BOECIO. (1)
(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141.
La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.
II capitol.
-
Aylas jo qui solia esser estudi
he qui
he feyts molts libres e diverses dictats e qui
he
tresladats molt
s libres de
Philosophia de
grec en lati axi com la
methafisicha de
Aristotil e la
arismeticha de
Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del me
u estudi estant en gran
benanança aylas aram cove de fer dictats de
plant e de dolor per
los quals
puxa mostrar la
mia miseria regant
ab lagremes de plor vertader la
mia cara e
jatsesia quem hajen tolt tot
ço que
jo posseya empero nom han
poscudes tolre les
mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e
nos pertiran de mi e
aquelles soles son
companyia mia. - On es notoria cosa que
lo dit malvat
Theodorich p
er la
sua crueltat
tolch a
Boheci tota persona qui
hagues ab e
ll privadea e
negun seu
amich nol gosa seguir
ne li
lexa negun seu
conexent a
son servey e
part aço havial desposseyt de tot quant havia
mas per
ço car los bens e les riqueses de
la anima no
desemparen hom no
poden esser toltes per mans estranyes per aquesta
raho diu que les
sciencies que ell se
havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser
enpetxades per
negun. E per
ço dix
Catho aprin alcuna sciencia a art
car si
per aventura se mudava e fugia la
tua fortuna la
sciencia tots temps
romandria ab tu e
not desemperaria dementre que
haguesses vida.
En apres Boheci fa
comperacio del seu
temps passat al present dient
aytals peraules - ay
mesqui la gloria de la
mia benanança que
e hauda en
los temps passats e la
verdor del meu jovent
aram som tornats en desolacio dels
meus fets en la
mia triste veylesa.
-
Notats que compara
lo jovent a
verdor car axi com planta quant es
be vert mostra que deu be aprofitar en
fruyts axi la persona
cant en
son jovent comença
ben faent bones obres e
virtuoses es
garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa
plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho
Boeci en
son jovent era
estat bo e virtuos e ara en
se veylea se veya en
tristor e havia major raho de planyer perque
dehia - ara es aquest temps per
los mals que
sofir mes venguda soptosa veylea la qual
se apar en
aço car soptosament son tornat canut e
magra e
rugat (canoso, magro, arrugado). -
Aci notats que per
ço cor los mal
s e les
tristors fan
cuytar la persona a
veylesa per tal quant tots
los accidents de la anima
exceptat goig e alegria sequen
lo cors de la
humiditat radical que es fonament de la vida e per
aço cuyten hom a la mort per força
cove de
enveylir la
persona per tristors. E per
ço car per les
engoxes de la anima
lo cors pren
mudament segons mes e menys pe
r aquesta
raho lo dit Boeci torna
canut soptosament de la qual cosa
se esdevench una gran
meraveyla en
Bolunya la
grassa on quant I hom fos
jutgat a mort
li tornaren tots
los cabeylls blanc
s din
s espay de I
die natural e
empero non havia
negun blanch. E
axi mateix per
ço car dolor
toll a hom
la sabor de les
viandes per ço
lo dit Boeci no podia
ben menyar perque torna
rugat e
tremolos per ço car per
defaliment de
vianda la pell del hom no
compleix ne la
persona no pot haver força.
En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne
soferia la
desiyave dient que la mort
lavores es
cruel quant ve a la persona estant
en
benanança e
lavores es bona
quant
ven a
hom en
temps de
adversitat e
de pobrea e de
tristor car en
aytal temps es
per
molts desigada e meny
s es
temuda mas comunament fa lo contrari
axi com a c
ruel car meny
sprea le
s pregarie
s e les lagrimes e
los sospirs e gemechs de les
persones que la
desigen quant son posade
s en miseria e ve a aqu
ells qui s
on en bona anda e
han ço que
volen e dix - o
mort perque es
axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -
Lo IIIe capitol.
Mentre ques penssava en les
dites coses
ab dolor
e hagues callat e
estigues tot
consiros en
son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia
los huylls flamajants e molt
avists la color de la
sua cara era tota viva e
frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat.
