Mostrando las entradas para la consulta pedro 1196 ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pedro 1196 ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 28 de noviembre de 2025

Pregar, Preguar, Preyar

Pregar, Preguar, Preyar, v., lat. precari, prier, supplier, adresser des prières.

L'irai pregar a sos pes.

(chap. La aniré a pregá a sons peus; sons : los seus; suplicá, demaná per favor.)

G. Faidit: No m'alegra. 

J'irai la prier à ses pieds. 

Tot jorn e tota nueyt pregavan Dieu.

(chap. Tot lo día y tota la nit li pregaben a Deu; (li) resaben.)

Philomena.

Tout jour et toute nuit ils priaient Dieu.

Tos temps serai de preyar temeros.

Gui d'Uisel: Ges de chantar.

Toujours je serai pour prier timide.

Mielhs ama selh que pregua temen,

Que no fai selh que pregua ardidamen.

Arnaud de Marueil: Aissi cum.

Mieux aime celui qui prie en craignant, que ne fait celui qui prie hardiment.

Totas las domnas pregava d' amor.

V. de P. Vidal. (N. E. No confundir con Natxo S. Vidal ni con Nacho Vidal.)

Toutes les dames il priait d'amour.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

Substantiv. No fo lo preiars mas folhors. 

G. Faidit: Gen fora.

Le prier ne fut que folie. 

CAT. Pregar. IT. Pregare. (chap. Resá; pregá : prego, pregues, pregue, preguem o pregam, preguéu o pregáu, preguen; pregat, pregats, pregada, pregades; pregaría; pregaré; si yo pregara; reso, reses, rese, resem o resam, reséu o resáu, resen; resat, resats, resada, resades; resaré; si yo resara; resaría.)

2. Prec, s. m., lat. precem, prière, supplication.

Mos precx no val re ses te.

(chap. Mon prec no val res sense tú; a tú Virgen - verge.)

Gui Folquet: A te Verge.

Ma prière ne vaut rien sans toi.

E 'ls auzells qu' en lur latin fan precs,

Quecs a sa par.

A. Daniel: Mout brails. 

Et les oiseaux qui, dans leur langage, font supplication chacun à sa compagne.

CAT. Pregs. IT. Prego. (chap. Prec, precs; suplicassió, súplica, suplicassions, súpliques; resá : orassió, orassions.)

3. Preguiera, Pregaira, Pregairia, s. f., prière, supplication.

Ab bellas preguieras

En diversas manieras.

Arnaud de Marueil: Tan m'abellis.

Avec de belles prières de diverses manières.

Exaucida es la tua pregaira devant Dieu. Philomena. 

Est exaucée la tienne prière devant Dieu. 

ANC. CAT. Preguiera. CAT. MOD. Pregaria (ESP. plegaria). IT. Preghiera, pregueria, pregaria. (chap. Pregaria, pregaries; plegaria, plegaries.)

4. Precation, s. f., lat. precationem, prière.

Longa e devota precation am lo cor contrit e humiliat.

Carya Magalon., p. 33.

Longue et dévote prière avec le coeur contrit et humilié. 

IT. Pregagione.

5. Preiaire, Preyador, Pregador, s. m., suppliant, solliciteur, amoureux. 

De genoills 

Li sui leial preiaire.

(chap. De ginolls li soc leal suplicadó - solisitadó ; aginollat, a ginollons.)

G. Faidit: L' onratz.

A genoux je lui suis loyal suppliant.

No vol mas sol un preyador.

Bertrand de Born: Rassa. 

Elle ne veut que seulement un amant. 

Motz pregadors demandon e no son pas yssauzitz.

V. et Vert., fol. 87.

Beaucoup de solliciteurs demandent et ne sont pas exaucés.

CAT. Pregador. IT. Pregatore. (chap. suplicadó, suplicadós - solisitadó - solisitadós; suplicadora, suplicadores; solisitadora, solisitadores; solisitán, solisitans, solisitanta, solisitantes.)

6. Apregar, Apreyar, v., prier, supplier.

Fai s' ades plus apreyar

On plus la destrenh sos talans.

Deudes de Prades: Ab lo dous.

Se fait incessamment plus prier, où plus la presse son désir.

Non son per batalhar, mas per Dieus apregar.

- Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 19. 

Ne sont pas pour batailler, mais pour prier Dieu.

7. Precari, s. m., lat. precarius, précaire, possesseur à titre de précaire.

Cals causa pot esser donada e laissada ad autre precari, so es per precs o per amor. Trad. du Code de Justinien, fol. 86.

Quelle chose peut être donnée et laissée à autre possesseur à titre de précaire, c'est-à-dire par prière ou par amour.

La revocation dels precaris.

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 493. 

La révocation des précaires. 

CAT. Precari. ESP. PORT. IT. Precario. (chap. Precari, precaris, precaria, precaries.)

8. Precaria, s. f., précaire.

Maniera de possecios que nos apelam precaria.

Arbre de Batalhas, fol. 112.

Manière de possession que nous appelons précaire.

(chap. Manera de possessió que natros (natres) diém precaria; esta se obté per precs o per amor.)

 

Pregonessa, s. f., du lat. praeconium, publication, promulgation.

Per la pregonessa grant 

Non podian atrobar l' enfant.

V. de S. Honorat.

Pour (malgré) la grande publication ils ne pouvaient trouver l'enfant.

2. Preconisatio, s. f., préconisation, publication.

Las preconisatios que toco totz.

(chap. Los pregons que toquen a tots; que se diuen pera tots.)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 39.

Les publications qui touchent tous.

CAT. Preconisació. ESP. Preconización (pregón). PORT. Preconisação. 

(chap. Pregó, pregons; bando, bandos, com lo famós de Pedro II de 1196, als presentz, o mols atres que escomensen “ara hojats”.)
(fique aragonés medieval, Pedro II ere Rey de Aragó; lo catalá sempre va sé un dialecte mes del ocsitá. Inclús después de Pompeyo Fabra.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.


Premer

miércoles, 26 de noviembre de 2025

Porta

Porta, s. f., lat. porta, porte.

Donen quada jorn, a la porta, a paubres pelegris.

(chap. (ells, elles, flares, monjos, monges) donen cada día, a la porta, als pobres pelegrins, peregrins : peregrinos.)

Philomena.

Ils donnent chaque jour, à la porte, à de pauvres pélerins.

En una maizo hont totas las portas seran clausas.

(chap. A una casa aon totes les portes estarán tancades : closes.)

Liv. de Sydrac, fol. 121. 

En une maison où toutes les portes seront closes.

Porta, puerta del vino, Alhambra, Granada


Fig. La porta

De salvatio 

Don era la claus torta.

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

La porte de salut dont était la clef tortue. 

Porta del cel, via de salvamen.

(chap. Porta del sel, vía de salvamén; a vore si sabéu cóm se diu en rumano: la porta de fora; pos igual, sol que la o la pronunsien y escriuen “oa”; seguramen que van aná los catalans a enseñáls o amostráls a parlá, ja ja ja!)

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Porte du ciel, voie de salut.

Prov. Qui bell presen porta, segurs sone a la porta.

V. et Vert., fol. 74.

Qui beau présent porte, hardiment sonne à la porte. 

CAT. ANC. ESP. Porta. ESP. MOD. Puerta. PORT. IT. Porta. (chap. Porta, portes; porteta, portetes; v. portejá, cuan la porta se tanque pel ven o no está ben tancada, está entreuberta: portejo, porteges, portege, portegem o portejam, portegéu o portejáu, portegen; portejaré; portejaría, etc. portechá)

2. Portal, s. m., portail.

En son palaitz, lai on s' en vai jazer, 

A cinc portals.

Giraud de Calanson: A lieys cui. 

En son palais, là où elle s'en va reposer, il y a cinq portails.

Fan portals e bestors

De caus e d'arena ab caire.

Bertrand de Born: S'abrils e fuelhas. 

Font portails et tours de chaux et de sable avec pierre de taille.

- Trouée.

En las lissas farai portal.

Raimond l'écrivain: Senhors. 

Dans les palissades je ferai trouée. 

Loc. fig. Raso semblaria, 

Si a Amor plazia, 

Que m' amenes a portal. 

Un troubadour anonyme: Ges ancara. 

Il semblerait raison, s'il plaisait à Amour, qu'il m'amenât à terme.

ANC. FR. Haussez vos testes, grands portaux, 

Huys éternels, tenez-vous bants, 

Si entrera le roy de gloire.

Cl. Marot, t. IV, p. 266.

Se retraïrent au palais, au chastel et sur les portaulx de ladite ville.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 185.

CAT. ESP. PORT. portal. (IT. Portale; chap. Portal, portals, portalet, portalets.)

3. Portel, s. m., guichet, petite porte, porte dérobée.

Lo portel obri demanes.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 

Le guichet il ouvrit soudain.

An portels tras lor repaire 

Per on intran li cofraire.

(N. E. Ramón Vidal de Bezaudun, Besalú, 1196-c 1252, era catalán, y usaba portel, portels, con una l; qué lengua usaba pues, si Raynouard dice que en catalán - moderno - se escribe portell? Pues la única que tuvieron los catalanes, la plana lengua romana, el occitano o lengua de Oc, och, hoc, òc : sí en occitano. Lo mismo pasa con los reyes de Aragón de esa época, Alfonso II, Pedro II y Jaime I. De Pedro II hay un bando ya famoso de 1196, als presentz...)

Ramón Vidal de Bezaudun, Besalú, 1196-c 1252, era catalán

 

B. Carbonel: Tans ricx.

Ont des portes dérobées derrière leur demeure par où entrent les confrères.

CAT. Portell. ESP. Portillo. PORT. Portêlo. IT. Portello. (Aragonés portiello; chap. Portell, portells, portellet, portellets; La Portellada, Portellá.)

4. Portela, s. f., portelle, guichet.

Per denant la portela es lo glotz arestat. 

Roman de Fierabras, v. 4014. 

Par devant le guichet s'est arrêté le glouton.

CAT. Portella. PORT (ESP?). Portela. PORT. Portêla. IT. Portella. 

(chap. Portella : portell.)

5. Posterlla, s. f., poterne, petite porte.

Per una posterlla s' en son tuit cinc enblat. 

V. de S. Honorat. 

Par une poterne s'en sont tous cinq enfuis. 

IT. Postierla. (ESP. Poterna : f. Mil. En las fortificaciones, puerta menor que cualquiera de las principales, y mayor que un portillo, que da al foso o al extremo de una rampa. Chap. poterna, poternes: a les fortificassions, porta mes menuda que consevol de les prinsipals, y mes gran que un portell, que done al fosso o al extrem de una rampa.)

6. Portegue, s. m., lat. porticus, portique.

Jhesus anava el temple, el portegue de Salomo.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.

Jésus allait au temple, au portique de Salomon.

(Chap. Jesús anabe al temple o templo, al pórtic de Salomó, Salomón.)

Entro dedins lo portegue del sobeira preveire.

Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 14.

Jusque dedans le portique du souverain prêtre.

CAT. ESP. (pórtico) PORT. IT. Portico. (chap. Pórtic, portics.)

7. Porge, Porgue, s. m., porche, portique.

Aquest dos fo fait el porge de la claustra.

Cartulaire du Bugue, fol. 29. 

Ce don fut fait au porche du cloître.

Lo porgue de Sanh Peyre que hom apela ciotat Leonina.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 109. 

Le portique de Saint-Pierre qu'on appelle cité Léonine.

(chap. Porche, porches : pórtic, portics.)

8. Portier, s. m., lat. portarius, portier, guichetier. 

En cort de rei mi baton li portier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc. 

(A la cort de rey me esbatussen, me baten o batixen, los portés o porteros, los guardes de la porta. Bertrán de Born, Yo me amago.)

En cour de roi me battent les portiers.

Fuy portiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je fus portier.

Fig. Lo don de temor es portiers de la gran mayso.

(chap. Lo don de temó (de Deu), po, es lo porté o portero de la gran casa.)

V. et Vert., fol. 46. 

Le don de crainte est portier de la grande maison.

Adj. La sirventa portieira 

Li obri.

(chap. La sirventa portera li obri. Ojo com ha cambiat lo chapurriau respecte al ocsitá de 1288 - 1292, cuan Matfre Ermengaud de Béziers va escriure lo Breviari d'amor.)

Brev. d'amor, fol. 162.

La servante portière lui ouvrit.

CAT. Porter. ESP. Portero. PORT. Porteiro. IT. Portiere. 

(chap. Porté, portero, portés, porteres; tamé de la portería del fútbol; portera, porteres.)

9. Portenier, s. m., portier.

S' el porteniers non dis de no. (N. E. entonces dice hoc, òc, oc, och : sí)

(chap. Si lo porté no diu que no; port + tenier : tinent : teniente, que té lo domini sobre la porta; com lochtinent : lugarteniente; tinença, tinensa de Benifassá, Benifazá, Benifaçá.)

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Si le portier ne dit de non.

10. Portar, v., lat. portare, porter, transporter, supporter.

Coma l' aze del moli que porta aytan volontiers lo blat del paure coma del ric.

(chap. Com lo burro, ruc - Artur Quintana Font - del molí, que porte tan voluntariamen - en voluntat - lo blat del pobre com lo del ric.)

