Mostrando las entradas para la consulta garrofa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta garrofa ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 11 de julio de 2026

Taravel - Teda

Taravel, s. m., du lat. terebra, tarière, trépan.
Tu perforas... am taravel.
Al taravel es redonda extremitat.
Trad. d'Albucasis, fol. 50 et 59.
Tu perfores... avec trépan,
Au trépan est ronde l'extrémité.

Taravel, s. m., du lat. terebra, tarière, trépan.



Tarida, s. f., tartane.
L' estela guida,
En lo gran mar, la tarida
E totz navilis qu' en mar son.
Brev. d'amor, fol. 92.
L'étoile guide, dans la grande mer, la tartane et tous navires qui en mer sont.
ESP. Tarida.

Tarin, Tari, s. m., tarin, sorte de monnaie.
Sos auberc no li valc lo pretz de dos taris.
Vos los asaliretz ab C melia taris. 
Roman de Fierabras, v. 1776 et 4620.
Son haubert ne lui valut le prix de deux tarins.
Vous les assaillirez avec cent mille tarins.
ESP. Tarin. IT. Tari, teri.

Tarir, v., tarir.
Am pauc metre et am trop gitar,
Poiria tarir la gran mar.
Libre de Senequa.
Avec peu mettre et avec beaucoup jeter, (on) pourrait tarir la grande mer.
Tarir, atarir,... aytal cumplimens de significat non es conogutz en romans.
Leys d'amors, fol. 102.
Tarir, atarir,... pareil complément de signification n'est pas connu en roman.
Part. pas. Si las aygas no lor fossan taridas.
Las... ayguas lor eran falidas e taridas.
Chronique des Albigeois, col. 46 et 16.
Si les eaux ne leur fussent taries.
Les... eaux leur étaient faillies et taries.

2. Tarimen, s. m., tarissement, épuisement.
Pro 'n trop fons d' on hieysson malvestatz
Don ja, per sert, non penran tarimen. 
P. Cardinal: To (Tot) lo mons.
Assez j'en trouve de fontaines d'où sortent méchancetés dont jamais, pour sûr, elles ne prendront tarissement.

Tarja, Targua, s. f., targe, targue, bouclier.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 124.
Colp n' agra ieu receubutz en ma tarja.
Bertrand de Born: Non estarai.
Coup j'en aurais reçu sur ma targe.
Tal colps li det en la targua.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.
Tel coup il lui donna sur la targue.
La targua que portava lanset e mieg del prat.
Roman de Fierabras, v. 4809.
La targue qu'il portait il lança au milieu du pré.
Fig. Espiritals tarja, es ferma fes en cor. Trad. de Bède, fol. 79.
Targe spirituelle, c'est ferme foi en coeur.
ANC. FR. Rompent heaumes, et targes fendent.
Roman du Renart, t. IV, p. 164.
ESP. PORT. Tarja. IT. Targa.

2. Targar, v., targuer, enorgueillir.
Merces es cauza tan larga
Que de ben faire no s targa.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Merci est chose si généreuse que de bien faire elle ne se targue pas.

Tartalhar, v., trémousser, démener. 
Tot jorn contendi e m baralh,
M' escrim e m defen e m tartalh.
Bertrand de Born: Un sirventes. Var.
Toujours je conteste et me dispute, je m'escrime et me défends et me démène.
Us fols, ab son agrey,
Que s nauga e s tartalha.
Giraud de Borneil: Qui chantar.
Un fou, avec son agrément, qui se querelle et se démène.
ESP. Tartalear. IT. Tartagliare.

Tartarassa, s. f., milan, buse.
No sent plus leu carn puden,
Com clerc e prezicador
Senton ont es lo manen.
P. Cardinal: Tartarassa.
Milan ni vautour ne sent plus vite chair puante, comme clercs et prédicateurs sentent où est le riche.
PORT. Tartaranha. (ESP. Milano. chap. Milano, milanos; la milana bonica de Azarías ere una gralla o un corv.)

Azarías, Paco Rabal, duc, duque, búho real, los sans inosséns

Tartari, s. m., lat. tartarum, tartre.
Tartari, es... fetz del vi en l' estrem del tonel indurzida.
Eluc. de las propr., fol. 193.
Tartre, c'est... lie du vin dans le fond du tonneau endurcie.
ESP. (ácido tartárico; tártaro) PORT. IT. Tartaro. (chap. ássit tartáric; tártaro : solada del vi al carretell : mare del vi.)

Tartuga, Tortuga, s. f., tortue.
Voyez Denina, t. III, p. 142.
Bec de tartuga.
Marcabrus: Dirai vos.
Museau de tortue.
Tortuga,... nulh autre animant ab escata... ha vezica.
Eluc. de las propr., fol. 260.
Tortue,... nul autre animal avec écaille... n'a vessie.
CAT. ESP. Tortuga. PORT. IT. Tartaruga. (chap. Tortuga, tortugues. Sol ne hay vist una a Beseit, alguna al zoo de Barselona, y moltes a la tele.)

Tasca, Tascha, s. f., tasque, sorte de besace.
Voyez Denina, t. III, p. 81.
- Sorte de redevance.
Las tascas de tot lo sobredig feu.
Tit. de 1243. Arch. du Roy, J, 856.
Les tasques de tout le susdit fief.
Tot lo feu e totas las taschas.
Tit. de 1192. Arch. du Roy., Toulouse, J, 322.
Tout le fief et toutes les tasques.

