Mostrando las entradas para la consulta renegá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta renegá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 1 de agosto de 2024

Non, No - Renegament, Renejamen, Reneyamen


Non, No, adv. nég., lat. non, non, ne. 

Non, non, était corrélatif d'oc, oui.

Qu' ametz mais dir oc que non.

Gui de Cavaillon: Senheiras.

Que vous aimassiez davantage dire oui que non.

Resposta de hoc o de no  

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Qui sol dir oc, ar ditz non.

T. d'Albert et de Pierre: En Peire.

Qui a coutume de dire oui, maintenant dit non.

Il s'employait aussi d'une manière simplement négative sans opposition directe.

Non dic e non embrugis 

Cum sui aissi guais e jauzens.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Je ne dis et ne proclame comment je suis aussi gai et joyeux.

No sap chantar qui 'l so non di.

G. Rudel: No sap. 

Ne sait chanter qui le son ne dit. 

Senher non es cauzitz, 

Si merces no l' umelia.

B. Zorgi: L'autr'ier. 

Seigneur n'est distingué, si merci ne l'adoucit. 

ANC. FR. Onques sor mer no s' aidèrent gens mielz que les Vénitiens feirent. Villehardouin, p. 87.

No i s deu assire aut. Liv. de Sydrac, fol. 63. 

Ne s'y doit asseoir haut.

CAT. ESP. (chap.) No. PORT. Não. IT No, non.

L' o de NO s'élidait devant une voyelle.

Es folia et enfansa... 

Qu' a om n' auze son fin cor descobrir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

C'est folie et enfantillage... qu'à personne il n'ose son fidèle coeur découvrir.

Divers mots se joignaient explétivement à non.

Ella s fen sorda, gens a lui non atend. Poëme sur Boèce. 

Elle se feint sourde, point à lui ne fait attention.

Partir no m puesc ges 

De vos. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Séparer je ne me puis point de vous. 

Ors ni leos non etz vos ges. 

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Ours ni lion vous n'êtes point.

Molt feyratz gran franqueza, 

S' al prim que us aic enqueza 

M' amessetz, o non ges.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Moult vous auriez fait grande franchise, si au commencement que je vous eus recherchée vous m'eussiez aimé, ou non point. 

Non puesc mal dir de lieys, quar no i es ges. 

B. de Ventadour: Be m'an perdut. 

Je ne puis mal dire d'elle, car il n'y est pas. 

L' om l' a al ma, miga no l'a al ser. 

Quand o fait, mica no s'en repent.

Poëme sur Boèce. 

L'homme l'a au matin, mie ne l'a au soir. 

Quand il fait cela, mie ne s'en repent. 

Layssar m'en ai ieu? Non mingua.

G. Adhemar: Lanquan. 

M'en délaisserai-je? Non mie.

Pero no m'en desconort mia.

B. de Ventadour: En abril. 

Pourtant je ne m'en décourage mie.

Totz temps, non pas dos jors ni tres. 

Pierre d'Auvergne: Eu non laudarai. 

En tout temps, non pas deux jours ni trois. 

S'ieu ai tengut lonc temps lo vostr' ostal, 

No us pessetz pas leu lo m fassatz gurpir. 

P. Cardinal: De selhs. 

Si j'ai hanté longtemps le votre hôtel, ne vous pensez pas que facilement vous me le fassiez déguerpir.

No 'lh fai ponh de dampnage. Liv. de Sydrac. 

Ne lui fait point de dommage.

Divers mots exprimant des objets minimes se combinaient de même avec l'adverbe négatif NON et y ajoutaient une force explétive. 

Voyez entre autres les mots:

Aguilen, ail, assana, avelina, auriol, bezan, boton, brac, carobla, castanha, clau, figa, gan, gran, junc, mealha, mora, pailla, pluma, pogues, pruna, raba, rata, soritz, uou.

Substantiv. Val mais us cortes nos

Quant hocs no trob' aundanza (aondansa). 

R. Jordan: Era non. 

Vaut plus un courtois non quand un oui ne trouve effet.

No sai nul oc per qu'ieu des vostre non. 

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Je ne sais nul oui pour quoi je donnasse votre non.

NON joint à un substantif lui donnait un sens négatif; en voici quelques exemples:

Ges per tan non a fag non dever, 

Quar a pres so qu' elhs no volon aver. 

Bernard de Rovenac: D' un sirventes. 

Pourtant il n' a point fait non devoir, car il a pris ce qu'ils ne veulent avoir.

Tan los destreing non fes e cobeitatz. 

Sordel: Qui se membra. 

Tant les étreint non foi et convoitise. 

Charitatz aministra lo be que non poder tol. Trad. de Bède, fol. 24. Charité administre le bien que non pouvoir ôte. 

En fan clamor alques per non sabensa.

Aimeri de Peguilain: Ancmais de. 

En font clameur aucuns par non science. 

Lai on no senz pot plus valer.

B. Zorgi: Mout fai. 

Là où non sens peut plus valoir. 

El ris torna en plor..., 

E 'l gran poder en non re.

P. Cardinal: Caritatz es. 

Le ris tourne en pleur..., et le grand pouvoir en non rien.

NON a même modifié des verbes; voyez caler.

Conj. comp. Malvat hom dins sa maizo 

Que no fai ni ditz si mal no. 

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueia. 

Méchant homme dans sa maison qui ne fait ni dit sinon mal.

Non agui m' entensio 

En autra si en vos no.

Hugues de Saint-Cyr: Longamen. 

Je n'eus mon intention en autre sinon en vous. 

Erguelhs non es sinon obra d'aranha. 

P. Vidal: Quor qu'om. 

Orgueil n'est sinon oeuvre d'araignée.

ANC. FR.

Hastainz esteitz en France ki ne fist se mal non. Roman de Rou, v. 755.

Ne désiroit se joustes non. Fables et cont. anc., t. I, p. 347. 

En amours n' a se plaisir non.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 502. 

ANC. ESP. A quien contare mis quexas 

Si a ti no.

El Marqués d' Astorga, Cançon. gener. 

ANC. PORT. Se per vosso mandado non.

Cancioneiro do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 42. 

IT. A niun altro s'ha da attribuire la causa se alle donne no.

Castiglione, Corteg., lib. III. 

Non que despueys m' agues flac, envios. 

T. d' Esquileta et de Jozi: Jozi diatz. 

Non que depuis il m'eût flasque, ennuyeux. 

Mores, qu'ieu o sofrirai, 

Non per so que fort mi peza. 

T. de Bertrand et de Bernard: Bernartz. 

Mourez, que je le souffrirai, non pour ce que fort me pèse.

Loc. Ab semblant et ab oc, e 'n non dir. 

Aimeri de Bellinoy: Aissi col. 

Avec semblant et avec oui, et en dire non. 

Senher marques, ja no diretz de no. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Seigneur marquis, jamais vous ne direz de non. 

Si vos desdizetz un mot de no. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 30. 

Si vous dédisez un mot de non. 

ANC. ESP. Frayre cata derecho è non digas de non.

Martirio de San Lorenzo, st. II. 

IT. Domandiate, se io ogni volta e quante volte a lui piaceva, senza dir mai di no, io di me stessa gli concedeva intera copia, o no. 

Possa dir de no... Rispose del no. 

Boccaccio, Decameron, VI, 7; IX, 2; I, 7. 

Et apres non gaire jorns. Frag. de trad. de la Passion. 

Et après non beaucoup de jours.

Henri II, roi d'Angleterre, reçut de la part de Bertrand de Born, qui se

plaignait de sa politique versatile, le sobriquet de Oc e No, Oui et Non.

Clamava Rassa lo coms de Bretanha; e 'l rei d'Anglaterra, Oc et No; e 'l rei jove, so filh, Marinier. V. de Bertrand de Born.

Il appelait Rassa le comte de Bretagne; et le roi d'Angleterre, Oui et Non; et le roi jeune, son fils, Marinier.

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

2. Negar, Neguar, Nejar, Neyar, v., lat. negare, nier, contester, refuser. 

Lo joves homs li negua tota la veritat. V. de S. Honorat. 

