Mostrando las entradas para la consulta mil moneda ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mil moneda ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 29 de julio de 2024

4. 10. Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.

Capítul X.

Acabe lo registre de novies. Y es lo milló de tot.


Va mirá la llista, y li faltáen sing o sis pobles. Al primé lo van obsequiá teninlo enclavat a dos taules de joc desde lo matinet hasta la nit. Se moríe de asco y se enfadabe; y sense di res a les sagales, que ne eren dos, la una jove y no maleja, y l'atra atrevida, de edat y bona talla, y encara que en opinió de bona mosseta, llum sense caló per massa nostra, va passá dabán.

Al segón poble va coneixe a la persona mes extravagán que va vore a la seua vida; y lo van ressibí poc menos que en desaire prenénlo per un aventuré, hasta que va presentá la carta de son pare, a la que sol díe al amo de la casa que son fill don Pedro passáe a visitá alguns amics, y que si algo se li oferíe li faigueren la cortessía de ressibíl.
Entonses tot va mudá, y van passá al extrem contrari.

Ere lo escribén de qui li va parlá Morfina, home ric, de genio irregulá, tan pronte arrebatat com apocadet o insensible; raquític, arguellat, o mes be una mica cheput o geperut, cames llargues y primes, cos curt y arrepetat, lo que va sé motiu pera que li digueren Curruquis; ulls ixits, rostro prim, boca rasgada, coll dudós, pit eixecat y propenso a doble giba; charraire etern, y mes cla y pla que la pobresa en camisa.
Així que va vore la carta de don Alfonso va di:

separatismo baturro, Pablo Echenique, raquític, arguellat, cheput, geperut, cames llargues, primes, cos curt y arrepetat, Curruquis, Motoretta

- Ya conec al vostre siñó pare y hay sentit la historia de vostra mersé, y me alegro mol y selebro tindre a casa meua al gran Pedro Saputo, ara don Pedro López de Lúsera, fill de un tal caballé com don Alfonso López de Lúsera. Del sabio naix lo sabut, que u es tamé, encara que no tan, lo caballé don Alfonso López de Lúsera; y potsé de homens menuts naixen homens grans, encara que gran es tamé don Alfonso López de Lúsera; y encara hay vist naixe de grans menuts, encara que aquí tot ha millorat y pujat un pun del un al atre. Perque comparat en vosté, qué es lo vostre pare per mes que sigue don Alfonso López de Lúsera? Siguéu mol ben vingut. 

Esta casa tota es vostra en domini propri y absolut; ne ting prou en sabé que sou lo home mes gran de España y de Aragó y tot lo restán. Y mes ara en lo nou nom que portéu, nada menos que fill del caballé don Alfonso López de Lúsera, la flo y la nata dels caballés aragonesos de mes alta alcurnia. Pero parlem cla: 

¿Veníu a vore a ma filla Pepita? 

Se trobabe ella dabán, y va contestá Pedro Saputo:

- Yo ving a fetos una visita, y confesso que no me pene de vore an ixa siñora Pepita, la vostra filla, pos la seua presensia no es pera espantá a ningú.

- Ya u crec, ¡cuerno!, va di lo escribén; ahí la teníu, miréula; y después, ¿eh?, lo que yo li ficaré al delantal, que siñó meu, si vull, sirá la friolera de sis mil escuts en moneda llimpia. 

¿Tos pareix poc, siñó don Pedro?, no reñirem: que ne siguen set mil. ¿Encara no estéu contens? Pos, vuit mil, y tanquem lo trate. 

¿Qué voléu, amic? Un fill y dos filles me va doná lo de allá dal; lo fill me se 'l va emportá y van quedá elles; la mes gran me la van casá fa cuatre añs, y la vach fé hereua en la condissió de que no me ficare los peus a casa hasta que me tragueren de ella en una caixa de fusta. ¿Me entén vostra mersé? Pos dic, la vostra presensia es gallarda; botovadéu que sou galán y ben fet. Mira, Pepita, mira; aixó es cosa bona. Pos de la vostra familia... Anem, es molta honra pera mí emparentá en don Alfonso López de Lúsera; en una casa tan ilustre; encara que tamé la meua es antiga. Giréu la vista; eisses són les meues armes: sí siñó, les armes dels Jordans

Perque yo soc Jordán per part de mare, y Almanzor per part de pare.
Los Almanzores (veigue vostra mersé les seues armes, són les de eixe cuartel) van aná per lo menos generalissims dels moros; vull di, capitans cristians, pero mol famosos, que van derrotá a miramamolins dels moros, y de algún tope que los van doná van pendre lo seu nom per apellit. Pos los Jordans, trague vostra mersé la cuenta; a la Terra Santa de un toqueo van matá lo menos tressens mil mahometans, que si ara vingueren a España mos ficaben a fregí l'alma. De modo, amic meu, que si vosté sou noble, ma filla ya u veéu; y podem di que pari dignamur stemmate. ¿Entenéu lo latín o llatí?

- Sí, siñó.

- Es que sinó, tos diría que aixó vol di que en linaje som iguals. Anem al negossi. Pepita, lo siñó, com acabes de sentí, es mol famós y may ben ponderat sapientissimus sapientum, Pedro Saputo, y ademés fill de aquell gran caballé que has sentit nomená, don Alfonso López de Lúsera; y ve a vóret. Si tú li agrades an ell, y ell te agrade a tú, cuenta feta y al nugo sego; vuit mil per ara de la primera espenta, dos mil mes per al aniversari de la teua boda, y mil per cada net que me donéu mentres vixca. Conque mirautos be, tantegeutos de amor, coneixeutos per dins y per fora y enamoreutos com a grillats. Yo men vach a N. (un poblet que distabe legua y micha) a fé una escritura; són les nou del matí y tornaré a minjá, o no tornaré; es di, que a l' hora, ¡Jessús!, y la cullera al plat. Adiós. 

Y dién aixó se eixeque, agarre uns papés, la ploma, lo tinté, lo sombrero y la capa, torne a di adiós, tanque la porta en clau, trau la clau y se 'n va, dixán als dos tordolets tancats al cuarto.

- ¡Pare!, ¡pare!, va cridá la sagala.

- Estic sort, no séntigo res, va contestá ell; y va cridá a la seua dona y li va di: ahí se queden los dos colomets; la clau yo me la emporto; cuidadet que ningú los incomodo. Hasta la tornada.

Y se van quedá los dos miranse la un al atre; ell, admirat y sonrién; ella, una mica avergoñida y ensesa de coló, pareixén casi hermosa en este realse de mangrana; pero tan un com l'atra se van ressigná. Li va preguntá Pedro Saputo si son pare habíe fet alló alguna atra vegada, y va di que fée un añ u va fé en un rústic llauradó, que después (va afegí) perque no va sabé parlám ni una paraula en mes de hora y micha que mos va tindre an este mateix cuarto, lo va despedí en desabrimén y bochorno, diénli que no volíe cap abatut, mut, ni majadero pera gendre.

- Y ara, va preguntá Pedro Saputo, ¿cuán penséu que tardará en obrimos? 

- Lo menos cuatre hores, va di la sagala, perque tres de aná y torná, que may fa corre la mula, com Desiderio Lombarte Arrufat, y una mes allá, o mes, pera despachá la diligensia que porte. 

¿Li pareix a vostra mersé mol tems?

