Mostrando las entradas para la consulta jornal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta jornal ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 10 de septiembre de 2024

Penche - Espensar

 

Penche, s. f., du lat. pecten, peigne.

Penches e fus e cascavels.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Peignes et fuseaux et dévidoirs. 

Pench' a penchenar. 

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Peigne à peigner. 

CAT. Pinte. ESP. Peine. PORT. Pente. IT. Pettine. (chap. Pinta, pintes.)

2. Penchenaire, s. m., peigneur. 

Fuy penchenaire de li.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy. 

Je fus peigneur de lin.

CAT. Pentiner. ESP. Peinero (peinador). PORT. Pentieiro.

(chap. Pentinadó, pentinadós, pentinadora, pentinadores de li o lino; cardadó, cardadós, cardadora, cardadores de llana.)

3. Penchenacios, s. f., peignage.

Stopa... per mantas penchenacios et carminacios de canep et de li si trba (sic). Eluc. de las propr., fol. 223.

Étoupe... par maints peignages et cardages de chanvre et de lin se tire.

(chap. Pentinassió, pentinassions; pentinat, pentinats.)

4. Penchenar, v., peigner. 

Per soven penchenar.

P. Vidal: Ges pel temps.

Pour souvent peigner.

Pench' a penchenar.

Amanieu des Escas: En aquel mes. 

Peigne à peigner. 

Subst. Mas anc rascas non amet penchenar. 

P. Cardinal: Un sirventes.

Mais oncques teigneux n' aima le peigner. 

Part. pas. Ni seran ja pro lavadas

Ni penchenadas ni afachadas. 

Brev. d'amor, fol. 129.

Ni elles ne seront jamais assez lavées ni peignées ni peintes.

- Fig. et ironiq. Efféminé, lâche.

Los acrupitz penchenatz

Que tot jorn demandon salutz.

Marcabrus: Pois l'iverns. 

Les vils lâches qui toujours demandent saluts. 

Subst. Vas mi son perjurat 

Trei palazi..., 

Li dui penchenat

Peiragorzi, 

E li trei comte fat 

Engolmezi.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Vers moi sont parjurés trois palatins..., les deux efféminés périgourdins, et les trois comtes fats angoumois.

CAT. Pentinar. ESP. Peinar. PORT. Pentear. IT. Pettinare.

(chap. Pentiná, pentinás: yo me pentino, pentines, pentine, pentinem o pentinam, pentinéu o pentináu, pentinen; pentinat, pentinats, pentinada, pentinades. Si Josep Puche no fore calvo, se pentinaríe tots los díes. 

Yo me pentinaría, pentinaríes, pentinaríe, pentinaríem, pentinaríeu, pentinaríen; si yo pentinara, pentinares, pentinare, pentinarem, pentinareu, pentinaren; pentinaré, pentinarás, pentinará, pentinarem, pentinaréu, pentinarán.)


Penchenilh, s. m., pénil.

La dolor del penchenilh.

Marcabrus: Quan la. 

La douleur du pénil.

Entre l' eschina e 'l penchenilh.

A. Daniel: Pois En Raimons.

Entre l'échine et le pénil.

(chap. Sigala, pene, etc.)


Pendre, v., lat. pendere, pendre, suspendre.

L'una fremna que vert la terra pent. Poëme sur Boèce.

L'une frange qui vers la terre pend.

Tramet vos la carta on pendet son sagell. V. de S. Honorat. 

Vous transmet la charte où il pendit son sceau.

- Pencher, incliner.

Pren se garda que sa obra non penda ni se encline a dextre ni a senestre. V. et Vert., fol. 59. 

Il prend garde que son ouvrage ne penche ni s' incline à droite ni à gauche.

Fig. Jutges que pendon pus daus la 1 part que daus l' autra.

V. et Vert., fol. 15. 

Juges qui penchent plus devers l'un côté que devers l'autre.

- Descendre trop bas, traîner.

S' il pendon fort, onhetz las li 

Desotz ab del oli lauri.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Si elles pendent fort, oignez-les lui dessous avec de l'huile de laurier.

- En parlant des criminels.

Be 'l deuria hom pendre cum traidor. 

Aimeri de Bellinoy: Tant es. 

Bien on devrait le pendre comme traître. 

Paubre lairon pent hom per una veta, 

E pen lo tals qu' a emblat un roci.

(chap. Pobre lladre se penge per una veta (cordeta), y lo penge tal (aquell) que ha robat un rossí o caball.)

P. Cardinal: Prop a guerra. 

Pauvre larron on pend pour une vétille, et le pend tel qui a volé un roussin.

- En terme de jurisprudence.

La reyna davant la qual pent la appellation per nos facha.

Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

La reine devant laquelle pend l'appellation par nous faite.

Part. prés. Quar no 'l talhet

Aquo que hom porta penden. 

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

Parce qu'il ne lui tailla pas ce qu'on porte pendant.

Las causas pendens per verayas disenssions. 

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 462. 

Les causes pendantes par vraies discussions. 

Adv. comp. E 'l vassalatges remas en penden. V. de Bertrand de Born. 

Et le vasselage demeura en suspens. 

Part. pas. Subst. Atressi com hom pot faire

De covers morgue tondut,

Fai hom, de trachor, pendut.

(chap. Igual que se pot fé de convers monjo tonsurat, se fa, de traidó, penjat.)

P. Cardinal: Razos es qu'ieu. 

Pareillement comme on peut faire de convers moine tondu, on fait, de traître, pendu.

Prov. El pendutz es fora de consiriers.

T. de Blacas et de Pelissier: En Pelissier. 

Le pendu est hors de souci. 

CAT. Pendrer. ESP. PORT. Pender. IT. Pendere. 

(chap. Penjá, penchá: penjo, penges, penge, pengem o penjam, pengéu o penjáu, pengen; penjat, penjats, penjada, penjades; está algo pendén, pendens, pendenta, pendentes.)

2. Pendemen, s. m., pendaison.

Per que l' agr' ops us fort grans pendemens.

P. Cardinal: Us sirventes.

C'est pourquoi il aurait nécessité d'une fort grande pendaison.

3. Pendulos, adj., lat. pendulus, pendant, qui pend.

Home ebrios... es... en sas mayshelas pendulos.

Eluc. de las propr., fol. 227.

L'homme ivre... est... par ses joues pendant.

ESP. (péndulo) IT. Pendulo. (chap. péndul, penduls.)

4. Pendeillar, v., pendiller, pendre, être pendant.

Fig. Malvestat li pendeilla 

Al capairo.

Marcabrus: Lo vers.

Méchanceté lui pendille au chaperon.

IT. Penzolare. (chap. Pendulá; está pendulán, penján o suspés.)