Le jeune homme lui nie toute la vérité. 

Ges mas paraulas non neya, 

Ans vey qu' escota las be.

Peyrols: Nuls hom no. 

Point mes paroles ne conteste, au contraire je vois qu'elle les écoute bien.

No nejar a 'ltrui so que desiras que altre ti fassa. Trad. de Bède, fol. 63. Ne pas refuser à autrui ce que tu désires qu'autre te fasse.

ANC. FR. Ne porquant jà nel quier naier, 

Ma mère n'en seult riens paier.

Roman de la Rose, v. 10853. 

CAT. ESP. PORT. Negar. IT. Negare. 

(chap. Negá: nego, negues, negue, neguem o negam, neguéu o negáu, neguen; negat, negats, negada, negades.)

3. Negatio, s. f., lat. negatio, négation.

Doas negatios, segon lati, fan affirmatio. Leys d'amors, fol. 99. 

(chap. Dos negassions, segons lo latín, fan afirmassió.)

Deux négations, selon le latin, font affirmation. 

CAT. Negació. ESP. Negación. PORT. Negação. IT. Negazione.

(chap. Negassió, negassions.)

4. Negatiu, adj., lat. negativus, négatif.

Negativas, com no, ni, non, ges. Leys d'amors, fol. 99. 

Négatives, comme ne, ni, non, point. 

CAT. Negatiu. ESP. PORT. IT. Negativo. 

(chap. Negatiu, negatius, negativa, negatives.)

5. Abneguar, Abnejar, Abneyar, Amnejar, Amneyar, v., lat. abnegare, nier, renoncer à, délaisser, faire abnégation de.

Per que mos cors las abnegua.

T. de Bernard et de Gausbert: Gausbert. 

C'est pourquoi mon coeur les délaisse. 

Sitot me desley, 

Ges per so no us abney. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Quoique je m'éloigne, point pour cela, je ne vous délaisse.

Pero si ditz: Qu'usquecx amnei 

So qu'el mon plus li platz.

Giraud de Borneil: Al honor Dieu. Var.

Pourtant s'il dit: Qu'un chacun délaisse ce qui au monde plus lui plaît.

Per aquesta paor, laissam totas chausas... e nos mezeus abnejam.

Trad. de Bède, fol. 15. 

Pour cette crainte, nous laissons toutes choses... et faisons abnégation de nous-mêmes.

ESP. PORT. Abnegar. IT. Annegare. 

(chap. Abnegá, se conjugue com negá.)

6. Denegar, Deneyar, Desnegar, Desnedar, Desneyar, v., lat. denegare,

dénier, renier, refuser. 

Ells sabon defugir e desnegar aquo que dretz es.

Es pus grans desconoyssensa qui so denega o so oblida.

V. et Vert., fol. 7 et 15.

Ils savent éviter et dénier ce qui est juste.

C'est plus grande ingratitude qui cela dénie ou cela oublie.

No cantara lo gal tro que per tres vegadas me denegaras.

(chap. No cantará lo gall hasta que per tres vegades me (denegarás, renegarás de mí, me negarás) haurás denegat, renegat, negat : Pedro va negá que coneixíe a Jessús tres vegades y después va cantá lo gall.)

Fragment de trad. de la Passion. 

Ne chantera le coq jusqu'à ce que par trois fois tu me renieras.

Me desnedet que per res del mon non essages. 

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Me refusa que pour rien au monde je n'essayasse. 

ANC. FR. Ne me veuilles pas denéer pardon de mes péchiez. 

Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 305. 

Il n'y eut pas un de tous ceulx que Cicéron feit exécuter par justice, à qui on deniast sépulture. Amyot, trad. de Plutarque. Vie d'Antonius. 

CAT. ESP. PORT. Denegar. IT. Dinegare. (chap. Denegá.)

7. Renegar, Renejar, Reneyar, v., renier, dénier, nier, refuser.

Cuida, quar es manens, 

Qu' autre dieus non sia 

Mas sa manentia 

Que li fai Dieu renegar.

P. Vidal: Si m laissava. 

Pense, parce qu'il est riche, qu'autre dieu ne soit que sa richesse qui lui fait renier Dieu.

Cant hom se fay juzieus o sarrazis o heretges, e renega la fe catholica e son crestianisme. V. et Vert., fol. 16. 

Quand l'homme se fait juif ou sarrasin ou hérétique, et renie la foi catholique et son christianisme.

Reneguat a tota cortezia.

Aimeri de Bellinoy: Tant es d' amor. 

Renié il a toute courtoisie.

Juron e renegon, e jogon a tres datz. 

P. Cardinal: Un escribot (estribot). 

Jurent et renient, et jouent à trois dés.

Si meteis se renegara, 

Qui per el salvar se volra.

V. de S. Alexis. 

Soi-même se reniera, qui voudra se sauver par lui. 

Part. pas. Li fals clergue renegat.

Raymond de Castelnau: Era pueys. 

Les faux clercs renégats.

D'un fals sarazin renegat. 

Guillaume de Berguedan: Mal o fe. 

D'un faux sarrasin renégat.

Aquel es apellat renegatz qui lo fieu, que ten de son senhor, met en las mas de son enemic, e li fay homenatge. V. et Vert., fol. 7.

Celui-là est appelé renégat qui met le fief, qu'il tient de son seigneur, entre les mains de son ennemi, et lui fait hommage. 

Substantiv. Judeus ni renejatz 

Non deuria voler 

Preizonniers destener.

B. Zorgi: On hom. 

Juif ni renégat ne devrait vouloir prisonniers détenir. 

CAT. ESP. PORT. Renegar. IT. Rinnegare. 

(chap. Renegá de; renegá - sense de - signifique fotre la bronca, cantá les coranta an algú. Renec, renecs. En castellá reñir.)

8. Renegament, Renejamen, Reneyamen, s. m., reniement, renonciation. Blasphemias et renegamentz. Fors de Béarn, p. 1089.

(chap. Blasfemies y renegamens, renunsiassions. Al llibre Pedro Saputo en chapurriau podéu lligí “Renego de mantellines fetes aná”.)

Blasphèmes et reniements.

De grans renegamens e blasphemamens de Dieu.

Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 250.

De grands reniements et blasphêmes de Dieu.

Renejamens de son pechat. Trad. de Bède, fol. 16. 

Reniement de son péché. 

IT. Rinnegamento. (chap. Renegamén, renegamens; renegassió, renegassions.)

lunes, 29 de julio de 2024

4. 12. No se sap res mes de Pedro Saputo. Sort de Morfina, dels pares y de Rosa y Eulalia.

Capítul XII.

No se sap res mes de Pedro Saputo. Sort de Morfina, dels pares y de Rosa y Eulalia.


¡Oh qué infelís es lo home, que no vol entendre que la alegría es anunsi de penes, la molta prosperidat, lo rostro irónic de la desgrassia y lo día de la satisfacsió, la vespra del doló y del mes gran cop de la sort! ¡Qué infelís qui aixó no u entén o u olvide! Traissions mes be que favors pareix que siguen les glories de este món; alevossíes, ardits y emboscades del mal, caén sempre an elles confiadamen pera espantamos después de la mudansa y renegá de la nostra estrella y de la vida. ¡Lo nostre estrel!
¿A qué li diém estrella? No ña estrel, hado, sort ni fortuna, mes que la manifesta soberana Providensia que fa lo que vol de natros y de les nostres coses, valense unes vegades dels nostres mateixos vissis, atres de les nostres virtuts; unes, de la nostra prudensia, atres, de la nostra temeridat; y atres obrán sense pará cap cuenta de lo que natros som, o fem o fiquem de la nostra part. ¿Quína familia mes dichosa y mereixcudamen felís que la de don Alfonso? ¿Quína satisfacsió la de ajuntás al final tantes persones, tan volgudes entre elles, tan exelens y tan dignes tamé de aquella felisidat? Pos que séntigue lo lectó en qué va pará tot mol depressa.

