champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
2. Verrucaria, s. f., lat. verrucaria, herbe aux verrues, sorte de plante.
Elytropia... es dita verrucaria, quar cura de verrugas.
Eluc. de las propr., fol. 206.
Héliotrope... est dite herbe aux verrues, parce qu'elle guérit de verrues.
PORT. Verrucaria. (chap. Verrugaria, verrugaries, planta que trau una lleit com les figues. Petro, Javier Boix de Beseit, ne va vore una a la vora del assut.)
Vers, s. m., lat. versus, vers.
Ce mot signifiait chez les troubadours une espèce de poésie; ils n'en faisaient pas usage dans l'acception que nous lui donnons aujourd'hui.
Vers, es us dictatz en romans que compren de V (5) coblas a X (10), amb una o am doas tornadas. Leys d'amors, fol. 40.
Vers, c'est une composition en roman qui comprend de cinq couplets à dix, avec un ou avec deux refrains.
3. Versifiar, v., lat. versificare, versifier, faire des vers, chanter les vers.
Segon art de versifiar. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Segons l'art de versificá. )
Selon l'art de versifier.
Senhors, esta canso es faita d' aital guia
Com sela d' Antiocha, et ayssi s versifia.
Guillaume de Tudela.
Seigneurs, cette chanson est faite de pareille manière comme celle d'Antioche, et ainsi se versifie.
Part. pas. Fetz III (3) libres versifiatz en la maniera hebraica.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 72.
Fit trois livres versifiés en la manière hébraïque.
CAT. ESP. PORT. Versificar. IT. Versificare. (chap. Versificá : versifico, versifiques, versifique, versifiquem o versificam, versifiquéu o versificáu, versifiquen; versificat, versificats, versificada, versificades; versificaré; versificaría; si yo versificara la Biblia en chapurriau.)
4. Versifiayre, Versifiador, s. m,., lat. versificator, versificateur.
BOLETÍN OFICIAL DE ARAGÓN (el BOA, no es constrictor)
13 de enero de 2026
Número 7
BOA20260113017
III. Otras Disposiciones y Acuerdos
JUNTA ELECTORAL DE TERUEL
CANDIDATURAS proclamadas para las elecciones a las Cortes de Aragón de
2026, ante la Junta Electoral Provincial de Teruel.
D. Joaquín Carlos Sánchez Ordovás, Secretario de la Junta Electoral Provincial de Teruel, CERTIFICO: Que las candidaturas proclamadas dentro del plazo legal por esta Junta Electoral Provincial, para las Elecciones a la Cortes de Aragón 2026 y numeradas por orden correlativo de su respectiva presentación son las siguientes:
Circunscripción electoral: Teruel
Candidatura núm.: 1. PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)
CANDIDATURAS proclamadas para las elecciones a las Cortes de Aragón de 2026, ante la Junta Electoral Provincial de Huesca.
Doña Teresa Sandra Campa Campos, Secretaria de la Junta Electoral Provincial de Huesca, CERTIFICA: Que las candidaturas proclamadas dentro de plazo legal por esta Junta Electoral Provincial para las Elecciones a las Cortes de Aragón de 8 de febrero de 2026 y numeradas por el orden correlativo de su respectiva presentación son las siguientes:
Circunscripción electoral: Huesca
Candidatura núm.: 1. PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (PSOE)
Estic convensut que ñaurá chen, molta, que sen enriurá al veure lo titul de este treball. Pues tenen que tíndre en cuenta que fa mols añs, repetisco, mol añs, tamé eise home que ara ne té sesanta, va tíndre tremolóns a la esquena, palometes a la tripa, al veure a un chica; que va aná detrás de ella; que se va pasá hores, chitat al llit, mirán al techo, ensomián en los ulls ubiarts y preguntánse si alló que sentie ere amor o cóm serie lo voldre a una chica.
Si ella li farie cas. Si cuan li habíe mirat y ella se li habíe quedat miránlo un ratet en los ulls relluens li habíe enviat algún “washapp” que ell no habíe sabut resibí.
