redonda, establa fermamens,
La cal enclau la mar movabla e brugens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La terre il fit ronde, stable fermement, laquelle enclôt la mer mobile et grondante.
En los cals sirventes demostrava molt de belas razos.
V. de P. Cardinal.
Dans lesquels sirventes il démontrait moult de belles raisons.
Paraulas, las quals vuelh be qu' entendatz. Philomena. 
Paroles, lesquelles je veux bien que vous entendiez.

2. Qualque, Calque, pron. indéf., quelque.
Que m vengues de vos qualsque bes.
P. Vidal: Nulhs hom no s pot.
Qu'il me vînt de vous quelque bien.
Que d'amor qualsque jauzimens
No m vengues o qualsque presens,
O qualque merce no y trobes.
G. Pierre de Cazals: Ja no cugey.
Que d'amour quelque jouissance ou quelque présent il ne me vînt, ou que quelque merci je n'y trouvasse.
Ves qualque part que ieu tenha.
G. Faidit: Una dolors.
Vers quelque part que je tienne (j'aille).
ANC. CAT. Qualque. ANC. ESP. Cualque, cualquer. IT. Qualche. 
(chap. Consevol : cual se vol, cual se vullgue.)

3. Qualaquom, Qualacom, (página cortada a la derecha) Queacom, Calacon, Calsacom, Quecun, indéf., quelque.
Per merce us prec e per humilitat,
Qu' en vos trobes qualaquom pietat.
Arnaud de Marueil: Si m destreignetz.
Par merci je vous prie et par indulgence, qu'en vous je trouvasse quelque pitié.
Presentiers non sera ja,
Si queacom ben dig no i a.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il ne sera jamais agréable, si quelque bien *dit il n'y a pas. 
Vas qualacom latz,
Giraud de Borneil: Ges aissi.
Vers quelque côté.
- Subst. Quelque chose.
Eu non posc dir quecun que gaz non sia. 
T. du Comte de Provence et d'Arnaud: Amics.
Je ne puis dire quelque chose qui raillerie ne soit. 
Adv. Quant an queacom viscut. 
P. Cardinal: Sirventes.
Quand ils ont quelque peu vécu.
- Chacun.
Que calacon n' escapara. 
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 18.
Que chacun en échappera. 
Si calsacom non es joios.
Roman de Jaufre, fol. 79.
Si chacun n'est pas joyeux.
(N. E. El catalán usa quelcom; Google sólo encuentra registros después de 1900, y el primer resultado que me sale es de la RTVE, jodó con la tele de los rojos, la televisión española.)

4. Queacomet, adv, dim., quelque petit peu.
Ins en las nars queacomet.
Ades torsen queacomet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au-dedans des narines quelque petit peu.
Incessamment tordant quelque petit peu. 

5. Qualitat, s. f., lat. qualitatem, qualité, propriété, nature.
A mortal qualitat 
L' efan qu' en aquel temps es nat.
Brev. d'amor, fol. 33.
A mortelle qualité l'enfant qui en ce temps est né.
Per destrempamen de las qualitatz, las quals son caut, freg, sec et humit.
V. et Vert., fol. 68.
Par déréglement des propriétés, lesquelles sont chaud, froid, sec et humide.
CAT. Qualitat, calitat. ESP. Cualidad. PORT. Qualidade. IT. Qualità, qualitate, qualitade. (chap. cualidat, cualidats.)

6. Qualitatiu, adj., qualificatif.
Qualitativas, coma belamens, sanamens.
(chap. Cualitatives o cualificatives, com bellamen, sanamen, torpemen, sabiamen, milagrosamen, etc, etc.)
Leys d'amors, fol. 100.
Qualificatives, comme bellement, sainement.
IT. Qualitativo. (ESP. cualitativo, cualitativos, cualitativa, cualitativas: perteneciente o relativo a la cualidad, atributivo, adjetivo, propio, específico, peculiar.) (chap. Cualitatiu, cualitatius, cualitativa, cualitatives; calificatiu, calificatius, calificativa, calificatives : atributiu, adjetiu, propri o propi, espessífic, peculiá.)

Quan, Qan, Can, adv., lat. quando, quand, lorsque.
Quan vei l' alaudeta mover
De joi sas alas contra 'l rai.
B. de Ventadour: Quan vei.
Quand je vois l'alouette mouvoir de plaisir ses ailes contre le rayon.
(N. E. alaudeta, laudeta : alouette; alondra; chap. cogullada, cogullades, perque porten cogulla al cap. Es la imache de dal.)




Aten gierdon,
Et aurai l' en, qan aurai servit pron
Vostre gen cors fazonat per rason.
Blacasset: Gerra mi play.
J'attends guerdon, et je l'en aurai, quand j'aurai servi assez votre gentil corps façonné par raison.
Can pes cum soi tornat desamoros.
Folquet de Marseille: Per Deu amor.
Quand je pense comme je suis devenu indifférent.
Adv. comp. Son punit can que can
Mal e fallimen fan.
Nat de Mons: Sitot non es.
Sont punis quand et quand mal et faute ils font.
Car si la fes de re,
Can que can se desfara.
Nat de Mons: Al bon rey.
Car s'il la fit de rien, tôt ou tard elle se défera. 
ANC. ESP. Que jurastes al rey quant vos dixo su rancura.
Poema de Alexandro, cop. 406.
CAT. Quand. ESP. MOD. Cuando. PORT. IT. Quando. 
(chap. Cuan; pregunta: ¿cuán?)

