Mostrando las entradas para la consulta mol ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mol ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 30 de julio de 2026

Torcha, Torig, Turg, Torment, Turmen, Tormentansa, Tormentar, Turmentar, Tormentilla

Torcha, s. f., torche.
Per lo deguast de una torcha quant... aneron vezer mossenhor.
(chap. Per lo gasto de una antorcha cuan... van aná a vore a monsiñó.)
Per VII torchas de lui compradas.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 226 et 227.
Pour la dépense d'une torche quand... ils allèrent voir monseigneur.
Pour sept torches de lui achetées.
IT. Torcia. (ESP. Antorcha. Chap. Antorcha, antorches.)
 
Tormentilla, tormentilles; potentilla erecta. Es una herba mol medissinal
 
Torig, adj., stérile.
Tu, toriga, la cals non enfantas, alegra te. 
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates.
Toi, stérile, laquelle n'enfantes pas, réjouis-toi.
Era vielha, toriga. Brev. d'amor, fol. 146.
Elle était vieille, stérile.
(chap. Estéril, esterils.)
 
2. Turg, adj., stérile.
Tals es turgua que frutesza.
P. Cardinal: Ab votz d' angel. 
Telle est stérile qui fructifie.
 
Torment, Turmen, s. m., lat. tormentum, tourment.
Ses Deu licencia ja no faran torment. Poëme sur Boèce.
Sans la licence de Dieu jamais ils ne feront tourment.
Mout mi plai 
Suffrir aital turmen.
Peyrols: Quora.
Moult me plaît de souffrir pareil tourment.
CAT. Torment. ESP. PORT. IT. Tormento. (chap. Tormén, tormens.)
 
2. Tormentansa, s. f, tourment, souffrance.
Las tormentansas dels homes corumputz.
(chap. Los tormens dels homens corromputs.)
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Les tourments des hommes corrompus. 
 
3. Tormentar, Turmentar, v., tourmenter. 
Lo dezirs que m tormenta.
Le désir qui me tourmente.
Sitot Amor me turmenta.
Sordel: Aylas.
Bien qu'Amour me tourmente.
Part. prés. substantiv.
Guardatz me, si us plai, dels turmentans.
P. Cardinal: Un sirventes.
Préservez-moi, s'il vous plaît, des tourmentants.
Part. pas. Ins en infern on seretz turmentat.
Folquet de Romans: Quan la.
Dedans en enfer où vous serez tourmenté.
CAT. ESP. (Atormentar) PORT. Tormentar. IT. Tormentare. 
(chap. Tormentá, atormentá, atormentás : yo me atormento, atormentes, atormente, atormentem o atormentam, atormentéu o atormentáu, atormenten; atormentat, atormentats, atormentada, atormentades; atormentaré; atormentaría; si yo atormentara.) 
 
Tormentilla, s. f., tormentille, sorte de plante.
Tormentilla es herba mot medicinal. Eluc. de las propr., fol. 225.
La tormentille est herbe moult médicinale.
CAT. Tormentilla. ESP. Tormentila (Tormentilla, sietenrama, consuelda roja, loranca). PORT. Tormentilha. IT. Tormentilla. (chap. Tormentilla, tormentilles; potentilla erecta, com la sigala de Artur Quintana Font. Es una herba mol medissinal.)

sábado, 25 de julio de 2026

Tom, Tum, Tomba, Timol, Tombar, Tom, Tombaire, Tombador, Tunbador, etc.

Tom, Tum, s. m., lat. tumulus, coteau, colline.
Bos albres nay ades a sselh tum.
Guillaume de Durfort: Quar say petit.
Bon arbre naît incessamment sur cette colline.
- Tombeau.
Cant el veyria lo nom
De Enemia sobr' el tom.
(chap. Cuan ell voríe (veiguere) lo nom de Enimia sobre - damún de - la tumba.)
V. de Sainte Énimie, fol. 74.
Quand il verrait le nom d'Énimie sur le tombeau.

Perg. n. 220. fol. 41. 28 jun. 1321. Sancho I de Mallorca

2. Tomba, s. f., tombe, tombeau.
Segrai tant c' om me port' a la tomba.
A. Daniel: Si m fors' Amors.
Je suivrai tant (jusqu'à ce) qu'on me porte à la tombe.
CAT. Tomba. ESP. PORT. Tumba. IT. Tomba. (chap. Tumba, tumbes; nincho, ninchos.)

