Mostrando las entradas para la consulta gregori ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta gregori ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 19 de julio de 2026

Testa, Test, Tet, Testor, Testiera, Tastug - Intestato

Testa, s. f., lat. testa, tête (ANC. FR. Teste), crâne.
Mant bratz, manta testa fracha.
(chap. Mols brassos, mols caps - moltes testes - trencades - fracturades, fracturats.)
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Maint bras, mainte tête brisée.
Tailla testas e brisa bratz.
E 'ls cabels de sa testa tira et escoyssent. V. de S. Honorat.
Coupe têtes et brise bras.
Et les cheveux de sa tête tire et arrache.
Loc. A totz fi las testas virar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
A tous je fis tourner les têtes.
Aissi m' o tenc en la testa 
Amors.
L' am cum los huelhs de ma testa.
Per esta mia testa,
De totas es la bellaire.
D' on quascus en auta testa
Esdevenguesson chantaire.
G. Adhemar: Be m' agr' ops.
Ainsi me le tient dans la tête Amour.
Je l'aime comme les yeux de ma tête. 
Par cette mienne tête, de toutes elle est la plus belle.
D'où chacun avec tête haute ils devinssent chanteur.
Als cabelhs par c' aiatz daurada
La testa, tan son bel e bloy.
Amanieu des Escas: A vos qu' ieu.
Aux cheveux il paraît que vous ayez la tête dorée, tant ils sont beaux et blonds.
Loc. fig. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat.
(chap. Sen vegades li hay llavat la testa - rentat lo cap.)
Cent fois je lui ai lavé la tête.
Lo pros Richartz oy er testa partida.
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Le preux Richard aujourd'hui sera tête partie.
CAT. ESP. PORT. IT. Testa. (chap. Testa, testes; cap, caps.)

Rasca, tiña, teigne

2. Test, s. m., tête, crâne.
Trenca cur e cabeilhs ab eis lo test. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.
Coupe peau et cheveux avec le crâne même.
Farai mi ampla corona
Aut sus el test.
Guillaume de Saint-Gregori: Razo e dreyt.
Je me ferai ample couronne haut sur le crâne.
ANC. FR. Et de son bec le pince et mort
Que jusques au test li embat.
Roman du Renart, t. III, p. 371.
Qui *faulsa de puissance
D'outre en outre le test de ce vaillant guerrier,
Ce grand test façonné pour porter un laurier.
Remi Belleau, t. 1, fol. 135.
- Coquille, coque, écaille.
Struci,... natura a pervezit que ponda grans uous et ab test sobredur.
Han corns mols,... et... las retrazo dins lors testz, dels quals uzo cum d' hostals.
Dura... cum test d' algus peysshos.
Eluc. de las propr., fol. 148, 230 et 65.
Autruche,... nature a pourvu qu'elle ponde de grands oeufs et avec coque sur-dure.
Ont cornes molles,… et... les retirent dans leurs coquilles, desquelles ils usent comme de logis.
Dure... comme écaille d'aucuns poissons.
ANC. FR. Une coquille, ou pour mieux dire un test sec et creux.
Hist. maccaronique, t. II, p. 343.
ANC. CAT. Test. PORT. IT. Testo. (chap. Clasca, clasques dels ous, per ejemple, los de la avestrús : struci : autruche : estrús : alemán Strauß o Strauss. Juaquinico Monclús se fotríe ell sol un ou de avestrús de La Portellada fregit al restaurán Matarraña de La Fresneda, y sucaríe en una barra de pa, o un pa de pintadó. Mentrestán, Julio Micolau li faríe ven en un pericón o paipai, y li diríe: jefe, no u pairás.)

Juaquinico Monclús se fotríe ell sol un ou de avestrús de La Portellada fregit al restaurán Matarraña de La Fresneda, y sucaríe en una barra de pa, o un pa de pintadó. Mentrestán, Julio Micolau li faríe ven en un pericón o paipai, y li diríe: jefe, no u pairás



3. Tet, s. m., têt, loque, tesson.
Qui ensenia fols es cum cel que ajosta tez. Trad. de Bède, fol. 43.
(chap. Qui enseñe als tontos es com aquell que ajunte (trossos de) topins - macetes. Esta frasse me recorde mol a Artur Quintana Font: tan va aná en la cantrella a la fon, que se li va trencá.)
Celui qui enseigne fou est comme celui qui ajuste des têts.
(chap. Maceta, macetes; tiesto, com lo DJ, tiestos.)

Topí, tupí,recapte, formache, formatge, cocido

4. Testor, s. f., extrémité, sommité, bout.
Alas tan longas que ill testor
De la coa tocon en lor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ailes si longues que les extrémités de la queue touchent en elles.

5. Testiera, s. f., têtière.
1 testiera e cropiera de caval. Cartulaire de Montpellier, fol. 149. 
Une têtière et croupière de cheval.
IT. Testiera. (chap. Cabestro, cabestros.)