2. Lanquan, conj., lorsque, quand.
Lanquan fuelhon bosc e guarrit. (guarricx)
B. de Ventadour: Lanquan.
Lorsque feuillent bois et chênes.
Lanquan li jorn son lonc en mai.
G. Rudel: Lanquan.
Lorsque les jours sont longs en mai.
ANC. FR. En lan quan furent évesques Joseph e Cayphas.
Trad. de l'Évangile de Nicodème. Bibl. Harléienne.

3. Quandius, conj., tandis que, aussi long-temps que.
Nos, jove omne, quandius que nos estam.
Poëme sur Boèce.
Nous, jeunes hommes, aussi longtemps que nous sommes. Conj. comp. Tandius sera lo pobles ses peril quandius sabra fre de santor sofrir.
Trad. de Bède, fol. 8.
Aussi longtemps le peuple sera sans péril que longtemps il saura le frein de piété souffrir.

Quant, Quan, Cant, Can, adv., lat. quantum, combien, quant, que.
Ailas! Quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en sai!
B. de Ventadour: Quan vei.
Hélas! combien je croyais savoir d'amour, et combien peu j'en sais!
Non esgardes quant plenas mas aport chascus a Deu, mas quant puras.
Trad. de Bède, fol. 7.
Que tu ne regardes pas combien pleines mains apporte chacun à Dieu, mais combien pures.
Loc. Us no sap de que ni quan 
Li er ops qu' om lo cosselhes. 
Giraud de Borneil: Alegrar.
Un (seul) ne sait en quoi mi combien il lui sera nécessaire qu'on le conseillât. 
Adv. comp. A cels que Dieu non creiran, no aprofechera ni tan ni can.
Liv. de Sydrac, fol. 95.
A ceux qui Dieu ne croiront pas, il ne profitera ni tant ni quant (ni peu ni prou). 
Ara vei q' eu no m posc tan ni quan
Partir de lieis, tant es grans sa valors.
Perdigon: Anc no cujei.
Maintenant je vois que je ne me puis tant ni quant (aucunement) séparer d'elle, tant est grand son mérite.
ANC. FR. 
Ke ne se puéent ne tant ne quant aidier.
Roman de Gérard de Vienne, v. 2994.
Gerars tant ne quant ne s'areste.
Roman de la Violette, p. 148. 
En cant ama Dieu plus ardenmen, en tant lo recembla plus propriamen.
V. et Vert., fol. 33.
En combien (plus) il aime Dieu plus ardemment, en tant (plus) il lui ressemble proprement.
Prép. comp.
Res de be no y falh mas quan merces.
P. Raimond de Toulouse: Si cum selui.
Rien de bien n'y manque excepté merci.
Vai nuda, mas quan d'un pauc d' orfres.
G. Faidit: De lieis.
Elle va nue, excepté d'un peu d'orfroi.
Conj. Lo veray filh de Dieu cant a sa divinitat, e filh de la Verge cant a sa humanitat. V. et Vert., fol. 37.
Le vrai fils de Dieu quant à sa divinité, et fils de la Vierge quant à son humanité.
CAT. Quant a aquel nolieiament.
Consolat de la Mar, cop. 213.
IT. Quanto a dir qual' era è cosa dura.
Dante, Inferno, I.
Conj. comp. Quant que m fezes ejauzir
Amors, era m fai plorar.
Rambaud de Vaqueiras: Del rei d' Aragon.
Combien que me fit réjouir Amour, maintenant il me fait pleurer.
Ieu non crei qu' enquer, quan que n' estia,
No m' autrey tot so qu' er mi desautreya.
G. Pierre de Cazals: Ja tant no.
Je ne crois pas qu'encore, quoi qu'il en soit, elle ne m'octroie tout ce que maintenant elle me refuse.
En cant es de nos, nos em totz paures de poder.
A sa divinitat, so es a dire en cant que es Dieus.
V. et Vert., fol. 45 et 4.
Pour ce qui est de nous, nous sommes tous pauvres de puissance.
A sa divinité, c'est-à-dire en tant qu'il est Dieu.
Tan quan la vida m' er durans.
(chap. Tan com la vida me durará.)
B. de Ventadour: Pel dols chant.
Autant que la vie me sera durant.
CAT. Quant, quan. ESP. Cuanto. PORT. IT. Quanto. (chap. Cuan; tan com.)

2. Quant, cant, adj., quant, combien, quel nombre.
Calhs ni cans hi moriro, nuls no us ho poyria comtar. Philomena.
Quels ni combien y moururent, nul ne vous le pourrait conter. 
Ai! quantas vetz plor lo dia!
Augier: Per vos.
Ah! combien de fois je pleure le jour! 
De quantas que sillabas sia. Leys d'amors, fol. 8.
De quel nombre de syllabes que (ce) soit.
Loc. Tot y es quant y cove.
Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai.
Tout y est ce qui y convient.
Tot quant auch ni vei lo cor m' esmaia.
B. Zorgi: Mout.
Tout ce que j'entends et vois m'agite le coeur.
CAT. Quant. ESP. Cuanto. PORT. IT. Quanto. 
(chap. Cuan, cuans, cuanta, cuantes.)

3. Quantitat, Cantitat, s. f., lat. quantitatem, quantité, volume.
Li rendon gran quantitat d' aur.
Saber no si pot nombres ni cantitatz.
(chap. Sabé no se pot - ni lo - número - ni la - cantidat.)
V. de S. Honorat.
Lui rendent grande quantité d'or.
Savoir ne se peut nombre ni quantité.
A la raso de sa cantitat.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
A la (en) raison de son volume.
CAT. Quantitat. ESP. Cuantidad, cantidad. PORT. Quantidade. IT. Quantità, quantitate, quantitade. (chap. Cantidat, cantidats.)

