Mostrando las entradas para la consulta mallorquina ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta mallorquina ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 2 de febrero de 2026

LO PALAU ENCANTAT. Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau

PERE PENYA. Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau. LO PALAU ENCANTAT.

Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau. LO PALAU ENCANTAT.


Palma lo viu naxer el dia 19 d'octubre de 1823. De molt jove se dedicá a la literatura, y los periódichs insertaren ses primeres composicions, que escrigué en castellá.

Cursá la jurisprudencia en l'Universitat de Barcelona; y aprés, per sos conexements especials, fou nombrat p'el Govern mestre de fortificacions y edificis militars de l'illa.

Ha pres bona part en lo renaxement de les lletres catalanes, y obtengut dos accéssits en los Jochs florals de 1867, el premi extraordinari d'un brot de taronger florit d'argent en los de 1868 per son romanç Lo Palau encantat, y mes tart altres accéssits.

Palau, Beceite, vista posterior, delantera, eras, dibujo antiguo

LO PALAU ENCANTAT.


Fugint s'en va la regina

Per garrigues e pinars,

Contristada e consirosa,

La nuyt derrera de l'any.


La nuyt que n'es fosca e neyra

Com lo temps qu'esdevindrá,

Car de l'argentada luna

N'ha finit lo veyl minvant.


No mostra lo cel esteles,

Qu'enterbolides les han

Les núus de pols que levaven

De irades hosts mantz cavayls.


EL PALACIO ENCANTADO.

Acongojada y pensativa va huyendo la reina por selvas y pinares la noche última de diciembre.

Y fue aquella noche lóbrega y triste, símbolo del tiempo que sobrevendrá, pues hubo fin el viejo menguante de la plateada luna de Mahoma.

No brillaron en la bóveda celeste las estrellas, ocultó su resplandor la polvareda que levantó la caballería aragonesa.


Del cor de la beyla n'ixen

D'angoxa sospirs amarchs;

Perles de sos uyls ne cauhen,

De sos uyls de viu esguart.


N'ha motiu d'aytal tristança,

N'ha rahó de dol aytal;

Jorns de joy hagué, mas ara

Los vinents jorns son de plant.


Que n'ha estat fort trist per eyla

Açeyl jorn malavirat,

Que n'ha perduda Maylorques

Ab lo xech e son infant;


E ha vist feresta matança

De sarrhins e chrestians

Dins sa maysó que guardaven

Los guerrers pus esforçats.


Per ço futx sense pus companya

Que ses esclaues leyals,

E los pochs esclaus que pogren

Escapar d'un greu trespás.

___


- ¿Perqué tant ploratz, regina? -

L' hi claman tuyt los esclaus,

Esvahida es l'illa vostra,

Obs n'es ja qu'el briu eus salv.


Amargos suspiros se exhalan del pecho de la hermosa agarena, perlas destilan sus ojos, lágrimas que anublan su ardiente mirada.

No es sin razón su tristeza, justo es por demás su dolor: sí gozó días de ventura, de duelo serán los que le restan;

Que ha sido bien triste para ella aquel en que perdiera a un tiempo el reino de Mallorca, el Jeque su esposo y el hijo de sus entrañas.

Y desde su mansión, guardada por los más valientes guerreros, ha presenciado la horrible matanza de sarracenos y cristianos.

Por eso huye sin mas compañía que la de sus leales esclavos, los pocos leales que lograron escapar a una muerte cruel.

____

- ¿Por qué así lloráis, o reina? le preguntan sus esclavos. Conquistada la isla, sólo puede salvaros vuestro brío.


- Ay! no plor, no, mon reyalme

N'el captiuatje d'en Sayd,

Que plor la mort que li espera

A mon fiyl, lo douç infant;


Tramés l'han de l'Almudayna,

Pres a mans d'un rey estrany:

¡Mal verí que occís en Jacme!

¡Sa corona fongue un lamp! -


¡Trista! la mora camina

Per vinyes e oliverás,

Ab lo pit las que respira

De greu dol ultrapassat.


Es ja l'alba y no 's detura;

Luny de la ciutat s'en va;

Perdudes ha ses armilles,

Trossetjat son manteyl blanch.


Vola al vent sa cabeylera,

N' ha los peus ensanchnentats,

Y en la terra ses petjades

Hi lexan sagell de sanch.


Corren los chrestians tras eyla,

Via dreta a haverla van,

Que saben que la regina

N'es rica e gentil de faç;


- No lloro, no, mi reino perdido, ni el cautiverio de Said; lloro la muerte que amenaza a mi hijo, al dulce hijo de mi amor.

Arrancado le han de la Almudayna; preso queda en manos de un rey extranjero:
¡Mal veneno hubiese muerto a Jaime! ¡Derrita el rayo su corona! -

Triste avanza la mora por viñedos y olivares, con pena respira su pecho, traspasado por el dolor.

Despunta ya el alba, y sin detenerse, huye alejándose siempre de la ciudad. Perdió ya sus almillas, hecho jirones lleva el blanco velo.

Ondea al viento su cabellera, y el delicado pie, fijándose perezoso en las guijas del sendero, deja en ellas rastro de sangre.

Persíguenla sus enemigos, vía recta corren tras ella; demasiado saben que es rica y que es hermosa.


E lá al Capdepeyra dien

Qu'eyla n'ha encantat palau,

Tot ple d'aur e de riquea,

Abscondut enfre penyals. (entre)


Debades corretz, debades;

Gents d'Aragó, cathalans;

No hauretz aur, de la regina

No veuretz, no, lo palau.


Que es fada la noble fembra,

E sols la via eyla sap

Del palau, e per aubrirlho

Les paraules del encant.


Bataylers, liuratzvos d'eyla,

Liuratzvos de sos mals arts,

Qu'iratjós son cor respira

Venjament de los chrestians.

_____

Ja s'acosta la regina,

A la mes lunyana vall;

Ja del albor la lum rotja

Guarneix les núus de levant:


Enfre los pins qu'escomouen

Les ones è lo mestral

Appar lo viarany que mena

A son palau encantat.


Y dicen que escondido entre altísimas peñas, posee más allá de Capdepera un palacio encantado, en donde por todas partes brillan el oro y los diamantes.

En vano corréis, los de Aragón; en vano corréis los catalanes: no os será dado arrebatarle su oro, ni alcanzaréis siquiera ver su palacio.

Es hada la noble mora; sólo ella conoce la senda de su morada, sólo ella sabe las palabras misteriosas a cuyo sonido se abren sus puertas.

Guárdaos de ella, guerreros; guardaos de sus malas artes, que su corazón herido respira sediento de venganza.

__

Ya se aproxima la reina al valle más apartado, ya esmalta las nubes de oriente la luz rojiza del alba.

Por entre los pinos que se conmueven al bramido de las olas y del viento, serpentea el sendero que conduce al encantado albergue.


Los árbres semblan fantasmes

Que 's levan dels arenals,

E 'l xeloch que los enclina

Dona 'ls formes de gegant.


Enfre un badaluch de roques

Veuse lo pregon portal

De 'l palau, e les arpeyles

A esbarts hi volan denant.


¡Oh, qué beyla arquitectura!

¡Oh, qué richs filigranats!

¡Qué n'está de ben guarnida

La porta de lo palau!


Barons, que de la montanya

Anatz baxant vers lo pla,

Corretz tuyt, passatz cuytosos

Les fredes aygues del prat.


Si voletz soptar riquees

Al som tenitzles ja lá;

N'es lassa ades la regina

Si d' haverla ne sotz gays.


La regina clama y s'obre

Lo gentil, lo beyl portal.

Torna clamar la regina

E s'enlumina lo ermás.


Los árboles semejan fantasmas que se elevan en medio de los arenales; doblega el huracán sus ramas y les da formas gigantescas.

Ábrese el profundo dintel entre escabrosos peñascos; entorno vuelan a bandadas los milanos que tienen su nido en las rocas.

Oh! ¡qué bella arquitectura! ¡Cuánta riqueza de filigranas! ¡Cuán delicadas esculturas en las puertas del palacio!

Barones que de la montaña vais bajando hacia la llanura, corred, pasad presurosos las frías aguas del prado.

En vuestras manos están estas riquezas si de ellas tenéis deseo; abatida está la reina si es que anheláis alcanzarla.

Llama la reina y se abren las cinceladas puertas; vuelve a llamar y se ilumina el palacio misteriosamente.


Per les roques ja s'endreçan

A ferfoylons los chrestians,

Donant clams de gran follia,

Vesent maraveyla aytal;


Tras de la regina corren;

Nengú d'eyls l'atenyerá,

Car de lo sol a l'exida

Ha arribat a son palau.
___


Fora los esclaus ne restan

Ab açagayes armats,

Les esclaues dins les sales

Cuydan los tresors que hi ha.


A mils de pilars maçisos

D'aur, d'argent e de crestayl,

E ganfanons e senyeres,

Armes, escuts e turbants.


A betsef joyels e robes,

Paveylons, coxins broidats

Ab margarides e peyres

De gran preu dessus sendat.


Mantz drap-rasos, alcatifes,

Taules d'ivori e corayl,

Safilis e belles perles,

E caramulls de diamants.


