Mostrando las entradas para la consulta franja ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta franja ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 4 de septiembre de 2026

Vermelh, Vermel, Vermellet, Vermelheza, Vermelho, Vermillon, Vermeillon, Vermelhejar, Vermelheiar

Vermelh, Vermel, adj., vermeil.
Prat me semblon vert e vermelh
Eissamen com lo temps de mai.
B. de Ventadour: Era non vei.
Les prés me semblent verts et vermeils également comme le temps de mai.

Chapurriaudín; (chap. Roch, rochos o roijos, rocha o roija, roches o roiges.)

Aus, tu que as draps e pelhas
E vezes de freg vermelhas
Las gens.
(chap. Sens (escoltes), tú que tens draps y pells y veus de fret roiges les gens.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui as draps et fourrures et vois de froid les gens vermeilles.
Subst. Era revironada de polpra e de vermel. Trad. de l'Apocalypse, ch. 17.
Était environnée de pourpre et de vermeil.
CAT. Bermell. ESP. Bermejo. PORT. Vermelho. IT. Vermiglio.
(chap. Roch, rochos o roijos, rocha o roija, roches o roiges.)

Rochos (agüelo Sebeta)

2. Vermellet, adj. dim., vermeil.
(chap. Bell nas y boques roigetes o rochetes.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Beau nez et bouches vermeilles.
IT. Vermiglietto. (chap. Roiget o rochet com Carlos Rallo Badet, roigets o rochets com los ascumites, roigeta o rocheta com la Silvia Dilla Vidal de la CHA, roigetes o rochetes com les sossialistes, comunistes, republicanes. 
A Arnes existix lo mote : cara colorada o roija.)

Silvia Dilla Vidal, jotera, chiqueta

3. Vermelheza, s. f., vermillon, couleur vermeille.
Flor dita de camp... ha... vermelheza. Eluc. de las propr., fol. 209.
Fleur dite de champ... a... couleur vermeille.
IT. Vermigliezza. (chap. Roijó o rochó, roijós o rochós.)

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

4. Vermelho, Vermillon, Vermeillon, s. m., du lat. vermilium, vermillon,
écarlate.
De blanquet e de vermeillon.
Le Moine de Montaudon: Quant tuit.
De blanchet et de vermillon.
Vermillon, clam vos faz
D' un avol pega peincha.
Folquet de Marseille: Vermillon.
Vermillon, je vous fais réclamation d'une méchante poix colorée.
La cal era cuberta de bis e de polpra e de vermelho.
Trad. de l'Apocalypse, ch. 18.
Laquelle était couverte de lin et de pourpre et d'écarlate.
ANC. CAT. Vermeyló. CAT. MOD. Bermelló. ESP. Bermellón. PORT. Vermelhão. IT. Vermiglione. (chap. Bermellón o bermelló, bermellons; escarlata : com la de “lo que lo ven se va emportá”, O'Hara, escarlates.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

5. Vermelhejar, Vermelheiar, v., devenir couleur de vermillon, rougir, devenir rouge.
Trastota la porta viratz vermelhejar. Guillaume de Tudela.
Toute la porte vous verriez devenir rouge.
ANC. FR. Tote li vermeillist la face. Roman du Renart, t. II, p. 349.
Tandis nous voyons d'avanture
Vermeiller dedans un pastis.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. I, choeur.
CAT. Bermellejar. ESP. Bermejear. IT. Vermigliare. (chap. Rogejá o rochechá; ya rochechen les sireres, a La Fresneda, o Vallchunquera. Ficás roch, de fret, vergoña.
Al roiget de Ignacio Sorolla Vidal no lo vorás ficás roch de vergoña, perque no ne té ni mica.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

jueves, 3 de septiembre de 2026

Vergonia, Vergoigna, Vergonha, Vergognar, Vergonhar, Vergoignar, Vergonhal, Vergonhos, Vergoignos - Esvergonhar

Vergonia, Vergoigna, Vergonha, s. f., lat. verecundia, vergogne, honte, pudeur.
Vergoigna aura breument nostre evesque cantaire.
Vergogne aura bientôt notre évêque chanteur.
Fada vergonha que hom a de dir sos peccatz. V. et Vert., fol. 71.
Folle honte qu'on a de dire ses péchés.
Pour la rime on prononçait quelquefois vergonja.
Anta n' ai e vergonja. 
Peyrols: Manta gens.
Honte j'en ai et vergogne.
CAT. Vergonya. ANC. ESP. Vergoña. PORT. Vergonha. IT. Vergogna.

