Mostrando las entradas para la consulta meua ma ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta meua ma ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 17 de julio de 2026

Terra, Terreta, Terral, Terros, Terrier, Terren - Terratremol

Terra, s. f., lat. terra, terre.
Fructifica plus en magra terra que en grassa. V. et Vert., fol. 75.
Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse.
Il fan ficar un albre en terra. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Ils font planter un arbre en terre.

Peñarroya de Tastavins, Pena-roja, Penarroija

- Domaine, propriété.
La vescomtessa donet lo decime de tota sa terra. Titre de 1160.
(chap. La vizcondessa va doná la déssima de tota sa terra. Se entén mol be lo chapurriau del añ 1160.)
La vicomtesse donna le dixième de toute sa terre.
No 'ls laisses terra tenir.
(chap. literal: No 'ls dixare terra tindre.)
Folquet de Romans: Tornatz es.
Ne les laissât terre posséder.
Terra es el mech de la regio del mon pauzada. Eluc. de las propr., fol. 146.
La terre est au milieu de la région du monde posée.

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

- Partie solide du globe.
Tan cum mar clau, ni terra pot estendre.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amors.
Autant comme mer enclot, et terre peut (s') étendre.
Loc. Sebelhit en terra de promissio. V. et Vert., fol. 80.
Enseveli en terre de promission.
Adv. comp. Gran tempesta que met a terra los grans albres.
V. et Vert., fol. 9.
Grande tempête qui met à terre les grands arbres.
Fon lo murs per terra, e 'l castels pres. V. de Bertrand de Born.
Le mur fut par terre, et le château pris.
CAT. Terra. ESP. Tierra. PORT. IT. Terra. (chap. Terra, terres.) 

2. Terreta, s. f. dim., petite terre, petit domaine.
Ab onor pretz mais pauca terreta
Qu' un emperi tener a dezonor.
(chap. En honor apressio mes menuda terreta que un imperi tindre a deshonor.)
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Avec honneur je prise davantage petite terre qu'un empire tenir à déshonneur. 
CAT. Terreta. IT. Terretta. (chap. Terreta, terretes; patria menuda, la terra aon se ha naixcut y un ha creixcut o se ha criat; la meua es Beseit, Beceite, y la comarca del Matarraña, lo riu: aigua de Terrañes.)

Beceite, el pueblo, casco urbano, las eras, les eres

3. Terral, s. m., terreau, terre.
Del loc alsor
Jos al terral.
A. Daniel: Chanson.
Du lieu plus haut en bas à la terre.
ANC. FR.
Del mur e del terrail lor esteut départir. Roman de Rou, v. 4080.

4. Terros, adj., lat. terrosus, terreux.
Fon derieire totz terros. Roman de Jaufre, fol. 39.
(chap. Estabe (anabe) detrás tot terrós : tacat de terra.)
Fut derrière tout terreux.
Tan bon elme brunit veiretz terros,
Envers, jazer sanglens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Tant bon heaume bruni vous verrez terreux, renversé, gésir sanglant.
- Décomposé. 
Una partida del os,... e ja era terros. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Une partie de l'os,... et déjà il était terreux.
CAT. Terros. ESP. IT. Terroso. (chap. Terrós, terrosos, terrosa, terroses; vore tarrós, tarrossos.)

5. Terrier, s. m., terrier, terrasse.
L' aut mur e 'l terrier.
Giraud de Borneil: Lo doutz chant.
Le haut mur et le terrier.
Ni fossat ni terrier que no destruu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Ni fossé ni terrasse qu'il ne détruise.
ANC. FR.
Li roi d'Aufrique as hui fet trébuchier
Et son cheval abatu el terrier.
Roman d'Agolant, Bekker, p. 179.
ESP. Terrero. (chap. Terré, terrés.)
- Seigneur terrien.
Sai prelatz e terriers e borzes.
G. Gaucelm: A penas.
Je sais prélats et terriers et bourgeois.
E 'l segons es adreg e bons terriers.
Ralmenz Bistors: En Azemars.
Et le second est juste et bon terrier.

6. Terren, Terre, adj., lat. terrenus, terrestre.
En est segle terre.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
En ce monde terrestre.
Pus tota re terrena
S' alegra quan fuelha nais.
(chap. Pos tota cosa terrenal se alegre cuan naix la fulla.)
Arnaud de Marueil: Bel m' es.
Puisque toute chose terrestre se réjouit quand feuille naît.
Fig. Ab trop d' erguelh m' eslais
De tota beutat terrena.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Avec trop d'orgueil je m'enlace de toute beauté terrestre.
Subst. Jamais no veirai ome de mon terren.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Jamais je ne verrai homme de mon territoire.
ANC. FR. Vuider les sens de toute terrienne affection. Rabelais, liv. III, ch. 36.
Desdaignant les sceptres et les couronnes terriennes.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 118.
Propos un peu trop libre en ce qui regarde les puissances terriennes.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 274.
CAT. ESP. PORT. IT. Terreno. (chap. Terreno, adj., de la terra.)

7. Terrenal, adj., terrestre, de la terre.
En mi avetz poder major
Que dona del mon terrenal.
Amanieu des Escas: Dona per.
En moi vous avez pouvoir plus grand que dame du monde terrestre.
S' ieu fos reys terrenals. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Si yo fora (siguera) rey terrenal.)
Si je fusse roi de la terre.
Fig. Non aesma pas los terrenals tems qui espera en la durabletat de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 82.
N'estime pas les temps terrestres qui espère en l'éternité de Dieu.
CAT. ESP. Terrenal. PORT. Terreal. (chap. Terrenal, terrenals.)