Un mes fée que Pedro Saputo habíe eixit de Saragossa, y encara no se sabíe de ell; ni se va sabé en dos ni en tres mesos que van passá. Lo pare va escriure al virrey, éste, al ministre; y ¡quín espán al ressibí una carta autógrafa de S. M. a la que li díe, que sempre habíe dessichat torná a vore a Pedro Saputo, y que en efecte pensabe cridál, pero que res sabíe de aquella carta, no habíe donat orden a ningú que lo faigueren vindre!

Va escriure inmediatamen a don Alfonso; se va presentá éste a Saragossa, y al vore lo que passáe, va pensá que caíe mort.

Lo virrey se va ficá neguitós y se va omplí de pena, ya per lo que li puguere habé passat a Pedro Saputo, ya perque se podríe sospechá que habíe tingut algo que vore al engañ. Va alentá a don Alfonso, li va aconsellá que anare a la Cort y se presentare a S. M.; y u va fé lo bon caballé. Pero lo Rey, tan apocat com ell del cas, y ofés y sentit de que se haguere empleat lo seu nom pera un fet de traidós com pareixíe sé, va fé practicá continues diligensies durán uns dos mesos, y cap llum se va pugué traure del cas.

Entonses don Alfonso va incliná lo cap a la seua desgrassia, va besá la má al Rey, que va plorá en ell al despedíl, y sen va entorná cap a Aragó a casa seua.

Tots en tan funesta nova van caure a la mateixa aflicsió y abatimén; y va tindre encara valor pera aná a vore a Morfina. Ella, cuan lo va vore arribá sol, blang, y com dudán de saludál después de tan tems que no teníe notissies, va sospechá lo que passáe y se va desmayá. Cuan se va reviscolá, la van portá al llit y van fé lo que en estos casos se fa en persones mol volgudes.

- Ya no lo vorem mes, díe don Alfonso...

- ¡Ay, don Alfonso!, voleume mol, que yo tamé tos vull.

- Filla, li responíe ell, tos vull tan com al meu fill.

- Sí, sí, díe ella; ¡digueume així, crideume filla, trateume com a filla, parleume com un pare, perque ya no sonará datra veu de consol als meus oíts! Vuit díes se va aturá allí don Alfonso, per una part no podíe dixá a Morfina, y per l'atra volíe torná a casa seua aon igual ñabíe mes nessessidat de la seua presensia. Sen va aná, pos, diénli a Morfina que mentres de sert no sapigueren res de ell, no debíe desconfiá, pos teníe la costum de no escriure cuan estáe de viache. Morfina va contestá meneján lo cap, y donán a entendre en aixó que ya no ere lo mateix que a un atre tems. Be lo coneixíe don Alfonso, y ell no u creíe; pero ¿qué li habíe de di an aquella infelís? Y tamé se engañáe an ell mateix tot lo que podíe.

La semana siguién van aná a vórela Juanita y lo seu home y van estáy sis díes. Sen van entorná y continuán los correus diaris entre les dos families, li va fé al cap de un mes un atra visita don Alfonso, y se la va emportá a casa seua, acompañanla tamé son germá don Vicente. ¡Quíns abrassos! ¡Quíns llagrimots!

Pero, ¿quí u diríe? La mes serena de tots va sé la mare; perque estáe acostumada a que desde chiquet sen anare los mesos y los añs y a no tindre noves de ell, y li pareixíe que tamé ara ere lo mateix, no fen cas de la fingida carta del Rey ni de lo que tots sospechaben y ploraben. Una mica se va ablaní al vores abrassá per Morfina que li va doná lo títul de mare, y va plorá tamé en ella; pero sempre ere la que menos afligida estáe perque ere la que menos creíe en la seua desgrassia.

Los primés díes encara pareix que se distraíe Morfina una mica de lo seu doló, pero pronte va escomensá a decaure hasta que del tot vensuda se va quedá un día gitada al llit pera no eixecás mes. 

Com tots ploráen, com no ñabíe a la familia cap persona indiferén, y Paulina que va vindre, va aumentá encara lo desconsol general si ere possible, perque no va fé mes que plorá, la pobre Morfina se va aná acabán mol depressa. Y un matí veénse rodechada de tots, los va mirá, va tancá una mica los ulls, y después tornanlos a obrí, va exclamá en un fondo sentimén: ¡y no l’ ham de vore mes...! 

Y se li va apretá lo cor de modo que li va doná un desmayo del que ya no va torná, expirán als brassos de don Alfonso y de Juanita que, feta un esqueleto de arguellada, pero en peu en una fortalesa invensible, la va assistí constanmen sense apartás del seu llit hasta que la va vore expirá, hasta que li va tancá los párpados; dién de ella que no haguere cregut que podíe ñabé una dona tan perfecta al món. Perque los seus ulls, si dís pot de una mortal, eren verdaderamen selestials, plens de sensibilidat y inteligensia, y ñabén an ells, a juissi de la mateixa Juanita, mes meditassió encara y profundidat que als de Pedro Saputo, y templán les seues mirades en una suave tendresa que pujabe del cor y regalabe y desfée lo de qui la mirae. Los seus movimens, encara que naturals, teníen molta noblesa, y la seua grassia en tot ere extremada, lo seu gesto afable y sereno, lo seu parlá encantadó: en una paraula, no pareixíe naixcuda a la terra.

La mort de esta infelís va sé com la siñal y anunsi de les que mol pronte habíen de seguí: va sé Juanita la primera que va morí parín als cuatre mesos. An ella la va seguí don Alfonso dins del añ, de un carbunco al pit. La mare, sense lo seu home y una nora tan apressiable y amán, sen va volé aná a Almudévar, pareixenli que allí viuríe menos apenada: y encara que u va sentí mol don Jaime no se va oposá al viache de sa mare política, y la va acompañá y la va visitá después en frecuensia.

A Almudévar va descansá una mica de la seua aflicsió, pos al prinsipi li va pareixe que tornáe al seu antic estat de pupila en lo hermós y noble fill del seu amor. Pero tamé se va passá rápit este engañ de la seua imaginassió; y encara que no podíe convenses de la mort del seu fill, y per mes que Eulalia y Rosa no la dixaben, esmeranse a porfía a servila y contemplala, se va aná carregán de tristesa, después de melancolía, y als cuatre o sing añs va morí, plorada per tots y mes espessialmen de aquelles les seues dos filles, com les cridabe.

Tampoc elles se van pugué creure la desgrassia de Pedro Saputo; pero al fin van rendí la seua esperansa; y después se ajudaben y esforsaben, passán lo tems juntes continuamen y parlán de Pedro Saputo; y ni se van casá, despressián a tots los bons partits que les van tantejá, ni van pensá en tancás al claustro, que ere al que entonses solíen pará les donselles desengañades. No se van fé velles, pos van morí en un añ de diferensia, primé Rosa, y después Eulalia, als vuit de la mort de la pupila, y dixán en vida la una a la seua viuda mare, y l'atra a son pare y a sa mare, que ere la padrina, aquella padrina tan bona y tan enamorada de son fillol.

Don Jaime, son germá de Pedro Saputo, se va torná a casá, y sol va reconeixe lo que habíe perdut en la seua primera dona, cuan va experimentá lo que ere la segona. Be que com home de menos temple que atres, se va acomodá a viure y a no morís mes que de agüelo. Paulina ya no va torná mes an aquell poble; sí auncás una vegada a vore a la pupila de Almudévar. La visitabe assobín don Jaime, y la instabe que vinguere, pero li va contestá desde la primera vegada, que lo sel sense Deu y los sans no siríe sel; que la seua aldea habíe sigut lo sel y la terra y dixat de séu pera sempre; y que no se cansare fenli instansies, perque no hi aniríe ni en lo pensamén, si podíe de allí apartál. Pero ell, com tamé sentíe la soledat a casa seua, tornáe sempre y insistíe en lo mateix; sempre pera emportás la mateixa resposta.

domingo, 28 de julio de 2024

3. 9. De aon ve lo dit: La justissia de Almudévar.

Capítul IX.

De aon ve lo dit: La justissia de Almudévar.