2. Tasqueta, s. f. dim., besace, sac.
David pres la tasqueta on solia portar son pan quan anava apres las fedas.
(chap. David va pendre lo morralet aon solíe portá son pa cuan anabe detrás de les ovelles.)
Hist. de la Bible en provençal, fol. 38.
David prit la besace où il avait coutume de porter son pain quand il allait après les brebis.

Tassa, Tasça, s. f., tasse.
Cotels et saliners pauzo prumierament;
Pa, tassas, o anaps porto segundament.
Eluc. de las propr., fol. 75.
Couteaux et salières posent premièrement; pain, tasses, ou gobelets portent secondement.
Pren... tasças plenas de bon vin blanc.
(chap. Pren... tasses plenes de bon vi blanc o blang.)
Rec. de remèdes en provençal, fol. 1.
Prends... tasses pleines de bon vin blanc.
CAT. Tassa. ESP. Taza. PORT. Taça. IT. Tazza. (chap. Tassa, tasses; tasseta, tassetes.)

Tast, s. m., trace, marque, indice, vestige.
Per vezer si trobaran ni pezada ni tast
De nulha creatura que passes per lo gast.
V. de S. Honorat.
Pour voir s'ils trouveront ni empreinte de pied ni vestige de nulle créature qui passât par le désert.
ANC. FR. Polis iest et soef au tast.
Roman de la Rose, v. 544.
CAT. Tast. ESP. (traza) IT. Tasto. (chap. Tast de vi; tastet a la bodega, tastets.)

2. Tastar, v., tâter, goûter.
Anc non tastet de si dossa sabor.
Aimeri de Peguilain: A vos Amors.
Oncques il ne tâta de si douce saveur.
De la qual cant hom tastava. Trad. d'un Évang. apocr.
De laquelle quand on goûtait.
Fig. Maritz, que marit fai sufren,
Deu tastar d' atretal sabor.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es.
Mari, qui mari fait souffrant, doit tâter de pareille saveur.
ANC. FR. Moult avez poi tasté d'amor.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 62.
CAT. Tastar. IT. Tastare. (chap. Tastá : tasto, tastes, taste, tastem o tastam, tastéu o tastáu, tasten; tastat, tastats, tastada, tastades; tastaré; tastaría; si yo tastara.)

3. Tastonar, v., tâtonner, caresser.
Det lhi una donzella a tastonar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.
Lui donna une donzelle à tâtonner.
ANC. FR. Et tastonnant avec la main soigneuse
L'obscurité de la nuict.
Œuvres de Du Bellay, fol. 441.
Au médecin qui vient, soir et matin,
Sans nul propos tastonner le tétin,
Le sein, le ventre et les flancs de m'amie. 
Ronsard, t. 1, p. 170.
(chap. Acarissiá; paupá; toquitiá, toquetejá.)

Tata, interj., tata, cri pour faire peur, pour faire fuir.
Tata! per espaordir. Leys d'amors, fol. 103.
Tata! pour effrayer.
PORT. Tátá.

Tatz, Tats, s. m., tas, assemblage, amas, concentration.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 112.
Get lo de son cor viatz
Que no y pusca faire tatz.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Qu'il le jette de son coeur promptement qu'il n'y puisse faire amas.  
- Grande quantité.
Es estats baylat en garda a ung tats de gens del duc.
Chronique des Albigeois, col. 16.
Il a été baillé en garde à un tas de gens du duc.
(chap. Tas; mun; gran cantidat; si es de gen, caterva.)

Tauc, s. m., cercueil, bière.
Val mens q' om mortz en tauc.
(chap. Val menos que home mort al ataút.)
Sordel: Non pueis.
Vaut moins qu'homme mort en bière.

2. Atahuc, Atauc, s. m., bière, cercueil.
En atahuc an mes lo precios cors sant.
Penre van mantenent l' atauc de Dieude,
Qu' emporteron cantant.
V. de S. Honorat.
Dans le cercueil ils ont mis le précieux corps saint.
Prendre ils vont maintenant la bière de Dieude, qu'ils emportèrent en chantant. 
ESP. Ataúd. PORT. Ataude. (chap. ataút, ataúts; tahut, tahuts; tabut, tabuts.)

Taula, s. f., lat. tabula, table.
Longa taula ab breu toalha.
(chap. Taula llarga en mantel curt.)
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
Longue table avec courte nappe.
Loc. Te taula a sos amix. V. et Vert., fol. 65.
Tient table à ses amis.
- Terme de chevalerie.
Non er de la taula redonda. Roman de Jaufre, fol. 4.
(chap. No sirá de la taula redona.)
Il ne sera pas de la table ronde.
- Table de jeu.
Ni ab la taula preza non puesc' intrar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 
Ni qu'avec la table prise je ne puisse pas entrer.
- Table de la loi.
El premier mandamen de la segonda taula. V. et Vert., fol. 81.
Le premier commandement de la seconde table.
- Table, dame, terme de jeu.
D' escays e de taulas, de joxs de datz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 52.
D'échecs et de tables, de jeu de dés.
Jox de datz e de taulas e de escrima. V. et Vert., fol. 17.
Jeu de dés et de tables et d'escrime.
ANC. FR. Desduiz d' eschez é giu de tables. 
Roman de Rou, v. 7500.
A court; jeu de tables jouer. Charles d'Orléans, p. 182.
ANC. IT. Come taula lavata. Guittone d'Arezzo, lett. 25.
CAT. Taula. ESP. Tabla. PORT. Taboa. IT. MOD. Tavola.
(chap. Taula, taules.)
Voyez Tener, Raire.