A centenares los cristianos van trepando por las rocas y exhalan frenéticos clamores al descubrir tal prodigio de belleza.

Todos corren tras de la reina; ninguno de ellos logrará alcanzarla, porque llegó ya a su alcázar a la salida del sol.

Fuera quedan los siervos armados de azagayas; las siervas en las salas cuidan de los encantados tesoros.

Millares de columnas de oro macizo, de plata y de cristal, y banderas y pendones, armas, escudos y turbantes.

Alhajas de valor inestimable, pabellones de telas magníficas y cojines bordados de margaritas y piedras preciosas sobre finísimo cendal.

Cortinas de raso, alfombras, mesas de coral y de marfil, perlas y zafiros y montones de diamantes.


Ja hi arriban, ja hi arriban

Los chrestians agosarats:

Los esclaus volen occiure,

Les espahes van brandant.


Esvahir la porta volen

Com a barons esforçats,

Mas fortment lluytan e feren

De la regina 'ls esclaus.


Ja es levada la cortina

De la gran cambra reyal,

Ont s'hi ouen sons melodiosos

E d'oçells estranys lo cant.


Ja 'n va a passar la regina

A darlot son rich lindau,

Quant òu lo brugit de lançes

E de colteyls guerretjant.


Sos esclaus veu que cedexen

P'els chrestians environats.

¡Ay! ¡còm sent la gentil fada

No poder fadar chrestians!


No 'l' cal intentarho ab ira,

No n'ha força ton esguart:

Oli sant senyá lurs testes,

E crotz roijes lurs pits han.


Ya se acercan animosos los cristianos; ya esgrimen sus espadas amenazando de muerte a los esclavos.

Intentan forzar la puerta como buenos y valientes, mas los siervos de la reina resisten con fiereza.

Álzase ya la cortina de la cámara real; óyese en sus salones el melodioso canto de aves mil traídas de extrañas regiones.

A pasar va ya la reina el magnífico dintel, cuando se oye el crujir de los hierros y el clamor de los combatientes.

Conoce que ceden por fin sus servidores estrechados por los de Aragón; y ¡cómo siente la gentil hada que no puedan sus artes contra los cristianos!

No vale que lo intente en su enojo, no tiene fuerza contra ellos su mirada; óleo sagrado ungió sus frentes y cruces rojas defienden sus pechos.


Mas tost clama la smarrida

Regina - “Per fat e fat

Que me encomaná ma mare

Que ver diga e veritats,


E un punt mes. Que 's torn de màrbre

Tot mon encantat palau,

De màrbre 'ls tresors que acluca,

De màrbre tuyt mos esclaus.” -


Dix, e dessots la cortina,

Que cau feta màrbre ja,

Despareix la noble fembra

De tristança sanglotant.


Encercantla van cuytosos

Los chrestians desperançats;

Peyres e mes peyres troban

Dins totes les sales grans;


Son de guix les alcatifes,

Les senyeres son de sal,

Codols son perles e joyes,

E los coxins son de fanch.


Los mil pilars d'aur son roques,

Munts de grava los brillants,

Mes tot ha forma e semblança

De lo que fonch pauch temps ans.


Mas luego prorrumpe la afligida mora: - En virtud del poder que me legó mi madre, y mayor aún si fuere necesario, dispongan los hados que resulte verdadero y se cumpla lo que voy a decir:

Conviértase en mármol mi encantado alcázar, de mármol sean los tesoros que encierra, y séanlo también mis siervos todos (9).” -

Dijo, y detrás de la cortina, que cae convertida en piedra, desaparece la noble dama, sollozando llena de mortal angustia.

Buscándola van sus enemigos, afanosos y desesperanzados; en todas las salas encuentran solamente piedras y más piedras.

Son de yeso las alfombras, las señeras son de sal, guijas son perlas y joyas, y de arcilla los ricos almohadones.

Los pilares de oro son rocas, montones de greda los diamantes, mas todo conserva la figura misma de lo que fue antes.


Lo pavelló de la cambra

De la fada es màrbre blanch,

E 'ls chrestians qu'entrar hi volen

Ja no lo poden levar.


Absconduda la regina

No 's lexa de planyer may,

Cobejant lo jorn que a moros

Maylorques regne retrá.


Sis setgles n'ha fet que plora.

¡Qué n'es de trist lo seu plant!

Jo l'he sentit e 's levaren

Mos cabeyls dessus lo cap.


Per los murs e les arcades

Del palau vessantne están

Les lágremes de la fada

Qu'anyora son fill aymat.


E enquer huy los que penetren

Entro ceyl loch de trespás,

Aytanta beylea esguardan

Dins son encantat palau.


Los esclaus e esclaues toquen

E les perles e diamants

Convertits en peyra viva

Que 's diu la cova d'Artá.


El camarín de la reina es de níveo mármol; no pueden siquiera alzar las cortinas los cristianos que intentan penetrar en él.

Retirada allí la reina, nunca deja de llorar, anhelando que llegue el día en que el reino de Mallorca se restituya a los sarracenos.

Seis siglos hace que llora su desconsuelo y ¡cuán triste es su llanto! erizáronse al oírle mis cabellos.

Por los muros y las bóvedas van destilando las lágrimas de la infeliz princesa, que suspira por su hijo amado.

Y Todavía los que hoy penetran en aquel albergue de delicias, admiran los portentos de belleza del encantado palacio.

Tocar pueden los esclavos y las esclavas, las perlas y los diamantes, que convertidos en peña viva, vénse agrupados en el maravilloso asilo que llaman la Cueva de Artá.


//

REDOBLE I MARXA DELS TAMBORERS DE LA SALA

(Un)

Llàtzer, Tòfol, Nofre, Bruno,
Tano, Gori. Venga, hala!
Batle és ara dalt la Sala
don Jeroni Sanceloni.
Toca Toni, toca Toni.
Da-li, Pere, toca, sona,
sona, sona enhorabona.
Trota, apreta la maceta,
la maceta i pesseteta,
pesseteta te daran.

(Tots)

- D'on són? - D'on!
de la Sala. - Bons sons són.
- Tambors
que fan honors
als senyors Regidors.

- Soldats fats
dins l'entrada estan formats,
pintats
i desfressats de rat-penats.

Manteu blau.
Vius de grana en trena i trau
mostrant,
i mentrestant pregonant van clamant.

Elet net
per decret de dret estret,
que em mat
si per Ciutat no ha estat nombrat.

Cada any guany,
sense dany ni afany estrany,
el floc
color de foc, retxat de groc.

La gent sent
que és valent, i el gran talent,
ja ho sap,
i no l'alab, que el treu del drap.

Ja el blat nat
veu ventat, porgat, pastat;
i el pa
per noltros va prou car, si n'hi ha.

Tenim prim
el saïm, patim de llim;
beguem
i si porem tornarem, tocarem.

Son frac pag.
Dins un sac, tabac; i un mac
valent
mos dón rabent d'aiguardent ben ardent.

Tot groc roc
per Sant Roc un poc de lloc
al foc
perquè tampoc el xaloc no me toc.

Passam fam
i aquí entram, tocam i estam...
Gros mos
vos gos que pos a un tros sense os.

Don Hug Lluc
ja no puc, poruc, fer truc;
som ruc
i el duc retruc i l'esbuc sense suc.

Gran clam dam
son corbam goitam cercam.
Bum bum,
aquest perfum, que l'ensum que no és fum.

Tocau, dau
lo que en pau guardant estau.
Tirau
part d'aquell mau que amb clau tancau.

Renou nou
s'ou d'un sou que plou. No és prou.
És poc;
que mos tir groc, que no em moc que no et toc.

Bon so! D'or.
Vaja un cor més bo. Ah, idò!
Meiam com
mos ho partim. Tant per hom per tothom.


//

WIKItroles en dialecte occità catalá:

Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau (Palma,1823-1906) va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.

Després d'estudiar Dret a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1849, tornà a Mallorca, on desplegà una intensa activitat professional, intel·lectual i artística.

Intervingué al llarg de molts anys en la vida pública i cultural de Mallorca: El 1856 ingressà a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, on impartí classes. El 1862, fundà l'Ateneu Industrial, per difondre l'ensenyament tècnic entre el sector obrer. El 1869 l'Ajuntament de Palma el nomenà cronista general de Mallorca. Col·laborà en tota mena de publicacions, com la Revista Balear, el Museo Balear, El Palmesano, La Roqueta i L'Ignorància, que dirigí entre 1881 i 1883. Col·laborà amb Antoni M. Alcover, a qui donà suport en el projecte i gestació del Diccionari.[3] Fou membre de la Societat Astronòmica de París i establí relació amb l'astrònom francès Camille Flammarion, a qui transmetia les observacions fetes des de l'observatori instal·lat al colomar de casa seva.[4] Formà part de la Societat Arqueològica Lul·liana, que contribuí a fundar i que actualment conserva el seu llegat.