V. et Vert., fol. 54.

Comme l'âne du moulin qui porte autant volontiers le blé du pauvre comme du riche. 

La sentura mesclaia 

Qu' ieu solia senchar, 

Lassa! non l' aus portar.

P. Basc: Ab greu cossire.

La ceinture mêlée que je soulais ceindre, malheureuse! je n'ose la porter.

Que tot hom, que pogues portar armas, vengues ad elh.

(chap. Que tot home, que puguere portá armes, vinguere an ell; acudire, acudiguere; me pregunto si Ramiro II entendríe esta frasse.)

Philomena.

Que tout homme, qui pût porter armes, vînt à lui. 

Fig. Negus non portara la pena del autre.

(chap. Dingú, ningú (no) portará la pena del atre - datre, d'atre, de un atre. En chapurriau no se fa aná esta doble negassió “negus non”. En fransés tamé se diu “nul ne”, “aucun ne”.)

Liv. de Sydrac, fol. 67.

Nul ne portera la peine de l'autre.

Pois Amor mi vol honrar 

Tant qu' el cor vos mi fai portar.

Folquet de Marseille: En chantan.

Puisqu'Amour me veut honorer tant que dans mon coeur il me fait vous porter. 

Non aurem, negus, plus de cabal,

Ni 'n portarem escrit el nostre brieu 

Ad aysselh jorn que rendrem comt' a Dieu. 

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Nous n'aurons, nul, plus de cheptel, ni n'en porterons d'écrit sur notre bref en ce jour que nous rendrons compte à Dieu. 

Loc. Hom volpilh que porta baneyra.

Le moine de Montaudon: Be m'enueia. 

Homme lâche qui porte bannière. 

Segrai tant c' om me port a la tomba. 

A. Daniel: Si m fos amors. 

Je suivrai tant (jusqu'à ce) qu'on me porte à la tombe.

- Supporter.

Qu'en patz portes son mal.

V. de S. Honorat.

Qu'en paix il supportât son mal.

- Comporter, conduire.

Se portet fort valentament lo dit conte jove.

(chap. Se va portá, comportá mol valentamen lo dit comte, conde, jove; comte, conde : de comité, un manat, encarregat; compte, cuenta, de computo, computare, contá.)

Chronique des Albigeois, col. 102.

Se comporta fort vaillamment ledit comte jeune.

- En parlant de la gestation. 

Elephant... porta dos ans son concebement.

Eluc. de las propr., fol. 247.

L'éléphant... porte deux ans sa conception.

- Produire, engendrer.

Las autras fan portar efans a las femnas mas qu' en bevo.

Liv. de Sydrac, fol. 55. 

Les autres font porter enfants aux femmes pourvu qu'elles en boivent.

Loc. Lo frug que porta l' albre de sobrietat.

(chap. Lo fruit, la fruita, que porte l' abre, albre, de sobriedat.) 

V. et Vert., fol. 102. 

Le fruit que porte l'arbre de sobriété. 

Ieu suy aitan malastrucx

Que de malastre port la flor.

Rambaud d'Orange: Er no sui. 

Je suis autant malheureux que de malheur je porte la fleur.

- Emporter.

Alexandres, que tot lo mon avia, 

No 'n portet ren mas un drap solamen. 

Pons de Capdueil: Er nos. 

Alexandre, qui avait tout le monde, n'en emporta rien excepté un linceul seulement.

- Diriger, conduire.

Fig.: El cor non m' i port.

G. Riquier: A Sant Pos.

Le coeur ne m'y porte pas.

- Avoir, faire paraître.

Tan feras caras portatz.

(chap. Tan fieres cares portéu : vatros, vatres.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 16. 

Tant farouches faces vous portez.

Loc. S' ieu portes a Dieu tant lial fe,

Elh m' agra fag plus aut d' emperador.

Paves: Ira e. 

Si je portasse à Dieu si loyale foi, il m'aurait fait plus élevé qu'empereur.

Obediensa deu portar

A motas gens qui vol amar.

Le Comte de Poitiers: Pus vezem.

Obéissance doit porter à nombreuses gens qui veut aimer.

Tug li gran senhor e baro li portavan mot gran onor.

V. de Guillaume de Saint-Didier. 

Tous les grands seigneurs et barons lui portaient moult grand honneur.

Que 'l pro e 'l conoyssen 

Vos porton senhoria.

Pons de Capdueil: Ja non er. 

Vu que les preux et les connaisseurs vous portent seigneurie (rendent hommage).

Aquilh que porto testimoni fals.

Liv. de Sydrac, fol. 41.

Ceux qui portent témoignage faux. 

Loc. fig. Ges hom no pot portar a fil 

Ni a bon talh totas amors.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

On ne peut point porter à fil ni à bon tranchant toutes amours.

Atretan m' en portaria 

Col plus rics reis qu' el mon sia. 

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us. 

Pareillement je m'en porterais comme le plus puissant roi qui au monde soit. 

Part. prés. Evesques e abbatz portans crossas.

Philomena.

Évêques et abbés portant crosses.

Albre bell e autz e portan motz de bells frutz. 

V. et Vert., fol. 56. 

Arbre beau et élevé et portant moult de beaux fruits. 

Part. pas.

Tan gran peril que tan leu fo portatz.

Giraud de Borneil: Al honor Dieu. 

Si grand péril qui si légèrement fut supporté. 

ANC. FR. Le trésor de l'Église qu'il avoit mauvaisement portet.

Chronique de Cambray.

Voyez Armas, Bras, Fe, Fil, Pols, Testimoni, Vida.

CAT. ESP. PORT. Portar. IT. Portare.

(chap. Portá: porto, portes, porte, portem o portam, portéu o portáu, porten; portat, portats, portada, portades; portaría; si yo portara; portaré.)

11. Port, s. m., agrément de la vie, contentement.

Del gran port e del plazer 

Qu' eu soil aver lo jorn e 'l ser.

B. Calvo: Enquer. 

Du grand contentement et du plaisir que j'ai coutume d'avoir le jour et le soir.

- Port, manière, maintien.

En sos portz servar temprament.

Eluc. de las propr., fol. 71.

En ses manières garder retenue.

En tot ton gienh, en tot ton port, 

D' erguel mostrar te garda fort.

Libre de Senequa.

En toute ta façon, en tout ton maintien, de montrer orgueil garde-toi fort.

CAT. Port. ESP. PORT. (chap.) Porte. IT. Porto.

12. Portamen, s. m., habitude, coutume, façon. 

Noyritz et enformatz en bonas costumas et en bells portamens.

Garda mezura e tempramen en totz sos portamens.

V. et Vert., fol. 76 et 105.

Nourris et instruits en bonnes coutumes et en belles habitudes.

Il garde mesure et tempérament dans toutes ses habitudes.

ANC. FR. L'y envoyoit tant pour les visiter 

Que pour sçavoir de leur bon portement. 

Philippe Hegemon, p. 53.

Resta en joye et seureté du bon portement de son fils.

Rabelais, liv. IV, ch. 3. 

Nous aultres jeunes chevaliers y feymes grant portement et y soustenîmes mains cops mortels.

(N. E. Obsérvese el “nous aultres” de Rabelais comparado con el dialecto occitano catalán “nosaltres”, nos altres, nos autres.)

Ils ne disent pas que tu n'eusses fait bon portement. 

Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. I, ch. 4 et 5. 

CAT. Portament. PORT. IT. Portamento.

13. Portadura, s. f., portée, progéniture.

Ben m'a presa desaventura

C' aia perdut ma portadura.

V. de S. Honorat.

Bien m'a prise désaventure que j'aie perdu ma progéniture.

Dieus non vol, segons natura, 

Que verges porte portadura.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Dieu ne veut pas, selon nature, que vierge porte progéniture.

ANC. FR. Lasse! dolente! quel portéure ai-je faite? 

Pourquoi tendi-je onques mes mameles à iceulz?

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 187.

(N. E. mameles : ver Popa.)

IT. Portatura.

14. Portador., s. m., porteur, nouvelliste.

Portador e mostrador d' aquest public estrument.

(chap. Portadó y mostradó d'este públic instrumén. Correu, corriau, que corre.) 

Tit. de 1281. Arch. du Roy., J. 330.

Porteur et producteur de cet instrument public.

Palafres ambladors, 

Beus e plans portadors.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Palefrois ambleurs, beaux et doux porteurs.

L' un portador, l' altre castiador.

Trad. de Bède, fol. 48. 

L'un nouvelliste, l'autre grondeur.

CAT. ESP. PORT. Portador. IT. Portatore. (chap. Portadó, portadós, portadora, portadores; les portadores pera les banastes.)

15. Portaselh, s. f., porte-seau. 

Ab son magre chantar dolen

Qu' es chans de vielha portaselh.

Pierre d'Auvergne: Cantarai.

Avec son maigre chanter dolent qui est chant de vieille porte-seau.

16. Portacarn, s. m., porte-chair, pourvoyeur.

Portacarn e galiot.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Portechair et forban.

17. Aportar, v., lat. aportare, apporter, amener.

Avia fach aportar candelas e susari.

(chap. Habíe fet aportá (portá, amaní) candeles y (un) sudari.)

V. de S. Honorat.

Avait fait apporter chandelles et suaire.

Fig. Assatz aportera razos.

Giraud de Borneil: A ben chantar.

Assez j'apporterais de raisons. 

No n' escapero mais IIII que aportero las novelhas.

Philomena.

N'en échappèrent que quatre qui apportèrent les nouvelles.

- Conduire, guider.

Dieus m' aport' a bona fi.

P. Vidal: Abril issic.

Dieu me conduise à bonne fin.

Part. pas. Car el lo degra aver aportat.

Trad. du Code de Justinien, fol. 44.

Car il devrait l'avoir apporté.

CAT. ANC. ESP. Aportar. IT. Apportare. (chap. Aportá; portá, amaní : aporto, aportes, aporte, aportem o aportam, aportéu o aportáu, aporten; aportat, aportats, aportada, aportades; amanixco o amanixgo, amanixes, amanix, amanim, amaniu, amanixen; amanit, amanits, amanida, amanides; amanida : ensiam amanit : “ensalada”)

18. Comport, s. m., conduite.

Cel que ben se recort 

Ades pot miels blasmar vostre comport.

Bertrand de Born: Atornat m'er. 

Celui qui bien se souvient incessamment peut mieux blâmer votre conduite.

- Action, intensité, force. 

Vey caut e freyt entremesclar, 

Ab l' un pot l' autre amortar, 

E son abdui d' engal comport.

Rambaud de Vaqueiras: Los frevols.

Je vois chaud et froid entremêler, avec l'un peut l'autre se mitiger, et ils sont tous deux d'égale intensité. 

CAT. Comport. ESP. Comporte (comportamiento). IT. Comporto.

(chap. Comportamén, comportamens; v. comportá, comportás: yo me comporto, comportes, comporte, comportem o comportam, comportéu o comportáu, comporten; comportat, comportats, comportada, comportades, compórtat!; comportaré; si yo me comportara; comportaría.)

19. Cumporta, s. f., comporte, sorte de tour ou de réduit placé au-dessus d'une porte pour en défendre l'accès.

Desus fo la cumporta de grans cayros talhatz.

Roman de Fierabras, v. 3999. 

Dessus fut la comporte de grands quartiers taillés.

(chap. Comporta, comportes, com les de un pantano.)

20. Comportancza, s. f., santé, réussite, végétation.

Non poya far fruc ni bona comportancza.

L'Avangeli de li quatre semencz.

Ne puisse produire fruit ni (avoir) bonne réussite.

21. Comportamen, s. m., conduite. 

Que fassam comportamen et hobras segon lo sieu mandamen.

(chap. Que faigam bon comportamén - bona conducta - y obres segons lo seu manamén.)

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 2.

Que nous fassions conduite et œuvres selon le sien commandement.

Lauzet fort lurs personas e lur comportamens.

Hist. de la Bible en prov., fol. 21. 

Loua fort leurs personnes et leur conduite.

22. Comportar, v., porter, compenser.

Part. prés. A rason de IX florins per marc... hun comportant l' autre.

Rég. des États de Prov., 1401.

A raison de neuf florins par marc... l'un portant l'autre. 

CAT. ESP. PORT. Comportar. IT. Comportare. (chap. Comportá : compensá : compenso, compenses, compense, compensem o compensam, compenséu o compensáu, compensen; compensat, compensats, compensada, compensades.)

23. Deportar, v., lat. deportare, amuser, divertir, déporter.

S' en van per deportar lonc ribiera de mar.

V. de S. Honorat. 

S'en vont pour s'amuser le long du rivage de mer.

Per qu' om adoncx mot voluntiers 

S' en vai defora deportar.

Brev. d'amor, fol. 47. 

C'est pourquoi alors moult volontiers on s'en va divertir dehors.

Mas qui ab vielha s deporta 

Suavet sojorna e jay.

T. de Bertrand et de Gausbert: Gausbert. 

Mais qui avec vieille se déporte doucement s'amuse et gît. 

Subst. Cui jois non platz ni deportar.

Giraud de Borneil: Ops m'agra.

A qui joie ne plaît ni le divertir.

ANC. FR. Ki à une vile prucheine 

Voleit aler pur déporter.

Marie de France, t. II, p. 90.

En la forest de Compiegne chaça et se deporta en tel deduit jusques vers l'entrée de l'yver.