5. Pendegueillar, v., pendiller, pendre, être suspendu.

Fig. La vida …

Per frevol fil pendegueilla.

(chap. La vida... de frágil fil penge.)

Bernard de Venzenac ou Marcabrus: Hueymais pus. 

La vie... par fragile fil est suspendue.

IT. Penzigliare.

6. Apendre, v., appartenir, être soumis, obéir, se rapporter.

A cui apen Bearns e Gavardan.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn.

A qui appartient Béarn et Gévaudan. 

La crotz es lo dreg gofainos 

Del rey cui tot quant es apen.

P. Cardinal: Dels quatre. 

La croix est le vrai gonfanon du roi à qui tout ce qui est se rapporte.

ANC. FR. Le pople ki apent à nus. Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 7. 

Li chastel vostre seit é kanke i apent. Roman de Rou, v. 2614. 

Jhésu-Crist à qui tout apent. 

Nouv. rec. de fables et contes anc., t. II, p, 314.

- Pendre, être pendu.

Pueingnen tals a levar

Que deing serion d' apendre.

B. Zorgi: S'ieu trobes. 

Tels s'efforcent de s'élever qui seraient dignes d'être pendus.

- Attacher, appendre. 

Fig. En lui s' apila e s' apen

Proeza.

Alegret: Ara pareisson.

En lui s'appuie et s'attache prouesse. 

Part. prés.

De trastotas las terras que eran apendens 

Al comte de Tholosa.

Guillaume de Tudela. 

De toutes les terres qui étaient obéissantes au comte de Toulouse.

Vi la bestia fera e gran 

Que aporta, els corns denan, 

Le bon rei, son oncl' apenden.

Roman de Jaufre, fol. 4. 

Vit la bête farouche et grande qui porte, aux cornes devant, le bon roi, son oncle, pendant. 

ANC. FR. Ainsi despend

Un homs trop plus qu'à luy n'append. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 668.

7. Apendar, s. m., apprentis, hangar, grenier.

La fusta e 'ls teules que so en l' apendar que s te a en derreire la dicha mayo. Tit. du monastère de Cayrac, en Querci, 1314.

La charpente et les tuiles qui sont au hangar qui se tient par derrière à ladite maison.

8. Apendaria, s. f., dépendance. 

X et VIII mas et XIII apendarias. Cartulaire de Sauxilanges

Dix-huit habitations et treize dépendances.

9. Suspendre, v., lat. suspendere, suspendre.

Fig. Suspendet la constitutio que papa Gregori avia facha.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 199. 

Suspendit la constitution que le pape Grégoire avait faite.

Part. pas. Qu'el malaute sia suspendut en ayre. Trad. d'Albucasis, fol. 67. Que le malade soit suspendu en l'air.

CAT. Suspendrer. ESP. PORT. Suspender. IT. Sospendere.

(chap. Suspendre: suspeng o suspenc, suspens, suspén, suspenem, suspenéu, suspenen; suspengut, suspés, suspenguts, suspesos, suspenguda, suspesa, suspengudes, suspeses.)

10. Suspensio, s. f., lat. suspensio, suspension.

Cant aytals suspensios passa XII bordos, adonx la reputam per vicioza.

Leys d'amors, fol. 125. 

Quand telle suspension passe douze vers, alors nous la réputons pour vicieuse. 

CAT. Suspensió. ESP. Suspensión. PORT. Suspensão. IT. Suspensione, sospensione. (chap. Suspensió, suspensions.) 

11. Suspensiu, adj., suspensif.

Ponh suspensiu.

(chap. Pun suspensiu.)

Pauza suspensiva.

Leys d'amors, fol. 144 et 17.

Point suspensif.

Pose suspensive.

ESP. PORT. Suspensivo. IT. Suspensivo, sospensivo. 

(chap. Suspensiu, suspensius, suspensiva, suspensives.)

12. Suspensori, s. m., lat. suspensorium, suspensoir.

Suspensori dels testiculs. Trad. d'Albucasis, fol. 33. 

Suspensoir des testicules.

ESP. PORT. Suspensorio. (chap. Suspensori, suspensoris.)

13. Perpendicular, adj., lat. perpendicularis, perpendiculaire, vertical. Alcu rach es perpendicular et drech. Eluc. de las propr., fol. 120. 

Aucun rayon est perpendiculaire et droit. 

Ela es nompnada perpendicular. Trad. d'Albucasis, fol. 23. 

Elle est nommée perpendiculaire.

CAT. ESP. PORT. Perpendicular. IT. Perpendicolare. 

(chap. Perpendiculá, perpendiculás; vertical, verticals.)

14. Perpendicularment, adv., perpendiculairement, verticalement.

Es cazent linha perpendicularment quan fa angles drechtz.

Eluc. de las propr., fol. 15. 

Est ligne tombant perpendiculairement quand elle fait angles droits.

CAT. Perpendicularment. ESP. PORT. Perpendicularmente.

IT. Perpendicolarmente. (chap. Perpendiculamen o perpendicularmen.)

15. Pengar, Penjar, v., pendre.

Pengar volon En Gui e sus al ven levar. Roman de Fierabras, v. 3085. Veulent pendre et lever sus au vent le seigneur Gui. 

Los us penjavan per los pes.

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Les uns pendaient par les pieds.

Part. pas. Sia tost pengatz. Roman de Fierabras, v. 3137.

Qu'il soit tôt pendu.

CAT. Penjar. (chap. Penjá. Vore la conjugassió al pun 1 de esta entrada, Pender.)

16. Pensar, Pessar, Pezar, v., lat. pensare, peser, reconnaître le poids. 

En mezurar o en pezar 

O en nombrar.

Brev. d'amor, fol. 119. 

A mesurer ou à peser ou à nombrer. 

Cant ha dreg pes e adrecha mezura, mais que peza falsamens.

V. et Vert., fol. 17.

Quand il a juste poids et juste mesure, mais qu'il pèse faussement.

- Avoir du poids.

Lo rics homs si meravillet 

De la fueilla que tant peset.

V. de S. Honorat. 

Le riche homme s'émerveilla touchant la feuille qui tant pesa.

Dans la langue latine, du sens propre peser, reconnaître le poids, on passa facilement au sens figuré, examiner, juger; la langue romane étendit l'acception du poids physique à celle du poids moral, accablement, chagrin, souci.

- Moral. Fâcher, chagriner, être pénible, souffrir, déplaire.

Ren que us plassa no m peza, 

Ni m pot res plazer que us pes.

Un troubadour anonyme: Dona sitot.

Rien qui vous plaise ne me déplaît, ni ne peut me plaire rien qui vous déplaise. 