En la vessant tècnica, dissenyà un pla d'eixample de Palma, que s'executà parcialment a la barriada de Santa Catalina, un projecte de ferrocarril de Felanitx a Portocolom, elaborà un bon nombre de plànols topogràfics de Palma i parcel·laris cadastrals d'alguns municipis de Mallorca -com Artà, Manacor, Montuïri i Petra-, projectà i dirigí per a l'exèrcit la construcció a Palma del Quarter d'Intendència al solar de l'antic Convent dels Agustins, del Quarter del Carme (1885) i de l'Hospital militar de Santa Margalida (1878), així com l'Hospital de Felanitx (1900) o les esglésies de Sant Alfons de Felanitx (1878) i Sant Felip Neri de Porreres (1886).

llengua més arcaïtzant


Pel que fa a la literatura, fou el millor dramaturg mallorquí de la Renaixença: El cordó de la vila i La pesta groga són les seves obres més conegudes. En poesia conreà generalment el costumisme dialectal, però també la lírica intimista i també el floralisme romàntic en una llengua més arcaïtzant: la seva obra més coneguda i divulgada és el poema Sa Colcada, amb què obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1862), certamen en què fou premiat també els anys 1867, 1868, 1871 i 1872. En l'àmbit de la narrativa, els seus Cuentos mallorquins són considerats un precedent de les Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó. La seva és una literatura popular feta d'ingenuïtat i senzillesa, amb un instint còmic apacible, que recull la llengua del país i la dignifica. I és capaç de superar una visió de la llengua inicialment localista, pròpia del seu temps.

El 31 de desembre de 1910 és declarat fill il·lustre de Palma, en un acte en què Joan Alcover pronuncia el discurs de lloança.

El març de 1928, el cicle «El Teatre dels poetes», organitzat a l'Ateneu Barcelonès, dedicà la seva 21a sessió a Pere d'Alcàntara Penya NicolauMiquel Ferrà en feu la dissertació en una conferència, que s'acompanyà de la lectura de la seva poesia.

Els mesos de març i abril del 2007, el Centre d'Estudis i Documentació Contemporània [CEDOC] i el Centre d'Estudis Baleàrics, en col·laboració amb Sa Nostra, organitzaren unes jornades d'estudi i homenatge a Pere d'Alcàntara Penya, en què participaren historiadors i filòlegs.

Vària

Consideraciones sobre el levantamiento de los comuneros de Mallorca llamados agermanats (1870)

Antiguos recintos fortificados de la ciudad de Palma (1882)

Guía manual de las Baleares (1891)

La industria mallorquina (1884)

La cuina mallorquina (1886)

Obra literària

Poesia

Records i esperances (1885)

Poesies en mallorquí popular (1892)

Teatre

El cordó de la vila (1866). Estrenada el 21 d'abril de 1866 al Teatre Principal de Palma. Companyia Miquel Sabater.

Por no entenderse (1881). Estrenada el 12 de desembre de 1869 al Teatre de La Tertulia de Palma.

La pesta groga (1890). Estrenada el 30 maig de 1886 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Catalina Tomàs (1890)

La mort i glorificació de Sant Vicenç de Paül (1890)

Un criat nou (1892). Estrenada el gener de 1894 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Mestre Fornari (redactada el 1892; publicada el 1900). Estrenada la temporada 1896-1897 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.[11]

Narrativa

Cuentos mallorquins (1884)

La gota d'aigo (1893) [novel·la]

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemes-solts/penya.html


  1.  «Pere d'Alcàntara Peña i Nicolau». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana..
  2. «PEÑA I NICOLAU, PERE D'ALCÀNTARA». Visat. PEN Català. [Consulta: març 2019].
  3. Josep, Massot i Muntaner. «Pere d'Alcàntara Penya i la llengua catalana». A: Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, Volum 1. L'Abadia de Montserrat, 1984, p. 139-160. ISBN 9788472026803.
  4.  «Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau». poesia.cat. [Consulta: març 2019].
  5. Ferrà, Miquel «En Pere d'A. Penya». La Nostra Terra, núm. 3, març 1928, pàg. 78-82.
  6.  «Cronologia de les Illes Balears del segle xx. La restauració borbònica 1901-1923». UIB. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: març 2019].
  7.  Alcover i Maspons, Joan. Don Pedro de Alcántara Peña, hijo ilustre de Mallorca: discurso leído en la sala de sesiones del Excmo. Ayuntamiento de Palma el 31 de diciembre de 1910. Palma: Impr. de J. Tous, 1911.
  8.  «Sessió del "Teatre dels Poetes" a l'Ateneu Barcelonès, dedicada a En Pere d'Alcàntara Penya». La Publicitat, 02-03-1928, pàg. 6.
  9.  Lladó i Rotger, Francesc «Pere d'Alcàntara Penya al Teatre dels Poetes». S'esclop. Quadern cultural, núm 25, 2006, pàg. 30-33.
  10.  «Memòria Activitats 2007». UIB. Universitat de les Illes Balears, 31-12-2007. [Consulta: març 2019].
  11. Mas i Vives, Joan. Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 2. L'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 9788484158325.
  12. «Pere d'Alcàntara Peña Nicolau». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 44-46. ISBN 84-8661702-2.
  13. Miralles i Monserrat, Joan. Antologia de textos de les Illes Balears: Segle XIX. L'Abadia de Montserrat, 2007.
  14. Font Poquet, Miquel dels Sants. Pere d'Alcàntara Penya (1823-1906): vida i obra. Palma: Miquel Font Editor, 2006 (Evast e Aloma, 26). ISBN 9788479671143.
  15. Serra I Busquets, Sebastià; Pujals I Mas, Margalida. L'obra de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau. Edicions Cort, 2001 (Els ullals). ISBN 9788475355016.
  16. PONS PASTOR, Antoni. Don Pere d'Alcàntara Penya. Palma: Documenta Balear, 2009. ISBN 9788492703005
  17.  Mas i Vives, Joan. «Pere d'Alcàntara Penya». Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. [Consulta: març 2019].

sábado, 29 de noviembre de 2025

Prendre, Penre, Penrre, Prener

Prendre, Penre, Penrre, Prener, v., lat. prehendere, prendre, saisir, revêtir.

Ven acorren, si 'l pren per lo talo. Poëme sur Boèce.

Vient accourant, il le prend par le talon. 

Ieu cosselh als fins amans

Qu' en prenden fasson lur demans.

Deudes de Prades. Ab lo dous. 

Je conseille aux purs amants qu'en prenant ils fassent leurs demandes.

Qui m' en desmen, tost prengua

L' ausberc e la lansa e l' escut.

Rambaud d'Orange: Er quan. 

Qui m'en dément, que promptement il prenne le haubert et la lance et l'écu. 

Prov. Aital cuia penre qu' es pres.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Tel croit prendre qui est pris.

- Fig. En parlant du Rédempteur.

Denhest penre carn e sanc.

(chap. Te vas digná a pendre carn y sang (o sanc).)

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Vous daignâtes prendre chair et sang.

- Enraciner, réussir.

Sy l' om es luxurios, que jassa soen ab ela, sa semensa ca dedins ses nulha forssa, l' adonx no si pot penre per sa frevoleza.

Liv. de Sydrac, fol. 27.

Si l'homme est luxurieux, qu'il couche souvent avec elle, sa semence tombe dedans sans nulle force, là alors elle ne peut prendre par sa frivolité.

- S'emparer, se rendre maître.

Los grans princeps... tolon ciutatz e castels..., e prendon per lur forssa... aquo del autruy. V. et Vert., fol. 15.

Les grands princes... enlèvent cités et châteaux..., et prennent par leur force... ce d'autrui.

- Voler, dérober.

Es layronici penrre l' autruy a tort et a decebemen d' aquell de cuy es, senes sa voluntat. V. et Vert., fol. 14.

C'est larcin (de) prendre (le bien) d'autrui à tort et avec déception de celui de qui il est, sans sa volonté.

Es layres aisel que vay emblan. Jordi Pujol, Fuster

- Percevoir, prélever.

Sobre lo captal prenon las montas o en deniers o en bestias.

V. et Vert., fol. 13.

Sur le cheptel ils prennent les intérêts ou en deniers ou en bêtes.

Dels romieus non prenia re. V. de S. Honorat.

(chap. Dels romeus (pelegrins) no preníe res.)

Des pélerins il ne prenait rien.

- Recevoir, accepter.

Los autres que no volgro penre baptisme foro totz espessegatz.

(chap. Los atres que no van voldre (o volé) pendre bautisme van sé tots fets pesses : espessegats, massacrats; no se van voldre batejá, batechá.)

Philomena.

Les autres qui ne voulurent prendre baptême furent tous massacrés.

Prendo en do, e pueys celon lo layronici. V. et Vert., fol. 14. 

Prennent en don, et puis cèlent le vol.

Fig. Prendetz conjatz de mi, qu' ieu 'l pren de vos.

(N. E. oc. conjatz, fr. congé : comiat en dialecto occitano catalán.)

Pierre de Barjac: Tot francamen.

Prenez congé de moi, vu que je le prends de vous. 

Lo comjat que prezi de vos.

Pons de Capdueil: Mielhs qu'om. 

Le congé que je pris de vous.

- Éprouver, ressentir, être atteint. 

Ab grand dreg, prendon, maintas sazos,

Dans e destrics.

