Mostrando las entradas para la consulta formiga ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta formiga ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 10 de septiembre de 2026

Veuva, Vezoa, Veuvetat, Viduitat, Vidual, Aveuvar, Avesvar, Vexar, Vexatio, Vezer - Malveziar, Malviziar

Veuva, Vezoa, s. f., du lat. vidua, veuve.
Tres causas fan mestiers a veraya veuva. V. et Vert., fol. 93.
Trois choses font besoin à véritable veuve.
Adjectiv.
C M donas en son veuvas de lor maritz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 31.
Cent mille dames en sont veuves de leurs maris.
Los efans orfeis e las femnas vezoas. V. et Vert., fol. 78. 
Les enfants orphelins et les femmes veuves.
CAT. ESP. Viuda. PORT. Viuva. IT. Vedova. (chap. Viuda, viudes.)

Lo duc del Pergamino, marqués de Numancia, comte de Peñasarriba, consellé de ferrocarrils de vía ampla y de vía estreta, ex ministre de estat y de Ultramar...

2. Veuvetat, s. f., lat. viduitatem, veuvage.
En matrimoni et en veuvetat.
Deu tener castetat en estamen de veuvetat. 
V. et Vert., fol. 96 et 93.
En mariage et en veuvage.
Doit conserver chasteté en état de veuvage.
(chap. Viudedat, viudedats.)

3. Viduitat, s. f., lat. viduitatem, viduité.
Tener castetat, viduitat. Leys d'amors, fol. 66.
Tenir chasteté, viduité.
CAT. Viudedat. ESP. Viudedad. IT. Vedovità, vedovitate, vedovitade. 
(chap. Viudedat, viudedats.)

4. Vidual, adj., lat. vidualis, de veuvage, de viduité.
Tant com viura honestament en estat vidual.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 32.
Autant comme il vivra honnêtement en état de veuvage.
ESP. Viudal. IT. Vedovile. (chap. Viudal, viudals.)

5. Aveuvar, Avesvar, v., rendre veuf.
Part. pas. Sa molher sia trebalhada,
E del marit leu avesvada.
Un Troubadour Anonyme: Dieus laudem.
Que sa femme soit tourmentée, et du mari bientôt rendue veuve.
- Dépeuplé, privé.
Fransa e Bergonha n' es aveuvada.
France et Bourgogne en est rendue veuve.
(chap. Enviudá. ESP. Enviudar.)

Pajaritos ere Salvador Benítez, de Valderrobres.

Vexar, v., lat. vexare, vexer.
Lo volen... vexar e prendre. Chronique des Albigeois, col. 21.
Le veulent... vexer et prendre.
Part. pas. Non sian tengutz ni vexat de reddre conte.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.
Qu'ils ne soient pas tenus ni vexés de rendre compte.
CAT. Vexar. ESP. Vejar. PORT. Vexar. IT. Vessare. (chap. Vexá.)

2. Vexatio, s. f., lat. vexatio, vexation, secousse, persécution.
Nocturnas vexatios de demonis. Eluc. de las propr., fol. 188.
(chap. Nocturnes vexassions de dimonis o diables.)
Nocturnes vexations de démons.
CAT. Vexació. ESP. Vejación. PORT. Vexação. IT. Vessazione. 
(chap. Vexassió, vexassions.)

