Mostrando las entradas para la consulta mel ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mel ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 30 de octubre de 2026

Ludus sancti Jacobi. Al bel son de ma trompeta


Ludus sancti Jacobi, fragment de mystère provençal, découvert et publié par Camille Arnaud, Marseille 1858; cf. Jahrbuch fur romanische Literatur III, 196. - Grdr. § 53, p. 86 s. St. p. 56.

Ludus sancti Jacobi. Al bel son de ma trompeta



Trompeta. Al bel son de ma trompeta
ieu vos diray uno serveto;
a fin que la causa sia plus neto,
de ma trompeta sonaray (de ma trompeta sonaré, tocaré)
e pues apres beuray. (bibit). (y después beuré. Beu)
Per lo sant buon Jeusulas,
que lo mel fay mel es louas;
mes que vos ulha a tos pregar, (vulha : vullgue)
que mon companhon ulhas 'scotar, (vulhas : vullgues escoltá)
et ieu ulho tirar ma vio. (vulho : y yo vullga tirá ma vía)
Nuncius. Salut a tos e bona vio! (salut a tots y bona vía!)
Vevos aysi la companio
per vos autres bonas gens
solas et ebatement
… donar!
Pensas vos de vos arregar
en aquest ebatement.
Un essemple vos demostren,
que vengas veyre l'esbat
de sant Jame, en beritat,
que si fara joussament
en esta plassa sertament. (an esta plassa sertamen)
E si Dieus nos dona victoria,
dimenge jugaren l'estoria,
e volen a Dieu pregar
que nos done las obras far
que en paradis pussan intrar. (pugam entrá)
Per tant vos y vendres,     (per tan vos hi vindréu)
tant quan vos dinat seres,
per veyre l'esbatement.
Ades aco ne portares.
Mas pur si voles ben entendre,
grant eyssemplo y porres pendre.
Autra causa non say que dio:
Dieu gard de mal la companio.
Trompeta. Ieu vos fauc comandament (yo tos fach manamén)
que tot home d'aval d'amont
de entendre sio prestament
e d'escotar la rason
que vos dyra mon conpanhon.
Quar el vol declarar
... e senso tarsar                 (y sense tardá)
lo miracle que deven jugar.
Per so vos prege, bonas gens,
que non ulhas perdre lo temps.
Nuncius per villam. Avant, avant bonas gens!     (Nuncio per la vila)
Vos aves comandament
del senhor de mantenent
e dels nostres conpanhos,
que, si vos plas, de bon' amor,
que vengas en nostra plassa,
e venes y tos, no us desplassa:
mes dinas vos primieyrament,
e pues venes tot prestament,
que nos volen far, sen doptansa,
un petit de plassansa,
e si vos volen demostrar,
conssi on se deu governar
ny al diable laysar tentar.
Per so vos y vendres
e grant yssimple y prendres.
Per so vos ulh pregar
que vos ulhas despachar.
E qui non vendra vere la festo,
li sera facha una enquesta;
e qui non vendra de matin
pagara un pichier de vin. (pagará una pichella de vi)
Trompeta. Senhors e donnas de vallor,
ieu vos prege de bon' amor
que non ulhas gayre parlar,
mes ulhas ben escotar (sino que vullgues be escoltá)
et entendre la rason (y entendre la raó)
que vos dira mon conpanhon. (que tos dirá mon compañ o compañó)

Primo nuncius. 