8. Terraire (Terrayre), Terrador, s. m., terroir, territoire, pays, contrée.
Encaras s' apella lo terrayres de plan,
Per los gens, al dragon desobre Draguignan.
V. de S. Honorat.
Encore s'appelle le territoire simplement, par les gens, au dragon dessus Draguignan.
Pessa en qual terrador
Emblaran siei guazanhador.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Pense en quel territoire voleront ses pillards.

9. Territori, Terratori, s. m., lat. territorium, territoire.
Del territori de Tholosa. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 36.
Du territoire de Toulouse.
El terratori de Lemotjas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.
(chap. Al territori de Limoges - se parle y se escriu lo lemosí, llemosí, limousin. Vore textos de San Marsial - Saint-Martial - de esta siudat.)
Au territoire de Limoges.
CAT. Territori. ESP. PORT. IT. Territorio. (chap. Territori, territoris.)

Francesc Serès, Serés, sirás franchista, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor, franja

10. Terrestre, Terrestri, Terrest, adj., lat. terrestris, terrestre, de la terre.
Dieus plantet paradis terrestre de bos albres. V. et Vert., fol. 36.
(chap. Deu va plantá un paraísso terrestre de bons abres - albres, arbres.)
Dieu planta le paradis terrestre de bons arbres.
Be semblet rey terrestre, can fo sus el destrier. Roman de Fierabras, v. 157.
Bien il sembla roi de la terre, quand il fut sur le destrier.
Las fueillas de leune terrest. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les feuilles de lierre terrestre.
Fig. D' onor terrestri non an gran cobeetat. Poëme sur Boèce.
D'honneur terrestre ils n'ont pas grande convoitise.
CAT. ESP. PORT. IT. Terrestre. (chap. Terrestre, terrestres; extraterrestre com Gurb, extraterrestres.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

11. Terrestritat, s. f., terrosité, qui est de la nature de la terre.
Maduras,... lor terrestritat es mixta ab alcuna aygosa dossor.
(chap. Mores,... la seua terrosidat está mesclada en alguna aiguosa dolsó.)
Es pura, ses terrestritat.
Eluc. de las propr., fol. 218 et 264.
Mûres,... leur terrosité est mêlée avec aucune douceur aqueuse.
Est pure, sans terrosité.
ESP. Terrestridad (terrosidad). IT. Terrestrità, terrestritate, terrestritade.
(chap. Terrosidat, terrosidats.)

12. Terage, s. m., terre, domaine, territoire.
Magdalena m' a fag issir de mon terage. V. de sainte Magdelaine.
Magdelaine m'a fait sortir de ma terre.

13. Terreisme, s. m., terroir, terrain.
La meitats de tot aicel terreisme, lo qual es outra l' estrada comunal.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXVII, fol. 237.
La moitié de tout ce terroir, lequel est par delà le chemin communal.

14. Aterrar, v., atterrer, renverser.
No sai per que m' aterra. Leys d'amors, fol. 28.
Je ne sais pourquoi elle me renverse.
Fig. Sobra 'l sen et aterra. Leys d'amors, fol. 22.
Surmonte et atterre le sens. 
Part. pas. Tost serem del tot aterrat.
G. Riquier: Be m degra.
Tôt nous serons entièrement atterrés.
Son chaval aucit, lhui aterrat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.
Son cheval tué, lui renversé.
CAT. ESP. Aterrar. PORT. Atterrar. IT. Atterrare. (chap. Aterrá : caure an terra, tombá; aterrisá o aterrissá.) 

15. Aterrir, v., consumer, réduire en terre.
Part. pas. 1 gran femoras vil et aterrit. V. et Vert., fol. 95.
Un grand tas de fumier vil et réduit en terre.
- Fig. Infirme, cassé.
Ieu que suy vieyls et aterritz. V. de S. Honorat. 
Moi qui suis vieux et infirme.

16. Enterrar, v., enterrer.
Far enterrar los que eran morts. Chronique des Albigeois, col. 48.
(chap. Fé enterrá als que (eren) estaben morts.)
Faire enterrer ceux qui étaient morts.
Subst. Devo esser a son servizi d' el, al enterrar.
Ord. pour Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Doivent être à son service de lui, à l'enterrer.
ANC. FR.
Quant il fut enterret et la pere fut mise.
Fragm. du Ms. de la Rés. de J.-C.
CAT. ESP. PORT. Enterrar. IT. Interrare. (chap. Enterrá, enterrás : yo me enterro en arena a la playa, enterres, enterre, enterrem o enterram, enterréu o enterráu, enterren; enterrat, enterrats, enterrada, enterrades; tos enterraré a tots; enterraría la destraleta de guerra; si yo enterrara.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

17. Enteraire, s. m., fossoyeur.
Peire Fabre, enteraire de Nemse.
(chap. Pedro o Pere Fabre, enterradó de Nîmes.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr. p. 227.
Pierre Fabre, fossoyeur de Nîmes.
ESP. (Enterrador) PORT. Enterratore. (chap. Enterradó, enterradós, enterradora, enterradores; fossadó, fossadós, fossadora, fossadores.)

18. Sosterrenh, adj., sous la terre, en dessous de la terre.
La lun' es sosterrenha, que cor plus bassamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La lune est en dessous de la terre, vu qu'elle court plus bas.

19. Subterrane, adj., lat. subterraneus, souterrain.
Cum appar en la subterranea consumpcio de las ribas.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Comme il apparaît en la souterraine destruction des rives.
(chap. Subterráneo, subterráneos, subterránea, subterránees.
ESP. Subterráneo, etc.)