En chaces de bois se deporta une pièce de tens.

Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec des Hist. de Fr., t. VI, p. 150 et 152. As tables vont aucuns jouer

Ou aus eschés pour déporter.

(N. E. eschés : escacs, ajedrez, Schach, chess.)

eschés : escacs, ajedrez, Schach, chess

 

Roman du Châtelain de Couci, v. 480.

ANC. CAT. ESP. Deportar. IT. Diportare.

(chap. entretindres, divertís, fé deport. Deportá es enviá fora, foragitá: deporto, deportes, deporte, deportem o deportam, deportéu o deportáu, deportem; deportat, deportats, deportada, deportades.
No confundí en Anna Gabriel en pilotes es “de portada” de la Interviú. Suiza ha deportat a la fugitiva a España, Bélgica ha deportat al fugitiu a España.)

24. Deport, s. m., amusement, passetemps, divertissement.

Ieu no pretz un denier

Autre deport ni autra benanansa.

T. de Sordel et de Bertrand: Bertrans. 

Je ne prise un denier autre amusement ni autre bien-être.

Lo vostre bel deport.

G. Riquier: L'autr'ier. 

Le votre beau divertissement.

ANC. FR. Par solas et par deport.

Roman de la Rose, v. 4596.

ANC. CAT. Deport. ESP. Deporte. IT. Diporto. (chap. Deport, deports.)

(N. E. el catalán moderno inventado usa esport, por lo que el verbo sería esportar.)

25. Emportar, Enportar, v., emporter, enlever.

Li angel l' emportavan

Sus el cell dreita via.

(chap. Los angels sel emportaben cap al sel dreta vía. Sus : dal, cap a dal, en fransés tamé sus, dessus : a dal.)

V. de S. Honorat. 

Les anges l'emportaient sus au ciel directement.

El diable l' emporta

Ins al foc d' ifern.

(chap. Lo diable, dimoni, sel (se 'l) emporte a dins al foc d'infern.) 

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Le diable l'emporte dedans au feu d'enfer.

- Vaincre, surpasser, avoir le dessus.

Pieg que Richartz l' enporta

E plus aunidamen.

Montan Sartre: Coms de Tolosa. 

Pire que Richard il l'emporte et plus honteusement.

- Porter avec soi.

Part. prés. Dieus... tot so que pot esser el pot far, sino faitz... inportans imperfectio. 

Eluc. de las propr., fol. 5.

Dieu... tout ce qui peut être il peut faire, sinon faits... emportant imperfection. 

Loc. Venra 'N Artus, sel qu' emportet lo catz.

P. Cardinal: Al nom del. 

Viendra le seigneur Artus, celui qui emporta le chat. 

IT. Importare. (chap. Emportá, emportás)

26. Reportar, v., lat. reportare, remporter, rapporter.

Reporton la nueg escura

Totz los frugz amagadamen.

(chap. Arrepeten a la nit oscura, fosca, tots los fruits de amagatontes, amagadamen.)

Brev. d'amor, fol. 127.

Rapportent (pendant) la nuit obscure tous les fruits secrètement.

Ab algunas mercadarias venia, et reportava aur, argent.

(chap. En algunes mercansíes veníe, y portabe or, plata.)

Eluc. de las propr., fol. 161.

Avec aucunes marchandises il venait, et remportait or, argent.

Plus tost puesca reportar cascun dictat.

Leys d'amors, fol. 2.

Plus tôt puisse rapporter chaque composition.

CAT. ESP. PORT. Reportar. IT. Riportare. (chap. Reportá : fé un report, contá; arrepetá (“Reporton la nueg escura”); yo reporto, tú reportes, reporte, reportem o reportam, reportéu o reportáu, reporten; report, reports; reportat, reportats, reportada, reportades.)

27. Supportar, Suportar, v., lat. supportare, supporter, endurer.

Non podian endurar ni suportar las grands alarmas que fasia.

(chap. No podíen aguantá ni soportá les grans alarmes que fée, faie; estragos, cabalgades, escaramussa, escaramusses.)

Chronique des Albigeois, col. 43.

Ils ne pouvaient endurer ni supporter les grandes alarmes qu'il causait.

Supporton grands despensas.

(chap. Soporten grans gastos; gastá : despendres de dinés.)

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 350.

Supportent de grandes dépenses.

- Fig. Avoir sur les bras.

Egiptias los suportavon formen.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 10.

Les Égyptiens les avaient sur les bras fortement.

CAT. Suportar, soportar. ANC. ESP. Soportar (al revés). ESP. MOD. Suportar. PORT. Supportar, soportar. IT. Sopportare.

(chap. Soportá: soporto, soportes, soporte, soportem o soportam, soportéu o soportáu, soporten; soportat, soportats, soportada, soportades; soportaría; si yo soportara; soportaré.)

28. Supportatiu, adj., supportatif, propre à faire supporter.

Votz... es... d' amor exitativa..., de tribalh supportativa, de enuech expulsiva.

Eluc. de las propr., fol. 46.

Voix... est... d'amour excitative..., de tribulation supportative, d'ennui expulsive. (chap. “tribalh, tribulation” : treball, tribulassió : tripalium, be u saben los de la Ascuma de Calaseit.)

29. Supportacio, s. f., supportation, qualité de supporter, support. Membres... los basses so dels nautz supportacio, cum les pes.

Eluc. de las propr., fol. 33. 

Membres... les bas sont des hauts supportation, comme les pieds. 

ESP. Suportacion (soporte). IT. Sopportazione. 

(chap. Soport, soports. Membres... los de baix són soport dels de dal.)

30. Sobreportar, v., surmonter, dominer, subjuguer.

Aitals amors me sobreporta.

Roman de Jaufre, fol. 86.

Pareil amour me surmonte.

La ira que lo sobreporta lo turmenta.

V. et Vert., fol. 11. 

La colère qui le surmonte le tourmente.

31. Sotzportar, v., supporter, tolérer.

Mas vos, sotzportant tota cura.

Trad. de la 2e Épître de S. Pierre.

Mais vous, en supportant tout souci.

32. Transportar, Trasportar, v., lat. transportare, transporter, transférer.

Que l' emperi dels Grex ostes,

Et als Latins lo trasportes.

V. de S. Honorat.

Que l'empire des Grecs il ôtât, et aux Latins le transportât. 

En autra persona transportar per donacio. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.

En autre personne transporter par donation.

- Se rendre en un lieu.

Se transporton d' aquest realme en los autres realmes.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422. 

Se transportent de ce royaume dans les autres royaumes.

Part. pas. Foron trasportat en Sichem.

Trad. des Actes des Apôtres, ch. 7. 

Furent transportés en Sichem.

CAT. Transportar. ESP. Transportar, trasportar. PORT. Transportar. 

IT. Trasportare. (chap. Transportá: transporto, transportes, transporte, transportem o transportam, transportéu o transportáu, transporten; transportat, transportats, transportada (cárrega), transportades (cárregues))

33. Transport, s. m., transport.

Sino que y aya mandamen de transport.

Fors de Béarn, p. 1075. 

Sinon qu'il y ait commandement de transport.

CAT. Transport. ESP. Transporte, trasporte. PORT. Transporte, IT. Trasporto. (chap. Transport, transports.)

34. Transportamen, Trasportamen, s. m., translation, transposition.

Per aquel trasportamen.

V. de sainte Énimie, fol. 43.

Par cette translation.

Transportamen de paraulas.

Leys d'amors, fol. 132.

Transposition de paroles.

CAT. Transportament. ESP. Trasportamiento (transposición).

IT. Trasportamento. (chap. Transportamén, transposissió.)

35. Transportacio, Transportatio, s. f., lat. transportatio, translation, transport.

De la qual... transportatio parla la decretal.

(chap. De la cual... transportassió (traslassió, transport, traducsió) parle la decretal.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.

De laquelle... translation parle la décrétale. 

Non obstant aquela transportacio.

Arbre de Batalhas, fol. 112. 

Nonobstant ce transport.

- Traduction.

Se fay per... transportatio de grec en lati.

Leys d'amors, fol. 44.

Se fait par... translation de grec en latin.

CAT. Transportació. ESP. Transportacion, trasportacion (transportación, traslación, traducción, transposición). PORT. Transposição. 

IT. Trasportazione. (chap. Transportassió, traslassió, transport, traducsió, transposissió.)


Portulaca

domingo, 14 de enero de 2024

Lexique roman; Capella - Cartilage

Capella, s. f., lat. capella, chapelle.

Ad honor del cors sanct faria una capella.

V. de S. Honorat.

Ferait une chapelle en l'honneur du corps saint.

E fassa y tal capella l'emperayre prezans

On pretz sia servitz, joys e solatz e chans.

P. Bremond Ricas Novas: Pus partit an.

Et que l'empereur méritant y fasse telle chapelle où mérite, gaîté et plaisir et chant soient desservis.

CAT. Capella. ESP. Capilla. PORT. Capela. IT. Capella.

2. Capelan, s. m., chapelain, prêtre, curé.

E ma de Guillem lo Capela. Titre de 1090.

En main de Guillaume le chapelain.

Aquell filh del capella de las ydolas.

V. et Vert., fol. 96.

Ce fils du prêtre des idoles.

Adjectiv. Al parroquial capelan.

Brev. d'amor, fol. 117.

Au curé paroissial.

ANC. FR.

Combien nous tuerons de ces cordeliers ras!

Combien de capelans! combien de prieurs gras!

Chantelouve, Trag. de Coligni.

CAT. Capellá (capellà). ESP. Capellán. PORT. Capellão. IT. Capellano.

3. Capelania, s. f., chapellenie.

Alcuna causa alienada de la dicha capelania.

Tit. de 1281. DOAT, t. CXVIII, fol. 75.

Aucune chose aliénée de ladite chapellenie.

CAT. ESP. (chap. capellanía) PORT. Capellania. IT. Cappellania.

4. Capelayar, v., hanter les prêtres.

Vielha la tenc dona, pus capelaya.

Bertrand de Born: Bel m'es.

Je la tiens vieille dame, puisqu'elle hante les prêtres.

Capon, s. m., lat. caponem, chapon.

Voyez Mayans, t. II, p. 246.

Capo es gal per defauta de testilhs efeminat.

(chap. Capó es gall per falta de collons, testiculs, afeminat.)

Eluc. de las propr., fol. 146.

Chapon est un coq efféminé par défaut de testicules.

E sai ben far de galh capo.

(chap. Y sé ben fé de gall capó : capá: capo, capes, cape, capem o capam, capéu o capáu, capen. Adj. capat; femella capada no pot sé, pero sí una pataca.)

Raymond d'Avignon: Sirvens suy.

Et je sais bien faire de coq chapon.

CAT. Capó. ESP. Capón. PORT. Capão. IT. Cappone (N. E. casi como Alfredo, Al Capone).

2. Caponar, v., chaponner.

… L'avia caponatz.

Matfre Ermengaud, Ép. à sa soeur.

L'avait chaponné.

CAT. ANC. ESP. Caponar. ESP. MOD. PORT. Capar. IT. Capponare.


Car, adj., lat. carus, cher, chéri.

Helias dix a sos compagnhos: Senhors, cars frayres.

Philomena.

Élie dit à ses compagnons: Seigneurs, chers frères.

- De haut prix, difficile, rare.

Que tals es vils que fora cars.

P. Barba: Sirventes.

Que tel est vil qui serait de haut prix.

Et apres una manieira de trobar en caras rimas.

V. d'Arnaud Daniel.

Et il apprit une manière de composer en rimes difficiles.

Adverbial. Cant vos preguet tan car

Que de son oncle la volcsetz amparar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Quand elle vous pria si chèrement que vous la voulussiez préserver de son oncle.

Prov. Qui car compra car ven.

Alegret: Bel m'es.

Qui achète cher, vend cher.

Loc. Totas las vuelh honrar e car tener.

Pons de Capdueil: Tant m'a.

Je les veux honorer toutes et tenir cher.

E non es hom, tan mos enemicx sia,

Si 'l n' aug dir ben, que no 'l tenha en car.

Claire d'Anduse: En greu esmai.

Et n'est homme, tant mon ennemi soit-il, que je ne le tienne cher, si je lui en entends dire du bien.

CAT. Car. ESP. (querido) PORT. IT. Caro.


2. Charisme, adj., très cher.

Fraire charisme. Trad. de Bède, fol. 83.

Très chers frères.

CAT. Carissim. ESP. (carísimo, queridísimo) IT. Carissimo.

3. Caramen, adv., chèrement, avec instance.

A vos, cui dezir caramen.

Blacasset: Si m fai amors.

A vous, que je désire chèrement.

Elh la va preguar caramen que elha fos bona dona e fiselh crestiana.

Philomena.

Il va la prier avec instance qu'elle fût bonne dame et fidèle chrétienne.

CAT. Car. ESP. IT. Caramente.

4. Caritat, s. f., lat. caritatem, charité.

Fait sun d'almosna e fe e caritat.

Poëme sur Boèce.

Ils sont faits d'aumône et foi et charité.

Car caritatz e drechura

Lo conduc a salvamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Car charité et droiture le conduit à salut.

Vera charitatz es cant hom ama son amic en Deu e son enemic per amor de Deu. Trad. de Bède, fol. 23.