Mol al seu gust vivíe Pedro Saputo an aquell tems, volgut de tots, requerit, buscat, cridat y selebrat, próspero (com Bufa al ull, Bofarull) y ric, mes be per la seua modestia y filossofía que per les riqueses, encara que ya ere tal lo seu estat, que sa mare lluñ de serví a datres ere ella servida, pos teníe criades y se veíe estimada y respetada al poble per lo seu fill, y per nella mateixa tamé, que sabíe tratá en los grans y en los minuts sense adulá an aquells ni afoná als atres. Pedro Saputo estudiabe, cassabe, y donáe los ratos libres a les seues dos enamorades Rosa y Eulalia, que en les lecsions y trate de un home com ell habíen millorat mol lo seu bo natural, y reflejaben la seua amabilidat y la seua grandesa de ánimo, discretes, enteses, ben parlades y naturals, en tot amabilíssimes. Al poble y casa de don Severo pesse a la carta y amor de Morfina y de la promesa a son pare no pensabe anáy tan pronte per raons que ell teníe y que al seu tems declarará a qui correspongue. Y no va dixá de sentí esta contradicsió de la sort, perque encara no van passá dos mesos, cuan va sabé que habíe mort don Severo; y ni en este motiu se va atreví a aná a vore a Morfina. La sala en aixó ya no se pintaríe; y se quedaríe al seu puesto. Ixíe a pintá per alguns pobles; encara que sén totes obres de poca monta, eren les aussensies curtes y servíen sol pera renová lo gust de aquella dolsíssima vida. Pero va ocurrí al cap de un tems un cas que lo va entristí de gran manera, casi no ne teníe prou en tota la seua filossofía pera no renegá del seu poble, y agarrá a sa mare y anassen a viure a un atre.

Lo ferré un día se va cabrejá en la seua dona perque li habíe portat lo amorsá gelat; y agarrán un ferro ruén que estáe calentanse a la forja lay va embutí per la boca hasta lo garganchó, expirán la infelís al cap de un ratet. Ere lo ferré home mol estrafalari, bossal, may segú y de mol males bromes, perque es de advertí que tot u fée enriénsen. La pobre dona passáe molta pena en ell, si li apetíe fótreli lleña, lay fotíe; si acarissiali lo pel, lay acarissiáe; fela dormí a enterra despullada y sense roba al hivern, la fée dormí o gitás aixina; si li oferíe com per cariño un mosset en la cullera, al tems que obríe la boca lay tiráe a la cara o al pit. Atres vegades agarrabe un gabiñet, y fenla estirás y ficanli lo peu al coll jugabe a degollá al cordé o al gorrino, o acabáe eixecán lo bras dién: quí com Deu. 

Atres li lligabe los brassos al cos y después les cames, y la fée rodá per lo cuarto y alguna vegada per la escala. Pero esta burla que va volé fé en lo ferro de la forja va superá a totes, pos va dixá a la pobre dona sense vida en menos de cuatre minuts.

Lo van prendre inmediatamen, y ficat a la presó en moltes cadenes al coll y grillets als peus, lo van jusgá aquell mateix día y lo van condená a mort; la sentensia la ejecutaríen un atre día. Ya estáe la forca eixecada y tot lo poble a la plassa aguardán la ejecussió; ya lo traíen y portáen al patíbul, cuan puján un del poble baixotet damún dels muscles de un atre poc mes alt, va di:

"¿Qué faréu, fills de Almudévar? ¿Conque enforcaréu o penjaréu al ferré, que sol ne tenim un? Y ¿qué farem después sense ferrero? ¿Quí mos luciará les relles? ¿Quí ferrará les nostres mules desmemoriades? miréu lo que passe. En ves de penjá al ferré que mos fará después muita falta, perque ye sol, enforquem un teixidó que ne tenim set al poble y per un menos o mes no ham de aná sense camisa».

- ¡Té raó!, ¡té raó!, van cridá tots; ¡penjarem a un sastre!, ¡un teixidó!... ¡un sastre!... Y sense mes que esta veu y crit agarren al primé de ells que van topetá per allí, lo porten a la forca, lo pujen y lo penchen, y fiquen en libertat al ferré.

Va sabé aixó Pedro Saputo, que no va volé aná a la ejecussió ni habíe eixit de casa, y va aná corrén a escape a la plassa a vore si podíe impedí aquella animalada injusta; pero va arribá tart perque ya estáe garreján lo infelís del sastre. Se va umplí de horror de tan gran barbaridat, y sen va entorná cap a casa seua mut de paraules y gelat lo cor, pareixenli que lo sel y la terra se habíen cambiat lo puesto.

Per la tarde los va di als prinsipals del poble que van aná a vórel:

- Calléu al menos, siñós; que aixó no se sápigue; que aixó no ixque dels nostres muros; perque, ¿qué se dirá de natres? Si aixó arribe a sabés, y se sabrá, no dudéu que mentres lo món seguixque sen món se sitará y recordará en etern baldón del nom de Almudévar. 

Pero ells se van excusá dién que no van podé convense a la multitut irrassional, ni fes sentí en aquell momén.

Y se va consumá la barbaridat mes gran que van vore los siglos.

Pedro Saputo va sentí tan disgust, que pera distraures va agarrá la espasa y una mula de son padrí y sen va aná a passá uns díes fora.

sábado, 27 de julio de 2024

2. 14. Pedro Saputo va a vore a les seues amigues.

Capítul XIV.

Pedro Saputo va a vore a les seues amigues.


Triste y pensatiu camináe después de aquella dolorosa separassió, y no assertabe a caminá ni sabíe aón volíe aná. Pero lo seu cor lo portáe cap a la aldea de les seues novissies, a la que va entrá pera estáy dos díes, procurán arribá tart y fen vore que estáe coix, pera descansá be aquella nit. Se va embutí a la primera casa que va trobá uberta, va sená y se va gitá queixanse del baldamén y de la coixera.

Pel matí cuan se estáe traén los bigots postissos y rentán van entrá los pares de les dos sagales, y al vórel ocupat en lo asseo lo van saludá y sen van eissí cap a la cuina. Rentat, mudat y asseat va eixí mol alegre fen sempre lo coix, lo van agarrá y sel van emportá a casa de la Paulina aon se faríe la minjada; y com la coixera ere gran segons camináe, lo van dixá allí y sen van aná cada un a les seues obligassions. Va pugué parlá una mica a soles en la Paulina, y li va di:

- ¿Vau entendre lo meu papé?

- No, siñó, va contestá ella.

- Be, pos, día que ya me hau olvidat. ¡Mentiroses! ¡Desagraídes! 

Lo va mirá entonses ella, y com ya no portáe los bigots y la perilla que ere lo que mes lo fée pareixe un atre, lo va aná reconeixén, y se li va cambiá lo coló, y ya assertáe ya, cuan li va di ell: 

- Sí, soc yo; ¡lo mateix!, ¡no te engañes!; lo vostre compañ y amán del novissiat. Obri ella entonses mes los ulls, lo reconeix, y sense podés aguantá s'avíe cap an ell en los brassos uberts. 

- Ves, li va di, y dóna la notissia a la Juanita. Pero siguéu prudentes. Se desfée ella de amor, y neguitosa y anhelosa va aná a dílay a la Juanita. La va cridá apart y apretanli la má li va di: ¡Ay, amiga, que lo estudián del billet ere Geminita, y es ell qui está ara a casa meua y no lo vam coneixe! Juanita va creure que la seua amiga habíe perdut lo cap o delirabe; pero va aná cap allá y va habé de desengañás, y creure lo que van vore los seus ulls y va sentí lo seu cor al vórel y sentí aquella veu tan acostumbrada.

Cuatre díes va durá la coixera, y no va durá mes perque va tindre temó de que sospecharen o caure an algún descuido. Va minjá un día a cada casa de les dos y en los instrumens que ñabíe al puesto se divertíen alguns ratos, y uns atres los empleabe en los seus amors en aquelles amabilíssimes sagales.

