Mostrando las entradas para la consulta hoc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta hoc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 31 de marzo de 2025

foie gras, feche, fetge

Avui a cuart mileni estudiarem lo extrañ cas de la palabra o paraula o palaura foie, que se escriu en tres vocals y se pronunsie en les dos que no apareixen.

 
Avui a cuart mileni estudiarem lo extrañ cas de la palabra o paraula o palaura foie, que se escriu en tres vocals y se pronunsie en les dos que no apareixen.
 
Esto nos pasa a los que hablamos chapurriau, decimos natros o natres y los catalanistas escriben nosaltros, nosaltres, lo escriben el, en escriben amb, y muchos otros extraños casos que ocurren por la normalización fabriana.

El foie gras (en francés ‘hígado graso’), llamado a menudo «foie» en España, es un producto alimenticio del hígado hipertrofiado de un pato o ganso que ha sido especialmente sobrealimentado. Según la ley francesa, se llama foie gras al hígado de un pato cebado por sonda (alimentación forzada con maíz), aunque, fuera de Francia, en ocasiones se produce foie gras mediante la alimentación natural. Para la producción de foie gras se utilizan dichas aves acuáticas migratorias, puesto que disponen de una capacidad natural para acumular grasa en el hígado, sin enfermar, la cual posteriormente emplean para sus largas migraciones. Puigdemont lo hace con langosta y champagne.

Foie Gras

Para considerarse foie gras, conforme a la legislación europea, se deben dar las siguientes condiciones: el hígado de estas aves tiene que pesar un mínimo de 300 g en el caso de los patos, y de 400 g en el de los gansos; debiendo haber sido alimentadas mediante un proceso de cebado (Reglamento (CE) nº 543/2008 de la Comisión, de 16 de junio de 2008, por el que se establecen normas de desarrollo del Reglamento (CE) nº 1234/2007 del Consejo en lo que atañe a la comercialización de carne de aves de corral (DO L 157, de 17.06.2008).

A Juaquinico Monclús no fa falta empapussál, está gras, gort, que chape; consevol día fotrá un pet y estirará la garra.


A Juaquinico Monclús no fa falta empapussál, está gras, gort, que chape; consevol día fotrá un pet y estirará la garra

El foie gras no es un paté, y por lo tanto difiere del paté de hígado de pato o ganso que sigue otro proceso de fabricación, como cualquier paté de hígado de cerdo, ave u otros. Por extensión, en España se llama tradicionalmente fuagrás a un paté de hígado de cerdo o de ave.

En la actualidad, la producción de foie gras está prohibida en más de 15 países, incluyendo (entre otros) a Alemania, Argentina, India, Israel, Italia y Gran Bretaña, bien por leyes específicas o por leyes de prohibición a la alimentación forzada, considerándola maltrato hacia los animales.

En una época tan temprana como el siglo XXV a. C., los egipcios descubrieron que las ocas provenientes de largos viajes migratorios y que descansaban a orillas del río Nilo durante el invierno, almacenaban reservas naturales de grasa en su hígado. El hígado variaba su tonalidad hacia el amarillo y presentaba un sabor exquisito. Pronto aprendieron que muchas aves podían ser cebadas mediante la sobrealimentación, de forma que su hígado se hipertrofiase y comenzaron con la práctica de cebar a gansos domesticados. En la necrópolis de Saqqara, la tumba de un importante oficial real, Mereruka, contiene un bajorrelieve con una escena en la que trabajadores agarran por el cuello a unas ocas para introducirles bolas de comida en sus gargantas. A su lado se encuentran mesas con más bolas de comida, probablemente elaboradas con grano tostado, y una ampolla para humedecer la comida antes de dársela a los gansos.

La práctica de sobrealimentar gansos se expandió por el Mediterráneo desde Egipto. La referencia más temprana a gansos sobrealimentados data del siglo V a. C., y es narrada por el poeta griego Cratino, el cual habló de «cebadores de gansos». Sin embargo, Egipto mantuvo su reputación como fuente de gansos sobrealimentados. Cuando el rey Agesilao II de Esparta visitó Egipto en 361 a. C., fue agasajado con «gansos cebados y terneros», los mejores productos de los granjeros egipcios.

Sin embargo, la introducción como plato gastronómico elaborado proviene de los romanos, al que se denomina iecur ficatum (iecur significa ‘hígado’ en latín, en tanto que ficatum viene de ficatus, ‘alimentado con higos’).​ Plinio el Viejo otorga el crédito de su creación al gastrónomo Marco Gavio Apicio, al que se atribuye el único libro de cocina romano que ha llegado hasta nuestros días, mediante la alimentación de los gansos con higos desecados, a fin de hipertrofiar sus hígados. El término Ficatum se asoció tanto al hígado animal que se convirtió en la raíz de la que deriva foie (hígado en francés), hígado (en español) y fegato (hígado en italiano). La práctica de provocar la hipertrofia del hígado de los gansos alimentándolos con higos podría provenir de la Alejandría helenística, ya que gran parte de la cocina de lujo romana debe su inspiración a los griegos.

Tras la caída del Imperio Romano de Occidente, el hígado de ganso se desvaneció temporalmente de la cocina europea. Se ha afirmado que granjeros galorromanos preservaron la tradición de la fabricación del foie gras durante siglos hasta que fue redescubierta. Sin embargo, esta teoría carece de ninguna evidencia plausible, puesto que es sabido que las fuentes de carne para los campesinos franceses de la Edad Media eran oveja y cerdo fundamentalmente.