La vraie charité est quand on aime son ami en Dieu et son ennemi par amour de Dieu.

Adv. comp. Un caval de vos que ns avetz donat per caritat.

Tit. de 1196, DOAT, t. CXXXVIII, fol. 139.

Un cheval de vous que vous nous avez donné par charité.

- Une des vertus théologales.

Las tres vertutz thelogicals, que so fes, caritatz, esperansa.

(chap. Les tres virtuts teologals, que son fe, caridat, esperansa.)

Brev. d'amor, fol. 5.

Les trois vertus théologales, qui sont foi, charité, espérance.

- Corporation, confrérie de gens de métier.

Applicadas a la caritat, e que se despendon ad ops de la caritat.

Cartulaire de Montpellier, fol. 187.

Applicables à la charité, et qui se dépensent pour les besoins de la charité.

CAT. Caritat. ESP. Caridad. PORT. Caridade. IT. Carità.

5. Caritadier, s. m., chef de la corporation de la charité.

Que las dichas cauzas sian rendudas als cossols, caritadiers del mestier.

Cartulaire de Montpellier, fol. 187.

Que lesdites choses soient rendues aux consuls, chefs de la corporation de la charité du métier.

6. Caritatiu, Karitatiu, adj., charitable.

Deu esser larc, caritatyu.

L'Arbre de Batalhas, fol. 264.

Doit être généreux, charitable.

E dona e partiss als paures per Dieu los bes que Dieus li ha donatz;

adoncs dis hom que aquels homs es karitatius.

V. et Vert., fol. 57.

Et donne et partage aux pauvres pour Dieu les biens que Dieu lui a donnés; alors on dit que cet homme est charitable.

CAT. Caritatiu. ESP. PORT. IT. Caritativo.

7. Cartat, s. f., cherté, rareté.

E non torn sa cartat vil.

A. Daniel: Lanquan son.

Et sa cherté ne devient vile.

De nuilla ren non es tan grans cardatz

Cum d'omes pros.

Cadenet: De nuilla ren.

De nulle chose n'est si grande rareté comme d'hommes généreux.

8. Carestia, s. f., disette, cherté.

Ac tant de carestia e de sterilitat.

V. de S. Honorat.

Eut tant de disette et de stérilité.

Viltat de mal et de ben carestia.

Aimeri de Peguilain: Cil que s'irais.

Abondance de mal et disette de bien.

Er carestia de fromen.

Calendrier provençal.

Il sera disette de froment.

CAT. ESP. (carestía) PORT. IT. Carestia.

g. Carencia, s. f., carence, manque.

Carencia vol dire defalhement.

Eluc. de las propr., fol. 62.

Carence veut dire manque.

CAT. ESP. PORT. Carencia. IT. Carenzia. (chap. carensia)

10. Carzir, v., renchérir, devenir plus cher.

D'elhas qu'an fach lo tench carzir,

Ab que s fan la cara luzir.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz.

D'elles qui ont fait renchérir la teinture, avec laquelle elles se font luire la face.

Mas fezautat fan carzir,

Quar no volon lo ver dir.

B. Martin: A Senhor.

Mais font renchérir la fidélité, parce qu'ils ne veulent dire le vrai.

Part. pas. Qu'en Fransa son carzit sac e correy.

Bertrand de Born: Pus li baron.

Vu qu'en France les sacs et les courroies sont renchéris.

11. Cartenenza, s. f., haut prix, estime.

Dreg ni rasos ni cartenensa.

Roman de Flamenca, fol. 74.

Droit ni raison, ni estime.

12. Carvenda, s. f., haut prix.

Qu'estiers no m platz lur carvenda.

Raimond de Miraval: Tot quan.

Qu'autrement leur haut prix ne me plaît pas.

13. Carvendre, v., surfaire, vendre trop cher.

Quar qui ben fait, non es dreig que carvenda.

Albert de Sisteron: En amor ai.

Car qui fait bien, il n'est pas juste qu'il surfasse.

Trop me vol carvendre

Son pretz et sa beutat.

Albert de Sisteron: Dompna pros.

Elle veut me vendre trop cher son mérite et sa beauté.

14. Encarzir, v., renchérir, enchérir.

Que si us me lays Dieus gazanhar

No us puesc plus encarzir, so m par.

G. Magret: Altretan.

Que si Dieu me laisse vous gagner, je ne vous puis plus renchérir, ce me semble.

Selhas qu'al prim son d'amoros semblan,

E pueys si van tot ades encarzen.

B. Tortis: Per ensenhar.

Celles qui sont d'abord d'amoureux semblant, et puis vont toujours se renchérissant.

Qu'en re non hi fai falhenza

Et a car nom per encarzir.

B. de Ventadour: En aquest.

Qu'il n'y fait faute en rien et a nom cher pour enchérir.


Cara, s. f., grec *kara, figure, visage, face.

Remir vostra gentil, plazen cara.

Un troubadour anonyme: Non puesc.

Je contemple votre gentille, agréable figure.

Qui vol del tot vituperar una persona, li escopis en la cara.

(chap. Qui vol del tot vituperá a una persona, li escupiñe a la cara. Escupiñá: escupiño, escupiñes, escupiñe, escupiñem o escupiñam, escupiñéu o escupiñáu, escupiñen.)

V. et Vert., fol. 98.

Qui veut entièrement avilir une personne, lui crache à la figure.

Javier en la penchura

Ab doas caras.

(chap. Giné a la pintura en dos cares.)

Brev. d'amor, fol. 46.

Janvier en la peinture avec deux visages.

Loc. Mot li fes laia cara.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 3.

Lui fit très laide figure.

E m mostr' om cara grifaigna.

Palais: Be m plai.

Et on me montre visage hargneux.

Adv. comp. Veziblament cara e cara.

Liv. de Sydrac, fol. 85.

Visiblement face à face. (: vis à vis)

CAT. ESP. PORT. Cara a cara. 

ANC. FR. Je tiens vers lui la chière incline.

Roman de la Rose, v. 3190.

Les yeux et la chière basse, va à la messe en dévotion.

Hist. de Jehan de Saintré, t. III, p. 577.

Lequel duc de Bourgogne, quand il sceut sa venue, alla au-devant de lui et s'entrefeirent gran chière.

Monstrelet, t. II, fol. 191.

CAT. ESP. PORT. Cara.

2. Caragge, s. m., figure, visage.

Dels homes... lor quantitat, caragge e costumas... En caragge ferocitat.

Eluc. de las propr., fol. 170 et 173.

Des hommes... leur quantité, figure et coutumes...

Férocité sur le visage.


Caracta, s. f., lat. character, marque, caractère.

Els francx e los sers que auran caracta en la ma drecha...

Aquel que auran la caracta del nom de la bestia.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, chap. 13.

Les francs et les serfs qui auront marque à la main droite...

Ceux qui auront la marque du nom de la bête.


Caramida, s. f., calamite, boussole.

Tres barcas per la mar qu'eron plenas de jens

Que venian al perdon am quatre grossas lentz;

Mas ira del mal temps lur a frascat lur vela,

Non val la caramida puescan segre l'estella.

V. de S. Honorat.

Trois barques sur la mer qui étaient pleines de gens 

qui venaient au pardon avec quatre gros navires;

mais le courroux du mauvais temps leur a déchiré leur voile, 

la calamite ne leur sert plus de manière qu'ils puissent suivre l'étoile.

Fig. Vers homs e vers sant esperitz,

Qu'el lur sia ver' estela, caramita

E 'ls guit.

Olivier le Templier: Estat aurai.

Vrai homme et vrai saint esprit, qu'il leur soit véritable étoile, boussole et les guide.

ANC. FR. Comme le fer qui suit la calamite.

Du Bellai, fol. 459.

Tu es le nord où de jour et de nuit

Tourne ma calamite.

N. Rapin, p. 123.

Voyez à la calamite de votre boussole.

Rabelais, liv. IV, ch. 18.

CAT. Caramida. ESP. Calamida. PORT. IT. Calamita.


Caravil, s. m., charivari.

Secundo nubentibus fit charavaritum seu capramaritum nisi se redimant et componant cum abbate juvenum.

Joan. de Garronib., de secund. Nupt., n° 68.

Un statut de Provence, rendu sur la proposition des États, porte:

Ordenat et prohibit que d'ayssi en avant, en lo dich pays, no si fassan neguns caravils. Statuts de Provence, BOMY, p. 214.

Ordonné et prohibé que d'ici en avant, en ledit pays, ne se fassent nuls charivaris.

En espagnol, carava désigne la réunion bruyante des gens de la campagne qui s'amusent le dimanche.


Carays, s. m., querelle.

E tornon en patz lor carays,

Si que lo bes lo mal vensa.

B. de Venzenac: Pus vey lo temps.

Et tournent leurs querelles en paix, de sorte que le bien vainque le mal.


Carbo, s, m., lat. carbo, charbon.

Carbo es foc actualment ab materia terrestra incorporat.

Eluc. de las propr., fol. 132.

Charbon est feu actuellement incorporé avec matière terrestre.

Lo foc fo bo,

Et ieu calfei me voluntiers

Al gros carbo.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Le feu fut bon, et je me chauffai volontiers au gros charbon.

Atressi mezeis li carbo,

De fuoc escompres, fuoc dig so.

Brev. d'amor, fol. 38.

De même les charbons, de feu enflammés, sont appelés feu.

ANC. FR. Au grant fu de carbons s'asist.

Roman du comte de Poitiers, v. 809.

CAT. Carbó. ESP. Carbón. PORT. Carvão. IT. Carbone.

2. Charbonier, s. m., lat. carbonarius, charbonnier.

Trobet a un fuc dos charboniers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87.

Il trouva à un feu deux charbonniers.

CAT. Carboner. ESP. Carbonero. PORT. Carvoiero. IT. Carbonajo. (chap. Carboné, carbonera la dona y lo puesto aon se fique lo carbó.)


Carboncle, Carbuncle, s. m., lat. carbunculus, escarboucle.

Lo carboncles ret gran clardat

Tan que resplan en escurtat.

Brev. d'amor, fol. 39.

L' escarboucle rend grande clarté tant qu'elle brille en obscurité.

Carbuncle, quar uscla cum carbo.

Eluc. de las propr., fol. 97.

Escarboucle, car elle flambe comme charbon.

Non pretz honor esconduda

NI carboncle ses luzir.

T. de Blacas et de Rambaud: En Raimbaut.

Je ne prise gloire cachée ni escarboucle sans luire.

ANC. FR. Charboucle, saphir et jaspe.

Bible histor., Roquefort, t. 1, p. 239.

ANC. CAT. Carboncle. ESP. (carbúnculo) PORT. Carbunclo. IT. Carbonchio.


Carcais, s. m., carquois. 

Voyez Denina, t. II, p. 337.

Gambais 

An et arcs e carcais.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

Ils ont gambesons et arcs et carquois.

Carcays plen de cayrels.

Tit. de 1302. DOAT, t. XLIX, fol. 311.

Carquois plein de traits.

Fig. Dona, que aitals sia

Qu'un prenda e l'autr' en lays,

No fai ges cortezia;

Soven presta son carcays.

Rambaud de Vaqueiras: D'una dona.

Dame, qui telle soit qu'elle en prenne un et en laisse l'autre, ne fait point courtoisie; souvent elle prête son carquois.

ANC. FR. Il remit sa fleche au carcas.

Œuvres d'Alain Chartier, Borel, p. 36.

ANC. CAT. ESP. Carcax. (carcaj)


Carcer, s. f., lat. carcer, chartre, prison.

Lainz e las carcers o el jaxia pres. (N. E. jaxia o jazia)

Poëme sur Boèce.

Là dedans les prisons où il gisait prisonnier.

Metre en carcer e liar en cadenas.

Sermons en provençal.

Mettre en prison et lier en chaînes.

Fig. E las carcers ont ilh m'a mes

No pot claus obrir, mas merces.

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Clef ne peut ouvrir les prisons où elle m'a mis, excepté merci.

ANC. FR. Cil que l'en met en chartre oscure.

Roman de la Rose, v. 2623.

Qu'amour a fait gesner en ses chartres cruelles.

Desportes, premières œuvres, p. 133.

ANC. CAT. Carcer. ESP. Cárcel. PORT. IT. Carcere. (chap. cársel, presó, presoneta de Beseit)

2. Carceral, adj., lat. carceralis, de prison.

Cum jaz Boecis e pena carceral.

Poëme sur Boèce.

Comme gît Boèce en peine de prison.

3. Carcerier, Carcelier, s. m., lat. carcerarius, geolier.

Son carcelier apela; Brustamon es nomnatz...

Lo carcerier apela, e vai li demandar.

Roman de Fierabras, v. 1990 et 2045.

Il appelle son geolier; il est nommé Brustamon...

Il appelle le geolier, et va lui demander.

ANC. FR. Brutamont le chartrier va descendre Olivier... en une prison.

Roman français de Fierabras.

ANC. CAT. Carceller. ESP. Carcelero. IT. Carceriere. (chap. carselé)

- Prisonnier.

Que tray pieg qu'autre carcerier,

Que no mor e languis cuian.

G. de S.-Didier: Dona ieu vos.

Qui souffre pire qu'autre prisonnier, vu qu'il ne meurt pas et languit en rêvant.