Per al día que sen va aná li van brindá una mula, y va di que un estudián no pot aná a caball mes que del seu poble a la siudat aon té los seus estudis, y que ell encara no habíe arribat a Navarra. Perque habenlo cregut tots navarro va dixá corre eixa opinió, que mes be lo afavoríe que lo perjudicabe.

Va seguí lo seu camí, y va arribá al poble de Morfina, al que va entrá encara mes tart, pos eren ya les vuit, y a un tems que no passe de les siat la posta de sol; y sen va aná al messón, gitanse enseguida, y encarregán a la messonera que vinguere qui vinguere no lo cridare. Pel matí va sabé que habíen anat a vórel algunes persones, don Vicente entre elles; y se va vestí y asseá, pera lo que se había previngut fen rentá la roba a un atra aldea aon se va aturá un día. Va eixí de casa en direcsió a la de don Severo; y abans de arribá va topetá en don Vicente que veníe a buscál, y que lo va renegá mol de la seua part y de la dels siñós pares perque los habíe fet lo despressio y ofensa de anassen a la fonda pública. 

- A sopá y dormí esta nit a casa meua, va contestá don Vicente, y no sé yo si tamé demá, no passaréu de llarg, amic meu; perque esta nit, a porta tancada, y sol una persona de fora de casa, hau de tocá lo violín igual que vau tocá l’atre día, de lo que encara estem alusinats.

- No ting cap instrumén.

- No ten faltará. Man germana diu que mes voldríe sentí alló que vores reina de España; perque es afissionada a la música y la paladege o saborege mol si es bona.

Van arribá en aixó a la casa. ¡Quin ressibimén! ¡Quin afecte! ¡Quin amor li van mostrá tots! ¡En quina naturalidat y confiansa li parláe Morfina! A tiro de ballesta se coneixíe que la criada li habíe dit lo que va sentí a son pare y va contá a Pedro Saputo. Va minjá allí, van passejá per la tarde, y al tardet no habense avisat mes que a la persona que va di don Vicente, que ere la seua dama, va tocá Pedro Saputo lo mateix que l'atra vegada, y encara en mes primor y reflexió. Estáe ell mes felís encara en les noves dels seus amors.

Pero a la matinada li va doná don Severo un mal rato. Li va preguntá a seques si habíe sentit parlá de Pedro Saputo; va contestá ell que una mica, pero que no podíe doná notissies del fulano. 

Sense notíssies de Gurb, traducsió (repassat)

- Pos amic, va di don Severo, vach arribá ahí del Semontano y allí me van parlá de eixe portento. Es un sagal que diuen no té mes de dotse a catorse añs, criat a Almudévar, y a la seua edat es lo mes gran sabut que se coneix: com que aixó mateix vol di Saputo. Es tamé pintó, músic, pero famós, potsé tan com vosté, don Paquito; un filóssofo consumat, tan inteligén en les seues respostes, que tenen temó de ficás a tiro los homens de mes barbes de la terra. Ell sap tots los ofissis. En dotse díes va adependre a lligí y escriure ell mateix; en un rato a pintá, en un atre a tocá tots los instrumens; y es tan tratable y ben parlat que a tots encante. No té pare, perque es fill de una pupila que ere pobre y ell la ha feta ya rica guañán tots los dinés que vol. Diuen que desapareix de casa y torne carregat d'or que guañe per ahí en la seua habilidat, o lay done alguna persona que d' amagatontes lo afavorix per encárrec de son pare, no se sap si se trate de un gran siñó de la Cort que va passá per allí, o de un príncipe que anáe disfrassat. Aixina, don Paquito, que no se parle de atra cosa; vaigues aon vullgues, tots te parlen d'ell, tots te pregunten y lo selebren. Y lo mes grassiós es que ningú lo veu may, mes que a les temporades que está al seu poble, com si portare en ell l'anell de Giges o lo heliotropo, que lo fa invissible. Diuen que unes vegades se disfrasse, y se cambie la cara; atres creuen que sen va en los gitanos.

Al sentí aixó no va pugué aguantás Pedro Saputo, va arrencá a enríuressen y va di:

- Raro humor seríe lo de eixe sagal.

- Sí, siñó, mol raro, va di don Severo, ya se veu, un home tan extraordinari per forsa u ha de sé en tot. Hasta la mare diuen que sense sabé cóm se ha tornat una verdadera siñora, com si haguere naixcut a un alta cuna, sol per la nova educassió que li ha donat son fill. Pero no está pujadeta ni soberbia sino mol plana, y tots la volen y respeten mol. No sé, amic don Paquito, cóm de Almudévar ha pogut eixí un elemén com éste. Perque hau de sabé (y perdónom la crítica) que es un poblacho feo a la vista y mes feo encara al tacte; y la gen d'allí no són dels mes espabilats que se digue. Yo estic determinat a anáy cuan sápiga sert que hi está, perque pera anáy en vano me penaríe lo viache.

- Faréu be, va di Pedro Saputo; encara que yo crec que no tot es vero lo que sone al pandero y que la fama aumente mol o potsé u aporte tot. De un sagal de la meua terra me contaben tamé maravilles y ell cuan u va sabé, sen enríe y va di: pos si yo soc home gran, ¿qué sirán los demés? Y agarrán lo violín se va ficá a tocá y va distraure a don Severo de la seua manía.

Al amor ningú l'engañe; l'amor tot u sospeche, tot u pense, tot u adivine. Mentres don Severo se tornáe llengua selebrán a Pedro Saputo, per lo que de ell habíe sentit, estáe Morfina miranlo enamorada y cavilán y medín cuan habíe vist al seu amán y sentit de ell als estudians, y se díe per an ella:

O no ña tal Pedro Saputo o es éste; perque es tan guapo com diuen, y tan sabut, y tan gran músic, y tan amable y tan diferén dels atres homens. Y pensán aixó lo miráe y li saltabe lo cor, y se li enseníe la cara, y se moríe de dessich de vores a soles y dili, tú eres. 

Ell la observabe, y va sospechá lo que estáe imaginán, y lográn un momén de libertat li va di: 

- Sí, Morfina, u has ensertat, yo soc; pero calla; y si ara que saps quí soc no te pene habem conegut... Se va quedá ella parada com un estaquirot durán un rato, pero después va rompre y va di acalorada y mol aventada:

- Morí primé que voldre ni mirá a datre home. Ya no ña remey; está tirada la sort; teua, teua soc. La meua passió y la meua raó u volen. Te vach vore, te vach coneixe, y no puc menos que vóldret, y me costaríe la vida si no me vullgueres. Perque tú sol (después de mons pares) estás pera mí al món. No tenía homens pera mí hasta ara, no los tindré mes abán. Pero ¡ay!, no me engaños, perque me moriré; no me digues que me vols si no me vols tan com dius y tan com yo crec. Perdona, amán meu, este desahogo, esta franquesa y mes encara la libertat que dono al teu amor y se pren lo meu cariño. No haguere acabat la elocuén y apasionada Morfina, si la veu de son pare que pujáe no la tornare al puesto de aquell rapto amorós.

Ell li va assegurá tot lo que podíe dessichá; y después de minjá se va despedí y sen va aná acompañat de don Vicente, que lo va dixá después pera aná a una finca aon teníe alguns jornalés.

martes, 6 de febrero de 2024

Lexique roman; Diptonge - Predit


Diptonge, s. f., lat. diphthongus, diphthongue.

Diphthongi autem dicuntur quod binos phthongos, hoc est voces, comprehendunt. Priscian. Gramm., lib. I, col. 561.

Diptonges es ajustamens

De doas vocals essems, fazens

En una sillaba lur forsa.

Leys d'amors, fol. 3.

La diphthongue est l'assemblage de deux voyelles ensemble, faisant leur force en une syllabe.

CAT. Diftongo (N. E. Si lo veis escrito de otra manera será uno de los tongos del dialecto catalán moderno).

ESP. (chap.) Diptongo. PORT. Diphtongo. IT. Dittongo.

2. Diptongar, v., réunir en diphthongue, faire diphthongue.

Part. pas. Si la sillaba es diptongada.