Domna, no sai si us plairia

Qu' ie us vis, o si us pezaria.

Berenger de Palasol: Totz temeros. 

Dame, je ne sais s'il vous plairait que je vous visse, ou s'il vous déplairait.

Pus li baron son irat e lor peza 

D' aquesta patz qu'an faita li dui rey. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Puisque les barons sont mécontents et (qu'il) leur déplaît touchant cette paix que les deux rois ont faite. 

Subst. Anc no y fi ad home son pesar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques. 

Oncques je n'y causai à homme son chagriner.

- Penser, réfléchir, songer.

Ni noit ni dia no fas que mal pensar. Poëme sur Boèce.

(chap. Tan de nit com de día no fach mes que malpensá.)

Et nuit et jour je ne fais que mal penser. 

Ja hom no pogra pessar 

Ni dir ren que ns tornes a dan.

B. de Ventadour: Quant erba. 

Jamais on ne pourrait penser ni dire rien qui nous tournât à dam.

Fai drutz frir' e tremblar 

Amors e 'ls maritz pensar.

Aimar de Rocaficha: Si Amors. 

Amour fait frissonner et trembler les amants et les maris réfléchir.

Qui tant i pessa que al no fara ja. Poëme sur Boèce. 

Qui tant y pense qu'il ne fera jamais autre chose. 

Loc. A penas pot pensar d'autra cauza. V. et Vert., fol. 41.

(chap. Apenes pot pensá en atra cosa.)

A peine il peut penser d'autre chose. 

Ara sai ieu be 

Que ges de mi no pessatz.

B. de Ventadour: Conortz.

Maintenant je sais bien que point à moi vous ne pensez.

Quan cug pensar en autra res.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Quand je crois penser à autre chose. 

Pensa... d' escavalcar 

E de tot ton arnes layssar.

(chap. Pensa... en descabalgá (desmontá) y en tot ton arnés dixá.)

Roman de Blandin de Cornouailles, etc.

Pense... à descendre de cheval et à laisser tout ton harnois.

- Croire, avoir la persuasion.

Penset penre la brasa si com usat avia. V. de S. Honorat. 

Il crut prendre la braise ainsi comme il avait usé (avait coutume).

Subst. Qu' ella de tot no vea lor pessar. Poëme sur Boèce. 

Qu'elle du tout ne voie leur penser. 

Part. prés. Plus es pezans e plus tost vay al fons. V. et Vert., fol. 54. 

Plus il est pesant et plus tôt il va au fond. 

Elh son pus pezan que plum.

Pierre de la Mula: Dels joglars. 

Ils sont plus pesants que plomb. 

Moral. Per la mort pezan 

Del bon rei prezan.

Bertrand de Born: Mon chan.

Par la mort affligeante du bon roi méritant. 

Quoras qu'ieu fos grieus ni pezans.

G. Adhemar: S' ieu conogues. 

Combien que je fusse triste et souffrant. 

Part. pas. Tan caval milsoudor 

E tant esterlis pezatz 

Donetz mon cosin Guion. 

Le Dauphin d'Auvergne: Reis pus vos. 

Tant de chevaux milsoudors et tant de sterlings pesés vous donnâtes à mon cousin Guion.

Aysso es la balansa... en que devon esser pessadas. 

V. et Vert., fol. 103, 2e Ms.

Ceci est la balance... dans quoi elles doivent être pesées. 

Subst. et moral.

Sol que m dures aquel plazens pensatz. 

Arnaud de Marueil: Aissi cum cel. 

Seulement que me durât cette agréable pensée. 

Prov. Pero d'un fat coratge

No s pot partir us rics pessatz. 

Giraud de Borneil: No pues sofrir. 

Pourtant d'un coeur fat ne se peut sortir une noble pensée.

CAT. ESP. PORT. Pensar, pesar. IT. Pensare, pesare. 

(chap. Pensá, pesá: penso, penses, pense, pensem o pensam, penséu o pensáu, pensen; pensat, pensats, pensada, pensades; peso, peses, pese, pesem o pesam, peséu o pesáu, pesen; pesat com Carlos Rallo Badet, pesats com tots los catalanistes ignorans, pesada, pesades.)

17. Pens, Pes, s. m., lat. pensus, poids, pesanteur.

Lhi runho, cant so feble, no podo sufrir lo pes del efan.

(chap. Los riñons, cuan són debils, no poden soportá lo pes del infán.)

Liv. de Sydrac, fol. 65.

Les reins, quand ils sont faibles, ne peuvent supporter le poids de l'enfant.

A gran pes recebon, et a petit pes liuron e vendon. V. et Vert., fol. 17.

A grand poids ils reçoivent, et à petit poids ils livrent et vendent.

- Servant à déterminer la pesanteur des objets.

Apelam pes le istrument am lo qual pezam.

(chap. Li diem pes al instrumén en lo cual pesam.) 

Eluc. de las propr., fol. 281.

Nous appelons poids l' instrument avec lequel nous pesons.

Pus que tos vezis enganas

Ab fals pes, ab falsas canas.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Puisque tes voisins tu trompes avec faux poids, avec fausses mesures.

- Pensée, réflexion.

Per que no i pot nuls autres pens caber. 

Folquet de Marseille: Tant m'abellis. 

C'est pourquoi n'y peut nulle autre pensée contenir. 

Pens d'amor, c' aisel pes m' es pus cars. 

E. Cairels: Lo rossinhols.

Je pense d'amour, vu que cette pensée m'est plus chère.

Loc. Que las laisso a lor pes anar, 

Que mais valra.

Arnaud de Carcasses: Dins un verdier. 

Qu'ils les laissent à leur pensée aller, vu que mieux il vaudra. 

ANC. FR. Le chief ai vuit et estoné

Du duel et de l' ire, e del pens

Dont tot est desvoiez mon sens. 

Roman du Renart, t. II, p. 233. 

CAT. Pes. ESP. PORT. Peso. IT. Peso.

(chap. Pes, pesos; bona pesada, bones pesades.)

18. Pensa, Pessa, Peza, s. f., pensée, idée.

Ma pensa

No s gensa, 

Senher, al vostre pro.

J. Esteve: L'autr'ier.

Ma pensée ne se pare pas, seigneur, à votre profit.

Si no so sanas tas pessas, 

Obras a ton dampnamen.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Si ne sont pures tes pensées, tu travailles à ta damnation.

ANC. CAT. Pensa.

19. Pensamen, Pessamen, s. m., pensée, idée, peine, tourment, souci, hésitation.

Per que no s part un dia 

De vos mos pensamens.

Arnaud de Marueil: Sabers. 

C'est pourquoi ne se départ pas un jour de vous ma pensée. 