Se considera mucho más probable que la tradición fuese preservada por los judíos[cita requerida], los cuales pudieron aprender el método para hipertrofiar hígados de gansos y patos durante su pertenencia al Imperio Romano. Los judíos conservaron este conocimiento en sus migraciones hacia la Europa central y oriental. El cashrut, el compendio de leyes alimentarias que determinaban el carácter kósher de los diversos alimentos que podían consumir los judíos, les prohibía usar manteca para cocinar. La mantequilla tampoco era una alternativa, puesto que también estaba prohibido mezclar carne con productos lácteos. Los judíos usaban aceite de oliva en la cuenca mediterránea y aceite de sésamo en Babilonia, pero ninguno de tales productos estaba disponible durante la Edad Media en Europa occidental y central, así que utilizaron grasa de ave que podían producir en abundancia sobrealimentando gansos. El delicado sabor de los hígados cebados fue pronto apreciado, tal como registró Hans Wilhelm Kirchhof de Kassel, el cual escribió en 1562 que los judíos cebaban gansos y que apreciaban particularmente sus hígados. Sin embargo, algunos rabinos estaban preocupados por las complicaciones que a los ojos del cashrut podía suponer sobrealimentar gansos, puesto que la ley alimentaria judía prohibía la crianza de animales que no viviesen más de doce meses. Debe ser señalado que el rabino del siglo XIX Moses Sofer mantuvo que incluso si un animal pudiese morir dentro de los doce meses, no sería un animal impuro, ya que ninguno de sus pulmones resultaría dañado. En cualquier caso, esta cuestión permaneció como uno de los asuntos más debatidos dentro de las leyes alimentarias judías hasta que el gusto de los judíos por el hígado de ganso declinó en el siglo XIX.

Los gastrónomos gentiles comenzaron a apreciar el hígado cebado de ganso, que podían adquirir en los guetos judíos. En 1570, Bartolomeo Scappi, cocinero del papa Pío V, publicó su libro de cocina Opera, en el que comenta que "el hígado de los gansos domésticos criados por los judíos tiene un gran tamaño y un peso de entre dos y tres libras". En 1581, Max Rumpolt de Maguncia, cocinero de varios nobles alemanes, publicó un exhaustivo libro de cocina llamado Kochbuch, en el que cuenta que los judíos de Bohemia producían hígados de más de tres libras de peso. Rumpolt proporciona varias recetas para él, siendo una de ellas la de un mousse hecho de hígado de ganso.

Los métodos para producir hígado de ganso cebado llegaron a Francia a través de Alsacia.

La producción mundial de foie gras (en datos del año 2007) está estimada en 27.000 toneladas, representando la producción europea más del 90 %. Francia es el líder del foie gras en el mundo con 20.400 toneladas, (el 96% de pato y el resto de ganso). Proporciona empleo directamente a más de 30.000 personas, y el 90% de la producción reside en las regiones de las Landas, de Périgord (en Dordoña) y de Mediodía-Pirineos en el sudoeste, así como en Alsacia oriental. La Unión Europea (UE) reconoce el foie gras producido mediante métodos tradicionales ("etiqueta roja") en el sudoeste de Francia con una denominación de origen geográfica.

El resto de producción se reparte entre los siguientes países:

Hungría: 2.500 Tn.;
Bulgaria: 2.200 Tn.;
España: 950 Tn. (producción en Aragón, Cataluña, País Vasco, Navarra y Castilla León);
Estados Unidos: 300 Tn.;
China: 280 Tn.;
Canadá: 170 Tn.;
Bélgica: 100 Tn.;
Fuente: Federación Europea del Foie Gras.

En España, la falta de legislación provocó que numerosos productores utilizasen, en el pasado, indistintamente los términos paté y foie gras, lo que ocasionó confusión entre los consumidores. La entrada de España en la Unión Europea facilitó a los productores el marco de trabajo puesto que la legislación se adapta a la de la UE. El 20 de junio de 2005, en Zaragoza, se creó la patronal del sector bajo la denominación Asociación Sectorial del Hígado Graso (ASEHGRA), que representa a los criadores, transformadores y comercializadores de productos derivados de las palmípedas grasas, agrupando en dicho momento a un total de 18 empresas.

El 27 de junio de 2008, en Estrasburgo, se creó la Federación Europea del Foie Gras (Euro Foie Gras) de la que son fundadores las asociaciones del sector de España, Francia, Bélgica, Bulgaria y Hungría.

En América, Quebec, antigua colonia francesa, también tiene una industria próspera basada en el foie gras que suelen utilizar muchos cocineros canadienses como demostración de orgullo nacional.

El consumo europeo representa el 93% de la producción mundial. Las exportaciones fuera de la Unión Europea están estimadas en menos de 2.000 Tn. (datos 2007), siendo los principales clientes:

Japón: 750 Tn.;
Suiza: 275 Tn.;
Hong Kong: 145 Tn.;
Rusia: 105 Tn.;
Estados Unidos: 61 Tn.;
Singapur: 47 Tn.;
Tailandia: 34 Tn.;
Nueva Caledonia: 30 Tn.;
Emiratos Árabes Unidos: 21 Tn.

jueves, 20 de marzo de 2025

Valenciá, llemosí, fabriá

 Valenciá, llemosí, fabriá

Valenciá, llemosí, fabriá

Lo fabriá es lo dialecte ocsitá catalá de laboratoris Pompeyo Fabra.

Lo valensiá es la llengua valensiana.

Lo llemosí es lo dialecte ocsitá de Limoges.