Pax et consolatium
vulha donar nostre Senhor
aquesto bello conpanhio
et la vuelha, per sa cortesio,
de tot mal gardar.
Dieus que nasque ... 
de humana natura
e d'una berges net' e pura, (verges : verge : virgen)
nos don far tal portamen
que vengan tos a salvamen.
Bonas gens, an breu parlar,
un miracle vos volen mostrar
de sant Jame, en veritat. (san Jaume, Jaime, Iavmes, Santiago)
Et si voles de cor Dieu servir
et a sanct Jame hobeir, (y a Santiago obeí)
els vos gardarant de morir,
como vos veyres de tres pellegrins, (com voréu de tres pelegrins)
coysi tos tres, un bon matin,
se partigron de bon corage,
per anar en romavage, (romería; romeu, romieu)
et van trobar en lur via
huna hostalaria, (una hostelería, hostal, fonda)
en la qualla an trobada (a la cual han trobat : trobada)
una servanta nonada
per son nom Beatrix,
que lo filh del pellegrin
... vay priar
que li deguessa s'amor donar,
e d'autre causa li vay demandar,
como vos veyres aysi jugar.
Mes el fonc illuminat,
de sant Jayme fonc gardat;
car avio Dieu en son entendement
e la verges Maria parelhament.
E la filha vay reservar
et aysi li vay prear
que ello lo deges layssar
et de aco non parlar;
car el volio far son viage
et far le volio sans autrage.
Et ella si vay esmaginar,
consi ella poyria far
que ella fossa vengada,
car el l'avio refusada.
Et del demon fonc tentada
que ella degessa maniera trobar
que en sa maleta butar
degues una tassa d'argent,
affin que el fos pendut encontinent. (penjat enseguida)
Aco ella vay far,
car lo diable la vay tentar,
et feys la cort apres anar
et lo filh feys encarcerar,
et a la forcha lo van butar. (y a la forca lo van botá, portá; horca)
Mes lo filh vay Dieu pregar
et a sant Jame se vay recomandar,
que lo volges de tot gardar,
e mays la verges Maria,
que lo gardes de vilhania.
Per so Dieus li vay mandar
dos angiols per lo confortar
et sant Jame per lo sostenir,
car tostens l'avia servit. (tostemps; tot lo tems, sempre)
Per tant vos dic, grans et petis,
que vulhas entendre a mos dichs
et non ulhas gayre parlar,
mas vulhas ben 'scotar;
car, si voles ben entendre,
grant esemple hi poyres prendre.
Car qui aura bona devocion
ny hi metra sa entension
enver Dieu e sos sans servir,
et sant James vol hobeyr,
sera gardat de tot mal prendre.
Per so vulhas ben entendre
et en vostra memoria conpendre
los personages que jugaran,
que vulhas ben auvir (que vullgues be escoltá; oír; auzir)
e los dis retenir,
coma sant Jame, amic de Dieu,
car aissi cres o ben ieu,
per la requesta de Jesus Crist
miracle fist al pellerin
que de tot mal lo vay gardar,
como dessus declararan.
E la serventa nonea Beatrix,
li fero son cor marit
et si la feron cremar
e la van en lo fuec butar;
car ella so avia ganhat.
Mantenent non vos dich plus,
car vos ho declayraren dessus.
Per vos non plus detriar
vos prege vos vulhas asetar
et vos fasses un pauc arriero, (arriera : y tos faiguéu un poc cap atrás)
car vos ne veyres la maniera.
Et los angils faran silete,
e qui deu comensar comense,
car es causa covenabla.
Lo fol. Ola, ola, ieu venho de Fransa (lo tonto, sompo, loco)
et de Englaterra e de Patilalona,
que ay vist lo sol et la luna
que se conbatian ensenble. (que se combatíen juns; essemble)
Et ay agut grant paor, lo cor mi trembla,
que non mi conoguessa Dieus.
Ieu mi estendiey dereyre un catieu,
de paor que non me veguessa prendre
e per lo col en arbre pendre. (y per lo coll a un abre, albre penjá)
Mas s'ieu trobessa una 'spada (pero si yo trobara una espasa)
que fossa cuecha ho cremada,
ieu perdre ben aquella jornada
de aquesto en avant.

Silete.

Pater. Molher, e tu mon enfant, (Pare, payre, paire; père; padre)
ieu vos dich en veritat
que deman al plus matin
ieu vole estre lo pellegrin (yo vull sé lo pelegrí, peregrino; Fontanet)
de sant Jame, lo bon martir, 
et al pont del jor vole partir.
Per tant ay deliberat
de demandar quere lo curat,
per acomplir mon testamen.
Per so ti prege charamen,
mon filh, que lo vagas sonar.
Filius. Serta, aquo anaray ieu far, (Fill. Sert, aixó aniré yo a fé)
mon payre, que ansi voles. (mon pare, que aixina u voléu)
Mes ieu voli que vos saches
que ieu vos tendray conpanhia
et per ren non restaray mia,
car vos daray gran confort
e vos gardaray de la mort,
car vos s'es dega de grant age
per far un si grand romayrage,
et si vos aves confort
de qualque un que sia plus fort.
Vos anarias pendre la mort, (vosté aniríe a pendre la mort)
can seres sus lo cami.
Pater. Mon filh, per la fe que ay a sant Marti,
anbe ta mayre restaras (am, amb, ab : en ta mare te quedarás)
et conpanha tu li faras (y compañía tú li farás)
entretant que ieu retornaray. (mentrestán que yo tornaré)
Filius. Per ma fe, payre, non faray,
car anbe vos m'en anaray, (ya que en vosté m'en o men aniré)
si vos plas de me licencia donar,
car devocion ay de l'anar,
e uferta li aportaray,
ieu vos afi, mon payre, en lai.
Mater. He ieu restaray aysi dedins
solleta coma los chins? (soleta com los gossos; chiens)
Per ma fe no n sera ges
et de aquo non parles,
car ieu anaray anbe vos
veyre l'apostol glorios.
Ieu non say, coysi l'entendes,
car vos perdes vostre temps
si a mon plasir non fases.
Pater. Molher, per ren vos non vendres.
Vos gardares nostra maysson, (guardaréu la nostra casa; maison)
car non seria pas rayson
de laysar l'ostal sollet. (de dixá l'hostal solet)
Mater. Ieu anaray, et non doptes, (mare, maire, mayre; madre)
mon bon marit, non dotes pas: (doptes, dotes : no dudos)
car ieu vos lavaray los draps (yo tos llavaré, rentaré, los draps)
et vos tendray ben netamen.
Filius. Ella dis ben sertamen,
mon payre, selo mi sembla.
Pater. Nos anaren tos tres ensemble; (mon anirem tots tres juns)
ieu non sabe bessonha de demandar
lo cura per deliberar
de mon filh, pues que tos tres anaren.

viernes, 16 de octubre de 2026

Peire Vidal. Ab l'alen tir vas me l'aire Qu'ieu sen venir de Proensa,

Peire Vidal.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

2701, 7225, 7698.