Aquela dona havia molt gran força e era
ten antiga e
veylla que no
poria jo dir la
sua hedat de dies e de
ayns. La
granesa del seu
cors era molt duptosa
car alscunes vegades era
axi minua com les altres persones e a vegades era
ten alta que del cap
tochava al cel e
sil volia I
poch alçar trespassava
lo cel. Les
sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e
delicade e molt soptilment e eren de tal materia que
nos porien corrompre les quals
vestadures la dita dona havia texides e fetes per
aximatexa. La color de
las dites
vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per
veylesa e per fum e en les
estremitats de les
dites vestadures eren
texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del
cabeç e de la P
entro a la T havia pintura a manera de
grasons. La dita
vestadura era
esquinçada en
alcuns lochs per
ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans
car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la
sua man dreta
libres en la ma esquerra un
ceptra.
Lo IIII capitol.
Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona
se pertany segons la
sua condicio de
nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa
lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeament
ab ella.
E estava sobre
lo seu cap per
ço cor havia
torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en
lo cap lo qual es
lo seu
loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare
dells savis
antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien
haudes dues mares ço es natura e
philosophya e
dehien que natura
los havien
feyts materials e philosophia
los havia denegats de vicis e informitats de
virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons
los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra
pertida de la persona segons un proverbi
qui diu
axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra
car per la cara
conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia
los huyls flamejants per
ço cor la persona savia
conex clarament e
soptil veritat e bonesa e no pot esser
tost enganada car gardes de
engan. E la color de la cara
sua mostrave benignitat
car saviesa e fe fan esser hom benigne. La
sua hedat de dies
era molt antiga per
ço car ja era en
lo començament del mon perque diu Salamo en
lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant
Deus aparaylava los cels ja era
ab Deu ordonant totes coses per la
sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia
se pertany que
hage cura de les coses altes e
axi matex algunes vegades de les coses
baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les
vestadures Ion enteses les
sciencies car axi con les
vestadures comprenen e
encloen dins si la persona vestida axi les sciencies
encloen dins si saviesa e la
embeleexen los fils prims son
los principis e les regles que son en
cascuna sciencia los quals aparen e son
soptills mas quant son be
ordonades donen compliment a la
sciencia los quals principis la Philosophia
avia texits car a saviesa
se pertany de fer e
ordonar les dites regles.
Mas per
ço car los entichs savis
feeren molts e diverses
libres de philosophia molt escurament per ço car
perlaren per semblances posa que
la color de les
vestadures eran semblants a
ymages fumoses e
veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser
ab laltre car poch valria començar la cosa si no la
termanava hom. E axi com aquell qui
vest es comença a vestir les faldes e
puis vest lo cabeç e axi vest tota la
vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es
poch apoch aconseguex hom
lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e
meylorant en
aqueles havent
conexensa de les coses en guisa que
depuis finalment
puxa pujar a la contemplacio divinal on
aura clara
conexença sens miga e
sens triga. La dita
vestadura era estada esquinçada forcivolment.
Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les
sciencies e
prenenne de la I
a I
poch e de
laltre altre
poch e finalment
non han
neguna empero volen esser comtats entre
els savis. Per
los libres que tenia son enteses les
sciencies les quals deu ensenyar persona
scient e les quals ell ha apreses per
los libres mes que per altra cosa. Per
lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar
los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa.
Los filosops pintaven la dita
Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven
jahent en I
lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII
donzeles que
aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona
trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor
obraz e
trebaylant obran e
acaban e
ab cura provehim e
veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en
los portals dels temples e sobre
lo seu cap
scrivienhi aytals peraules – usatge
ma engenrada memoria
ma infantada
avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu
gardar tota persona savia. Altres les pintaven en
los lochs de les justicies axi com a
regina seent en
cadira e als seus peus estaven II
homens entichs qui tenien la I
genoyl baix en terra e
xuclavenli les
mameles cascun la
sua e ella estenia
los seus
braces sobre
els per la qual cosa es entes que veritat e
bonea de
justicie e de
jutgement es feta e formada e nodrida
ab let de
philosophya e per aquella es fortificada e
perfeta e acabada.