Martí o Martín I de Aragó:

Entonces pareció a la corte y a los concelleres de Barcelona, por quitar todos escrúpulos y dificultades, que en presencia de escribano y de los mismos testigos del día antes, le fuesen a visitar y preguntasen si quería que sus reinos fuesen de aquel a quien por justicia pertenecían, y si quería que de la respuesta que él daría se hiciese auto, y él dijo que  (HOC); y luego Pedro de Comes, (Ramón, Raymundum de Cumbis) su protonotario, se lo volvió a decir, y el rey le respondió lo mismo; y de todo esto, que pasó el sábado siguiente, a las tres de la tarde, se hizo auto auténtico, cuyo traslado es el que se sigue: 

Hoc est translatum fideliter sumptum a nota cujusdam instrumenti inferius inserti quod fuit per me Raymundum de Cumbis olim protonotarium et notarium subscriptum receptum die et anno in eo contentis scripta et continuata in protocollo sive capibrevio notularum mei dicti notarii et in fine cujus note major pars testium qui ad confectionem dicti instrumenti presentes fuerunt se eorum manibuas subscripserunt cujus tenor talis est.
- Pateat universis quod die veneris que computabatur XXX madii anno a nativitate Domini MCCCCX circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Majoricarum Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Gualbis conciliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis protonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallis Domicelle vocata de la Abadesa hec verba vel similia in effectu:

Senyor nosaltres elets per la cort de Catalunya som assi devant la vostra Magestat humilment suplicantvos queus placia fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres: la primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar: la segona queus placia de present manar en tots los dits regnes e terres vostres que per tots lus poders e forces fassen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deurá pervenir como asso sia molt plasent á Deu e sobiranament profitos á tota la cosa publica *e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.

Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto protonotario et notario *ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo Majoricensi nobilibus Geraldo Alemanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Monte Cateno gubernatore regni Majoricarum camarlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Santo Minato camarerio militibus Francisco de Aranda donato Porte-Coeli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Raymundo de Monte-Cateno coperio jam dicti domini regis. Postea die sabbati XXXI madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me protonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effecti: Senyor: plauvos que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta una carta publica? et dictus dominus rex respondens, dixit: Hoc; et ego etiam dictus protonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba: Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica? qui quidem dominus rex respondens, dixit: Hoc; de quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit 
publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto protonotario et notario ac testibus supradictis. 

Yo Guillem Ramon de Moncada qui fui present a les dites coses me sotscriu.
Yo Guerau Alemany de Cervelló qui fui present a les dites coses me sotscriu. 
- Yo Pere de Cervelló qui present hi fui sotscriu.
- Yo Luis Aguiló qui present hi fui me sotscriu.
Francesch Daranda qui present hi fui me sotscriu. 
Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regis notarii publici Barchinone testis.

jueves, 8 de agosto de 2024

Oc, hoc, òc, och (sí en ocsitá, y en dialecte catalá)

 

Oc, hoc, adv. affirm., lat. hoc, oui.

(N. E. El latín usaba otro tipo de hoc, que se ha visto antes, ver la letra O.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Oc, oui, était corrélatif de non, non.

Que farai doncs deserenan? 

Partirai m'en? - Oc, si pogues.

Peyrols: Eu non laudarai. 

Que ferai-je donc dorénavant? M'en séparerai-je? - Oui, si je pusse.

A penas sai dir oc ni no,

Quan no vey vostre guay cors gen.

Pons de Capdueil: S'anc fis.

A peine je sais dire oui et non, quand je ne vois pas votre gaie personne gentille. 

La donzella respont: 

Segner, hoc, de bon grat. 

V. de S. Honorat. 

La damoiselle répond: Seigneur, oui, de bon gré.

C' ametz mais dir oc que non.

Gui de Cavaillon: Seigneiras. 

Que vous aimiez davantage dire oui que non. 

Substantiv. Mi vengr' a plazer

Qu' eu pogues un oc aver. 

Berenger de Palasol: Totz temeros. 

Me viendrait à plaisir que j'en pusse avoir un oui. 

Un no qu'es per me auzitz, 

Que val mil ocs afortitz.

G. Faidit: No m' alegra. 

Un non qui est par moi entendu, qui vaut mille ouis assurés.

Val mais us cortes nos

Quant hocs no i trob' undanza. (: aondansa)

R. Jordan: Era m don. Var. 

Vaut plus un non courtois, quand oui n'y trouve profit. 

Loc. Ab fe et ab religion

Deu gardar son hoc e son non. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Avec foi et avec religion doit garder son oui et son non.

Cels que parlon ab me, ieu no 'ls enten, 

E faz lor en, al esgardar, parven, 

Et ab rire, et ab oc e no dire.

Aimeri de Bellinoy: Aissi col pres. 

Ceux qui parlent avec moi, je ne les entends, et je leur en fais, au regarder, semblant, et avec rire, et avec dire oui et non.

Non es bo, de so que reys autreya, 

Quant a dig d'oc, que pueis digua de no. 

Bertrand de Born: Pus Ventedorn. 

Il n'est pas bon, de ce qu'un roi octroie, quand il a dit d'oui, qu'il dise ensuite de non. 

Del vostre rei mi playria d'Arago 

Que, per son sen, disses d'oc o de no.

Aimeri de Bellinoy: Meraveill me. 

De votre roi d'Aragon il me plairait que, selon son sens, il dît d'oui ou de non.

Non a vassal tan bon... 

No 'l torn son oc en no.

Guillaume de Berguedan: Joglar. 

N' a vassal si bon... qu'il ne lui tourne son oui en non.

Nulla res no m pot dar guarison, 

Si ma domna no m vol far oc de no.

Raimond de Miraval: Tuit sil que. 

Nulle chose ne peut me donner guérison, si ma dame ne me veut faire oui de non.