Peire Vidal si fo de Toloza, fils fo d'un pelissier. E cantava mielhs c'om del mon, e fo bon trobaires; e'lh plus fols home del mon, qu'el crezia que tot se pessava fos vers. E plus leu li avenia trobar que à nulhs hom, e pus rics sos fe, e majors folias d'amors. E dis grans mals d'autrui; e fon vers que un cavalier de San Gili li fes talhar la lengua, per so qu'el dava ad entendre qu'el era drutz de sa molher: e'n Uc del Baus si l fes guerir e medegar. E cant el fon gueritz el s'en anet outra mar, e de lai menet una grega que le fon donada à muiller en Cipry. E l fon dat à entendre qu'ela era neita de l'emperador de Costantinopoli, e qu'el per lieis devia aver l'emperi per razon. Don el mes tot can pot guazanhar en navili, qu'el crezia anar conquistar l'emperi; e portava armas emperials, e s fazia apelar emperaire e la molher emperairitz. Et entendia en totas las bonas donas que vezia, e totas las pregava d'amor; e totas li dizian d'oc: 
don el se crezia drutz de totas e que cascuna moris per el. E totas ves menava rics destriers e ricas armas, e cadieira emperial: e crezia esser lo melhor cavayers del mon per armas, e'l plus amat per donas.
Peire Vidal, si co vos ai dig, s'entendia en totas las bonas donas, e crezia que totas lo amesson per amor. E s'entendia en madona na Alazais, molher d'en Barral de Marcelha, laqual amava mot P. Vidal per son trobar e per sas belas folias que fazia: e clamavan se abbedui Raynier. 
P. Vidal si era privatz de cort e de cambra d'en Barral plus c'ome del mon. En Barral sabia be que P. Vidal se entendia en sa molher e tenia les assolas; e tug aquilh que o sabion e la dona o prendion en solas, aissi com fazian totas las autras: et el era tan savis qu'el crezia esser amatz. E can P. Vidal se corrossava ab ela, en Barral fazia la pas mantenen, e l fazia per merce tot so que demandava. E can venc un dia P. Vidal saup qu'en Barrau se era levatz e que la domna era tota sola en sa cambra. 
El s'en enet (anet) denan ela e atrobet la dormen, et aginollet se e baizet li la boca. E ela senti lo baizar e crezet que fos en Barrau, e rizen ela se levet; e garda e vi lo fol P. Vidal, e comenset à cridar et à far gran rimor. E vengron sas donzelas al crit e demanderon qu'es aisso? E P. Vidal s'en issi fugen. E la domna mandet per en Barrau e fes li gran clam de P. Vidal que la avia baizada; e ploran preguet qu'el ne degues prenre vengansa. Tantost en Barrau, aissi com valent hom, pres lo fag en solas, rizen e reprenden sa molher car ela menava tal dol. Mas no la 'n poc castiar qu'ela no menes gran dol per lo fach, e sercan e queren lo mal P. Vidal; e grans menassas fazia de lui. P. Vidal per paor monta en una nau et anet s'en à Genoa; e lai estet tro que passet oltra mar ab lo rei Richart, que ac paor de perdre la persona. Lai estet longa sazo, e i fes motas bonas cansos recordan lo baizar emblat; e dis en una canso que di:

Que de leis non avia
Avut nengun guazardo,
Mais un petit cordo. 
Si agui,
C'u mati
Entrei en sa maio,
E l baizei à lairo
La boca e'l mento.

Et en un autre loc dis:

Pus onratz
Fora c'om natz,
Si'l bais emblat mi fos dat 
E gent aquitat.

Et en autre, loc dis:
Be m bat amors ab las vergas qu'ieu cuelh, 
Quar una vetz en son rial capduelh 
L'emblei un bais don tan fort me sove 
Ai! tan mal trai qui so que ama no ve!