Javier Giralt; Vergonia, Vergoigna, Vergonha, s. f., lat. verecundia, vergogne, honte, pudeur.

2. Vergognar, Vergonhar, Vergoignar, v., lat. verecundiari, vergogner, humilier, déshonorer, avoir honte, rougir.
Cel qu' autrui vol reprendre e vergognar.
Aimeri de Peguilain: Totz hom que.
Celui qui autrui veut reprendre et humilier.
Deuria s ben vergoignar,
Si 'l membres de sos ancessors.
Bertrand de Born le fils: Quan vei.
Il devrait se bien vergogner, s'il lui souvenait de ses ancêtres.
Part. prés. Passat an lo saut vergonhan.
Marcabrus: Lo vers.
Passé ils ont le saut humiliant.
Ni er tan bo secors
A paubres vergonhans.
J. Esteve: Aissi quo 'l.
Et sera si bon secours aux pauvres ayant honte.
Part. pas. L' almiran, vostre payre, totz nos a vergonhatz.
Roman de Fierabras, v. 4889.
L'émir, votre père, nous a tous vergognés.
Etz aunitz, et ilh es vergonhada.
T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.
Vous êtes honni, et elle est déshonorée.
ANC. FR.
Ses longs cheveux et ses sourcis encore
De leurs beautez font vergongner l'Aurore.
Ronsard, t. 1, p. 102.
Atant s'est pris à porpenser
Conment il le puist vergonder.
Roman du Renart, t. 1, p. 177.
Que mei hunir e vergurder.
Marie de France, t. 1, p. 144.
Plusieurs preudommes j'ay véus vergoigniez et décéuz.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 3.
IT. Vergognare. (chap. Avergoñí, avergoñís : fe vergoña.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal; Vergognar, Vergonhar, Vergoignar, v., lat. verecundiari, vergogner, humilier, déshonorer, avoir honte, rougir.

3. Vergonhal, adj., vergogneux, honteux.
Mant colp vergonhal e mal
N' avetz pres a mant portal.
Bernard de Rovenac: Una sirventesca.
Maint coup honteux et mauvais vous en avez pris à maint portail.
Tu non poyras far aquestas aspras penedensas vergonhals.
V. et Vert., fol. 71.
Tu ne pourras faire ces âpres pénitences vergogneuses.

Ramón Sistac y Vicentico; Vergonhos, Vergoignos, adj., lat. verecundus, vergogneux, honteux.

4. Vergonhos, Vergoignos, adj., lat. verecundus, vergogneux, honteux.
Quant hom fai ben al paubre vergoignos.
P. Vidal: Quant hom.
Quand on fait bien au pauvre honteux.
Per so n' estaran vergonhos
Com lo lops qu' al latz es enclaus.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Pour cela ils en seront honteux comme le loup qui au lacs est enclos.
ANC. FR. Tant seras vers li vergondeus. Roman de la Rose, v. 2414.
Aussi bien je ne puis
Devant elle parler, tant vergongneux je suis. Ronsard, t. I, p. 284.
CAT. Vergonyos. ANC. ESP. Vergoñoso. PORT. Vergonhoso. IT. Vergognoso.
(chap. Vergoñós, vergoñosos, vergoñosa, vergoñoses.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero; (chap. Vergoñós, vergoñosos, vergoñosa, vergoñoses.)

5. Vergonhesir, v., vergogner, rendre vergogneux, faire honte, faire rougir.
Lo diables s' afortis
Contra luy, e 'l vergonhezis. Brev. d'amor, fol. 131.
Le diable se fortifie contre lui, et le rend vergogneux.

Francisco, de Valderrobres, es ascumita, de la Ascuma, su hermana Margarita también.

6. Vergonhable, adj., hontable, propre à causer de la honte.
Cauza laia e vergonhabla. Leys d'amors, fol. 139.
Chose laide et hontable.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

7. Vergonhosamens, adv., honteusement.
Vergonhosamens los entreveron si era aquela via ad anar al profeta.
Hist. de la Bible en prov., fol. 35.
Honteusement les interrogèrent si cette route était pour aller au prophète.
CAT. Vergonyosament. ESP. Vergonzosamente. PORT. Vergonhosamente. 
IT. Vergognosamente. (chap. Vergoñosamen o vergoñósamen.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