3. Timol, s. m., lat. tumulus, tombeau.
Sobre son timol a una aytal escriptura. Cat. dels apost. de Roma, fol. 137.
Sur son tombeau il (y) a une telle écriture.
CAT. Tumul. ESP. (Túmulo) PORT. IT. Tumulo. (chap. Túmul, tumuls.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)


Tombar, v., tomber, renverser, abattre, jeter.
Voyez Denina, t. III, p. 82; Aldrete, p. 271; Leibnitz, Coll. étym., p. 65.
Tombero de cel en abisme. Liv. de Sydrac, fol. 113.
Tombèrent de ciel en enfer.
Fig. De sostener valor qu' a pauc non tomba.
Guillaume de Durfort: Quar say petit.
De soutenir valeur qui peu s'en faut si elle ne tombe.
Tombar en peccat mortal. L' Arbre de Batalhas, fol. 220.
Tomber en péché mortel.
- Culbuter, faire la cabriole.
Sapchas trobar
E gen tombar.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Saches trouver et bien faire la cabriole.
Sailh en aut e pueys aval jos tomba. 
Bertrand de Born: Non estarai.
Saute en haut et puis en bas dessous culbute.
Part. pas. Del mur aval tombat.
Un Troubadour Anonyme: El nom de Dieu.
Du mur en bas tombé.
Pretz avetz tombat el faing.
Bertrand de Born: Quan vei.
Le mérite vous avez abattu en la fange.
Tal li det per detras qu' en terra l' a tombat. Roman de Fierabras, v. 4092.
Tel (coup) lui donna par derrière qu'en terre il l'a renversé.
ANC. FR. Abbatoient et tumboient tout ce qu'ils trouvoient à eulx contraire.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 46.
La tomba à terre et la descoiffa en la trainans par les cheveux.
Arrests d'amours, p. 837.
ANC. IT. E tomi giù nell' amorosa selva.
Petrarca, Sest. I: A qualunque.
Tassoni dit dans son commentaire:
La voce tomo e tomare è della provenzale.
CAT. Tombar. ESP. PORT. Tumbar. IT. MOD. Tomare. (chap. Tombá, tombás : yo me tombo, tombes, tombe, tombem o tombam, tombéu o tombáu, tomben; tombat, tombats, tombada, tombades; tombaré; tombaría; si yo tombara.)

Tombá, tombás : yo me tombo, tombes, tombe, tombem o tombam, tombéu o tombáu, tomben; tombat, tombats, tombada, tombades; tombaré; tombaría; si yo tombara

2. Tom, s. m., chute, culbute, élan en bas.
Trop gran tom
Pren can davala.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Trop grand élan il prend quand il descend.
La gensers par qu' aya pres un tom
Plus bas de lieys.
A. Daniel: Si m fos Amors.
La plus gentille il paraît qu'elle ait pris un élan plus bas qu'elle.
Loc. Be us menon de tom en tom,
E no sabetz qui ni com.
Cominal: Comtor d'Apchier. 
Bien ils vous mènent de chute en chute, et vous ne savez qui ni comment.
L' autr' el tenon per dessenat,
E menon lo de tom en vil.
P. Cardinal: Una cieutat.
Les autres le tiennent pour insensé, et le mènent de chute en humiliation.
CAT. Tomb. ESP. Tumbo. PORT. Tombo. IT. Tomo. (chap. Tom, toms; tomb, tombs.) 

3. Tombaire, Tombador, Tunbador, s. m., sauteur, danseur, voltigeur, faiseur de tours.
Tug li trobador 
E tug li tunbador.
G. Riquier: Sitot s' es.
Tous les troubadours et lous les sauteurs. 
(chap. Tombadó, tombadós, tombadora, tombadores; saltadó, saltadós, saltadora, saltadores; saltarín, saltarins, saltarina, saltarines; qui fa curumbeles, saltos, bots, voltes al aire.)

4. Retombar, v., tomber, s'abattre. 
Al gran request que sia fortz cum retomba.
Guillaume de Durfort: Quar say petit.
Au grain il demande qu'il soit fort lorsqu'il tombe.
ESP. PORT. Retumbar. (chap. Retumbá no té lo mateix sentit que re + tombá, sino de ressoná; pera retombá fem aná redolá.)

5. Retomba, Retumba, s. f., siphon, cycloïde.
Ses muiol e ses retomba.
A. Daniel: Lancan son.
Sans moyeux et sans cycloïde.
- Pot, bouteille, ampoule, fiole.
Atressi cum la retumba
Franh leu e fai maynta lesca,
Franh amors.
E. Cairels: Era no vei.
Ainsi comme la fiole se brise facilement et fait maint morceau, (se) brise amour.
Amors d' aital hom non dura,
Ans fraing plus leu d' una retomba.
Roman de Jaufre, fol. 94.
L'amour de pareil homme ne dure pas, mais se brise plus vite qu'une ampoule.