Aisi estet longa sazo otra mar, que non auzava tornar en Proensa. 
En Barral, que l volia tan gran be com aves auzitz, preguet tan sa molher, que esta l perdonet lo bai et ela loi autrejet en dos. En Barral mandet à P. Vidal grassia e bona voluntat e de sa molher, e que vengues. 
Et el venc ab gran alegrier à Marcelha, e fon fort be aculhit per cascu, e fo li tot perdonat; don P. Vidal fes esta chanso:
Pos tornat soi en Proensa.
P. Vidal, per la mort del bon comte R. de Toloza, se esmaric mot e det se gran tristessa. E vestic se de negre, e talhet las coas e las aurelhas à totz sos cavals; et à tota sa mainada fes toldre los cabelhs et à se meteis, mas las barbas ni'ls guinhos nolc se tolgron. Mot anet longa sazo à lei de fol e de dolen. Et avenc se en la sazo qu'el anava aissi dolen, que'l rei' n (n') Anfos d'Arago venc en Proensa; e vengro ab lui totz los bos homes de sa terra, Blascols Romieus, en Garsias Romieus, en Martis del Canet, en Miquels de Luzia, en Sas d'Antilon, en Guillems d'Alcalla, en Albertz de Castelveil, en Raimon-Gausseran de Pinos, en Guilems-Raimons de Moncada, en Arnautz de Castelbon, en Raimons de Caveira; e troberon P. Vidal enaissi dolen e marrit à lei de fol. El rei preguet 
P. Vidal; e tug li baro que ero sos amics especials, que el degues laissar aquel dol; e que cantes e se alegres, e que fes una chanso que portes en Arago. Tan lo preguet lo rei e siei baro, qu'el dis que se alegraria e laissaria lo dol, e faria chanso e tot so que s volgra.
Et el amava la Loba de Puegnautier e madona Estefania que era de Sardanha; et era s de novel aras enamorat de na Raymbauda de Biolh, molher d'en Guillem. Rostanh de Biolh, que es en Proensa, que es en la montanha part Lombardia. La Loba si era de Carcasses: en P. Vidal se fazia apelar lop per ela e portava armas de lop. Et en la montanha de Cabaretz elh se fes cassar als pastors ab cas et ab maustis et ab lebriers, si com om cassa lop; e vestia una pel de lop per donar à entendre qu'el fos lop. Els pastors ab los cas lo cassero e l baratero si malamen, qu'el en fo portat per mort al alberc de la Loba de Puegnautier. Et cant ela saup qu'el era P. Vidal, ela se comenset fort ad alegrar de la folia que avia facha, et à rire, el marit atressi: e receubron lo ab gran alegrier. 
El marit de ela lo fes penre e fes lo metre en loc rescost, al miels que poc ni saup; et ac li metjes tro que fon gueritz.
Et aissi com vos ai dig de P. Vidal qu'el avia promes al rei e à sos baros de far chanso; can fon gueritz, lo rei fes far armas à se et à P. Vidal; 
e genset se fort, e fes aquesta canso que di: 
De chantar m'era laissatz
Per ira e per dolor.

7225-6.

Ab l'alen tir vas me l'aire
Qu'ieu sen venir de Proensa,
Tot quant es de l'ai m'agensa
Si, que quan n'aug ben retraire
Ieu m'o escout en rizen
E'n deman per un mot cen;
Tan m'es bel quan n'aug ben dire.

Qu'om no sab tan dous repaire 
Com de Rozer troca Vensa,
Si com claus mars e Durensa
Ni on tan fis jois s'esclaire:
Per qu'entre la franca gen
Ai laissat mon cor jauzen
Ab leis que fa'ls iratz rire.

Qu'om no pot lo jorn mal traire 
Qu'aia de leis sovinensa,
Qu'en leis nais jois e comensa;
E qui qu'en sia lauzaire
De be qu'en diga noi men:
Melher es, e ses conten,
E genser qu'él mon se mire.

E s'ieu sai ren dir ni faire
Ilh n'aia grat, que sciensa
M'a donat e conoissensa
Per qu'ieu soi gais e cantaire;
E tot quan fauc d'avinen
Ai del sieu bel cors plazen,
Neis quan de bon cor cossire.

2701, 3794, 7225-6, 7614, C, M.

Be m pac d'ivern e d'estiu,
E de fretz e de calors;
Et am aitan neu com flors,
E pros mort mais qu'avol viu;
Qu'enaissi m ten esforsiu
E gai joven et amors.
Equar am domna novela,
Sobravinen e plus bela,
Paro m rosas entre gel
E clar temps ab trebol cel.

Ma domn'a pretz soloriu
Denan mil combatedors;
E contra'ls fals fenhedors
Ten establit Montesquiu.
Per qu'en son ric senhoriu
Lauzengiers no pot far cors,
Quar sens e pretz la capdela:
E quan respon ni favela
Siei dig an sabor de mel,
Don sembla San Gabriel.

E fa s temer plus que Griu
A vilas domnejadors;
Et als fis conoissedors
A solatz tan agradiu,
Qu'al partir quecs jur'e pliu
Que domn'es de las melhors.
Per so m traïn'e cembela
E m tra'l cor de sotz l'aissela,
Don m'a leial e fizel
E just plus que dieus Abel.