ANC. FR. Ne me distrent ne o ne non.

Si ne lor dit ne ho ne non.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 239, et t. III, p. 413.

(N. E. Este “ho” francés equivale al hoc latín, oïl, oui.)

Je n'en sai plus ne o ne non. Lai d' Ignaurès, p. 30.

ANC. IT. E se volemo guardare in lingua d'oco et in lingua de sì.

Dante. (N. E. De vulgari eloquentia, en latín.)

De Vulgari Eloquentia, Dante.

CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, https://chapurriau.blogspot.com/2022/11/jacme-de-casafranca-sanct-jordi.html )

...
E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge (hígado) dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.
...

Bertrand de Born donna le sobriquet d'oc e no, oui et non, à Henri II, roi d'Angleterre, pour désigner et accuser la politique versatile de ce prince.

Voyez non.

Martín I de Aragón, hoc, oc, och, òc, sí, oui, oil, ja, da





miércoles, 7 de agosto de 2024

O - Desobedir

O


O, s, m., quatrième voyelle et quinzième lettre de l'alphabet, o. 

V (5) vocals son: a, e, i, o, u. 

Li datiu e l' ablatiu termenat en o.

(chap. Los datius y los ablatius acabats en o.)

Leys d'amors, fol. 2 et 11. 

Cinq voyelles sont: a, e, i, o, u. 

Les datifs et les ablatifs terminés en o.

2. O, conj. alternative, ou. 

Per un, o per dos, o per tres.

(chap. Per un, o per dos, o per tres. ¿Veéu alguna diferensia del ocsitá que fée aná Rambaud de Vaqueiras en lo chapurriau? En castellá seríe: por uno, o por dos, o por tres. Es una llengua diferenta que se entén perfectamen, encara que no hagueres anat a cap escola y sol parlares ocsitá, entendríes lo castellá del mateix tems. Lo mateix passe en tots los idiomes y dialectes derivats del latín si se comparen agarrán un mateix tems.)

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

Rambaud de Vaqueiras: Ja hom pres.

Par un, ou par deux, ou par trois.

CAT. Ó. ESP. IT. O. (chap. O.)

3. O, pron. relatif m. employé neutr., lat. hoc, le, cela.

Voyez la Gramm. rom., p. 229. 

Qui fai deslial obra,

Segon c' a servit, o cobra.

(chap. Qui fa desleal obra, segons (lo) que ha servit, “u” cobre.

Se pot escriure “ho”, de hoc latín, pero se pronunsie u, y en ocsitá se trobe moltes vegades escrit “O”.)

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, le recouvre.

S' agues mais de que us fezes prezen, 

De tot lo mon o feyra, si mieus fos.

Pistoleta: Ar agues ieu. 

Si j'eusse plus de quoi je vous fisse présent, de tout le monde je le ferais, si mien il fût.


Obedir, Obezir, v., lat. obedire, obéir, être soumis.

Qui fes totz los bes que pogra far...,

Et obezis so qu' es d' obediensa,

De belh saber agra belha sabensa.

G. Riquier: Fortz guerra.

Qui fît tous les biens qu'il pourrait faire..., et obéît à ce qui est d' obéissance, de beau savoir aurait belle science. 

Part. pas. Mout mi tenon a gran honor

Totz selhs cuy ieu n' ey obeditz.

G. Rudel: Belhs m' es l' estius. 

Moult me tiennent en grand honneur tous ceux à qui j'en ai obéi.

CAT. Obeir. ESP. PORT. Obedecer. IT. Obedire, obbedire, ubbidire.

(chap. Obeí: obeíxco, obeíxes, obeíx, obeím, obeíu, obeíxen; obeít, obeíts, obeída, obeídes; fé cas : fesme cas o te blandiré les costelles. Si no me obeíxes o no me fas cas te marcaré la espardeña a la esquena. Y no t' u tornaré a repetí.)

2. Obediensa, Hobediensa, s. f., lat. obedientia, obédience, obéissance, soumission.

Us fan senhor 

Amors, Jovens ab Honor, 

E us portan obediensa

Quascun jor.

Richard de Barbezieux: Lo nous mes. 

Amour, Grâce avec Honneur, vous font seigneur, et vous portent obédience chaque jour. 

Hobediensas e liansas e subjectios.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. VIII, fol. 222.

Obédiences et hommages-liges et soumissions.

Qui fes totz los bes que pogra far...,

Et obezis so qu'es d' obediensa.

G. Riquier: Fortz guerra.

Qui fît tous les biens qu'il pourrait faire..., et obéît à ce qui est d' obéissance. 

CAT. ESP. PORT. Obediencia. IT. Obbedienza, ubbidienza.

(chap. Obediensia, obediensies.)

3. Desobedir, v., désobéir.

Part. prés. subst. Desobediens als senhors et al comunal de la villa.

Cout. de Gourdon, de 1244.

(chap. Desobediens als siñós y al comú de la vila. Miréu com escribíen a Gourdon al añ 1244; está a 922 kilómetros de Valderrobres en coche, 

y Vaud a Suiza a 1000 a peu. Allí antes del 1100 ya se troben textos escrits en ocsitá ben format com a llengua, per ejemple La Nobla Leyczon.)

Les désobéissants aux seigneurs et à la communauté de la ville.

CAT. Desobeir. ESP. PORT. Desobedecer. IT. Disubbidire.

(chap. Desobeí: desobeíxco, desobeíxes, desobeíx, desobeím, desobeíu, desobeíxen; desobeít, desobeíts, desobeída, desobeídes; no fé cas. 

