Mostrando las entradas para la consulta hoc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta hoc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Roman de Jaufre, fragment, E dirai vos de Brunessen

Roman de Jaufre.


Roman de Jaufre (Jaufres fil Dovon)


E dirai vos de Brunessen
con ieis del castel ricamen
E l senescals vai s'en primiers,
e ela sec lo cavalcant
en un bel palafre ferant,
on hom de cavalquar no s dol;
e ambla si que par que vol,
adaut e jent, dreit e suau
c'a penas au om son esclau. (c'a pena au hom son esclau)
E fon vestida cosdament (ricament)
d'un cisclaton mout avinent;
e siei cabel delgat e saur
son gent estreit d'un filet d'aur;
e sa bella cara plasent,
on anc non ac affaitament,
anz es ben fina per natura
qu'en nulla sason non peiura
plus al matin que al colgar,
mas ben la ve om mellurar
rellusir e getar clardat,
que tuit en son enluminat
cels que l'anavon environ.
E ac un capel de paon
en son cap mes per la calor,
e portet en man una flor
mout bella e mout ben flairan.
E enaissi vai s'en pensan
com poira Jaufre retener
ni co l fara son cor saber,
ni, cant er ab el, que l dira
ni de cal guisa respondra.
Si m'escomet de nulla ren,
ades li respondrai ab ben;
e se s clama car lo tinc pres
ni del mal que ma jentz li fes,
ni car lo menassei a pendre,
d'aisso consi m poirai deffendre?
Ab blandir et ab jent parlar,
c'aissi pot om tot cor domptar.
E, si Dieu platz, ieu domtarai
aquest, tanz plasers li dirai."
E Jaufres ven daus l'autra part
pensan, que s cuia que fort tart
poira Brunesen convertir,
ni s cuia que puesca avenir
qu'ella per ren s'amor li don;
car tant es de bella faisson
e tant es rica de coraje
e de terra e de linnage (linhage, linatge)
c'a pauc no n es desesperatz.
Mais en aisso s'es affermatz 
que dis que non es ses merce,
pos totz autres bens a en se.
"Doncs non poira ella suffrir
que m veia per s'amor morir;
que mortz sui o tota l'aurai:
mais merce n'aura, si Dieu plai."
E aissi anet longament
pensan, qu'en al re non entent, (pensán, que en atra cosa no entén)
tro que vi Brunesen venir.
E l senescal vai s'enantir
e venc s'en a Jaufre correntz:
"Seiner, ma domna Brunesentz
es aici tot per vostr' amor
per so que us fasa mais d'onor;
e vec la us que us ven acuillir."
Dis Jaufre: "Bel fai a grazir."
Ab tant Brunesentz es venguda,
que mout coindamen lo saluda,
e Jaufres ella eissament,
e apres tota l'autra gent,
cavaliers, domnas e pulcellas, (pucella, pubilla)
car mout n'i avia de bellas.
E Brunesentz l'estent la flor.
"Domna," dis el, "per vostr' amor
la penrai, pos vos la m donatz." (la pendré, pos vos me la donáu)
E pueis cavalcon latz e latz, (y después cabalguen costat a costat)
e las jentz estan entorn els,
de cavaliers e de donzels,
de pulcellas e de borges. (de pubilles y de burguesos)
E tant i estavon espes
c'om no i pot nulla ren parlar,
si fort non l'aven a cridar:
don enueia mout a Jaufre
e a Brunessen mais, so cre;
car non son en luoc on parlar
poguesson miellz de lor afar. (pugueren milló del seu affaire)
Ez enaissi son s'en vengutz
a Monbrun, on an receubutz (Monbrun, Montbrun; la t se pert o perd)
Jaufre a gran procesion.
Pueis Brunesenz e siei baron
an l'en menat sus el palais;
e non cre que hom vis anc mais
miels apparellat de manjar. (Juaquinico Monclús)
Mais no m'o letz aras comtar,
car enant fai meillor auzir:
e per aquo voill m'en giquir. (y per naixó m'en vull abstindre; u dixo)
E cant agron assatz manjat,
il an lor solatz comensat,
e Jaufre a lor o mogut
co s n'anet, cant l'agron batut,
ni con sos ausbercz lo guari
e l drapz, que res non l'envasi.
Pueis demandet del cavallier
que l venc residar el vergier
tres vetz e l venia ferir,
s'es garitz o si pot garir.
Dis lo senescals: "Ben guarra, (va di lo senescal: be guarirá : sanará)
senner, car ja mal no n aura. (siñó, ya que mal no ne tindrá : haurá)
Mas per la fe que dei a vos,
enantz n'i eron vengut dos,
qu'ieu e Symonz i fon vengutz,
que a cascun par els escutz
que cascuns voides los arsos,
e n'aguem los vestirs terros.
E de totz aquelz de Monbrun
feratz altrestal, un e un,
entro qu'ieu dis que lai anesson
tuit ensems e que us n'amenesson:
adonx cre que aguest paor."
“O ieu, que anc non l'ac maior,"
dis Jaufres, "si m sal Dieus ni fes.
Diable, cugiei, m'aguesson pres,
que sai fosson d'enfern ixitz, (ixits, eixits.)
cant los vi entorn mi garnitz.
Mais quant m'agron sai sus poiat
ni ac am ma donna parlat
e vi son cors, so m fon avis,
que fos ab Dieu en paradis,
c'anc puis non ac de ren temensa;
enantz vos dic per ma cresensa,
que, sol qu'ela's tengues ab me,
res no m pogra nozer, so cre."
E Brunesenz a sospirat
e a tan fichament garat (y ha tan fíxamen guaitat : mirat)