6. Tastug, s. m., homme de tête, avisé.
Doncs dissero aquil tastugz:
Esperit l' a raubat.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Donc dirent ces hommes de tête: L'esprit l'a dérobé. 

7. Testart, adj., têtu, entêté. 
Grans despendeires e testartz. 
Mot son li aze testarte.
Brev. d'amor, fol. 55 et 52.
Grand dépensier et têtu. 
Moult sont les ânes têtus.
CAT. Tastart. (chap. Caborsut com un burro - ruc - ase, caborsuts com los burros de la Ascuma, caborsuda com la desmemoriada mula vella de Desideri Lombarte, caborsudes; tossut, tossuts, tossuda, tossudes.)

Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú

8. Entestar, v., entêter, persécuter, tourmenter.
Ieu no m vuoill far entestar.
Raimond de Miraval: Aras no.
Je ne veux pas me faire entêter.
Tant bat la gent et entesta
Tro que denier no lur resta.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Tant il bat et tourmente la gent jusqu'à ce que denier ne leur reste.
(chap. Entestá, perseguí, atormentá; ficás algo al cap : entossudí, entossudís, encaborsí, encaborsís.)

9. Testudo, s. f., lat. testudo, tortue.
Testudo es dita, quar test es sa cuberta. Eluc. de las propr., fol. 260.
Tortue est dite, parce qu'écaille est sa couverture.
IT. Testuggine. (chap. Tortuga, tortugues.)
10. Testament, Testamen, s. m., lat. testamentum, testament.
Fals executors de testamens.
Cinq libras li layssava en son testament. 
V. et Vert., fol. 75.
Faux exécuteurs de testaments.
Cinq livres il lui laissait dans son testament.
- En terme de théologie.
Legit ai el Vieyll Testament. V. de S. Honorat.
(chap. Lligit hay al Vell Testamén.)
J'ai lu dans le Vieux-Testament.
En autra intencio sebellis hom los mortz el Novell Testamen.
V. et Vert., fol. 80.
Dans une autre intention on ensevelit les morts dans le Nouveau-Testament. 
CAT. Testament. ESP. PORT. IT. Testamento. (chap. Testamén, testamens. Vore lo del tío Gil Amor, al llibre Pedro Saputo en chapurriau.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

11. Testaire, Testador, s. m., lat. testator, testateur.
Ordonet l' avant dit noble... testaire. 
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 30.
Ordonna l'avantdit noble... testateur.
Comte, testador desus dit.
Tit. de 1399. Hist. de la maison de Turenne, Justel, p. 134.
Le comte, testateur dessusdit.
CAT. ESP. PORT. Testador. IT. Testatore. (chap. Testadó, testadós, testadora, testadores.)

12. Testairitz, s, f., lat. testatrix, testatrice.
La dita testairitz. Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 17.
Ladite testatrice. (chap. Testatrís, testadora.)

13. Testamentari, adj., lat. testamentarius, testamentaire.
Qui fo... tutor testamentari. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 202.
Qui fut... tuteur testamentaire. 
CAT. Testamentari. ESP. PORT. IT. Testamentario. (chap. Testamentari, testamentaris, testamentaria, testamentaries.)

14. Intestatio, s. f., intestation, action de n'avoir pas testé.
De la intestatio. Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 152.
De l'intestation.
(chap. Intestassió, intestassions : acsió de no habé testat : fet testamén.)

15. Intestato, s. m., lat. intestato, intestat.
Loc. Alcuna de las personas es morta ab intestato.
(chap. Alguna de les persones se ha mort ab intestato : en intestassió.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Aucune des personnes est morte ab intestat.
CAT. Intestad. ESP. PORT. Intestado. IT. Intestato. (chap. Intestato.)

sábado, 11 de julio de 2026

Taparel, Tapin, Tapi, Tapit, Tapinozis, Tara, Tardar, Tarzar, Tart, Tard

Taparel, s. m., battoir, bâton.
Ab 1 gran tros de taparel. Leys d'amors, fol. 39.
Avec un grand morceau de battoir.

Dos jovens li demanen consell a Salomón, la un de cóm pot sé volgut, l´atre de cóm té que tratá a la seua dona malcreguda; al primé li respón que vullgue y al atre que vaigue al pon de la Oca.