- ¿A mí, Pepita?, va contestá ell; que paredon la porta si volen, y hasta que yo los crida.

- Pensaba, va di ella... 

En aixó va cridá la mare a la porta y va di:

- ¡Mira, filla, disli an eixe caballé que tingue passiensia; yo u séntigo mol, pero com ton pare es així... Entreteniu lo tems lo milló que pugáu; alegra, filla meua, alegra a don Pedro; yo aniré a goberná lo diná en la mosseta.

- Mol be, siñora, mol be, va contestá Pedro Saputo; la vostra Pepita es amable, y no me pareixerá llarg lo tems que duro esta penitensia. - Milló, caballé, milló, va contestá la bona de la mare; no té remey. Ella sen va aná a la cuina, y ells van entrá al despach del pare.

Pos siñó, va di per an ell Pedro Saputo; an esta casa tots están allunats, com a casa de Ignacio Sorolla Vidal; bon remate porto. Pero la sagala no es fea ni melindrosa; pit al aigua. 

Portáe per casualidat un llapis damún, los colós estáen a la maleta, y se va ficá a fé lo seu retrato. Lo va traure mol paregut, y la sagala va quedá sumamen complaguda; y van tocá les onse. Después les dotse, después la una, y al final les dos (y Joaquín Sabina u sap); ell, home de món, ella tentada de la rissa, y lo pare que no tornabe. Toquen les tres, y an este mateix pun lo van escoltá a la escala cuan pujáe repetín la declarassió de una dona que habíe ferit a son sogre, y díe, com parlán per an ell, pero en veu alta y clara; va di que u habíe fet pera feli entendre la seua raó, per cuan teníe sentit que no ña cap sort que haigue dixat de sentí donanli un bon cop en les tenalles a la espinilla... ¡Ja, ja, ja! Y va soltá una gran carcañada.

Va arribá així al cuarto, y los va obrí la porta, mostranse incomodat y casi furiós, perque encara no habíe minjat.

- Pos siñó pare, va di la sagala; si teníe vosté la clau, ¿cóm habíem de eixí?

- Es verdat, va di ell, enriénsen, no me 'n enrecordaba. 

¿Y cóm ha anat, filla?

- Mol be, pare, va contestá ella.

- Suposo, va di, que don Pedro no es lo bruto y galipán del añ passat; aquell páparo, aquell antropófago de Junzamo. Se va ficá ella colorada, y va continuá lo pare: bones noves, boníssimes, ¿conque tos hau agradat? Me 'n alegro.

- Miréu lo que ha fet don Pedro, va di la sagala; y li va enseñá lo retrato. 

Va fotre un bot lo escribén, y va di:

- Deu mil lo primé día, y ademés lo pactat. Mira, Pepeta (sa mare ere Nogués de apellit)... ¡Botovadéu!... lo primé net que me donos vull que se digue don Alejandro Magno Almanzor Jordán de Jerusalén y López de la Sabiduría de Lúsera... Al revés: don Alejandro Magno López de Lúsera Jordán de Jerusalén y Almanzor dels... 

Sí, sí, aixina se ha de di. Ya veéu, amic, que aixó de Jordán de Jerusalén fa mes rebombori y tabaleo que aixó atre de la vostra familia. Anem, anem a minjá.

LA PRISE DE JÉRUSALEM OU LA VENGEANCE DU SAUVEUR. TEXTE PROVENÇAL.

Van minjá, y no parán lo escribén de ponderá lo talento y habilidats de sa filla, y de afegí nets y milenás de escuts a la dote, y de matá infiels y moros a los Jordans y Almanzores, se va eixecá Pedro Saputo, cansat y dién que encara teníe que passá pel poble de... 

Tal com va sentí aixó lo escribén va arrencá a riure y va di:

- ¿Penséu que tindréu mal llit? Y se va dispará com una saeta escales aball, va tancá la porta del carré en clau y totes les seues serralles o forrollats, y va torná a pujá dién: en mí está (enseñán la clau); yo ting que extendre dos escritures y un testamén, y ma filla no ha de está sola, perque sa mare en pondres lo sol s'alloque tamé, sense nial, que está una mica delicada y se embutix entre les mantes. Conque féu la cuenta, y miréu lo sol cóm mos entre. 

Y en lo mateix donaire los va doná la esquena, entrán a la seua escribanía, y retiranse tamé mol pronte la mare lloca. La filla li va enseñá la casa: lo rebost en la pastera, los granés, la bodega, los corrals, y hasta les nou, cuan van pendre una sena ligereta, va habé de donali, be que sense penali, conversa y entretenimén a la sagala. 

Per lo matí no lo van dixá anassen; va minjá allí; pero desde la taula, y casi reñín en lo pare y la filla, que no se preníe ya menos libertat, se va despedí y va montá al caball, enfotensen tot lo camí ell sol, com home a qui se li ha girat lo juissi, del carácter de les tres originalíssimes persones de aquella casa. Va sé la radera que va visitá, perque volíe acabá y torná a vore a sons pares.

Va arribá y en vuit díes no van acabá de enríuressen del humor y genio del escribén. Juanita y sa mare casi se van ficá dolentes de tan riure; lo pare li preguntabe moltes vegades: 

- Pero, fill, ¿es possible que aixó haigue passat així com mos u contes? Y sen enríe tamé y tornabe a la mateixa admirassió y preguntes. Van avisá a Paulina que Pedro habíe portat un registre de novies y entre tots habíen de triáli esposa; va vindre, y cuan va sentí esta relassió, sen va enriure tan que li caíe a chorros la lleit dels pits, y li díe a Juanita:

- Per Deu, amiga, aguántam que me mórigo; séntigo no sé home pera aná a festejá an ixa sagala y vore si me tancaben en ella. Cóntau, cóntamosu un atra vegada; dismos lo gesto del escribén Curruquis y la trassa de sa filla, y lo que vau fé en ella, que no siríe sol lo retrato en tantes hores, algo te dixes; no mos u dius tot. 

Y sense cap duda se dixáe algo, si no es malissia pensáu.

Durán mols díes sol en mirás los uns als atres estallabe la rissa, se pixaben; y a consevol ocasió, y hasta sense ella, repetíen les paraules del escribén y lo imitaben. Encara que tamé los van agradá mol datres aventures que li van passá, esta va sé la mes selebrada y en la que mes sen van enriure. Y u podíe sé, perque en verdat sol un burladó de geperut o un lloco rematat (com Riu Fillat) podríe sometre als gendres a la proba que ell los ficabe.

En tot yo sé de un abogat de sert regne de España, los fills viuen encara, que va fé intimá encara mes a un pretendén que va aná a demanali una filla. Y ere, com dic, un abogat, tot un abogat (no penséu en Pedro Bel Caldú).

miércoles, 19 de junio de 2024

Lexique roman; Milsoldor, Milsoudor - Mirabolat


Milsoldor, Milsoudor, adj., milsoudor.

Cette expression s'appliqua aux chevaux qui servaient dans les batailles et qui, en raison de leur beauté ou de leur vigueur, étaient estimés à mille sous d'or.

Ieu ai vist caval milsoldor

A pretz de trenta sols tornar.

T. d' Esperdut et de Pons de Montlaur: Seigner Pons.

J'ai vu cheval milsoudor passer au prix de trente sous.

Garniscan lor cors e 'l caval milsoldor. Guillaume de Tudela. 

Qu'ils équipent leur corps et le cheval milsoudor. 