B. Calvo: Ab gran.

Avec grande justice, ils éprouvent, maintes fois, dommages et embarras.

- Manger, avaler.

Pero d' erbas saladas 

E de liume prenia quan venian las grans festas. V. de S. Honorat. Pourtant d'herbes salées et de légumes il prenait quand venaient les grandes fêtes.

- Survenir.

Degr' esser aital vergonha presa, 

Quom a mi pren, al rei aragones.

Bernard de Rovenac: D' un sirventes.

Devrait être telle honte éprouvée par le roi aragonais, comme à moi il survient.

- Précédé du pronom SE, il signifiait ordinairement être employé.

Aquest nombre VII se pren universalmens en la Escriptura per totas vegadas. V. et Vert., fol. 84.

Ce nombre sept se prend universellement dans l'Écriture pour toutes les fois. 

Loc. Li moyne prenon autamen

A contar mot devotamen.

V. de S. Honorat. 

Les moines commencent hautement à conter moult dévotement.

Li Juzieu prendo a cridar.

De pietat pres a plorar.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Les Juifs se prennent à crier. 

De pitié se prit à pleurer.

Fin' amors pren a amic 

Tantost lo paubre com lo ric.

Folquet de Romans: Donna eu pren. 

Pur amour prend pour ami tout aussitôt le pauvre comme le riche.

Penra calque cariera 

Per qu' el diga de non.

G. Riquier: Sel que sap. 

Prendra quelque voie pour qu'il dise de non. 

Quan lo viron, prenon dadau.

V. de S. Honorat. 

Quand ils le virent, ils prennent la fuite.

Mas en persona no ne pres possession. 

Genologia dels contes de Tholoza, p. 13. 

Mais n'en prit pas possession en personne.

Dizon...

Qu'en prenga dret, si m' agrada.

Bertrand de Born: Rassa mes.

Disent... que j'en prenne justice, s'il me convient. 

Ieu puesc prendre 

Eyssample segon qu' ay vist.

Guillaume de Briars: Si quo 'l. 

Je puis prendre exemple selon (ce) que j'ai vu. 

Senher Sordel, sobre me pren l' esmenda.

P. Bremon Ricas Novas: Tant fort. 

Seigneur Sordel, sur moi je prends la réparation.

On li peccador penran fi.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Où les pécheurs prendront fin. 

Tot quan s' en pot avenir, 

Deu drutz en be penr' e grazir.

T. d'Albert, Marquis, et de G. Faidit: Gaucelm.

Tout ce qui s'en peut advenir, amant doit prendre en bien et agréer. 

S' ieu dic re que mi dons en grat prenda. 

Folquet de Marseille: Pos entremes. 

Si je dis rien que ma dame prenne en gré.

Pren la garda de Maria.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Prend la garde de Marie. 

En autra terra irei penre lengatge.

Guillaume de Cabestaing: Mout m'alegra. 

En autre terre j'irai prendre langage.

(N. E. Cabestaing, Cabestany, era un trovador catalán; observen su lenguaje, lengatge, lengua : es occitano puro, no tienen otra lengua los catalanes. Robando de aquí y allá se puede hacer una lengua Frankenstein o batúa, y encima normalizarla para subnormales que no leen suficiente.)

S' a mi mal en pren.

P. Cardinal: Qui per nesci. 

Si à moi mal en prend.

Que prenian un marit de bon grat.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Qui prenaient un mari de bon gré. 

Prenga vos merce del mal qu' ieu prenc. 

H. Brunet: En est son. 

Qu'il vous prenne merci du mal que j'éprouve.

Vas on

Penre port?

Augier: Cascus plor. 

Vers où prendre port?

Yssamens pres Adam per la boca e fou tantost vencutz.

V. et Vert., fol. 101.

Il prit également Adam par la bouche et il fut aussitôt vaincu.

Pren per flor la neu e 'l glatz.

Dalfinet: Del mieg sirventes.

Prend pour fleur la neige et la glace.

Pres per molher una soudadeira.

V. de Gaucelm Faidit. 

Prit pour femme une soudadière.

Entro que sus la pel si prenda.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jusqu'à ce que sur la peau il s'attache. 

Lo rossinhols chanta tan dousamen 

Que negus chans d' auzel al sieu no s pren. 

E. Cairels: Lo rossinhols.

Le rossignol chante si doucement que nul chant d'oiseau au sien ne se compare.

Lo rossinhols chanta tan dousamen Que negus chans d' auzel al sieu no s pren.


Quar negus no s pren garda.

Boniface de Castelane: Guerra e trebalhs.

Parce que nul ne se prend garde. 

Quan lo vi, elh se pres a plorar. Philomena. 

Quand il le vit, il se prit à pleurer.

Manda 'l jorn qu' am leys vaza

Per penre tot son voler.

T. de Prevost et de Savaric: En Savaric. 

Mande lui jour qu'il aille avec elle pour prendre toute sa volonté. 

Prov. Qui mais pot, mais pren.

(chap. Qui mes pot, mes pren.)

Pons Santeuil de Toulouse: Marritz cum. 

Qui plus peut, plus prend. 

Part. prés. Domna, s' ieu ai mon austor anedier 

Bon e volan e prenden e manier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondist. (escondisc

Dame, si j'ai mon autour à canard bon et volant et prenant et familier. Part. pas. Anc hom mais pres no fo

No volgues esser desliuratz.

Granet: Fin pretz. 

Oncques plus homme pris ne fut qui ne voulût être délivré.

D' un sirventes m' es grans voluntatz preza.

Bernard de Rovenac: D' un sirventes.

D'un sirvente il m'est grande volonté prise.

Pres ai lo mal don cug qu' aurai la mort.

G. Adhemar: En temps. 

J'ai pris le mal dont je crois que j'aurai la mort. 

Dona, sitot no us es presa

De l' amor don ieu soi pres.

Un troubadour anonyme: Dona.

Dame, quoique vous ne soyez pas atteinte de l'amour dont je suis atteint.

Aquels que an presas las ditas fermas.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Ceux qui ont pris lesdites fermes. 

Lo guiren non agues pres lo fag en si.

For de Montcuc., Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136. 

Que le garant n'eût pas pris le fait sur soi.

Si l' emperador avia estat am tota sa gen entorn aquesta cieutat VII ans, non l' auria presa per forsa.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 10.

Si l'empereur avait été sept ans avec toute sa gent autour de cette cité, il ne l'aurait pas prise par force.

- Surprendre.

Delivret la femna que era preza en adulteri. V. et Vert., fol. 79. 

Il délivra la femme qui était surprise en adultère.

- Subst. Prisonnier.

De sos pres pretz esmanda 

Del rei.

Bertrand de Born: Quan vei. 

Pour ses prisonniers vous prîtes rançon du roi. 

En totz luecx me tenh per ton pres.

Marcabrus: Pus mos. 

En tous lieux je me tiens pour ton prisonnier.

CAT. Pendrer. ESP. PORT. Prender. IT. Prendere. (chap. Pendre, prendre : preng o prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; pres, presos, presa, preses.)

2. Prendemen, s. m., saisie, prise.

Pel prendemen de bes o de una altra maniera.

Charte de Gréalou, p. 72.

Par saisie de biens ou d'une autre manière.

El prendemen d' aquesta ciutat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 167. 

A la prise de cette cité.

Cathacrezis es uzurpatios, so es prendemen d'autrui nom en defauta del sieu nom propri. Leys d'amors, fol. 129.

La catachrèse est usurpation, c'est-à-dire prise du nom d'autrui au défaut du sien nom propre.

ESP. Prendimiento. IT. Prendimento.

3. Presa, Preza, Prisa, Prea, s. f., prise, capture, proie.

Sa presa pren per gran esfort.

(chap. Sa presa pren en gran esfors.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Sa proie il prend avec grand effort. 

Miels es humiliar ab los suaus que prea partir ab los ergolios.

Trad. de Bède, fol. 24.

Mieux est de s'humilier avec les paisibles que de partager capture avec les orgueilleux.

Compellir per arrestament, prisa e detention.

Tit. de 1431, de Bordeaux. Cab. Monteil.

Contraindre par arrestation, prise et détention.

Loc. En que se pauzon las colombas... per pahor dels aucells de preza.

(chap. Al que se posen los coloms... per temó (paó, po) dels muixons de presa : de rapiña : cassadós.)

V. et Vert., fol. 55.

En quoi se posent les colombes... par peur des oiseaux de proie.

Mandamen de presa de corps.

Fors de Béarn, p. 1080. 

Mandement de prise de corps.

- Circuit, enceinte. 

CCCCLXXX, estadis de preza.

Eluc. de las propr., fol. 166. 

Quatre cent quatre-vingts stades de circuit.

CAT. ESP. Presa. PORT. Presa, preza. IT. Presa. 

(chap. Presa, preses; captura, captures; v. apresá; capturá.)

4. Preador, adj., déprédateur, pillard, ravisseur. 

Subst. Cel que lor tol alcuna causa sobremonta la crueltat de toz preadors. Trad. de Bède, fol. 40.

Celui qui leur enlève quelque chose surpasse la cruauté de tous ravisseurs.