2. Taulier, s. m., tablier, table de jeu, échiquier.
S' ieu, per joguar, m' aseti al taulier.
(chap. Si yo, pera jugá, m'assento al tablero : a la taula de joc.)
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Si moi, pour jouer, je m'asseois au tablier.
El corn del taulier n' er matz.
Aimeri de Bellinoy: Consiros cum.
Au coin de l'échiquier il en sera mat.
Loc. Tenetz lo taulier e 'ls datz.
Garins d'Apchier: Cominal vielh.
Vous tenez le tablier et les dés.
- Tréteau.
Fan un sacrifici far en un taulier alt de tres o plus. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Font un sacrifice faire sur un tréteau haut de trois pieds ou plus.
ANC. CAT. Tauler.
- Pièce de toile ou d'autre étoffe que l'on met devant soi.
Leviey un pauc son taulier
Am moz bratz. 
Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.
Je levai un peu son tablier avec mes bras.

3. Taular, v., attabler, asseoir à table.
Part. pas. Un joc grossier
Que m fon trop bos el cap premier,
Tro fuy taulat. 
Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.
Un jeu grossier qui me fut fort bon au premier chef, jusqu'à ce que je fus assis à table.
Subst. Sitot al taulat se lansa
Ni s ponha d' omplir sa pansa.
P. Vidal: Cara amiga.
Quoiqu'elle s'élance à l'attablée et s'efforce de remplir sa panse.
IT. Tavolare. (chap. Entaulá : assentás a la taula. Taulat, taulats són en castellá tablado, tablados, fet de taules de fusta.)

4. Tauleta, s. f. dim., tablette, castagnette.
Vos li embletz sos tabors
Ni sas tauletas per sonar. 
Le Dauphin d'Auvergne ou Bertrand de Born le Fils: Puois sai.
Vous lui enlevâtes ses tambours et ses castagnettes pour faire résonner.
CAT. Tauleta. ESP. Tableta (castañuela). PORT. Taboleta. IT. Tavoletta.
(chap. Castañola, castañoles; tauleta, tauletes : taula menuda.)

5. Taulejar, Tauleiar, v., jouer des castagnettes.
Taborejar
E taulejar.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Tambouriner et jouer des castagnettes.
(chap. Tocá les castañoles; castañolejá les dens pel fret.)

6. Entaular, Entablar, v., attabler, mettre sur table.
Part. pas. Tost al joc et entaulat.
Paulet de Marseille: L' autr' ier.
Tôt au jeu et attablé.
D' aquest juec que vey entaulat.
Bertrand de Born: Ieu chan.
De ce jeu que je vois mis sur table.
- Garni, encastré.
Sobre un texte entablat d' aur et d' argen 
Lhi an jurat.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95.
Sur un texte encastré d'or et d'argent ils lui ont juré.
ANC. FR. Tantost du cheval descendi,
Si l'a fait molt tost entabler.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 183.
ANC. CAT. Entaular. ESP. Entablar. PORT. Entabolare. IT. Intavolare.
(chap. Entaulá, entaulás : yo me entaulo, entaules, entaule, entaulem o entaulam, entauléu o entauláu, entaulen; entaulat, entaulats, entaulada, entaulades; entaularé; entaularía; si yo me entaulara.)

7. Estaula, s. f., établi, étal.
Que s vendon en estaula. Cartulaire de Montpellier, fol. 131.
Qui se vendent en établi.

Taur, s. m., lat. taurus, taureau.
Majers fon que non es uns taurs. Roman de Jaufre, fol. 3.
Elle fut plus grande que n'est un taureau.
Sanc tauri soptament si prezura. Eluc. de las propr., fol. 29.
(chap. La sang de bou súbitamen (enseguida) se coagule : se colle.)
Sang de taureau subitement se coagule.
- Constellation.
Entr' el taur e 'l doble signe.
R. Vidal de Bezaudun: Entr' el.
Entre le taureau et le double signe.
ANC. FR. Un tor et une vache ensemble.
Roman du Renart, t. 1, p. 213.
Li sires crie cum un tors. 
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 51.
ANC. CAT. Taur. CAT. MOD. Toro. ESP. Tauro (toro). PORT. Touro, tauro. IT. Tauro, toro. (chap. Bou, bous; bovet, bovets; Tauro la constelassió, lo signo del zodiaco, o lo nom de un gos que teníen al Mas de Lluvia de Beseit, que va fé 18 añs.)

Mas de Lluvia, Beceite, Beseit, web oficial

2. Semitaur, s. m., semi-taureau, minotaure. 
Pueys apenras...
Del semitaur
E del tresor 
Qu' Octavian fes sebelir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
(chap. Después tu adependrás del minotauro (semitauro, semibou) y del tessoro que Octaviano va fé enterrá.)
Puis tu apprendras... du minotaure et du trésor qu'Octavien fit ensevelir.

3. Ipocentaure, s. m., lat. hippocentaurus, hippocentaure, centaure.
S' ieu te promet a donar un ipocentaure.
(chap. Si yo te prometixgo donát un hipocentauro.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 92.
Si je promets de te donner un hippocentaure.
CAT. ESP. Hipocentauro. PORT. Hippocentauro. (chap. hipocentauro, hipocentauros; centauro, centauros. A la mitología, es mitat home, mitat caball - no bou -, no com Artur Quintana Font, que es un ase catalá sansé, y alomilló, cornut.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Tavan, s. m., lat. tabanus, taon.
Voyez Mayans, Orig. de la leng. esp., t. II, p. 253.
Siulan tavan per esparvier.
Marcabrus: Doas cuidas.
Ils sifflet taon pour épervier.
Mosca ni tavan que vola.
(chap. Mosca ni tabá que vole.)
Marcabrus: Pus la fuelha.
Mouche ni taon qui vole.
ANC. FR. Le suyvant par des mouches,
Hanetons et tavans les chasse de leurs conches. 
Du Bartas, p. 330.
CAT. Tavá, tabá. ESP. Tábano. PORT. Tabão. IT. Tafano. (chap. Tabá, tabans; tavá, tavans; tabanet, tabanets; tavanet, tavanets. Molesten mol, casi tan com Carlos Rallo Badet, la mosca collonera de Calaseit.)