Subst. En los mortals estors

On Karle de sas mans trenquet tants milsoudors. V. de S. Honorat.

Dans les combats mortels où Charles de ses mains abattit tant de milsoudors.

ANC. FR. Armés desus le milsoudor.

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 106.

Et le fiert tel cop del tabor

Qu'il l'abat jus del missoudor.

Roman du Renart, t. III, p. 225.

(chap. Caball que valíe mil sols o sous d'or; classe de moneda : solidos : sueldos.)


Mina, s. f., lat. mina, mine, sorte de mesure de capacité.

Una mina de fromen. Cartulaire du Bugue, fol. 25. 

Une mine de froment.

2. Minada, s. f., émine, mesure de superficie.

Det una minada de terra. Cartulaire du Bugue, fol. 26. 

Donna une émine de terre.

3. Menal, s. m., minel, mesure de capacité.

Cel que vin vendon a taverna, aion sestairal e menal, cartal e mietz cartal.

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., sect. hist., K. 867.

Ceux qui vendent du vin en taverne, qu'ils aient sesterot et minel, quartaut et demi-quartaut.

4. Emina, s. f., émine, mesure de capacité et de superficie.

Quals en ac un sestier, quais una emina. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7. 

Quel en eût un setier, quel une émine.

1 emina de civada. Tit. du XIIe siècle, Arch. du Roy., J. 322. 

Une émine d'avoine.

sibá, sibada, avena, senteno, blat

III eminas de terra a Pueg Marti.

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317. 

Trois émines de terre à Puy-Martin.

ANC. ESP. Emina.

5. Eminada, s. f., éminée, mesure de superficie.

Tres eminadas de terra. Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 388. 

Trois éminées de terre.

Doas sestairadas et eminada. 

Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328. 

Deux seterées et éminée.

6. Eminal, s. f., émine, mesure de capacité.

Ieu adrechurarai... las eminals, las cartals.

Cartulaire de Montpellier, fol. 146.

Je réglerai... les émines, les quartants.


Mina, Mena, s. f., mine, minière.

Lato, coire, plom issamen,

So es a saber lor minas.

Brev. d'amor, fol. 39.

Laiton, cuivre, plomb également, c'est à savoir leurs mines.

Las menas de la terra solphroza. V. et Vert., Gloss. occit., p. 199. 

Les minières de la terre sulfureuse. 

CAT. ESP. PORT. IT. Mina. (chap. Mina, mines.)

2. Minar, v., miner, creuser. 

Fetz minar una tor.

Coma si volguesso minar sos terra.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 165 et 185. 

Fit miner une tour.

Comme s'ils voulussent miner sous terre. 

Fig. Pren son pic e sa pala, e acomensa a foyre et a minar et a cavar son cor. V. et Vert., fol. 41.

Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner et à caver son coeur.

Part. pas. Cant ha son cor minat e perfiechamen be examinat.

V. et Vert., fol. 42. 

Quand il a miné son coeur et parfaitement bien examiné.

CAT. ESP. PORT. Minar. IT. Minare. (chap. Miná: mino, mines, mine, minem o minam, minéu o mináu, minen; minat, minats, minada, minades.)

3. Mener, Menier, s. m., mine, minière.

Els meners del argent son... nostres.

Tit. de 1166. Hist. de Lang., t. II, pr., col. 116.

Les mines de l'argent sont... nôtres.

Menier novell o viell desamparat.

Règle sur les mines d'Hierle, Hist. de Nîmes, t. I, pr., p. 72. 

Minière nouvelle ou vieille délaissée. 

ANC. CAT. Miner.

4. Menera, Meniera, s. f., lat. minera, minière, mine. 

Meneras d' aur. 

Menieras de coyre.

Eluc. de las propr., fol. 176 et 267. 

Minières d'or. 

Minières de cuivre.

(chap. Mines d' or. Mines de cobre.) 

Coven donx qu' el haia menieras 

D' aur o d' argen.

Leys d'amors, fol. 39.

Il convient donc qu'il ait mines d'or ou d'argent. 

ANC. ESP. Minera. PORT. Mineira.

5. Mineral, Meneral, adj., minéral.

Causas minerals, cum so metalhs. 

Aquel qui es meneral es plus resplendent.

Eluc. de las propr., fol. 156 et 187. 

Choses minérales, comme sont métaux. 

Celui qui est minéral est plus resplendissant.

CAT. ESP. PORT. Mineral. IT. Minerale. (chap. Mineral, minerals.)

6. Minerant, adj., minéral.

Las autras peyras minerantz. Trad. d'Albucasis, fol. 41. 

Les autres pierres minérales.


Mini, s. m., lat. minium, minium, vermillon. 

Mini es color roia. Eluc. de las propr., fol. 267.

(chap. Lo mini es coló roch. Lo coló ere antigamén a vegades femenino: la coló roija.)

Le minium est couleur rouge.

2. Minio, Mino, s. m., minium, vermillon.

Minio o mino, color es citrina o vermeilla, declinant a rog, resplendent cum foc. Eluc. de las propr., fol. 266.

Le minium ou vermillon, est couleur citrine ou vermeille, inclinant à rouge, resplendissant comme feu. 

ESP. PORT. IT. Minio.

3. Mine, adj., de minium. 

De color minea. Eluc. de las propr., fol. 266. 

De couleur de minium.


Ministrar, Menestrar, v., lat. ministrare, administrer, régir.

Mal avia ministrat sos bens e sa rictat. V. de S. Honorat.

Avait mal administré ses biens et sa richesse.

- Servir.

Motas donas issamen

Que l' avian seguitz longamen

De Galilea ministran.

Passio de Maria. 

Beaucoup de dames également qui l'avaient suivi longtemps de Galilée en servant.

- Secourir, porter secours.

Car non a de que menestrar

Si com a costuma de far.

V. de S. Honorat. 

Car il n' a pas de quoi secourir ainsi comme il a coutume de faire.

Poirian ministrar... plus facilament a la lor familia. Doctrine des Vaudois.

Pourraient porter secours... plus facilement à la leur famille.

- Exhaler, produire, fournir.

Sa lengua menestra fuoc ades. Trad. de Bède, fol. 77.

Sa langue produit du feu sans cesse.

- Donner.

No s deu ministrar ab la decoctio.

Clisteri ministrar.

Eluc. de las propr., fol. 194 et 81. 

Ne doit pas s'administrer avec la décoction. 

Administrer clystère.

Part. prés. Nervis ministrans a las ditas V virtutz sensitivas.

Eluc. de las propr., fol. 18. 

Nerfs servant auxdites cinq vertus sensitives. 

Part. pas. Degudament ministrada, val a diversas malautias.

(chap. Degudamen administrada, val per a diverses enfermedats.)

Eluc. de las propr., fol. 207.

Convenablement administrée, elle vaut pour diverses maladies.

ANC. FR. Auquel saint Jean ministra le baptesme.

Foucqué, V. de J.-C, p. 288.

Depuis le temps qu' icy je ministre à son très sacré oracle.

Rabelais, liv. V, ch. 44.

Il meismes menistra iluec par longtemps as malades moult dévotement.

Chronique de Cambrai. 

ANC. CAT. ESP. PORT. Ministrar. IT. Ministrare. 

(chap. Ministrá : administrá: administro, administres, administre, administrem o administram, administréu o administráu, administren; administrat, administrats, administrada, administrades.)