L'onrat pretz nominatiu
Creis tan sa fina valors, 
Que no pot sofrir lauzors 
La gran forsa del ver briu. 
Siei enemic son caitiu
E siei amic rics e sors.
Olh, front, nas, boq'e maissela,
Blanc pietz ab dura mamela,
Del talh del fil d'Israel,
Et es colomba ses fel.

Lo cor ten morn e pensiu
Aitan quan estauc alhors;
Pois creis m'en gaug e doussors
Quan del sieu gen cors m'aiziu,
Qu'aissi com de recaliu
Ar m'en ve freg ar calors.
Equar es gai' et isnela
E de totz mals aibs pucela,
L'am mais, per San Raphael,
Que Jacob no fes Rachel.

Vers vai t'en ves Montoliu,
E di m'à las tres serors
Que tan me platz lor honors
Qu'ins é mon cor las escriu:
Vas totas tres m'umiliu
E'n fas domnas e senhors.
E si m plagra de Castela
Trop mais una jovencela,
Que d'aur cargat un camel

Per l'apostol qu'om apela 
San Jacme de Compostela, 
Ieu sai un tal San Miquel 
Que m val mais que cel del cel.



2701, 7225-6.

Car' amiga, douss' e franca,
Covinens e bell' e bona, 
Mos cors à vos s'abandona
Si qu'ab autra no s'estanca; 
Per queus port amor certana 
Ses orgolh e ses ufana; 
E mais dezir vostr'amansa 
Que Lombardia ni Fransa.

Quar vos etz arbres e branca 
On frutz de gaug se sazona; 
Pero qui à vos s'adona 
No tem folzer ni lavanca: 
Quar vostr'amor segurana
Gueris e m reven e m sana,
E m tol enoi e pezansa
Ab gaug de fin' alegransa.

Qu'ab color vermelh' e blanca
Fina beutatz vos faissona,
Ad ops de portar corona
Sus en l'emperial banca. 
Equar es douss' et humana 
Tenous tut per sobirana 
De joi e de benestansa,
E de valor e d'onransa.

Ges no s dol de pe ni d'anca
La bella na Guillamona,
Ni es falsa ni felona,
Ni no porta soc ni sanca.
Anc ta gentil ciudadana
No nasquet ni tan doussana, 
Neis la filha na Costansa
Per cui jovens saut' e dansa.

Qu'om no poiria ab planca
Gitar de linh de Narbona;
Quar en tan com revirona
Cels, non a saura ni danca
Tan avinen crestiana,
Ni juzieva ni pagana:
Que denan totas s'enansa
Vostra covinens semblansa.

Vielha rica tenh per manca
Quant a poder e no dona,
Et acolh mal e pieitz sona,
Pretz la mens que s'era ranca.
Mas de gentil castelana,
Ben fait' ab color de grana,
Am mais la bon'esperansa
Que pel froncida ni ransa.

Qui d'en Diego s'arranca
Non a mestier mas que s pona, 
O qu'om tot viu la rebona
En privada pozaranca,
A lei de checa vilana,
Recrezen, cor de putana,
Si tot al taulat se lansa
Ni s ponha d'emplir sa pansa.

2701, 7225-6, 7698, C, M.

De cantar m'era laissatz
Per l'ir'e per la dolor
Qu'ai del comte mon senhor:
Mas pos vei qu'al bo rei platz,
Farai tost una canso,
Que porton en Arago
Guillems e Blascols Romieus,
Si'l so lor par bon e lieus.

E s'ieu cant com hom forsatz, 
Pos mosenher n'a sabor
No tenga per sordejor
Mon cant; que'l cor m'es viratz
De lieis on anc non aic pro,
Que m gieta de sospeisso:
El partir es me tan grieus
Que res non o sab mas dieus.

Traïtz son et enganatz
A lei de bo servidor,
Quar hom me ten à folor
So don degr'esser onratz;
E n'aten tal gazardo
Com cel qui ser à felo:
Mas si d'er enan soi sieus
A mens me tenh que juzieus.

A tal domna m sui donatz
Que viu de joi e d'amor,
E de pretz e de valor;
On s'afina si beutatz
Com l'aur en l'arden carbo.
Equar mos precs li sap bo,
Be m par que'l segles es mieus
E que'l rei ten de mi fieus.

De fin joi sui coronatz
Sobre tot emperador;
Quar de filha de comtor
Me sui tant enamoratz,
Don n'ai mais ab un cordo
Que na Raïmbauda m do,
Que'l rei Richartz ab Peitieus
Ni ab Tors ni ab Angieus.

E si tot Lop m'apelatz
No m'o tenc à desonor,
Ni si m cridan li pastor,
Ni si m sui per lor cassatz;
Et am mais bosc e boisso
No fauc palais ni maizo;
Et aviol er mos trieus
Entre vent e gel e nieus.

La Loba dis que sieus so,
Et a ben drech e razo;
Que per ma fe meils sui sieus
Que no son autrui ni mieus.

2701, 3794, 7225-6, C, M.