20. Sosterrar, Sotzterrar, Soterrar, v., enterrer, inhumer.
Qu' el poguessan soterrar. V. de S. Honorat.
(chap. Que lo pugueren enterrá - inhumá - sebelí.)
Qu'ils le pussent enterrer.
Pero, quals que s' en sotzterre,
Clerg' en faran a Dieu lau.
Raimond de la Tour: Ar er dregz.
Pourtant, quel qui s'en enterre, les clercs en rendront louange à Dieu.
Fig. Sosterra pretz, e destrui cortesia.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Enterre mérite, et détruit courtoisie.
Veiatz del fals com erra,
Que per aver veda, solv e soterra.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Voyez du faux comme il erre, vu que pour argent il met en interdit, absout et enterre.
P. Vidal: Tant me platz.
CAT. ESP. PORT. Soterrar. IT. Sotterrare. (chap. Enterrá.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

21. Sotolterci, s. m., souterrain.
Per un sotolterci a los comtes menatz 
Dreyt a la sinagoga.
Roman de Fierabras, v. 2841.
Par un souterrain a les comtes menés droit à la synagogue.
22. Mediterrane, adj., lat. mediterraneus, méditerrané, qui est au milieu des terres.
Mar... mediterranea,... pel miech de la terra, corr... entre Asia, Affrica et Europa. Eluc. de las propr., fol. 153.
(chap. Lo mar... mediterráneo,... pel mich de la terra, corre... entre Asia, África y Europa.)
La mer... méditerranée, par le milieu de la terre, court... entre Asie, Afrique et Europe.
(chap. mediterráneo; Mediterráneo, aon va naixe Joan Manuel Serrat; mediterráneos, mediterránea, mediterránees. Lo riu Matarraña naix mol prop del mar, a Terrañes, - ma + Terrañes : Terranyes : terránees - pero primé desemboque al Ebro a Fayó, y “mor” al mar al delta. ESP. Mediterráneo.)

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)

23. Cambaterrar, v., démonter, mettre pied à terre, descendre de cheval.
Part. pas. Com es cambaterratz ?
Avez vostre caval prestatz ? 
Son tuit ensemps cambaterrat. 
Roman de Jaufre, fol. 95 et 107.
Comment êtes-vous démonté? Avez-vous prêté voire cheval?
Ils sont tous ensemble descendus de cheval.
(chap. Cama + terra : camaterrá : desmontá del caball.)

24. Deyssoterrar, v., désenterrer, exhumer. 
Part. pas. La toseta a deyssoterrada. V. de S. Honorat.
(chap. La sagala ha desenterrat - desenterrada)
La jeune fille il a désenterrée.
CAT. Dessoterrar. ANC. ESP. Desoterrar (MOD. Desenterrar, exhumar).
IT. Disotterrare. (chap. Desenterrá, exhumá : desenterro, desenterres, desenterre, desenterrem o desenterram, desenterréu o desenterráu, desenterren; desenterrat, desenterrats, desenterrada, desenterrades; desenterraré; desenterraría; si yo desenterrara un tessoro.)

"L'art estava sepultada 
en sepulcra lemosí, 
mes ara desenterrada 
y molt ben afeyzonada
para tot bon us y fí, 
la us dona un malorquí." 

25. Terragarda, s. f., messiage, fonction du messier, du garde champêtre.
Contra la dita terragarda.
Aprop lo qual dia de terragarda deu respondre lo deffendent et ades sens tota dilatio. Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Contre ledit messiage.
Après lequel jour de messiage doit répondre le défendant et incessamment sans nulle dilation.
(chap. Terraguarda, terraguardes; guarda campestre.)

26. Terragardar, v., faire fonction de garde champêtre, de messier.
Aver sos predits dias... per terragardar. 
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Avoir ses avantdits jours... pour faire fonction de garde champêtre. 
(chap. Terraguardá : guardá la terra : fé la funsió de guarda campestre.)

27. Terramajor, Terramaior, s. f., terre-majeure, terre-sainte.
Nostr' ancessor
Conquesteron terramaior. 
Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.
Nos ancêtres conquirent terre-sainte.
(chap. Terramajó, terra santa.)

28. Terramaire, s. f., mère-terre, terre.
Lo soleilhs, ab sa calor,
Tira terrenal vapor,
E pueis la freior del aire
Empenhen vas terramaire
La vapor terrenal sa jos,
Fai las dichas impressios.
Brev. d'amor, fol. 38.
Le soleil, avec sa chaleur, attire la vapeur terrestre, et puis la froideur de l'air poussant vers la terre la vapeur terrestre en bas, fait lesdites impressions.
(chap. Terra mare.)

Terra lliure, Juaquinico el Torrao, organizador, paradas, país, Catalunya

29. Terratremol, s. m., tremblement de terre.
Quan lo terratremols se fay. Brev. d'amor, fol. 39.
Quand le tremblement de terre se fait.
Venc terratremols per l' engenh del diable. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Vint tremblement de terre par l'engin du diable.
ANC. FR. Ce terretremble... qui esbranla toute la maison.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 6.
ANC. CAT. Terratremol. ESP. Terretremo. (terremoto) (chap. Terremoto,  terremotos : cuan tremole la terra; no diem terratrémol, pero sí “tremola, porró”. Se li diu terremoto a un chiquet o chiqueta mol mogut, com Chicho, o Marcel Pena, lo pena de Marsel.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

miércoles, 6 de mayo de 2026

Salubramens - Salvar

Salubramens, adv., salubrement, salutairement. 
Salubramens pervezens. Cartulaire de Montpellier, fol. 121.
Salutairement pourvoyant.
CAT. Salubrement. IT. Salubremente. (chap. Saludablemen, saludáblemen; salubre, salubres; saludable, saludables. ESP. Saludablemente; adj. salubre.)