2. Ministre, Menistre, s. m., lat. ministrum, ministre, serviteur.

Far honor e reverencia a Dieu et a ssos menistres. V. et Vert., fol. 89.

Faire honneur et révérence à Dieu et à ses ministres.

- En parlant des soins qu'on donnait à un oiseau de proie.

Rei o comte vol per ministre.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Roi ou comte il veut pour serviteur.

- Exécuteur des hautes-Œuvres, bourreau, sergent.

Manda sos ministres tortors. Guillaume de Tudela.

(chap. Envie a sons ministres torturadós; mane a los seus ministres.)

Mande ses ministres tortureurs.

Quan li ministre viron la donna colorada 

Que cresian morta. V. de S. Honorat.

(chap. Cuan los ministres van vore la dona colorada que creíen (que estabe) morta.)

Quand les bourreaux virent colorée la dame qu'ils croyaient morte. 

CAT. Ministre. ESP. PORT. IT. Ministro. 

(chap. Ministre, ministres.)

3. Ministra, s. f., lat. ministra, servante, exécutrice, entremetteuse.

Virtut generativa es ministra de general conservacio.

Generacio de la qual es ministra.

Eluc. de las propr., fol. 14 et 19.

Vertu générative est exécutrice de conservation générale.

La génération de laquelle elle est entremetteuse. 

ESP. PORT. Ministra. (chap. ministra, ministres.)

4. Ministeri s. m., lat. ministerium, ministère.

Ministeri especial es de... istruir nos. Eluc. de las propr., fol. 10.

(chap. Ministeri espessial es de... instruí mos o instruímos.)

Le ministère spécial est de... nous instruire.

CAT. Ministeri. ESP. PORT. Ministerio. IT. Ministerio, ministero.

(chap. Ministeri, ministeris.)

5. Ministratio, Menistration, s. f., lat. administrationem, administration. Coma lurs officials se porton en lurs officis et en tota lur ministratio.

V. et Vert., fol. 76. 

Comme leurs officiers se comportent dans leurs offices et dans toute leur administration.

- Terme d'église.

Menistration de... sacramens. Doctrine des Vaudois. 

Administration de... sacrements. 

IT. Ministrazione. (ESP. Administración. Chap. Administrassió, administrassions.)

6. Ministrador, s. m., administrateur, serviteur.

Que fosson gardas e ministradors.

(chap. Que foren guardes o guardians y administradós.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11. 

Qu'ils fussent gardiens et administrateurs.

ANC. FR.

Car qui voudra estre grand par sus tous, 

Le plus petit de tous vous se fera, 

E plus subject ministrateur sera.

Foucqué, V. de J.-C, p. 357. 

ESP. Ministrador (administrador). IT. Ministratore. 

(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)

7. Ministratiu, adj., servant, fournisseur, productif.

Nas... al esperit animal ministratiu. 

Es ministrativa de talent.

Eluc. de las propr., fol. 40 et 14. 

Le nez... servant à l'esprit animal. 

Est productive de désir.

8. Menestral, s. m., artisan.

Revendedor, obrier e menestral.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Revendeur, ouvrier et artisan.

Borzes e mercadiers

E menestral aprop.

G. Riquier: Pus Dieus.

Bourgeois et marchands et artisans après.

CAT. ESP. Menestral. (chap. Menestral, menestrals; artessano o artessá, artessanos o artessans, artessana, artessanes; obré, obrés, obrera, obreres, que treballe en les mans.)

9. Menestairal, s. m., ouvrier, artisan. 

Ell fay obras corporals, coma fan los laboradors e los brassiers e los menestayrals. V. et Vert., fol. 34.

Il fait Œuvres corporelles, comme font les laboureurs et les manouvriers et les artisans. 

Son tuch tota via

Per ver menestairal.

G. Riquier: Pus Dieus. 

Sont tous toujours vraiment ouvriers.

10. Menestier, s. m., ministère, emploi, métier.

Es cascus apelatz 

E cadaus nomnatz 

Dels menestiers per si.


De cels dels menestiers,

Vos dic qu' e general

Son tug menestairal

Apelat.

G. Riquier: Pus Dieus.

Des métiers chacun est appelé et chacun nommé par soi.

De ceux des métiers, je vous dis qu'en général ils sont tous appelés ouvriers. 

ESP. Menester. (chap. Menesté, menestés; que fa falta, que se té que fé aná. Es menesté que faigam aixó antes o abans de fes nit.)

11. Mestier, Mester, Meisteir, s. m., métier, état, office, emploi, ministère, besoin. 

Son paubre gazanh que ac drechurier 

De cozer, de filar de son mestier.

Roman de Gérard de Rossillon, fol. 111. 

Son pauvre profit qu'elle eut légitime à coudre, à filer de son métier.

Comtarai totz mos mestiers.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je compterai tous mes métiers.

Mos mestiers es qu' ieu dey lauzar los pros.

Granet: comte Karle. 

Mon métier c'est que je dois louer les preux. 

Chantars et esser joios 

Es dreitz mestiers dels amoros.

B. Calvo: Enquer. 

Chanter et être joyeux est droit métier des amoureux.  

Selh que plus volia mantener 

Solatz, domney, largueza ab cor verai..., 

E 'ls bons mestiers totz ses menhs e ses mai.

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Celui qui plus voulait maintenir soulas, courtoisie, largesse avec coeur franc..., et tous les bons offices sans moins et sans plus.

- Corporation d'ouvriers.

Los mestiers portavon am se los VI penos de las escalas. 

Carya Magal., p. 8.

Les métiers portaient avec eux les six pennons des compagnies.

- Qualité, mérite.

Fig. Car a totz los mestiers 

Que lunh pros cavayers 

Aia mestier ab si.

Amanieu des Escas: El temps. 

Car il a tous les mérites dont un preux chevalier ait besoin en lui.

Amors a tant de bos mestiers, 

Qu' a totz fai benestans socor.

Raimond de Miraval: D'amor son.

L'amour a tant de bonnes qualités, qu'à tous il fait secours convenable.

- Besoin.

Quascus si deu de son mestier formir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Chacun se doit satisfaire de son besoin. 

Loc. Ben ai so que m' es mestier.

Hugues de Saint-Cyr: Seigner coms.

J'ai bien ce qui m'est nécessaire.

Mestiers es uzar del glazi de drechura. V. et Vert., fol. 57.

Il est nécessaire d'user du glaive de droiture. 

Bella domna, vostre socors 

M' agra mestier, s'a vos plagues.

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Belle dame, votre secours me serait nécessaire, s'il vous plaisait.

Lur fassam lo be que lur poyrem far, si an mestier de nos.

V. et Vert., fol. 44. 

Que nous leur fassions le bien que nous leur pourrons faire, s'ils ont besoin de nous. 

ANC. FR. Et il dient ke tuit sunt prest 

D'aler od li, se mestier est.

Roman de Rou, v. 11161.

Que s'en venist pur lui aider, 

Kar mut en aveit grant mester.

Marie de France, t. 1, p. 440. 

ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Mester. IT. Mestiere. (chap. Menesté. Lo antic mester de cleressía y lo de juglaría.)

Lo antic mester de cleressía y lo de juglaría.

12. Administrar, Aministrar, Amenistrar, v., lat. administrare, administrer, gouverner.

Enquara las deia el gardar e aministrar curiosament.

Trad. du Code de Justinien, fol. 73. 