Si me desobeíxes te acarissiaré la esquena en una forca de ferro.)

jueves, 1 de agosto de 2024

Nona - Nostra

 

Nona, s. f., nonne, nonnain, religieuse.

La nueg e 'l jorn mi ven en pessamens 

Qu' ieu cavalgue, ab totz mos valedors, 

Dreyt a Sant Pos, sia sens o folhors,

E que creme las nonas de laiens.

Pujols: Si 'l mal. Var. 

La nuit et le jour il me vient en la pensée que je chevauche, avec tous mes braves, droit à Saint-Pons, soit sens ou folie, et que je brûle les nonnes de là dedans.

(chap. Monja, monges; moncha, monches.)


Noncupatiu, adj., du lat. nuncupare, noncupatif.

Mon darrer testament noncupatiu cassan e revocan.

Tit. de 1270. DOAT, t. IX, fol. 10.

Mon dernier testament noncupatif cassant et révocant.

(chap. Noncupatiu o nuncupatiu; testamén que se fa de veu y se pot otorgá en situassions de emergensia. Cuan moríe lo rey de Aragó Martín I se li van fé unes preguntes, a les que va contestá “hoc”, que es sí en ocsitá, la llengua que parlabe y en la que escribíen alguns reys de Aragó.

ESP. Nuncupativo.)

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).


Nora, s. f., lat. nurus, nore, bru. 

Per que d' alberc gieta fora 

Chascuna suegra sa nora.

Raimond de Tors de Marseille: A totz maritz.

C'est pourquoi chaque belle-mère jette hors de la maison sa bru. 

La suegra fon tantost de son mal deslivrada, 

E la nora esdevenc mantenen deyssenada.

V. de S. Honorat.

La belle-mère fut aussitôt de son mal délivrée, et la bru devint incontinent insensée.

ANC. FR. Le suppliant et avec lui deux siennes bruz ou nores, femmes de ses enfans. Lett. de rém., 1466. Carpentier, t. III, col. 37. 

CAT. Nora. ESP. Nuera. PORT. Nora. IT. Nuora. (chap. Nora, nores.)


Nos, pron. pers. 1re pers. plur. m. et f., lat. nos, nous.

Suj. Nos amam e volem so qu' es mal.

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Nous aimons et voulons ce qui est mal. 

Domna, nos trei, vos et ieu et Amors. 

Arnaud de Marueil: L'ensenhamentz. 

Dame, nous trois, vous et moi et Amour. 

Rég. dir. Nos rezems del sieu sanc precios. 

Pons de Capdueil: So qu'hom plus. 

Nous racheta de son sang précieux. 

Aissi nos tenia onratz.

Folquet de Marseille: Si cum sel. 

Ainsi nous tenait honorés. 

Rég. ind. Er nos sia capdelhs e guerentia 

Selh qui guidet tres reis en Betleem, 

Que sa merces nos a mostrat tal via 

Per que 'l peior venran a salvamen. 

Pons de Capdueil: Er nos sia.

Maintenant nous soit chef et garantie celui qui guida trois rois en Bethléem, vu que sa merci nous a montré telle voie par quoi les pires viendront à sauvement.

ANC. FR. Si disoient: Nos morrons tuit en nostre simplece, e li ciel e la terre porteront garantie à nos que vos à tort nos osciez. 

Anc. trad. des Livres des Maccabées, fol. 157.

Il se joignait explétivement à altres.

Doncx si ns volem nos altres far grazire

A Jhesu Crist.

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Donc si nous voulons faire agréer nous autres à Jésus-Christ.

ANC. CAT. Axi amor pratica en nos altres. 

Ausias March: Lo cinquen.

CAT. MOD. ESP. PORT. Nos. IT. Noi. (chap. Natros, natres MOS minjam una taronja; vatros, vatres TOS minjáu una pera. Lo ocsitá fa aná nos altres, lo dialecte ocsitá catalá nosaltres, lo fransés nous autres.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

2. Ns, afixe, pour nos, nous.

Suj. Ans que ns sia mortz vezina.

(chap. Antes de que mos sigue la mort veína.)

Pierre de Corbiac: Domna dels angels.

Avant que la mort nous soit voisine.

Rég. dir. Quar si ns vols a bon port traire, 

No tem nau ni 'l governaire, 

Ni 'l tempier que ns estorbilla. 

Pierre de Corbiac: Domna dels angels. 

Car si tu nous veux à bon port conduire, je ne crains nef ni le pilote, ni la tempête qui nous tourmente.

Jhesus Crist que ns a prezicatz.

(chap. Jessucristo que mos ha predicat.)

Gavaudan le Vieux: Senhors per los.

Jésus-Christ qui nous a prêchés.

Rég. ind. Ara ns don Dieus bona vi' e bon ven.

Peirols: Pus flum Jordan. 

Maintenant nous donne Dieu bonne voie et bon vent.

3. Nostre, pron. poss., m. 1re pers., lat. nostrum, notre.

Sing. sujet. Ja per el nostre secret 

Non er saubut.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe. 

Jamais par lui notre secret ne sera su.

El nostre viures, don em cobeitos, 

Sabem qu'es mals, et aquel morir bos. 

Folquet de Marseille: Hueimais. 

Le notre vivre, dont nous sommes convoiteux, nous savons qu'il est mal, et ce mourir bon. 

Sing. rég. Nostr' estol guit sanh Nicolaus de Bar. 

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Que saint Nicolas de Bar guide notre flotte. 

El nasquet pel nostre salvamen.

(chap. Ell va naixe per al nostre salvamén : la nostra salvassió.)