Salvaire; Salvar, NOSTRO SENYOR JHESU-CHRIST

Salvar, v., lat. salvare, sauver, préserver d'un péril, protéger.
Benaurat cors sanz
Que, per tos miracles tan granz,
Salviest Adalays de Tolon.
V. de S. Honorat.
Bienheureux corps-saint qui, par tes miracles si grands, sauvas Adalaïs de Toulon.
Devetz m' arma e mon cors salvar.
(chap. Debéu m' (la meua) alma y mon cos salvá.)
P. Cardinal: Un sirventes.
Vous devez mon âme et mon corps sauver.
Cuidet s' en salvar. Poëme sur Boèce.
Pensa s'en sauver.
ANC. FR.
Por pécheors salver e mettre a salvoison. Roman de Rou, v. 4407.
Por Dieu et por m' arme salver.
2e Trad. du Castoiement, cont. 11.
Loc. exclam.
Dieu sal Rodes, car a seignor valen !
Hugues Brunet: Pos lo dreich.
Dieu sauve Rodez, car il a seigneur vaillant!
Salve Dieu sa testa !
G. Adhemar: Ben m'agra.
Que Dieu sauve sa tête!
Per que mos mals me vai ades creissen,
Et es mi piegz, si m sal Dieus! per un cen!
G. Faidit: Mantas sazos.
C'est pourquoi mon mal me va toujours croissant, et il m'est pire, si Dieu me protége! cent fois pour une!
Forme de salut. Tuit dizon: Ben sia vengutz!
Et el respon: E Deu sal vos!
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Tous disent: Qu'il soit bien venu ! Et il répond: Et Dieu vous sauve!
ANC. FR. As marcheanz dist: Diex vos sault.
Diex vos saut, sire compère.
Roman du Renart, t. 1, p. 33 et 270.
Part. prés. Porta de salvan port.
(chap. Porta de salván (salvadó) port.)
Guillaume d'Autpoul: Esperansa.
Porte de sauvant port.
- Employé comme prép. Mettant à part, ne comptant pas, faisant déduction.
Tan la fan sos pretz e sas beltatz,
Salvan s' onor, plazer.
Sordel: Si col val.
Tant la font plaire ses mérites et ses beautés, mettant à part (sauf) son honneur.
Adverb. De totz los fructz... salvant d' aquel en que ha sciencia de mal et de ben. Hist. de la Bible en prov., fol. 2.
De tous les fruits... faisant déduction (à l'exception) de celui en qui il y a science de mal et de bien.
Part. pas. Qui salva, que salvat sia.
(chap. Qui salve, que salvat sigue.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Qui sauve, que sauvé il soit.
Subst. Vil sobontura no ten dan als salvatz. V. et Vert., fol. 80.
Vile sépulture ne tient dommage aux sauvés.
Prép. No i a neguna de las VII planetas que no sia plus grans que tot lo mons, salvat Venus, Mercuri e Luna. Liv. de Sydrac, fol. 55.
Il n'y a nulle des sept planètes qui ne soit plus grande que tout le monde, sauvé (sauf) Vénus, Mercure et la Lune.
Voyez Garar.
CAT. ESP. PORT. Salvar. IT. Salvare. (chap. Salvá : salvo, salves, salve, salvem o salvam, salvéu o salváu, salven; salvat, salvats, salvada, salvades; yo salvaré; yo salvaría; si yo salvara.)

2. Salv, Salf, Sal, adj., lat. salvus, sauf, sauve.
Quecx es sals, s' en flum Jordan se banha.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Chacun est sauf, si dans le fleuve Jourdain il se baigne.
Fara salv lo sien popol. Hist. de la Bible en prov., fol. 48.
Fera sauf le sien peuple.
Loc. Be m' en anera sas e sals. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Bien je m'en irais sain et sauf.
Tornan s' en san e salv. V. de S. Honorat.
Ils s'en retournent sains et saufs.
Employé comme prép. Salf vostre pretz.
R. Jordan Vicomte de S. Antonin: Aissi cum sel.
Sauf votre mérite.
Salv vot de matrimoni
V. de S. Honorat.
Sauf voeu de mariage.
Prép. comp. Sal del comt' Hugo.
Folquet de Lunel: Si quan la.
Sauf du comte Hugo.
Conj. comp.
Sal car son pretz creysser dezira fort.
G. Riquier: Fis et verays.
Sauf que son mérite accroître il désire fort.
ANC. FR. Quitement aler s'en porreient
Salvs lur membres e salvs lur cors.
Roman de Rou, v. 9500.
Salf me fui.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118.
Qu'ils s'en iroient leurs corps et leurs biens saufs.
Monstrelet, t. II, fol. 26.
Le féminin français a gardé sauve.
ANC. CAT. Sal. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. Salvo. (chap. Salvo, salvos, salva, salves.)

3. Salvamen, adv., salutairement, profitablement, avantageusement.
Er salvatz plus salvamen
Que Jonas qu' eisit del peiso.
Pierre d'Auvergne: Lo senher.
Sera sauvé plus salutairement que Jonas qui sortit du poisson.
ANC. FR. Soyés content de toy retraire sauvement dedans l'enclos de ta maison privée. Œuvres d'Alain Chartier, p. 401.
ESP. IT. Salvamente. (adv. sálvamen, saludablemen o saludáblemen; s. salvamén, salvamens.)