Taverna, s. f., lat. taberna, taverne, boutique.
Tot quant gazaingnava el jogava e despendia en taverna.
V. de Guillaume Magret.
Tout ce qu'il gagnait il jouait et dépensait en taverne.
Obrador n' ay e taverna.
A. Daniel: Ab guay.
J'en ai atelier et boutique.
Voyez Enfern.
CAT. Taverna, taberna. ESP. Taberna. PORT. IT. Taverna. (chap. Taberna, com la de Fondespala, tabernes; taverna, tavernes; taberneta, tabernetes; taverneta, tavernetes.)

(chap. Tabernácul, tabernaculs. No confondre en tindre tot lo día lo cul assentat a la taberna de Fondespala.)

2. Tavernier, s. m., lat. tabernarius, tavernier, cabaretier.
Los taverniers que fan las tavernas. V. et Vert., fol. 22.
(chap. Los tabernés o tavernés que fan les tabernes o tavernes.)
Les taverniers qui font les tavernes.
Adjectiv. Als hostes taverniers. V. de Guillaume Figueras.
Aux hôtes taverniers.
- Coureur de taverne, bambocheur. 
Son... maldisen...
E tavernier e bevedor.
Brev. d'amor, fol. 128.
Sont... médisants... et bambocheurs et buveurs.
CAT. ESP. Tabernero. PORT. Taverneiro. IT. Taverniere. (chap. taberné o taverné, com Ignacio Dilla de Fondespala; tabernés o tavernés. Se li diu al que porte una taberna o taverna, pero tamé al que hi va mol, a un bebedó, gat, calén, borracho, com Daniel Vives Albesa de Fondespala
Tabernera o tavernera, taberneres o taverneres.)

3. Entavernar, v., entaverner.
Part. pas. Pois que sera entavernat.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 131.
Après qu'il sera entaverné.
(chap. Entaberná, entabernás; entaverná, entavernás : yo me entaberno, entabernes, entaberne, entabernem o entabernam, entabernéu o entabernáu, entabernen; entabernat, entabernats, entabernada, entabernades; entabernaré; entabernaría; si yo me entabernara. Aná mol assobín a la taberna, beure massa, fotres gat, agarrá una gatina o gatera a Mallorca, emborrachás, acalentás, empiná lo colse, fé calentamén de barra, etc.)

Taxa, s. f., taxe.
Las taxas, mandaments, etc. Fors de Béarn, p. 1094.
Les taxes, commandements, etc.
CAT. Taxa, tatxa. ESP. Tasa. PORT. Taxa. IT. Tassa. (chap. Tassa, tasses; tamé ne ñan pera beure, vore mes amún.)

2. Taxar, v., lat. taxare, taxer.
Trabalh non si deia taxar en despensa.
Statuts de Provence. BOMY, p. 9.
Que le travail ne se doive taxer en dépense.
Per taxar las bonas parpalholas.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Pour taxer les bonnes parpailloles.
Part. pas. A me degutz e taxatz per la embayssada facha a Chinon aquest an.
(chap. A mí deguts y tassats per la embaixada o embajada feta a Chinon este añ.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 230.
A moi dus et taxés pour l'ambassade faite à Chinon cette année.
CAT. Taxar, tatxar. ESP. Tasar. PORT. Taixar. IT. Tassare.
(chap. Tassá : tasso, tasses, tasse, tassem o tassam, tasséu o tassáu, tassen; tassat, tassats, tassada, tassades; tassaré; tassaría; si yo tassara la teua casa faría una tassasió, tassasions. Tassada es una tassa plena a cormull, que tamé se diu tassá fen aná un apócope, acursamén, com a guantá per guantada, trompá per trompada, galtá per galtada, etc.)

3. Taxation, s. f., lat. taxationem, taxation.
Per taxation a lui facha.
(chap. Per tassasió an ell feta.)
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 238.
Pour taxation à lui faite.
CAT. Taxació. ESP. Tasación. PORT. Taixação. IT. Tassazione.
(chap. Tassasió, tassasions.)

Tazer, Taiser, Taizer, v., lat. tacere, taire.
So qu' anc mos cors no poc pessar
Tatz boca.
B. de Ventadour: Quant lo boscatges.
Ce qu'oncques mon coeur ne put penser la bouche tait.
D' aquels paucs non es razos qu' om taia
Los honratz faits.
Lanfranc Cigala: Quan vei far.
De ces petits il n'est pas raison qu'on taise les honorables faits.
Per so no m tatz.
Gaubert, Moine de Puicibot: Hueymays.
Pour cela je ne me tais pas.
- Apaiser. 
Vos comenses la guerra, fatz la tazer. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 19.
Vous commençâtes la guerre, faites-la apaiser. 
Loc. A totas podetz dire: Tas te, milan.
P. Vidal: Tart mi veiran.
À toutes vous pouvez dire: Tais-toi, milan.
Subst. Rambautz, lo taisers es follors.
T. de Rambaud de Vaqueiras et de Coines: Seigner.
Rambaud, le taire est folie.
Part. pas. M' es dous desiriers taizitz. 
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
M'est doux désir tu.
ANC. FR. Ki Deus ad doné en science
De parler la bone éloquence,
Ne s'en deit taisir ne celer.
Marie de France, t. I, p. 42.
De ceux-là me veux-je taiser. Poëme sur la dame de Beaujeu.
IT. Tacere.