6. Trastombar, v., culbuter, renverser, abattre, abaisser, délaisser.
Fig. Us rics savais, qui trastomba 
Fin' amor e l' entrebesca,
Se met ab donas en tresca.
E. Cairels: Era no vei.
Un puissant perfide, qui culbute fidèle amour et l'entortille, se met avec les dames en danse.
ESP. Trastumbar.

7. Trastomba, s. f., détour, tergiversation.
Per que no vuelh lais Caortz ni Caiarc,
Mon Oc e No, pus tan sap de trastomba.
Bertrand de Born: Non estarai.
C'est pourquoi je ne veux pas que laisse Cahors ni Caiarc, mon Oui et Non, puisqu'il sait tant de détour.

8. Tombarel, adj., à chute, à rime répétées, en parlant des vers.
Rims multiplicatius, o en autra maniera digz tombarels o enpeutatz.
Cobla multiplicativa, en autra maniera dicha per alcus tombarela o enpeutada.
Leys d'amors, fol. 22 et 31.
Rimes multiplicatives, ou en autre manière dites à chute ou entées.
Couplet multiplicatif, en autre manière dit par aucuns à chute ou enté.

Ton, s. m., lat. tonus, ton, son de la voix.
Chansos ai auzidas ab long so
E 'ls motz d' amdos d' un gran e 'l chan d' un to.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
J'ai entendu des chansons avec long son et les mots des deux de même grain et le chant de même ton.
Pueion s' en per tons e per semi tons.
Pierre de Corbiac: El nom de.
S'en élèvent par tons et par semi-tons.
CAT. To. ESP. Ton, tono. PORT. Tom. IT. Tuono. (chap. To o tono, tons.)

2. Entonar, v., lat. intonare, entonner.
Entonar seculori.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Entonner seculori (secula seculorum).
La primairessa corda s' entona jotz greumens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La première corde s'entonne dessous gravement.
CAT. ESP. Entonar. PORT. Entoar. IT. Intonare. (chap. Entoná : entono, entones, entone, entonem o entonam, entonéu o entonáu, entonen; entonat, entonats, entonada, entonades; entonaré; entonaría; si yo entonara.)

Tondre, v., lat. tondere, tondre, couper.
Ja no 'l cal tondre ni raire. (N. E. Ver Raire.)
Pons de Capdueil: En honor.
Désormais il ne le faut tondre ni raser.
A vostras berbitz
Tondetz trop la lana.
(chap. A vostres ovelles talléu (esquiléu, rapéu) massa la llana.)
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
À vos brebis vous tondez trop la laine.
Fig. Al comte que ton
Los Frances, e 'ls escorsa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Au comte qui tond les Français, et les écorche.
Loc. fig. Anc no vistes un tal duc a tondre.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 63.
Oncques vous ne vîtes un tel duc à tondre.
Prov. Sel qu' una vetz escorja autra non ton.
P. Cardinal: Tos temps.
Celui qui une fois écorche autre ne tond.
Qualque semensa qu' espanda,
Aital frug coven que tonda. 
P. Cardinal: Tot farai.
Quelque semence qu'il épande, pareil fruit il convient qu'il tonde (recueille).
Subst. Am lo tondres per lo raire.
Marcabrus: Dirai vos en.
Avec le tondre pour le raser. 
Part. pas. Monges tondutz.
(chap. Monjos tonsurats : pelats, afeitats, esquilats.)
Ramond de Miraval: Forniers per.
Moines tondus.
Subst. et loc. Atrestan vos es del ras
Com dels tondutz. 
Amanieu des Escas: Dona per cui.
Autant vous est du rasé comme des tondus.
CAT. Tondrer. ESP. Tundir. IT. Tondere. (chap. Esquilá, afeitá, rapá, tonsurá.)

esquilá a estisora; Raire, Rayre, Raure, Reire

2. Tois, Toisos, Toysos, s. f., toison.
La toisos de la lana.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
La toison de la laine.
Non aman las feas sinon per la toyson. La nobla Leycson.
(chap. No amen (volen) a les ovelles mes que per la llana.)
Ils n'aiment les brebis sinon pour la toison.
Loc. Ans que agues pel de gren ni barba en tois.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Avant qu'il eut poil de grenon et barbe en toison.
ANC. CAT. Tuso. ESP. Tusón, toisón. PORT. Tozão, tuzão. IT. Tosone.

3. Tondeire, Tondedor, s. m., tondeur.
Com anhel davant lo tondedor. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 8.
(chap. Com cordé dabán del esquiladó.)
Comme agneau devant le tondeur.
ESP. Tundidor. (chap. Esquiladó, esquiladós, esquiladora, esquiladores; rapadó, rapadós, rapadora, rapadores; peluquero, peluqueros, peluquera, peluqueres.)