Encore qu'il doive les garder et administrer soigneusement.

- Aider, secourir, fournir, servir.

Dieus amenistrara cell que a adordenat. V. de S. Honorat. 

Dieu aidera celui qu'il a ordonné. 

San Esperit... us aministrara e us inspirara totas aquestas causas.

(chap. Lo Espíritu San... tos administrará y tos inspirará totes estes coses.)

Fragment de trad. de la Passion. 

Le Saint-Esprit... vous administrera et vous inspirera toutes ces choses.

Fig. Charitatz aministra lo be que non poders tol. Trad. de Bède, fol. 20.

Charité fournit le bien que non pouvoir ôte.

Qual que sia que a me aura aministrat, mon paire lo honorificara.

(chap. Consevol (cual que sigue) que a mí haurá administrat, mon pare lo honorificará.)

Fragment de trad. de la Passion.

Quel qui soit qui m'aura servi, mon père lui rendra honneur.

- Terme d'église.

Los capellas lo tracton, e lo aministron a nos autres.

V. et Vert., fol. 96.

Les chapelains le touchent, et l' administrent à nous autres.

- Rendre.

Administrar justicia a un cascun. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 90.

(chap. Administrá justissia a cadaú.)

Administrer justice à un chacun.

Part. pas. Un sai que m par 

Trop be aministratz 

De far rix fagz prezatz.

Giraud de Borneil: Solatz, joys.

J'en sais un qui me paraît très-bien fourni pour faire de riches faits prisés. 

CAT. ESP. PORT. Administrar. IT. Amministrare. 

(chap. Administrá. Vore la conjugassió mes amún.)

13. Administracio, Aministracio, Aministracion, s. f., lat. administrationem, administration, gestion.

Aquel a cui es vedada aministracios, so es bailia de las soas causas.

Trad. du Code de Justinien, fol. 13. 

Celui à qui est défendue administration, c'est-à-dire gouvernement des siennes choses.

An per el tenguda s' aministracion. V. de S. Honorat. 

Ont tenu pour lui son administration.

Bo cunte e leial de lor administracio. 

Cout. de Fumel, de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 146. 

Bon et loyal compte de leur administration. 

CAT. Administració. ESP. Administración. PORT. Administração

IT. Amministrazione. (chap. Administrassió, administrassions.)

14. Administraire, Aministraire, Aministrador, s. m., lat. administrator, administrateur, régisseur.

Aministraires del aver del comun. Trad. du Code de Justinien, fol. 15. Administrateur de l'avoir de la communauté. 

Volian elegir lur aministrador. V. de S. Honorat. 

Voulaient élire leur administrateur. 

Priors et administraire.

Tit. de 1234. DOAT, t. CXXXIV, fol. 53. 

Prieur et administrateur.

CAT. ESP. PORT. Administrador. IT. Amministratore. 

(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)

15. Aministrairiz, s. f., exécutrice, entremetteuse.

Ira, aministrairiz de crueltat. Trad. de Bède, fol. 1. 

Colère, entremetteuse de cruauté.

(chap. Ira - rabia, cólera - administradora de (la) crueldat.)

16. Sotzministrament, s. m., sous-assistance, sous-aide.

Per la vostra orazo e per lo sotzministrament del esperit de Jhesus.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.

Par la votre prière et par la sous-assistance de l'esprit de Jésus.

(chap. Suministramén, suministre; suministramens, suministres. V. Suministrá: suministro, suministres, suministre, suministrem o suministram, suministréu o suministráu, suministren; suministrat, suministrats, suministrada, suministrades.)

Mirabolan, Mirabola, s. m., lat. myrobalanum, myrobolandier.

Mirabolans, aytals aybres han frug trop carps. 

Eluc. de las propr., fol. 198.

Le myrobolandier, de tels arbres ont fruit trop peu denses.

- Myrobolan, fruit du myrobolandier. 

Semlans a mirabolas. Eluc. de las propr., fol. 71.

Ressemblants à myrobolans. 

Escorca de mirabolans.

Rec. de remèdes en provençal.

Écorce de myrobolans.

CAT. Mirabolant. ESP. Mirabolano. PORT. Mirabalano. IT. Mirabolano.

(chap. Prunera, pruna borda, fan barbaridat de prunes, Prunus cerasifera. Natres ne teníem dos a la vora del caixé de la sequia. Alemán Mirabelle, fransés, mirabelle: pruna redoneta y menuda, mol gustosa.)

2. Mirabolanom, s. m., myrobolanum, remède fait avec le myrobolan. Pren una unsa de mirabolanom. Collect. de recettes de médecine.

Prends une once de myrobolanum.

Prunera borda, fan barbaridat de prunes, Prunus cerasifera. Natres ne teníem dos a la vora del caixé de la sequia.

Mirabolat, s. m., mirabelle, sorte de prune.

Mirabolatz conditz. Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

Mirabelles confites.

(chap. Lo mateix que antes, pruna borda.)

jueves, 16 de mayo de 2024

Lexique roman; Mant - Marescar

 

Mant, adj., maint, plusieurs.

Mant bratz, manta tesla fracha,

Mant mur, manta tor desfacha, 

Mant castel forsat e conques.

Bertrand de Born: Guerra e trebalh. 

Maint bras, mainte tête brisée, maint mur, mainte tour renversée, maint château forcé et conquis.

Adv. comp. Om cuoill mantas vetz los balais 

Ab qu' el mezeis se balaia. 

La Comtesse de Die: Ab joi. 

On cueille maintes fois les verges avec quoi on se frappe soi-même.

ANC. FR. Et neporquant j'ai mains anuis 

Soffers et maintes males nuis.

Roman de la Rose, v. 3561. 

Et maint d'autres bones gens. Villehardouin, p. 3.

Maiz par préière del clergié 

Ki l'en out meinte fez préié, 

E par le cunseil des baruns, 

Ki meinte fez l'en unt semunz. 

Roman de Rou, v. 5772.

ANC. IT. Mante fiate di senno s' infinge... 

Che mante volte però morti vidi. 

Barberino, Docum. d'Amore, p. 13.

(chap. Mol, mols.)


Mantel, Mantelh, Mantell, Manteu, s. m., lat. mantellum, manteau.

Mantum Hispani vocant quod manus tegat tantum. 

Isidore, lib. XIX, c. 24.

Voyez Aldrete, p. 271 et 366; Mayans, Orig. de la Lengua esp., t. II, p. 234 et 250.

La una m pres sotz so mantelh.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

L'une me prit sous son manteau.

Quan viest capa sobre mantelh. 

Bertrand de Born: Bel m' es quan. 

Quand il revêt cape sur manteau. 

E m fes escut de son ric mantelh endi. 

A. Daniel: Los braills. 

Et me fît écu de son riche manteau violet. 

Ac manteu acolat. Roman de Jaufre, fol. 56. 

Eut manteau accolé. 

Fig. Nostra Dona fes son mantell de matremoni per celar sa virginitat.

V. et Vert., fol. 91. 

Notre Dame fit son manteau du mariage pour celer sa virginité. 

ANC. FR. Puis a affublé un mantel

Vair d' escarlate taint en graine. 

Fables et cont. anc., t. III, p. 311.

Et seurcot et mantel de samit. Joinville, p. 33.

Prent ung mentel d' ypocrisie. Roman de la Rose, v. 16142.

ANC. CAT. Mantell. ESP. Manteo. PORT. Manto. IT. Mantello.