Lo V
e capitol.
En apres posa que
feu la Philosophya on
devets notar que per
aço car havia compassio e pietat de Boeci
tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li
lunya ço que li donava tristor e
depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I
poch comoguda car persona savia
nos deu fortment
enfelonir. E quant
hac vistes les
rahons de la
sua dolor les quals
lo agrevyaven e
nol lexaven tornar al dret
juy de
raho dix de
aqueles - qui a
lexades acostar a aquest
malaut aquestes
putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri
lo qual fa les
sues dolors
crexer perque no pot
garir ans se agreuge quant mes va mes. - On
devets notar que persona savia no deu retenir
ab si
los pensaments que
torben la
raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la
volentat que la raho fa hom esser
quaix bestial e
sutze e per aquesta
raho la Philosophia
dix de les
cogitacions seguens la
volentat que eren
putanyones soylades car aytals cogitacions
moven hom a coses
sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les
putes giten los homens de
raho els fan
delitar en
sutzures. En apres giras
deves les cogitacions
dienlos felonament -
anatsvosen en mala ventura
car sotz axi com les
serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites
serenes son en forma de
fembres les
qualls canten molt dolçament e tiren les naus
faent faent adormir
los homens per la dolçor de
lur cant e
puis aucienlos.
Axi aytals cogitacions paren plasents
mas fan
crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant
aço ach dit les dites cogitacions
se pertiren de Boeci ab gran confusio e no
pogren respondre
axi com a
malmirents.
E apres la Philosophya posa aqui les
sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que
guarissen Boeci qui havia
los huyls ploroses e la pensa aterrada
lo qual quant
hac viste la dita dona e
hac vist
ques era axi ensenyorida com no la conegues e
estech tot
meraveylat e gira
los seus
huyls e
la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona.
Notats quel hom qui es
sotsmes a la sensualitat per
avols pensaments
ans ques puxa de tot
levar per la
lum de la raho ha primerament
batayla dins en si entre la sensualitat e
lenteniment fort trenca hom
los ligams de la sensualitat
regonexent si
matex. En
apres la Philosophya acostas
en lo lit de Boeci e
asigues sobre
lespona. Aquest
lit es
lenteniment del hom e la
espona es la
sciencia especulativa en la qual
se posa la Philosophya. En
apres parla reprenent Boeci e
dix
- o
Deus e
tan gran dolor es aquesta
car la pena
daquest baro es soptosament
enderrochada pregon per
vens terrenals de la fortuna e
esli crescuda
forment cura e
ancia molt
dampnosa e ha
soptosament perduda la
sua propia lum e es
caygut en
escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e
franch de totes
ancies pegues e solia
gardar e remirar
lo cel
axi com
sil vees ubert es pensava en
los moviments dels cels e del sol e de la
luna e de
les altres planetas e
axi mateix de les
esteles es
pençaba en
los mudaments dels
elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en
los sperits qui mouen
los cels e per quina fin e com e encara en tots
los temps e en les natures e en tot
ço ques feya en la terra e en
lo cel e en la
migania e perque era
habundancia o
freytura de les coses ara veus aquest
aytal com jau e
quaix te apagada la
lum de la
sua pença e
premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara
baxa. O e
ten gran
estranyedat es que aquest qui
ab ten gran
pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de
gardar la terra
nescia e
folla car per ella
ço es per les coses terrenals moltes persones fan
follies e
nescieses e
lexen estar vertadera saviesa.
Lo VIe capitol.
Mas de
huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la
malauthia interrogant
lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com
lo metge per les respostes del
malaut revella e mostra al
malalt alcunes coses que ell no sabia
nes pensave perque
lo malalt conex mils lo seu mal en es
pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en
apres les dona
pus forts segons que a
obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra
leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les
nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran
fortalea de virtuts al qual nos haviem
dades moltes bones armes les quals sino
haguesses lançades e
desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes
gracias havem fetes
coneysme perque
cales parla
ab mi.
Demante si calles per vergonya o per
esgleyament car certes mes amaria que
calasses per vergonya
car la vergonya no
tol la
raho ne lo seny.