4. Quantitatiu, adj., quantitatif, de quantité.
Quantitativas, coma pauc..., gayre. Leys d'amors, fol. 100.
De quantité, comme peu..., beaucoup. 
CAT. Quantitatiu. ESP. Cuantitativo. PORT. IT. Quantitativo. 
(chap. de cantidat: cuantitatiu, cuantitatius, cuantitativa, cuantitatives, com: poc, mol, massa, massa poc, gens, una mica, a tope, a cormull, etc.)

5. Enquant, Encant, s. m., lat. in quantum, encan.
Del fact dels encans. Charte de Gréalou, p. 76.
Du fait des encans.
Si vendran al enquant. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 255.
Se vendront à l'encan.
CAT. Encant (N. E. Plaça o plassa dels encants, Barchinona, Barcelona).
ANC. ESP. Encante. ESP. MOD. Encanto. IT. Incanto.
(chap. Se vendrán al encán : subasta : ¿en cuán se ven aixó?)

6. Encantaire, Encantador, s. m., encanteur, huissier-priseur.
Al encantaire e al subastaire.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 42.
A l'encanteur et au subhastateur.
Que li cossols... puescan... elegir encantadors. Charte de Gréalou, p. 76.
Que les consuls... puissent... élire encanteurs.
(chap. Encantadó, subastadó, encantadós, subastadós, encantadora, subastadora, encantadores, subastadores. Té diferens significats.)

7. Inquantar, Enquantar, v., encanter, mettre à l'enchère, mettre à prix.
Inquantar... revas, desenas, vintenas, gabellas.
Statuts de Provence. BOMY, p. 1.
Encanter... rêves, dizaines, vingtaines, gabelles.
Part. pas. Lo crompador de las causas encantadas.
(chap. Lo compradó o crompadó de les coses encantades : que están al encán - p. ej. bens de la almoina o almoyna - subastades; comprá, crompá.)
Charte de Gréalou, p. 76.
L'acheteur des choses mises à prix.
CAT. ESP. Encantar. IT. Incantare. (chap. Encantá : encanto, encantes, encante, encantem o encantam, encantéu o encantáu, encanten; encantat, encantats, encantada, encantades; yo encantaré; yo encantaría; si yo encantara; encantás signifique despistás, alelás, quedás com un muermo o plantat com un estaquirot. Encantá : enchisá, hechisá; encantamén, encantamens.)

Quar, Qar, Car, conj., lat. quare, car, parce que, puisque.
Crida e ucha: Morz, a me quar no ves? Poëme sur Boèce.
Crie et invoque: Mort, à moi pourquoi ne viens-tu?
Del joven rei me platz, car non s' esmaia
Per paraulas.
Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.
Du jeune roi il me plaît, parce qu'il ne s'effraie pas pour paroles.
Qar no vuel mos chantar aia sal.
Durand de Carpentras: Un sirventes leugier.
Car je ne veux pas que mon chanter ait sel.
Conj. comp. Fes se joglar per so car ac perdut tot son aver a joc de datz.
(chap. Tomás Bosque se va fé juglar perque habíe perdut tot lo seu habé al joc de dados. Ah no, que va sé Gaucelm Faidit. Ángel Villalba tamé es juglaret.)
V. de G. Faidit.
Il se fit jongleur parce qu'il eut perdu tout son avoir à jeu de dés.

Gaucelm Faidit.


Per so car no son gaire
Amat li fin aman.
B. de Ventadour: Quan la doss' aura.
Pour cela que ne sont guère aimés les fidèles amants.
ANC. CAT. Quar. CAT. MOD. ANC. ESP. Car. ANC. IT. Quare. 
(chap. Ya que, perque, a causa de.)

Quatre, Catre, nom de nombre, lat. quatuor, quatre.
Ce nom de nombre était ordinairement employé adjectivement, comme 
désignant la qualité numérique du nom auquel il se rapportait.
Creet Dieus, quan li plac, los quatres elemens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Dieu créa, quand il lui plut, les quatre éléments.
De catre vetz lo jorn n' a pro.
(chap. En cuatre vegades al día ne té prou.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
De quatre fois le jour il en a assez.
Subst. A ben chantar,
Coven amar
E locs e grazirs e sazos,
Mas s' ieu n' agues dels quatre dos, 
Non cug qu' els autres esperes.
Giraud de Borneil: A ben chantar.
Pour bien chanter, convient aimer et lieu et plaire et saison, mais si j'en avais des quatre deux, je ne pense pas que les autres j'espérasse. 
ANC. FR. On a vu que Pierre de Corbiac avait ajouté un s euphonique dans 
l'exemple cité; les trouvères en firent autant:
Quand vous faictes les meslemens
De tous vos quatres élémens.
Rép. de l'Alchymiste. Attribué à J. de Meung, v. 372.
CAT. Quatre. ESP. Cuatro. PORT. Quatro. IT. Quattro. (chap. cuatre.)