4. Sal, s. m., salut, protection, garde.
Gardara s cascus, per mon vol, a son sal.
P. Bremond Ricas Novas: Pus partit.
Chacun se prendra garde, par ma volonté, à son salut.
Amarai doncx finamen, 
Pus fis amors no m' es sals?
Hugues de Saint-Cyr: Servit ai.
Aimerai-je donc fidèlement, puisque fidèle amour ne m'est pas protection? 

5. Salvaire, Salvador, s. m., lat. salvator, sauveur, conservateur.
De vos trais sa carn humana
Jhesu Crist, nostre salvaire.
Pierre de Corbiac: Dona dels.
De vous tira sa chair humaine Jésus-Christ, notre sauveur.
La maire del salvador.
G. Riquier: Gauch ai.
La mère du sauveur.
ANC. FR. Li dolz salverres
Per nos fu penduz comme lerres.
Fabl. et cont. ant., t. 1, p. 281.
Ce nos doinst li Fius et li Pères 
Et li Sains Espirs, li sauveres.
Roman du Renart, t. IV, p. 287.
Et la terre le sauveor
Bien reconut.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 278.
Loue, Sion, le salvateur,
Loue le guide et le pasteur.
La Boderie, Hymn. ecclés., fol. 35.
Adjectiv.
Dieus paire, filhs salvaire, Crist nomnatz,
Sayns Esperitz, e vera Trinitatz.
Guillaume d'Autpoul: Esperansa de.
Dieu père, fils sauveur, Christ nommé, Saint-Esprit, et vraie Trinité.
L' autruy pan guasta e despen,
E 'l sien met en luoc salvador.
Pierre d'Auvergne: Bella m' es.
Le pain d'autrui il gâte et dépense, et le sien met en lieu conservateur.
CAT. ESP. PORT. Salvador. IT. Salvatore. (chap. Salvadó, salvadós, salvadora, salvadores. Salvador en cas de nom propi, Salvadora pera dona.)

6. Salvatio, Salvacion, s. f., lat. salvationem, salut.
Que obra de diable done salvatio?
Izarn: Diguas me tu.
Qu'oeuvre de diable donne salut?
De la gent salvacion. Trad. d'un Évangile apocr.
Le salut de la gent.
ANC. FR. Pour la salvation et seureté de nostre dicte ville de Paris.
Monstrelet, t. 1, fol. 168.
CAT. Salvació. ESP. Salvación. PORT. Salvação. IT. Salvazione. 
(chap. Salvassió, salvassions; salut, saluts.)

7. Salvament, Salvamen, s. m., sauvement, salut.
El nom de Jhesum Christ qu' es notre salvamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Au nom de Jésus-Christ qui est notre sauvement. 
Om no 'l laisset a salvament anar. Poëme sur Boèce.
On ne le laissa pas à salut aller.
ANC. FR. Par quoi tuit sauvement avons.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 278.
Mors est..., son âme ait sauvement.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 15.
CAT. Salvament. ESP. Salvamiento (salvamento). PORT. IT. Salvamento. 
(chap. Salvamén, salvamens.)

8. Salvetat, Saubetat, s. f., sauveté, protection, sûreté.
Elh es salutz e salvetatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il est salut et protection.
Stabli e dona saubetat. Titre de 1080.
Établit et donne sauveté.
Loc. 
Los saumiers an dedins totz mes a salvetat.
Roman de Fierabras, v. 3255.
Les bêtes de somme ils ont dedans toutes mises en sûreté.
ANC. FR. Et les conduist à sauveté...
A sauveté et cors et âme.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 209 et 442.
ESP. Salvedad. (chap. Salvedat, salvedats.)

9. Salut, s. f., lat. salutem, salut, sauvement.
Elh es salutz e salvetatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il est salut et protection.
A la salut de l' arma. V. et Vert., fol. 84.
Au salut de l'âme.
- Salutation.
Si us platz rendetz mi ma salut.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
S'il vous plaît, rendez-moi mon salut.
Salutz ni amistatz      
Ni messatge no m' en ve.
B. de Ventadour: Conortz era.
Saluts ni amitiés ni message ne m'en vient.
- Sorte de poésie.
Say romans dir e contar
E novas motas e salutz
Et autres comtes.
P. Vidal: Abril issic.
Je sais romans dire et conter et nouvelles nombreuses et saluts et autres contes.
CAT. ESP. Salud. IT. Salute. (chap. Salut, saluts.)

10. Saludaire, adj., lat. salutatorem, salueur, qui salue.
Sab tot l' afaire
Que us dis l' angel saludaire.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Je sais toute l'affaire que vous dit l'ange salueur.
ANC. FR. Mais qui est-il ce gentil salueur?
CL. Marot, t. II, p. 30.
Mes salueurs, mes diseurs de bons jours.
Rabelais, liv. III, ch. 3.
CAT. ESP. Saludador. PORT. Saudador. IT. Salutatore. (chap. Saludadó, saludadós, saludadora, saludadores.)

11. Salutacion, s. f., lat. salutationem, salutation, salut.
Pensava cayna era aquella salutacion.
Hist. de la Bible en prov., fol. 47.
Pensait quelle était cette salutation.
CAT. Salutació. ESP. Salutación. PORT. Saudação. IT. Salutazione.
(chap. Salutassió, salutassions; saludassió, saludassions; saludo, saludos.)