4. Encarceration, s. f., lat. incarcerationem, incarcération.

Consentir arrest, incarceration.

Statuts de Provence, Julien, t. II, p. 492.

Consentir arrêt, incarcération.

ESP. Encarcelación. IT. Incarceragione. (chap. Encarselassió)

5. Encarcerar, v., lat. incarcerare, incarcérer.

Anc per paor de la mort

Ni d' encarcerar mantenent...

Un' ora no s volgro cessar.

Brev. d'amor, fol. 178.

Oncques par peur de la mort ni d' incarcérer sur-le-champ... ils ne voulurent cesser un instant.

Part. pas. Un sant home tenes aqui

Encarcerat.

Brev. d'amor, fol. 188.

Tu tiens là un saint homme incarcéré.

Et es ne us encarceratz

Que Barraban es apellatz.

Trad de l'Évangile de Nicodème.

Et il en est un incarcéré qui est appelé Barrabas.

Substantiv. L'obra seyzema, so sapchatz, (seizena : 6a)

Es vezitar encarceratz.

Brev. d'amor, fol. 69.

L'oeuvre sixième, sachez cela, est visiter les incarcérés.

ANC. FR. A esté de ce puniz, et encarcerez au pain et eaue.

Lett. de rém., 1393. Carpentier; t. II, col. 838.

Cinq des glotons de France qui sont enchartré.

Roman français de Fierabras.

ANC. CAT. Encarcerar. CAT. MOD. ESP. Encarcelar. PORT. Encarcerar. 

IT. Incarcerare. (chap. Encarselá: encarselo, encarseles, encarsele, encarselem o encarselam, encarseléu o encarseláu, encarselen; Fotre a la presó.)


Carcol, s. m., collier.

Greu m'es deisendre carcol.

Bertrand de Born: Greu m'es.

Il m'est pénible de déceindre le collier.

2. Carcan, s. m., carcan.

E mieg d'ifern a mes Sathan;

Al col li pauza I carcan.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

A mis Satan au milieu de l'enfer; il lui met un carcan au cou.


Cardairina, s. f., chardonneret.

Papagais, merlos, cardairinas.

Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

Perroquets, merles, chardonnerets.

IT. Cardelino. (chap. Papagayos, merles, cardelines; cardelina, cagarnera, carduelis carduelis; ESP. jilguero.)

Cardamomi, s. m., lat. cardamomum, cardamome, malaguette.

Cardamomi es semensa d'un aybre, etc..

De sal et cardamomi, en loc d'autres delicats condimens, es contenta.

Eluc. de las propr., fol. 203 et 176.

Cardamome est semence d'un arbre... Elle est contente de sel et de malaguette, en lieu d'autres assaisonnements délicats.

ESP. PORT. IT. Cardamomo. (chap. No confundí en cardamomies, com Artur Quintana Font.)


Cardenal, Cardinal, adj., lat. cardinalis, cardinal, principal.

Voyez Denina, t. III, p. 195.

Los filozofes ancias parleron mot de las IV virtuts cardinals.... E son appelladas cardinals, car son principals entre totas las virtutz.

V. et Vert., fol. 47.

Les philosophes anciens parlèrent beaucoup des quatre vertus cardinales... Et elles sont appelées cardinales, parce qu'elles sont les principales entre toutes les vertus.

De dos apostols cardinals.

Roman de Flamenca, fol. 49.

De deux apôtres principaux.

Li IV signes cardenal.

Brev. d'amor, fol. 31.

Les quatre signes cardinaux.

Vens so XII: quatre apelam cardinals, so es a dire principals... Auta es vent cardinal. Eluc. de las propr., fol. 134.

Il y a douze vents: nous en appelons quatre cardinaux, c'est-à-dire principaux... L'autan est vent cardinal.

CAT. ESP. PORT. Cardinal. IT. Cardinale.

2. Cardenal, s. m., lat. cardinal, cardinal.

Roma, als cardenals

Vos pot hom be reprendre.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, on vous peut bien reprendre au sujet des cardinaux.

Per cardenals e per legatz.

Pons de Capdueil: En onor del.

Par cardinaux et par légats.

CAT. ESP. Cardenal. PORT. Cardeal. IT. Cardinale. (chap. Natros tenim un cardenal, Omella, que parle chapurriau. Als de esglesia plural los fa poca grassia, y a Ignacio Sorolla Mela menos encara.)

Papa Roma,Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

Cardo, s. m., lat. carduus, chardon.

Non gieta sinon ortigas e cardos e espinas.

V. et Vert., fol. 95. (chap. No trau: gite mes que ortigues, carts y punches, espines.)

Ne jette sinon orties, et chardons, et épines.

Naysseran y espinas e cardos.

(chap. Hi naixerán punches y carts.)

Hist. abr. de la Bible, fol. 2.

Épines et chardons y naîtront.

Proverbe. En la vinha del noalos

Creisso espinas e cardos.

Libre de Senequa.

Dans la vigne du paresseux croissent épines et chardons.

Semlan cardo dels parayres.

Eluc. de las propr., fol. 225.

Ressemblant au chardon des apprêteurs de draps.

CAT. ESP. PORT. IT. Cardo. (chap. Cart, carts)

2. Cardaire, s. m., cardeur.

Richard de la Cros, cardaire.

Tit. du XIIIe sièc. Arch. du Roy., J, 4.

Richard de la Croix, cardeur.

CAT. ESP. PORT. Cardador. IT. Cardatore. (chap. Cardadó, cardadora.)

3. Cardar, v., carder, peigner.

La cogola sia en estat pura, ses cardar, e raza. (chap. cogulla)

Trad. de la Rég. de S. Benoît, fol. 27.

Que le capuchon soit en été pur, sans carder, et ras.

Fasso jurar los paradors que escuro et cardo et paro los draps be et lialmen. Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 221.

Qu'ils fassent jurer les apprêteurs qu'ils nettoient et cardent et apprêtent les draps bien et loyalement.

Part. pas. Alcun drap estava trop cardat.

(chap. Algún drap estabe mol, massa, cardat; com per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal.)

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 221.

Quelque drap était trop cardé.

CAT. ESP. PORT. Cardar. IT. Cardare. (chap. cardá: cardo, cardes, carde, cardem o cardam, cardéu o cardáu, carden.)

4. Cadrissar, v., carder.

Part. pas. Lana cadrissada.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 220.

Laine cardée.

5. Carminacio, s. f, lat. carminatio, cardage.

Per mantas penchenacios et carminacios de canep et de li.

Eluc. de las propr., fol. 223.

Per maintes peignures et cardages de chanvre et de lin.

6. Carminar, Carmenar, v., lat. carminare, purger, carder.

Fig. Carmina aquellas am pilulas, etc.

Trad. d'Albucasis, fol. 49.

Purge celles-là avec pilules, etc.

Part. pas. De lana carmenada... D'estopa o de lana carmenada.

(chap. De llana cardada... D'estopa o de llana cardada.) 

Trad. d'Albucasis, fol. 33 et 57.

De laine cardée....d'étoupe ou de laine cardée.


Carences, s. m., charançon.

Malas bestias, escorpios, carences.

Liv. de Sydrac, fol. 49.

Méchantes bêtes, scorpions, charançons.

Malas bestias, escorpios, carences.

Cargar, v., charger, porter.

An fait cargar totz demanes

V cares trastotz de cendatz.

Roman de Jaufre, fol. 115.

(chap. Han fet carregá a estay sing carros plens de tafetans.)

Ils ont fait charger tout de suite cinq chars tous de taffetas.

Quan si cargo 'l ram de vert fueilh.

Aimeri de Sarlat: Quan si cargo.

Quand les rameaux se chargent de verte feuille.

Part. pas. Saumiers carguatz, d'aur e d'argent. Philomena.

(chap. Someres, besties de cárrega, carregades d'or y d'argén, plata). Bêtes de somme chargées d'or et d'argent.

E 'l ramels cargatz de verdor.

H. de Pena: Lo dons. (dous)

Et le rameau chargé de verdure.

Fig. Reis, mortz iest, si feunia en ta cort fais,

Ni de tal avolesa carjas nulh fais.

Roman de Gerard de Roussillon, fol. 20.

Roi, tu es mort, si tu fais félonie en ta cour, et si tu charges aucun faix de telle méchanceté. (chap. literal: Rey, tú estás mort, si tú fas felonía a ta cort, ni de tal ruindat carregues algún feix.)

En cargon lurs heritiers que ja non o emendaran. V. et Vert., fol. 12.

Ils en chargent leurs héritiers qui jamais ne le répareront.

De trop mala trasdossa,

Roma, vos cargatz.

G. Figueiras: Sirventes.

Rome, vous vous chargez d'une trop méchante endosse.

Part. prés. Arbre domesche o carguant fruit.

Cout. de Condom, de 1313.

Arbre domestique ou portant fruit.

Part. pas. E si s'en part l'esperitz

Cargatz de peccatz mortals.

Folquet de Romans: On mielhs mi.

Et si l'esprit s'en sépare chargé de péchés mortels.

Mas de grans afans es carguatz

Selh que bon pretz vol mantener.

P. Rogiers: Senher.

Mais celui qui veut maintenir bon mérite, est chargé de grands soucis.

- Accuser, inculper.

An encrepat e cargat lo dit conte Ramon.

Chronique des Albigeois, col. 29.

Ont blâmé et accusé ledit comte Raimond.

ANC. CAT. ESP. Cargar. PORT. Carregar. IT. Caricare. (chap. carregá: carrego, carregues, carregue, carreguem o carregam, carreguéu o carregáu, carreguen. Adj. carregat, carregada.)

2. Carc, s. m., charge.

Fig. Per que portara mager carc,

Selh que anc afan no sufferc.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps.

Parce que celui qui ne souffrit jamais peine, portera plus grande charge.

Supportar los carx de la guerra.

Tit. de 1414. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 421.

Supporter les charges de la guerre.

Pagan los carxs de la dita terra.

(chap. Paguen los carrecs de la dita terra. Cárrec, impost, arbitris, etc.)

Tit. de 1389. DOAT, t. XXXIX, fol. 207.

Paient les charges de ladite terre.

ANC. CAT. Carc.

3. Carga, s. f., charge, poids.

El ressep tota la carga. Liv. de Sydrac, fol. 34.

Il reçut toute la charge.

Ly laissa la garda et la carga de tot lo pays.

(chap. Li dixe la guarda y la cárrega de tot lo país. País: sona, terreno.)

Chronique des Albigeois, col. 65.

Lui laisse le soin et la charge de tout le pays.

Per contribuir en las cargas occurrens.

Statuts de Provence, Julien, t. II, p. 6.

Pour contribuer aux charges survenantes.

ANC. FR. Descarchier des cargues et des deptes.

Tit. de 1320. Carpentier, t. 1, col. 924.

CAT. Carrega (càrrega). ESP. PORT. Carga. IT. Carica. (chap. cárrega, cárregues.)

4. Cargamen, s. m., chargement, poids.

No sian greviatz per cargamen de viandas.

V. et Vert., fol. 105.

Ne soient grevés par poids de viandes.

ESP. Cargamento. (chap. Cargamén, carregamén)

5. Carricament, s. m., chargement.

Sona com carr ab carricament.

(chap. Sone com (un) carro en carregamén (carregat). 

Llechílo carro buit” del agüelo Sebeta.)

Eluc. de las propr., fol. 138.

Retentit comme char avec chargement.

CAT. Carregament. IT. Caricamento.

6. Cargada, s. f., charge. (chap. cárrega)

Cargada de roder o de simac o de roia, un denier.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVI, fol. 91.

Charge de glaïeul ou de sumac ou de garance, un denier.

7. Carvier, s. m., chargeur.

Que fasson promettre als carviers que non cargon blat o civada, etc.

Cartulaire de Montpellier, fol. 143.

(chap. Que faiguen prometre als carregadós que no carregon blat o sibada, etc.)

Qui fassent promettre aux chargeurs qu'ils ne chargent blé ni avoine,

etc.

8. Cargiu, adj., onéreux, qui est à charge.

Non sui cargius ad alcu.

Trad. de la 2e Ép. de S. Paul aux Corinthiens.

Je ne suis onéreux à personne.

9. Encargar, v., charger.

Part. pas. No seria encargat de cosiensa.

L'Arbre de Batalhas, fol. 112.

(chap. No seríe o siríe: estaríe carregat de consiensia.)

Il ne serait pas chargé en la conscience.

- Devenir enceinte, concevoir.

Qu'ieu er' ensencha, c'avia encargat.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Que j'étais enceinte, vu que j'avais conçu.

ANC. FR. Après lequel mariage... a enchargé et est grosse d'enfant.

Lett. de rém., 1398. Carpentier, t. I, col. 925.

CAT. Encarregar. ESP. Encargar. PORT. Encarregar. IT. Incaricare. 

(chap. Encarregá: encarrego, encarregues, encarregue, encarreguem o encarregam, encarreguéu o encarregáu, encarreguen. A vegades se diu encargá.)

10. Escargar, Escarjar, v., décharger, déployer.

E per gran orguelh qu' escarguet.

Brev. d'amor, fol. 18.

Et par le grand orgueil qu'il déploya.

Narracios de fol escarja en via.