Cavalliers, datz mi cosselh d'un pessamen.

Le Comte de Poitiers: Companho. 

Chevalier, donnez-moi conseil touchant une pensée.

Tolt m' avetz rire 

E donatz pessamen. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Vous m'avez ôté le rire et donné souci. 

D' una ren sui en error, 

Et estau en pessamen.

B. de Ventadour: Acosselatz mi.

Touchant une chose je suis en erreur, et je demeure en hésitation. 

ANC. FR. Nouvelle amour et nouveau pensement. 

Cl. Marot, t. II, p. 332. 

Et monstroit apparence d' estre en perplexité de pensement.

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 26. 

CAT. Pensament. ESP. Pensamiento. PORT. IT. Pensamento.

(chap. Pensamén, pensamens.)

20. Pensazos, s. f., pensée, propos, réflexion, résolution, tristesse.

Trebails, maltraitz, cuidatz ab pensazos

Ni guerreyars qu'ieu fas, no m desvia 

De vos amar.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Tourment, peine, pensée avec réflexion ni guerroyer que je fais, ne me détourne de vous aimer. 

IT. Pensagione.

21. Pensansa, Pesansa, s. f., pensée, souci, peine, chagrin.

Tant greu pensansa

L'en ven. 

T. de Guionet et de Cadenet: Cadenet.

Si pénible pensée lui en vient. 

Tant n' ai de pesansa

Que tot m'en desconort.

B. de Ventadour: Lanquan vei. 

Tant j'en ai de chagrin qu'entièrement je m'en décourage.

ANC. FR. De sa mort orent grant pesance

Cil de Flandres e cil de France. 

Mult fu dolens li reis de France, 

Mult out grant duel e grant pesance. 

Roman de Rou, v. 15434 et 8657. 

Nous en avons moult grant pesance. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 151. 

Tant m'avez fait duel et pesence.

Roman du Renart, t. III, p. 24. 

IT. Pesanza. (chap. Pena, pes al cor.)

22. Pensio, s. f., pension.

La pensio annual a nos assignada.

Tit. de la maison d'Auvergne, de 1482. Justel, p. 227.

La pension annuelle à nous assignée. 

CAT. Pensió. ESP. Pensión. PORT. Pensão. IT. Pensione.

(chap. Pensió, pensions; sixantía, sixantíes, perque se cobrabe la pensió  o jubilassió als sixanta. Pensionista, pensionistes.)

23. Pesaire, s. m., peseur.

Lo sagramental que fan los pesaires.

Eu, pesaire, jur a vos.

Cartulaire de Montpellier, fol. 145 et 146. 

Le serment que font les peseurs.

Moi, peseur, je jure à vous.

CAT. ESP. PORT. Pesador. IT. Pesatore.

(chap. Pesadó, pesadós, ofissi del que controlabe los pesos y les mides: teníe que fé un sagramén, sacramén, homenache, juramén; 

pesadora, pesadores.)

24. Pessamensa, s. f., peine, souci, inquiétude. 

Eu m'en don gran pessamensa.

P. Bremon Ricas Novas: Lo bel.

Je m'en donne grande inquiétude.

25. Pensatge, Pessatge, s. m., pensée.

Feing ab bels ditz son pensatge.

H. Brunet: Era m nafron. 

Feint avec belles paroles sa pensée.

Mantas vetz ai en pessatge.

Raimond de Miraval: Qui bona. 

Maintes fois j'ai en pensée.

ANC. FR. Ce m'est avis, selon le mien pensaige. 

Monin, Diss. sur le Roman de Roncevaux.

26. Pezantura, s. f., pesanteur, lourdeur, poids.

Lo sabers no ve mas de la servela e del sanc, per lor pezantura.

Liv. de Sydrac, fol. 94. 

Le savoir ne vient que de la cervelle et du sang, par leur pesanteur.

Fig. El malvatz esperitz lhi dona pezantura. Liv. de Sydrac, fol. 89. 

Le mauvais esprit lui donne pesanteur. 

ANC. ESP. Pesadura.

27. Pesset, s. m., pensée.

Son ples de feunia 

E de mals pessetz. 

Germonde de Montpellier: Greu m'es. 

Ils sont pleins de tromperie et de mauvaises pensées.

28. Pensa, s. f., pensée, esprit, coeur.

Ha pietat dedins sa pensa. Eluc. de las propr., fol. 69. 

A pitié dans sa pensée.

ANC. CAT. Pensa.

29. Pezor, s. m., pesanteur.

Per sa granda pezor rump l' aybre. Eluc. de las propr., fol. 250.

(chap. Per lo seu gran pes trenque l' abre : la fruita cuan un abre está massa carregat; Juaquinico Monclús si puge a un amelé.)

Par sa grande pesanteur rompt l'arbre.

- Accablement. 

Fig. El es secs, ab gran freior,

Malignes e de gran pezor.

Brev. d'amor, fol. 29. 

Il est sec, avec grand froid, malin et de grande pesanteur.

30. Pezeros, adj., pesant, lent, lourd.

En tot be far pezeros. Brev. d'amor, fol. 30. 

A tout bien faire lent.

31. Pensiu, Penssiu, Pessiu, adj., pensif, réfléchi, triste, rêveur, inquiet.

Li bon fait e 'l dig agradiu

Mi fan la nueg e 'l jorn pensiu.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Les bons faits et les paroles agréables me font la nuit et le jour pensif.

Pessius e cossiros mi te 

La belha de cui mi sove.

Peirols: Atressi col. 

Pensif et soucieux me tient la belle de qui je me souviens.

Don, per que m torn mon plor en gaug,

E vau co fai res penssiva?

Rambaud d'Orange: Un vers. 

Donc, pourquoi tourné - je mon pleur en joie, et vais-je comme fait chose inquiète?

ANC. FR. A cuer pensiu, tristre et dolant. Roman du Renart, t. IV, p. 191. ANC. CAT. Pensiu. IT. Pensivo.

32. Pensos, adj., pensif, triste, soucieux.

El fo mot pensos en son cor. Hist. de la Bible en prov., fol. 15. 

Il fut moult pensif en son coeur. 

Adv. comp. Domna, sai en Normandia, 

Sui per vos la nueit e 'l dia

A pensos.

Bertrand de Born: Cazutz sui. 

Dame, ici en Normandie, je suis pour vous la nuit et le jour en souci. ANC. ESP. IT. Pensoso. (ESP. MOD. Pensativo. Chap. Pensatiu, pensatius, pensativa, pensatives.)

33. Pezansos, adj., triste, malheureux, chagrin.

Que farai doncs? Sofrirai pezansos.

Deudes de Prades: No m cugiei.

Que ferai-je donc? Je souffrirai malheureux.