8. Avergonhar, Avergoignar, v., vergogner, humilier, faire honte.
Farai un sirventes cozen,
Que trametrai lai per presen
Al rei Joan, que se n' avergoing.
Bertrand de Born le fils: Quan vei.
Je ferai un sirvente cuisant, que je transmettrai là pour présent au roi Jean, pour qu'il s'en vergogne.
Part. pas. Tu no seras escarnitz ni avergonhatz. Liv. de Sydrac, fol. 114.
Tu ne seras raillé ni humilié.
ANC. ESP. Avergoñar. (chap. Avergoñí, avergoñís : yo me avergoñixco o avergoñixgo, avergoñixes, avergoñix, avergoñim, avergoñiu, avergoñixen; avergoñit, avergoñits, avergoñida, avergoñides; avergoñiré; avergoñiría; si yo me avergoñira o avergoñiguera.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

9. Desvergonhar, Desvergoignar, v., dévergonder, être effronté, être déhonté.
Part. pas.
Ai! com pot tan esser desvergoignatz
Nuls hom gentils !
Sordel: Qui s membra.
Hélas! comment peut être si dévergondé nul homme gentil !
Substantiv. Quar, a cavals cargatz,
Trop los desvergonhatz.
P. Cardinal: Selh jorn.
Car, à chevaux chargés, je trouve les déhontés.
ANC. FR. Ceulx que leur desvergongnée entreprise ou vostre folle souffrance ont eslevez en authorité sans mérite. Œuvres d'Alain Chartier, p. 303.
ESP. Desvergonzar. (chap. Desvergoñí : Tomás Bosque es un poca vergoña, un desvergoñit, desvergoñits, desvergoñida, desvergoñides.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

10. Desvergonhadamens, adv., effrontément, insolemment.
Lur queron desvergonhadamens.
G. Riquier: Grans afans.
Leur demandent effrontément.
ANC. ESP. Desvergoñadamente. ESP. MOD. Desvergonzadamente.
(chap. Desvergoñadamen o desvergoñádamen; desvergoñidamen o desvergoñídamen.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

11. Envergonhir, Envergonhezir, v., vergogner, humilier, rougir.
E ns fan tan envergonhezir. Brev. d'amor, fol. 24.
Et nous font tant rougir.
Part. pas. Homs que no garda so que ditz,
Rema soen envergonhitz.
Leys d'amors, fol. 65.
L'homme qui ne considère pas ce qu'il dit, reste souvent humilié.
CAT. Envergonyir. (chap. Envergoñí; envergoñit, envergoñits, envergoñida, envergoñides; humillat, humillats, humillada, humillades; roch de vergoña.)

Rochos (agüelo Sebeta)

12. Esvergonhar (Envergonhar), v., vergogner, humilier, abaisser, déshonorer, rendre honteux. 
Part. pas.
So respon l' almiran: Be soy envergonhatz. Roman de Fierabras, v. 2505.
Ce répond l'émir: Je suis bien humilié.
Ben estava ab car' envergonhada.
Serveri de Girone: Totz homs deu.
Bien il était avec face honteuse.

Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite

Verge, Vergi, Virgi, Vergena, Vergina, Virgina, Virginal, Virginenc, Vergenetat, Virginitat, Desvergenar, Desvergenaire

Verge, Vergi, Virgi, s. f., lat. virgo, vierge.
Domna, verges pura e fina,
Ans que fos l' enfantamens,
Et apres tot eissamens.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dame, vierge pure et fine, avant que fût l'enfantement, et après tout également.

LA VIRGEN DEL PILAR SALVA A FERNANDO II  (SIGLO XV. ZARAGOZA)

Vergis vol dire pura e neta de son cors e de son coratge e de totz sos membres et de sas cogitacios. Liv. de Sydrac, fol. 83.
Vierge veut dire pure et nette de son corps et de son coeur et de tous ses membres et de ses pensées.
- Signe du zodiaque.
Del seize signe sapchatz
Qu' el es per so virgis nomnatz,
Car vergis no fructifia.
Brev. d'amor, fol. 27.
Du sixième signe sachez qu'il est pour cela vierge nommé, parce que vierge ne fructifie pas.
Es verge nomnat, quar, lo solelh estant en aquest signe, la terra no fa frug.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Est vierge nommé, parce que, le soleil étant dans ce signe, la terre ne produit pas de fruit.
Adjectiv. La donna ac una filha
Qu' era verges e belha.
V. de S. Honorat.
La dame eut une fille qui était vierge et belle.
Joseph fo verges atressi. Brev. d'amor, fol. 82.
Joseph fut vierge pareillement.
Par extens. Aytal cera es dita verges. Eluc. de las propr., fol. 273.
Pareille cire est dite vierge.
CAT. Verge. ESP. Virgen. PORT. Virgem. IT. Vergine. (chap. Virgen María, les deu mil virgens.)