Jaufre e aitan dousament (a Jaufre, y tan dolsamen)
que ls oils ins el cor li deisent;
e a ella puiet el vis
lo sanc del cors, si qu'en rogis.
Amdui son malament nafratz
d'un dart, qu'es d'amor enpennatz,
don om non pot son colp veser,
ni garnimenz no l pot tener;
tant fer prim; mais lo colp es gros,
que no i a mesolla ni os,
vena ni nervi que no l senta.
Aissi nafra, can l'atalenta,
durament e jent e suau,
que non ve om son colp ni l'au,
ni ja mais sanat no n sera,
mais per aquel que l colp fara.
E co l pot ferir ne naffrar
pos puis lo i aven a sanar?
Aco us dirai ieu ben per que.
S'ieu ai naffrat vos e vos me,
s'ambedui nos podem garir,
en fol nos laissarem morir;
car quex es de garir cochos
de son mal, tant es angoissos.
Mais can l'uns nafra solamenz,
aqui a mestier mais de senz,
que l nafratz a obz que enqueira
con cel qui l'aura ferit feira,
qu'estiers non pot per ren guerir.
E dirai vos co l pot ferir:
ab servir et ab gent parlar,
ab blandir, ab humiliar,
e que s gart de far avolesas,
e fassa con poira proesas
e que sia a totas genz
humils, amoros e plasenz,
per so que tuit en digan ben;
e gart si sobra tota ren
d'enueg e de far vilanias,
d'erguil e de sobransarias, (d'orgull)
e sia larcz quan s'escaira
segon lo poder que aura;
e que s tenga asaut e jent
e s gart de pacha d'avol gent,
que non lor sia trop privatz.
Mais de tot si' abandonatz
ves celui que nafrar volra,
e qu'en digua ben, can poira,
e sia finz e vertadiers
e a totz aquels plasentiers
que ab leis li puiran valer;
e cels que l poiran dan tener
am atressi e tengua car;
e que sapcha son cor celar.
E veus cal son li dart d'amor
que nafron suau ab dousor,
ez enaissi pot hom nafrar
lo plus dur que l'er ad amar!
Andui son d'aquest dart ferit
et amdui seran leu garit,
sol qu'ensems sian ajustat,
car cascuns n'a gran voluntat.
El palais tenon lor solatz,
car cascuns conta so que l platz.
Mas Brunesentz non au ni ve
faitz ni ditz, mais cels de Jaufre,
ni en ren al re non enten:
don plaing e sospira soven,
e trasal e fremis e mor (trassal)
e pensa ades en son cor
can poira la sason veser
que l puesca entre sos bratz tener.
E Jaufre plain de l'autra part
e mor et esconpren et art,
can ve son cors gai e cortes,
qu'ades mor car ab lui non es.
Aissi an aquel jorn estat,
e Brunesenz a comandat
c'om fassa leitz aparellar,
qu'ira jazer e repausar; (qu'anirá a jaure, tombás, y reposá)
car la calors que n'es annada
l'a un petit de mal greuiada.
Pueis venc a Jaufre mantenent
e dis li tot suau e gent:
"Seiner, vos vos n'iretz gaser, (jazer : jaure : yacer)
e Dieus vos don anuit bon ser
e al matin meillor levar,
qu'ieu m'irai atressi pausar.
Mais paor ai que us en fuiatz (la dona de Puigdemont, la rumana)
ancanuit, can serem colgatz,
aissi con l'autra ves feses."
"Non farai ja," so dis Jaufres,
"que, si m'aiut Dieus ni sos sanz,
anz sai istaria detz anz 
que m n'anes senz vostre comjat
ni menz de vostra volontat."
Dis Brunesentz: "En bon aur,
so que ben dormirai plus segur."
E es s'en ab aitant intrada
e fes castiar sa mainada
que non fasson bruida ni nausa
e que laisen dormir en pausa
Jaufre si com pro cavallier,
que ben cre que l'aia mestier.
Jaufre an ricament colgat
en un lieg gent aparellat,
en que pogra suau dormir,
s'amors no l vengues assaillir.
Mas ves amor non pot valer
benestansa de ben jaser;
c'aitan ben dormiria en pailla
totz hom, pueis amors lo trebailla.
E el es ne si treballatz
que cent ves s'es la nueit giratz,
que non sent si jatz mol o dur
ni gaire no n esta segur,
c'ades pensa de la faisson
de Brunesen, c'al cor li fon,
que totz sos faitz e totz sos ditz
l'a sus sagellatz e escritz.
E pensa s'en nulla maniera
puesca conoiser la carriera
co l puesca son cor descobrir
ni l'amor, c'aissi l fai languir.
E cant a pro pensat, no i ve
via mais de clamar merce,
e dis qu'enaissi lo dira
tan tost con veser la poira:
"Donna, la vostra grantz beutatz
e l vostre cors jent faissonatz,
vostre oil, vostra boca plasent
e l gais ditz c'al cor mi deissent
m'a si destreit, pres e lasat
que no m'avetz poder laissat
de neguna ren qu'el mon sia,
que totz es en vostra bailia
mon cor, mon saber e mon sen,
ma proesa, mon ardimen,
mon delieg e ma voluntat.
De tot m'aves poder enblat,
que tot es vostre mielz que mieu.
E si us avia dig: de Dieu,
non o deuria a mal tener,
car el vos a donat poder,
e per s'amor, domna cortesa,
car vos a dat tant de proesa,
de pres, de sen e de beutat,
devetz aver humilitat
de me, c'aissi m'aves conques
e destreit e lassat e pres
que non veg ni entent ni aug
ni puesc aver delieg ni gaug
senz vostr' amor; e si non l'ai,
atrasag vos dic que morai.
E, per Deu, bela domna pros,