Drogman senher, s'ieu agues bon destrier 
En plag foran intratz li miei guerrier, 
Qu'aissi mezeis quant hom lor mi mentau
Me temon plus que callas esparvier, 
E no prezon lor vidas un denier;
Tan me sabon fer e salvatg' e brau.

E s'ieu agues caval adreg corsier, 
Suau s'estes lo reis part Balaguier
E dormis si planamen e suau; 
Qu'ieu tengr'en patz Proens' e Monpeslier, 
Que raubador ni malvat rocinier
No rauberan mais Venaissi ni Crau.

Quant ai vestit mon blanc ausberc doblier,
E cinh lo bran que m det Guigo l'autrier,
La terra crolla per aqui on vau:
E non ai ges enemic tan sobrier
Que tost no m lais las vias el semdier,
Tan me dubton quan senton mon esclau.

D'ardimen val Rotlan et Olivier,
E de domnas Bernart de Mondeidier;
Equar sui pros per aquo n'ai bon lau.
Mout mi venon sovendet messatgier
Ab anel d'aur, ab cordon blanc o nier,
Ab tals salutz don totz mos cors s'esjau.

E si cossec janglos ni lauzengier,
Qu'ab fals cosselh gaston l'autrui sabrier
E baisson joi à prezent et à frau, 
Per ver sabran qual son li colp qu'ieu fier:
Que s'avian col de ferr' o d'acier 
No ls valria una pluma de pau.

En totas res sembli ben cavallier.
Si m sui; e sai d'amor tot son mestier
E tot aisso qu'à drudari' abau;
Qu'anc en cambra no vis tan plazentier,
Ni ab armas tan fer ni tan sobrier.
Don tal mi tem qu'era no m vi ni m'au.

Si'l reis torna à Toloz' él gravier
E'l coms eix fors e siei caitiu dardier,
Que cridon tug: ad espazas tornau!
D'aitan mi van qu'ieu n'aurai'l colp premier;
E farai tan que s n'intron à doblier
Et ieu ab lor, qui la porta no m clau.

Na Vierna, merce de Monpeslier
En raina sai amaretz cavallier;
Don joi m'es mas cregutz per vos, dieu lau.

2701, 7226.

Mon cor s'alegr' e s'esjau
Per lo gentil temps suau;
E pel castel de Fanjau
Que m resembla paradis,
Qu'amors e joi s'i enclau
E tot quant a pretz abau,
E domneis verais e fis.

Non ai enemic tan brau, 
Si las domnas mi mentau 
Ni m'en ditz honor e lau, 
Qu'ieu no l sia bos amis. 
Equar mest lor non estau 
Ni en autra terra vau, 
Plang e sospir e languis.

Mos bels arquiers de Laurac,
De cui m'abelis e m pac,
M'a nafrat de part Galhac
E son cairel él cor mis;
Et anc mais colp tan no m plac, 
Qu'ieu ne sojorn' à Saissac
Ab fraires et ab cozis.

Per tostemps lais Albeges
E remanh en Carcasses,
Que'l cavallier son cortes
E las domnas del païs.
Mas la Loba m si conques,
Que, si m'ajut dieus ni fes,
Al cor m'estan siei dous ris.

A dieu coman Monrial
E'l palaitz emperial,
Qu'ieu m'en torn sai à 'n Barral
A cui bon pretz es aclis:
E cobrar m'an Proensal,
Quar nulla gen tan no val,
Per que serai lor vezis.

2701, 7225-6, 7698.

Mout es bona terr' Espanha,
El rei am senhor en so
Dous e car, e franc e bo,
E de corteza companha:
E s'i a d'autres baros
Mout avinens e mout pros,
De sen e de conoissensa,
E de fatz e de parvensa.

Per que m platz qu'entr'els remanha
En l'emperial reio;
Quar ses tota contenso
Me rete gent e m gazanha
Reis emperaires n Amfos,
Per cui jovens es joios;
Quez él mon non a valensa
Que sa valors no la vensa.

E la muza del Breto,
Per qu'ieu mezeis no sai quo
M'en rancur e m'en complanha;
Que'l ver dir m'es angoissos
E'l mentir no m'es nul pros:
Daus totas partz trob falhensa
En la sua bevolensa.

Mout m'a tengut en greu lanha
Quar l'ai servid' en perdo;
E servirs ses gazardo
Crei que captals i sofranha;
Que viels paupres sofrachos
Venc entre'ls rics vergonhos:
Per qu'om deu cercar guirensa
Ans que torn en decadensa.

E pos madomna m'estranha,
De so que no l platz que m do
S'amor, tart veirai Orgo
Ni'l rial castel d'Albanha.
E ja ta pauc orgolhos
Amic ni tan amoros
Non auran mais part Durensa,
En la terra de Proensa.

2701, 3794, 7225-6, C, M.