2. Tacitament, adv., tacitement.
Aco esdeven tacitament o expressament. Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Cela advient tacitement ou expressément.
CAT. Tacitament. ESP. (tácitamente) PORT. IT. Tacitamente. (chap. Tássitamen o expréssamen.)

3. Tazible, adj., tacite, paisible.
Per tazibla cogitacio. Trad. de Bède, fol. 60.
(chap. Per tassible cogitassió : pensamén.)
Par tacite pensée.
ANC. FR. Consentement et adhésion taisible au mal.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 303.
IT. Tacible. (chap. tassible, tassibles; tássit, tassits.)

4. Tasiblament, adv., tacitement, paisiblement.
Tasiblament s'irais enveia, mas enimigablament.  Trad. de Bède, fol. 6.
L'envie s'irrite tacitement, mais irréconciliablement.
(chap. Tassiblemen : tássitamen.)

5. Tazensa, s. f., silence.
Grans chausa es atempramens de voz e de tazensa. Trad. de Bède, fol. 2.
Grande chose est tempérament de voix et de silence.

8. Taciturnitat, s. f., lat. taciturnitatem, taciturnité, silence.
Calar per taciturnitat. Regla de S. Benezeg, fol. 22.
(chap. Callá per tassiturnidat.)
Se taire par taciturnité.
CAT. Taciturnitat. ESP. Taciturnidad. PORT. Taciturnidade. IT. Taciturnità, taciturnitate, taciturnitade. (chap. tassiturnidat : silensio; tassiturno, tassiturnos, tassiturna, tassiturnes; callat, callats, callada, callades. Ojo cuan veigáu a una dona tassiturna, mes val que tos faigáu los morts.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

Taysh (Taysho), Taisho, s. m., lat. taxo, taisson, blaireau.
Volp... contra taish ha guerra.
(chap. La rabosa... contra teixó té guerra.)
Taysho es gran cum una volp.
Eluc. de las propr., fol. 259.
Renard... contre blaireau a guerre.
Blaireau est grand comme un renard.
CAT. Texo. ESP. Texon (tejón). PORT. Teixugo, texugo. IT. Tasso.
(chap. teixó, teixons. Taxugo en aragonés.)

Teixó, taxugo, tajugo, teixóns

Tebe, adj., lat. tepidus, tiède.
Aias mel tebe
E ben escumat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ayez du miel tiède et bien écumé.
Aigua cauda o tebeza. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
(chap. Aigua calenta o tibia : tibieta.)
Eau chaude ou tiède.
Fig. Tebezeza que fay home tebe e freg... a Dieu amar. V. et Vert., fol. 12.
Tiédeur qui fait l'homme tiède et froid... à aimer Dieu.
Subst. prov. Ome escaudat que tem tebe ancse.
(chap. Home escaldat que té temó del tibio; lo gat escaldat del aigua tibia fuch.)
Sordel: Lo reproviers vai.
Homme échaudé qui craint le tiède toujours.
ANC. CAT. Tebeu. CAT. MOD. Tebi. ESP. Tibio. PORT. Tepido, tibio. IT. Tepido, tiepido. (chap. Tibio, tibios, tibia, tibies. La tibia tamé es un os de la cama. Tibiet, tibiets, tibieta, tibietes.)

2. Tebeza, s. f., tiédeur.
Prov. Escaudat tebeza tem. V. et Vert., fol. 44.
L'échaudé la tiédeur craint.
CAT. Tebiesa. ESP. PORT. Tibieza. (chap. Tibiesa.)

3. Tebezeza, s. f., tiédeur.
Fig. Tebezeza que fay home tebe e freg... a Dieu amar. V. et Vert., fol. 12.
Tiédeur qui fait l'homme tiède et froid... à aimer Dieu.
IT. Tepidezza, tiepidezza.

4. Tebezeta, s. f. dim., petite tiédeur, eau tiède.
Si ab tebezeta 
L' en banatz soven la plumeta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si avec eau tiède vous lui en baignez souvent la petite plume.

5. Tebiament, Tebeamen, adv., tièdement.
Fig. Pigrament e tebiament. Doctrine des Vaudois.
Paresseusement et tièdement.
La guerra se menet plus tebeamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 176.
La guerre se mena plus tièdement.
CAT. Tebiament. ESP. Tibiamente. PORT. Tibiamente, tepidamente. IT. Tiepidamente. (chap. Tibiamen o tíbiamen.)

6. Tebezir, v., lat. tepescere, tiédir.
Pueis o la faretz tebezir.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après cela vous la ferez tiédir.
(chap. Entibiá, fé tibio, baixá la temperatura, templá o temperá.)

7. Tepiditat, s. f., tiédeur. 
Quan so tempradas, cum vezem de tepiditat. Eluc. de las propr., fol. 17.
Quand elles sont tempérées, comme nous voyons de tiédeur.
IT. Tiepidità, tiepiditate, tiepiditade.