4. Tosoyra, s. f., ciseau, cisoire.
Inscindeys las extremitats am las forceps o tosoyras. Trad. d'Albucasis, fol. 22.
(chap. Talléu les extremidats en les forceps o estisores.)
Coupez les extrémités avec les forceps ou cisoires.
(chap. Estisora, estisores. ESP. Tijera, tijeras.)

Forsa, force, ciseau, cisailles. Estisora, Estisores, sissalla, sissalles; Tijera, cizalla

5. Tozoza, s. f., ciseau, cisoire.
Yrundas... lor coas so a forma de tozozas. Eluc. de las propr., fol. 147.
(chap. Oronetes... les seues coes tenen forma de estisora.)
Hirondelles... leurs queues sont en forme de ciseaux.

6. Tozoirier, s. m., tondeur.
Del dimecres son tozoiriers. 
A tozoiriers,.… lo portal.
Cartulaire de Montpellier, fol. 45 et 44.
Du mercredi sont les tondeurs.
Aux tondeurs,... le portail.

7. Tonsurar, v., tonsurer, 
Part. pas. Que era... tonsuratz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 88.
Qui était... tonsuré.
CAT. ESP. PORT. Tonsurar. IT. Tonsurare. (chap. Tonsurá, tonsurás : tonsuro, tonsures, tonsure, tonsurem o tonsuram, tonsuréu o tonsuráu, tonsuren; tonsurat, tonsurats, tonsurada, tonsurades; tonsuraré; tonsuraría; si yo me tonsurara.)

8. Tonsura, s. f., lat. tonsura, tonsure.
No porton plus de morgues mas tan solamen la tonsura.
Regla de S. Benezeg, fol. 7.
Ne portent plus de moines excepté tant seulement la tonsure.
CAT. ESP. PORT. IT. Tonsura. (chap. Tonsura, tonsures.) 

9. Retondre, v., retondre, tondre de nouveau.
Tondre, retondre. Leys d'amors, fol. 98.
Tondre, retondre.
(chap. Retallá, retallás : yo me retallo la barba, retalles, retalle, retallem o retallam, retalléu o retalláu, retallen; retallat, retallats, retallada, retallades; retallaré; retallaría; si yo me retallara les pulseres o patilles.)

Topazi, Thopazi, s. m., lat. topazius, topaze, sorte de pierre précieuse.
Thopazi et mantas autras peyras preciozas.
Topazi... siec la dispozitio de la luna.
Eluc. de las propr., fol. 168 et 190.
Topaze et maintes autres pierres précieuses.
Topase... suit la disposition de la lune.
CAT. Topaci. ESP. Topacio. PORT. IT. Topazio. (chap. Topacio, topacios.)

2. Estopassy, Estopaci, s. m., topaze.
Ganre y a de peiras pressiosas que an ganre de vertutz... so so li nom: Sardi, estopassy, etc. Liv. de Sydrac, fol. 139.
Beaucoup il y a de pierres précieuses qui ont beaucoup de vertus... ce sont les noms: Sarde, topaze, etc.
Estopacis verai per cert
Val mot ad home que sanc pert.
Brev. d'amor, fol. 40.
Topaze vraie pour sûr vaut moult à homme qui perd sang.

Topi, s. m., pot, marmite.
Qu' el topis sia fort cubert.
Ab un pauc d' aiga las cosetz
Totas ensemps en un topi. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que le pot soit fortement couvert.
Avec un peu d'eau vous les cuisez toutes ensemble dans une marmite.
CAT. Topi. (chap. Topí, topins; topinet, topinets. Topinada, topinades.)

Topí, tupí,recapte, formache, formatge, cocido

2. Topina, s. f., marmite, pot.
Anc per oste non crec vostra topina.
T. de Thomas et de Bernado: Bernado.
Oncques pour hôte n'augmenta votre marmite.

3. Tomplina, s. f., bassin, réservoir, pièce d'eau.
Sorzian si dins la marina
Tro al sol de la gran tomplina.
Segur vay sobre la tomplina. 
V. de S. Honorat.
S'élevaient dans la mer jusqu'au sol du grand réservoir. 
Il va sûrement sur le bassin.


Tor, s. f., lat. turris, tour.
Murs fondre e cazer autas tors.
Bernard de Rovenac: Ja no vuelh.
Murs s'écrouler et tomber hautes tours.
Manta tor e manh castel.
(chap. Molta torre y mol castell : moltes torres y mols castells.)
P. Vidal: Lai on cobra.
Mainte tour et maint château.