Esgleyament empatxa lo sen el enteniment
mas segons que
jo conech a tu pren
axi espaordiment. -
Lo VII
e capitol.
E quant la Philosofya
vee estar Boeci
axi mut e
quaix peria que no hagues
lenga posali les
sues mans
ço es
conaxença del seu
defaliment als seus pits
aço es quant hom torna a
regonexença de si
matex e
lavors jatsesia que la
raho sia carregada
empero no es de tal
vençuda ne aterrada perque
dix Philosofya quant
lo hac toquat - aquesta
malalthia no es
periylosa car es
litargia que es
exir de dret e de
juy e de
raho.
Exoblidades li son -
dix ella - les armes que
nos li haviem
dades mas leugerament les cobrara
sins pot
conexer e per
ço quens conega
tochar liem los seus
huyls qui estan
cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En
apres torchas los huyls ço es la
raho e
lenteniment ab la
sua vestadura delicada
los quals eren carregats de
lagremes ço es de
volentats terrenals e fosques
car levali les
sues turbacions e felonies de la
sua pença e
lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali
quecom de la prima vigor ço es que
lo seu enteniment fo
illuminat.
Lo VllI
e capitol.
E
qnant (
quant) Boeci
se fo I
poch regonagut e
hac aclarit lo seu enteniment
volch asseiar si
conexeria la dona. E quant
hac alçats
los huyls deves ella
conech que
aquela dona era Philosofya
nodriça sua ço es conexença del sobiran be
lo quall era
lo derrer e
milor de la
sua consolacio les
esteles de la qual
Boecii havia molt
sovinyades. E quant la
hac coneguda
dixli - o
maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e
avellada del
sobiran be ço es de Deu qui la
tremet a diverses e a moltes persones com
ses fet
aço que tu
sies venguda en aquesta
solitut e preso del meu
exiyll es tu matexa
axi com
jo falçament acusada. -
Resposli la Philosofya
en axi - o especial
amich meu e com seria
aço que
jot desemparas specialment ara com per amor de mi
sofers ten gran
trebayl per mantenir la
mia doctrina
ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e
bonea e deu menysprear tota tribulacio
qui li
vinga per aquesta
raho. E per aço
nom estaria be que jo
desemperas les persones
ignoscens qui per amor
mia soferen mal.
Lo teu afany
prench jo per meu
ell vuyl ab tu soferir. E
not pens que
jom meraveyl del teu
trebayll car a mi
nom es
novell empero ben saps tu que
los antichs filosofs per conservar les
nostras doctrines e per amor de veritat han
sofertas moltes tribulacions.
Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones
folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que
ans que fos Plato
amich nostre ja haviem
haudes bataylles per
los savis qui foren
ans que ell
dells qualls alscuns foren
exillats e les altres hageren a
fogir e
alscuns prengueren mort. Ben saps tu que
vivent lo dit Plato
amich nostre Socrates
maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On
devets notar que Socrates
maestre de Plato feu I
libre de unitat de Deu en
lo qual prova per manifestes
rahons que no devia hom fer honor
ne reverencia divinal sino
tensolament ha I Deu per la qual cosa foren
somaguts contra ell
los sacerdots de les
ydoles qui
preycaven molts deus. E
acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser
jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I
anap de
veri en nom
daquell deu que
el creya la qual cosa ell no
rebuja confiantse en Deu. E quant
lo hac begut no li feu mal
negun segons que diu I doctor per nom
Macer. En
apres fo forçat
quen begues altre
anap en nom de tots
los deus de Athenes e ell protestant que per
aço moria
lo qual quant
lach begut
tentost mori per
lo qual fo irat tot
lo pobla qui aqui era present. E
levarense contra
los dits sacerdots e
ocierenlos tots. E prengueren
lo cors de Socrates e
ab gran honor
soterrarenlo en
lo templa axi com aquell qui era
amich de Deu vertader. E
apres la mort de Socrates
los seus
dexebles se depertiren en diverses
oppinions e
jatsesia que
alscuns mantinguessen
alscunes errors
empero aytembe mantenien
alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts
trebays jatsesia que fossen
fols en altres. E si a tu no baste la
fuyta de
Anagaras ne
lo veri de Socrates
ne los turmens de
Zeno per ço com eren
grechs e estranys de la
tua nacio
empero deuriat menbrar de
Cani e de
Senecha e de
Sora car tots aquests foren molt
excellents philosops romans axi com tu
metex e tots hagueren molts e bons
dexebles e tots han
soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques
comte en la
istoria dels romans fo mestre de
Nero quant fo
feyt emperador e
faes I
die gran convit estant en la
sua emperial magestat e
vees Senecha maestre seu qui era en
lo palau
remembrali com moltes vegades
lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira
feulo venir
denant e
dixli que elegis en quina mort volia morir
car daqui avant no podia mes viure e mana
quel matassen
denant ell en aquella mort que ell mes elegiria
lo qual forçat elegi que fos
sagnat de dos brassos e posat en I
bayn. E
an axi nodri corp qui li
tolch la vida e mori.