Teca, s. f., grec *gr, châsse, caisse, coffre, malle.
Teca per ucha. Leys d'amors, fol. 69.
Caisse pour huche.
- Capsule, cosse, gousse.
Gra,... alcus naysho ses teca, cum gra de fenolh, autres en tecas, cum favas.
Eluc. de las propr., fol. 210.
Grain,... aucuns naissent sans cosse, comme grain de fenouil, autres en cosses, comme fèves.
(chap. Bajoca, bajoques; bachoca, bachoques; vaina, vaines; caixa, cápsula, cofre. Gra,... alguns naixen sense bajoca, com gra de fonoll, atres en vaines o bajoques, com les fabes; sigró, pésol, guixa, llentía, les llegums; garrofa.)

algarrobo, algarroba, garrofa, garrofé, tapaculs, petacul, tapaculos, vaina, bajoca, pesol, guisante

2. Tequeta, s. f. dim., petite capsule, péricarpe, petite cosse, petite gousse.
Las tequetas del gras duras et espessas.
Terebinte.., ha alcunas tequetas, d' on naysho cucas que rumpo la scorsa.
Eluc. de las propr., fol. 221 et 224.
Les péricarpes du grain dures et épaisses.
Térébinthe... a aucunes petites capsules, d'où naissent vers qui rompent l'écorce.
(chap. Pericarpio; bajoqueta, bajoquetes, bachoqueta, bachoquetes; vaineta, vainetes.)

Techir, v., avancer, accroître, avantager.
Part. pas. Qui autrui vol encolpar,
Dregz es que si sacha guardar
Que no sia dels crims techitz.
B. de Ventadour: Pus mos coratges.
Qui autrui veut inculper, juste est qu'il se sache garder qu'il ne soit pas avancé (dans) les crimes.
Ta fort sui de s' amor techitz.
B. de Ventadour: Quan lo boscatges.
Tant fort je suis de son amour avantagé.
IT. Tecchire.

Teda, s. f., lat. taeda, flambeau, torche.
Si fa de sueia en mantas guizas sobreardens tedas. 
Eluc. de las propr., fol. 267.
Se fait de suie en maintes manières sur-ardentes torches.
IT. Teda. (chap. Tea, tees; antorcha, antorches. La tea es un combustible o ensenall natural, fusta rainosa de alguns abres, sobre tot los pins; vore Melis, mel, melós, rainós.)

melis, fusta, pi, resina, oliosa, tea

lunes, 15 de julio de 2024

Guerau de Montmajor, Gaspar. Grau.

Guerau de Montmajor, Gaspar.

N.° 1082 I H S. Breu discriptio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat del Rey D. Phelipp Al Real de la ciutat de Valencia a 8 de febrer any 1586.

6 hojas útiles, excepto la 1.a a 2 col.s y 40 líneas. - Papel 0,200 alto X 0,135 ancho: caja escritura 0,171 X 0,090. - Letra S. XVI.

Título. - Texto. - P. en bl.

Rústica.

Mayans en su Vida de Vives, Fuster, Salvá, Nevot (Nebot) y Serrano Morales, se refieren a dos copias conocidas de esta sátira, las cuales tenían al final indicación de pie de imprenta, seguramente apócrifo. 

El presente MS. debe ser el original.

Guerau o Grau, que era natural de Onteniente (Valencia), graduóse de Maestro en Artes y Doctor en Teología; ejerció en la Universidad Valentina la cátedra de Retórica y Oratoria, de la cual fue destituido, repuesto y vuelto a expulsar, pasando a Alcalá, donde murió (como profesor de Retórica).

Véanse las dos curiosas notas proporcionadas por nuestro queridísimo amigo D. José Rodrigo Pertegás (N. E. o Pertegaz), que, según nuestra modesta opinión, ocupa el número uno entre los bibliófilos valencianos

Requisicións ante el Justicia Civil, año 1585. - Mano 15, folio 1.° a 15.

En una información testifical ante el Justicia promovida a instancia del Rector, en 18 de Marzo de este año presta declaración como testigo lo Reverent mestre Joan Joachim Mijavila entre otras cosas dice:

“... e aixi mateix essent ell dit testimoni ara ultimament rector a un mestre en arts dit mestre grau cathedratich de rethorica per diverses quexes que de aquell hi havia li feu proces del qual fonch escriva miquel andreu notari de la dita universitat y per lo que de dit proces resulta los magnifichs Jurats qui tunc eren lo privaren de la cathedra y classe il remeteren á ell testimoni pera que lo castigas e aixi maná al lochtinent 

del Justicia criminal lo portas pres a les presons del dit estudi general e dit lochtinent ab efecte lo prengue en la plaça de Sent Nicholau fora del territori del estudi e porta a mig jort (sic) publicament pres a dit estudi e per orde del dit testimoni fonch possat en lo cep y detengut molts dies de hon en apres sen fuyggue...” (Sigue otro asunto).

___

En el mismo día presta declaración Matheu balaguer vedell del Studi general de Valencia habitador de la present ciutat y dice:

“Que en lo any MDLXXXI essent vedell del estudi Lorens gostanti oncle de la muller del dit testimoni un dia de diumenge anant ell dit testimoni a dit estudi a vesitar dit gostanti troba en la plaça del dit estudi al lochtinent del Justicia criminal de la present ciutat nomenat alegre y demanantli all testimoni de hon venia aquell i dix que de portar un pres al estudi per orde del Rector de aquell y aci entrantsen ell testimoni en la casa del dit gostanti la cual esta dins lo estudi general troba com aquell estava en guarda de un mestre en arts nomenat grau y tenia cuydado y pena per lo que lo dit mestre grau deya que no volia muntar al cep ni a les presons y aci al cap de moltes rahons que ell testimoni passa juntament ab lo dit gostanti al dit mestre grau muntaren aquell pres y posaren en lo cep ahon ell testimoni lo veu tenir per alguns dies fins tant que entengue que cen era fugit de dites presons y aci per dits respecte com per altres entengué ell testimoni que lo Reverent mestre Mijavila qui llavors era Rector del dit estudi bandeja aquell...” (Sigue otro asunto).