Neu ni gel, ni plueja ni fanh
No m tolon deport ni solatz;
Que'l temps escur me par clardatz
Pel novel joi en que m refranh,
Quar jove domna m'a conques:
E s'ieu lieis conquerre pogues,
Quan la remir tan bela m par
Que de gaug cujera volar.

Com l'austor qu'es pres en l'aranh,
Qu'es fers tro s'es adomesjatz,
Pois torna maniers e privatz,
S'es qui be'l tenga ni l'aplanh,
E val mais d'autre quant a pres; 
Tot atretal uzatges es,
Qui jove domna vol amar,
Que gen la deu adomesjar.

Las aventuras de Galvanh
Ai eu e mai d'autras assatz;
E quan soi en caval armatz
Tot quan trobi pesseg e franh.
Cent cavalliers ai totz sols pres
E d'autres cent ai tot l'arnes;
Cent domnas ai faitas plorar
E cent autras rir' e jogar.

Ab pauc de foc fon l'aur e'l franh
L'obrier entro qu'es esmeratz,
Don l'obr'es plus plazens assatz;
Per qu'eu del lonc maltrag no m planh.
E si'l foc d'amor se fos mes
En lieis si com s'es en mi pres,
De ben o val pogra cantar:
Pero no m dei desesperar.

A drutz de bona domna tanh
Que sia savis e membratz,
E cortes et amezuratz,
E que no s trebalh ni s lanh:
Qu'amors ab ira no s fai ges,
Que mezura d'amors frutz es;
E drutz qui s'a bon cor d'amar
Deu s'ab gaug d'ira refrenar.

Ar ai conquist sojorn en banh,
Ben autamens soi albergatz
Ab lo comt' Enric, de que m platz
Quar negus bos aips no l sofranh.
Larcs es et arditz e cortes,
Et estela del Genoes;
E fa per terra e per mar
Totz sos enemics tremolar.

Ab lo Comt' Arman m'acompanh,
Quar es francs e gen ensenhatz
Tot enaissi com s'el fos natz
A Toloza part Caramanh:
E gai solatz de Vianes,
E sembl'à mi de domnejar
Et al rei de Leon de dar.

De bonas domnas no m'estranh
E plai me jovens e beutatz,
E plai me cors gen faissonatz.
Mas no mi platz bar que m reganh
Ni que trop li dur son arnes,
Qu'ieu en conosc tals dos o tres
Qu'om pogra per vilas comtar,
Ab sol que saubesson arar.

A l'uzatge m tenh del estranh,
Que quan no m sen aventuratz
Ieu m'esforz tan deves totz latz
Que pren e conquier e gazanh.
E si mos volers m'avengues
D'aisso de que m soi entremes,
Al meu emperi ses dubtar
Fera tot lo mon soplejar.

Ieu soi senher dels Genoes,
Que'ls grans els pauc ai totz conques:
Li gran mi fan tot mon afar,
E'l pauc m'onron e m tenon car.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, C , M.

Pos tornat soi en Proensa
Et à madomna sap bo,
Be dei far gaia canso
Sivals per reconoissensa.
Qu'ab servir et ab honrar
Conquier hom de bo senhor
Don e befag et honor,
Qui be l sap tener en car;
Per qu'ieu m'en volh esforsar.

Equar anc no l fi falhensa,
Soi en bona sospeisso
Que'l maltrag me torn en pro,
Pos lo be tan gen comensa:
Que poiran se conortar
En mi tut l'autr' amador,
Qu'ab sobresforsiu labor
Trac de freida neu foc clar
Et aigua doussa de mar.

E pos en sa mantenensa
Aissi del tot m'abando,
Ja no m deu dire de no:
Que ses tota retenensa
Soi sieus per vendr' e per dar;
E totz hom fa gran folor
Qui di qu'ieu me vir alhor: 
Mais am ab lieis mescabar
Qu'ab autra joi conquistar.

Ses peccat fis penedensa
Et ai quist ses tort perdo, 
E pres de nien ric do 
E d'ira gran bevolensa;
E gaug entier de plorar,
E d'amar doussa sabor;
E soi arditz per paor;
E sai perden gazanhar
E quan soi vencutz sobrar.

Estiers non agra guirensa:
Mas quar ve que vencutz so,
Fai madomna tal razo
Que vol qu'om vencutz la vensa;
Qu'aissi s deu apoderar
Ab humilitat ricor,
E quar no trob valedor
Que m'an vas lieis razonar,
Mas sol per merce clamar.

E cel que longu'atendensa
Blasma fai gran falhizo,
Qu'er an Artus li Breto
En cui avion plevensa.
Et ieu per lonc esperar
Ai conquist tan gran doussor,
Lo bais que forsa d'amor
Me fes à ma domn'emblar,
Qu'era lo m denh' autrejar.

Bel Rainier per ma crezensa
Nous sai par ni companho,
Quar tut li valen baro
Valon sotz vostra valensa.
E quar dieus vos fes ses par
Eus det mi per servidor,
Servir vos ai de lauzor
E d'als quant o poirai far,
Bel Rainier, quar iestz ses par.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, C.