El virgo de Visanteta (o también en castellano El virgo de Vicentita)

2. Vergena, Vergina, Virgina, s. f., vierge.
(chap. Vera virgen María; vera : verdadera, vore més amún.)
P. Cardinal: Vera.
Vraie vierge Marie.
Dieu que enfantes vergina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Dieu que vous enfantâtes vierge.
Adjectiv. et fig. L' arma qu'es virgina. Trad. de Bède, fol. 32.
L'âme qui est vierge.

3. Virginal, adj., lat. virginalis, virginal, de vierge.
Lamias, que han... cap virginal. Eluc. de las propr., fol. 357.
Lamies, qui ont... tête de vierge.
CAT. ESP. PORT. Virginal. IT. Virginale. (chap. Virginal, virginals. Ojo a Beseit en lo freginal o friginal, que es contrari a virginal.)

4. Virginenc, adj., de vierge, virginal.
Cara virginenca et feminal. Eluc. de las propr., fol. 35.
Face virginale et féminine.

5. Vergenetat, Virginitat, s. f., lat. virginitatem, virginité.
Per ver fon la vergenetatz
Clausa quan Dieus y fon intratz.
G. Folquet: A te Verge.
Pour vrai fut la virginité close quand Dieu y fut entré.
Senes perdre virginitat. Brev. d'amor, fol. 81.
(chap. Sense pedre o perdre la virginidat.)
Sans perdre virginité.
CAT. Virginitat. ESP. Virginidad. PORT. Virginidade. IT. Virginità, virginitate, virginitade. (chap. Virginidat, virginidats.)

6. Desvergenar, v., lat. devirginare, dévirginer, dépuceler, déflorer.
Si alcus desvergena neguna femna per forsa.
(chap. Si algú desvirgue (desflore) alguna femella (dona) per forsa.)
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si aucun déflore nulle femme par force.
Part. pas. Vergis o desverginada. Brev. d'amor, fol. 120.
(chap. Virgen o desvirgada, desflorada.)
Vierge ou dévirginée.
IT. Disverginare. (chap. Desvirgá, desflorá, despubillá : desvirgo, desvirgues, desvirgue, desvirguem o desvirgam, desvirguéu o desvirgáu, desvirguen; desvirgat per detrás, desvirgats, desvirgada, desvirgades; desvirgaré; desvirgaría; si yo desvirgara.)

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP

7. Desvergenaire, s. n., dévirgineur, dépuceleur, défloreur, qui déflore, qui dépucelle.
Si la femna desvergenada es plus pros e plus rica qu' el desvergenaire.
Cout. de Moyssac, du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 10.
Si la femme déflorée est plus méritante et plus noble que le défloreur.

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

//

XV.


Vera vergena Maria,

Vera vida, vera fes,

Vera vertatz, vera via,

Vera vertutz, vera res,

Vera maire, ver' amia,

Ver' amors, vera merces,

Per ta vera merce sia

Qu' estenda en me tos heres. 

De patz, si t plai, dona, traita 

Qu' ab ton filh me sia faita.


Tu restauriest la follia

Don Adam fon sobrepres;

Tu yest l' estela que guia

Los passans d' aquest paes,

E tu yest l' alba del dia

Don lo dieus filhs solelhs es,

Qu' el calfa e clarifia,

Verais de dreitura ples.

De patz, si t plai, dona, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Tu fust nada de Suria

Gentils e paura d' arnes,

Umils e pura e pia

E fatz, en dis et en pes,

Faita per tal maestria

Ses totz mals, mas ab totz bes,

Tant fust de doussa paria

Per que dieus en tu se mes.

De patz, dona, si t platz, traita 

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Aquel qui en te se fia

Ja no 'l cal autre defes,

Que, si tot lo mon peria,

Aquel non penria ges,

Car als tieus precx s' umilia

L' auzismes, a cuy que pes,

E 'l tieu filhs non contraria

Ton voler neguna ves.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


David en la prophetia

Dis, en un salme que fes,

Qu' al destre de dieu sezia,

Del rey en la ley promes,

Una reyna qu' avia

Vestirs de var e d' aurfres;

Tu yest elha, ses falhia,

Non o pot vedar plaides.

De patz, dona, si t platz, traita

Qu' ab ton filh nos sia faita.