Tapin, Tapi, Tapit, adj., caché, obscur.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 65.
Fo dessus cuberta per art tapina.
Mais n' agro li garso e gens tapina.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Fut dessus couverte par art caché.
Davantage en eurent les valets et la gent obscure.
Adv. comp. En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
En Auvergne, au delà de Limousin, je m'en allai tout seul en tapinois.
S' en anet a tapit en Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.
S'en alla en tapinois en France.
IT. Tapino. (ESP. De tapadillo, a hurtadillas, a escondidas.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

Tapinozis, s. f., lat. tapinosis, tapinose, figure de rhétorique.
Tapinosis est contra dignitatem rei magnae humilis expositio, ut est: Marcido dies sole pallet. Diomed. part. de orat., lib. II, col. 445. Ed. Putsch.
Es tapinozis humilitatz o abaysshamens, so es cant hom pronuncia, nomna o apela alquna cauza gran per nom bas et humils. Leys d'amors, fol. 108.
La tapinose est humilité ou abaissement, c'est-à-dire quand on prononce, nomme ou appelle aucune chose grande par nom bas et humble.

Tapit, Tapi, s. m., lat. tapetem, tapis, tapisserie.
Non volia sus son liech tapitz e cubertors. V. de S. Honorat.
Ne voulait pas sur son lit tapis et couvertures.
Sus 1 tapit de seda se son asetiatz. Guillaume de Tudela.
Sur un tapis de soie ils se sont assis.
- Souquenille.
Ai! cum fora dreitz pelegris,
Si ja mos fustz ni mos tapis
Fos pels sieus belhs huels remiratz.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Hélas! comme je serais droit pélerin, si jamais mon bâton et ma souquenille par les siens beaux yeux était regardé.
ANC. CAT. Tapis. ESP. PORT. Tapiz. IT. Tappeto. (chap. Tapís, tapissos; tapet, tapets; tapissería, tapisseríes. Entapissat, entapissats Also, de Tortosa.)

Tara, s. f., tare, déduction d'un certain poids, déchet, défalcation.
Voyez Muratori, Diss. 33.
La potaria, per XII e miech de tara per quintal.
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.
La poterie, pour douze et demi de tare par quintal.
Tara dels floris del conte de Savoia.
(chap. Tara dels florins del comte o conde de Saboya.)
Tarif des monnaies en provençal.
Tare des florins du comte de Savoie.
CAT. ESP. PORT. IT. Tara. (chap. Tara, tares; pes, pesos.)

Tardar, Tarzar, v., lat. tardare, tarder, retarder, prolonger.
Aras no m' en puosc plus tardar
D' un novel sirventes faire.
Raimond de Miraval: Aras.
Maintenant je ne m'en puis plus tarder d'un nouveau sirvente faire.
Qui pogues tarzar la mort
Un jorn o dos que non vengues.
Giraud de Borneil: Ben es.
Qui pourrait retarder la mort un jour ou deux qu'elle ne vint.
Se tarzaven tan
Li comt' e ill duc e ill rei e li princi.
Bertrand de Born: Ara sai eu.
Se retardaient tant les comtes et les ducs et les rois et les princes.
Si be' l tarda no s' en desesper ges.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Quoiqu'il tarde qu'il ne s'en désespère point.
Part. prés. subst.
Que li tarzan no s mesclon ab l' arden.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Que les retardants ne se mêlent pas avec les ardents.
Part. pas.
Trop val meyns dos quant es trop tarzatz.
Lanfranc Cigala: Si mos chants.
Beaucoup moins vaut don quand il est beaucoup retardé.
Substantiv. Sens e tardatz
Adui pretz e 'l dona.
Giraud de Borneil: La flors.
Sens et prolongation amène mérite et le donne.
CAT. ESP. PORT. Tardar. IT. Tardare. (chap. Tardá : tardo, tardes, tarde, tardem o tardam, tardéu o tardáu, tarden; tardat, tardats, tardada, tardades; tardaré; tardaría; si yo tardara. Retardá, retrasá, arretrasá, prolongá, prorrogá.)

2. Tart, Tard, adj., lat. tardus, tard, tardif.
L' us es bos, l' autre mals, l' us tart, l' autre correns.
Pierre de Corbiac: El nom de.
L'un est bon, l'autre méchant, l'un tardif, l'autre courant. 
Loc. Farai chanso tal que, quant er apreza,
A quadaun sera tart que guerrey.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Je ferai chanson telle que, quand elle sera apprise, il sera tard (tardera) à chacun qu'il guerroye.
Tant li es de vos vezer tard.
Hugues de Saint-Cyr: Bella donna.
Tant il lui est tard (tarde) de vous voir.
Adv. Tant me ve e tart mi ditz.
G. Rudel: Pro ai del.
Tard elle me vient et tard elle me dit.
Adv. comp. Anc pois Dieus tart ni ab ora
No cre volgues vostr' onransa.
Torcafols: Comunals.
Oncques depuis je ne crois pas que tard ni à bonne heure Dieu voulût votre honneur.
Tart o temps...
De cobezeia ns planton ort.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Tard ou temps (tôt ou tard)... nous plantent jardin de convoitise.
Pos es privatz a tart s' en fug.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après qu'il est apprivoisé à tard (difficilement) il s'enfuit.
Los bes d' amor venon a tart.
P. Cardinal: Ben tenh.
Les biens d'amour viennent à tard (tardivement).
ANC. FR. 
A tart vous en repentirés
Quant lor malice sentirés.
Roman de la Rose, v. 16845.
Qui m'aime bien, à tart m'oblie.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 154.
E 'l votz dels auzels son' e tint
Ab doutz accort matin e tart.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Et la voix des oiseaux résonne et retentit avec doux accord matin et soir.
Non vieuria o tost o tart. Liv. de Sydrac, fol. 40.
Ne vivrait ou tôt ou tard.
CAT. Tard. ESP. PORT. Tardo, tarde. IT. Tardo, tardi. (chap. Tart.)