2. Quart, Cart, s. m., lat. quartus, quart, quatrième.
De meg aripin de vinea, lo cart. Titre de 987.
(chap. De mich “aripin” (arpén) de viña, lo cuart, la cuarta part. Ojo com cambie lo ocsitá del añ 987 en lo chapurriau del añ 2026, a 30.1.)
De demi-arpent de vigne, le quart.
Loc. Sostenetz me lo ters e 'l cart
De desyr que m destruy e m' art.
Arnaud de Marueil: Dona sel que.
Soutenez-moi le tiers et le quart de désir qui me détruit et me brûle.
Leys on pretz pueia de ters a quart.
Deudes de Prades: El temps.
Elle où mérite monte de tiers à quart.
ANC. FR. Que teus se melle de Renart
Qui n'en siet le tierc ne le quart.
Roman du Renart, t. IV, p. 115.
- Cousin issu de germain.
S' ai fraire, cosin ni quart.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Si j'ai frère, cousin et quatrième.
- Sorte de monnaie.
V moutons, cinq gros, tres cartz.
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 241.
Cinq moutons, cinq gros, trois quarts.
- Sorte de mesure ou de poids.
Carts de vi..., carts de pa.
(chap. Cuarts de vi..., cuarts de pa; fícam un cuart de kilo - o quilo - de formache, Ramón, li diría a mon tocayo del estang o estanc de Beseit.)
Tit. de 1498. DOAT, t. CXXVII, fol. 270.
Quarts de vin..., quarts de pain.
ANC. FR. Une pinte de vin, autrement nommé quart audit pays.
Lett. de rém., Carpentier, t. III, col. 461.
Adj. Lo quart peccat contra lo S. Esperit.
La quarta guerra que fay homs... es contra sos vezis.
(chap. La cuarta guerra que se fa (fa l'home)... es contra sons vissis.)
V. et Vert., fol. 11.
Le quatrième péché contre le Saint-Esprit.
La quatrième guerre que fait l'homme... c'est contre ses vices.
CAT. Quart. ESP. Cuarto. PORT. IT. Quarto. (chap. Cuart, cuarts, cuarta, cuartes; lo 4° pis, la 4a part, los cuarts del rellonge; Cuart : Cuarte de Huerva; Quin o Quinto : Quinto de Ebro. Los noms venen de la mida de distansia dels romanos.)

3. Quarter, adj. num., quatrième.
Subst. Quan ven a la quartera;
Senher, a vos mi ren.
Un Troubadour Anonyme: Per amor.
Quand je viens à la quatrième; seigneur, je me rends à vous.
ANC. CAT. Quarter. (N. E. No sé si alguien se ha dado cuenta en este Lexique Roman, que muchas palabras en occitano, lengua romana, langue romane, son exactamente las mismas en catalán, ya que este siempre fue un dialecto de esta lengua, la lengua de oc, och, hoc, òc : sí afirmativo. En 1505 aún encuentro algún texto catalán donde escriben hoc, o variantes, y significa sí.)

4. Quartament, adv., quatrièmement.
Quartament requier.
Eluc. de las propr., fol. 15.
Quatrièmement requiert.
ANC. ESP. Cuartamente. (chap. cuartamen, cuártamen, lo acento va a la primera a, y com es esdrújula, se fique tilde; cuatre vegades, es la cuarta vegada que tu dic, cuártamen tu repetixco, saboc, a vore si ten enteres. 
Yo fach aná esta paraula, palabra o palaura alguna vegada, no mol assobín.)

5. Cartal, s. m., lat. quadrantal, quartant, sorte de mesure.
Aion sesteiral, emenal, cartal e miei cartal.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K, 704.
Aient setier, émine, quartaut et demi-quartant. 
ESP. Cuartal.

6. Quartan, Cartan, adj., lat. quartanus, quartaine, qui revient tous les 
quatre jours.
Les Latins disaient quartana, en sous-entendant febris.
Qu' el jagues XIIII ans de la febre cartana. 
Guillaume de la Tour: Un sirventes.
Qu'il jût quatorze ans de la fièvre quartaine.  
De mal d' uelhs dona gariso
E de la febre quartana
E de la cotidiana.
Brev. d'amor, fol. 50.
De mal d'yeux donne guerison et de la fièvre quartaine et de la quotidienne.

7. Quartanari, Cartanari, adj., quartenaire, qui a la fièvre tous les quatre jours.
De cantanaris atressi
De febre.
V. de S. Alexis. (N. E. Hoja cortada en el scan.)
Des quartenaires pareillement de fièvre.
Vianda sana al quartanari.
Eluc. de las propr., fol. 73.
Nourriture saine à qui a la fièvre tous les quatre jours.
CAT. Quartanari. ESP. Cuartanario. PORT. IT. Quartanario.

8. Quaternari, adj., lat. quaternarius, quaternaire, qui vaut quatre.
Subst. Ajustament de unitat a nombre ternari engendra quaternari.
Eluc. de las propr., fol. 279.
Addition d'unité à nombre ternaire engendre quaternaire.
ESP. Cuaternario. PORT. Quaternario. (chap. Cuaternari, cuaternaris, cuaternaria, cuaternaries; cuatrenari, cuatrenaris, cuatrenaria, cuatrenaries.)

9. Cartar, v., lat. quartare, quarter, donner une quatrième façon, en parlant du nombre des labours donnés à la terre.
Cartar las terras o quintar.
Tit. de 1315. DOAT, t. LXXXIX, fol. 180.
Quarter ou quinter les terres.
ESP. Cuartar. (chap. después de llaurá: mantorná.)

10. Quatredian, adj., de quatre jours.
Voyez DIA. (N. E. Palabra que sale en textos referidos a Lázaro, su muerte y resurrección.)

11. Quarta, s. f., quarte, intervalle de quatre tons, terme de musique.
La quarta e la quinta...
S' acordon per descort.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La quarte et la quinte... s'accordent par discordance.
- Sorte de mesure.
Chascuna peazos dona al senhor, l' an (*una) carta de froment.
Charte de Montferrand, de 1248.
Chaque domicile donne au seigneur, par an, une quarte de froment.
CAT. Quarta. ESP. (chap.) Cuarta. PORT. IT. Quarta.