embutí al dimoni al infern, chapurriau,Beseit

Vezer, v., lat. videre, voir.
Aquells que cuion vezer no vezon gota. V. et Vert., fol. 27.
(chap. Aquella que creuen vore no veuen (ni) gota : gens : res.)
Ceux qui croient voir ne voient goutte.
De so que vei e que vi. 
Marcabrus: Dirai vos.
De ce que je vois et que je vis.
Fols es qui cre tot quan vezon siei huelh.
Pons de Capdueil: Leials.
Fou est qui croit tout ce que voient ses yeux.
Sel qu' es secx no ve defor,
E sel qu' es pecx no ve de cor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Celui qui est aveugle ne voit pas dehors, et celui qui est sot ne voit pas de coeur.
So qu' ai apres
Escotan e vezen.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Ce que j'ai appris en écoutant et en voyant.
La malvaisa arma cant ela se ve departir d' aquel cor mortal.
Liv. de Sydrac, fol. 51.
La mauvaise âme quand elle se voit séparer de ce corps mortel.
Loc. Veirem que ns responra. Philomena.
(chap. Vorem qué mos respondrá : contestará.)
Nous verrons (ce) qu'il nous répondra.
Substantiv. Als secx rendia lo vezer. Trad. d'un Évang. apocr.
Aux aveugles il rendait le voir.
Part. prés. subst. et loc. L' autr' ier mo vezen 
En triet may de cen.
P. Cardinal: Sel que fes.
L'autre jour mon voyant (à ma vue) il en tria plus de cent.
Dolor los auciria
En aissi nostre vezen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Douleur les occirait par ainsi notre voyant (en notre présence).
Adv. Vezent trastotz los cavalliers. V. de S. Honorat.
Voyant (en présence de) tous les cavaliers.
Part. pas. La genser qu' anc fos viza.
Arnaud de Marueil: Tot quant.
La plus belle qui oncques fut vue.
Vistas las presentas. Chronique des Albigeois, col. 26.
(chap. Vistes les presens - cartes.)
Vues les présentes.
Loc. De que par a la veguda
La fassa bon tener nuda.
Bertrand de Born: Domna pueis.
Par quoi il paraît à la vue qu'il fasse bon la tenir nue.
Adverb.
Si convertir no s volon vist nostres messages.
Izarn: Diguas me tu.
Si convertir ils ne se veulent vu nos messages.
ANC. FR. Perdu aveit la véue de vieillesce ne véer ne peut la lumière.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 4.
Si tost que je la vey, mon âme en fut esméue. 
Premières Œuvres de Desportes, fol. 29.
Vous vous voirez appeller huguenot. Contes d'Eutrapel, fol. 9.
Dès le premier regard ils vorroient qu'aux dedans
Nous ne sommes que feus et que brasiers ardans. 
Ronsard, t. I, p. 870.
A quant ille ot véut Pieron.
Anc. trad. de la Passion. Mém. de l'Acad. des Inscr., t. XVII, p. 725.
Voyez Gota.
CAT. Veurer. ESP. PORT. Ver. IT. Vedere. (chap. Vore : vech, veus, veu, veem, veéu, veuen; vist, vistos o vists, vista, vistes; voré; voría; si yo veiguera.)

Junqueras, los catalanes tenemos más proximidad genética con los franceses, salta a la vista

2. Vista, s. f., vue.
Qu' el en tres jorns cobre sa vista.
Deudes de Prades, Auz, cass.
Qu'en trois jours il recouvre sa vue.
Auzels de rapina que han... la vista aguda. Eluc. de las propr., fol. 139.
Oiseaux de rapine qui ont... la vue aiguë (perçante). 
Per qu' am mais la sua vista.
Guillaume de Biars: Si quo 'l majestre.
C'est pourquoi j'aime mieux la sienne vue.
Adv. comp. Tols l' autruy dreg a vista.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Tu enlèves le droit d'autrui à vue (publiquement).
CAT. ESP. PORT. IT. Vista. (chap. Vista, vistes.)

3. Vesible, Vizible, Visibil, adj., lat. visibilem, visible.
Qe demostro substantia visibil. Gramm. provençal.
Qui démontrent substance visible.
Dieus es vesibles e no vesibles. Liv. de Sydrac, fol. 8. 
Dieu est visible et non visible.
Creaturas viziblas. Eluc. de las propr., fol. 105.
Créatures visibles.
CAT. ESP. Visible. PORT. Visivel. IT. Visibile. (chap. Visible, visibles.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

4. Vesiblament, Visiblament, adv., visiblement.
Vesiblament s' en montet denan totz sus el cel. V. et Vert., fol. 5.
Visiblement il s'en monta devant tous là-haut au ciel.
Aparec a mi visiblament. Trad. d'Albucasis, fol. 49.
Apparut à moi visiblement.
CAT. Visiblement. ESP. Visiblemente. PORT. Visivolmente. IT. Visibilmente.
(chap. Visiblemen o visíblemen o vissiblemen o vissíblemen.)

Máximo Fabregat y les seues neures; Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.

5. Vedenza, Vezensa, Vezeza, s. f., vue, présence.
En vedenza et en audenza d' En Wugo de Mondragon.
Titre de 1225. Arch. de l'archev. d'Arles, n° 85.
En présence et en audition du seigneur Hugues de Mondragon.
Si el non o dis a la vezensa et a la audiensa de VII garens.
Trad. du Code de Justinien, fol. 61.
S'il ne le dit pas à la vue et à l'audition de sept témoins.
Loc. A vezeza de tot lo poble. Sermon en provençal, fol. 33.
A vue de tout le peuple.

Torra, nazi, catanazi, Hitler, payaso

6. Visio, Vezio, s. f., lat. visio, vue, vision.
Vegas aquela am la visio del huel. Trad. d'Albucasis, fol. 17.
Que tu voies celle-là avec la vue de l'oeil.
Que pervegnam (o perveguam) a la visio de la divina majestat. 
Trad. de Bède, fol. 14.
Que nous parvenions à la vue de la divine majesté.
- Apparition, révélation, terme de théologie.
S. Johans l' evangelista reconta una vezio. V. et Vert., fol. 6.
Saint Jean l'évangéliste raconte une vision.
CAT. Visió. ESP. Visión. PORT. Visão. IT. Visione. (chap. Visió, visions; vissió, vissions.) 