3. Tarda, s. f., retard, délai.
En mans locx val mais tarda que cocha.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
En maints lieux vaut davantage retard que presse.

4. Tardor, s. f., lat. tardor, retard.
Loc. El pros coms, can o saup, non o mes en tardor. Guillaume de Tudela.
Le preux comte, quand il le sut, ne le mit pas en retard.
CAT. Tarda.

5. Tarzansa, s. f., retard.
No s cuion qu' el fassa tal tarzansa.
B. Zorgi: Non laissarai.
Qu'ils ne se pensent qu'il fasse tel retard.
CAT. Tardansa. ESP. Tardanza. PORT. Tardança. IT. Tardanza. (chap. Tardansa, tardanses; retrás, retrasos.)

6. Tarditat, s. f., lat. tarditatem, lenteur, retard.
Am... tranquilitat e tarditat. Trad. d'Albucasis, fol. 50.
Avec... tranquillité et lenteur.
IT. Tardità, tarditate, tarditade. (chap. Lentitut, lentituts.)

7. Tardeza, s. f., lenteur.
Sa tardeza significa freuleza. Eluc. de las propr., fol. 54.
Sa lenteur signifie faiblesse.
IT. Tardezza.

8. Tardament, Tarzament, s. m., retard.
Pois que tardament i es.
En demora, so es en tarzament.
(chap. En demora, aixó es en tardamén : retart : retrás.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 50 et 7.
Puisque retard y est.
En demeure, c'est-à-dire en retard.
ANC. FR.
Quoique hasté, long n'est le tardement.
Luc de la Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. 1, p. 31.
IT. Tardamento. (chap. Tardamén, tardamens.)

9. Tardiu, adj., tardif, lent.
Li plus tardiu. Trad. de Bède, fol. 83.
Les plus tardifs.
Las semensas tardivas.
(chap. Les llaós tardanes.)
Hist. de la Bible en provençal, fol. 26.
Les semences tardives.
Fig. De dir ver tardius e vergonhos.
G. Riquier: Jamais non.
De dire vers lent et honteux.
ESP. (tardío) PORT. Tardio. IT. Tardivo. (chap. Préssec tardá, mullareros tardans, sirera tardana com la garrofal, sireres tardanes.)

A vore si trobes lo mullarero:

10. Tardios, adj., tardif, lent.
Lo celariers del mostier... no sia tardios.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 16.
Que le célérier du monastère... ne soit pas lent.

11. Tardier, Tarzier, adj., lent.
Es mot tardiers a far sa voluntat. V. et Vert., fol. 54.
Il est moult lent à faire sa volonté.
Que o demostres en obras, que no y sias tarziers.
Izarn: Diguas me tu.
Que tu le démontres en oeuvres, que tu n'y sois pas lent.

12. Destardar, Destarzar, Detardar, v., retarder, reculer, tarder.
Ylh la m destarza, e yeu l' enans.
(chap. Ella me la retrase, y yo la abanso, adelanto. Guillermo de San Gregori, nit y día.)
Guillaume de Saint-Gregori: Nueyt e jorn.
Elle me la retarde, et je l'avance.
Part. pas. Moltas guerras l' avian retardat.
(chap. Moltes guerres l'habíen retardat, arretrasat retrasat.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.
De nombreuses guerres l'avaient retardé.
Fig. Enansatz ai sos enans
E destarzatz totz sos dans. 
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
J'ai avancé ses avantages et reculé tous ses dommages.

13. Destart, s. m., retard. 
S' oimais mi pren negus destartz.
Giraud de Borneil: Quan lo.
Si désormais me prend nul retard.
14. Retardamen, s. m. retardement, retard, délai.
Per lo retardamen. Leys d'amors, fol. 9.
(chap. Per lo retardamén.)
Pour le retardement.
Retardamen de la paga. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, col. 224.
(chap. Retardamén de la paga. Lo chapurriau del añ 1310 se entén mol be.)
Retard du paiement.
PORT. Retardamento. IT. Ritardamento. (chap. Retardamén, retardamens.)