(chap. Si la sílaba está diptongada.)

Si la syllabe est réunie en diphthongue.

Substantiv. Encaras avetz yssemples dels diptongatz, vairs, neysh, etc.

Leys d'amors, fol. 8. 

Vous avez encore un exemple des mots faits diphthongues, vairs, neysh, etc. 

ESP. Diptongar. IT. Dittongare. (chap. diptongá.)


Dir, Dire, v., lat. dicere, dire.

Ades ses lieis dic a lieis cochos motz

Pois quan la vei, no sai, tant l'am, que dire.

Arnaud Daniel: Sols sui que sai.

Toujours sans elle je lui dis mots empressés, puis quand je la vois, je ne sais que dire, tant je l'aime. 

Li faria tantas messas dir.

V. de Guillaume de la Tour. 

Lui ferait dire tant de messes. 

A me platz mais que us blasme dizen ver,

Que si menten vos dizia plazer.

B. de Rovenac: D'un sirventes.

Il me plaît davantage que je vous blâme disant vrai, que si mentant je vous disais chose agréable.

Diguatz d'aisso vostr' albir. 

T. de G. de La Tour et de Sordel: Us amicx. 

Dites votre avis de ceci. 

Qu'ieu 'l disses un escac sotilmen.

B. d'Auriac: S'ieu agues.

Que je lui disse un échec adroitement.

Loc. Domna, vostr'om suy per far e per dir. 

(chap. Dona, yo soc lo vostre home per a fé y per a di.)

Deudes de Prades: Tant sent al.

Dame, je suis votre homme pour faire et pour dire.

Bel' e plazens, si que no n' es a dire, 

Negus bos ayps qu'om puesc' en domn' eslire.

Pons de Capdueil: Tant m'a donat.

Belle et agréable, tellement qu'il n'en est à dire (il n'y manque) aucun bon avantage qu'on puisse distinguer en une dame.

Tals don res a dir non fos.

Elias de Barjols: Belhs guazans. 

Telle dont rien ne fût à dire.

ANC. FR.

Car surmontée estoit la matière par l'art, 

En elles la parole est seulement à dire.

P. de Brach: Trad. de la Jérus., ch. 16.

Aisi cum nef n'en fu à dire 

I arivent à sauvement. 

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 169.

- Qu'ametz mais dir oc que non.

Gui de Cavaillon: Senheiras.

Qu'il aimât mieux dire oui que non.

Car qui sol dir oc ar ditz non,

S' era rei o 'nperaire,

Sos pretz non pot valer gaire.

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui a coutume de dire oui dit non maintenant, s'il était roi ou empereur, son mérite ne peut valoir guère. 

Quar non es bo de so que reys autreya, 

Quant a dig d'oc, que pueys digua de no. 

Bertrand de Born: Pus Ventadorn. 

Car il n'est pas bon au sujet de ce qu'un roi octroie, quand il a dit d'oui, qu'après il dise de non. 

De tot quan lhi quis no 'l dihs de no. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95. 

De tout ce qu'elle lui demanda il ne lui dit de non. 

CAT. Per axó no t dirá de no.

Dicc. cat.-castel.-latino, t. 1, p. 265. 

ESP. Dice el conde don Remond: Decid de si ò de no.

Poema del Cid, v. 3220. 

IT. Ricciardo disse di sì... Nè di questo direte di no.

Boccace, Dec, V, 4, et III, 7. 

- El regne fo devisitz en tetrarchias, so es a dire en IIII partidas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 5.

(chap. Lo regne o reino va sé dividit en tetrarquíes, es a dí, en cuatre parts, partides.)

Le royaume fut divisé en tétrarchies, c'est-à-dire en quatre parties.

Part. pas. Costumas del dich pays.

(chap. Les costums del dit país.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 63. 

Coutumes du dit pays.

Las causas dichas.

Leys d'amors, fol. 146. 

Les choses dites.

Totas las avan dichas causas.

(chap. Totes les abán dites coses.)

Tit. de 1280, Arch. du Roy. Querci. 

Toutes les avant dites choses.

ANC. IT. Quand' el sia fatto, e ditto... 

El libro ch' io t' ò ditto. 

Barberini, Doc d'amore, p. 228 et 239.

IT. MOD. Detto. 

CAT. Dir. ESP. Decir. PORT. Dizer. IT. Dire. (chap. di: dic, dius, diu, diém, diéu, diuen; dit, dits, dita, dites; diría, diríes, diríe, diríem, diríeu, diríen.)

2. Dig, Dit, s. m., lat. dictus, mot, parole, discours, le dire.

Que per dig de lauzengier 

Nostr' amor tornes en caire.

T. de la Comtesse de Die et de R. d'Orange: Amicx. 

Que par discours de médisant notre amour tournât de côté.

Segon los ditz de la santa Escritura.

(chap. Segons los dits de la santa Escritura.)

B. de la Barthe: Foilla ni flors. 

Selon les dits de la sainte Écriture. 

ANC. IT. Ritorno al primo ditto.

Barberini, Doc. d'amore, p. 189. 

ANC. CAT. Dit. ANC. ESP. Dito. ESP. MOD. Dicho. PORT. Dito. IT. MOD. Detto. (chap. dit, dits, dita, dites. Me ha dit que ting lo dit de la ma trencat.)

3. Dicha, s. f., dit, parole, propos.

La voutz aquesta dicha tres vetz lur retornet. V. de S. Honorat.

Trois fois la voix leur retourna cette parole. 

ANC. FR. Quand doncques il y a ès compositions poétiques quelque chose étrange et fâcheuse ditte touchant les Dieux.

Amyot, trad. de Plutarque. Mor., t. 1, p. 74.

CAT. Dita. (chap. dita, dites.)

4. Dictio, Dition, s. f., lat. dictionem, diction, mot, expression.

Sens e sabers e conoissensa

Es us sens en tres dictios.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Sens et savoir et connaissance est même sens en trois expressions.

Aspra concursios de dictios. Leys d'amors, fol. 108.

Apre rencontre de mots. 

Totas las ditions que finissen en ors. Gramm. provençal.

Tous les mots qui finissent en ors.

CAT. Dicció. ESP. Dicción. PORT. Dicção. IT. Dizione.

5. Diredor, Dizedor, Dezidor, Dizidor, s. m., diseur, rapporteur.

Diredor qui s vuelha sia.

Deudes de Prades, Poëme sur les vertus.

Soit diseur qui se veuille.

Mas falsa maldizenza

Mov de fals dizedors.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Mais fausse médisance vient de faux diseurs.

Adjectiv., qui doit dire, qui doit être dit.

El jorn de juzizi es dezidors.

Regla de S. Benezeg, fol. 61.

Il est devant dire au jour du jugement.

Continua las causas dichas a las dizidoiras.

Leys d'amors, fol. 146.

Continue les choses dites avec celles qui doivent être dites.

ANC. ESP. Dicedor. PORT. Dizedor. IT. Dicitore.

6. Dictional, adj., dictional, qui concerne le mot, le terme, l'expression. Si aytal rim son dictional; o son dic dictional per diversas dictios o per una. Leys d'amors, fol. 20. 

Si de telles rimes sont dictionales; ou sont dites dictionales pour divers termes ou pour un seul.

7. Benezir, Benesir, v., lat. benedicere, bénir.

Toza cara, 

Que us fai ara

Si me benezir?

J. Estève: Ogan ab. 

Fillette chère, qui vous fait à présent me bénir ainsi?

Quasqus hom deu benezir la via 

De tan bon senhor per on el va e ve, 

E ieu benezisc ley e ma dona quec dia.

G. Figueiras: Un nou sirventes.

Chaque homme doit bénir le chemin de si bon seigneur par où il va et vient, et je bénis lui et ma dame chaque jour.

Venir al monestier... per benesir. Philomena.

(chap. Vindre al monasteri... per a beneí.)

Venir à l'église... pour bénir.

Part. pas. S'en va tocar la lenga amb aquella aiga beneseyta.