Chapurriaudín lo roiget o rochet. Sirá la mascota del Chapurriau.

7. Vezeire, Vezedor, s. m., qui voit, qui aperçoit, contemplateur.
Ab dons esgar
Sap sos vezedor paysser.
Aimeri de Peguilain: Ses mon.
Avec doux regard elle sait repaître ses contemplateurs.
ANC. FR. Les véors vindrent devant
Veher la gen dan cuherant.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 791.
ESP. Veedor. PORT. Vedor. IT. Veditore. (chap. Veedó, veedós, veedora, veedores; contempladó, contempladós, contempladora, contempladores.)

8. Visiu, Viziu, adj., propre à faire voir.
El istrument visiu, so es uelh.
Virtut viziva.
Eluc. de las propr., fol. 15 et 14.
(chap. L'instrumén visiu, aixó es (l') ull. Virtut visiva o vissiva.)  
L'instrument propre à faire voir, c'est l'oeil.
Faculté propre à faire voir.
CAT. Visiu. ESP. IT. Visivo. (chap. Visiu o vissiu, visius o vissius, visiva o vissiva, visives o vissives.)

John Steinbeck, La Perla,chapurriau, perles, ostres

9. Vizual, adj., visuel.
Per reflexio de rachtz vizuals. Eluc. de las propr., fol. 38.
(chap. Per reflexió de rayos visuals o vissuals.)
Par réflexion de rayons visuels.
CAT. ESP. PORT. Visual. IT. Visuale. (chap. Visual, visuals; vissual, vissuals.)

10. Veament, Veamen, s. m., vue, aspect.
Seizena es veamens de Deu. Trad. de Bède, fol. 9.
La sixième est la vue de Dieu.

11. Vezement, s. m., vue.
Al sen del vezement. Trad. d'Albucasis, fol. 15.
Au sens de la vue.
CAT. Vedimento.

12. Vis, s. m., lat. visus, visage, figure.
Bella 's la domna, e 'l vis a tan preclar
Davan so vis nulz om no s pot celar.
Poëme sur Boèce.
Belle est la dame, et le visage a si brillant que devant son visage nul homme ne se peut céler. 
L' aigua m cor denan per miei lo vis.
B. de Ventadour: Belhs Monruelh.
L'eau me court devant par le milieu du visage.
ANC. FR. Que ses vis si pales devient.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 201.
De la poudre li jete el vis. Roman du Renart, t. II, p. 201.
D'un vis tant beau que les prestres craindront la regarder.
J. Bouchet, Triomp. de François 1er, fol. 97.
CAT. ANC. ESP. PORT. IT. Viso. (chap. Cara, cares.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

13. Visatge, Vizatge, s. m., visage, figure.
Lo sieu clar vizatge.
Joyeux de Toulouse: L' autr' ier.
Le sien clair visage.
Ieu n' ai baisatz mains huoills e maint visatge.
Le Moine de Montaudon: Aissi cum cel.
J'en ai baisé maints yeux et maint visage.
L'auteur du Dizzionario universale, etc., dit sur le mot italien visaggio:
Voce provenzale oggidi inusitata.
CAT. Visatge. ESP. Visage (Visaje). PORT. Visagem. ANC. IT. Visaggio.

14. Vis, s. m., lat. visum, avis, croyance.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Loc. Tan joios
Son, qu' ades m' es vis
Que folh' e flors s' espandis.
R. Jordan, Vicomte de S. Antonin: Lo clar.
Si joyeux je suis, qu'incessamment il m'est avis que la feuille et la fleur s'étale. 
ANC. FR.
Vis li fu k'une voix en dormant li diseit. Roman de Rou, v. 946.
Ai-je bien dit? Que vos est vis?
Roman du Renart, t. II, p. 189.

15. Veiaire, Veiayre, s. m., avis, manière de voir.
Ar me digaz del tot vostre veiaire.
Bertrand du Pujet: Bona dompna.
Maintenant que vous me disiez entièrement votre avis.
Lur folh deport
E lur malvat veiaire.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Leur fou déportement et leur mauvaise manière de voir.
- Aspect, apparence, semblant, mine.
Veiaire fresc e clar.
Hameus de la Broquerie: Mentre. 
Mine fraîche et brillante.
Loc. Sol veiaire non fai qu' ela m' entenda.
Pierre d'Auvergne: De ben sai.
Seulement elle ne fait pas mine qu'elle m'entende.
M' es veiaire qu' ieu senta
Odor de paradis.
B. de Ventadour: Quan la.
Il m'est avis que je sente odeur de paradis.
Amors, e que us es veiayre?
Trobatz vos folh mais que me? 
B. de Ventadour: Amors.
Amour, et que vous est semblant? Trouvez-vous fou plus que moi?
Adv. comp.
E 'l termes es vengutz al mieu veiaire. 
E. Cairels: Qui saubes.
Et le terme est venu à mon avis.
A veiaire lor era que tot lo mons peria. Liv. de Sydrac, fol. 7.
A semblant il leur était que tout le monde périssait.
ANC. FR. Sa chiere et son viaire taint...
La char fa mult salie, li viaire paliz. Roman de Rou, v. 3135.
Renart, fait-il, à ton viaire
Sembles bien beste de putaire.
Roman du Renart, t. II, p. 152.