15. Retardatiu, adj., retardatif, propre à retarder.
De movement es retardativa. Eluc. de las propr., fol. 25.
(chap. De movimén es retardativa. Retardatiu, retardatius, retardativa, retardatives.)
De mouvement elle est retardative.

Dictios retardivas o mots retardius. Leys d'amors, fol. 8.
Expressions retardives ou mots retardifs.

17. Retardar, v., retarder.
Sillabas retardivas, quar vezetz que retardon la votz e la pronunciacio.
Leys d'amors, fol. 8.
Syllabes retardives, car vous voyez qu'elles retardent la voix et la prononciation.
CAT. ESP. PORT. Retardar. IT. Ritardare. (chap. Retardá : retardo, retardes, retarde, retardem o retardam, retardéu o retardáu, retarden; retardat, retardats, retardada, retardades; retardaré; retardaría; si yo retardara.)

18. Sobretarzar, adj., sur-retarder, retarder beaucoup.
Part. pas. M' es lor acors
Sobretarzatz.
Giraud de Borneil: Alegrar me.
M'est leur accord sur-retardé.
Quant es sobretarzatz.
Palais: Adreit.
Quand il est sur-retardé.

viernes, 5 de junio de 2026

Método tijera o cizalla para la creación de nombres propios en el dialecto occitano catalán.

Método tijera o cizalla para la creación de nombres propios en el dialecto occitano catalán.

Método tijera para creación de nombres propios en dialecto occitano catalán

1. El "Método Tijera" (Cortar por la O y listos)

Al quitarles la O final, muchos nombres se quedan con una terminación tan abrupta que parece que se les ha cortado la respiración a mitad de frase.

sissalla, sissalles, cizalla, cizallas

 

 

 

 

 

 

 

 

2. La evolución con solera (ejemplos: Armengol, Cugat").

Frente a la tijera moderna, están esos nombres que cambiaron en la Edad Media de forma orgánica, transformándose en palabras con personalidad propia, donde no solo se cae la "O", sino que mutan las consonantes por el habla popular de la época.

Hermenegildo - Armengol (como muchos condes de Urgel, Urgell).

Gervasio - Gervasi (tijera) frente al histórico Gelmar o Gervais (según la zona).

Raimundo - / Ramón (aquí la evolución simplificó el diptongo con fuerza). Raimón; Raimond; Junto con Ranimiro, Ramiro. Ramoncho, Ramonchu, Moncho.

Moncho, piedra, pedra, eixecacoduls

Esteban - Esteve (aquí hay mutación de la b a la v, no solo corte); Estienne, Étienne; Stephanus, Stephan, Steve Urkel no era del Urgel, etc.

San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

Lorenzo - Llorenç (la L inicial se palataliza y la z se convierte en esa ç tan característica).

Baudilio - Boi (¡este es el rey del cambio! De Baudilio a Sant Boi o Boy (Sanboy) va un abismo que ni la mejor tijera).

Baudilio, restaurante, Valderrobres, Fabiana Arévalo

De Medardo pasamos a Sant Medir, una evolución fonética de las de antes).

Cucufato o Cucufate (Cucuphati) - Cugat (otro cambio drástico de la raíz latina medieval, nada de cortar solo la última letra).

//

Alejandro Alejandr

Alonso Alons / Alfonso; Amfos; Alfons;

Alvaro o Álvaro - Alvar o Álvar (al bar)

Ambrocio Ambroci

Ambrosio Ambrosi

Anacleto Anaclet

Anastasio Anastasi

Anselmo Anselm

Antonio Antoni (Toni)

Apolonio Apoloni

Arévalo, Aréval

Arnaldo Arnald (Arnaut, Arnaud, Arnau)

Otegi, EH, Bildu, Barcelona

Arturo Artur

Artur Quintana Font, barretina, boina de gairó


Atilano Atilan

Atilio Atili

Augusto August

Augustino Augustin

Aurelio Aureli

Basilio Basili

Benito Benit (Benet; Benezeg; Benoît) (Benedicto, Benedictus, etc.)

Bernardo Bernard (Bernatz, Bernat)

Bonifacio Bonifaci

Calixto Calixt

Camilo Camil (sin embargo, el aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal no le llama Camil.)