(Archivo Regional del Reino de Valencia). 

La sátira que originó la desgracia de nuestro autor, es como sigue:

Yo mestre Grau del mes agut

a qui mes plau del corral brut

ser lo bochi de les escoles

del Rey paschi de beceroles

y lo fiscal gran nuuolada

pera dir mal e caualcada

vul de mondit (mon dit)  de cada trip

dexar escrit al Rey phelipp

lo besamans ne fan viage

quels mestres vans que may pasage

an fet al Rey de arenes viu

per que en la ley passar lo riu

en que yo vixch que tant duras

dest modo em reixch         el fonch bell pas

riurem de tot Dos grans maces

y dir un mot fins areries

duen per guia ell fa de cel

tantost venia coua de ladres:

un trist mesqui per be que ladres

en un roci Vicent Garcia

coxo grammatich ab gallonia

un poch lunatich y molt gralleges

lo bon pomares e bachilleges

moço de frares no te se escusa

fonch en son temps. que en caperusa

ab ell ensemps tambe no rebes

ve Figuerola tu fart de sebes

gran laguiola e de tonyna

pareix vulca          es gran moyna

tant coxo va veuret lo hergul

de un negre peu. la veu de trul

Al jubileu del lop menor

no y falta Gil lo cap menor

capdell de fil sentint les gens

sens sentener: puix un nas tens

veli darrer dich que tens nas

un mestre Seua que si fa lcas ('l cas) 

que tostemps neua phisonomia

per ser tant fret: en sodomia

ya sentremet has de parar

Agesilau a tot liurar 

que tot li escau almanguenat

si nol saber: del leonat

Lo mercader trau inuentio

del bon Torrella lo uil capo

sil porta sella gentil diuisa

tambe la porta com en camisa

ab gepa torta no paregue

com los demes:     mespanta ha fe

Seguia apres lo Vicent Blay

mestre Real lo papagay

vent fals y mal de les escoles

per un diner no marcha a soles

al barater tambe adorna

lo cambias esta gran sorna

al seu compas: un Castanyeda

ve Ripolles cruxint la seda

pesat poll es diu cada pas

com ques apega         Sancto Thomas

a la gent lega es de mi parte

simple sens fel primera parte

questione prima pareix un drach

tantost intima destopa ple

lo que no sap: darrere ve

mes chic que nap Antoni Andreu

un forcadell qui tot ho veu

ningu com ell y tot ho llig

mestre chiquet y a tot afig

pareix fillet y res no sap

de mestre en arts per altre cap

a totes parts va mestre Roca

seua girant quant mala y poca

petit infant doctrina allega:

dix un fadri en esta sega

que per meni ab gran herror

pensa restar lo laurador

a visitar de Villa Franca

al princep nostre tant poca y manca

laltre ques mestre molt tes de coll

mestre Palau pensas lo foll

preten y cau ser archebisbe

y no so sent un syllogisme

pensaua ardent         que saber fer

ser catredatich (: catedratich) e Lucifer

qui bon gramatich guito de peige

no crech que sia. portaua un meige

apres seguia o dos del loch

un mestre Alberro vestits de groch

digne sancerro color de gualles

daquest ramat a les espales.

ben entrañat Adell la hu

sobre ser roig que no ningu

feume mal goig lo Catala

mestre Ferrer cozin germa

de tireter sols tenen venes

propri martell pera morenes

pareix ausell Seguix pasqual

en campanar ques ell mes mal

a mes anar quels mals que cura

ve frare mas de la oradura.

un pegomas Anaua lo physich

semblaua entrells etich y tisich

al pas dels vells del mal mateix 

trota Cardona Rodrig el leix

legia persona si nou sabeu

descosit sach laltre que veu 

Arbriscio es diu un be mereix

entrant lestiu daquell bon loch

lo salaran que fonch un poch

ques porch tan gran home de be

de gros no puda puix lo mig te

tot se de muda de homens viciosos.