5. Preiso, Preizo, Preyso, Preio, Preso, Presso, Priso, s. f., prison.

Per eveia lo mesdren e preiso. Poëme sur Boèce.

Par envie ils le mirent en prison.

Pueys li mes so filh en preso. Philomena. 

Puis lui mit son fils en prison.

Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.

Giraud le Roux: Auiatz.

Bien je suis prisonnier, mais belle est ma prison.

Fig. Autra vetz fui en la prison d'Amor 

D' on eschapei.

Aimeri de Peguilain: Atressi.

Une autre fois je fus dans la prison d'Amour d'où j'échappai.

Loc. Si t platz, desliura m d' en preio.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

S'il te plaît, délivre-moi d'en prison. 

(N. E. El catalán “si us plau”, “si et plau”, se parece bastante a “si t platz” occitano y al francés “s'il te plaît”, “s'il vous plaît”.)

Loc. fig. S' abanz no fan redenzon

Del aver qu' an en preison.

(chap. Abans en chapurriau es lo mateix que abanz en ocsitá; redenzon es rescate, dinés que se paguen per a liberá a una persona de la presó o mercansía pignorada, empeñada (aver : habé), v. rescatá, redimí; fransés rançon, inglés ransom.)

Giraud de Borneil: Honratz es.

Si auparavant ils ne font rançon de l'avoir qu'ils ont en prison (enfermé).

- Prise, capture.

Aissi quo 'l mainadier

Que s gieta a bando 

Per faire sa preso.

Albert de Sisteron: Ab son guai.

Ainsi comme le chef de mercenaires qui se jette sans retenue pour faire sa prise.

Fayta que fo la presso de la ciutat. Philomena.

Faite que fut la prise de la cité.

CAT. Preso (presó). ESP. Prisión. PORT. Prisão. IT. Prigione.

(chap. Presó, presons; presoneta, presonetes; a Beseit la presoneta está a la vora de la llonja, va sé ofissina de turisme un tems, y la peña dels amics de mon germá gran, Tomás. Féen bones rostifarres de sardines, la auló se escampabe per mich poble. Al Matarraña ña una ruta de les presons (cárcel, cárceles). Vore la cansó mallorquina “a la ciutat de Nàpols”.)

La presoneta, calle Villaclosa, la botera, lonja detrás derecha

6. Preneyre, s. m., preneur.

Tos paren seran... preneyre de tos deniers.

(chap. Tons parens sirán... prenedós de tons dinés; tons : los teus; tons parens te pendrán los dinés, suposo que cuan se mórigue; llibre “diálogo del alma y del cos” en ocsitá. Se hauríe de buscá y editá.)

Dialogue de l'âme et du corps.

Tes parents seront... preneurs de tes deniers.

7. Prendedor, adj., preneur, saisisseur, ravisseur.

Esparviers et austors, 

E guirfals prendedors.

(chap. Esparbés y azors, y falcons gerifaltes prenedós : rapiñadós, cassadós; gerifalte: falco rusticolus.)

Giraud de Salignac: Esparviers.

Éperviers et autours, et gerfauts preneurs.

Saup mout la natura dels auzels prendedors.

V. de Deudes de Prades. 

Il sut moult la nature des oiseaux preneurs. 


Esparbés y azors, y falcons gerifaltes prenedós : rapiñadós, cassadós; gerifalte: falco rusticolus


ESP. PORT. Prendedor. IT. Prenditore.

(chap. Prenedó, prenedós, prenedora, prenedores.)

8. Preyo, s. m., prisonnier.

Pietz tray de preyo

E plus greu martire.

P. Bremon Ricas Novas: Ben deu estar.

Pire je souffre qu'un prisonnier et plus dur martyre.

ANC. FR. O prisonz et o preies à Roem repaira.

Roman de Rou, v. 4746. 

Et dit: Nos avons un prison.

Roman du Renart, t. III, p. 144.

9. Preisonier, Prezonier, Presoner, s. m., prisonnier, détenu.

Laisset los preisoniers per sagramenz e per ostages.

V. de Bertrand de Born.

Laissa les prisonniers sur serments et sur otages.

Rezemer e desliurar los prezoniers.

V. et Vert., fol. 80.

Racheter et délivrer les prisonniers.

Fossan estatz presoners.

Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. 

Fussent été prisonniers. 

ANC. CAT. Presoner. ESP. Prisionero. PORT. Prisioneiro. IT. Prigioniere.

(chap. Presoné, presonés, presonera, presoneres.)

10. Preisonatge, Preyzonaje, s. m., prison.

Mes en preyzonaje. V. de S. Honorat. 

Mis en prison.

Puois vai enqueren 

Tal ren per qu' om lo torn en preisonatge. 

Le moine de Montaudon: Aissi cum cel. 

Puis il va cherchant telle chose pour qu'on le remette en prison.

11. Aprendre, Apenre, Aprener, v., apprendre, connaître, savoir, s'instruire, instruire.

Lo mal e 'l ben aprenga, 

E 'l mielhs gart e retenga.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Que le mal et le bien il apprenne, et que le mieux il garde et retienne.

Qui vol apenre d'amor

Amar li cove, 

Que ja per essenhador 

Non apenra re.

Aimeri de Bellinoy: Pos lo gai. 

Qui veut apprendre d'amour il lui convient d'aimer, vu que jamais par maître il n'apprendra rien.

Prov. 

Pueys poirion dir: De folh apren hom sen.

R. de Castelnau: Mon sirventes.

Puis ils pourraient dire: De fou on apprend sens.

Part. pas. Apresa de totz benestars

En fatz, en ditz et en pessars. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Instruite de toutes bonnes manières en faits, en dits et en pensers.

Chansos, en cortz et en plays, 

Las plus apresas preson mays.

G. Adhemar: Ben m'agr'ops. 

Chansons, en cours et en assemblées, les plus connues ils prisent davantage.

CAT. Apendrer. ESP. Aprender. PORT. Aprender, apprender. 

IT. Apprendere. (chap. Adependre : ad + prehendere : adepreng o adeprenc, adeprens, adeprén, adeprenem, adeprenéu, adeprenen; adeprés, adepresos, adepresa, adepreses; adependré, adependría, si yo adeprenguera. Pera adependre te poden enseñá, amostrá.)

12. Malapres, adj., mal appris, grossier, malhonnête.

El mon non es vilas tan malapres,

Si parl' ab lieys un mot, non torn cortes.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.

Au monde n'est vilain si mal appris qui, s'il parle un mot avec elle, ne devienne courtois.

Si negus lauzengiers malapres 

M' a dig enuey.

Pons de Capdueil: Astrucx es.

Si nul médisant malhonnête m'a dit ennui.

Subst. Mas no i entra vilans ni malapres.

Giraud de Calanson: A lieys cui om. 

Mais n'y entre vilain ni mal appris.

(chap. Mal adeprés, ignorán, grossero.)

13. Apreisonar, Apresonar, v., emprisonner, tenir prisonnier.

Part. pas. Tota sa gen era presa, que morta, que apresonada.

Arbre de Batalhas, fol. 51.

Toute sa gent était prise, que (soit) morte, que (soit) emprisonnée.

De bos getz apreisonatz.

Giraud de Borneil: No pues.

Par bons jets emprisonné.

ESP. Aprisionar. (chap. Empresoná, ficá a la presó.)

14. Aprehendre, Aprehender, v., lat. aprehendere, appréhender.

Part. pas. Aprehendut en persona. Fors de Béarn, p. 1094.

Appréhendé en personne.

(ESP. Aprehender.)

15. Aprehensiu, adj., perceptif, propre à percevoir.

Virtut gustativa que es... aprehensiva de sabors.

(chap. Virtut (facultat) gustativa que es... aprensiva (perseptiva) de sabors.)

Eluc. de las propr., fol. 14. 

Faculté gustative qui est... perceptive de saveurs.

CAT. Aprehensiu. ESP. Aprehensivo. PORT. Apprehensivo.

(chap. Aprensiu, aprensius, aprensiva, aprensives; perseptiu, perseptius, perseptiva, perseptives; v. persibí.)

16. Apprentiz, s. m., apprenti.

Massip o apprentiz de la present civitat.

Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436.

Garçon ou apprenti de la présente cité.

ESP. PORT. Aprendiz. (chap. Aprendís, aprendisos, aprendís, aprendises.)

17. Aprendisage, s. m., apprentissage. 

Per carta de aprendisage. Fors de Béarn, p. 1096. 

Par acte d'apprentissage.

ESP. Aprendizage (aprendizaje). (chap. Aprendisaje, aprendisache.)

18. Comprendre, Compenre, Comprener, v., lat. comprehendere, comprendre, concevoir.

Hanc no fo om, ta gran vertut agues,

Qui sapiencia compenre pogues.

Poëme sur Boèce. 

Oncques ne fut homme, si grande vertu qu'il eût, qui la sagesse comprendre pût.

- Embrasser, réunir.

Sillaba... vol dire aitan coma comprendemens, quar sillaba compren motas letras. Leys d'amors, fol. 6.

(chap. Sílaba... vol di tan com comprensió, ya que la sílaba comprén moltes lletres.)