non voillatz qu'ieu mora per vos,
car no m podetz mostrar ni dir
rason per que m deiatz aucir,
mais car vos am: veus tot lo tort!
E si per so voletz ma mort,
peccat farez a mon veiaire. (faretz : vos faréu, tú farás)
Mais nuil dreit no m val ab vos gaire,
que tot es en vostre voler.
Mais merces mi degra valer
que us quer, bella domna cortesa."
Ben sui folz e ben dic folesa, (foll, follia, etc.)
car ja cuit s'amistat aver.
Con la i ausaria querer,
qu'eu no sui d'aquela valor
qu'en mi fos be messa s'amor,
qu'el' es riqua e de gran affar
e puis de beutat non a par;
el mon non a nulla persona
que, s'ella s'amistat li dona,
que non s'en tengua per pagatz.
Donx non sui ieu ben estragatz,
can mi cuit que a mi la don,
c'anc mais no m vi ni sap qui m son? -
Tol t'en, que ja non s'avenria.
Vai t'en e ten deman ta via. -
E, Dieus(.) e con o puoc anc dir?
Qu'ieu ja cuiava ades morir,
can son cortes cors non vesia,
e tot jorn plorava e plagnia; (planher, plagner, plañir)
e ara, cant ab ella son,
que m n'anes, non o tenc a bon. -
Adonx e qual consel penrai?
Que quant la veg, lo m dobla mai
mon mal, mon trebal, ma dolor.
Aisso non fo lo (?) anc amor,
anz es lo peier mal del mon,
qu'en totas guisas mi confon
e m'auci e m ten en destreg,
atrestan ben can non la veg
con can puesc ab ella parlar.
E aisso con puesc ieu durar? -
Tot m'er a soffrir o morai:
mas merce cre que trobarai,
que ja m fes ella bel senblant
e m'a servit et onrat tant,
jent acullit e jent profert
que ben posc conoiser apert
que per entendensa d'amor
o fetz c'a mi donet la flor. -
aissi vai de la folla gen,
que moutas sasons s'esdeven
c'uns folz hom si cuiara ben,
s'una pros domna l vol servir,
que de s'amor aia desir
e cuia ben esser amatz,
e aquo es fina foudatz.
De me puesc atrestal veser,
que s'aquesta m'a fait plaser
ni gent aculit ni onrat,
mi fas segur de s'amistat.
Per qual valor, per qual proesa,
per qual beutat, per qual riquesa,
que aia ni que en me sia,
aurai s'amor? - No i conosc via,
mais aquesta c'om ditz d'amor,
que non vol ergoil ni ricor:
donx l'aurai eu, que non son ricx,
mais ben serai verais amicx
senz erguel e senz tot engan
e ll servirai de bon talan. (y la serviré de bon talán)
Aissi tota la nuit si plais
e estet en aquel pantais
que anc de sos oils non dormi.
E Brunesenz plang atressi
e sospira soven e greu
e prega Amor e puis Deu
que d'aquel mal consel li don, (que li dono consell d'aquell mal)
c'aissi l'auci contra rason.
“Car outra rason m'ausi ben
Amors, qu'en me no faill de ren,
qu'ieu fas tot so que m manda far
e am cel cui mi mand' amar.
E s'ieu fas son comandament,
a tort m'auci mon escient. -
A tort? - No fa, anz a gran dreg,
qu'ieu non o faz si con far deg. -
Si fas: non am ieu donx Jaufre? -
Non ieu, car ren no l fas. Per que? -
De tot so que tain ad amic
cuig lo ben amar, car o dic. -
Non fas ges, als i a mestier.
mon parlar non val un denier. -
Si fai. - Non fai; ans dic follor
e n'ai l'enemistat d'amor;
car s'ieu l'ai convengut que l'am,
e non o fas, a tort m'en clam
que si m'auci ni m dona mort,
el aura dreit es ieu n'ai tort. - (es : e : y)
E donx, lassa, que m'en farai,
s'amors no m conseilla? - Non sai;
del tot mi met en sa comanda
e farai tot so qu'ela m manda. -
Amors manda que a Jaufre
renda m'amor, mon cor e me,
e tot lo meta en abandon
per far so que li sia bon,
que ja de ren non l'en desdiga,
qu'enaissi o deu far amiga.
Aquo farai ieu volonteira,
sol que l plassa que m'o enqueira,
car amors non deu jes voler
qu'ieu l'an pregar ni enquerer,
que mos pretz s'en abaissaria.
Donna deu aver seinoria
d'aitant que hom la deu pregar,
e ela deu o escoutar.
E s'aquell' amor non l'agrada,
non l'escout mas una vegada,
que no l deu jes so far entendre
que non l'a en cor as atendre.
E si l'agrada ni tant es,
fassa s'en apregar tres ves,
car ja vergoigna non sera
a aquel que l'amor querra,
s'ella s'en fa tres ves preguar,
ans la'n deura tenir plus car;
c'ades es om plus envegos, (mes envejós)
plus cobes e plus volontos
de causa que l ven a plaser,
can ve que non la pot aver;
e puis, can l'a, es miels garada
que cela que non es presada;
car causa vil non es trop bona:
per que domna, se s'amor dona
ses querre, non es tant honrada
con es cella que n'es pregada.
E per so es dreit qu'ieu esper
qu'el me vengua m'amor querer,
E si non la m quer, con sera? -
Laissarai me morir? - Non ja. -
E annarai l'en pregar eu? - (y aniré a demanálay yo)
Hoc, ans que m lais morir, per Deu. - (Sí, antes de que me dixa morí,)
Donx i aurai eu desonor? -
Non aurai, que forsa d'amor
m'en destreing, que m'en pot forsar,
es ieu non la puesc contrastar,
car en me vol far aparer
sa seinoria e son poder."