12. Carton, Carto, s. m., quarton, sorte de mesure.
Dos cens cartos de blat.
Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 6.
Deux cents quartons de blé.
Lo carto del froment, a Tholoza, XIII lhioras de tornes. (liuras, lliuras, lliures)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 211.
Le quarton du froment, à Toulouse, treize livres de tournois.
- Quarteron, quatrième partie de la livre.
Aia hom... candelas, cascuna d'un carto. De las Messas.
Qu'on ait... chandelles, chacune d'un quarteron.
CAT. Quarto. ESP. Cuarto. PORT. IT. Quarto.

13. Cartairon, Cartairo, s. m., quarteron, quatrième partie de la livre.
E 'ls cartairos, e 'ls miegs cartairos. Cartulaire de Montpellier, fol. 148.
Et les quarterons, et les demi-quarterons.
ESP. Cuarterón. PORT. Quarterão. IT. Quarterone. (chap. Cuarteró, cuarterons.)

14. Quartayronal, adj., de quarteron.
CCC candelas cays quartayronals
E cremans.
Carya Magalon., fol. 40.
Trois cents chandelles presque de quarteron et brûlantes.

15. Carteira, Cartieira, Cartiera, s. f., quartière, sorte de mesure.
Entro una carteira.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Jusqu'à une quartière.
Cartieira e mieia de civada. Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317.
Quartière et demie d'avoine.
I cartiera de setgle. Cartulaire du Bugue, fol. 21.
Une quartière de seigle.
ANC. FR. La charge, le cestier, la cartière, le civadier. 
Tit. de 1564. Du Cange, t. V, col. 1044.
ESP. Cuartera.

16. Quartayrada, Cartairada, s. f., quarterée, sorte de mesure agraire. 
X sextayradas o quartayradas.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, c. 1.
Dix sesterées ou quarterées. 
III cartairadas de prat. Tit. de 1245. Arch. du Roy., J. 317.
(chap. Tres cuarterades de prat. Mida agraria : cuarterada.)
Trois quarterées de pré.

17. Cartaria, s. f., bas. lat. quartagium, quartelage.
De Laurière, dans son Glossaire du Droit français, l'explique en ces termes: 
C'est un droit injuste en vertu duquel les seigneurs voloient ou usurpoient la quatrième partie des blez ou des vins recueillis par les habitans. 
Demes o cartarias. Brev. d'amor, fol. 125.
Dîmes ou quartelages.

18. Quadrant, Quadran, s. m., lat. quadrantem, quart, quatrième partie, cadran.
Quadrant es espazi de VI horas, que so la quarta partida del dia natural.
Eluc. de las propr., fol. 126.
Le cadran est espace de six heures, qui sont la quatrième partie du jour naturel.
- Horloge solaire.
Per lur art d' astrolomia
Et amostrar la quantitat
Del espazi sobrenomnat,
An astralabi e quadran.
Brev. d'amor, fol. 28.
Pour leur art d'astronomie et montrer l'espace susnommé, ils ont astrolabe et cadran.
CAT. Quadrant. ESP. Cuadrante. PORT. IT. Quadrante. (chap. Cuadrán, cuadrans : la cuarta part del día.)

19. Cadriu, s. m., lat. quadrivium, carrefour.
Del cercle meian fes relays
Per lo cadriu, si com tays.
V. de S. Honorat.
Du cercle moyen il fit abandon pour le carrefour, ainsi comme il convient.
ESP. Cuadrivio. IT. Quadrivio.

20. Quadrigal, adj., lat. quadrigalis, de quadrige.
Cavals quadrigals, so es deputats a tyrar quarreta que requier quatre cavals.
Eluc. de las propr., fol. 246.
Chevaux de quadrige, c'est-à-dire destinés à tirer char qui requiert quatre chevaux. (chap. caball cuadrigal, caballs cuadrigals.)

21. Quadrangle, s. m., quadrangle, qui a quatre angles.
Voyez Angle. (chap. Cuadrat, cuadrats, de cuatre anguls o racons; triángul : de tres anguls.)

22. Quarre, s. m., quadruple.
On pot demandar la pena del doble o de quarre aitans com la causa val.
Trad. du Code de Justinien, fol. 25.
On peut demander la peine du double ou du quadruple autant comme la cause vaut.

23. Quartumprar, v., lat. quadruplicare, quadrupler.
Ara es venguda la ora que ho quartumpraras per sert. Philomena.
(chap. Ara es vinguda (ha vingut) l'hora que u cuadriplicarás per sert.)
Maintenant est venue l'heure que tu le quadrupleras pour sûr.
CAT. Quadruplicar. ESP. Cuadriplicar. PORT. Quadruplicar. IT. Quadruplicare.
(chap. Cuadriplicá, cuatriplicá: cuatriplico, cuatripliques, cuatriplique, cuatripliquem o cuatriplicam, cuatripliquéu o cuatriplicáu, cuatripliquen; cuatriplicat, cuatriplicats, cuatriplicada, cuatriplicades; yo cuatriplicaré; yo cuatriplicaría; si yo cuatriplicara.)