Pierre Cardinal.

//

Vita Christi.

Kempis Vita Christi POR Sor Ysabel DE Villena Letra Gotica. Libro Rarisi* Impreso año 1497. Incunables 1973 (BNE)

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Verberar, Reverberacio, Vere, Veri, Verinamen, Verenos, Verinos, Verenar, Venefici - Vergar

Verberar, v., lat. verberare, battre, frapper.
Verberar vilamen.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 29.
En frappant vilainement.
ESP. Verberar. (chap. Verberá, esbatussá, pegá, fotre una palissa, batre, acalentá an algú, per ejemple a un catalaniste en una branca de lladoné. Estos díes han verberat a un catalaniste culé, de cul, a Élig, Elig, Elche, la polissía.)

Estos díes han verberat a un catalaniste culé, de cul, a Élig, Elig, Elche, la polissía



2. Reverberacio, s. f., réverbération.
Reverberacio del solelh. Eluc. de las propr., fol. 134.
Réverbération du soleil.
CAT. Reverberació. ESP. Reverberación. PORT. Reverberação. 
IT. Reverberazione. (chap. Reverberassió, reverberassions; batusseo, batusseos.)

Boadella, cul, culo, culé, bandera, estelada, La Franja del meu cul

Vere, Veri, s. m., lat. venenum, venin, poison.
Ben camja sivada per juelh,
E bon beurage per vere.
(chap. Be cambie sibada per cañota, y bona beguda per veneno.)
P. Cardinal: D' un sirventes.
Bien il change avoine pour ivraie, et bon breuvage pour poison.
Fan poyzos, o donon tueyssec o veri. V. et Vert., fol. 16.
Font potions, ou donnent poison ou venin.
Fig. Lo vere d' ira en lor cors. Trad. de Bède, fol. 22.
Le venin de colère dans leurs coeurs.
CAT. Veri (MOD. verí). (chap. Veneno, venenos, com lo veneno de ira que tenen a la sang los catalanistes, tan los de la Ascuma com Catasús.)

Veneno, venenos, com lo veneno de ira que tenen a la sang los catalanistes, tan los de la Ascuma com Catasús

2. Verinamen, s. m., empoisonnement. 
O malautia d' autrui o verinamen d' amicx. V. et Vert., fol. 10.
Ou maladie d'autrui ou empoisonnement d'amis.
(chap. Envenenamén, envenenamens. ESP. Envenenamiento.)

3. Verenos, Verinos, adj., venimeux, vénéneux.
Lo serpen verinos de yfern. V. et Vert., fol. 68.
(chap. La serp venenosa del infern.)
Le serpent venimeux d'enfer.
Qui pendria la plus verenosa serpen del mon. Liv. de Sydrac, fol. 49.
(chap. Qui pendríe la mes venenosa serp del món.)
Qui prendrait le plus venimeux serpent du monde.
Fig.
Tos temps mays fugiras lauzengier verinos. V. de S. Honorat.
En tout temps davantage tu fuiras les flatteurs venimeux.
CAT. Verinos. IT. Velenoso.

4. Venenos, adj., venenosus, vénéneux, venimeux.
Serpol... val contra mors venenos.
Colloquintida, es herba... venenoza.
Eluc. de las propr., fol. 223 et 203.
Serpolet.. vaut contre morsures venimeuses.
Coloquinte, c'est herbe... vénéneuse.
ESP. PORT. IT. Venenoso. (chap. Venenós com un arraclau o arreclau - vore La Perla en chapurriau -, venenosos com los escursons, venenosa com una de la CHA, venenoses com les dones ascumites.)

La Perla, chapurriau, novela, John Steinbeck

5. Verenar, v., lat. venenare, empoisonner, donner du venin.
Serpent que verena las aygas. Eluc. de las propr., fol. 278.
(chap. Serp que envenene les aigües.)
Serpent qui empoisonne les eaux.

6. Venefici, s. m., lat. veneficium, poison, sortilége.
Quar femnas encantayritz uzo d' ela, quan volo home redre amoros, es dita venefici d' amor. Eluc. de las propr., fol. 246.
Parce que les femmes enchanteresses usent d'elle, quand elles veulent rendre l'homme amoureux, elle est dite sortilége d'amour.
ESP. PORT. IT. Veneficio. (chap. Venefissi, venefissis, de fé + veneno. Algunes vegades, un venefissi pot portá algún benefissi, com passabe en los Papes a Roma, Cardenals, Reys, etc.)