viernes, 23 de octubre de 2026

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen ++

Aimeric de Pegulhan.

Aimeric de Pegulhan. Domna, per vos estauc en greu turmen + Si cum l'albres que per sobrecargar

I. 

"Senhor, que fols faitz, qu'eu grat no us en sen."
"Domna, per Deu aiatz en chauzimen."
"Senher, vostres precs i anatz perden."
"Bona domna, ja us am eu finamen."
"Senher, et e us volh peitz qu'a l'autra gen."
"Domna, per so n'ai eu lo cor dolen."
"Senher, et eu alegre e jauzen."
"Domna, ja mor per vos ses nulh confort."
"Senher, ben trop n'auretz fag lonc acort." 
"Domna, ja es ma vida peitz de mort."
"Senher, so m platz, sol qu'eu s non aia tort."
"Domna, de vos non ai mas desconort."
"Senher, e doncs cuiatz que us am per fort?"
"Domna, ab un semblan m'agratz estort."
"Senher, respeit no n aiatz ni conort."
"Domna, vauc doncs alhors clamar merce."
"Senher, anatz de sai: qui vos rete?"
"Domna, no posc, que vostr' amors me te."
"Senes conselh, senher, o fa de me."
"Domna, trop mal mi respondetz ancse."
"Senher, car peitz vos volh qu'az autra re."
"E doncs, domna, no m faretz ja nulh be?"
"Senher, aissi er cum dizetz, so cre." -
"Amors, gitat m'avetz a no m'en cal."
"Amics, per Deu, no us en posc far ren al."
"Amors, e vos ja meretz de tot mal."
"Amics, per so us en trairai san e sal."
"Amors, per que m fetz chauzir domn' aital?"
"Amics, eu vos mostrei so que mais val."
"Amors, no posc sofrir l'afan coral."
"Amics, per so queiram autre logal."
"Amors, en tot quan faitz vos vei falhir."
"Amics, a gran tort me voletz laidir."
"Amors, e doncs per que ns voletz partir?"
"Amics, car greu m'es quan vos vei morir."
"Amors, ja no cugetz qu'alhors me vir."
"Amics, per so pensatz del ben sofrir."
"Amors, sembla us si ja n poirai jauzir?"
"Amics, oc vos, sufren et ab servir."

II.

Si cum l'albres que per sobrecargar franh se mezeis e pert son fruit e se,



franh se mezeis e pert son fruit e se,
ai eu perdut ma bela domn' e me,
e mos engenhs se franh per sobramar.
Pero, sitot me sui apoderatz,
anc jorn no fi mon dan ad escien,
anceis cuit far tot so que fatz ab sen:
mas er conosc que trop sobra l foudatz.
E non es bo qu'om sia trop senatz
que a sazos no sega son talen,
e si no i a de cascun mesclamen,
non es bona sola l'una meitatz.
Ben esdeven hom per sobresaber
nescis e'n vai maintas vetz foleian;
per que s'eschai qu'om an en loc mesclan
sens ab foudat, qui ls sap gen retener.
Las, qu'eu non ai mi mezeis en poder,
ans vau mon mal enqueren e cercan,
e volh trop mais perdre e far mon dan
ab vos, domna, qu'ab autra conquerer.
Qu'ades cuit far en aquest dan mon pro
e que savis ab aquesta folor;
pero a lei de fol fin amador
m'avetz ades, on peitz mi faitz, plus bo.
No sai nulh a “oc" per qu'eu des vostre "no";
pero soven tornon mei ris en plor,
et eu cum fols ai gaug de ma dolor
e de ma mort, quan vei vostra faisso.
Co l bazalesc qu'ab joi s'anet aucir, (basilisco)
quant el miralh se remiret e s vi,
tot atressi etz vos miralhs a mi,
que m'aucietz quan vos vei ni us remir.
E no us en cal quan mi vezetz morir,
abans o faitz de mi tot atressi
cum de l'enfan qu'ab un maraboti
fai hom del plor laissar e departir;
e pois, quant es tornatz en alegrier
et hom l'estrai so que l donet e l tol,
et el adoncs plor' e fai maior dol
dos aitans plus que no fetz de primier.
Teriaca, ges vostre pretz no col
de melhurar, qu'oi val pro mais que hier. (oi : hodie : huy, hui, avui, hoy)


III. 

Alfonse II, Roi d' Aragon. Alfonso II, Rey de Aragón

En aquel temps que l reis mori nAnfos, (n'Anfos : Alfonso II de Aragón)
e sos bels filhs plazens, cortes e bos,
e l reis Peire, de cui fon Aragos, (Pedro II)
e n Diegos, qu'era savis e pros,
e l marques d'Est e l valens Salados,
adoncs cugei que fos mortz pretz e dos,
si qu'eu fui pres de laissar mas chansos:
mas ar los vei restauratz ambedos.
Pretz es estortz qu'era gastz e malmes,
e dos garitz del mal qu'avia pres,
qu'un bon metge nos a Deus sai trames
deves Salern, savi e ben apres,
que conois totz los mals e totz los bes
e meizina cascun segon que s' es,
et anc loguier no n demandet ni n pres,
ans los loga, tant es francs e cortes.
Anc hom no vi metge de son joven
tan larc, tan bel, tan bon, tan conoissen,
tan coratgos, tan ferm, tan conqueren,
tan ben parlan ni tan ben entenden:
que l ben sap tot e tot lo mal enten,
per que sap melhs meizinar e plus gen,
e fai de Deu cap e comensamen,
que l'ensenha gardar de falhimen.
Aquest metge sap de metgia tan
et a l'engenh e l sen e l saber gran,
qu'el sap ensems gazanhar meizinan
Deu e l segle (gardatz valor d'enfan!)
que l seu perden venc, meten e donan,
sai conquerir l'emperi alaman.
Oimais cre ben, cor que i anes doptan,
los faitz qu'om ditz d'Alixandre comtan.
Aquest metge savis de qu'eu vos dic
fon filhs del bon emperador Enric,
et a lo nom del metge Frederic
e l cor e l sen e l saber e l'afic: 
don seran ben meizinat sei amic
e i trobaran conselh e bon abric.
De lonc sermo devem far breu prezic,
que ben cobram lo gran segon l'espic.
que l dig son bon e l fag son aut e ric.
Al bon metge maistre Frederic
di, metgia, que de metgar no s tric.