12. Saludable, adj. salutaire, profitable.
Dolsa vianda e saludables dos.
Penedensa es saludabla.
Trad. de Bède, fol. 20 et 51.
Douce nourriture et profitable don.
Pénitence est salutaire.
CAT. ESP. Saludable. PORT. Saudavel. IT. Salutevole. (chap. Saludable, saludables. Les verdures són saludables. Venga, pos saludemles y mingemos lo chuletón.)

bleda, bledes; Les verdures són saludables. Venga, pos saludemles y mingemos lo chuletón.

13. Saludar, v., lat. salutare, saluer, faire, adresser des salutations.
Guionet, si m vols servir,
Lo comte m vai saludar.
Rambaud de Vaqueiras: Del rei.
Guionet, si tu me veux servir, le comte va me saluer.
Anei los totz baissar e saludar. Philomena.
J'allai tous les embrasser et saluer.
Part. pas. No sai si m soi saludatz,
Mas sai ben que saludatz i fos,
Si saludatz foron cel c' amon vos.
Un Troubadour Anonyme, Coblas triadas.
Je ne sais si je suis salué, mais je sais bien que salué j'y fusse, si salué seraient ceux qui vous aiment.
De lonh l' a saludada.
(chap. De lluñ la ha saludada.)
Hugues de Saint-Cyr: Longamen ai.
De loin l'a saluée.
CAT. ESP. Saludar. PORT. Saudar. IT. Salutare. (chap. Saludá : saludo, saludes, salude, saludem o saludam, saludéu o saludáu, saluden; saludat, saludats, saludada, saludades; yo saludaré; yo saludaría; si yo saludara.)

14. Saludablament, adv., salutairement.
Saludablament volens pervezer.
Cartulaire de Montpellier, fol. 59.
Salutairement voulant pourvoir.
CAT. Saludablement. ESP. Saludablemente. PORT. Saudavelmente. IT. Salutevolmente. (chap. Saludablemen, saludáblemen.)

15. Salutatiu, adj., salutatif.
Es ditz salutatius, quar assatz vezetz qu' om saluda.
Leys d'amors, fols 57.
Est dit salutatif, car assez vous voyez qu'on salue.

16. Asalvar, v., sauver.
Quan venc en terra per lo mon asalvar.
Pres mort e passio per nos autres peccadors asalvar.
Declaramens de motas demandas.
Quand il vint en terre pour le monde sauver.
Prit mort et passion pour nous autres pécheurs sauver.

17. Dessalvar, v., damner.
Part. pas.
Trastotz aquels V C auria dessalvatz
E liuratz als diables.
Izarn: Diguas me tu.
Tous ces cinq cents j'aurais damnés et livrés aux diables.

viernes, 19 de diciembre de 2025

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque)

Dichosa repoblasió.

(N. E. Sol edito lo que vech que es una errata, dixo les paraules que Luis escriu desde fa tems a la seua manera.)

Dichosa repoblasió (agüelo Sebeta, Luis Arrufat Jarque), gramola

 
Cuan era menut, encara no ñabíe tv, ni siquiera radio, depreniem les cansóns en la Gramola de la sala de ball de la carretera.
Estáe de moda, entre atres, lo Dúo Dinámico. M’enrecordo que una de les seues cansóns ere “Quince años tiene mi amor”. La van tocá un domenche per de tarde que es cuan faen ball, y, al atre día, cullín olives, yo tot lo rato estaba chulán eisa cansó, un camí, un atre, ere la música de moda. Hasta que algú per damún de mi a la olivera va di:

– Ya val, cansat, ¿No veus que los quinse añs ya se han fet dosens?
Chitón. Hasta micha hora dispués que, sense donamen cuenta, la boca va escomensá a chulá atre camí. Un ruido de golpe del gancho contra una branca, a la boreta de la meua esquena, me va fe entendre que se habíe acabat la música.
Asó ve a cuento a que estos díes han posat a La Comarca un treball del Chapurriau y enseguida han saltat los de sempre, en lo matéis sonsonete:

“Jaime Guimerá López
30 Ene 2024 16:35

El catalán llegó al Matarraña y al Mezquín hace aproximadamente 800 años con una mayoría de repobladores venidos del Pallars y del Urgell. Solo deben mirar la inmensa cantidad de apellidos toponímicos catalanes que hay entre los vecinos del Matarraña y del Mezquín desde la edad media y hasta día de hoy.”

¡¡¡Cansats!!!
Y natres: acoquinats, acotets.
Si u diuen ells, tindrán raó. Acachem lo cap y ells lo apuchen més.
U saben tot. Sempre les mateises escuses: los notaris, la repoblasió.
Y no tenen que demostrá res. O, com a mol, mos trauen a rellui que aisó u diuen los enterats y natres seguim callán.
Aisí no mos aclarirem mai. Ells tenen la teoría, natres la práctica, ells estudien la llengua, natres la parlam.
Y se van creisén. Com se han enterat que han trobat señals de la nostra llengua més a dintre del terreno y ya casi a la bora de Navarra, apuren la cosa:

30 Ene 2024 13:11
No entiendo la manía de no admitir el hermanamiento con Cataluña.
La lengua en la franja es la misma. Antiguamente se extendía más al interior. En fin el divide y vencerás parece infalible.”