Si co'l paubre quan jatz él ric ostal, 
Que no s'i planh si tot a gran dolor, 
Tan tem que torn ad enoi al senhor,
No m'aus planher de ma dolor mortal.
Be m dei doler pois ella m mostr' orgolh
La res del mon qu'ieu plus dezir ni volh,
Sivals d'aitan no l'aus clamar merce,
Tal paor ai qu'ades s'enoi de me.

Aissi co'l fol que bad'al veirial, 
Tan li par bel contra la resplandor, 
Quant ieu l'esguart n'ai al cor tal doussor
Que m'en oblit per lieis que vei aital.
Be m bat amor ab las vergas qu'ieu colh, 
Quar una vetz en son real capdolh 
L'emblei un bais don al cor mi sove... 
Ai! quan mal viu qui so qu'ama no ve!

Si m'ajut dieus, peccat fa criminal
Ma bella quar ilh sempre no m'acor;
Pois en lieis ai tot mon cor e m'amor
Si que non pes de null'autre jornal.
Dieus!, com sona tan gen ni no m'acolh,
Pos pro no m te d'aco don plus me dolh.
E cuja m doncs aissi lonhar de se?
Ans sufrirai so qu'ai sufert jasse.

Quar sufrir tanh à senhor natural
Lo tort el dreg, e sen el la folor;
Qu'om de guerra no deu portar honor
Pos es faizitz de son propre logal.
Be soi faizitz si de s'amor me tolh: 
No m'en tolrai, ans l'am mais que no solh. 
Tenra m ja vil pos à mal me rete: 
Non o deu far quar per s'amor m'ave.

Aissi m'a mes madomn' en son cabal,
Que si m fai mal ja no m'aura pejor; 
Que'l sieu plazer m'a tan doussa sabor, 
Que neis del mon no mi membra ni m cal. 
Non es nul jorn s'amor él cor no m brolh
Per gaug qu'ieu ai quan la vezon mei olh:
E quan mon cor pensa de son gran be 
Alre no volh ni dezir autra re.

Sabetz per que li port amor coral?
Quar anc no vi tan bela ni gensor,
Ni tan bona: per qu'ieu n'ai gran ricor
E soi amics de domna que tan val.
Ai! si ja vei qu'ensems ab mi despolh
Meils m'estara qu'al senhor d'Essidolh,
Que mante pretz quant autre s'en recre;
E non sai plus autre de sai Jaufre.

Als quatre reis d'Espanh'estai mout mal
Quar no fan patz et acort entre lor;
Quar autramen ilh son de gran valor,
Adreg e franc, e cortes e leial
Sol que d'aitan gensesson lor escolh
Que viresson lor guerr'en autre folh, 
Contra la gen que nostra lei mescre,
Tro qu'Espanha fos tota d'una fe.

Bel castiatz, senher, per vos mi dolh
Quar no vos vei; e quar mi dons no m ve, 
Na Vierna cui am de bona fe.

Ieu dis lo ver aissi com dir lo solh: 
Qui ben comens' e pois ja s'en recre, 
Meils li fora que no comenses re.

2701, 7225-6, M.

Tant an ben ditz del marques
Joglar truan e garbier,
Que tug en son vertadier,
Qu'ieu no sai que m'en disses.
Pero sua es valensa
On fin pretz nais e comensa,
E renovela valor
E'n fai dir vera lauzor.  

Per so m'an Lombart conques
Pos m'apelet car messier
Tals, qu'anc no vis nul arquier
Tan prim ni tan dreg traisses;
E m fer al cor ses bistensa
Ab un cairel de plazensa,
Fabregat en foc d'amor,
Temprat de doussa sabor.

Olhs negres e cils espes,
El nas qu'es en loc d'arbrier,
Veus l'arc don tan gran colps fier
Ab un esguart demanes,
On escut no fai guirensa.
E pois à leis platz que m vensa
No m'o tenh à desonor;
Que'ls fortz venson li forsor.

Mil tans es doblatz sos bes
Que'l comtes de l'escaquier,
Quar al seu pretz drechurier
Noi sofranh neguna res;
Que dig e fag e parvensa
A de Monbel e d'Argensa,
E de Monrosier color
En sas cambras de valor

E si mos fraires saubes
Que m rete per soudadier,
No l tengran bueias d'acier
Que vezer no la vengues.
E trobera ses falhensa
Dous frug d'onrada semensa,
E cort de valen senhor
Ab un avinen trachor.

No m'agues tout alegrier,
Ieu agra fin gaug entier
Ab domnas de Carcasses;
Car m'abelis e m'agensa
Lor fatz e lor captenensa,
El cavalier e'l comtor,
El baron e'l vavassor.



catalán = castellano; château, chasteau, chastel, castell, castel, castellán, castlà, castlan, castillo, castiello, Castilla, Castiella, etc.