//

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

miércoles, 21 de octubre de 2026

Noël, Mei amic e mei fiel, laisat estar lo gazel:

XIe-XIIe siècle.

Noël, Mei amic e mei fiel, laisat estar lo gazel:

Noël.

Ms. de Paris., lat. 1139, fol. 48. - Paul Meyer, Anciennes poésies religieuses en langue d'oc, Paris 1860, p. 15-17. (Bibliothèque de l'École des Chartes, 21e année, Paris 1860, p. 493-95) (M.). 
Dans le rythme et la mélodie de l'hymne latine In hoc anni circulo. 
J'ai omis les strophes latines, qui alternent avec les provençales. 
- Grdr. § 10, p. 10.

Mei amic e mei fiel,
laisat estar lo gazel:
aprendet u so noel
Lais lo m dire chi non sab,
qu'eu lo l dirai ses nul gab:
mout m'en issit a bo chab
de virgine Maria.
So sabjat, re qu'es be ver,
no chal c'om s'en desesper,
Deus i ven, per nos, maner
in te, virgo Maria.
“Non perdrai virginitat,
tos temps aurai chastitat,
si cum es profetizat,
pois er virgo Maria.”
“Eu soi l'angels Gabriel,
aport vos salut fiel:
Deus descen desus deu cel
in te, virgo Maria.”
Cum la reina l'enten,
si l respon tan piamen:
“Aco sia au so talen
e virgine Maria.”
Cum la reina l'auvit,
si l'amet e si u jauvit.
“Aco sia au so chausit
in te, virgo Maria.”
“Tu es mesatjes al rei,
si cum tu o dit, o crei:
a lui me do e m'autrei,
ego, virgo Maria.
Ancela soi Damrideu;
si cum tu dit o cre eu:
maire serai Damrideu
e pois virgo Maria.”
L'angels es deu cel vengut
e la dompna l'a creut:
per tal n'esmes ereubut
de virgine Maria.
Eu vos ai dit mon talan,
e vos diia en avan
chasques vers nous ab nou jan
de virgine Maria.

Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13 -17 (occitan)

Évangile de Saint Jean.
Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13-17.

Traduction de l'évangile de Saint Jean, chap. 13  -17 (occitan)



Ms. du Musée Britannique, Harl. 2928, fol. 187. - C. Hofmann, Gelehrte Anzeigen der k. bayer. Akademie der Wissenschaften, juillet 1858 (H.) 
P. Meyer, Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français I., Paris 1874, 32 ss. (M.). - Grdr. § 12. p. 12. St. p. 60.