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

Fig. Il m' es de joi tors e palais e cambra.
A. Daniel: Lo ferm voler.
Elle m'est de joie tour et palais et chambre.
La tor del cor non pot esser preza, si las portas no son ubertas a la ost del diable. V. et Vert., fol. 85.
La tour du coeur ne peut être prise, si les portes ne sont ouvertes à l'armée du diable.

2. Torre, s. f., lat. turrem, tour.
De la torre del jayan. V. de S. Honorat.
De la tour du géant.
ESP. PORT. IT. Torre. (chap. Torre, torres; torreta, torretes.)

La Torreta, calle Diputación, lo planet

3. Torrer, s. m., tourier, gardien de tour.
E 'l torrers brama e crida mot fort. Guillaume de Tudela.
Et le tourier braille et crie moult fort.

4. Torrat, adj., tourelé, en forme de tour.
Era mot fortment torrada et castelada. Eluc. de las propr., fol. 166.
Elle était moult fortement tourelée et fortifiée.
(chap. Torrat, torrats, torrada, torrades; torrificat, torrificats, torrificada, torrificades; té diferens significats: torrat, de La Torre; torrat com Quim Torra.)

Torre del Compte, Comte; torrat, torrats, torrada, torrades

5. Torrelat, adj., tourelé, en forme de tour.
De corona castelada et torrelada. Eluc. de las propr., fol. 157.
De couronne en forme de château et tourelée.

6. Toreilhar, v., barricader, fermer, verrouiller.
Intret s' en el castel desotz un teilh,
No i ac porta neguna que no toreilh. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 5.
Il s'en entra au château dessous un tilleul, il n'y eut nulle porte qu'il ne barricade.

7. Bestor, s. f., tourelle, bastion.
Fan portals e bestors 
De caus e d' arena ab caire.
Bertrand de Born: S' abrils.
Ils font portails et tourelles de chaux et de sable avec pierre de taille.
En un' escala salhi
E puiet en una bestor,
E pueis gitet l' escala por.
Sur une échelle il sauta et monta dans une tourelle, et puis il jeta l'échelle hors.

Pont de Besalú

Torcar, Torquar, v., torcher, nettoyer, frotter, bouchonner.
Lur torcara las lagremas, e lur yssugara lurs huels. V. et Vert., fol. 63.
(chap. Los torcará les llágrimes, y los eixugará los ulls.)
Leur torchera les larmes, et leur essuiera leurs yeux.
Qu' els escudiers
Torcon et encelon destriers.
Roman de Jaufre, fol. 92.
Que les écuyers bouchonnent et ensellent les destriers.
Loc. Be us gari Deus per semblan,
Car no us torques en carn nuda.
Garins d'Apchier: Veillz Comunal.
Dieu vous garantit bien par apparence (apparemment), parce que vous ne vous frottâtes pas en chair nue.
Substantiv. Vermeillz del torcar. Roman de Jaufre, fol. 80.
Vermeil du torcher.
CAT. Torcar. (chap. Torcá, torcás : yo me torco, torques, Ignacio Sorolla Vidal se torque los mocs, torquem o torcam, torquéu o torcáu, los ascumites se torquen la franja del cul en una argilaga; torcat, torcats, torcada, torcades; torcaré; torcaría; si yo me torcara en un códul o barrócul del Tastavins.)

Tocar, Tochar, Toquar, Toc, Tocha, Tocamen, Atocar

Tocar, Tochar, Toquar, v., toucher, manier, tâter, frotter.
Voyez Muratori, Diss, 33.
Om no las auza tocar ni penre. Liv. de Sydrac, fol. 44.
On ne les ose toucher ni prendre.
Els aguza e 'ls esmol
E 'ls toca coma coutelh.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Les aiguise et les émoule et les frotte comme couteau.
Que dis qu' aurs fos tot quant el tocaria.
(chap. Que va di que or fore (siguere) tot lo que ell tocare (tocaríe) : Midas.)
Folquet de Marseille: Sitot me soi.
Qui dit qu'or fut tout (ce) qu'il toucherait. 
Un sol carbo ardent encent totz los carbos que se tocan entorn luy.
V. et Vert., fol. 85.
Un seul charbon ardent enflamme tous les charbons qui se touchent autour de lui.
Loc. prov. Qui toca la pez s' en entacha. Trad. de Bède, fol. 35.
(chap. Qui toque la pez se ('n) taque : se taque o embrute en ella; la pez de una bota de vi; brea pera calafatejá embarcassions.)
Qui touche la poix s'en salit.
- Frapper, battre, maltraiter. 
Li pregeron 
Que l' effant no vuelha tocar.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Lui firent la prière que l'enfant il ne veuille pas toucher.
Vedec lor que no 'l toquesso ni li fesso malh. Philomena.
(chap. Los va vedá (prohibí) que no lo tocaren ni li faigueren mal.)
Leur défendit qu'ils ne le touchassent ni lui fissent mal.
Que toca a la porta perseveramens. V. et Vert., fol. 8. 
(chap. Que toque (pique, truque) a la porta perseveranmen : en perseveransia.)
Qui frappe à la porte persévéramment.