P. Cardinal: Tot atressi. 

Il naquit pour le notre salut. 

Plur. sujet. Tan son valen nostre vezi.

(chap. Tan són valens los nostres veíns.)

P. Cardinal: Tan son valen. 

Tant sont vaillants nos voisins. 

Plur. rég. Quan venc nostres torts deslir. 

Folquet de Marseille: Hueimais. 

Quand il vint effacer nos torts.

Per los nostres peccatz 

Creys la forsa dels Sarrasis.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Par les notres péchés croît la force des Sarrasins. 

CAT. Nostre. ESP. Nuestro. PORT. Nosso. IT. Nostro. 

(chap. Nostre, nostres.)

4. Nostra, pron. pers. f. 1re pers., lat. nostra, notre.

Sing. sujet. Per que fos bona nostra fis.

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Par quoi fut bonne notre fin. 

La heretat sera nostra. Trad. du N.-Test., S. Luc, c. 20. 

L'hérédité sera nôtre. 

Sing. rég. Ab sa mort la nostra mort aucis. 

Bernard d'Auriac: Be volria. 

Avec sa mort la nôtre mort occit. 

Plur. suj. Quar nostras crotz van per crotz de tornes.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

Car nos croix vont pour croix de tournois. 

No sai quora mais la veyrai, 

Que tan son nostras terras luenh.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Je ne sais quand plus je la verrai, vu que tant sont nos terres loin.

Plur. rég. Non laissem nostras heretatz. 

Gavaudan le Vieux: Senhors per. 

Ne laissons pas nos hérédités. 

Que tratten las nostras fazendas per concili general. 

Doctrine des Vaudois. 

Que nous traitions les nôtres affaires par concile général.

ANC. FR. Nostre enimi subsannèrent nus. 

Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 73. 

Nostre père recuntèrent à nus l'uevre. 

Anc. trad. du Psaut.; Ms. n° 1, ps. 43.

Nous fûmes essilées et tout nostre parent. Roman de Berte, p. 69.

Non, No - Renegament, Renejamen, Reneyamen


Non, No, adv. nég., lat. non, non, ne. 

Non, non, était corrélatif d'oc, oui.

Qu' ametz mais dir oc que non.

Gui de Cavaillon: Senheiras.

Que vous aimassiez davantage dire oui que non.

Resposta de hoc o de no  

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Qui sol dir oc, ar ditz non.

T. d'Albert et de Pierre: En Peire.

Qui a coutume de dire oui, maintenant dit non.

Il s'employait aussi d'une manière simplement négative sans opposition directe.

Non dic e non embrugis 

Cum sui aissi guais e jauzens.

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

Je ne dis et ne proclame comment je suis aussi gai et joyeux.

No sap chantar qui 'l so non di.

G. Rudel: No sap. 

Ne sait chanter qui le son ne dit. 

Senher non es cauzitz, 

Si merces no l' umelia.

B. Zorgi: L'autr'ier. 

Seigneur n'est distingué, si merci ne l'adoucit. 

ANC. FR. Onques sor mer no s' aidèrent gens mielz que les Vénitiens feirent. Villehardouin, p. 87.

No i s deu assire aut. Liv. de Sydrac, fol. 63. 

Ne s'y doit asseoir haut.

CAT. ESP. (chap.) No. PORT. Não. IT No, non.

L' o de NO s'élidait devant une voyelle.

Es folia et enfansa... 

Qu' a om n' auze son fin cor descobrir. 

B. de Ventadour: Ab joi mov. 

C'est folie et enfantillage... qu'à personne il n'ose son fidèle coeur découvrir.

Divers mots se joignaient explétivement à non.

Ella s fen sorda, gens a lui non atend. Poëme sur Boèce. 

Elle se feint sourde, point à lui ne fait attention.

Partir no m puesc ges 

De vos. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Séparer je ne me puis point de vous. 

Ors ni leos non etz vos ges. 

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Ours ni lion vous n'êtes point.

Molt feyratz gran franqueza, 

S' al prim que us aic enqueza 

M' amessetz, o non ges.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Moult vous auriez fait grande franchise, si au commencement que je vous eus recherchée vous m'eussiez aimé, ou non point. 

Non puesc mal dir de lieys, quar no i es ges. 

B. de Ventadour: Be m'an perdut. 

Je ne puis mal dire d'elle, car il n'y est pas. 

L' om l' a al ma, miga no l'a al ser. 

Quand o fait, mica no s'en repent.

Poëme sur Boèce. 

L'homme l'a au matin, mie ne l'a au soir. 

Quand il fait cela, mie ne s'en repent. 

Layssar m'en ai ieu? Non mingua.

G. Adhemar: Lanquan. 

M'en délaisserai-je? Non mie.

Pero no m'en desconort mia.

B. de Ventadour: En abril. 

Pourtant je ne m'en décourage mie.

Totz temps, non pas dos jors ni tres. 

Pierre d'Auvergne: Eu non laudarai. 

En tout temps, non pas deux jours ni trois. 

S'ieu ai tengut lonc temps lo vostr' ostal, 

No us pessetz pas leu lo m fassatz gurpir. 

P. Cardinal: De selhs. 

Si j'ai hanté longtemps le votre hôtel, ne vous pensez pas que facilement vous me le fassiez déguerpir.

No 'lh fai ponh de dampnage. Liv. de Sydrac. 

Ne lui fait point de dommage.

Divers mots exprimant des objets minimes se combinaient de même avec l'adverbe négatif NON et y ajoutaient une force explétive. 

Voyez entre autres les mots:

Aguilen, ail, assana, avelina, auriol, bezan, boton, brac, carobla, castanha, clau, figa, gan, gran, junc, mealha, mora, pailla, pluma, pogues, pruna, raba, rata, soritz, uou.