24. Cazern, Qadern, s. m., lat. quaternus, tableau à quatre colonnes.
Comandet qu' om lh' escreyches los VII psalmes penitencials, e fetz los metre per cazerns en la paret.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.
Il ordonna qu'on lui écrivit les sept psaumes pénitentiaux, et il les fit mettre par tableaux à quatre colonnes sur le mur.
- Cahier, livre. 
On fit usage du mot cahier à cause de la division quaternaire des feuilles des manuscrits.
Mas en qual cazern
Trobatz qu' on dey' aucire,
Roma, 'ls chrestias.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Mais dans quel livre trouvez-vous, Rome, qu'on doive tuer les chrétiens.
Un manuscrit donne la variante qadern.
CAT. Quadern. ESP. Cuaderno. PORT. IT. Quaderno. 
(chap. Cuadern, cuaderns; llibreta, llibretes; llibret, llibrets, com los de historia de Beseit, de Luis Latorre Albesa y alguns colaboradós.)

25. Cazernal, s. m., registre.
Pezet lo cazernal XII libras meia. Cartulaire de Montpellier, fol. 59.
Le registre pesa douze livres et demie. 

26. Quazern (+ cazern), adj., lat. quaterni, quaterné, quatre à quatre.
Coblas cazernas (o quazernas). Leys d'amors, fol. 33.
Couplets quaternés.
(N. E. La página 8 derecha está muy cortada, pero tengo el texto, por lo que se puede editar. Pondré * si no puedo leer.)
Subst. Las quazernas s' acordo de quatre en quatre.
Leys d'amors, fol. 33.
Les quaternées s'accordent de quatre en quatre.

27. Quatorze, n. de nombre, quatorze.
Mais val d' amor, si non es angoissos,
Un bell plorar no fan quatorze ris.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Davantage vaut d'amour, s'il n'est pas angoisseux, un beau pleurer que ne font quatorze ris.
May no vuelh dromadari menar ni cavalgar,
Qu' ieu, un jorn, ne volria XIIII trespassar. (XIV : 14)
Roman de Fierabras, v. 3668.
Plus je ne veux dromadaire mener ni chevaucher, vu que, un jour, j'en voudrais dépasser quatorze.
CAT. Catorse (catorze actualment). ESP. Catorce. PORT. Quatorze. IT. Quattordici. (chap. Catorse.)

28. Quatorzen, Catorzen, adj. num., quatorzième.
A quatorzen dia ardra
Cel e terra
Los XV Signes de la fi del mon.
Au quatorzième jour brûlera ciel et terre.
- Subst. Quatorzaine, espace de quatorze jours.
Tota persona... a quatorzena de pagar.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126.
Toute personne... a quatorzaine pour payer.
CAT. Catorsé. ANC. ESP. Cuatorceno, catorceno. PORT. Quatorzeno.
IT. Quattordecimo. (chap. Quinse díes, s'afegix un día a catorse, dos semanes.)

29. Quaranta, n. de nomb., lat. quadraginta, quarante.
Per la colpa d' una fals' amairis
Que fes ves mi enguans e tracios,
Per que ieu fauc los quaranta perdos.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Pour la faute d'une fausse amoureuse qui fit envers moi tromperies et trahisons, par quoi je fais les quarante indulgences.
Quaranta codes si levara
Sobr' al pus aut luoc.
Les XV Signes de la fi del mon.
Quarante coudées s'élèvera au-dessus du plus haut lieu. 
CAT. Quaranta. ESP. Cuaranta (cuarenta). PORT. Quarenta. IT. Quaranta.
(chap. Coranta; 40; una corantena : cuarentena de una enfermedat.)

30. Caranten, adj., quarantième.
El temple, al caranten jorn. Passio de Maria.
Au temple, au quarantième jour.
Subst. Lo diluvis duret sobre la terra XL dias, el caranten dia comtat.
Liv. de Sydrac, fol. 48.
Le déluge dura sur la terre quarante jours, le quarantième jour compté.
CAT. Quaranté. ANC. ESP. Cuaranteno (cuarenteno, cuadragésimo). 
IT. Quarantesimo.

31. Quarantena, Carantena, s. f., quarantaine, nombre de quarante.
VII ans e VII quarantenas de veray perdon. Carya Magalon, p. 11.
Sept ans et sept quarantaines de véritable pardon.
- Carême.
Fait si longua quarantena,
Mas hueymais
Sui al dijous de la cena.
Bertrand de Born: Cazutz sui. (cazut : caigut)
J'ai fait longue quarantaine, mais désormais je suis au jeudi de la cène.
La mala carantena
O lo mal an ayatz.
P. Milon: S' eu anc d' amor.
Que le mauvais carême ou le mal an vous ayez.
ANC. FR.
De jeûner nuit et jour l'entière quarantaine.
La Boderie, Hymn. eccl., p. 173.
CAT. Quarantena. ESP. Cuarentena (Cuaresma). PORT. Quarentena.
IT. Quarantena, quarantana, querantina, quarentana, quarentina.
(chap. Cuarentena, cuarentenes; cuaresma, cuaresmes; corantena, corantenes.)

32. Carental, adj., quadragésimal, de carême.
Eu n' ai fach lo carental perdon.
G. Adhemar: Al chant d' auzel. 
J'en ai fait le pardon de carême.

33. Quadragezima, s. f., lat. quadragesima, quadragésime, premier dimanche de carême.
Quadragezima o quareme. Eluc. de las propr., fol, 128.
Quadragésime ou carême.
PORT. Quadragesima. (ESP. primer domingo de la Cuaresma: cuadragésima.)