Syllabe... veut dire autant comme réunion, car la syllabe réunit plusieurs lettres.

- Embraser, enflammer.

Aissi cum cel qu'el fuocs d'enfern compren.

Richard de Barbezieux: Tuich demandon. Var. 

Ainsi comme celui que le feu d'enfer embrase.

Lo fuecs que compren ses esca.

(chap. Lo foc que pren sense esca, ensenall; clofos, clasques de amela o anou, rametes, palla, pallús, tea, crosta de pi, boches, etc. ESP. yesca.)

Rambaud d'Orange: Car doux.

Le feu qui prend sans amorce.

Pers. pas. fig.

Aissi intra ins el cor, e s compren.

Le moine de Montaudon: Ayssi cum selh.

Ainsi il entre dedans au coeur, et s'enflamme.

CAT. Compendrer. ESP. Comprender. PORT. Comprehender.

IT. Comprendere. (chap. Compendre: compreng o comprenc, comprens, comprén, comprenem, comprenéu, comprenen; comprés, compresos, compresa, compreses.)

19. Comprehendable, adj., compréhensible.

Car non comprehendable son li jujament de Dieu.

(chap. Ya que no són comprensibles los juissis de Deu.)

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

(chap. Comprensible, comprensibles, que se pot compendre : entendre.)

Car non compréhensibles sont les jugements de Dieu.

10. Comprehensiu, adj., collectif. 

Noms comprehensius es aquel que compren en se e conte molteza, coma granier. Leys d'amors, fol. 49.

(chap. Nom comprehensiu es aquell que comprén en sí y conté multitut, com grané : que conté mols grans.)

Le nom collectif est celui qui comprend en soi et contient multitude, comme grenier.

21. Comprendemens, s. m., compréhension, embrassement, réunion.

Sillaba... vol dire aitan coma comprendemens, quar sillaba compren motas letras. Leys d'amors, fol. 6.

Syllabe... veut dire autant comme réunion, car la syllabe réunit plusieurs lettres. 

ESP. Comprensivo.

22. Desaprendre, Desaprenre, Desaprener, v., désapprendre, oublier. 

Un jorn qu'a lieys vengues que m fezes desaprenre.

Lo mal qu'ieu trac per lieys.

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi.

Un jour que je vinsse à elle (pour) qu'elle me fît oublier le mal que je souffre pour elle. 

Amors que m' apres

Cantar, me desapren. 

Gaubert, moine de Puicibot: S' a vos plagues.

Amour qui m'apprit le chanter, me désapprend.

ANC. CAT. Desapendrer. ESP. PORT. Desaprender. IT. Disapprendere.

(chap. “Desadependre” : olvidá.)

23. Encomprendre, v., enflammer, allumer.

Fig. part. pas. El sabis Salomos... fo enconpres, per las concoeiras, en tant grant amor de luxuria. Trad. de Bède, fol. 41. 

Le sage Salomon... fut enflammé, par les concubines, de si grand amour de luxure.

24. Escomprendre, Esconprendre, v., embraser, allumer, brûler, éprendre.

Plus que fuec m'es avis qu' esconprenda. 

Guillaume d'Anduse: Be m ditz.

Plus que feu il m'est avis qu'il allume.

Cum del fuec que s' escompren,

D' on nais la flamma.

Giraud de Borneil: Razon. 

Comme du feu qui s'embrase, d'où naît la flamme. 

Fig. Ni per autra mos fis cors s' escomprenda. 

Aimeri de Peguilain: En Amor.

Ni que pour autre mon pur coeur s'enflamme. 

Breu qu'ieu n' arde de fuec e m n' escomprenc. 

H. Brunet: En est.

Que bientôt j'en brûle de feu et je m'en embrase.

Aquel veneus al cor l' escomprendra. Trad. de Bède, fol. 10.

Ce venin au coeur l'embrasera.

Part. pas. Un boisso de foc escompres.

G. Folquet: Escrig trop.

Un buisson de féu embrasé.

25. Emprendre, Emprenre, Enprenre, Empenre, v., entreprendre, commencer.

Li dona noble cor per grans cauzas empenre. V. et Vert. fol. 65.

(chap. Li done noble cor pera grans coses empendre.)

Lui donne noble coeur pour grandes choses entreprendre.

D' aut rey, tanh, quant un gran fag empren, 

Qu' el tragu' a cap.

Lanfranc Cigala: Quan vei far. 

Touchant roi élevé, il convient, quand un grand fait il entreprend, qu'il le mène à terme.

Amdos los reys an una cauz' empreza.

(chap. Los dos reys han una cosa empresa.)

Bernard de Rovenac: D'un sirventes.

Les deux rois ont une chose entreprise.

Fig. Falsedatz e desmezura

An batalha empresa

Ab vertat et ab dreytura.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Fausseté et excès ont bataille entreprise avec vérité et droiture.

ANC. FR.

Tout en plorant emprent le roy à apeler.

Roman de Berte, p. 30. 

Lors est temps qu'on empraingne 

Grosses choses qui a à guerrier.

Eustache Deschamps, p. 76. 

Eu tous lieus emprent à aler 

A tournoy, à guerre, à jouster. 

Roman du châtelain de Couci, v. 337.

- Poursuivre, se mettre aux trousses. 

Belhas tres monjas emprenhetz a Valhbona, 

Quant agron dig completa et ora nona.

(chap. Tres belles (majes, guapes) monges vau empendre a Vallbona, cuan habíen dit completa y hora nona - novena.)

Giraud de Calanson: Sitot s' es.

Trois belles moinesses vous entreprîtes à Valbonne, quand elles eurent dit complies et heure none.

- Prendre, choisir.

Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre

Un jorn qu'a lieys vengues.

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi.

Je serais rétabli en désir, pourvu seulement qu'elle daignât choisir un jour que (où) je vinsse à elle.

- Imprimer, empreindre.

Y empres son anelh. V. de S. Honorat. 

Y imprima son anneau.

- Embraser, enflammer, éprendre.

Fig. Mal aia 'l jorns qu' Amors mi fetz emprendre. 

Pons de la Garde: Sitot non ai. 

Mal ait le jour qu'Amour me fit éprendre. 

Plus s' empren 

Amors quan recaliva.

(chap. Mes pren Amor cuan “recaliue” : recalente : reprén; caliu, calius.) 

Sail de Scola: Gran esfors.

Davantage s'éprend amour quand il se réchauffe.

Ja n' auras tu malvolens, 

Quar en trop lauzar t' emprens.

Giraud de Borneil: S'ara no poia.

Jamais tu n' auras de malveillants, parce qu'à trop louer tu t'enflammes.

ANC. FR. Moult grant pitié l'emprent. Roman de Berte, p. 69.

Bien doit savoir qui tel amour emprent. 

Le Vidame de Chartres: D'Amors, Ms., 7222, f. 7.

- S'enraciner, s'attacher, s'habituer. 

Home jove que s' empren

En far peccat.

(chap. Home jove que s'empeñe (s'emprén, se habitúe) a fé pecat : pecá.)

Brev. d'amor, fol. 93.

Homme jeune qui s'habitue à faire péché. 

Es fols qui 'n be far no s' empren.

G. Anelier de Toulouse: Vera merce. 

Est fou qui à bien faire ne s'attache pas. 

Fig. La desamors s' aferma e s' empren.

G. Fabre de Narbonne: Pus dels.

L'indifférence s'affermit et s'enracine. 

Ans si empren e si ferma quec dia.

Hugues de Saint-Cyr: Nuls hom no.

Mais il s'attache et s'affermit chaque jour. 

Loc. Tant es mos afars perilhos

Qu' ieu no sai co m' i emprenda. 

Guillaume de Balaun: Mos vers mov. 

Tant est mon affaire périlleuse que je ne sais comment je m'y prenne.

Part. pas. Entre dos reis vei mogut et enpres 

Un novel plait.

Aicarts del Fossat: Entre dos.

Entre deux rois je vois mu et entrepris un nouveau plaid.

Un fuec m' avetz lainz assis

Qu' anc no mermet pus fo enpris.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Un feu vous m'avez là dedans assis qui oncques ne diminua depuis qu'il fut allumé.

CAT. Empendrer. ESP. Emprender. PORT. Emprender, emprehender. 

IT. Imprendere. (chap. Empendre: empreng o emprenc, emprens, emprén, emprenem, emprenéu, emprenen; emprés, empresos, empresa, empreses; empendría; empendré; si yo emprenguera.)

26. Empreza, s. f., entreprise.

Hom d' armas e de gran enpreza.

(chap. Home d'armes y de gran empresa : emprenimén.) 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 95. 

Homme d'armes et de grande entreprise.

CAT. ESP. Empresa. PORT. Empresa, empreza. IT. Impresa.

(chap. Empresa, empreses; empreseta, empresetes : en pessetes se fa empresa; en pressa no se fa cap bona empresa.)

27. Empreiso, s. f., entreprise.

Faillon per fadas empreizos.

H. Brunet: Lancan son.

Manquent par folles entreprises.

28. Emprendemen, Enprendemen, Emprenement, Emprenemen, Enprenemen, s. m., entreprise, accord, convention, dessein.

L' enprendemen n' er aunitz

S' ar no vezem tendas e pabalhos.