Substantiv. Val mais us cortes nos

Quant hocs no trob' aundanza (aondansa). 

R. Jordan: Era non. 

Vaut plus un courtois non quand un oui ne trouve effet.

No sai nul oc per qu'ieu des vostre non. 

Aimeri de Peguilain: Si com l'arbres. 

Je ne sais nul oui pour quoi je donnasse votre non.

NON joint à un substantif lui donnait un sens négatif; en voici quelques exemples:

Ges per tan non a fag non dever, 

Quar a pres so qu' elhs no volon aver. 

Bernard de Rovenac: D' un sirventes. 

Pourtant il n' a point fait non devoir, car il a pris ce qu'ils ne veulent avoir.

Tan los destreing non fes e cobeitatz. 

Sordel: Qui se membra. 

Tant les étreint non foi et convoitise. 

Charitatz aministra lo be que non poder tol. Trad. de Bède, fol. 24. Charité administre le bien que non pouvoir ôte. 

En fan clamor alques per non sabensa.

Aimeri de Peguilain: Ancmais de. 

En font clameur aucuns par non science. 

Lai on no senz pot plus valer.

B. Zorgi: Mout fai. 

Là où non sens peut plus valoir. 

El ris torna en plor..., 

E 'l gran poder en non re.

P. Cardinal: Caritatz es. 

Le ris tourne en pleur..., et le grand pouvoir en non rien.

NON a même modifié des verbes; voyez caler.

Conj. comp. Malvat hom dins sa maizo 

Que no fai ni ditz si mal no. 

Le Moine de Montaudon: Mot m'enueia. 

Méchant homme dans sa maison qui ne fait ni dit sinon mal.

Non agui m' entensio 

En autra si en vos no.

Hugues de Saint-Cyr: Longamen. 

Je n'eus mon intention en autre sinon en vous. 

Erguelhs non es sinon obra d'aranha. 

P. Vidal: Quor qu'om. 

Orgueil n'est sinon oeuvre d'araignée.

ANC. FR.

Hastainz esteitz en France ki ne fist se mal non. Roman de Rou, v. 755.

Ne désiroit se joustes non. Fables et cont. anc., t. I, p. 347. 

En amours n' a se plaisir non.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 502. 

ANC. ESP. A quien contare mis quexas 

Si a ti no.

El Marqués d' Astorga, Cançon. gener. 

ANC. PORT. Se per vosso mandado non.

Cancioneiro do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 42. 

IT. A niun altro s'ha da attribuire la causa se alle donne no.

Castiglione, Corteg., lib. III. 

Non que despueys m' agues flac, envios. 

T. d' Esquileta et de Jozi: Jozi diatz. 

Non que depuis il m'eût flasque, ennuyeux. 

Mores, qu'ieu o sofrirai, 

Non per so que fort mi peza. 

T. de Bertrand et de Bernard: Bernartz. 

Mourez, que je le souffrirai, non pour ce que fort me pèse.

Loc. Ab semblant et ab oc, e 'n non dir. 

Aimeri de Bellinoy: Aissi col. 

Avec semblant et avec oui, et en dire non. 

Senher marques, ja no diretz de no. 

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques. 

Seigneur marquis, jamais vous ne direz de non. 

Si vos desdizetz un mot de no. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 30. 

Si vous dédisez un mot de non. 

ANC. ESP. Frayre cata derecho è non digas de non.

Martirio de San Lorenzo, st. II. 

IT. Domandiate, se io ogni volta e quante volte a lui piaceva, senza dir mai di no, io di me stessa gli concedeva intera copia, o no. 

Possa dir de no... Rispose del no. 

Boccaccio, Decameron, VI, 7; IX, 2; I, 7. 

Et apres non gaire jorns. Frag. de trad. de la Passion. 

Et après non beaucoup de jours.

Henri II, roi d'Angleterre, reçut de la part de Bertrand de Born, qui se

plaignait de sa politique versatile, le sobriquet de Oc e No, Oui et Non.

Clamava Rassa lo coms de Bretanha; e 'l rei d'Anglaterra, Oc et No; e 'l rei jove, so filh, Marinier. V. de Bertrand de Born.

Il appelait Rassa le comte de Bretagne; et le roi d'Angleterre, Oui et Non; et le roi jeune, son fils, Marinier.

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

2. Negar, Neguar, Nejar, Neyar, v., lat. negare, nier, contester, refuser. 

Lo joves homs li negua tota la veritat. V. de S. Honorat. 

Le jeune homme lui nie toute la vérité. 

Ges mas paraulas non neya, 

Ans vey qu' escota las be.

Peyrols: Nuls hom no. 

Point mes paroles ne conteste, au contraire je vois qu'elle les écoute bien.

No nejar a 'ltrui so que desiras que altre ti fassa. Trad. de Bède, fol. 63. Ne pas refuser à autrui ce que tu désires qu'autre te fasse.

ANC. FR. Ne porquant jà nel quier naier, 

Ma mère n'en seult riens paier.

Roman de la Rose, v. 10853. 

CAT. ESP. PORT. Negar. IT. Negare. 

(chap. Negá: nego, negues, negue, neguem o negam, neguéu o negáu, neguen; negat, negats, negada, negades.)

3. Negatio, s. f., lat. negatio, négation.

Doas negatios, segon lati, fan affirmatio. Leys d'amors, fol. 99. 

(chap. Dos negassions, segons lo latín, fan afirmassió.)

Deux négations, selon le latin, font affirmation. 