Incipit sermo domini nostri Jesu Christi, quem fecit in cena sua quando pedes lavit discipulis suis.
13,1 Aván lo día festál della Pásca sabía lo Salvádre que la sóa óra vé 
que traspásse d'aquést mún au páer. Cum agués amát los sós chi éren el 
mún, en la fí los amét. 2 E fácha la céna, cum diábles ja agués més eu cór que Júdas lo traís, 3 sabens que lo páer li donéth tótas cháusas e sas más e que de Déu eissít he a Déu vái, 4 léva de la céna e páusa sos vestiméns. E cum ac présa la tóala, preceis s'én. 5 D'aquí aprés més l'áiga en la cóncha e enquéth a lavár los pés déus discíples e estérzer 
ab la tóalia de que éra céins. 6 Dunc vénc a sáin Péire, e díiss li Péir: “Dóm, tu me lávas los pés?” 7 Respondét li Jesús e díiss li: “Zo que eu fáz, tu no sábs aóra, mas póis o sabrás.” 8 Díiss li Péir: “Ja no mé lavarás los pés.” Respondét lí Jesús: “Si éu nó t lavarái, non aurás párt ab mé.” 9 Díiss li Péir: “Dóm, no solamén los pés, mas neéps las más e lo cháp.” 10 Díis li Jesús: “Céll chi es lavát non a besóin que láu mas los pés, mas toz és néptes. E vos esz népte, mas no túih.” 11 Car sabía cals éra chi lo trairía: per zo díis: “Non esz tuih népte.” 12 Póis que lór ac lavát los pés e ac prés sos vestiméns, cum se fo asís, des cháp díiss a éuz: “Sabéz que vos ai fáith? 13 Vós me apelláz maiéstre e dóm, e dizét o bé, car eu o sói; 14 e per zó, si éu, dóns e máiestre, vos ai laváz los pés, e vos devéz l'us a l'áutre lavár los pés. 15 Eissémple vos ai donát que aissí cum eu o ai vós fáith que vos o fazát. 16 Veramén, veramén vos díc: non es lo sérs máier de so seniór, ni l'apóstols máer de celúi chi llo tramés. 17 Si aquéstas cháusas sabét, bonauráth serét si las faréz. 18 Non o dic de tot vos; eu sái cals elesquéi; mas per zó que la Scriptúra sía aumplída: Chi mandúia lo meu pá, levará escontra mé so taló. 
19 Aóra vos o díc, ancéis que sia fáith, que creát, cum sera fáith, que eu sói. 20 Veramen, veramen vos o díc: chi recép cui eu trametrái, me recép, e chi me recép, recep cellúi chi mé tramés.” 21 Cum ac aizo díith, fo torbáz per espirít, e afermét e díss: "Veramen, veramen vos díc que us de vós me trairá.” 22 Donc esgardáven li discíple l'us l'áutre, dobtán de cál o dezía. 23 Mas us de sós discíples era jazéns eu se Jesú, lo cál amáva Jesus. 24 Aquést cennét Péir, e díis li: “Cals es de cúi o díi?” 
25 E éll cum jaguéssa sóbre lo péiz Jesú, díiss li: "Dóm, cals és?” 
26 Respon Jesús: "Aquéll es cui éu darái lo pá molliát.”
E cum ác molliát lo pá, donet ló Júda Simó d'Escarióth. 27 E aprés la bucélla adónc intrét en lúi Sadenás. E díiss li Jesús: “Zo que fás, fai tóst.” 28 E eizó negús non o ssáub déuz seénz cóntra que ló ill díiss. 
29 Alcánt cuiáven, car Júdas avía las bórsas, que Jesus li diissés:
“Cúmpra acó que nos a óbs al día festál,” o que donés alcuna ré auz sofrachós. 30 El cum ac receubúda la bucélla, eissit s'én sémpre; e éra nóith. 31 E cum en fó eissíz, diiss Jesús: “Aóra es clarifiiáz lo fílls dell'óme, e Deus és clarifiiátz en lúi. 32 Si Deus és clarifiiátz en lúi, e Déus lo clarifiiará e se meésme, e sé manemá lo clarifiiará. 38 Filleth, 
páuc sói enguéra ab vos: querret mé; e eissi cum eu diissíi aut Juéus, lai o eu váuc vos no podét venír, e vos díc o aóra. 34 Mandatum novum, noéll comandamén vos dó, que améz l'us l'áutre aissí cum eu vós améi. 35 En aizó conoisserán túith que mei discíple ész, si vos aurét amór entre vós.” 36 Díiss li Péir: “Dom, o vás?” Respondét Jesus: “Lái o éu váuc tu nu m póz ségre aóra; mas pois me segrás.” 37 Díiss li Péir: 
“Per que no te posc segre aora? M'árma pausarái per té.” 38 Respón Jesus: “La tóa árma pausarás per mé? Veramen, veramen te díc: no chantará lo jáus (trecía : tercia) trecia que me abnéis per trés veiádas.”
14,1 E díiss a sós discíples: “Non turbetur cor vestrum, no sía turbát vóstre córs. Vos creét en Déu e e mé creéz. 2 En la maisó deu méu páer sun móutas maisós. Si que nó, eu vos agra díith que lo loc vos váuc aprestár. 3 E si éu irai e vos aparellarai lo loc, des chap venrái e recebrai vos a me meésme, que aqui o eu soi e vos siát. 4 E sabéz o eu váuc, e lla vía sabéz.” 5 Diss li Tomás: “Dóm, no sabém o vás; e cum podem la vía saber?” 6 Diis li Jesus: “Eu soi via, vertat e vida: negus om no vé au paer si per me nó. 7 Si mé aguessáz conogút, e u meu paer aguessáz 
conogút; e d'eissa ora lo conoisseréz e ll' avéz veúth.” 8 Diiss li Philips: “Dom, demostra nos lo páer, e es nos assaz.” Diiss li Jesus: “Eu tan gran temps soi ab vos e no m'avet conogút? Filip, cel chi me ve, ve lo paer. 
Tu cum faitamen diz: demostra nos lo paer? 10 No cres que eu ell paer e l paer es e me? Las paraulas que eu parle a vos, no parle de me meesme, mas lo paer permanens e me meesme, el fai las obras. 
11 No créez que eu el paer e l paer es e me? Sobrequetot per meesmas las obras creéz. 12 Veramen, veramen vos dic: cel chi cre e me, las obras que eu faz, cellas fara e maor d'aquestas las fara; car eu vauc au paer. 18 E calque chausa requerret el meu num, aizo farai, que sia clarifiiat lo paer eu fíll. 14 Si alcúna cháusa me querrét el meu num, aizó farái. 15 Si diligitis me, si vós me amát, gardáz los méus comandamens. 16 E eu preiarái lo páer, e dara vos áutre acosselliadór que permánia ab 