ANC. FR. Iloc fu od le duc Robert

Pesanços mult, dont s'onor pert. 

B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 188.

34. Pezuc, Pezug, adj., pesant.

E 'ls membres pezux movo si en jus. Eluc. de las propr., fol. 82. 

Et les membres pesants se meuvent en bas. 

Una cauza greus e pezuga s'inclina e s bayssa. Leys d'amors, fol. 9.

Une chose lourde et pesante s'incline et se baisse.

35. Ponderos, adj., lat. ponderosus, pesant.

Argent... no es tant ponderos cum aur. Eluc. de las propr., fol. 184.

(chap. La plata... no es tan pesada com l'or; no pese tan com.) 

Argent... n'est pas si pesant comme or.

ANC. CAT. Ponderos. ESP. PORT. IT. Ponderoso.

36. Ponderozitat, s. f., lat. ponderositatem, pondérosité (ponderosité), pesanteur.

Ponderozitat de cueyshas. Eluc. de las propr., fol. 90.

Ponderosité de cuisses. 

ESP. Ponderosidad.

37. Apensar, Apessar, v., penser, imaginer, rêver, préoccuper.

Apenseren se los princeps dels capelans. Frag. de la trad. de la Passion. 

Les princes des prêtres s'imaginèrent.

Part. pas. Ben es mortz qui apensatz 

Viu ni dezaventuros

D'aisso don es cobeitos.

Elias de Barjols: Car comprei. 

Est bien mort qui vit préoccupé et malheureux de ce dont il est désireux.

Don de sciencia fay home ben apessat e ben entenden.

V. et Vert., fol. 44. 

Don de science rend homme bien pensant et bien intelligent.

Voyez Gach.

Subst. M'en sui partitz,

De mon plus adretz apessatz.

Giraud de Borneil: Era quant vei. 

Je m'en suis séparé, de ma plus juste pensée. 

ANC. FR. Et s' apensast tout à loisir. Roman de la Rose, v. 9437. 

Pas ne s' apensoit de la traïson. 

Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 185. 

Sage chevalier, preus et apensé. Joinville, p. 60. 

Sages iestes et apensés.

Roman du Renart, t. IV, p. 86.

IT. Appensare.

38. Apessadamen, adv., avec réflexion, avec intention.

Cant hom ditz apessadamens mal de Dieu. V. et Vert., fol. 26.

Quand on dit avec réflexion du mal de Dieu. 

Apessadamen 

Van ves valor len, 

Per que pretz dechai.

Giraud de Borneil: Ja m vai. 

Avec réflexion vont vers valeur lentement, c'est pourquoi mérite déchoit.

ANC. FR. Ou apenséement ou par négligence.

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 155. 

ANC. CAT. Apensadament. IT. Appensatamente.

39. Desapensadamen, adv., inconsidérément, étourdiment.

O fai desapensadamen. 

Lanfranc Cigala: Ges non es. 

Il le fait étourdiment.

40. Compensar, Compessar, v., lat. compensare, compenser. 

Per aco que negun om non pot compensar ad autre aquo que el non li deu. Trad. du Code de Justinien, fol. 34. 

Par cela que nul homme ne peut compenser à autre ce qu'il ne lui doit pas.

Am autres comtes o metrem, 

Compensan al mielh que poyrem.

Brev. d'amor, fol. 126. 

Avec autres comptes nous le mettrons, compensant au mieux que nous pourrons. 

CAT. ESP. PORT. Compensar. IT. Compensare. (chap. Compensá.)

41. Compensadamen, adv., avec balance, mesure, harmonie. 

Es hom...

Fatz compensadamen.

Nat de Mons: Al bon rey. 

L'homme est... fait avec harmonie.

(chap. compensadamen.) 

42. Compensacio, s. f., lat. compensatio, compensation.

Del autre sera facha compensacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 34.

De l'autre sera faite compensation. 

CAT. Compensació. ESP. Compensación. PORT. Compensação. 

IT. Compensazione. (chap. Compensassió, compensassions.)

43. Contrapezar, v., contrepeser, balancer.

Fig. Tria e numbra e penssa e contrapeza e repren totz sos fagz.

V. et Vert., fol. 53. 

Trie et calcule et médite et balance et reprend toutes ses actions.

CAT. ESP. Contrapesar. PORT. Contrapezar. IT. Contrappesare.

(chap. Contrapesá.)

44. Contrapes, s. m., contrepoids. 

Si las peiras non ero que lor dono contrapes per anar al fons.

Liv. de Sydrac, fol. 116. 

Si n'étaient les pierres qui leur donnent contrepoids pour aller au fond.

Prenon lo al pes, gieton l'en mar, 

Am contrapes d' un gran anglar.

V. de S. Honorat. 

Le prennent par le pied, le jettent dans la mer, avec contrepoids d'une grande pierre.

Fig. Lo contrapes de la carn es tan pezans que tyra a se lo esperit, vuelha o no vuelha. V. et Vert., fol. 101.

(chap. Lo contrapés de la carn es tan pesat que estire cap a sí l'  espíritu, vullgue o no vullgue.)

Le contrepoids de la chair est si pesant qu'il tire à soi l'esprit, veuille ou non veuille.

CAT. Contrapes. ESP. Contrapeso. PORT. Contrapezo. IT. Contrappeso.

(chap. Contrapés, contrapesos.)

45. Perpensar, Perpessar, v., penser, imaginer, méditer, réfléchir. 

Lo rei perpessa que poiria far ni el ni sas gens.

Si no i s pot tantost perpessar, el deu terme penre de respondre.

Liv. de Sydrac, fol. 5 et 109.

Le roi réfléchit à ce qu'il pourrait faire et lui et ses gens.

S'il n'y peut aussitôt réfléchir, il doit prendre terme pour répondre.

Quan mi perpens ni m'albire 

Qui soi, ni de qual part venh.

Aimeri de Bellinoy: Quan mi. 

Quand je pense et je considère qui je suis, et de quel côté je viens.

ANC. FR. Jeo purpensowe jurz anciens... tute jurn purpensowent. 

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 76 et 37.

E purpensoue en tes cumandemenz.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118. 

Il pourpensa les façons et manières 

De susciter ses souldars et banières.

J. Marot, t. V, p. 9.

46. Perpensament, s. m., méditation, volonté réfléchie, ferme propos. Perpensament de plazer al Senhor. Doctrine des Vaudois.

Ferme propos de plaire au Seigneur.

47. Repensar, v., repenser, réfléchir. 

Pens e repens, e pueis sospir.

(chap. Penso y repenso (reflexiono), y después suspiro.)

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Je pense et repense, et puis je soupire.