lo Boninfant anant pomposos

veuse galant per mig del pont

be uol lo leig estant de front

que lo paseig ja del Real

duras un any. com un tabal

Aquell tacany fent aualot

aquell traues uenia al trot

de cordoues lo doctor Garcia

espadachi e tant corria

venint alli que tal se creu

lo gran doctor que fos correu

Cosar menor de les escoles

que ca mos talla flos y violes

com ves y talla nesta dient

lo mal dient del mancament

en seguiment que fet li an

ve lo Segarra en est Sen juan

que ve que charra falta Almenara

mes tot ho borra no sap encara

ab tant que gorra lo seu treball

auisitar. la rambla auall

Polo me par ab vesta groga

segons lo viu no crech que ploga

groch cloch y piu diuen que dix 

escagassat tant imprimix

pernoriat un mal capell

venir deuia diu que puix ell

tant li seria micer Miro 

lo esclafament ab capiro

que lo trist sent y borles verdes

de tanta fusta sobre ses serdes

com tostemps gusta de jauali

al seu costat lo deu mari

porta a Salat em paregue

que per desig tant vert ixque

venia en mig quel vert de coll

del Segarra lo gira sol

raym de parra la baluerna

penjat pareix ram de tauerna

tot ell me sembla entre coloms

en altra adsembla dos corps mesclats

ve mestre Blanes dells diuisats

unflat ab ganes va mestre Aldana

de ser tengut que tot ho agrana

lo pet agut y tot ho vol

per molt donos cul de muçol

sent enujos tambe Monço

a Deu y a tots mestre en raco

en los seus mots fet en tinebles

escola legia y te decexbles

molt li bestiegia qui nuna ho fon

la cara fe[r]a tot o confon 

passar carrera ab contra puns

un mestre peres         sent tots los puns

que en totes veres de calçater

vol ser hebreu ve molt darrer

mas qui nou creu? lo Blay Nauarro

Veli vehi pesat com carro

lo gran Marti tot ert cosit

vehi li fonch pareix lo sit

pare que fonch apres de mort

nat en la sella lligat ben fort

quina parella? sobre la sella

ell y lo Gil tota Castella

doctor sotil no te tant vent

gelliceras per conseguent

com un cedas ve lo Ferrus

te lo ceruell que la jesus

qui cern ab ell pareix no sap

sols trau cego tant baix de cap

La processo que toca als peus

mes vogit te prim con fideus

Asscensi ve tot esmortit

lo que tant sap etich podrit

que ja no cap figa batut

en aquest mon tot espremut

dos frares son ve lo traydor

Salon y Estela del gran rector

que en esta tella mestre pasqual

tambe campege que res no val

ab puns de drets y val quant pot

fastijo sets ab beguinot

pesats com plom lo vant seguint

en aquest mon a peu grunint

molta canalla altres restaren

e gran farfalla que no anaren

de machucons la groça anguila

com en perdons de Mijavila

en badalits que diu ques cast

vent los vestits y home bast

dels mascarats en sermonar

ells son penats com sol cridar

destes escholes aualotant

portant estoles e palmejant

de puritat per exes trones

lo graduat espanta dones

y qui no u es gran plorador

Basta no mes de la moneda

ploma a retraure esta vereda

no vulles caure no vol seguir

per molt bolar per presehir

ques rebentar del gafarro

passar per tot mestre Monço

dich de rebot mestre Galant

y de mon dit ques vell infant

ho dexe escrit tot melindros

yo mestre Grau tot puagros

a qui mes plau tot mort de fam

ser lo bochi lo fill de Adam

del Rey paschi mes desdichat

e lo fiscal no sa trobat

pera dir mal en la pastura

segons dit es. la vil criatura

Finis. mestre Cordero  

ab son sombrero

(Feta la present descriptio a e barret fort

8 del mes de febrer any 1586). que de la mort

es adjutor

Dels que no anaren. lo portador

al degollar

Y no viu mes y sententiar

estant present los desdichats

de aquesta gent esquarterats

ques poca y mala fins al suplici

semblant canalla resta en son vici

puix se mostraren mestre Oromi

e pasejaren gros colomi

com agotats empapussat

arraconats de roin blat

casi fugits

trists y marchits

de formentera no volgue ter

gran bestia fera lo capiro

ensuperbit gran sens raho

molt engrehit lo desdijat

per ques lector tant subjectat

reformador al vezitar

de gent gallofa y mosejar

menjant garrofa al bon bou vermell

Calbo resta ques burla dell

que no gaza terriblement

comprar ceti lo impertinent

ans sen fugi confus boçal

per no venir brut animal

ans vol morir pomar falta

que no gastar que diu ana

mes viu faltar [a] vizitar 

en lo aualot pera donar

lo tararot lo mig del guany

doctor Reguart al roig vehi

que deu men guart no accedi

per deu exir lo trasullat

se senti dir cantos criat

tot diuisat de la miseria

com a orat perque ab lazeria

en primauera no pot comprar

es la albufera lo que gastar

arros ben fret li convenia

lo mes quinet tampoch venia

del doctor Plaça lo mallorqui

sens embaraça o alarbi

en cascun any dich lo doctor

ple de malany gran curador

e de unflors des cotiflats

y grans dolors puix les maldats

pagant peccats del meje suares

per ell causats no vol exerir

en son jouent nol puch sufrir

home imprudent gran guañador

murmurador no per doctor

y prouador mes per beato

de medicines fa gran barato

dexant les fines per sis dines

y les prouades va tres carres

falta pujades no per vezita

que sa muller en esta crita

falta Roqueta un millonar

criatureta de cagaferros

que va enconant terribles erros

phylosophant mercadejar

fins a patraix y vizitar

per fer lo encaix tot juntament

ab sa muller la pobra gent

ab son diner asi falta

mig homenet qui may guanya

lo cariestret fama ni nom

cara de pega un honrat hom

exuta y negra Bosch tant espes

Calbo falta que may ixques

que nos troba dell cosa bona

ab lo diner mala persona

pera fer fer de tota gent

lo capiro gran maldient

lo gran Masco si ell fora mut

volgue faltar y Montagut

y no anar son preceptor

per no tenir fora millor

ab que cobrir lo Martorell

son mal cosas moro borracho

animalas resta per macho

Capella armeno y en veritat

que de Galeno per gran orat

sol molt parlar restar pogues

y coblejar basta no mes

en la velea ploma a retraure

que mal se emplea no vulles caure

lo meije roig per molt bolar

no li feu goig ques rebentar

aquesta empreça passar per tot 

al tort monteza dich de rebot.

que tot lo dia Finis.

ell consumia (Facta a 8 de febrer any 1586.)

en fer pesar