vos durablamen, 17 l'espiríth de vertát, lo cál no pót lo múnz recébre, car no lo vé ni lo sáb. Mas vós lo conoisseréz, car ab vós permenrá e e vós er. 18 No vós grupirái órfes; venrái a vós. 19 Enguéra petíth, e l múnz ja no me vé; mas vos me veez, car eu víu e vós viurét. 
20 Vos conoisseret en aquel día que eu soi eu páer e vos e me e eu e vos. 21 Ceu chi á los méus comandaméns e los gárda, aquell és chi mé áma. E chi me áma sera amáz del méu páer, e eu l'amarái e demostrarái li me meésme.” 22 Diiss li Judas, non aquéll d'Escarióth: “Dóm, cals cháusa es fácha, car a nos te es a demostrár e au mun nó?” 
23 Respondét Jesus e diiss li: “Si quis diligit me, si alcús me áma, gardará la mía paráula, e l méus páer amara ló, e venrém a lúi e farém maisó chas lúi. 24 Ceu chi no m'áma no garda las mías paráulas. 
E la paráula qu'avét auvída non es mía, mas d'aquell chi mé tramés, del páer. 25 Aquéstas cháusas vos ai parládas permanéns chás vos; 26 mas l'acosselliádre Sainz Espiríz, lo cál trametrá lo páer eu meu núm, el vós dozerá tótas cháusas e vos sózministrará tótas aquéllas cháusas que eu vós dirái. 27 Páz vos láise, la mía páz vos dó. Eu no la vós do aissí cum lo múnz la dóna. No sía turbáz lo vóstre cors. 28 Auvisz car eu vos diissii: vauc e véin a vós. Si vós me amassáz, vos certas esjauviráz, car eu váuc au páer; car lo páer es máer de mé. 29 E aóra vos o dissíi, anceis que sia fait, que vos creaz cum sera fait. 30 Ja no parlarái ab vós móutas cháusas, cár lo prínceps d'aquést mun vé e non a e mé alcúna 
cháusa. 31 Mas per zó que lo múnz conóscha que éu ám lo páer e que aissí cum lo páer me donét lo comandamén aissi o fáz. Leváz, anném d'eici.
15,1 Ego sum vitis vera, eu sói véra viz e l méus páer es lo coutivádre. 
2 Tot l'eissermen no pórtan frúith e mé tolra ló, e tot aquéll chi pórta frúih purjara ló que port plúis frúith. 3 Vos esz ja népte per la paráula que ai parláda a vós. 4 Permanéz e mé e eu e vós. Aissí cum l'eissermens no pót portar frúith de se meésme, si no permanrá en la viz, aissi fáchamen e vos, si e mé no permanrét. 5 Céu chí perma e mé e éu en lui, aquest pórta móut frúith; car ses mé neén podéz far. 
6 Si alcús no permanrá e mé, sera fors més aissí cum l'eissermens, e sechará, e culliran ló e metran ló eu fóc e ardrá. 7 Si permanrét e mé, e llas mias paráulas permanrán e vós; calque cháusa volrét, querréz, e será vos fáita. 8 En aiso és clarifiiát lo méus páer que vós portét móut frúith e que siás fáit méi discíple. 9 Aissi cum lo páer me amét e eu vos améi. Permanét en la mía amór. 10 Si vos gardarét los méus comandaméns, permanrét en la mia amór, aissi cum eu gardéi los comandaméns del meu páer e permain en la sóa amór. 11 Aquéstas cháusas vos ái parládas que lo méus jaus sia e vos e l vóstre jáuis sia umplíz. 
12 Hoc est preceptum meum, aizó és lo méus comandaméns que vós améz l'us l'áutre aisi cum éu vos améi. 13 Negús óm non á maór amór d'aquésta que páuse s'árma alcús per sós amíx. 14 Vos ész li méi amíc, si farét aquellas cháusas que eu vós comán. 15 Ja no vós dic sérs, car lo sérs no sáb que fáza sós séiner; mas vós diissíi amíx, car tótas las cháusas que auvíi del meu páer vos fezíi conogúdas. 16 Vos no me elesquész, mas eu vós elesquéi e pausei vós que annét e portez frúith e l vóstre frúith permánia, que cálque cháusa vos requerréz lo páer eu meu núm vos do. 17 Hec mando vobis, aquéstas cháusas vos comán que vós améz l'us l'áutre. 18 Si lo múnz vos aíra, sabchát que me ác en íra primér de vós. 19 Si vós fossáz del mún, lo múnz améra zo que era só; mas car vós non ész del mún, mas eu vos elesquéi del mún, per zo vós aíra lo múnz. 20 Mémbre vós della mía paráula que eu vos diissíi: non es lo sérs máer de só seniór. Si me perseguéren, e vos persegrán. Si gardéren la mía paráula, e lla vóstra gardarán. 21 Mas tótas aquestas cháusas vos farán, car no sáben cellúi chi mé tramés. 22 Si eu no vengués e agués parlát a éuz, non ágren péchát; … (la lacune n'est pas indiquée. e viiren  Tobler] euuren. 
24 aóra acértas e viiren e airéren e mé e u méu páer. 25 Mas que sía umplída la paráula chi és escríuta en la lor léi, que de gráth me águen en odi. 26 Cum autem venerit paraclitus, más cum venrá l'acosselliádre cui éu vos trametrái del páer, l'espiríte de vertáth, chí procé del páer, el portará testimóni de mé. 27 E vós portaréz testimóni, car am me ész déis lo comenzamen. 
16,1 Aquéstas cháusas parléi a vós, que no siáz escandalizáth. 2 Fórs las sinagógas vos farán; mas la óra vé que trastót céll chi vós aucí se jútge donár servízi a Déu. 3 E farán aquéstas cháusas, car no conóguen lo páer ni mé. 4 Mas aquéstas cháusas ai a vós parládas, que cum venrá la lór óra remembrét que eu vós o diissíi. 5 Aquéstas cháusas acértas déis lo comenzamen no vos dissii, car ab vós éra. Vado ad eum qui misit me, mas aóra váuc a cellúi chi me tramés, e negús de vós no mé demánda: 
o vás? 6 Mas car vós dissíi aquéstas cháusas, tristícia umplíth vóstre cór. 7 Más eu vós díc la vertát: vos cové que eu án; car si éu non irái, l'acosseliádre no venrá a vós. Mas si éu irái, ieu lo trametrái a vós.