(chap. Narrassió de foll: tonto: saboc descarregue a la vía, al camí. Ejemple, tot lo que diu Carlos Rallo Badet de Calaseit, Pininfarinetes, o los miembros de la Ascuma, assossiassió catalanista del Matarraña.)

Trad. de Bède, fol. 43.

Discours de fou décharge en chemin.

11. Descargar, v., décharger, ôter le poids.

Qu'en breu veirem descarguar rics arneis.

Aicart del Fossat: Entre.

Que bientôt nous verrons décharger riches harnais.

E jamais

No m descargarai del fais.

(chap. Y may mes me descarregaré del feix.)

Bertrand de Born: Cazut sui.

Et jamais je ne me déchargerai du faix.

Qu'aisso lo fara de l' anta descargar.

(chap. Qu' aissó o aixó lo fará del honta descarregá) 

Sordel: Planher vuelh.

Que cela le fera décharger de la honte.

- Justifier, absoudre.

Part. pas.

Seria justificat e descargat del dit acte.

Chronique des Albigeois, col. 6.

Serait justifié et déchargé dudit acte.

Quant els agron lur bestias descargadas.

Hist. abr. de la Bible, fol. 18.

Quand ils eurent déchargé leurs bêtes.

Que auran aplicat ni descargat a Aiguas-Mortas.

Tit. de 1314. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 16.

Qui auront touché et déchargé à Aigues-Mortes.

CAT. Descarregar. ESP. Descargar. IT. Scaricare.

(chap. Descarregá: descarrego, descarregues, descarregue, descarreguem o descarregam, descarreguéu o descarregáu, descarreguen.)

12. Dezencargar, v., décharger, soulager.

Prestava deners per dezencargar.

Tit. de 1338. DOAT, t. XXXIX, fol. 143.

Prêtait deniers pour soulager.

PORT. Desencargar.

13. Sobrecargar, v., surcharger, accabler.

E m fa voler tal re que m sobrecarga.

G. Riquier: No m sui d'amor.

Et me fait vouloir telle chose qui m'accable. 

Substantiv. Si com l'arbres que, per sobrecargar,

Fraing si meteis e pert son fruit e se.

Aimeri de Peguilain: Si com.

Ainsi comme l'arbre qui, pour surcharger, se casse lui-même et perd son fruit et lui.

ESP. Sobrecarguar (sobrecargar). PORT. Sobrecarregar. IT.

Sopraccaricare. (chap. s. m. carregá massa, sobrecarregá: sobrecarrego, sobrecarregues, sobrecarregue, sobrecarreguem o sobrecarregam, sobrecarregéu o sobrecarregáu, sobrecarreguen.)

14. Carregar, v., charrier, transporter.

Gran peyra ampla, la qual fes meravilhosament aplanar e carregar.

(chap. Gran pedra ampla, la cual va fé maravillosamen aplaná y carrechá. Vore los carrechadós de una bestia de cárrega.)

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 41.

Grande pierre large, laquelle il fit merveilleusement aplanir et charrier.

ANC. CAT. Carrejar. ANC. ESP. Carrear (MOD. Acarrear). PORT. Acarretar. IT. Carreggiare. (chap. carrechá: carrecho, carreches, carreche, carrechem o carrecham, carrechéu o carrecháu, carrechen.)

15. Car, Char, s. m., lat. carrus, char.

E sap com va 'l cars al moli.

(chap. Y sap com va lo carro al molí.)

Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.

Et sait comment le char va au moulin.

Coma roda de char.

(chap. Com roda de carro. A La Llitera crec que encara diuen “coma”. Javier Giralt Latorre, catalanista de debò, no vol ni vore de aón venen les paraules que ell arreplegue de la seua terreta.)

Trad. de Bède, fol. 43.

Come roue de char.

Lo cal emportet vieu us cars de fuocx ardentz.

P. de Corbiac: El nom de.

Lequel un char de feux ardents emporta vivant.

ANC. FR. A pié, à queval, à car, à carrette.

Tit. de 1362. Carpentier, t. I, col. 837.

16. Carre, s. m., char.

A un bover encontrat

que mena un carre cargat. 

Roman de Jaufre, fol. 48.

Il a rencontré un bouvier qui conduit un char chargé.

En un carre de fuoc arden.

(chap. En un carro de foc ardén)

Brev. d'amor, fol. 49.

En un char de feu ardent.

ANC. FR. Phyon cist rois un carre avoit.

Poëme de la guerre de Troyes. Du Cange, t. IV, col. 516.

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Carro.

17. Carros, s. m., char, carrosse.

La ciutatz se vueia

E movon lor carros.

(chap. La siudat se buide y mouen lo seu carro, la seua carrossa.)

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

La ville se vide et ils meuvent leur char.

ANC. FR. Si i fu pris le carros de Melan.

Trad. de G. de Tyr. Martenne, t. V, col. 718.

18. Carriol, s. m., chariot.

Diatz me co

Lai anaretz si doncx en carriols.

T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Johan.

Dites-moi alors comment vous irez là ainsi en chariot.

19. Carriola, s. m., carriole.

De carriera, carriola. Leys d'amors, fol. 49.

De carrière, carriole.

ESP. Carriola. IT. Carriuola.

20. Cariato, s. m., chariot.

No us fai tirar a tal cariato.

T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Johan.

Ne vous fait tirer à tel chariot.

ANC. FR. Car je trovai un charreton

Qu'en portoit une charretée.

Roman du Renart, t. I, p. 154.

Chars, charrettes et autres en guise de charretons.

Monstrelet, t. II, fol. 82.

CAT. (chap.) Carretó. ESP. Carretón. PORT. Carreto. IT. Carretone, carreto.

21. Carreich, s. m., chariot.

E si cum meno 'l carreich

Li bov, quan trao 'l legnam.

Garin d'Apchier: Aissi com hom.

Et comme les boeufs mènent le chariot, quand ils traînent le bois.

22. Carreta, s. f., charrette, char.

E cargan las carretas trastuit celadamien.

(chap. Y tots carreguen les carretes seladamen, secretamen.)

Guillaume de Tudela.

Et tous chargent les charrettes en secret.

E ill fetz tirar, quan l'ac pres,

Sa carret' e son arnes.

(chap. Y lo va fé estirá, cuan lo va pendre, sa: la seua carreta y son: lo seu arnés. Una carreta mes menuda es una carretilla.)

G. Faidit: Al semblan.

Et quand il l'eut pris, lui fit traîner sa charrette et son harnois.

ANC. FR. Passer et repasser... à carrette.

Tit. de 1362. Carpentier, t. 1, col. 837.

CAT. ESP. PORT. Carreta. IT. Carretto.

23. Carruga, s. f., lat. carruca, charrette, charrue.

Las carrugas cargadas e del vi e del pan.

Guillaume de Tudela.

Les charrettes chargées et du vin et du pain.

Quan son duy en la carruga.

B. de Venzenac: Hueymais.

Quand ils sont deux à la charrue.

PORT. Charrua. IT. Carruca.

24. Charada, Carretada, s. f., charretée.

Y ac d'astas frachas una charada.

(chap. Ñabíe una carretada de llanses chafades. Frachas : fracturades)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75.

Y eut une charretée de lances brisées.

De nos Frances a mort pus d'una carretada.

Roman de Fierabras, v. 4205.

Il a tué plus d'une charretée de nos Français.

ESP. PORT. (chap.) Carretada. IT. Carretata.

25. Charrei, s. m., charroi, équipage.

Ab aital charrey

Venra del torney.

P. Cardinal: Per folhs tenc.

Avec tel équipage il viendra de la bataille.

ANC. FR. Là quistrent somers e carrei

Mener i firent lur conrei.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 500.

Od granz tonels, od grant charrei

Fet li deniers porter od sei.

Roman de Rou, v. 15964.

26. Charretier, Carratier, s. m., charretier, conducteur.

En charretier que gurpis sa charreta.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn.

En charretier qui abandonne sa charrette.

Fig. So dis Salomos, que razos e discretios son carratiers de totas las virtutz. (chap. Açó va di Salomón, que (la) raó y (la) discressió son carretés : conductós de totes les virtuts.) 

V. et Vert., fol. 62.

Ce dit Salomon, que raison et discrétion sont conducteurs de toutes les vertus.

ESP. Carretero. PORT. Carreteiro. IT. Carrettiere. (chap. Carreté)

27. Carpentier, s. m., lat. carpentarius, charpentier.

Quatre artz so necessarias... la seconda, carpentiers.

Liv. de Sydrac, fol. 8.

Quatre métiers sont nécessaires... le second, charpentiers.

ESP. Carpintero. PORT. Carpenteiro. IT. Carpentiero. (chap. fusté, de fusta, fustera; mote de Beseit, fusteret.)

28. Carpentaria, s. f., charpenterie.

Travels et autres istrumens de carpentaria.

Eluc. de las propr., fol. 12.

Tarière et autres instruments de charpenterie.

ESP. Carpintería. PORT. Carpintaria. (chap. fustería)

29. Carriera, s. f., du lat. carrus, rue, voie, carrière.

El es com l'orbs que pissa en la carriera.

(chap. Ell es com lo sego que pixe a la carrera, al carré. Sego, siego, Quico lo cèlio de Tortosa.)

Lanza: Emperador.

Et il est comme l'aveugle qui pisse dans la rue.

Lor comandet que anesson per la carriera del desert.

Hist. abr. de la Bible, fol. 28.

(chap. Los va maná que anaren o anigueren per la carrera del desert.)

Leur commanda qu'ils allassent par la voie du désert.

Las gens cridavo e ploravo per las carrieyras.

(chap. Les gens, la gen, cridabe – cridáe, quirdabe - y plorabe – ploráe, pllorabe, plloráe a La Llitera - per les carreres, los carrés.)

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 14.

Les gens criaient et pleuraient par les rues.

Fig. Pos es ben en la carriera 

D'amor.

Folquet de Lunel: Per amor.

Puisqu'il est bien dans la carrière d'amour.

Penra calque cariera

Perqu'el diga de non.

(chap. Pendrá consevol carrera, vía, pera di que no; literal: pera que ell digue de no.) 

G. Riquier: Sel que sap.

Prendra quelque voie pour qu'il dise de non.

Loc. Tot lo jorn baten las carrieras.

(chap. Tot lo día, tota la jornada, batixen : trisquen les carreres, los carrés.)

Brev. d'amor, fol. 130.

Tout le jour battent les rues (le pavé).

E la piucela venc primeira,

E 'ls cavaliers fan li careira

Entro que denant lo rey fon.

(chap. Y la pubilla ve la primera

Y los caballés li fan carrera

Hasta que dabán del rey va está.)

Roman de Jaufre, fol. 34.

Et la demoiselle vint la première, 

et les chevaliers lui font voie 

jusqu'à ce qu'elle fût devant le roi.

ANC. FR. Le chevalier qui l' adestroit

Por le chemin qu'il vit estroit,

La mist devant; il fu derrière

Por l' estrece de la quarrière.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 196.

Que lors véist par les charrières

Gent armez avant et arrières.

G. Guiart, t. II, p. 407.

CAT. (carrer) ESP. Carrera (calle). PORT. Carreira. IT. Carriera. 

(chap. carré, carrera; carreró si es estret, com la carrera aon va naixe lo zaboquet de José Miguel Gracia Zapater, a La Codoñera. Es compañ de Arturico Quintanilla y Fuentecica, extrangé de Barchinona, y Tomás Bosque Peñarroya, del lloc, lo poble.)


30. Carrau, Charau, s. m. et f., carrière, voie, chemin.

(chap. A Beseit está lo portal de carrau, al carré pla (aon venen “blat, a Villanova o Vilanova, porgueres, y al carré de la Muleta la flo de les bachilleres”. Un carrau es un instrumén de fusta, com la matraca, que se toque a Semana Santa.)

Mas ieu pero teing la dreta carau.

Aimeri de Peguilain: Lanquan chantan.

Mais pour cela je tiens la droite carrière.

Qu'el coms G. venia per uns charaus.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90.

Que le comte Gerard venait par un chemin.

31. Carrairon, s. m., sentier.

E laissa 'l camin per on venc,

E vi un carrairon que tenc

Ves un bosc espes e foillut.

Roman de Jaufre, fol. 59.

Et laisse le chemin par où il vint, et il vit un sentier qu'il tint vers un bois épais et fourré.

32. Carairada, s. f., voie, direction.

O 'l cuia far carairada.

Marcabrus: Dirai vos.

Où il pense tracer voie.


Carienthismos, s. m., gr. *Xapievtis*, euphémisme.

Charientismos est tropus quo dura dictu gratius proferuntur.

Isidor., Orig., I, cap. 36.

Carienthismos... vol dire aytan coma graciosa costuma de parlar.

Leys d'amors, fol. 137.

Euphémisme... veut dire autant que gracieuse manière de parler.


Carica, s. f., lat. cariga, figue.

Carica es figa.

(chap. Carica es figa. pl. Figues, com les tres que Pedro Saputo li va enviá al rey.)

Eluc. de las propr., fol. 204.

Carica est figue.


Carina, s. f., lat. carina, carène.

Tota la nau si funda sobre la carina.

Eluc. de las propr., fol. 50.

Tout le vaisseau s'appuie sur la carène.

CAT. ESP. PORT. IT. Carena.


Carlepepi, s. m., carlopepin.

Per sanar la carn nafrada,

Es bona la lansolada

Qu'om apela carlepepi.