Cándido Cándid

Casimiro Casimir

Cecilio Cecili

Celestino Celestin

Celso Cels

Cesáreo Cesáre

Ciro Cir

Ciriaco Ciriac

Cirilo Ciril

Claudio Claudi

Clodoveo Clodove (Clovis)

Cornelio Corneli

Crisanto Crisant

Cristiano Cristian


Dacio Daci

Dámaso Dámas

Damián Damiá

Danilo Danil

Darío Darí

Demetrio Demetri

Desiderio Desideri

Desideri Lombarte parlabe chapurriau

Diego Dieg (Didac; Didacus)

Diodoro Diodor

Dionisio Dionisi

Domingo Doming

Donato Donat

Doroteo Dorote

Duilio Duili


Edmundo Edmund

Eduardo Eduard

Egidio Egidi

Eladio Eladi

Eleuterio Eleuteri

Eligio Eligi

Eliseo Elise

Emilio Emili

Enzo Enz

Epifanio Epifani

Erasmo Erasm

Ernesto Ernest

Esmeregildo Esmeregild

Eufemio Eufemi

Eugenio Eugeni

Eulogio Eulogi

Eusebio Eusebi

Eustaquio Eustaqui

Eutiquio Eutiqui

Evaristo Evarist


Fabio Fabi

Fabiano Fabian

Fabricio Fabrici

Fausto Faust

Federico Federic

Felicio Felici (Félix; Feliu)

Feliciano Felician

Fernando Fernand (Ferran; Ferrand; Ferdinando, Ferdinandus)

Fidencio Fidenci

Filiberto Filibert

Filomeno Filomen

Flavio Flavi

Florencio Florenci

Florentino Florentin

Fortunato Fortunat (y Jacinto, Jacint)

Francisco Francisc (Francesc; Cesc; Cisco; Franciscus)

Fulgencio Fulgenci


Gelasio Gelasi

Gerardo Gerard

Germano German (Germán; Germain)

Gerónimo Gerónim
Jerónimo Jerónim

Gervasio Gervasi

Giraldo Girald (Giralt; Geralt; Gerald)

Godefredo Godefred

Gonzalo Gonzal

Gregorio Gregori

Gualterio Gualteri

Guido Guid

Guillermo Guillerm

Gundemaro Gundemar

Gustavo Gustav

Heberto Hebert

Heliodoro Heliodor

Heraclio Heracli

Heriberto Heribert

Hermenegildo Hermenegild (Armengol)

Herminio Hermini

Higinio Higini

Hilario Hilari

Hipólito Hipólit (Pólit de la Ascuma; San Pólit de Areñs de Lledó)

Homero Homer

Honorio Honori

Horacio Horaci

Humberto Humbert

Ignacio Ignaci (Nacho, como Sorolla Vidal.)

Natxo Sorolla, rog, roch, roig, Peñarroya de Tastavins

Ildefonso Ildefons

Inocencio Inocenci

Ireneo Irene

Isauro Isaur

Isidoro Isidor

Isidro Isidr


Jacinto Jacint

Jacobo Jacob

Josefo Josef

Julio Juli

Justo Just

Ladislao Ladisla

Laureano Laurean

Lázaro Lázar

Leandro Leandr

Leocadio Leocadi

Leonardo Leonard

Leoncio Leonci

Leopoldo Leopold

Liberato Liberat

Liborio Libori

Lino Lin

Livio Livi

Lorenzo Lorenz

Lucio Luci

Luciano Lucian

Ludovico Ludovic (Louis, Luis, Lluís, y muchas variantes como Hludovico)

Lluis Companys, Fossar, Pedrera, mausoleo


Macario Macari

Macedonio Macedoni

Magno Magn

Mamerto Mamert

Manolo Manol (Manel, de Manuel)

Marco Marc

Marcelo Marcel

Marcelino Marcelin

Marciano Marcian

Mario Mari

Mariano Marian

Martino Martin (Martín, Martí)

Mateo Mate

Mauro Maur

Mauricio Maurici

Máximo Máxim

Maximiano Maximian

Maximiliano Maximilian

Maximino Maximin

Modesto Modest

Narciso Narcis

Nazario Nazari

Nemesio Nemesi

Nicasio Nicasi

Nicodemo Nicodem

Nilo Nil

Nino Nin

Norberto Norbert


Octavio Octavi

Octavio Serret, Valderrobres


Olegario Olegari / Olaguer

Olimpio Olimpi

Oliverio Oliveri

Onésimo Onésim

Orencio Orenci

Orfelio Orfeli

Orlando Orland

Oswaldo Oswald

Oto Ot (de Moncada)

Otilio Otili

Ovidio Ovidi

Pablo Pabl

Pancracio Pancraci

Paolo Paol

Patricio Patrici

Paulino Paulin

Pedro Pedr (Pere, Pedrito, Perico, Peret,  de Petrus)

Pelayo Pelay

Perfecto Perfect

Petronio Petroni

Pío Pí

Plácido Plácid

Plutarco Plutarc

Policarpo Policarp

Pompeyo Pompey

Pompeyo Fabra, gramática de la lengua catalana; llengua valenciana

Ponciano Poncian

Porfirio Porfiri

Primitivo Primitiv

Procopio Procopi

Prudencio Prudenci

Quinto Quint

Quirino Quirin

Rafaello Rafaell

Raimundo Raimund
Ramiro Ramir
Raymundo Raymund

Regino Regin

Régulo Régul (la Régula)