(chap. Manto, mantos; mantel, mantels per a la taula; mantell, mantells; mantellina, mantellines.)

2. Manta, s. f., mante, manteau, couverture, housse.

Us vay dolan ab tal ayssa

Que no us te pro cot ni manta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc.

Vous va dolant avec telle hache que ne vous tient profit cotte ni mante.

Manta portey mantas ves.

Raimond d'Avignon: Sirvens sui. 

Manteau je portai maintes fois. 

Caval que t sia bos 

Ab cabestre, ab manta.

Raimond de Miraval: A Dieu m. 

Cheval qui te soit bon avec chevêtre, avec couverture.

CAT. ESP. PORT. IT. Manta. (chap. Manta, mantes; manteta, mantetes.)

3. Mentill, s. m., manteau, mantelet, mantille.

Lo mentill 

C' ai trayt de mon armari. 

Guillaume de S. Gregori: Razo e dreit. 

Le mantelet que j'ai tiré de mon armoire.

CAT. Mantellina. ESP. Mantilla, mantellina. PORT. Mantilha. IT. Mantellina.


Mar, s. m. et f., lat. mare, mer.

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 120. 

El trametia los breus ultra la mar. Poëme sur Boèce.

Il transmettait les lettres outre la mer.

Eron passat per lo mar Rog, a pe sec. V. et Vert., fol. 26.

(chap. (Eren passats) van passá per lo mar Roch, a peu sec.)

Étaient passés par la mer Rouge, à pied sec. 

Fig. Aquesta mar amara d' aquest mun. 

Que lo puescan afangar en l' abis et en lo mar de ifern.

V. et Vert., fol. 102 et 19. 

Cette mer amère de ce monde. 

Qu'ils le puissent embourber dans l'abîme et dans la mer d'enfer.

La gran mar 

Dels blatz en espic ondeiar.

(chap. La gran mar dels blats espigats (en espiga) ondejá : fé oles, ondes.)

Leys d'amors, fol. 36.

La grande mer des blés en épi ondoyer.

La mar de las ystorias. Mém. sur Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3. 

La mer des histoires. 

Loc. Tant es grossa la mar. V. de S. Honorat. 

Tant la mer est grosse.

El nauchier, can ve lo bel temps clar, 

Que s coch' e cor tro qu' es en auta mar. 

P. Espagnol: Entre. 

Le nocher, quand il voit le beau temps clair, qui se hâte et court jusqu'à ce qu'il est en haute mer. 

En lo gran pelech

De la mar.

V. de S. Honorat.

Dans la grande plaine de la mer.

Coma son homes de mar. V. et Vert., fol. 54. 

Comme sont hommes de mer. 

Passai un bratz de mar ab mo navei. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 42.

Je passai un bras de mer avec mon navire.

La crebadura de la terra per la qual la mars Betada passa per mieh la terra. Liv. de Sydrac, fol. 49.

L'ouverture de la terre par laquelle la mer Betée passe par le milieu de la terre.

ANC. FR. Et tu le déusses savoir

Qu'il n'a jusqu'à la mer Betée 

Garçon qui ne l'ait garçonée. 

Roman du Renart, t. III, v. 309. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Mar. IT. Mare. 

2. Marage, Maraje, s. m., plage, côte, rivage.

Lai on lo monestiers es aras el marage.

Sus en un puech pres del marage.

V. de S. Honorat. 

Là où le monastère est maintenant sur la plage.

Sus en une élévation pres du rivage.

ANC. FR. Des Oure vers la mer, tot li païz marage. 

Roman de Rou, v. 1885.

Là furent assemblé icele gent marage. 

Poëme d'Alexandre, Carpentier, t. II, col. 1169.

3. Marina, s. f., plage, côte, rivage, mer.

Trameton espias soven a la marina. 

Velas an e bon vent, van s' en per la marina. 

Lur pregan que las barcas metan a la marina. 

V. de S. Honorat. 

Envoient souvent des espions à la côte. 

Ont voiles et bon vent, s'en vont par la côte. 

Leur prient qu'ils mettent les barques à la mer. 

ANC. FR. Des nés sunt ki ainz ainz issuz, 

Par la marine sunt coruz.

Roman de Rou, v. 6243.

CAT. ESP. (chap.) Marina. PORT. Marinha. IT. Marina.

4. Mares, adj., marin, de mer. 

Subst. Peissos d' estanh e fluvials

Fay mot plus tost que lo mares.

Brev. d'amor, fol. 52.

Poisson d'étang et de fleuve produit moult plus tôt que le marin (celui de mer).

5. Marcx, s. m., mare, marais.

Quan hom las rainas aus braire

Per lo marcx e per lo riu.

B. Martin: Quan l' erba.

Quand on entend les raines coasser par le marais et par le ruisseau.

ANC. FR. Les suppliants feussent alez peschier en un marchaiz commun. Le suppliant abuvroit les boeufs de son hostel en un marchais ou lac.

Lett. de rém. de 1410 et de 1467. Carpentier, t. II, col. 1174.

6. Marin, Mari, adj., lat. marinus, marin, de mer.

Viu d' auzels maris. Eluc. de las propr., fol. 141.

Vit d'oiseaux marins. 

L' aires, segon natura,

Espeissat d' aiga marina, 

Pluia fai e nevolina.

Brev. d'amor, fol. 38. 

L'air, selon nature, condensé d'eau de mer, produit pluie et brouillard.

Son bestias marinas. Doctrine des Vaudois. 

Sont bêtes marines.

CAT. Mari (marí). ESP. Marino. PORT. Marinho. IT. Marino. 

(chap. Del mar: marí o marino, marins o marinos, marina, marines.)

7. Outramarin, adj., outre-marin, d'outre-mer.

A cas negres outramaris. 

Gavaudan le Vieux: Senhors. 

A chiens noirs d'outre-mer.

Eu li ai vist caval outramarin.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Je lui ai vu cheval d'outre-mer.

ANC. FR.

Là vient la grant richesce du règne ultre-marin.

Roman de Rou, v. 3433. 

CAT. Ultramar. ESP. PORT. Ultramar, ultramarino. IT. Oltramarino.

(chap. Ultramarino, ultramarins o ultramarinos, ultramarina, ultramarines.)

8. Marinier, s. m., marinier, matelot.

Atressi cum la ballena, 

Quant li marinier son sus.

Lamberti de Bonanel: Pois vei. 

Pareillement comme la baleine, quand les mariniers sont dessus.

Tant es grossa la mar...

Que neguns mariniers non fera lo viatge.

V. de S. Honorat.

Tant est grosse la mer... que nul marinier ne ferait le voyage.

Fig. Razos e discretios son carratiers de totas las virtutz, e mariniers en la nau de l'arma. V. et Vert., fol. 62. 

Raison et discrétion sont conducteurs de toutes les vertus, et matelots dans le navire de l'âme.

CAT. Mariner. ESP. Marinero. PORT. Marinhero. IT. Mariniero, mariniere.

(chap. Mariné o marinero, marinés o marineros, marinera, marineres.)

9. Maritim, adj., lat. maritimus, maritime.

Es terra maritima. Eluc. de las propr., fol. 179. 

Est terre maritime. 

Narbona es vila maritima. Mém. sur Narbonne. DOAT, t. L, fol. 3.

(chap. Narbona es vila marítima.)

 Narbonne est ville maritime.