Brev. d'amor, fol. 50.

Pour guérir la chair blessée, la lansolade qu'on appelle carlopepin est bonne.

(N. E. Me hace gracia este nombre, por Carlo Magno y Pepin, Pipino, su padre.)


Carn, s. f., lat. carnem, chair.

Yeu sui homs e de carn et d'os.

(chap. Yo soc home y de carn y d'os.) 

V. de S. Honorat.

Je suis homme et de chair et d'os.

Mas Sayns-Esperitz

Que receup carn humana.

G. Figueiras: Sirventes.

Mais le Saint-Esprit qui reçut chair humaine.

Carns de porc e carns colombina.

(chap. Carn de gorrino, porc, y carn de colom.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Chair de porc et chair de pigeon. (chap. pigeon: pichó; ESP. pichón)

Quar era dissapte, Thomas no volc mangar carn. Philomena.

(chap. Com, ya que, ere dissapte, shabbat, sabbat, Tomás no va volé o voldre minjá carn.)

Parce qu'il était samedi, Thomas ne voulut pas manger de chair.

Loc. Qu'anc hom de carn non ac ira maior.

Deudes de Prades: El temps d'estiu.

Que jamais homme de chair n'eut plus grande tristesse.

(chap. Ira : tristesa; que may abans hom de carn no va tindre majó tristesa.)

Tos temps serai ab lieys cum carn et ongla.

(chap. Tots tems siré en ella com carn y ungla. Se trobe tems y temps al romans, ocsitá, plana lengua romana, langue romane, provensal, etc.)

A. Daniel: Lo ferm voler.

Je serai toujours avec elle comme chair et ongle.

ANC. FR. Et plut sur els sicum puldre carns.

Anc. tr. du Psautier de Corbie, ps. 77.

De char fresce... Ville-Hardouin, p. 62.

Mangerai jo d'une charn des tors.

Anc. tr. du Psaut., Ms. n° I, ps. 49. (N. E. Psautier, Psaut., psaume: salterio, salmos; en francés antiguo, jo, que pasa a je. Io, io, yo)

Et sa char taster sus et jus.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 187.

(chap. Y sa carn tastá “daball y damún” : suso y yuso, San Millán de la Cogolla, dessus, dejus, desuso, etc.)

CAT. (chap.) Carn. ESP. PORT. IT. Carne.

2. Carneta, s. f., petite chair, chair tendre.

(chap. A Beseit díe “¡ah, qué carneta, qué carneta!” un home que no vull revelá aquí, pero la dita encara se repetix. Pista: carnissería.)

De la salvatga laxugeta

Aqui li banatz sa carneta.

(chap. De la lletuga o lletúa salvache – lactuca virosa - aquí li bañéu sa carneta.)

lletuga o lletúa salvache – lactuca virosa


Deudes de Prades, Auz. cass.

De la laitue sauvage là lui baignez sa chair tendre.

CAT. Carneta.

3. Carnada, s. f., excroissance de chair.

Per poyre o per carnada... Si la oppilacio es per carnada.

Trad. d'Albucasis, fol. 30 et 35.

Par poireau ou par excroissance... Si l'obstruction est par excroissance.

4. Carnadura, s. f., carnation.

Ab la vertut dels tros,

Don fa complexios

El mon e carnaduras.

Nat de Mons: Al bon rey.

Avec la vertu des astres, dont il fait au monde les complexions et les carnations.

CAT. PORT. Carnadura.

5. Carnalitat, s. f., chair.

Loqual es reputatz parens de Nostre Senhor segon la carnalitat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 52.

Lequel est réputé parent de Notre Seigneur selon la chair.

ANC. FR. Comment Diex prist carnalité

En la vierge sainte Marie.

V. de J.-C, Carpentier, t. I, col. 829.

ESP. Carnalidad. PORT. Carnalidade. IT. Carnalità.

6. Carnaza, s. f., chair morte.

E manjar la carnaza de las grantz mortaudatz. (N. E. Lo leo con u, pero se encuentra también mortaldatz; ESP. mortandades)

V. de S. Honorat.

Et manger la chair morte des grandes mortalités.

7. Carnils, s. m., charogne.

Put la mentritz (ESP. meretriz)

Com fai per bocharia

Carnils poiritz.

Marcabrus: Soudadier.

(chap. Put la puta, com fa per la boquería la carroña podrida.)

La prostituée put comme fait par boucherie charogne pourrie.

8. Caronha, s. f., grec *Xapovía*, corps, chair.

La bela cara es plus agradans a la persona entiera que la bela caronha.

(chap. literal: La bella cara es mes agradable a la persona sansera que la bella carroña.)

Liv. de Sydrac, fol. 109.

La belle face est plus convenable à la personne entière que le beau corps.

ANC. FR.

La lasse ame chetive ne scet hostel où querre;

Li ver ont la charongne et li parens la terre.

J. de Meung, Test., v. 339.

IT. Carogna. (ESP. chap. Carroña.)

9. Caronhada, Carunhada, s. f., chair, carcasse.

E mostro lur carunhadas.

Brev. d'amor, fol. 130.

Et elles montrent leurs chairs.

Far la volontat de la vil carronada del cors.

V. et Vert., fol. 31.

Faire la volonté de la vile carcasse du corps.

- Corps mort, charogne.

Voutor sent de tres legas caronhadas.

(chap. Lo buitre sen de tres legües la carroña. 

Romans: Voutor. CAT. Voltor. FR. Vautour. EN. Vulture. DE. Geier. ESP. 

chap. Buitre, com los buitres del Mas de Buñol, Bunyol, a Valderrobres, en buitremán: José Ramón Moragrega Deusdad. )

Natura d'alcus auzels. (d'alcuns)

Le vautour sent de trois lieues les charognes.

Host siego per que de caronhadas d'homes et de cavals si posca saziar... Odoran, percebo las caronhadas que so otra mar.

(chap. literal: La host seguixen per a que de carroña de homens y de caballs se puguen sassiá... Aulorán, flairán, persibixen les carroñades que están passat lo mar, d'atramar.)

Eluc. de las propr., fol. 149 et 16.

Ils suivent l'armée afin qu'ils puissent se rassasier de corps morts d'hommes et de chevaux... En flairant, ils sentent les corps morts qui sont outre mer.

10. Carnatge, s. m., carnage, destruction.

Cridan e forsenan com leons a carnage. V. de S. Honorat.

Ils crient et rugissent comme lion au carnage.

Clergues jeton cavaiers a carnatge.

P. Cardinal: El mon non.

Clercs jettent chevaliers à destruction.

ANC. ESP. Carnage (MOD. Carnaje). PORT. Carnagem. IT. Carnaggio.

11. Carnatgue, s. m., charnage.

On appelait decimae carnariae les dîmes des moutons, des agneaux, etc.

Dict. de Trévoux, v° Charnage.

Lo deime de la lana e del carnatgue.

(chap. Lo delme: déssim: déssima part de la llana y del carnache.)

Tit. de 1206. DOAT, t. CV, fol. 168.

La dîme du lainage et du charnage.

12. Carnalatge, s. m., carnage, charnage.

Mas Grecs et Latis

Geratz a carnalatge.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Mais vous portez à carnage les Grecs et les Latins.

E 'ls deismes de las paicheras e dels molis e dels carnaladges.

Tit. du XIIIe sièc. Arch. du Roy., J., 310.

Et les dîmes des estacades et des moulins et des charnages.

13. Carnier, s. m., charnier, cimetière.

En l'armier

S'en vai l'arma e la carn el carnier.

B. Carbonel de Marseille: Per espassar.

L'âme s'en va au repos des âmes et la chair au charnier.

- Carnassière.

E non a ren el carner,

On sol aver maint quartier.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seigner Blacas.

Il n'a rien à la carnassière, où il a coutume d'avoir maint quartier.

ESP. Carnero. PORT. Carneiro. IT. Carnajo.

14. Carnairol, s. m., carnassière.

E tallet li testa e mes la en un carnairol... e trais li lo cor del cors e mes lo en carnayrol com la testa.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Et lui coupa la tête et la mit en une carnassière... et lui arracha le coeur du corps et le mit en carnassière comme la tête.

IT. Carnajuolo.

15. Carnositat, s. f., carnosité.

Los auzels qui han plus de pennositat et mens de carnositat... 

Las arterias no so rescostas per tropa carnositat.

(chap. Los muixons que tenen mes plomes y menos carn... (ejemple, lo rat penat, la rata penada, murciélago; pena : ploma : pluma)

Les arteries no son amagades per massa carnosidat.)

Eluc. de las propr., fol. 139 et 21.

Les oiseaux qui ont plus de plumage que de carnosité... Les artères ne sont pas cachées par trop grande carnosité.

ESP. Carnosidad. PORT. Carnosidade. IT. Carnosità.

16. Carniceria, s. f., boucherie.

Lo buou que hom enten menar a la carniceria engraissa hom.

(N. E. Ojito, Juaquinico Monclús, presidente de la Ascuma.)

V. et Vert., fol. 76, 2e version.

On engraisse le boeuf qu'on entend mener à la boucherie.

CAT. ESP. (carnicería) PORT. Carniceria. (chap. carnissería)

17. Carnacier, s. m., bourreau.

Li carnacier l'an presa,

Son gent cors an liat.

(chap. Los verdugos - carnissés - la han presa,

son gentil cos han lligat.)

V. de S. Honorat.

Les bourreaux l'ont prise, ont lié son gentil corps.

En qual mostier li carnassier lo guardavo.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 109.

Dans lequel monastère les bourreaux le gardoient.

18. Carnal, adj., lat. carnalis, charnel, de chair, qui appartient à la

chair, gras.

E d'autres miracles moutz,

Don hom carnals no sap fi.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Et beaucoup d'autres miracles dont homme charnel ne sait fin.

Livra huous et formatge

A jorn carnal. (ESP. lardero, como el jueves; lard, graisse : grasa)

Bertrand de Born: Belh m'es quan.

Livre oeufs et fromage à jour gras.

Li fay amar et estimar sos deliegz carnals...

Veray religios non a ren propre en terra, ni parens carnals.

V. et Vert., fol. 71 et 99.

Lui fait aimer et estimer ses plaisirs charnels...

Le vrai religieux n'a en terre rien de propre, ni parents charnels.

Substantiv. - Viande.

Pus glotz etz de pelha

Non es lop d'ovelha

Ni d'autre carnal.

B. de Rovenac: Una sirventesca.

Vous êtes plus glouton de vêtement que le loup n'est d'ouaille ni d'autre viande. (ouaille : brebis)

- Carnaval.

Loc. prov.

Venian per los miracles en l'isla de Lerins;

Qui non pot de carnal, si lava de caresma.

V. de S. Honorat.

Ils venaient pour les miracles en l'île de Lerins;

qui ne peut de carnaval, se lave de carême.

(ESP. Ellos venían por los milagros a la isla de Lerins; 

quien no puede de Carnaval, se lava de Cuaresma. 

Leer: El combate de Don Carnal y Doña Cuaresma.)

CAT. ESP. PORT. Carnal. IT. Carnale. (chap. Carnaval, carnestoltes, ESP. carnestolendas. Carnis + tolere: Carn + toldre, tolre : traure, prohibí, etc. Vore lo monumén del romans del añ 960: “no 'l li tolra ni no 'l li devedara ni no l' en decebra”.

19. Carnalment, Charnalment, adj., charnellement.

Non deu plus carnalment jazer ab ela. Liv. de Sydrac, fol. 28.

Ne doit plus coucher charnellement avec elle.

Naisser charnalment e viure esperitalment.

Trad. de Bède, fol. 81.

Naître charnellement et vivre spirituellement.

ANC. FR. Que de li ferai mon plaisir...

Con vous et ausi carnelment.

Roman du comte de Poitiers, v. 76.

CAT. Carnalment. ESP. PORT. IT. Carnalmente.

20. Carnos, adj., charneux.

Quan la fistula es en loc carnos.

Trad. d'Albucasis, fol. 9.

Quand la fistule est en lieu charneux.

No trop grassas mas tempradament carnozas... 

Las alas a nervozas et pauc carnozas.

Eluc. de las propr., fol. 41 et 140.

Non trop grasses mais moyennement charneuses...

Il a les ailes nerveuses et peu charneuses.

ESP. PORT. IT. Carnoso. (chap. carnós, carnosa, carnoset, carnoseta; com Juaquinet Monclús, Oriol Junqueras, los dos catalanistes, gorts y goluts, pareixen un hipopótamo mort y unflat, en hienes a la seua vora.)

21. Carnut, adj., charnu.

Cigne auzel es mot carnut...

La vola de la ma es carnuda.

(chap. La palma de la ma es carnuda, carnosa.)

Eluc. de las propr., fol. 145 et 48.

Le cygne est oiseau très charnu... 

La paume de la main est charnue.

IT. Carnuto. (chap. carnut, carnuda, carnós, carnosa, que té prou carn.)

22. Caronhier, Carunhier, adj., carnassier.

E sapchatz qu'aucel carunhier

Non bevon aigua voluntier.

(chap. Y sapiáu, sapigáu que los muixons carroñés no beuen aigua per voluntat.)

Brev. d'amor, fol. 52.

Et sachez qu'oiseaux carnassiers ne boivent l'eau volontiers.