Remigio Remigi

Renato Renat

Reynaldo Reynald

Ricardo Ricard

Roberto Robert

Rocco Rocc

Rodrigo Rodrig

Rogelio Rogeli

Rolando Roland

Romualdo Romuald

Rómulo Rómul (y Remo, Rem)

Rosendo Rosend

Rufino Rufin

Ruperto Rupert

Rústico Rústic

Sabino Sabin

Sacramento Sacrament

Sancho Sanch

Santiago Santiag

Santino Santin

Saturnino Saturnin (Sadurní)

Saulo Saul (: Saúl)

Segismundo Segismund

Segundo Segund

Sergio Sergi

Severo Sever

Severiano Severian

Severino Severin

Silverio Silveri

Silvio Silvi

Simplicio Simplici

Sinesio Sinesi

Sinforiano Sinforian

Sixto Sixt

Sotero Soter

Tadeo Tade

Tarsicio Tarsici

Teodolfo Teodolf

Teodoro Teodor

Teodosio Teodosi

Teófilo Teófil

Teótimo Teótim

Terencio Terenci (Moix)

Tiberio Tiberi

Tiburcio Tiburci

Timoteo Timote

Tito Tit

Toribio Toribi


Ubaldo Ubald

Urbano Urban

Valerio Valeri

Valeriano Valerian

Vasco Vasc

Venceslao Vencesla

Victorio Victori

Victoriano Victorian (San Victorián)

Victorino Victorin

Virgilio Virgili

JM Virgili i Ortiga, morts, carretera, Espanya, C14, autovía, catanazi

Vito Vit

Wenceslao Wencesla

Wilfredo o Wifredo Wilfred o Wifred (Guifre, lo pelut, piloso, pilós)

Yago Yag (= Jaume, Jaime, Jayme, Iavmes; Santiago, Thiago, etc.)

Zeno Zen

Zofio Zofi

Zósimo Zósim

//

CARTA CXVII.

Historia del monasterio de Alaón, o de la O. con el catálogo de sus Abades, y algunas curiosidades del mismo.
 
Mi querido hermano: Este antiguo monasterio de la orden de San Benito, no ha tenido la felicidad de conservar las escrituras de sus primeros siglos, como las han conservado casi todos los de esta provincia. De ellas no tienen sino copias en un libro del siglo XVI, y copias tan malas que no me atreví a tomar siquiera una nota de su contenido. El Cardenal Aguirre publicó en la colección de concilios, la escritura de su fundación, o sea el precepto con que Carlos el Calvo la confirmó año V de su reinado, el cual redujo dicho escritor al año 832 de Cristo, equivocación notable, porque Carlos no entró a reinar hasta que murió su padre Ludovico Pío en 840.
 
Y como en esto se engañó ¿quién sabe si habrá otros yerros en el contenido de la escritura? En fin, por ella consta que Vandregisilo Conde, y su esposa María habían edificado este monasterio diez años antes, con consentimiento de sus hijos, entre los cuales cuenta a Atón y su mujer Einzelina, Condes de Pallás, estableciendo en él la regla de San Benito y sujetándola al monasterio de San Pedro de Cires (Siraciense), y que lo habían dedicado Bartolomé, Arzobispo de Narbona y Sisebota (Sisebuto), Obispo de Urgel, a cuya diócesi pertenecía. Hoy es de la diócesi de Lérida. Confirma, pues, el Rey todas las donaciones que se habían hecho a la nueva casa y a su perpetuo Abad Obbonio (a: De esta escritura hablan largamente analizándola muy detenidamente los historiadores de Languedoc, tom. I al año 844.).
 
En este documento se da a este lugar el nombre de Alacoon. Otras escrituras antiguas le llaman Alagón y Alaón. Este último parece haber prevalecido, y de él por corrupción se llama el monasterio de La O; no como dicen vulgarmente, porque el estrecho barranco donde corre la Noguera de Ribagorza forme la figura de una O, que si esto valiera, mejor debiera llamarse de la L, ni tampoco de la advocación de nuestra Señora de la O, cosa muy moderna respecto de la antigüedad de la casa.
 
En un privilegio que concedió Bernardo Conde de Pallás a esta casa y su Abad Frugello (Vid. Marca Hisp. Ap. núm. XXXIII), y en otros documentos posteriores suena dedicada a Santa María y San Pedro y situada in pago Palliarense in valle Urritense.
 
Que este monasterio se edificase hacia el 834, se confirma por el testamento del Obispo de Urgel Sisebuto II hecho el año 839, en el cual deja la siguiente manda: Do et concedo similiter domum domnae meae Virginis Mariae, monasterium Alaone, Bibliotecam (libro así llamado).
 