Bernard de Rovenac: Ja no vuelh.

L'entreprise en sera honnie si maintenant nous ne voyons pas tentes et pavillons. 

Arditz coma leo de far grans enprendemens.

V. et Vert., fol. 64. 

Hardi comme lion à faire de grandes entreprises.

Li drapier an fag enprenemen

Que no laison lur draps senes argen.

Guillalmet: Senher prior. 

Les drapiers ont fait convention qu'ils ne laissent pas leurs draps sans argent.

- Jonction, rajustement.

Cant Rogiers vi l' emprenement. V. de S. Honorat.

Quand Rogiers vit le rajustement.

- Embrasement.

Fig. Per emprendemen de luxuria. La Confessio. 

Par embrasement de luxure.

- Accusation, attaque, médisance.

Ajuda a la caytiva d'aquest enprenement. V. de S. Honorat.

Aide à la chétive touchant cette accusation. 

Jogar a taulas, ad escaxs e a datz, e a dire follias, e gabarias e mals enprendemens. V. et Vert., fol. 20. 

Jouer à dames, à échecs et à dés, et à dire des folies, des railleries et de pernicieuses médisances.

IT. Imprendimento.

29. Enprendeire, s. m., entrepreneur. 

Fo... enprendeires de grans batalhas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 21. 

Fut... entrepreneur de grandes batailles. 

ESP. Emprendedor. IT. Imprenditore. (chap. v. empendre: empendredó, empendredós, empendredora, empendredores; emprendedó, emprendedós, emprendedora, emprendedores; emprenedó, emprenedós, emprenedora, emprenedores. Ña algún emprenedó mol empreñadó y alguna empendredora mol empreñadora.)

30. Entreprendre, v., entreprendre, assaillir, poursuivre.

Aissi m' entrepres folhors,

Et amors falset mon sens.

Gaubert, moine de Puicibot: Be se cujet. 

Ainsi m'entreprit folie, et amour faussa mon sens. 

Part. pas. Tan soi d' amor entrepres

Quan remir la vostra beutat.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Tant je suis d'amour entrepris quand je considère la votre beauté.

M' an ab mentir aitan aut entrepres.

Bertrand de Born: Quan la.

M'ont avec mentir aussi haut entrepris. 

ESP. PORT. Interprender. IT. Intraprendere.

31. Entreprenen, adj., entreprenant. 

Era home valen et entreprenen.

Chronique des Albigeois, col. 22.

Était homme vaillant et entreprenant.

32. Empreisonar, Empreysonar, v., emprisonner, détenir, enfermer.

No dic que ben sia, 

Si us empreisona ni us lia. 

T. du Comte de Rodez et de Hugues de Saint-Cyr: N Ugo. 

Je ne dis pas que ce soit bien, si elle vous emprisonne et vous lie. 

Fig. Cil qui mon cor empreisona.

Peyrols: Manta gens. 

Celle qui mon coeur emprisonne. 

Part. pas. 

De mos nobles baros que son enpreysonatz.

Roman de Fierabras, v. 2202. 

De mes nobles barons qui sont emprisonnés. 

Anc pueys non issi de preyson, 

Anz l' ay tengut empreysonat.

V. de S. Honorat. 

Oncques depuis il ne sortit de prison, au contraire je l'ai tenu emprisonné.

ANC. CAT. Empresonar. IT. Imprigionare. (chap. en + presó : empresoná : m dabán de p : ficá a la presó.)

33. Emprenable, Imprenable, adj., imprenable.

Lo qual era emprenable.

Sur una roca coma imprenabla.

Chronique des Albigeois, col. 50 et 25.

Lequel était imprenable. 

Sur une roche comme imprenable.

34. Esprendre, v., éprendre, enflammer, embraser.

Aissi cum selh qu'el fuec d' ifern s' espren. 

Richard de Barbezieux: Tug demandon. Var.

Ainsi comme celui qui au feu d'enfer s'embrase.

La ciutatz se n' espren, e leva se l' esglais, 

La vila ars trastota de lonc e de biais. 

Guillaume de Tudela.

La cité s'en embrase, et l'épouvante se répand, la ville brûle toute en long et en biais. 

Part. pas. fig.

Donc no sabetz qu' om non a ges de sen

Quant en amar s'es espres senes fre.

Jordan de Bonels: S'ira d'amor.

Donc vous ne savez pas qu'homme n' a point de sens quand à aimer il s'est enflammé sans frein.

Sui aissi del fuec d'amor espres.

G. Faidit: Mout m' enuyet.

Je suis ainsi du feu d'amour enflammé.

ANC. FR.

Très fine amors qui tout mon coeur esprent.

Le Vidame de Chartres: D'Amors, Ms. 7222, f. 7.

35. Mesprendre, Mensprendre, Mespenre, Menspenre, v., fausser, décevoir, abuser, tromper.

Per eretics fals 

Dechazer e menspenre.

Germonde, Dame de Montpellier: Greu m'es. 

Pour hérétiques faux déchoir et décevoir. 

Diran tuit: Mi non podon mesprendre

De nuill mal plaitz.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Ils diront tous: Ils ne peuvent m'abuser par nulle mauvaise querelle.

- Faire erreur, tomber en faute.

S'ieu en amor mespren,

Tort a qui colpa m'en fai.

B. de Ventadour: Conortz.

Si en amour je fais erreur, tort a qui m'en fait crime.

S'ieu en re mensprenc el dir, 

Sobretemers me fai falhir.

Arnaud de Marueil: A guiza.

Si en rien je fais erreur au dire, le fort craindre me fait faillir.

- Se méprendre, se tromper.

Plus savis hom de mi mespren.

G. Rudel: No sap chantar. 

Plus savant homme que moi se trompe.

- Mépriser, dédaigner.

Lauzan so c' om deu mensprendre.

P. Vidal: Sitot l'aura. 

Louant ce qu'on doit mépriser.

Subst. Soterrar

L' aver don fan tal mesprendre 

Qu' il no s' en podon salvar.

Giraud de Borneil: Honraz es. 

Enfouir l'avoir dont ils font tel décevoir qu'ils ne s'en peuvent sauver.

Part. pas. 

Non puesc mais, que res non l' ai mespres,

Ans l' ai lonc temps servida et onrada.

T. d'Albert Marquis, et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Je ne puis davantage, vu que rien je ne lui ai faussé, mais je l'ai longtemps servie et honorée. 

Qui no vol esser mespres,

De tota vilania s gar.

(chap. Qui no vol sé menospressiat, de tota villanía se guarde.)

Marcabrus: Cortezamens.

Qui ne veut être méprisé, de toute vilenie se garde.

- Coupable, répréhensible. 

Tant mi sent ves Dieu mespres 

Qu' ieu m cuiei desesperar.

Cadenet: Ben volgra. 

Tant je me sens vers Dieu coupable que je me crus désespérer.

Del peccat del paire lo filhs non es mespres.

Guillaume de Tudela. 

Du péché du père le fils n'est pas répréhensible (N. E. leo réprésensible.)

- Ignorant, mal appris.

Pero Boecis non fo de tot mespres. Poëme sur Boèce.

Pourtant Boèce ne fut du tout ignorant.

ANC. FR. Mal li deit avenir que vers son seigneur mesprent.

Roman de Horn, fol. 20. (ESP. Menospreciar; CAT. Menyspreuar) 

(chap. menospressiá : pendre per menos de lo que vals : menospressio, menospressies, menospressie, menospressiem o menospressiam, menospressiéu o menospressiáu, menospressien; menospressiat, menospressiats, menospressiada, menospressiades; menospressiaría; menospressiaré; si yo menospressiara.) 

36. Mespreizo, Mespreison, s. f., méprise, tromperie.

Per mon dan, no m tem far mespreizo.

Perdigon: Tot l'an. 

Pour mon dommage, elle ne craint pas de me faire tromperie.

Fetz una mespreison don hom no 'l deu razonar.

V. de Bertrand de Born. 

Il fit une tromperie dont on ne le doit pas justifier. 

ANC. FR. Vilainies et mesprisions.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 7.

Si savent bien qu'il font grant mesprisons. 

Le chastelain de Coucy, chanson 6.

Nule cause de haine ne de nule mesproison. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 187.

(chap. Menospressio, despressio. ESP. Menosprecio, desprecio.) 

37. Perprendre, v., contenir, recueillir, comprendre, circonvenir, environner. 

Cum el sia causa que totas cauzas perprengua.

La terra perpren tot jorn l'ayga de la plueia e la geta en la mar.

Liv. de Sydrac, fol. 10 et 80.

Comme il soil chose qui comprenne toutes choses.

La terre recueille toujours l'eau de la pluie et la jette en la mer.

Lo Senher que formet lo tro 

E tot quan terr' e mar perpren.

P. D'Auvergne: Lo Senher.

Le Seigneur qui forma le firmament et tout (ce) que la terre et la mer comprend.

- Concevoir.

Co l' engenret ni col perpres.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Comment elle l'engendra et comment elle le conçut.

Part. pas. Qu' el marit fos d' aital perpres.