34. Caresma, Karesma, Carema, Carama, s. f., carême.
Caresmas et avens.
(chap. Cuaresmes y advens : a + vindre, que vindrá, advén : adviento, advientos.)
Bertrand de Born: S' abrils.
Carêmes et avents.
Co en carema o en jorn de gran festa. V. et Vert., fol. 69.
Comme en carême ou en jour de grande fête.
Loc. Entro una festa, karesma entran.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.
Jusqu'à une fête, carême entrant.
Lendeman de carama 'ntran.
Petit Talamus de Montpellier, p. 152.
Le lendemain de carême entrant.
Es demostramens
Quan leva ni cant baissa la carema prenens.
Pierre de Corbiac: El nom del.
Elle est indication quand monte et quand descend carême prenant.
ANC. FR. A l'entrée de la quaresme. Villehardouin, p. 4.
Parlant du mardi-gras, autrement dict qaresme-prenant ou quaresm' entrant.
H. Estienne, Apol. pour Hérodote, t. II, p. 182.
CAT. Quaresma. ESP. Cuaresma. PORT. Quaresma. IT. Quaresima. 
(chap. Cuaresma; yo ya hay viscut casi coranta vuit Cuaresmes.)

35. Quaresme, Quareme, s. m., carême.
Quadragezima o quareme. 
Del quaresme. 
Eluc. de las propr., fol. 128.
Quadragésime ou carême.
Du carême.

36. Caresmal, Karesmal, Kareimal, adj., de carême.
Establi lo dejunh caresmal. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
Établit le jeûne de carême.
Una galina kareimal. Cartulaire du Bugue, fol. 26.
(chap. Una gallina cuaresmal; y una polla al olla.)
Une poule de carême.
CAT. Quaresmal. ESP. Cuaresmal. PORT. Quaresmal. IT. Quaresimale.
(chap. Cuaresmal, de la Cuaresma; va establí lo dijú cuaresmal.)

37. Quartier, Cartier, s. m., quart, quartier, portion.
Ieu serai vius o serai per quartiers.
(chap. Yo estaré viu o estaré fet a cuarts : descuartisat.)
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Je serai vivant ou je serai par quartiers.
Colompnas e marmes entiers
A fag espessar per cartiers.
V. de S. Honorat.
Colonnes et marbres entiers il a fait briser par quartiers.
Trenquem lo, e rausticam ne un cartier.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.
Coupons-le, et rôtissons-en un quartier.
Fig. Amicx, s' acsetz un cartier (N. E. acsetz : aguetz : haguereu : tinguereu.)
De la dolor que m malmena.
T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Ami, si vous eussiez un quart de la douleur qui me malmène.
- En parlant d'un ennemi qui se rend.
Loc. Ja non er per lui livratz cartiers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
Jamais ne sera par lui accordé quartier.
CAT. Quarter. IT. Quartiere.
- Terme de blason.
Massas et brans et escutz de cartiers.
P. Cardinal: Tendas e traps.
Masses et glaives et écus de quartiers (écartelés).
I escut en IIII cartiers, et en cascun cartier a I (1) leo.
Tarif des monnaies en provençal.
Un écu en quatre quartiers, et en chaque quartier a un lion.
ANC. FR. L'en li aporte un escu de quartier.
Roman de Gérard de Vienne, v. 234.

38. Esquartelar, v., écarteler, briser en quatre, se détacher.
No vol que del mur peira esquartel.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
Il ne veut pas que du mur pierre se détache.
- Terme de blason.
Part. pas. Escut d' aur et d' azur escartelatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 52.
Écu d'or et d'azur écartelé.
ANC. FR. Ke tot le fist fraindre et esquarteler.
Roman de Gérard de Vienne, v. 697.
PORT. Esquartelar, esquartajar. IT. Squartare. (ESP. Descuartizar; chap. Descuartisá : fé a cuarts. En lo cas del muro, escantellá : descantellá.)

39. Caire, Cayre, s. m., carne, quartier de pierre, pierre de taille, pierre 
de l'angle, côté.
Las peyras e 'ls caires foro aparelhatz. Roman de Fierabras, v. 4397.
Les pierres et les carnes furent apprêtées.
Fan portals e bestors
De caus e d' arena ab caire.
Bertrand de Born: S' abrils.
Font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.
Totz trei s' en son poiat de sobre un carne. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59.
Tous trois s'en sont montés dessus une carne.
De possession que non aia que III cayres, per qual forma la destraras?
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 42.
De possession qui n'ait que trois côtés, par quelle manière la mesureras-tu? 
Loc. fig. Ab los fals brais
Dels lauzengiers savais,
Cui Dieu abais,
Se vira amors en cayre. 
G. Faidit: Ara m coven.
Avec les faux cris des médisants fourbes, que Dieu abaisse, se tourne amour de côte.
Cel qu' en petit de sazon
Torna son afaire en caire.
T. d'Albertet et de Pierre: En Peire.
Celui qui en peu de temps tourne son affaire de côté.
N' aia vergogna perduda,
Si que la meins afrontada
N' a laissat cazer un caire. 
Marcabrus: El son desviat.
En ait perdu la pudeur, tellement que la moins effrontée en a laissé tomber un coin.
ANC. FR. Tant est povre et mince de caire. Coquillart, p. 45.
CAT. Cayre. (chap. Pedra angulá o angular, del ángul, del racó; pedra tallada o picada per un picapedré; costat, paret.)

40. Cairon, s. m., carne, quartier de pierre, pierre de taille.
Teule ni peira ni cairon. Roman de Jaufre, fol. 34.
Tuile ni pierre ni quartier.
Desus fo la cumporta de grans cayros talhatz.
Roman de Fierabras, v. 3900.
Dessus fut la comporte de grands quartiers taillés.
CAT. Cairo, cayro.