(chap. S'en va tocá la llengua en aquella aigua beneída, beneita.) 

S'en va tocá la llengua en aquella aigua beneída, beneita.


Philomena.

Il s'en va toucher la langue avec cette eau bénite.

ANC. FR. Il vendoit les prouvendes et prenoit deniers de bénéir église.

Chron. de Cambray.

Lur créatur si bénesquirent.

Marie de France, t. II, p. 475.

Bénesquit à la maison Israël, bénesquid à la maison Aarun.

Anc. trad. du psaut. de Corbie, p. 113. 

Pur estre jà communiez

E bénescuz e seigniez.

Marie de France, t. II, p. 430. 

CAT. Beneir. ESP. Bendecir. PORT. Benzer. IT. Benedire. (chap. beneí: beneíxco o beneíxgo, beneíxes, beneíx, beneím, beneíu, beneíxen.)

8. Benedictio, Benediccio, s. f., lat. benedictio, bénédiction.

Las devotios 

Fan dessendre per forsa, ab benedictios, 

Lo cors de Jhesum Crist.

Izarn: Diguas me tu. 

Les dévotions font descendre par force, avec bénédictions, le corps de Jésus-Christ. 

Donet sa benediccio. Brev. d'amor, fol. 177.

Il donna sa bénédiction.

Loc. Mayre de benediction.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Mère de bénédiction. 

CAT. Benedicció. ESP. Bendición. PORT. Benção. IT. Benedizione. (chap. Bendissió, bendissions.)

9. Bendir, v., dire du bien, bénir. 

Bendir e tener car.

P. Vidal: Ges pel temps. 

Bien dire et tenir cher.

Part. prés. Substant. Sui vostres bendisens 

E sers obediens.

P. Vidal: Ges pel temps.

Je suis votre biendisant et serf obéissant.

10. Bendig, s. m., bien dit, bonne parole.

Maldig ditz adreitamen

Vens bendig nesiamen.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Médisance dite adroitement vainc bien dit sottement.

11. Benedicite, s. m., bénédicité. 

Ditz benedicite e pres son dorn.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 76. 

Il dit bénédicité et prit son morceau. 

ESP. PORT. Benedicite.

12. Contradire, v., lat. contradicere, contredire, réfuter.

Non er hom per me blasmatz,

Si per dreg m'o contraditz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Homme ne sera pas blâmé par moi, s'il me contredit cela justement. 

Anc vas amor no m puesc re contradire.

Arnaud de Marueil: Anc vas. 

Jamais je ne puis rien contredire envers l'amour.

Adv. comp. Si merces no m vol venir,

Mortz sui, senes contradire.

Elias de Barjols: Car comprei.

Si merci ne veut venir à moi, je suis mort sans contredit.

Prov. Del reprochier mi sove:

Qui non contraditz autreia.

Peyrols: Nuls hom.

Je me souviens du proverbe: Qui ne contredit octroie.

(chap. Yo men enrecordo del proverbio: qui no contradiu, calle, otorgue.)

Part. prés. Substantiv.

Aura grans contradizens.

(chap. Ell tindrá grans contradiéns.)

Brev. d'amor, fol. 150.

Il aura grands contredisants.

CAT. Contradir. ESP. Contradecir. PORT. Contradizer. IT. Contradire. (chap. contradí, contradís: yo me contradic, contradius, contradiu, contradiém, contradiéu, contradiuen. Se conjugue com lo verbo di. Se done lo cas de contradixco o contradixgo, que es castellanisat, de yo digo : yo dic.)

13. Contradit, s. m., lat. contradictus, contredit, opposition.

Ses lo lor contradit. Trad du Code de Justinien, fol. 31.

(chap. Sense la seua opossisió, contradicsió.)

Sans la leur opposition.

Adv. comp. Ta maire soy ses contradigz. Passio de Maria.

Je suis ta mère sans contredit.

ANC. CAT. Contradit. ANC. ESP. Contradicho. PORT. Contradita. IT. Contradetto.

14. Contradictio, Contradicio, s. f., lat. contradictio, contradiction, opposition.

Ses retrag e ses contradictio...

Fan totz temps sa volontat ses contradicio.

V. et Vert., fol. 57 et 42. 

Sans retrait et sans contradiction... 

Font toujours sa volonté sans contradiction.

CAT. Contradicció. ESP. Contradicción. PORT. Contradicção. 

IT. Contradizione. (chap. contradicsió, contradicsions.)

15. Contradisament, Contredicement, s. m., contradiction.

Quant hac la terra presa ses contradisamentz. 

P. de Corbiac: El nom de. 

Quant il eut pris la terre sans contradiction.

Sença murmuracion e contredicement. Doctrine des Vaudois.

Sans murmure et contradiction.

ANC. FR.

Qui jouet à son chois sans contredisement.

Roman des quatre fils d'Aymon. Bekker, p. 4.

ANC. CAT. Contradisament. IT. Contradicimento.

16. Contradictori, adj., contradictoire, contraire.

Non hauretz degun contradictori... 

Aquestas paraulas son contradictorias.

(chap. Estes paraules són contradictories.)

Leys d'amors, fol. 152 et 117. 

Vous n'aurez personne contraire... 

Ces paroles sont contradictoires. 

CAT. Contradictori. ESP. PORT. IT. Contradictorio. (chap. contradictori,  contradictoris, contradictoria, contradictories.)

17. Desdire, v., dédire.

Mi dons es gaya e belh' e pros,

E tals que no m desditz en re.

E. Cairel: Si cum selh.

Ma dame est gaie et belle et noble, et telle qu'elle ne me dédit en rien.

Ren de que pueys se desdigua.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 

Rien de quoi ensuite il se dédise.

N Ugo, ges ieu d'aisso no us dediria,

Que ma domna Na Tiborcs tals non sia.

T. d'Hugues de la Bachellerie et de B. de S.-Félix: Digatz. 

Seigneur Hugues, je ne vous dédirais point de ceci, que ma dame Tibors ne soit point telle. 

Que nulha re no ylh desdic qu'elha m man.

Aimeri de Peguilain: En amor trop. 

Que je ne lui dédis nulle chose qu'elle me commande.

Adv. comp. Que cel on mais volra de be

N'aura guierdo ses desdire. 

Bertrand de Born: Sel qui camja.

Que celui où elle voudra plus de bien en aura récompense sans dédire.

CAT. Desdir. ESP. Disdecir (desdecir). PORT. Desdizer. IT. Disdire. (chap. desdí)

18. Desdizemen, s. m., reniement, rétractation.

Dizon alcus que los desdizemens de sant Peire foron en la mayson de Cayphas. Hist. abr. de la Bible, fol. 61.

(chap. Diuen alguns que les renegassions de san Pere van sé a la casa de Caifás. Renec, renecs, v. renegá, pegá la bronca; renegá de: retractá, retractás, negá algo: San Pere va negá que coneixíe a Jesús tres vegades abans de que cantare lo gall.)

Aucuns disent que les reniements de saint Pierre furent en la maison de Caïphe.

19. Edict, s. m., lat. edictum, édit. 

A fach an edict...

Statuts, edits e bonas costumas del dich pays.

(chap. Estatuts, edictes y bones costums del dit país.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 492 et 63. 

A fait un édit...

Statuts et édits et bonnes coutumes dudit pays. 

CAT. Edicte. ESP. PORT. Edicto. IT. Editto. (chap. edicte, edictes; v. edictá, publicá un edicte.)

20. Endire, v., lat. indicere, imposer, assigner.

Part. pas. El temps que fon lo dit fogatge endih als loxs de la vigayria, fon endih generalmen sobre tots...

Portio a lor endicha et empauzada.

Tit. de 1395. DOAT, t. CXXXVII, fol. 366 et 365.

Au temps que ledit fouage fut imposé aux lieux de la viguerie, il fut imposé généralement sur tous... 

Portion à eux assignée et imposée.

21. Endecio, s. f., lat. indictio, indiction.

De leis sai ieu per sert totz los acointamens, endecios, epactas.