Eise mateis sagal, ara, en un mun de añs damún, seguís ensomián, mol més, perque an estes edats se dormís menos, encara que se estigue més hores al llit.
Ya no se ensomie tan en alló que, an aquells añs chovens, tots volíem y que pocs hu díem, encara que tamé, aisó no se piart mai. Ara se ensomie més en que l’atre o l’atra seguisque están al teu costat. Que la sentisques respirá o hasta roncá de nit, lo que vol dí que está a la teua vora, que seguís en tú.
An estes altures de la vida, seguís interesán que l’atra part penso igual de tú, que lo rose de una ma te seguisque donán garrampes, que los dos vullgueu seguí vivín chuns y, arribada la hora, morí tamé chuns. No enténs la vida sense ella, sempre hau estat chuns y chuns voleu acabá.
Es un tems en que se aforre mol, dién poques paraules, com entre ells se coneisen tan, sen diuen moltes més, sense parlá, sense ubrí la boca.
Pobret qui hasque arribat a esta edat y encara no hasque sintonisat en la seua parella.
Sempre esperán la felisidat, ¿vindrá cuan fasca los devuit añs?, ¿vindrá cuan me casa?, ¿vindrá cuan tinga una casa? ¿vindrá cuan tinga fills? ¿Vindrá cuan me chubila? ¿Vindrá cuan tinga nets? Y sempre esperán ¿cuán vindrá?
Dises pasá la vida sense disfrutá de lo que ya tens, de lo que ya ha vingut y tú, no u has sabut reconeise, hu has disat pasá per seguí esperán.
Es una edat en la que se diuen moltes coses, sense díles y que se ensomie que se fan moltes coses, sense féles.
Algúns romántics sol fan que dí que los agradaríe torná a sé chovens. No se donen cuenta de que esta es una “chuventut” tamé, encara que sigue diferenta y que ña que aprofitála tamé, com l’atra.
La costúm, al amor lo convertís en cariño. Encara que algúns camíns desgrasiadamén es en cansamén, en aburrimén y entonses se busquen unes atres sendes que casi mai porten a cap de puesto milló quel que se dise.
Es la confiansa que se té en la persona que porte en tú tota la vida, encara que a camíns no estigues de acuerdo, saps que ella está ahí, a la teua vora, com sempre.
Com es natural, ella y tú o tú y ella, teniu alguna tentasió. Eres persona y ensomies que podíes está en una chica chove, eises que tenen de tot, menos añs; ella pense en eisos chicots que tenen mols músculs als brasos, al pit, sense tripeta.
Pero, al despertat, l’aigua torne al mar y te chires y roses a la persona que está al teu costat, com ha estat tans añs, y te conformes y reses pa que seguisque allí, en les seues arrugues, en la seua tripeta, en lo seu genio, pero tamé en la seua compañía.
Cuan arribes al alt de la montaña, mires cap a tras, cap a vall y eres felís, te dones cuenta de que sol quedes tú y la persona que te acompañe, que ha segut la teua parella tans añs y que ara es la teua gayata y te conformes. Disfrutes mirán tot lo que hau fet, segú que tos hau equivocat algún camí, pero hau pogut arribá adal.
Desde ahí mireu los nugols, ya están prop, pronte donareu lo pas y al remat descansareu, chuns. Y cuan has pasat tantes coses, arribe un momén en que casi no importe si ña o no ña sial, tú ya l’has tingut aquí. Ya l’hau disfrutat, en ella y en tot lo que ella ha significat.
Ha significat una familia, eisa seguirá enrecordánse un tems de vatres y com es normal, pasán lo tems, se perderá la vostra memoria, es la vida.
Se viu mentres se viu y un poquet més, uns añs més en que te convertises sol en un recuerdo; per una generasió, los fills y a lo milló hasta dos, los nets,
Ahí se acabe tot, ahí te acabarás. Y pan aisó tantes preocupasións, tans patiméns.
No val la pena; ña que disfrutá tot lo que se pot mentres se está aquí y sobre tot si estás acompañat y si has tingut la sort de tindre la teua parella, lo teu amor hasta los sesanta y més allá.