picaport, collons, ous

Fig. Tant es cozens lo mal que m toca.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Tant est cuisant le mal qui me touche.
Ben conosc que m' amors lo toca. 
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Bien je connais que mon amour le touche.
- Jouer d'un instrument.
Aissi com fan il estrumen
C' om toca de mas o d' arzo.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Ainsi comme font les instruments qu'on touche de mains ou d'archet.
(chap. Instrumens tocá. De aixó ne saben mol Francisco Celma Tafalla, “tafalleta” de Valderrobres, Tomás Bosque, Ángel Villalba y datres catalanistes juglarets.)
G. Riquier: Pus Dieu.
Toucher instruments.
- Atteindre.
Que tocava entro al cel. V. et Vert., fol. 100.
(chap. Que tocabe hasta lo sel. Casi com la torre de Babel.)
Qui touchait jusqu'au ciel.
- Copuler, coïter.
S' ieu anc m' ajustiey
Ab Maria ni la toquiey. 
Trad. d'un Évangile apocr.
Si moi oncques je m'ajustai avec Marie ni la touchai.
(chap. Copulá, follá, cardá, practicá lo coito, gitás en : tocá.)
- Conduire, faire marcher.
Toquiey azes e saumiers.
(chap. Vach tocá (conduí, portá, arreá, afuetá) burros (rucs, ases) y someres. Aixó es mol fássil, només cal vore a Juaquinico Monclús a la Ascuma.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je touchai ânes et bêtes de somme.
Le mot toucher est resté dans la langue française pour exprimer l'action de faire partir les chevaux en les touchant du fouet.
Anc de joc d'amor pueis no saup tener Toc. 
] du É P. Bremon Ricas Novas: En la mar. 
Oncques de jeu d'amour depuis ne sut soutenir 
- Concerner, importer. 
En tant quant a cascuna de lor toqua et apperte, et pot toquar et appertenir. 
Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.
En tant qu'à chacune d'elles touche et appartient, et peut toucher et appartenir. 
Part. prés. fig. Per autras causas tocans l' offici de cossolat.
(chap. Per atres coses tocans a l'ofissi de consulat : cónsul.)
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 34.
Pour autres choses touchantes l'office de consulat.
Part. pas. K., que s sentic toquat, fier lo am l' espasa Joyosa per nom. Philomena.
(chap. Carlos, que se va sentí tocat, lo ferix en la espasa Joyosa per (de) nom. Fixeutos que Joyosa está escrit en y griega, com Villajoyosa, Vilajoyosa. Este Carlos de la frasse no es Rallo Badet, Pininfarinetes.)

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Charles, qui se sentit touché, le frappe avec l'épée Joyeuse par nom.
Ab aquestas paraulas an lors saumiers tocatz.
Roman de Fierabras, v. 4011.
Avec ces paroles ils ont leurs bêtes de somme touchées.
- Traiter, expliquer. 
Part. pas. D' est albre d' amor declaran 
Tot so que ai tocat denan.
Abreviadament escrichas 
E tocadas trop subtilmen.
Segon que dessus ai toquat.
Brev. d'amor, fol. 6 et 34.
De cet arbre d'amour déclarant tout ce que j'ai traité auparavant.
Écrites en abrégé et traitées trop superficiellement. 
Selon que dessus j'ai traité.
Loc. L' ai tocat al viu. 
Sordel: Sol que.
Ja l'ai touché au vif.
Subst. Ieu sai jogar sobre coysi
A totz tocatz.
Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.
Je sais jouer sur coussin à tous touchés.
ANC. FR. Ho! je n'y tocque.
Les Repues franches, p. 59.
CAT. ESP. PORT. Tocar. IT. Toccare. (chap. Tocá, tocás: yo me toco, te toques, toque, toquem o tocam, toquéu o tocáu, toquen; tocat, tocats, tocada, tocades; tocaré; tocaría; si yo tocara. Vore toquitiá. Fruita tocada per la pedregada de Massalió; Manel Riu Fillat está mol tocat;
Carlos Rallo Badet está mol tocadet; tocadura, tocadures de les caballeríes : llaga, llagues; ferida, ferides.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