Aso u diu ésta, mentres que un amic meu, mol estudiat, al no podem contestá de la aparisió de eises palaures a uns atres puestos, me diu:
“– Es casualidat, com tots venim del llatí, pos ña voltes en que les mateises palaures apareisen a uns atres puestos.”
Sí, home, per generasió espontánea, les mateises palaures separaes a kilómetros en la mateisa pronunsiasió y lo matéis significat. ¡Venga!. (¿Se note que estic escaldat?). Estic fart de llichí sempre lo matéis.
Y entonses aparéis un agüelo, sense estudios, sol discurrín y discurrín en lo seu cap ple de serrín y pense estes coses.
Als nostres pobles chuguem al guiñot y se diu que mentres ña cartes en choc, ña partida. Ells pareisen que van guañán la primera ma, que ya ne tenen de bones, pero falten les tornes y yo hay guañat partides en trenta de roines. La sort está a la bosa, a ver qui trau la boleta negra.
Hay tratat de buscá eisa repoblasió. No la hay trobat. Soc torpe. Lo Jaime me diu que fa uns vuitsens añs. Hay buscat y per eisos añs la historia mos parle del rei aragonés Alfonso I el batallador.
Te una historia mol ampla, es interesán llichila. Conte coses com que les tiarres que anáe conquistán les encarregae als seus “tenéns” y estos les repartien entre la chen que li acompañae a la guiarra y los nomene navarros, castellanos, vinguts del atre costat de la frontera fransesa, de la tiarra OCCITANA, aón teníe bons amics y en los que s’enteníe mol be (la dona de Ramiro II ere de allí, PoitouPoitiers).
Y tamé disae que los moros que se volíen quedá tingueren la seua part, entre ells los meus abanpasats y aquí estem.
Es lo que se fae sempre, al meu terreno, cuan les ordens militars, tamé van reparti la tiarra conquistada entres los seus soldats, algúns dells, retos.
Tenim un cas mol cla. Jaime I va repartí Valensia entre los seus soldats y u va disá escrit al “Llibre del repartimén” que estae guardat al Archivo de la Corona. Com a eise llibre no ñabíe prau cataláns pa chustificá que eisa ere la manera en que habíen dut lo catalá a Valensia y entonces los valensiáns no teníen la seua llengua. Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre, cambián los noms dels soldats, per noms cataláns. Pero lo van descubrí y se va demostrá que de la chen que duye Jaime I, sol un dos per sen eren cataláns. En tan pocs no se podíe chustificá que habíen portat la llengua catalana a Valensia.
Lo Bofarull, no sol va fe aisó, mentres estáe encarregat del Archivo, va desapareise lo testamén del Rey, aón, según conten, se esclarien unes atres coses. Pensareu que a este home desleal lo van castigá, no siñó, no, pa Cataluña y los amics del catalá, va sé tot un modelo y, pa que no se olvido, sol entrá al Archivo, allí está la seua figura donante la benvinguda.

Lo encarregat del Archivo “Próspero de Bofarull” va falsificá aquell llibre,

Bueno a lo que anaem. An aquells tems los condats de la Marca Hispánica, no estáen tan chunits com mos volen fe creure, hasta reñien entre ells.
Al 1134, per ahí deu aná l’añ que diu Jaime, ¡sorpresa! Lo condat de Pallars estáe dividit en Jussá y Sobira.
Sobira ere de Urgell y Jussá ere de ARAGÓ, chun en Arán.
Chen de Jussá y Arán, anáen luchán en Alfonso y éste al repartí les tiarres conquistades nels donáe igual que als atres soldats.
¿Estáen repoblán? Com los demés, ¿disáen los apellits? com los demés, ¿imposáen la seua llengua? NO, aportáen palaures com tota la demés chen, pero es que ñabíe mols occitáns que parláen casi com ells, llugo éstos disarien més palaures que, per lo que paréis ara algú vol se l’amo. Penso que la chen del terreno tindríe la seua manera de parlá y los “repobladós” disaríen alguna palaura, normal. Com normal ha degut se que los mils y mils de aragonesos que han “repoblat” Cataluña, hasquen dut tamé alguna palaura, pero desde llugo, com tampoc los de Pallars, han cambiat la manera de parlá del terreno.
Ñauríe que pensá. ¿Cuánta chen de Pallars acompañaríe al rey? Perque si se dedicáen a repoblá, disán chen a tots los pobles que guañáen, pronte se quedaríe sense res. An aquells tems los terrenos no teníen tanta chen com ara y ademés algú se haurie quedat pa treballá la tiarra.
camíns tamé los de Urgell, entre ells Sobirá, anáe en Alfonso, pero anáen com soldats dell, o sigue lo que faren, igual que lo que faen los de Jussá u farien en nom del rey de Aragó. Que no vinguen ara reclamán coses rares.
No tos olvido que los de Jussá eren part del Reinat nostre o sigue que faren lo que faren en apellits, en llengua en lo que vullguen ere del reinat de Aragó.
Per un atra part
“A finales de 1117 la ciudad de Zaragoza quedó tras la muerte del gobernador interinamente en manos del gobernador de Murcia que inspeccionó la plaza pero esperaría el nombramiento de una nueva autoridad, generando un vacío de poder que Alfonso aprovechó.​ En preparación de un sitio contra una plaza fortificada, recurrió a sus alianzas transpirenaicas. Alfonso había mantenido importantes relaciones con Gastón IV, vizconde de Bearne. Gastón era un veterano occitano de las Cruzadas en Tierra Santa, de costumbres guerreras y religiosas similares al aragonés y señor de un vizcondado de fuerzas parejas a las de Aragón. Era además experto en armas de asedio como había demostrado en la toma de Jerusalén de 1099, cuando luchaba bajo Raimundo IV de Tolosa, con lo que acumulaba una experiencia en sitios de ciudades que podía ser vital para el rey Alfonso. No se sabe mucho de cómo nació su buena relación, probablemente basada en sus experiencias vitales similares forjadas en la guerra contra el musulmán, pero llegaron a ser amigos íntimos. Puede que ya estuvieran colaborando antes de 1117: el vizconde de Bearne aparece como tenente de Barbastro en 1113, sin que se sepa la razón,​ y estaba casado con la prima de Alfonso. Entre 1117 y 1118 en un concilio en Bearne se firmó un compromiso de colaboración con Aragón.
Tampoco se sabe si Gastón de Bearne influyó en otros nobles occitanos, pero con el respaldo del papa, que otorgó bula de cruzada y los beneficios religiosos asociados, muchos se sumaron a la campaña contra Zaragoza, a pesar del recuerdo de la derrota en 778 de Carlomagno, presente en las leyendas a través del Cantar de Roldán. Una bula de Gelasio II ratificó el Concilio de Toulouse de febrero de 1118 y reafirmó al ejército que se estaba congregando para conquistar la ciudad blanca.
En marzo de 1118, se congregó un gran número de caballeros y señores franceses y gascones en Ayerbe, bajo el mando de Alfonso. La lista incluye, además de Gastón, a su hermano Céntulo de Bigorra, a Bernard de Comminges, Guillermo IX de Aquitania y Bernard Atón de Beziers, con sus huestes y vasallos. Acudieron asimismo fuerzas del también aliado condado de Urgel, de Pallars, 292​ ya que el conde Bernardo Ramón fue feudatario de Alfonso I de Aragón, 293​ así como de la propia Ribagorza como era el caso de las tenencias ribagorzanas de Bernardo Ramón o de los tenentes locales Ramón Pedro, Pedro Gauzpert, Berenguer Gombal, Pedro Mir de Entenza o Ramón Amat."