CAT. Maritim. ESP. (marítimo) PORT. Maritimo. IT. Marittimo. 

(chap. Marítim, maritims, marítima, marítimes.)

Lo agüelo y lo Mar.

10. Maritimal, adj., maritime. 

Sus lo pays maritimal. Régl. des états de Prov., de 1401. 

Sur le pays maritime.

11. Demergar, v., lat. demergere, engloutir, enfoncer, abîmer.

Part. pas. fig. Pero demergat sui.

Lanfranc Cigala: Gloriosa.

Pourtant je suis englouti.

12. Somergir, Submergir, Submerger, v., submergere, submerger, plonger, noyer.

Que Jhesus lo somerga. 

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat. 

Que Jésus le submerge.

Part. pas. Sian submergidas am vi agre. Trad. d'Albucasis, fol. 23. 

Soient noyées avec vinaigre.

Fig. Nocument es submergit en juvament. Trad. d'Albucasis, fol. 2. 

Le dommage est noyé dans le secours.

Totas aquestas erbas o alcunas de lor sian submersas en aygua en la ola.

Trad. d'Albucasis, fol. 38.

Que toutes ces herbes ou quelques-unes d'elles soient plongées dans l'eau dans la marmite.

CAT. ESP. Sumergir. PORT. Submergir. IT. Sommergere. 

(chap. Sumergí, sumergís, afoná, afonás, aufegá, aufegás, etc. Yo me sumergixco, sumergixes, sumergix, sumergim, sumergiu, sumergixen; sumergit, sumergits, sumergida, sumergides.)

13. Emerger, v., lat. emergere, émerger, sortir, apparaître.

Part. prés. Soven, al mieg del an emergent, comensa l' an legal.

Es an emergent quan hom compta..., comensan ad alcun notable cas o accident. Eluc. de las propr., fol. 122.

Souvent, au milieu de l'an émergent, commence l'an légal.

C'est l'an émergent quand on compte..., commençant à quelque notable cas ou accident. 

ANC. CAT. Emergir. (ESP. Emerger. Chap. Emergí.)

14. Enmerger, v., lat. immergere, plonger, enfoncer. 

Enmergeys aquel en boder bulhit. Trad. d'Albucasis, fol. 17.

Plonge celui-là en beurre bouilli.


Marabeti, Maraboti, s. m., maravédis, marabotin.

Si'l metiatz en la ma, 

Per ver dir, un marabeti, 

E per mentir, un barbari, 

Lo barbari guazanhara.

P. Cardinal: Tan son valen. 

Si vous lui mettiez dans la main, pour dire vrai, un maravédis, et pour mentir, un barbarin, le barbarin gagnera.

Cum del enfan qu' an un marabeti 

Fai hom del plor laissar e departir.

Aimeri de Peguilain: Si cum l'arbres. 

Comme de l'enfant qu'avec un maravédis on fait cesser et départir du pleur.

Que ill darian CC marabotis; e 'l reis... pres los CC marabotis.

V. de Bertrand de Born.

Qu'ils lui donneraient deux cents marabotins; et le roi... prit les deux cents marabotins.

- Sorte de redevance.

Deu en donar, per senhoria, marabeti d' aur per tot temps, cad an, a Nadal. Tit. de 1265. DOAT, t. CXXX, fol. 21. 

Doit en donner, pour seigneurie, un marabotin d'or pour toujours, chaque an, à Noël.

Ab un marabotin d' aur que lo dit Uc... ne deu donar et pagar cad an.

Tit. de 1266. DOAT, t. LXXXIX, fol. 41. 

Avec un marabotin d'or que ledit Hugues... en doit donner et payer chaque année.

CAT. Maravedis. ESP. (chap.) Maravedí (morabetino y variantes).


Maragde, Maracde, Maraude, Meraude, s. m, lat. maragdus, émeraude.

Fis maracdes, que resplan,

Val mais que veires vertz ni grocs.

G. Adhemar: Ben fora.

Fine émeraude, qui resplendit, vaut plus que verre vert ni jaune.

Lo maragde naturalmens

Restrenh los carnals movemens.

Brev. d'amor, fol. 40.

L' émeraude naturellement restreint les mouvements charnels.

En maraud' es pus grans valors.

Serveri de Gironne: Manhs ricx.

En émeraude est plus grande valeur.

Meraude, robi, safir, jaspi. Liv. de Sydrac, fol. 139. 

Émeraude, rubis, saphir, jaspe. 

Prov. Ieu non dic ges c' om en estanh 

Non puesca maracde pauzar.

P. Vidal: Abril issic. 

Je ne dis point qu'en étain on ne puisse émeraude enchâsser. 

IT. Smeraldo.

2. Maracda, s. f., émeraude.

O per maracdas o per rubis d' Orient. V. et Vert., fol. 29.

Ou pour émeraudes ou pour rubis d'Orient.

3. Esmerauda, s. f., lat. smaragdus, émeraude.

Trenta et seys esmeraudas.

Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 52.

Trente et six émeraudes.

ANC. CAT. Esmeragda. CAT. MOD. ESP. PORT. Esmeralda. (chap. esmeralda, esmeraldes.)


Marc, s. m., marc, sorte de poids. 

Falsa auna ni fals marc. Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 142. 

Fausse aune et faux marc. 

Ar agues ieu mil marcx de fin argen.

Pistoleta: Ar agues. 

Maintenant eussé-je mille marcs d'argent fin. 

Aissi vos pogratz un denier 

Adesmar contra un marc d'argen.

Pierre, Roi d'Aragon: Be m plairia.

Vous pourriez ainsi évaluer un denier en comparaison d'un marc d'argent. 

Fig. De ton aver ni de tos marcs

No sias avars ni trop larcs.

Libre de Senequa.

De ton avoir ni de tes marcs ne sois avare ni trop large.

CAT. Marc. ESP. PORT. IT. Marco. (chap. Marc, marcs. Moneda, pes de or o argén, plata. Marc de fusta, de cuadro; marquetería. Marc: Marcos.)

Des troubadours ont joué sur le mot en faisant allusion à saint Marc. Quar, en lur cortz, fa sayns Marcx acabar

Mais que Jhesus.

G. Anelier de Toulouse: El nom de.

Car, dans leur cour, saint Marc fait achever plus que Jésus.

Motas ves ieu truep que sans Marcx

Ajuda mais et sans Donatz

Que Dieus ni dreits ni amistatz.

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

Maintes fois je trouve que saint Marc aide plus et saint Donat que Dieu ni droit ni amitié.


Marca, Marqua, s. f., marque, indication.

Voyez Denina, t. I, p. 190; Leibnitz, Coll. étym., p. 62; Ihre, Diss. alt., 

p. 229.

Facha lur marca e lur senhal en l' estanh, que los consolz an avut lo patron d' aquela marca e mes en l' ostal del comun.

Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.

Leur marque faite et leur signe sur l'étain, que les consuls ont eu et mis le patron de cette marque dans l'hôtel de la commune.

ANC. FR. Et le hiaume li a trencié

Tros qu'en la coife del hauberc.

Li brans devale et fait son merc. 

Roman de Partonopeus, t. II, p. 164.

Si qu'es costez parent li merc. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 67.

CAT. ESP. PORT. Marca. (chap. Marca, marques.)

- Droit de représailles.

En aquel cas en lo qual sera donada marqua contra un realme o encontra una provensa.