A la claridad con que consta que en este monasterio se mandó profesar y se profesó efectivamente la regla de San Benito con Abad propio e independiente, cuya elección era propia de los monjes, no se opone lo que decía en el año 1092 de Cristo, dotando a la catedral de Roda su Obispo Raimundo Dalmacio: Abaciam Alaonis insuper eis trado (a los canónigos), et precipio ut semper monachorum conventus ibi maneat; Abas vero qui ibi erit, ab Episcopo et canonicis Sancti Vicentii (de Roda) eligatur, et semper sit eis subditus. Porque de estas palabras no se infiere, que Alaón variase de regla o perdiese el derecho de nombrarse su Abad: sólo aluden a la jurisdicción episcopal, que debían reconocer en Roda, como en su matriz; y así eligatur no es preciso tomarlo por elección, sino tan sólo por confirmación del electo. A esta sujeción era consiguiente el derecho de que ya entonces estaba en posesión el Abad de asistir a la elección del Obispo Rotense junto con los canónigos, como consta que lo verificó Abbo en la del Obispo Borrell en 1017.
 
Fáltales aquí el catálogo de sus Abades. Diré de algunos, cuyas memorias he hallado e ido apuntando en varias partes.
 
Existencia.
 
Obbonio, fundador 834. 844. (Obboni)
 
Brandila 861
 
Centullo 882 (Centull)
 
Trugello 925 (Trugell)
 
Oriulfo 973 (Oriulf)
 
Eximino 1002 (Eximin)
 
Ponce 1015
 
Abbo 1017 (Abb)
 
Velasco 1032 (Velasc)
 
Alhelmo 1039 (Alhelm)
 
Bernardo 1077 (Bernard, este es muy usado, Bernatz, Bernat)
 
A este Abad y su monasterio dio en este año el Obispo de Zaragoza Julián, la iglesia de Suriana, que era de su diócesi: va copiada del original (a: Ap. núm. XXXVIII.).
 
Álvaro. (Álvar)
 
Altemiro. (Altemir, que visitó las cuevas de Altamira.)
 
Enego. (Eneg; Eneco, Íñigo, Ignacio, Nacho, etc.)
 
Evarardo. (Evarard)
 
Estos cuatro Abades se nombran como ya difuntos en la contestación de este monasterio a la encíclica en que el de Ripoll le participó en el año 1102 la muerte de su Abad Bernardo.
 
Arnaldo 1104. (Arnald; Arnaud; Arnau)
 
Don Pedro I de Aragón dio a este Abad la iglesia de San Bartolomé, que acababa de construir en el castillo de Calasanz, para que le ayudasen a dar gracias a Dios por los beneficios recibidos de su mano, particularmente en la expugnación y toma del dicho lugar y su castillo, el cual dice que conquistó el día 23 de agosto en 1102. Va copia (b: Ap. núm. XXXIX.).
 
Bernardo 1125.
 
Va copia de una donación que le hizo ese año (era 1163) la Reina Doña Berta, mujer de Don Pedro I de Aragón (c: Ap. núm. XL.).
 
Ponce 1125. 1155.
 
Pedro Ramón 1158.
 
Ponce 1170. 1192.
 
Bernardo 1199. 1204.
 
Berenguer de Cornudella 1210. 1216.
 
Ramón de Montfromid 1227.
 
Guillermo de Cornudella 1233. 1249.
 
Bernardo de la Piedra 1255.
 
Guillermo de Claramunt 1259. (Guillerm; Guillem, Guilhem, etc.)
 
Ferrer 1272. 1295.
 
Guillermo de Villaflor 1336. 1345.
 
Pedro 1359.
 
Guillermo de Vilamur 1414.
 
Amalrico 1428 (Amalric)
 
Antonio de Mur 1487. 1490.
 
Martín de Sese (Sesé) 1540.
 
El archivo es poca cosa, según ya insinué. De códices manuscritos no vi ninguno, sino es un Breviario de la orden de San Benito de mitad del siglo XIV. Y es fama que los había muy apreciables por su antigüedad, pero tuve el sentimiento de no hallarlos, porque los había extraído de allí el Sr. Abad y Lasierra, que después fue Arzobispo de Selimbria e Inquisidor general. De estos robos literarios podía poner un largo catálogo. Mas ¿qué haré con referirlos si lejos de castigarlos el gobierno, tal vez premia a sus autores enriquecidos con la hacienda común?
 
La iglesia parece ser obra de hacia el siglo XII: está blanqueada y desfigurada con adornos y altares de mal gusto. En los claustros hay una piedra con este letrero: Ermengaudus et Ermesen. uxor eius hunc porticum fecerunt facere, et hic notatur locus sepulturae eorum.
 
No puedo acomodarme a creer que estos fuesen Condes de Urgel, como allí me quisieron persuadir, puesto que lo calla la piedra, donde quedó lugar para decirlo y mucho más.
 
Dios te guarde, etc.
 

// Harán lo mismo con nombres femeninos los pixapins?