Hay posat tot este tros per dos coses: la primera pa demostrá que lo nostre rey teníe mol bona amistat en los ocsitans, per lo que lo parlá de allí tamé se li pegaríe y eise pegamén ya lo portem desde la copia del Fuero de Jaca de 1077.
 
Y l’atra, la Marca Hispánica, de la que formaen part los condats de Barselona, Pallars, etc. Estaé manada per Fransa, per la part aón se parláe lo occsitá, nom que moltes voltes se li va doná al catalá del prinsipi. O sigue que los de Pallars debien parlá igual o mol paregut als amics del rey. Entonses quí mos va portá més influansia a la llengua uns pocs de Pallars o un mun de ocsitáns.
Tiarres de la actual Cataluña van está dintre del reinat de Aragó lo ball de Tortosa ere la Jota. Lérida va enviá los seus representáns a les Cortes de Daroca. Y moltes més coses que ya me canso de repetiles.
 
“El Tratado de Corbeil fue un acuerdo firmado el 11 de mayo de 1258, ​​​ entre Luis IX de Francia y el Rey de Aragón Jaime I el Conquistador con el fin de llegar a una paz duradera, conformando unas fronteras estables, entre la corona de Aragón y el reino de Francia. En él los condados de la Marca Hispánica pasaban a depender de Jaime y sus posesiones francesas del rey francés.”

Mireu si, desde fa tems, arriben mils y mils de africáns a España, no hay vist que diguen que mos volen posá la seua llengua, encara que, pasán lo tems algúns dels seus apellits se mesclarán en los nostres.
Chen de moltes nasións s’envan aná a viure a América, cada u teníe la seua llengua ¿Han cambiat lo inglés que se parle allí? Ah! Claro! Es que Cataluña y lo catalá es un atra cosa, son més grans y més importáns.
Un atra cosa que mos posen per dabán los amics del catalá es la opinió dels filólogos y maestres de la Cátedra de Catalá de la Universidat de Saragosa.
Cuan se va crea, la machoría dels maestres van vindre de Cataluña, ¿pa qué? Pa enseñá Catalá, no les modalidats de aragonés, NO veníen a lo que veníen, a enseñá Catalá y aisó es lo que han enseñat y los estudiáns que han eisit de eisa escola, ¿cóm han eisit preparats? en Catalá.
¿Qué voleu que enseñon ara? Lo que han deprés. Y ¿Qué voleu que estudion y que defenguen a cualquier puesto o llibre? Lo Catalá. Pan ells tot es catalá.
Yo, algún camí los diría que en ve de ficá lo catalá com a modelo y lo Aragonés com a derivat, que u faren al ravés, ¿A ver que eisie?

“Sobre 1400 se realizó un tratado entre Castilla y Aragón, la versión aragonesa se redactó al mismo tiempo que la castellana a finales de abril de 1409, pero lo seguro es que en aquel momento solo la segunda se registró en la Real Cancillería.
Todo apunta a que también se realizó una traducción al catalán.
En la versión en aragonés, el traductor era un escribano de lengua catalana, eso derivó en constantes interferencias lingüísticas. o, tiene la virtud de mostrar los rasgos que desde el exterior se atribuían a la lengua aragonesa.

El elevado número de elementos tomados del catalán es el aspecto más llamativo del texto respecto a escritos coetáneos en aragonés. Es bien sabido que ambos idiomas se influyeron constantemente durante la Edad Media, como consecuencia inevitable de su convivencia dentro del mismo Estado.
Así, el texto muestra la tensión inevitable entre el catalán, con seguridad la lengua materna y de trabajo del traductor, y el aragonés cancilleresco en que se esforzaba en redactar. La lengua en que estaba redactado era inequívocamente la aragonesa.
Se puede comprobar en los innumerables textos que se conservan de esta lengua y también en los dialectos actuales que agonizan en el tercio septentrional de Aragón.”

Y ara, dispués de asó, que cada u penso lo que vullgue.
Yo, podré está equivocat, pero u ting mol cla.