CAT. ESP. Repensar. IT. Ripensare. 

(chap. Repensá, repensás: yo me repenso, repenses, repense, repensem o repensam, repenséu o repensáu, repensen; repensat, repensats, repensada, repensades; reflexioná.)

48. Recompensar, v., compenser, récompenser.

Terra fertil, mas no leva vi; empero totz les autres defalhimens en pastencs et metalhs recompensa. Eluc. de las propr., fol. 180. 

Terre fertile, mais ne produit pas de vin; cependant elle compense tous les autres défauts en pâturages et métaux. 

CAT. ESP. PORT. Recompensar. IT. Ricompensare. 

(chap. Recompensá: recompenso, recompenses, recompense, recompensem o recompensam, recompenséu o recompensáu, recompensen; recompensat, recompensats, recompensada, recompensades.)

49. Recompensatio, Recompensacio, s. f., récompense, compensation.

En recompensatio... dels servizis.

(chap. En recompensassió o recompensa... dels servissis.)

Tit. de 1275. Bibl. du R., Fonds de Villevieille.

En récompense... des services.

Per escambiament, et en recompensacio et en satisfazement.

Tit. de 1270. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321.

Pour échange, et en récompense et en satisfaction.

CAT. ESP. PORT. Recompensa. IT. Ricompensa. 

(chap. recompensa, recompenses; recompensassió, recompensassions.)

50. Dispensar, Dispenssar, Despensar, v., lat. dispensare, dispenser.

Aquell poder a lo S. payre apostoli e totz aquels en que e a cuy ell lo vol dispenssar.

Ells no s'en podon retrayre que no sian obligatz a tener castetat, ni lo sant payre apostoli no hi despensaria. V. et Vert., fol. 5 et 96.

A ce pouvoir le saint père apostolique et tous ceux en qui et à qui il le veut dispenser.

Ils ne s'en peuvent soustraire qu'ils ne soient obligés à tenir chasteté, et le saint père apostolique n'y dispenserait.

- Disposer.

Segon que dretz establischon e dispenson. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 51. 

Suivant que droits établissent et disposent.

CAT. ESP. PORT. Dispensar. IT. Dispensare. (chap. Dispensá.)

51. Dispensatio, Dispensation, s. f., lat. dispensationem, dispensation.

Si doncs ell non lo nos dona per dispensation de sobirana bontat.

V. et Vert., fol. 87. 

Si donc il ne nous le donne par dispensation de souveraine bonté.

- Dispense.

Empachero, davas lo papa, l'avan dicha dispensatio.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 187. 

Empêchèrent, devant le pape, l'avantdite dispense.

CAT. Dispensació. ESP. Dispensación. PORT. Dispensação. 

IT. Dispensazione. 

(chap. Dispensassió, dispensassions; dispensa, dispenses.)

52. Dispensatiu, adj., dispensatif, propre à dispenser.

Ma... de totas obras dispensativa. Eluc. de las propr., fol. 48.

Main... de toutes œuvres dispensative. 

ESP. Dispensativo. 

(chap. Dispensatiu, dispensatius, dispensativa, dispensatives.)

53. Despessaire, Despensador, Dispensador, s. m., lat. dispensator, dispensateur.

Dispensadors dels ministres de Deu. Trad. de Bède, fol. 54.

Dispensateurs des ministres de Dieu.

- Économe, intendant, dépensier. 

Cel es bos despessaire que re non reten a son obs. 

Trad. de Bède, fol. 40.

Celui-là est bon dépensier qui rien ne retient à son profit.

Del despensador d'Ero.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 8. 

De l'intendant d'Hérode.

ANC. FR. Ne les faire nüe dispensateurs des biens. 

Trad. de S. Bernard. Montfaucon, Bib. bib. Ms., fol. 1388. 

CAT. ESP. PORT. Dispensador. IT. Dispensatore. 

(chap. Dispensadó, dispensadós, dispensadora, dispensadores.)

54. Dispensayritz, s. f., lat. dispensatrix, dispensatrice, dépensière. 

Dels sieus diners es dispensayritz. Eluc. de las propr., fol. 71. 

Des siens deniers elle est dépensière.

IT. Dispensatrice. (ESP. Dispensatriz, dispensadora. 

Chap. Dispensadora, dispensadores.)

55. Despendre, v., dépenser.

Adoncs veirem aur et argen despendre.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Alors nous verrons or et argent dépenser. 

Fig. Don te per despendre

Un dels seus dons, e seras rics del mendre. 

Blacas: Peyrols. 

Qu'elle te donne pour dépenser un de ses dons, et tu seras riche du moindre. 

Fig. Despendrai mon sen e mon saber 

A vos gen servir a jornal. 

Gaubert, moine de Puicibot: S'ieu anc. 

Je dépenserai mon sens et mon savoir à vous servir bien à journée.

Loc. prov. Leu despen qui de leu guazan.

(chap. Fássilmen gaste qui en fassilidat guañe; despendre, despendres de algo : gastá, tirá, aventá, aviá, etc.)

G. Faidit: Mantas sazos.

Facilement dépense qui avec facilité gagne.

Part. prés. Cobes, mal despendens.

P. Vidal: Ges pel. 

Avide, dépensant mal.

ANC. FR. Que il n' avoit mes que despendre. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 320. 

E chevalers preuz é vaillanz, 

Larges, curteis e despendanz.

Marie de France, t. I, p. 370.

N'ot que doner ne que despendre. Roman du Renart, t. I, p. 29.

(chap. No teníe de qué doná ni de qué gastá; no teníe res per a doná ni per a gastá.)

Quelquefois l'on espargne afin de mieux despendre.

Remi Belleau, t. I, fol. 30. 

CAT. Despendrer. ESP. PORT. Despender. IT. Dispendere.

(chap. Gastá; despendre, despendres de: tirá, aviá, aventá, desfés de.)

56. Despendeire, s. m., dépensier, prodigue.

Grans despendeires e testart. Brev. d'amor, fol. 55. 

Grand dépensier et têtu. 

ESP. PORT. Despendedor. IT. Dispenditore. 

(chap. Gastadó, gastadós, gastadora, gastadores; “despendedó, despendedós, despendedora, despendedores”.)

57. Despensar, v., dépenser.

E 'l deu del sieu despensar.

Bertrand de Born: Mout mi plai. 

Et il doit dépenser du sien.

- Penser, réfléchir.

Comenset a despensar en las grans malezas. 

Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 2.

Il commença à penser aux grandes méchancetés. 

ANC. ESP. Despesar.

58. Despes, Despens, s. m., dépense, coût.

Per los despenx de II rossins.

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Pour les coûts de deux roussins.

Adv. comp. Il veston mal, e manjon a despes.