2. Toc, s. m., toc, heurt, coup.
Tan tost qu' es feritz d' un toc,
Se descologa de son loc.
Leys d'amors, fol. 20.
Aussitôt qu'il est frappé d'un coup, il se déplace de son lieu. 
Loc. Anc de joc d' amor pueis no saup tener toc.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Oncques de jeu d'amour depuis ne sut soutenir toc.
CAT. Toc. ESP. PORT Toque. IT. Tocco. (chap. Toc, tocs; per ejemple, de campana, campanes, toc a morts - vore Lo Camí, XX; toc de espasa, copet al coche de “copet” de Valderrobres; un toc de atensió; un toc en un tocho es una tochada, en una branca es una brancada, en un simal es una simalada, en un tubot es una tubotada, en la ma uberta es una esplanissada o galtada si es a la galta.)

3. Tocha, s. f., touche, attouchement, heurt.
Loc. Tocha per tocha et segond lo nombre de lors focx.
Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 152.
Touche par touche (proportionnellement) et selon le nombre de leurs feux.

4. Tocamen (Tocament), s. m., tact, sens du toucher.
Al tocament et al gustament. Eluc. de las propr, fol. 28.
(chap. Al tacto y al gust.)
Au toucher et au goût.
- Attouchement, frottement.
Ben gardar... las mas de folls tocamens. V. et Vert., fol. 85.
Bien préserver... les mains de fols attouchements.
Per lo tocamen de la peira. Liv. de Sydrac, fol. 114.
Par le frottement de la pierre.
ANC. FR. Débattant avecques luy du touchement des cordes, le chantre luy dit: Dieu nous garde, sire, que tu sçaiches cecy mieulx que moy.
Macault, Apophthegmes (Apophtegmes), fol. 190.
CAT. Tocament. ESP. Tocamiento. IT. Toccamento. (chap. Tocamén de collons, tocamens de figues blanes. Aixó abunde a la Ascuma.)

Tocamén de collons, tocamens de figues blanes. Aixó abunde a la Ascuma.

5. Atocar, v., toucher, manier.
Part. pas. Los sants quatre Evangelis de Dieu per me... atocats.
(chap. Los sans cuatre Evangelios de Deu per mí... tocats; corporalmen sol está dabán de tocats. Es una fórmula mol coneguda dels textos en latín y en romans. Vore los juramens del añ 842, lo chapurriau mes antic.)
Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 177.
Les quatre saints Évangiles de Dieu par moi... touchés.

Los juramens del añ 842, lo chapurriau mes antic.

lunes, 20 de julio de 2026

Titol, Tiltre, Entitolar, Entitular, Intitular, Detitolar - Tizana, Tyzana, Tipsana - Atizar

Titol, s. m., lat. titulum, titre, inscription.
Aissi cum es dig desotz, en l' autre titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
(chap. Així (aixina) com es dit daball, al atre títul.)
Ainsi comme il est dit dessous, en l'autre titre.
- Droit, acte authentique.
Mas si el non ac titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Mais s'il n'eut pas de titre.
Per venda o per donatio o per autre titol dreiturer (: dreiturier).
Cout. de Condom.
Par vente ou par donation ou par autre titre droiturier.
CAT. Titol (N. E. Sin tilde, como pasa en muchísimas palabras anteriores desde el tomo 1). ESP. (Título). PORT. Titulo. IT. Titolo. (chap. Títul, tituls.)

Títul; soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

2. Tiltre, s. m., titre, acte authentique.
Per lo tiltre e razon que desus. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 228.
Par le titre et raison que dessus.

3. Entitolar, Entitular, Intitular, v., lat. intitulare, intituler, nommer, donner, recevoir un titre.
Trames II cavaliers que apobolessan 1 gran ciutat,... e que la entitolessan de lurs noms. Hist. de la Bible en prov., fol. 47.
Transmit deux chevaliers qui fondassent une grande cité... et qui l'intitulassent de leurs noms.
Part. pas. So entitulatz a celebrar en las autras IIII glyeyas patriarchals.
(chap. Són intitulats a selebrá a les atres cuatre (4) iglesies patriarcals.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Ont reçu titre pour célébrer dans les autres quatre églises patriarcales.
Es amors intitulada. La Crusca provensale, p. 100.
Est intitulée amour.
CAT. ESP. PORT. Intitular. IT. Intitolare. (chap. Intitulá, intitulás : yo me intitulo, intitules, intitule, intitulem o intitulam, intituléu o intituláu, intitulen; intitulat, intitulats, intitulada, intitulades; intitularé; intitularía; si yo me intitulara catedrátic de chapurriau, Francho Nagore Laín se alegraríe mol o muito.)