41. Cairar, Cayrar, v., lat. quadrare, carrer, équarrir, cadrer, disposer avec 
symétrie.
Part. pas.
Sayzic son espieut don lo fer fo cayrat. 
Roman de Fierabras, v. 1049.
Saisit son épieu dont le fer fut équarri. 
Qui ns poira la peira virar...
E viro que fo virada,
Et era grans e cairada.
Brev. d'amor, fol. 174.
Qui pourra nous tourner la pierre... Et virent qu'elle était tournée, et elle était grande et carrée.
Ar son nostres Frances sus en la tor cayrada.
Roman de Fierabras, v. 2745.
Maintenant sont nos Français sus en la tour carrée.
D' espallas ac una brasada...
E 'ls brasses grosses e cairatz,
E bellas mans, detz ben formatz,
E fon delgat per la centura.
Roman de Jaufre, fol. 7.
D'épaules il eut une brassée... et les bras gros et carrés, et belles mains, doigts bien formés, et il fut délié par la ceinture.
Rollan, lo nebot Karle, es e sos pes levatz;
Tota la gen l' agarda, tant es grans e cayratz. 
Roman de Fierabras, v. 2510.
Roland, le neveu de Charles, s'est en ses pieds levé; toute la gent le regarde, tant il est grand et carré.
En aut creis et a rams cairatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
*Croît en *haut et a rameaux disposés avec symétrie.
CAT. Quadrar. ESP. Cuadrar. PORT. Quadrar. IT. Quadrare.
(chap. Cuadrá, cuadrás : yo me cuadro, cuadres, cuadre, cuadrem o cuadram, cuadréu o cuadráu, cuadren; cuadrat, cuadrats, cuadrada, cuadrades : fort, forts, forta, fortes; yo cuadraría; yo cuadraré; si yo cuadrara lo sírcul o rogle.)

42. Caral, adj., carré.
El palais es bastit aitals
De grans peiras grossas carals,
E totz entorn claus e muratz
E menudamentz dentelatz.
Roman de Jaufre, fol. 36.
Le palais est bâti tel de grandes pierres grosses carrées, et tout autour clos et muré et menuement crénelé.

43. Cayradura, s. f., lat. quadratura, quadrature, carrure, carré, régularité, symétrie.
Fez desfar la cayradura
De la bella obra de natura.
La torre de gran bastiment
Am peyras de gran cayradura. 
V. de s. Honorat.
Fit défaire la quadrature de la belle oeuvre de nature.
La tour de grande bâtisse avec pierres de grande carrure.
Tu, destra l' avansa per petitas cayraduras et per petits conhets.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 41.
Toi, mesure le surplus par petits carrés et par petits coins. 
CAT. Quadratura. ESP. Cuadratura. PORT. IT. Quadratura. 
(chap. Cuadratura, cuadratures; famosa es la cuadratura del sírcul o rogle.)

44. Cairia, s. f., carne, fortification, bastion.
Anc no fo per els nulha salhia
Qu' els pogues retener, murs ni cairia. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Oncques ne fut pour eux nulle saillie, mur ni carne qui les pût retenir.

45. Acairar, v., équarrir, ajuster.
Part. pas. Las layssas son reforsadas,
Seguras e ben acairadas.
G. Riquier: Qui a sen.
Les lices sont renforcées, assujetties et bien ajustées.

46. Esquayrar, Escairar, Scayrar, v., équarrir, régler, mettre d'équerre.
Lo libre que ensenha de destrar et d' escayrar terras.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à équarrir les terres.
Tu, esquayraras la possession.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, c. 41.
Toi, tu équarriras la possession.
Que s compassa e s' escaira 
Sa vos. 
Rambaud d'Orange: Car dous.
Vu que sa voix se compasse et se règle.
Scayra lo terme que veyras drech dels agachons.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 7.
Équarris le terme que tu verras droit des témoins.
CAT. Escayrar. ESP. Escuadrar. PORT. Esquadriar. IT. Squadrare. 
(chap. Escuadrá, fé a escuadra : medí; ángul recte.)

47. Escaire, Escayre, Scayre, s. m., équerre.
Sera l' escayre just.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1re, c. 35.
L'équerre sera juste.
Fai que aias un scayre, et scayra lo terme que veyras drech dels agachons. 
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 7.
Fais que tu aies une équerre, et équarris le terme que tu verras droit des témoins.
CAT. Escayre. ANC. ESP. Escuardo (MOD. Escuadra). IT. Squadro.
(chap. Escuadra, escuadres.)

48. Scayrador, s. m., équarrisseur, celui qui met en équerre.
Dieus es destrador et es atermenador et scayrador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I. som.
Dieu est mesureur et il est poseur de termes et équarrisseur.
IT. Squadratore. (chap. Escuadradó, medidó, escuadradós, medidós, escuadradora, medidora, escuadradores, medidores.)

49. Bescayre, s. m., irrégularité, forme biscornue. 
Possession... en bescayre... aia V cayres et 1 counde al dedins.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 45.
Possession... en forme biscornue... qu'elle ait cinq côtés et un coude au dedans.

50. Carreforc, s. m., lat. quadrifurcus, carrefour, place publique.
Dins Montalba, el carreforc, pres lo mercadial. (mercadal
Tit. de 1221. DOAT, t. LXXXVII, fol. 10.
Dans Montauban, au carrefour, près le marché.
Que trasgitadors et encantadors de carreforc cesson. 
Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 285.
Que bateleurs et escamoteurs de place publique cessent.