8 E cum éll venrá, repenrá lo mún de pechát e de drechúra e de jútjamen; 9 de pecchát acértas, car no creéren e mé; 10 de drechúra acértas, car eu váuc al páer e ja no mé veirét; 11 de jutjamen acértas, car lo prínceps d'aquész mún es jutjáz. 12 Enguéra vos ai a dír móutas 
cháusas; mas non o podét portár aóra. 13 Mas cum venrá l'espiríth de vertát, esseniará vós tóta vertát; car no parlará de se meésme, mas calque cháusa auvirá, parlará, e anunciará vós aquéllas cháusas que sún a venír. 14 El mé clarifiiará, car del méu o recebrá e anunciará vós ó. 
15 Tótas las cháusas que lo páer á sun mías; per zo dissíi que del méu o recebrá e anunciará vós ó. 16 Modicum et jam, petít e ja no me veirét, e des cháp petít e veirez mé, car eu váuc au páer.” 17 Per zo dizíen alcánt 
de sós discíples entr'éuz: “Qu'és aizó que nos díi: petít e ja no me veirét, e des cháp petit e veirez mé, e car vauc au páer?” 18 Per zo dizíen: 
“Que es aizó que díi petit? No sabém que párla.”
19 Conóg acértas Jesus que lúi volien demandár, e díiss a éuz: 
“D'aizó querét entre vós, car dissii: petíth e no mé veirét, e des cháp petít e veirez me. 20 Veramén, veramén vós díc que ploraret vos, mas lo munz jauvira. Vos seréz entristát, mas la vóstra tristícia será trastornáda en jáu. 21 La fémna, cum efánta, a tristícia que la sóa ora vé; mas cum efantat á l'efán, ja no lli mémbra de la dolór per lo jáu, car om es náz el mun. 22 E per zó vos avét aóra tristícia; mas des cháp vós veirái, e l 
vóstre córs s'esjauvira, e lo vóstre jau negus óm no tolrá de vós: 23 e'n aquéu día vos no mé demandarét alcúna cháusa. Amen amen dico vobis, si quid petieritis, veramen, veramen vos díc: si alcúna cháusa querréz lo páer eu meu núm, dará a vós. 24 Trecía que aóra no quesísz alcúna cháusa eu méu num. Queréz que vóstre jáuis sia plés, e recebréz. 
25 Aquéstas cháusas ai parládas a vós e semblánzas. Ve la óra cum eu no parlarái ja a vós en provérbis, ma aubértamen vos annunciarái del páer. 26 En aquell día querréz eu meu num; e no vos díc que éu preiarái lo páer de vos. 27 Car meésmes lo páer vos áma, car vós me amáz e creész que eu eissíi de Déu. 28 Eissíi del páer e venguíi eu mún: des 
chap grup lo mún, e vauc al páer.”
29 Dízen li si discíple: “Ec, aóra párlas aubertamén e no díz alcú provérbi. 30 Aóra sabém que tótas cháusas sábs, e no t'es óbs que alcús te demánde. En aizó créem que de Déu eissíst.” 31 Respondét a éuz Jesus: “Aóra creéz; 32 ec, ve la óra e ja vé que vos siáz devís cháschús e sás próprias cháusas e me grupáz sól; e no sói sóls, car lo páer es ab mé. 33 Aquéstas cháusas vos ái parládas que aiáz páz e mé. El mún auréz pressúra; más fiaz vós: eu venquéi lo mún.”
17,1 Sublevatis oculis, aquéstas cháusas parlét Jesus e, sozleváz los ólls eu cél, díss: “Páer, la óra vé, clarifiia lo to fíll, que lo tós fíllz te clarifíge; aissí cum tu li donéz poestát de tóta chárn, que tot zo que tú li donést, des a éuz víta eterna. 3 Víta eterna és aquésta, que ill té conóschen sól e Jesum Críst lo cál tu tramesíst. 4 Eu te clarifigéi sobre térra, la óbra cosméi que tu mé donést que fáza. 5 E aóra tu, páer, clarifiia mé pres te meésme de la clardát que eu aguíi pres té, ancéis que fós lo múnz. 
6 Lo to num manifestéi auz ómes que tu mé doníst del mún. Toi éren e doníst los mé e gardéren la tóa paráula. 7 Aóra conóguen que tótas las cháusas que tu mé doníst sun de té, 8 car las paráulas que tu mé doníst 
donei a éuz, e ill recéuben e conóguen veramén que de té issii e creéren que tu mé tramesíst. 9 Eu préc per éuz, no préc per lo mún, mas pér aquész que mé doníst, car toi sún. 10 E tótas las mías cháusas sun tóas e las tóas sun mías. E soi clarifiiáz en éuz, 11 e já no sói eu món, e aquíst són eu mún, e eu vein a té, páer sáinz. Garda los cáls eu to num me doníst, que síen una cháusa aissí cum em nós. 12 Cum eu era ab euz los gardáva eu to num: los cáls me doníst gardéi e negús d'aquész 
no períth, mas lo fílls de perdicio, que la escriptúra sia aumplída. 
13 E aóra vein a té e aquéstas cháusas párle eu mún, que áien lo méu jaui umplít e se meésme. 14 Eu donéi a éuz la tóa paráula, e lo múnt ac éuz en odi, car no sún del mún, aissi cum eu no soi del mún. 15 No préc que los tóllas del mún, mas que los gárdes de mál. 16 No son del mún aissí cum eu no sói del mún. 17 Sanctifíia lós e vertát; la tóa paráula es vertát. 18 Aissí cum tu me tramesíst eu mún, e eu lós tramesíi el mún. 19 E per éuz eu sanctifíge mé meésme, que e ill síen sanctifiiát e vertát. 
20 E no préc tánt solament per aquész, mas per aquéuz chi an a creér e mé per la paráula d'éuz: 21 que túith síen una cháusa aissi cum tu, páer, es en me e eu en té, que ill sien e nós una cháusa, que lo munz créa que tu me tramesíst. 22 E eu donei a euz la clardat que tu me donist, que sien una cháusa, aissí cum e nos em una cháusa, 23 eu en euz e tu e me, que sien cosmat en una cháusa, e lo munz conoscha que tu me tramesist e amest los aissi cum me amest. 24 Paer, voll que aquill que m 
donist aqui o eu soi e ill sien ab me, que veen la mia clardat la cal me donist; car amést me avan lo costituemen del mún. 25 Páer jusz, lo múnz no té conóg, mas eu te conoguíi, e aquist conoguen que tu mé tramesíst. 26 E fezíi a éuz conogút lo to num e farai ló conogút, que la amórs per cál tu me amést sia en éuz e éu en éuz.

Judas Iscariot: Betrayer, Catalyst, or Mirror of Ourselves?