CAT. Negació. ESP. Negación. PORT. Negação. IT. Negazione.

(chap. Negassió, negassions.)

4. Negatiu, adj., lat. negativus, négatif.

Negativas, com no, ni, non, ges. Leys d'amors, fol. 99. 

Négatives, comme ne, ni, non, point. 

CAT. Negatiu. ESP. PORT. IT. Negativo. 

(chap. Negatiu, negatius, negativa, negatives.)

5. Abneguar, Abnejar, Abneyar, Amnejar, Amneyar, v., lat. abnegare, nier, renoncer à, délaisser, faire abnégation de.

Per que mos cors las abnegua.

T. de Bernard et de Gausbert: Gausbert. 

C'est pourquoi mon coeur les délaisse. 

Sitot me desley, 

Ges per so no us abney. 

Guillaume de Cabestaing: Lo dous. 

Quoique je m'éloigne, point pour cela, je ne vous délaisse.

Pero si ditz: Qu'usquecx amnei 

So qu'el mon plus li platz.

Giraud de Borneil: Al honor Dieu. Var.

Pourtant s'il dit: Qu'un chacun délaisse ce qui au monde plus lui plaît.

Per aquesta paor, laissam totas chausas... e nos mezeus abnejam.

Trad. de Bède, fol. 15. 

Pour cette crainte, nous laissons toutes choses... et faisons abnégation de nous-mêmes.

ESP. PORT. Abnegar. IT. Annegare. 

(chap. Abnegá, se conjugue com negá.)

6. Denegar, Deneyar, Desnegar, Desnedar, Desneyar, v., lat. denegare,

dénier, renier, refuser. 

Ells sabon defugir e desnegar aquo que dretz es.

Es pus grans desconoyssensa qui so denega o so oblida.

V. et Vert., fol. 7 et 15.

Ils savent éviter et dénier ce qui est juste.

C'est plus grande ingratitude qui cela dénie ou cela oublie.

No cantara lo gal tro que per tres vegadas me denegaras.

(chap. No cantará lo gall hasta que per tres vegades me (denegarás, renegarás de mí, me negarás) haurás denegat, renegat, negat : Pedro va negá que coneixíe a Jessús tres vegades y después va cantá lo gall.)

Fragment de trad. de la Passion. 

Ne chantera le coq jusqu'à ce que par trois fois tu me renieras.

Me desnedet que per res del mon non essages. 

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice. 

Me refusa que pour rien au monde je n'essayasse. 

ANC. FR. Ne me veuilles pas denéer pardon de mes péchiez. 

Chron. de Fr., Rec. des hist. de Fr., t. V, p. 305. 

Il n'y eut pas un de tous ceulx que Cicéron feit exécuter par justice, à qui on deniast sépulture. Amyot, trad. de Plutarque. Vie d'Antonius. 

CAT. ESP. PORT. Denegar. IT. Dinegare. (chap. Denegá.)

7. Renegar, Renejar, Reneyar, v., renier, dénier, nier, refuser.

Cuida, quar es manens, 

Qu' autre dieus non sia 

Mas sa manentia 

Que li fai Dieu renegar.

P. Vidal: Si m laissava. 

Pense, parce qu'il est riche, qu'autre dieu ne soit que sa richesse qui lui fait renier Dieu.

Cant hom se fay juzieus o sarrazis o heretges, e renega la fe catholica e son crestianisme. V. et Vert., fol. 16. 

Quand l'homme se fait juif ou sarrasin ou hérétique, et renie la foi catholique et son christianisme.

Reneguat a tota cortezia.

Aimeri de Bellinoy: Tant es d' amor. 

Renié il a toute courtoisie.

Juron e renegon, e jogon a tres datz. 

P. Cardinal: Un escribot (estribot). 

Jurent et renient, et jouent à trois dés.

Si meteis se renegara, 

Qui per el salvar se volra.

V. de S. Alexis. 

Soi-même se reniera, qui voudra se sauver par lui. 

Part. pas. Li fals clergue renegat.

Raymond de Castelnau: Era pueys. 

Les faux clercs renégats.

D'un fals sarazin renegat. 

Guillaume de Berguedan: Mal o fe. 

D'un faux sarrasin renégat.

Aquel es apellat renegatz qui lo fieu, que ten de son senhor, met en las mas de son enemic, e li fay homenatge. V. et Vert., fol. 7.

Celui-là est appelé renégat qui met le fief, qu'il tient de son seigneur, entre les mains de son ennemi, et lui fait hommage. 

Substantiv. Judeus ni renejatz 

Non deuria voler 

Preizonniers destener.

B. Zorgi: On hom. 

Juif ni renégat ne devrait vouloir prisonniers détenir. 

CAT. ESP. PORT. Renegar. IT. Rinnegare. 

(chap. Renegá de; renegá - sense de - signifique fotre la bronca, cantá les coranta an algú. Renec, renecs. En castellá reñir.)

8. Renegament, Renejamen, Reneyamen, s. m., reniement, renonciation. Blasphemias et renegamentz. Fors de Béarn, p. 1089.

(chap. Blasfemies y renegamens, renunsiassions. Al llibre Pedro Saputo en chapurriau podéu lligí “Renego de mantellines fetes aná”.)

Blasphèmes et reniements.

De grans renegamens e blasphemamens de Dieu.

Statuts de Provence, Julien, t. 1, p. 250.

De grands reniements et blasphêmes de Dieu.

Renejamens de son pechat. Trad. de Bède, fol. 16. 

Reniement de son péché. 

IT. Rinnegamento. (chap. Renegamén, renegamens; renegassió, renegassions.)