Algunes vegades, un venefissi pot portá algún benefissi, com passabe en los Papes a Roma, Cardenals, Reys, etc.

7. Enverinar, Everinar, Esverenar, v., envenimer, empoisonner.
Am que enverina la gent. V. de S. Honorat.
Avec quoi il empoisonne la gent.
E 'ls esverenet del dig mal. Brev. d'amor, fol. 80.
Et il les empoisonna dudit mal.
Fig. Aquest peccat everina lo cor,... e pueys las obras. V. et Vert., fol. 10.
Ce péché empoisonne le coeur... et puis les oeuvres.
Part. pas.
L' acier fon trencans e 'l fer enverinatz. Roman de Fierabras, v. 421.
L'acier fut tranchant et le fer empoisonné.
ANC. FR. Envenimez fu, si moru. Roman de Rou, v. 46.
CAT. Enverinar. (chap. Envenená.)

Verga, Vergua, Verja, s. f., lat. virga, verge, brin, scion, baguette.
Una verga secada. Brev. d'amor, fol. 80.
(chap. Una verga secada o seca : pera fé un garrot, gayata o gallata.)
Une verge séchée.
Vergua... naysh de ram. Eluc. de las propr., fol. 225.
(chap. (una) Verga... naix de (una) rama.)
Scion... naît de rameau.
Fig. Malvestatz bat l' ades de sa verja.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Méchanceté le bat incessamment de sa verge.
Prov. Sel que perdona sas verguas,
Per sert adzira sos efans.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Celui qui ménage ses verges, pour sûr hait ses enfants.
- Le membre viril.
(chap. Lo membre viril : sigala, polla, simal, rata.)
Genitius so membres ministrans a generacio,... un es dit verga.
Eluc. de las propr., fol. 58.
Génitoires sont membres servant à génération,... un est dit verge.
- Tiret, trait de plume.
Colum, es us ponchs ses tota verga. Leys d'amors, fol. 144.
Colum, c'est un point sans aucun tiret.
CAT. ESP. PORT. IT. Verga. (chap. Verga, vergues; vergueta com la de Artur Quintana Font, verguetes com les de los catalanistes de La Codoñera.)

2. Veg, Vieg, Viet, s. m., verge, membre viril.
Sos viegz non es ses guahina.
Guillaume de Berguedan: Un trichayre.
Sa verge n'est pas sans gaîne.
Met li 'l viet el con
E 'ls coilz al cul penduz.
Palais: Molt m' enoia.
Lui met la verge au vagin et les testicules au cul pendus.

3. Vergueta, s. f. dim., petite verge, petite baguette, barrette.
Metetz deves cascuna part
Una vergueta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mettez devers chaque côté une petite baguette.
- Petit trait de plume.
Ab una tirada, so es ab una vergueta tirada en jos. Leys d'amors, fol. 144.
Avec un tiret, c'est-à-dire avec un petit trait de plume tiré en dessous.
ANC. FR. Pour la cage et l'oiseau je veux mettre un panier
D'artifice, enlassé de vergettes d'ozier.
Ronsard, t. I, p. 311.
CAT. Vergueta. ESP. Vergueta, vergeta. IT. Verghetta. (chap. Vergueta, verguetes; la virgulilla de la ñ ve de esta paraula, de vírgula.)

4. Vergil, s. m., verge, baguette, houssine.
Ieu soi batutz plus fort que d' un vergil. 
Raimond de Miraval: Selh cuy joy.
Je suis battu plus fort que d'une baguette.

5. Vergan, Verjan, s. m., verge, rameau, baguette.
Qui 'l feri pel nas ab un vergan. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 61.
Qui le frappa par le nez avec une baguette.
Selha que m bat de son verjan.
P. Vidal: Ges del joi.
Celle qui me bat de sa verge.

6. Vergantet, s. m. dim., petite verge, baguette, houssine.
Pueis prendetz un vergantet.
Batetz lo mout azautet
Per lo peit ab un vergantet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis vous prenez une petite verge.
Battez-le moult doucement par la poitrine avec une petite verge.

7. Vergar, v., du lat. virgatus, vergeter, rayer, barrer.
Part. pas. Ac lassat un elme vergat d' aur fi.
Eut lacé un heaume vergeté d'or fin.
Olivier vay ferir sus son elme vergat. Roman de Fierabras, v. 1163.
Olivier il va frapper sur son heaume vergeté.
ANC. FR. Le saion luit vergé de raion franc.
Desmasures, trad. de l'Énéide, p. 428.
IT. Vergare.