Calatayud, Francho Nagore; fabla, fablante, fábula, fabulador, lengua aragonesa por mis cojones

4. Detitolar, v., être pourvu d'un titre, être titré. 
Part. pas. Era detitolat de Tarascona.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Était titré de Tarascon.


Tizana, Tyzana, Tipsana, s. f., lat. ptisana, tisane.
D' ordi mundat si fa ayga medicinal, dita tizana.
Tyzana d' ordi.
Tipsana, es ordi sec, pilat, mundat.
(chap. Tissana, es sibada o sibá seca, pelada, mundada : llimpiada, rentada, porgada o purgada. Antigamen se li díe ordi, de ordeum o inclús hordeum, lo mateix sereal de aon ve la horchata, encara que se fa de chufa, chufes.)

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc /  Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673

Eluc. de las propr., fol. 217 et 224.
D'orge mondé se fait eau médicinale, dite tisane.
Tisane d'orge.
Tisane, c'est orge sec, pilé, mondé.
CAT. ESP. Tisana. PORT. Tisana, ptisana. IT. Tisana. (chap. Tissana, tissanes; ara se diu igual que lo te, tes. Yo escric té cuan es de tindre, pera diferensiál del te, planta y beguda.)

Tizia, Tysia, Tezia, s. f., du lat. phthisis, phthisie.
Tysia… per ulceracio del pulmo provenient.
(chap. Tissis... per ulserassió del pulmó (o lleus) provinén : Tuberculosis.)
Esquinancia, thos, tizia,... et semlans.
Eluc. de las propr., fol. 86 et 52.
Phthisie…. par ulcération du poumon provenant.
Esquinancie, toux, phthisie,... et semblables.
(chap. Tissis. ESP. Tisis.)

2. Tezic, Tesix, s. m., lat. phthisicus, phthisique.
Cum vezem al tesix.
Vent aquilonar... als tezics es sobrenociu.
(chap. Ven aquiloná (del aquilón o aquiló : nort)... als tissics es sobrenossiu : mol nossiu : roiníssim. A Raimon li va fé mol mal lo ven del nort. Lo sers bufe del noroest.)



Eluc. de las propr., fol. 19 et 135.
Comme nous voyons au phthisique.
Vent d'aquilon... aux phthisiques est très nuisible.
CAT. Tisic. ESP. (Tísico) PORT. IT. Tisico. (chap. Tíssic, tissics, tíssica, tíssiques; que té la tissis, una tuberculosis o tuberculossis. Al monasteri de Veruela hi anabe molta gen a tratás, com lo gran poeta Gustavo Adolfo Bécquer. 
Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.)

Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.

Tizo, Tuzo, s. m., lat. titio, tison.
Sest estai en la cozina,
E cocha 'l fuec e 'l tizo.
Marcabrus: L' iverns vai.
Celui-ci est en la cuisine, et presse le feu et le tison.
Ardre cuian la gata, e i porton mant tizon. Guillaume de Tudela.
Brûler ils croient la chatte, et y portent maints tisons.
CAT. Tió. ESP. Tizón. PORT. Tição. IT. Tizzo, tizzone. (chap. Teó, teons; tió, tions. Al trong o tronc de Nadal no li diem cagatió, com a Cagalunya, vull di, Cataluña. Esta gata - chatte - es una catapulta, fonévol, manganell, etc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Tizonar, Tuzonar, v., tisonner, attiser.
Fig. Silh que son ves Amor tric e vaire
Ho tuzonon.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: No puesc.
Ceux qui sont vers Amour tricheurs et changeants tisonnent cela.
ANC. FR. Que cele moult le tisona. 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 285.

3. Atizar, Atuzar, Atusar, v., attiser, exciter.
Los sirvens que atuzavo lo fuoc. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 18.
Les sergents qui atisaient le feu.
Fig. Fin' amors el cor m' atiza
Un fuec don m' es suaus la flama.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Pur amour au coeur m'attise un feu dont m'est douce la flamme.
Part. pas. El fuecx es atizatz
Que y a mes malvestatz.
P. Cardinal: Quals aventura.
Le feu qu'y a mis méchanceté est attisé. 
ESP. Atizar. PORT. Atiçar. IT. Attizare. (chap. Atisá, féli ven al foc, reviscolá los calius. T'atisaré! : te fotré : atiso, atises, atise, atisem o atisam, atiséu o atisáu, atisen; atisat, atisats, atisada, atisades; atisaré; atisaría; si yo atisara la sendra o los calius esmorteíts podría botá foc a Penarroija de Tastavins.)

moraga, moragues