Donchs aquest e
los altres damunt dits
sofariren mort per
los castichs que donaven a les persones malvades
volentlos nodrir e
sostengren moltes e diverses tribulacions
empero es romasa
excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi
ne tentost sino per ço
cor eren molt savis en sciencies e en
custumes de les males persones perque foren
perseguents car tots temps fo que les bones
custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu
lot deges meraveylar si
los bons
homens estant en la mar salada e tempestuosa
daquest mon
soferen amergures e tempestats per les
ondes grans qui hi son. E axi com la mar es
amergosa e
salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en
lo mon e
jatsesia que les bones persones
soveny sofiren tribulacions e persecucions per
los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e
quaix sens fi
ques mouen mes bestialment seguint la
lur propia voluntat que no
rahonablament seguint
lo dret
juy de
raho e per
aço perseguexen los bons en moltes maneres
empero per
ço car saviesa
venç malicia e
bonea sobrepuge a
malesa e la intencio e
lo proposit dels savis e dels bons
homens es
aytal que no deuen
aver anchia dels
desplers dels mals
homens ans los plau
quels sien desplasents per
raho jatsesia que les males persones
sien moltes e molt poderoses per poder mundanal
empero no deuen esser temuts per aquests
car les dites males persones no han ab si regidor qui les
govern car defall-los la
raho qui deu regir e governar les gents
ans son
axi com la nau
sens thimo e sens govern en la tempesta qui
nos pot regir
ans esta en gran
periyll e per aquesta raho si ells
se ajusten contra
aquels quils donen les
bataylles no
poran haver victoria dels bons
cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e
los bons son regits per la virtut
intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la
forts torra del
sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio
possehint los grans tresors de saviesa
perques poden traure
escarn dels
fols los qualls han
lexat lo vertader be e
sonse occupats en coses qui res no valen
ne poden
profitar verament
cor son transitories e
decaybles e leugeres e
frevols e altes e
vallayades de molts bens. E axi
o dix Enpodocles segons que
recomte Theofautus en
lo començament del
libre de plantes qui diu que III coses son qui per
lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es
desig de la
benanança eternal. La terça es
illuminacio del enteniment e de la
volentat. La primera es
ten bona que no es altre
pus honesta e per res
non es hom
ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la
torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha
pahor de res. E
posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha
lenteniment clar axi com
lo cel com es ben sere posa
sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e
aquel jutge be e
dreturerament qui per fortuna contraria
nos lexa decaure e per fortuna de
benanança no exalça
lo seu cor aquest
aytal pot ben tenir
sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li
calra haver
paor de les
ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen
ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera
enderrochat per
enpenta de vent
ne cremat per ardor de
foch ne aterrat per
colp de pedra de
giny ne sera mogut de
son loch axi com
para la furor del poble a moviment de mar e la
envege dels
henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre.
Seguexse en
apres o mesquins de
homens e perque
havets temor e
estats espaordits e
meraveyllats de les
ires malignes e cruels dels mals senyors
car sius en prenets be
esgart no han
ab si regidor
ne capita perque no deuen esser
temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....