(chap. En aquell cas en lo cual sirá donada marca contra un reino o regne o contra una provinsia. Miréu que provensa : Provença : provinsia; latín Provintia, pressisamén ere una provinsia romana mol destacada.)

Lo rey non deu autreyar marqua contra los clercs ni contra las personas de la gleysa ni ecclesiasticas.

(chap. Lo rey no deu otorgá marca contra los clérigos ni contra les persones de la iglesia ni eclesiástiques.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 207 et 209.

En ce cas dans lequel sera donnée marque contre un royaume ou contre une province.

Le roi ne doit octroyer marque contre les clercs ni contre les personnes de l'église ni ecclésiastiques.

2. Marcha, Marca, Marqua, s. f., lat. marchia, marche, frontière d'une province, d'un état.

Un honrat baron qu' era de la marca de Proensa. V. de Pons de Capdueil.

(chap. Un honrat baró que ere de la marca de Provensa.)

Un baron distingué qui était de la marche de Provence.

Castellans de Saintonge, de la marqua de Peitieu.

(chap. Castellans o catalans de Saintonge, de la marca (marquesat) de Peitieu - PoitouCatalá y castellá es lo mateixchâtelain, castlan, castellán, catalán, castlá, castlan, castellano, castellana, castellanas, catalana, catalanas, catalanes, castellanes.)

V. de Renaud de Pons.

Châtelain de Saintonge, de la marche de Poitou.

Catalá y castellá es lo mateix; châtelain, castlan, castellán, catalán, castlá, castlan, castellano, castellana, castellanas, catalana, catalanas, catalanes, castellanes

ESP. IT. Marca. (N. E. La muy conocida Marca Hispánica, con o sin tilde, les gusta mucho a los catalanistas. A los borregos catalanistas aragoneses, franchistes, les gusta más el término franja, que es lo que yo tengo entre los dos glúteos. El más franchista de todos es lo capsot de Mario Sasot.)

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

- Marquisat.

Las marchas son, mas no 'ls marques. 

(chap. Los marquesats existixen, pero no los marquesos.)

Bertrand de Born: Volontiers. 

Les marquisats existent, mais non les marquis.

ANC. FR.

Mult l'ont cil de ses marches creimu et redoté.

A sis bons des marches fist Richart guerréier.

Roman de Rou, v. 2633 et 4318.

L'on traitast de bonner les marches entre les Bulgres et les Alemans et les François austrasiens. 

Gest. de Louis le Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 148.

Quand au fait du chasteau de Fronsac, c'est le plus fort chasteau des marches de Guyenne. Monstrelet, t. III, fol. 36.

(chap. En cuan al fet del castell de Fronsac, es lo castell mes fort de les marques, de la marca, del marquesat - y ducat - de Guyena.)

3. Marcar, Marquar, Marquesar, v., confiner, marquer, désigner.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

Las terras del rei de Fransa que marcavon ab las terras d' En Richart. 

V. de Bertrand de Born.

Les terres du roi de France qui confinaient avec les terres du seigneur Richard.

Podo marquar tant... Penhorar ni marcar ni penre. 

Cout. de Moyssac, XIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 11 et 12. 

Peuvent marquer tant... Engager ni marquer ni prendre. 

Fig. Engans los caussic e 'ls marca.

Gavaudan le Vieux: Lo mes. 

Tromperie les choisit et les marque.

Part. prés. subst.

Dieus gart Lombardia, 

Boloigna e Milans... 

C' uns dels sers non sia, 

E 'ls bons marquesans.

Pierre de la Caravane: D'un sirventes. 

Dieu garde Lombardie, Bologne et Milan... et les bons confinants, qu'un d'eux ne soit esclave. 

Part. pas. No sia penhorads ni marcads ni destrigats.

Tit. de 1239. DOAT, t. CXXVII, fol. 35. 

Qu'il ne soit engagé, ni marqué ni détourné.

ANC. FR. La marche du roiaume de Bourgoigne qui marchist aus Lombartz... Et és terres voisines qui aus François marchissoient. 

Chron. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 2 et 291.

Les Liegois marchissans à icelle seigneurie de Namur.

Monstrelet, t. II, fol. 41. 

CAT. ESP. PORT. Marcar. IT. Marcare. (chap. Lindá, partí, marcá: marco, marques, marque, marquem o marcam, marquéu o marcáu, marquen; marcat, marcats, marcada, marcades.)

4. Marcanco, adj., commandant de marche.

En un puh es Folchiers, lo marcanco.

(chap. A un puch está Folquet, lo comandán de la marca.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 24.

En une élévation est Folquet, le commandant de marche.

5. Marques, Marquis, s. m., marquis. 

Las marchas son, mas no 'ls marques.

Bertrand de Born: Volontiers.

Les marquisats existent, mais non les marquis.

A la mort no s sap escrimir 

Reis ni coms ni ducx ni marquis.

(chap. De la mort no se sap escapá ni rey ni conde (o comte) ni duc ni marqués.)

Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.

A la mort ne se sait soustraire roi ni comte ni duc ni marquis.

Reis et emperadors,

Ducs, marques e comtors.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Rois et empereurs, ducs, marquis et comtors. 

CAT. ESP. (marqués) Marques. PORT. Marquez. IT. Marchese.

(chap. Marqués, marquesos; marqueset, marquesets. A Beseit va sé famós lo marqués del Freginal, un home noble pero sense títul, que se podríe pintá en la paleta de colós que fée aná Akira Toriyama; pero no vull di quí ere ni perqué li van ficá este mote.)

6. Marquesa, Marqueza, s. f., Marquise.

Entendia se en la marquesa, qu'era filla del comte d'Urgel.

(chap. Se enteníe en la marquesa, que ere filla del comte de Urgel o Urgell. Com veéu, en ocsitá no abunde la ll final escrita; se pot vore si ya ere ll comparán la rima en datres paraules. A Beseit tamé va ñabé una marquesa del Freginal, y tampoc diré quí ere.)

V. de Bertrand de Born.

Mettait son affection en la marquise, qui était fille du comte d'Urgel.

Tot mi platz de mi dons, la marqueza.

Peyrols: Be m cujava.

Tout me plaît de ma dame, la marquise.

Fig. Sobre totas a de beutat l' empier;

Reina es de joi ses contenso...

E marquesa de ben dir sa razo.

Gausseran de S. Leidier: Puois fin' amors.

Sur toutes elle a l'empire de beauté; elle est reine de joie sans contestation... et marquise pour bien dire sa raison.

CAT. ESP. Marquesa. PORT. Marqueza. IT. Marchesa.

(chap. Marquesa, marqueses; dim. marqueseta, marquesetes.)

7. Demarchar, Demarquar, v., démarquer, séparer, distinguer.

Lo dit leguat fec partir e demarchar la dita armada.

(chap. Lo dit legat va fé partí (anassen) y desmarcá (marchá) la dita armada.)

Chronique des Albigeois, col. 8.

Ledit légat fit partager et distinguer ladite armée.

CAT. ESP. PORT. Demarcar. (chap. Marchá, desmarcá, desmarcás, separá, separás. Desmarcá se fa aná mol al fútbol; cuan te marquen, te desmarques, te separes, t' apartes, marches.)

8. Marescar, v., marquer, faire la marque pour laquelle on percevait un droit.

Marescar e tersar. Tit. de 1490. Bordeaux, Bibl. Monteil. 

Marquer et tiercer.