P. de Corbiac: El nom de. 

Je sais d'elle pour certain tous les rapports, les indictions, les épactes.

CAT. Indicció. ESP. Indicción. PORT. Indição. IT. Indizione. (chap. indicsió, indicsions, unes de les parts de la mida del tems, era, añ, siglo, década, idus, lluna, epacta, epactes, etc.)

22. Entredire, v., lat. interdicere, interdire.

Aquest papa entredis als princips et als laycx las decimas...

Foro entredichas als laix las premicias, etc.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 150.

Ce pape interdit les dîmes aux princes et aux laïques. 

Les prémices, etc., furent interdites aux laïques.

CAT. Entredir. ESP. Entredecir. PORT. Entredizer. IT. Interdire. (chap. entredí) 

23. Entredich, s. m., lat. interdictum, interdit.

Sentencias, entredichs et escumenges.

(chap. Sentensies, entredits y excomunicassions.)

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 85.

Sentences, interdits et excommunications.

CAT. Entredit. ESP. Entredicho. PORT. Interdicto. IT. Interdetto. 

(chap. entredit, entredits.)

24. Esdire, Esdir, v., dédire, disculper. 

Non o dic contra clerzia 

Ni m' en esdic per paor.

Le Comte de Toulouse: Seigner coms.

Je ne le dis contre le clergé ni m'en dédis par peur.

Ieu m'en puesc ben esdir per sagramen.

Le Moine de Montaudon: Aissi cum selh. 

Je puis bien m'en dédire par serment.

No s pot de trassion esdir.

(chap. No se pot desdí de traissió.)

P. Cardinal: De selhs qu'avetz.

Ne se peut disculper de trahison.

25. Esdig, Esdit, s. m., dédit. (chap. desdit)

No puesc far esdig ni garda

En so que amors me comanda.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Ne puis faire dédit ni garde en ce qu'amour me commande.

No ill ten pro sagramen ni esditz.

V. de Bertrand de Born.

Ne lui tient profit serment ni dédit.

26. Maldire, Maldir, Maudire, v., lat. maledicere, maudire, médire.

Eras los vuelh del tot maldir.

Folquet de Marseille: Tan mov de. 

(chap. Ara los vull del tot maldí. Folquet de Marsella: Tan mou de.)

Maintenant je les veux maudire entièrement.

Dona... 

Falsa, que Dieus la maldia.

(chap. Dona... falsa, que Deu la maldigue.)

Raimond de Miraval: D'amor son. 

Dame... fausse, que Dieu la maudisse.

L'uns maldis e l'autre folleia

Un troubadour anonyme: De paraulas. 

L'un médit et l'autre folâtre.

Subst. Vers es so qu'om dic, 

C'om de maldir l' abric

No troba neys per mort.

G. Riquier: Tant petit vey. 

Est vrai ce qu'on dit, qu'on ne trouve abri du médire même dans la mort.

Part. près. Pueys las avols gens

Diran entre dens

Qu'ieu sui maldizens.

P. de Bussignac: Sirventes. 

Puis les mauvaises gens diront entre les dents que je suis médisant. Part. pas. Exclam.

Maudicha mortz! mal nos as escarnitz.

Raimond Menudet: Ab grans dolors.

Maudite mort! tu nous a (as) mal joués. 

Maldicha si' Alexandria,

E maldicha tota clergia,

E maldich Turcs que us am fach remaner.

Austorc d'Orlac: Ai! Dieus. 

Maudite soit Alexandrie, et maudit soit tout le clergé, et maudits les Turcs qui vous ont fait rester.

ANC. FR. Qu'il maldiseient la clergie.

2e version du Chastoiement, conte 3. 

ANC. CAT. Maldir. ESP. Maldecir. PORT. Maldizer. IT. Maledire. (chap. maldí: maldic, maldius, maldiu, maldiém, maldiéu, maldiuen.)

27. Maldit, s. m., lat. maledictum, médisance.

Lor maldis no m' esglaia, 

Ans en son dez tans plus gaia.

La Comtesse de Die: Fin joi. 

Leur médisance ne m'épouvante pas, au contraire j'en suis dix fois autant plus gaie.

Us malditz entre la falsa gen

Val atrestan com si vers probatz es. 

Le Moine de Montaudon: Aissi com selh. 

Une médisance entre la fausse gent vaut tout autant comme si elle est prouvée véritable. 

Malditz fals es laus, al mieu semblan.

Aimeri de Peguilain: Per razon. 

Médisance fausse est louange, à mon semblant.

- Malédiction.

Sapias que pel maldit del payre, le filh es punit.

Eluc. de las propr., fol. 71.

Sachez que le fils est puni à cause de la malédiction du père.

28. Maldizenssa, s. f., lat. maledicentia, médisance.

Mas falsa maldizenza

Mov de fals dizedors.

Aimeri de Peguilain: Per razon.

Mais fausse médisance vient de faux diseurs. 

ANC. FR. ... D'injure et de maledicence

Vient son ami blesser en son absence. 

Anc. trad. des satires d'Horace. F. H. D. B., p. 189. 

Leur reprochant gracieusement la trop hastive maledicence.

Macault, Trad. des apopht., fol. 281. 

CAT. ESP. PORT. Maledicencia. IT. Maldicenza. (chap. maldisensa)

29. Maldizemen, s. m., malédiction. 

… Lor maldizemens

A vos autres non es nozens.

Brev. d'amor, fol. 88.

Leur malédiction n'est pas nuisible à vous autres. 

ANC. CAT. Malehiment. ESP. Maldecimiento. 

30. Maledictio, Maldicio, s. f., lat. maledictio, malédiction.

Lur det sa maledictio. Brev. d'amor, fol. 58. 

Leur donna sa malédiction.

Non redaz mal per mal ni maldicio per maldicio.

Trad. de Bède, fol. 25. 

Ne rendez pas mal pour mal ni malédiction pour malédiction.

ANC. CAT. Maldicció. ESP. Maldición. PORT. Maldição. IT. Maledizione. (chap. maldissió, maldissions)

31. Maldizeire, Maldizedor, adj., lat. maledictor, médisant, blasphémateur.

Avars, o sirvent ydolas, o maldizeire.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens. 

Avare, ou servant les idoles, ou médisant. 

Vezat, badoc, maldizedor.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Rusé, badaud, médisant. 

Ieu fos contrarians

Ab digz malsdizedors.

Gaubert moine de Puicibot: S'ieu anc. 

Je fus contrariant avec propos médisants. 

ANC. FR. Et bénissez tous vos malédicteurs. 

Fourqué. V. de J.-C., p. 194.

CAT. Malehidor. ESP. Maldecidor. IT. Maldicitore. (chap. blasfemadó, maldién.)

32. Redire, Redir, v., redire. 

L'amairitz redizia:

“Amors, pauc a de valor 

Lo dreg d'aquest amador,

Si tot vas me contraditz.”

B. Zorgi: L'autr' ier quant. 

L'amante redisait: “Amour, le droit de cet amant a peu de valeur, s'il contredit tout envers moi.”

Vostra lauzor, dona, no m cal redir.

Albert de Sisteron: A vos vuelh. 

Dame, il ne me faut pas redire votre louange. 

ANC. CAT. Redir. ESP. Redecir. IT. Ridire.

33. Sobredire, v., lat. superdicere, susdire, dire de plus.

Non ai sobredig de re.

Giraud de Salignac: Per solatz.

Je n'ai de rien dit de plus.

Part. pas.

Sas lauzors que son sobredichas per tot.

V. et Vert., fol. 9. 

Ses louanges qui sont susdites partout.

CAT. Sobredir. ESP. Sobredecir. PORT. Sobredizer. IT. Sopraddire.

34. Predit, adj. v., lat. praedictus, devant dit, susdit.

De rescaps, eu, preditz Izarn, reconosc, etc. 

Tit. de 1230. Arch. du Roy. Toulouse, J, 328. 

De rechef, moi, susdit Izarn, je reconnais. 

CAT. Predit. ESP. Predicho. PORT. Predito. IT. Predetto. (chap. predit, predits, predita, predites.)