Fig. Que sos talans es fols e caronhier.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.

Que son désir est fou et carnassier.

23. Encarnamen, s. m., incarnation.

Aisso que dih ai dessus

De l' encarnamen de Jhesus.

Brev. d'amor, fol. 82.

Ce que j'ai dit ci-dessus de l'incarnation de Jésus.

ESP. Encarnamiento. (N. E. Se usa más Encarnación, que sigue:)

24. Encarnatio, s. f., lat. incarnatio (N. E. in + carnis), incarnation.

Nunciet l' encarnatio. Brev. d'amor, fol. 20.

(chap. Va anunsiá la Encarnassió.)

Annonça l'incarnation.

La festa de la Encarnation.

V. et Vert., fol. 4.

La fête de l'incarnation.

L'an de la Encarnation de Nostre Senhor.

Tit. de 1281. DOAT, t. CXVIII, fol. 175.

L'an de l'incarnation de Notre Seigneur.

CAT. Encarnació. ESP. Encarnación (nombre Encarna). PORT. Encarnação.  IT. Incarnazione. (chap. Encarnassió)

25. Encarnatiu, adj., incarnatif, qui engendre la chair.

De medicament encarnatiu...

Pausa sobre aquela polvera encarnativa.

Trad. d'Albucasis, fol. 27 et 43.

De médicament incarnatif.

Pose sur celle-là poudre incarnative.

Subst. Cura aquela am alcu encarnatiu dels enguents.

Trad. d'Albucasis, fol. 62.

Soigne celle-là avec quelque incarnatif des onguents.

26. Encarnar, v., faire chair, devenir chair, incarner.

Un dels emplaustres que encarnan aquela entro que sia sanada... 

Am aquo que encarna.

Trad. d'Albucasis, fol. 60.

Un de ces emplâtres qui fassent chair à celle-là jusqu'à ce qu'elle soit guérie... Avec ce qui fait chair.

Il s'est dit spécialement de l'incarnation de Jésus-Christ:

Que Dieus se pogues encarnar. Brev. d'amor, fol. 147.

Que Dieu se pût incarner.

Si volc encarnar e nayser de la Verge.

V. de sainte Magdelaine.

Se voulut incarner et naître de la Vierge.

Part. pas. Fo pels meus peccatz

En voz encarnatz.

Un troubadour anonyme: Flors de paradis.

Fut incarné en vous pour mes péchés.

CAT. ESP. PORT. Encarnar. IT. Incarnare.

27. Escarnar, v., ôter la chair, décharner.

Ni 'ls cols dels motons ni de las fedas ni dels anhels non escarnarai.

Cartulaire de Montpellier, fol. 129.

(chap. literal: Ni los colls dels borregos ni de les ovelles ni dels cordés no escarnaré, descarnaré.)

Et je ne décharnerai les cous des moutons ni des brebis ni des agneaux.

ANC. ESP. PORT. Escarnar. IT Scarnare. (chap. escarná, descarná)

28. Desencarnar, v., déshabituer de la chair.

Com ti deu hom dezencarnar auzel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Comme on te doit déshabituer de la chair un oiseau.

29. Descarnar, v., décharner.

Part. pas. E sia mot descarnat.

Trad. d'Albucasis, fol. 44.

Et soit beaucoup décharné.

CAT. ESP. PORT. Descarnar. (chap. descarná, desaveá de la carn o traure la carn: descarno, descarnes, descarne, descarnem o descarnam, descarnéu o descarnáu, descarnen. De lleit se fa lo verbo destetá.)


Carobla, s. f., ar. harroba, caroube, fruit du caroubier.

Voyez Mayans, t. II, p. 232.

Nég. expl. Non pretz una carobla

Terra qui d'avol gientz se pobla. (N. E. ¿Entenderán esto l@s catalan@s?)

T. de Folquet et de Porcier: Porcier cara.

Je ne prise une caroube terre qui se peuple de méchante gent.

ANC. CAT. Carrobla. ESP. Garroba (algarroba; árbol algarrobo).

IT. Carruba. (chap. Garrofa; abre: garrofé)


Carp, adj., peu dense, poreux, filandreux, spongieux.

Neu es impressio de vapor congelada, laqual es carpa, e leugiera cum lana carminada...

Melsa, en sa natura, es carpa et spongioza...

(chap. melsa : bazo; porosa, esponjosa.)

Aytals aybres han frug trop carp...

Razitz carpa es et poroza.

Eluc. de las propr., fol. 137, 56, 198 et 220.

La neige est une pressure de vapeur congelée, laquelle est poreuse et légère comme laine cardée.

La rate, en sa nature, est filandreuse et spongieuse...

De tels arbres ont un fruit trop peu dense...

La racine est peu dense et poreuse.


Carrat, Cayrat, s. m., carat, sorte de poids pour l'or et l'argent. (N. E. Se usa más actualmente para los diamantes.)

La ordenanza de far marcs a XX carrats.

Tarif des monnaies en provençal.

L'ordonnance de faire des marcs à vingt carats.

Se battra d'aur fin al mens a XXIII cayratz e miech.

(chap. Se batrá d'or fi al menos a vintitrés quilats y mich.) 

Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 424.

Se battra d'or fin au moins à vingt-trois carats et demi.

CAT. Quilat. ESP. PORT. Quilate. IT. Carato.


Carruncula, s. f., lat. caruncula, caroncule.

La virtut odorativa... Istrument so aquelas carrunculas, pendens dins las nars, que recebo l'esperit animal per algus nervis descendens del cervel...

Non sentem l'ayre corromput, quar las ditas carrunculas son restrechas o

opiladas per movement voluntari. Eluc. de las propr., fol. 16.

La vertu odorative... Les instruments sont ces caroncules, pendantes dans les narines, qui reçoivent l'esprit animal par quelques nerfs descendant du cerveau...

Nous ne sentons pas l'air corrompu, parce que lesdites caroncules sont resserrées ou opilées par mouvement volontaire.

(ESP. Carúncula, pl. Carúnculas. No confundir con caraculo o caraculos.)


Carta, s. f., lat. charta, papier, lettre, épître.

E no lo 'l man en carta ni en brieu,

Enanz lo 'l dic ab son e a presen.

Durand de Carpentras: Un sirventes.

Et je ne le lui mande en papier ni en lettre, mais le lui dis avec la voix et en présence.

Letras l'escrivo en ayssi...

La carta porto set Judieu.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Ainsi lui écrivent lettres... sept Juifs portent l'épître.

- Titre, charte.

Que tu trobas en tas cartas antigas.

Tit. de 1174. Hist. de Lang., t. II, pr., col. 134.

Que tu trouves en tes chartes antiques.

Cum en las cartas dotals es contengut.

(chap. Com a les cartes dotals es contingut. Cartes de dotassió, donassió.)

Tit. de 1294. DOAT, t. XLI, fol. 191.

Comme il est contenu dans les titres dotaux.

E tramet vos la carta on pendet son sagell.

V. de S. Honorat.

Et vous transmet la charte où il suspendit son sceau.

Nostra carta es l'Evangeli. V. et Vert., fol. 78.

(chap. (La) nostra carta es l'Evangeli.) 

Notre charte est l'Évangile.

Domesticas cartas... no podon far fe per se al jutge.

Trad. du Code de Justinien, fol. 28.

Les titres privés... ne peuvent faire foi par eux-mêmes devant le juge.

(N. E. Este código de Justiniano, bien original o bien esta traducción al romance occitano, provenzal, lo debería leer cualquier historiador que se quiera preciar en la historia de Aragón, etc. Sobre todo en el caso del “casamiento en casa” de la reina Petronila, Petrvs, Peronella de Aragón con el conde de Barcelona Ramón Berenguer IV.)

- Cartes à jouer.

Juec de cartas a l' eisuch.

Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 556;

Jeu de cartes de hasard. (ESP. Juego de cartas de azar: “alea jacta est”)

Loc. Qu'en sa carta m pot escriure.

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Qu'elle me peut inscrire en ses papiers.

Ni sera en ma carta.

Arnaud de Marueil: Rasos es. 

Ni ne sera dans mes papiers.

Fassa m de sa carta raire. (N. E. Próspero de Bofarull lo tomó a la letra.)

G. Adhemar: Be m'agr'ops.

Qu'elle me fasse rayer de ses papiers.

Per qu'en s'amor er tos temps mos pensars,

E per aisso fassa m metr' en sa carta.

R. Jordan, vic. de S.-Antonin: Vert son.

Parce que mon penser sera toujours en son amour, et pour cela qu'elle me fasse mettre en ses papiers.

CAT. ESP. PORT. IT. Carta. (chap. Carta, pl. Cartes.)

2. Cartage, s. m., examinateurs des titres.

Tuh li savi de Roma ni lhi cartage

Non jujario dreh.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 41.

Tous les sages de Rome ni les examinateurs des titres ne jugeraient droit.

3. Cartabel, s. m., feuille volante, brouillard.

Quan que om a fa mal e be

En libres et en cartabels.

Brev. d'amor, fol. 173.

Tout ce qu'on a fait mal et bien en livres et feuilles volantes.

Non note en cartabels, mais el libre de sas notas.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.

(N. E. Estos libros del siglo 13 de Monpeslier y variantes los tendría que abrir el aragonés catalanista Javier Latorre Giralt, doctor y profesor de la Universidad de Zaragoza, para poder compararlos con los que selecciona de Fuentespalda, en el Matarraña. No lo hará; el perro no muerde la mano que le da de comer. Espero que no se ponga como Juaquinico Monclús, “el craso”, presidente de la Ascuma, en Calaceite.)

Qu'il ne note pas dans des brouillards, mais au livre de ses notes.

ESP. Cartapel. PORT. Cartapacio. IT. Cartabello. (chap. cartapassio, se diu de un llibre mol gros.)

4. Cartolar, Cartolari, s. m., chartrier, notaire, écrivain.

La deita carta feyta per lo deyt Simon cartolar.

(chap. La dita carta feta per lo dit Simón cartulari, notari.)

Tit. de 1305. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 138.

Ladite charte faite par ledit Simon chartrier.

Joan de la Trena, cartolari de Bordeu.

(N. E. Yo conozco a Oriol de la trena, ya salió, y el que no entrará será el  meapinos y cagapañales de podio del monte, Puigdemont. Ya se encargará el presidente del gobierno actual, Pedro Sánchez Pérez Castejón, que rima con felón, y otras palabras que lo describen bien.)

Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 209.

Jean de la Trene, notaire de Bordeaux.

Si 'l nauchier ni 'l cartolari non eran aparissans.

Tit. de 1253. DOAT, t. L, fol. 152.

Si le nocher et l'écrivain n'étaient présents.

5. Encartamen, s. m., charte, titre.

Encartamens et previlegis.

Tit. du XVe sièc. DOAT, t. CXLVII, fol. 287.

Titres et priviléges.

La obligansa e la maneyra del encartament.

Tit. de 1406. DOAT, t. LIV, fol. 268.

L'obligation et la manière du titre.

Am d'autres encartamens de la vila.

Tit. de Bergerac de 1381.

Avec d'autres titres de la ville.

ANC. FR. Procès, lettres, enchartremens.

Arrêt de 1366. Carpentier, t. II, col. 839.

Documents, comptes et enchartrements.

Ord. des R. de Fr., 1404, t. IX, p. 20.

ESP. Encartamiento.

6. Encartar, v., inscrire, enregistrer, rédiger en titre.

A encartar et a recebre los emoluments.

Tit. de 1355. DOAT, t. LIII, fol. 219.

A enregistrer et à recevoir les émoluments.

Part. pas. Tot en aici com es encartat en la vostra carta.

Tit. de 1206. DOAT, t. CXIV, fol. 277.

Tout ainsi comme est inscrit en votre charte.

Segon que los auria encartatz.

Tit. de 1254. DOAT, t. CXV, fol. 93.

Selon qu'il les aurait enregistrés.

Per revocar aquo que fo encartat.

Cartulaire de Montpellier, fol. 206.

Pour révoquer ce qui fut rédigé en titre.

ANC. CAT. ESP. Encartar. IT. Incartare. (chap. encartá: encarto, encartes, encarte, encartem o encartam, encartéu o encartáu, encarten.)


Cartilage, s. f., lat. cartilago, cartilage.

La cartilage del nas no es restaurada.

Trad. d'Albucasis, fol. 50.

Le cartilage du nez n'est pas réparé.

Aquestas cartilages entre si unidas et cadenadas.

Eluc. de las propr., fol. 46.

Ces cartilages entre eux unis et enchaînés.

ESP. (chap.) Cartílago. PORT. Cartilagem. IT. Cartilagine.

2. Cartillaginos, adj., lat. cartilaginosus, cartilagineux.

Las nars so cartillaginosas...

Dels quals l'extrem es cartillaginos.

Eluc. de las propr., fol. 16 et 50.

Les narines sont cartilagineuses...

Desquels l'extrémité est cartilagineuse.

La partida de jos es cartillaginosa.

(chap. La part de baix es cartilaginosa.)

Trad. d'Albucasis, fol. 60.

La partie du bas est cartilagineuse.

CAT. Cartilaginos. ESP. PORT. IT. Cartilaginoso. (chap. nas cartilaginós, orella cartilaginosa, nassos cartilaginosos, orelles cartilaginoses.)