P. Cardinal: A totas partz. 

Ils se vêtissent mal, et mangent à dépense.

ANC. CAT. Despes.

59. Despensa, Despessa, s. f., dépense.

Supporton grans despensas. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 350. Supportent grandes dépenses. 

Deu redre compte a son senhor de receptas e de despessas.

V. et Vert., fol. 68. 

Doit rendre compte à son seigneur de recettes et de dépenses.

ANC. CAT. ANC. ESP. Despesa. PORT. Despesa, despeza. IT. Dispensa.

(chap. Despensa, despenses : gasto, gastos.) 

60. Despensamen, s. m., dépense. 

Poiria comtar d'un rei totz sos despensamens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Je pourrais compter d'un roi toutes ses dépenses. 

IT. Dispensamento.

61. Despecier, Despessier, Despenser, s. m., dépensier, intendant.

Non dara quatre pas sos despecier. 

Roman de Gérard de Rossillon, fol. 21.

Ne donnera pas quatre pains son dépensier.

- Apothicaire, droguiste.

Be sera bos lo metge, e ricx lo despessiers,

Si sap donar metzina.

Izarn: Diguas me tu.

Bien sera bon le médecin, et riche le droguiste, s'il sait donner médecine.

- Adj. Dépensier, dissipateur.

Cest nos fai envios, despensers e metentz.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Celui-là nous fait envieux, dépensiers et prodigues.

ANC. CAT. Despensier, despenser, dispenser. ESP. Despensero. 

PORT. Despenseiro. IT. Dispensiere. (chap. Apotecari, boticari, apotecaris, boticaris, apotecaria, boticaria, apotecaries, boticaries; despensié, despensiés, despensiera, despensieres.)

62. Espensar, v., lat. exponsare, dépenser.

Gardet si d' espensar 

Per far plus avinen don.

B. Zorgi: S'ieu trobes.

Se garda de dépenser pour faire plus avenant don.

lunes, 29 de julio de 2024

4. 8. De la fira de Graus.

Capítul VIII.

De la fira de Graus.

¿Es una lengua el ribagorzano?

Va visitá encara per allá alguns atres pobles, y se va arrimá al Cinca passán per Barbastro, aon sol va visitá a la sempre amable Antonina, encara que portabe cuatre donselles a la llista, no per despressio de elles, sino perque de Barbastro no volíe amistat ni deutes. Va incliná la seua direcsió cap al orién y amún pera pujá a la Ribagorsa, y va arribá a la Pobla de Castro, aon va pará al messón, sense portá registre de aquell poble. Ere lo taberné charraire, alegre, franc y mol atén. Als postres va demaná llissensia y va entrá al cuarto de Pedro Saputo, y li va di que si volíe matiná una mica li podíe serví, perque pensabe aná a la fira de Graus a divertís un rato, y en veu baixa va afegí: y emportám una criada pera ama de claus, perque me se case la que ting, y la cuinera no val mes que per als topins y los teons.

Va arribá en aixó un llauradó, y lo va fé entrá dién:

- Este home, siñó caballé, es cuñat meu, germá de la meua dona que en pas descanso. Me vach casá fa setse añs, y mos van doná a mí una finca y an ella un atra; y entre les dos, que les vach sembrá aquell añ, vach arreplegá dos cafisos y mich de morcacho, una mica de pipirigallo y ya me va parí la dona. Yo vach escomensá a dím: pos vas be, Juan Simón; no tens aon sembrá enguañ, y la Felipa te parirá totes les pascues. Mal, Juan Simón, perque no ñaurá pa.

¿No ne ñaurá?, vach di, pos n'ha de ñabé, a discurrí. Y cavilán y no dormín me se va ocurrí un espessífic que algún san me va ficá al cap. Y li vach di a la meua dona: cariño, ya hay discurrit un modo pera que no mos falto pa; ya pots criá sense temó. 

Mira, Felipa, an este món sol són deshonra tres coses:

Sé pobre, no tindre dinés y portán.

- De aixó radé ya te libraré yo, va di ella.

- Calla boba, li vach contestá yo; no va per tú, que ya sé que no penses ficamels. Pos sí siñó, li vach di; aixó sol es deshonra an este món, y no atra cosa.

- Anem, Juan Simón, va di lo cuñat, que datres coses ñan. 

- Ya u sé, va replicá lo parlán; pero la verdat es la verdat, y en lo demés no se repare. Díxam parlá y no me golfejos les paraules. 

La meua Felipa se va alegrá mol y yo vach di: ya veus que an este poble ningú vol sé tendé o botigué, ni messoné, perque u tenen per afrenta, y los arrieros y viachans no saben aón pará, y van demanán favor y u paguen mes car y están mal servits. Lo comprá y vendre, ¿pot sé afrenta?; lo doná fonda al que no té aón embutís, ¿pot sé afrenta? Cornut siga si aixó no es mentira. Yo hay pensat, pos, comprá oli, vi, pa, arrós, abadejo, sardines, guardiassivils de cubo, tossino salat, cansalada, magre, espessies y datres coses, y tindre abacería de botiga y fem messoné; ¿te pareix be, cariño? 

Y me va contestá:

- Com diuen que venim de bons...

- Calla, tonta, an este món cap pobre es bo; tots los miren de reúll y així com de gairó. Disme que sí, y en dos paletes te fach rica, y tamé mes hermosa, perque les riques totes u són, encara que no u siguen. ¡Qué guapa, y qué refilada los díes de festa cuan vaigues a missa, y tornos, y a cada cosa que remogues o regiros al arca sonon per allí los doblons! Encara no n'has vist cap, encara no saps cóm són; ya vorás después. Y en aixó la vach ficá contenta, y me vach eixecá, que ere encara de matí y estabem a la márfega. Y aquell mateix día, agarro y veng los dos terrenos, lo meu y lo de la meua dona. 

Aquí está mon cuñat que no me dixará di mentires.

¡Qué lloco, díe la gen, qué perdut! Lo que ven, acabe. 

Y tú tamé, Silvestre, u díes, y ton pare mes, que va vindre y me se va volé minjá, y va fé plorá a la Felipa. Pero yo chitón y a la meua. Conque vach y me compro un ruc (en perdó de vostra mersé), y ¡qué tieso que ere!, y baixo a Basbastro y lo torno en les banastes carregades a cormull pera la botigueta. Y a la hora que solen vindre los arrieros vach eixí a la plassa y los vach di: a casa meua, que soc messoné. Ya fa de aixó catorse añs, prop de quinse, y cuatre que me se va morí la dona, ben rica, y en mes carneta que vatres me la vau doná, cuñat, en tota la vostra sopopeya (prosopopeya), que al final, en que veniu de bons, tens una somera, y roína y guita, que si te se mor te quedes tan a peu que no has de montá ya mai datra cabalgadura que la cavegueta, si yo no te dixo alguna bestia de les meues. Yo ting un parell de mules, una está ya algo desmemoriada, y campos y terra, finques, faixes, gayes, freginals, y olivás plens de olivés y olives, y un jaco que se beu y talle lo ven, y grassies a Deu que no sé aón ficáls; y per aixó tan de bons ving ara com cuan me vach casá y era pobre. Los meus fills van a llaurá, y no ne ñan de mes garridos, pinchos, pitos y envejats al poble. 