B. Rigaut: Tota dona.

Que le mari fût de telle (façon) circonvenu. 

Lo mons es perpres d' enjan.

G. Riquier: Karitat et amor.

Le monde est environné de tromperie. 

Fig. Del cor que m' a perpres.

Aimeri de Peguilain: Qui suffrir. 

Du coeur qu'elle m'a circonvenu. 

ANC. FR. Ardane ert molt grant à cel jor

E porprenoit molt à son tor. 

R. de Partonopex de Blois, Not. des Mss., t. IX, p. 14.

Quant cil dou chastel virent que l'entrée estoit pourprise des gens le conte. Ann. du règne de S. Louis, à la suite de Joinville, p. 254. 

Ki porpris sunt de péchiet.

Trad. des Serm. de S. Bernard, fol. 10.

38. Perpriso, s. f., occupation, file.

Aqui viratz dressar tan pavalho, 

Tanta seinha de guias e tan peno; 

Mais de VII leguas dura la perpriso. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 24. 

Là vous verriez dresser tant de pavillons, tant d'enseignes de guidons et tant de pennons; plus de sept lieues dure l'occupation.

39. Perpreza, s. f., saisie, occupation. 

D' aquesta meitat d' aquesta perpreza d' aquesta pessa de terra.

Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321. 

De cette moitié de cette saisie de cette pièce de terre.

40. Reprendre, Reprehendre, Reprenre, Repenre, v., lat. reprehendere,

reprendre, rattraper, ressaisir. 

Autra vetz fui en la preizon d' Amor

D' on escapei, mas aora m repren.

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren. 

Une autre fois je fus dans la prison d'Amour d'où j'échappai, mais maintenant il me ressaisit.

- Réprimander, blâmer, redresser.

Alcus parliers reprehendon e chuflon et arezon aquells que vezon far be.

V. et Vert., fol. 23. 

Quelques bavards reprennent et raillent et plaisantent ceux qu'ils voient faire bien.

Drutz repren so que sol dezirar.

H. Brunet: Mas l' adrechs.

Amant blâme ce qu'il a coutume de désirer. 

Comenset lo a repenre.

(chap. Lo va escomensá a rependre : empendre : renegá.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8. 

Il commença à le réprimander.

El reprehendia trop fort.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.

Il réprimandait trop fort. 

Es dregz qu'ieu lo 'n reprenda.

Bertrand de Born: Quan vei. 

Il est juste que je l'en reprenne.

Honrada en tota re,

Si que no y a qu' om reprenda.

Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai.

Honorée en toute chose, de sorte qu'il n'y a pas quoi on reprenne.

Prov. Tals cuia repenre autrui,

Que l' autre pot repenre lui.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Tel pense reprendre autrui, que l'autre peut reprendre lui.

Totz hom qui leu vol reprendre,

Leu es repres de parlar.

Bernard de la Fon: Leu chansoneta.

Tout homme qui veut légèrement reprendre, est légèrement repris de parler.

Part. prés. S' anc jorn fui recrezens,

Ara m' en sui reprendens. 

Bertrand de Born: S' abrils e. 

Si jamais je fus affligé, maintenant je suis m'en blâmant.

Part. pas. Tant es devergonhatz lo fols repres d' enjan.

Sordel: Sol que. 

Tant est déhonté le fou repris de tromperie. 

Subst. Ai vis mainz repres reprendedors. 

Aimeri de Peguilain: Totz hom. 

J'ai vu maints réprimandés reprimandeurs.

- Reprisé.

El vestiment, en l' or qui es repres, 

Desoz avia escript un pei (π) grezesc. Poëme sur Boèce. 

Au vêtement, dans l'ourlet qui est repris, dessous il avait écrit un p (π) grec.

CAT. Rependrer. ESP. Reprender. PORT. Reprehender. IT. Riprendere.

(chap. Rependre, reprendre : empendre : renegá : repreng o reprenc, reprens, reprén, reprenem, reprenéu, reprenen; représ; represos, represa, represes.)

41. Repretza, s. f., réprimande, correction.

Ben assentatz, ben dig e ses repretza. 

P. Cardinal: Ab votz. 

Bien sensé, bien dit et sans correction. 

IT. Ripresa.

42. Reprehensio, Repreensio, Reprencio, s. f., lat. reprehensio, réprimande, correction.

Polveras aspras e cozens de correxios e de reprehensios.

V. et Vert., fol. 57. 

Poudres âpres et cuisantes de corrections et de réprimandes.

Ses repreensios. Trad. de Bède, fol. 67. 

Sans réprimandes.

Non deu far causa desonesta ni de reprencio.

Arbre de Batalhas, fol. 78. 

Ne doit faire chose déshonnête ni de réprimande. 

CAT. Reprensió. ESP. Reprensión. PORT. Reprehensão. IT. Riprensione.

(chap. Reprensió, reprensions : renec, renecs : correcsió, correcsions.)

43. Reprendemen, s. m., réprimande, correction.

De lauzors o d' ensenhamen

E, qui s vol, de reprendemen.

Leys d'amors, fol. 41.

De louanges ou d' instruction et, qui se veut, de réprimande.

ANC. ESP. Reprendimiento. IT. Reprendimento. 

(chap. Reprendimén, reprendimens : renec : reprensió : correcsió.)

44. Reprendedor, s. m., réprimandeur, censeur, correcteur. 

Ai vis mainz repres reprendedors.

Aimeri de Peguilain: Totz hom. 

J'ai vu maints réprimandés réprimandeurs. 

Pels crois reprendedors.

Paulet de Marseille: Ges pels. 

Par les vils censeurs. 

Adj. Ab fals dics reprendedors.

Gaubert, moine de Puicibot: S'ieu anc. 

Avec faux propos réprimandeurs.

ANC. CAT. Reprenedor. ANC. ESP. Reprendedor. PORT. Reprehendedor. 

IT. Riprenditore. (chap. Reprenedó, reprenedós, reprenedora, reprenedores; censó, censós, censora, censores; pare renegadó, yayos renegadós, renegadora com man germana, mares renegadores; correctó, correctós, correctora, correctores.)

45. Reprendable, Rependable, adj., reprenable, répréhensible.

Car reprendables era.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates. 

Car il était répréhensible.

Lo sabis de paraula es quiriz de non reprendabla vida.

Trad. de Bède, fol. 55.

Le sage en parole est requis de vie non répréhensible.

Que no sia orgollos ni rependables.

Trad. de la règ. de S. Benoît, fol. 13.

Qu'il ne soit orgueilleux ni répréhensible.

46. Sorprendre, Surprendre, Sosprendre, v., surprendre, séduire.

Pus Amor me vol d' amor sorprendre.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Puisqu'Amour me veut d'amour surprendre. 

Ni m' engane de re 

Diables ni m surprenda.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Ni me trompe en rien le diable ni me surprenne. 

Part. pas. Veiaire m' es qu' ieu no sui selh que suelh,

Si m' a sospris us grans mals don mi duelh.

G. Adhemar: El temps. 

M'est avis que je ne suis pas celui que j'ai coutume, tant m'a surpris un grand mal dont je me plains.

CAT. Sorpendrer. ESP. Sorprender. PORT. Surprender. IT. Sorprendere.

(chap. Sorpendre, sorpendres : yo me sorpreng o sorprenc, sorprens, sorprén, sorprenem, sorprenéu, sorprenen; sorprés, sorpresos, sorpresa, sorpreses : sorprengut, sorprenguts, sorprenguda, sorprengudes; sorprendría; sorprendré; si yo me sorprenguera.)

47. Sobreprendre, v., surprendre, atteindre, entourer.

Quan ieu mi dons sobrepren

De la mia forfaitura.

B. de Ventadour: Conort era.

Quand je surprends una dame de la mienne forfaiture.

Non a forsa ni sen, 

Can poder d' aigla 'l sobrepren.

Deudes de Prades, Auz cass. 

Il n'a force ni sens, quand pouvoir d'aigle l'atteint. 

Fig. Peccatz la sobrepres, car ab un jovencell

Ac amor.

V. de S. Honorat.

Péché la surprit, car avec un jouvencel elle eut amour.

La nech que los sobreprenguet.

(chap. La nit que los va sorprendre; los va agarrá la nit.)

(N. E. Hay muchas variaciones para noche, esta es nueva.)

Chronique des Albigeois, col. 12.

La nuit qui les surprit.

Part. pas. Tot lo segle vei sobrepres 

D' engan e de galiamen.

P. Vidal: Baros Jhesus. 

Tout le monde je vois entouré de fourberie et de tromperie.

Tu restauriest la folia 

Don Adam fon sobrepres.

P. Cardinal: Vera vergena.

Tu restauras la folie dont Adam fut atteint.

Tan m' a greumen mos desirs sobrepres.

(N. E. No confundir sobrepres con sobrepés, Juaquinico Monclús de la Ascuma lo sabe diferenciar muy bien.)

B. Zorgi: Aissi col.

Tant mon désir m'a péniblement surpris. 

IT. Soprapprendere.

No confundir sobrepres con sobrepés, Juaquinico Monclús de la Ascuma lo sabe diferenciar muy bien


Juaquinet pareix que estigue preñat