¡Ay, habés mort sa mare!

En mol gust sentíe Pedro Saputo la relassió del messoné, y preguntanli per la fira, va di:

- An ixa fira, siñó caballé, no se ven lo que de ordinari se ven a totes, encara que no falte res, sino que es fira de criats y criades. Allí acudixen de tota la Ribagorsa los mossos y mosses, en cuadra o sense cuadra, que volen afirmás, ells pera mossos de llauransa o  muleros, y tamé pera pastós o un atre ofissi, y elles pera criades, niñeres, caseres de mossens, lo que ixque y segons la persona. 

Y ¡qué guapes algunes! ¡Qué fresques y espabilades! Yo no me la pergo may; y dos criades que ting y tres que me se han casat, dos al tems de la meua dona y una después, totes les hay portat de allí, y totes bones, perque ting bon ull y no me engañen. Es verdat que bon amo fa bon criat, y com les trato be...

- Massa, va di lo cuñat.

- ¿Veéu?, ya ha caigut a la malissia. Siñó caballé, la enveja es mol roína, perque no cregáu que es atra cosa. Be pareix que me les trauen, que no dirán sino que lo serví a casa meua, y aixó messoné, sigue concilianda de novios, que sempre les sobre per damún del cap. Sense armonía y bona voluntat, ¿cóm habíe de ñabé pau a casa? Y viure sense pau y sense gust cap ley u mane. 

¿Ting raó, siñó caballé?

- La teníu, y mol gran, va contestá Pedro Saputo; perque la vida sense agrado, sense descans del cor, no es vida verdadera sino purgatori abans de tems. Sol que com sou viudo, la malissia salte después... 

- Aixó, aixó, va di lo messoné. ¿Veéu, Silvestre com tamé lo siñó diu que es malissia? Y si me casara, después no me serviríen tan be les sagales, perque totes en sentí que es un home casat, al instán li fiquen la cara anugolada. Un atra que troba com la Simona, que així se diu esta; y lo que tingue enveja que revento. Anem, cuñat, que lo siñó ha de descansá. Van eixí los dos cuñats, quedán en Pedro Saputo en que lo acompañaríe lo messoné y li enseñaríe lo que encara no habíe vist ni se veu mes que an aquella fira.

Van matiná y lo messoné en lo seu jaco voladó y talladó de ven va acompañá a Pedro Saputo, diénli pel camí:

- Ya vorá sa mersé, cuántes y qué guapes. Totes se fiquen al seu puesto, que es la Creu y cuan se arrimen a mirales fan uns ullets...

Yo per la mirada les calo, y la que es fina tamé me cale a mí, y sense parlá mos entenem. Porten cusida per dins una burchaqueta deball del bras, y allí una estampa de Santa Romera, abogada de les rellissades; les burchaques les hi cusen les yayes, encarreganles mol que se encomanon a la santa. Y si anéu a feles cussigañes, pessigolles, pessiguañes o gochet, fuchen y diuen que les malmetréu la estampeta; pero aixó es a la plassa y al escomensamén.

En tan alegre conversa van arribá a Graus, y com día de festa que ere (san Miquial) van aná primé a la iglesia, van empendre lo amorsaret en tords fregits, y después, habense dixat portá Pedro Saputo aon va volé Juan Simón, van aná a la Creu, que es la parada, la botiga y ferial propi de les sagales.

En efecte, estáen allí y ne ñabíen moltes, y algunes mol grassioses y ben majes. Y li va di Pedro Saputo al messoné:

- Anéu vosté, Juan Simón, per un costat y yo per un atre; vosté ne marcaréu una y yo un atra, que sabén lo seu gust vach a vore si lay enserto. U van fé així, y acabán la revista de totes, se van apartá a una vora a conferensiá. Y encara que Pedro Saputo ne habíe vist una que li va pareixe que seríe la que mes ompliríe lo ull al seu huésped, en tot per probál, va di que li conveníe una que ñabíe en sintes blaves, de bon bona figura, y linda presensia, que en dos amigues fée la desfeta a una vora. Y lay siñalabe.

- Perdonéu, siñó, va contestá lo messoné; sí que me agrade, pero sirá mol retrechera y engañará hasta a la seua sombra, ¿no veéu que sap mol? Milló es la del llas vert, aquella que mos mire, y que encara que vergoñoseta ya me ha dit en los ulls tot lo que yo volía sabé. Y veéu, ya me la está encorrén aquell mossen, que es lo de Salas Altas, y me la bufará y me dixará a la lluna de Valensia. 

Pos no ha de sé per an ell, botovadéu, que vach allá y la firmo de un brinco. Y dit y fet se dispare cap an ella y li diu:

- Demanéu jornal, la del llas vert, y veníu en mí pera ama de claus de casa meua, que soc botigué y messoné. Li va demaná nou escuts y dos parells de espardeñes de espart a estrená.

- Deu t' en daré, va di ell, ademés de un parell de sabates, y van quedá conformes, y se la va emportá y la va enviá cap a la seua fonda en les señes.

Va quedá admirat Pedro Saputo del coneiximén del messoné, pos en efecte ere la mateixa que ell li habíe marcat. La de les sintes blaves se va acomodá de casera en lo mossen de Salas. Y de mes de sixanta sagales sol unes quinse se van entorná cap als seus pobles esperán un atre añ milló. Tamé Pedro Saputo ne va afermá un atra pera casa de sons pares, y com no podíe portala en ell la va entregá y encomaná al messoné hasta que una persona de confiansa vinguere a per nella.

- Y miréu, li va di...

- Enteng, enteng, va contestá Juan Simón; bon ull hau tingut; pero anéu descansat, que yo, siñó, lo meu meu y lo de atre de atre. ¡Collons ! Milló es esta que la meua; pero res, lo dit, dit; com si li dixáreu ficades armes reals o guarda suissa. La enviaré a vostra mersé igual que la va parí sa mare, exeptuán les cuentes passades.

En cuan a les del registre, que ne eren dos, les va vore Pedro Saputo sense manifestá quí ere, y se va doná per satisfet.