rabosí, Valderrobres, baubo, potes baubes, pota bauba

16. Vesiat, Visiat, adj., avisé, content, gai, joyeux.
Quan la vei, sui tant fort visiatz,
Veiaire m' es qu' el cor al cel mi sailla.
B. de Ventadour: Per mieills.
Quand je la vois, je suis si fort content, qu'il m'est avis que le coeur me saute au ciel.
Molherat fan captenemen
De veziat enganador.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es.
Les maris tiennent la conduite d'avisé trompeur.
ANC. FR. S'en vint com veziée et saige...
Mès déables qui veziez
Et soutix est à toz max fere.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 16 et 21.

17. Vec, Ve, prép., du rom. vezer, voi, voici, voilà.
Primitivement la langue romane employa l'ecce des Latins en le syncopant.
Ec vos e Roma l' emperador Teiric. Poëme sur Boèce.
Vous voici à Rome l'empereur Théodoric.
Les troubadours en ont fait aussi usage:
Ec vos la domna morta,
E 'l morgues es perdutz.
Palais: Molt m' enuoia. 
Vous voilà la dame morte, et le moine est perdu.
Mais, plus ordinairement, ils employèrent le mot Vec formé de Ve, troisième personne du verbe roman Vezer, et de Ec.
Sol si m vol retener,
Vec li m tot al sieu plazer.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum la.
Seulement si elle me veut retenir, me voici à elle tout à son plaisir.
Le plus souvent ils combinaient ce mot avec des pronoms personnels ou 
relatifs, et formaient ainsi une sorte d'idiotisme, que le langage populaire a conservé.
Vec vos del vers la fi.
G. Rudel: Lanquan lo.
Vous voici du vers la fin.
Généralement j'ai réuni ces deux mots en un seul.
Vecvos a Rossilho G. vertit. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 33.
Vous voilà à Rossillon Gérard retourné.
Femna aias conort,
Qu veti ton fill revisdat. 
Trad. d'un Évang. apocr.
Femme aie courage, vu que te voilà ton fils ressuscité.
Veus tot lo tort en que m' avetz trobat.
Arnaud de Marueil: Si me destreignetz.
Vous voici tout le tort en quoi vous m'avez trouvé.
Les pronoms personnels ou relatifs EL, LO se plaçaient parfois entre Vec 
ou Ve et le pronom personnel Vos:
Vec los vos alberjatz e remazutz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.
Vous les voilà hébergés et arrêtés.
Par contract. Ab tant velvos al fuec vengut. Roman de Jaufre, fol. 12.
En même temps vous le voici au feu venu.
Enfin, en ajoutant l'adverbe Aissi, on obtint cette forme qui, en français, par la contraction de voi et d'ici a produit voici.
Merce m' aiatz, que veus m aissi vencut.
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Ayez-moi merci, vu que me voici ici vaincu.
ANC. FR. Mais voyez-cy qu'il advient.
Les quinze Joyes de mariage, p. 143.
Vez me ci, si me retenez.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 198.
Sire, veez ci un ost en Venise près de nos. Villehardouin, p. 27.
Triboulet fut envoyé devant pour dire: Voy les cy venir.
Bonaventure Despériers (Desperriers), cont. 2.
Voy vous là composeur de pets. Rabelais, liv. I, ch. 40.

18. Avisar, Avizar, v., aviser, instruire, annoncer.
So que lor evesque lor era vengut dire et avisar.
Ce que leur évêque leur était venu dire et annoncer.
En to sen propri no t cofizes
Tant que amb autre no t' avizes.
Leys d'amors, fol. 138.
A ton sens propre ne te confies pas tant qu'avec autre tu ne t'instruises.
Auzels de rapina... han subtil vista, quar de mot lonh avizo lor vianda.
Eluc. de las propr., fol. 51.
Oiseaux de rapine... ont subtile vue, car de moult loin ils avisent leur proie.
- Prendre garde.
Deu avisar que no sia pres de la mar. L'Arbre de Batalhas, fol. 94.
Doit aviser qu'il ne soit pas près de la mer.
Se deu avisar cascus. Leys d'amors, fol. 151.
Se doit aviser chacun.
- Ajuster, viser.
Vay ferir lo paya, e a 'l ben avisat. Roman de Fierabras, v. 3721.
Va frapper le païen, et l'a bien ajusté.
Part. pas. Nautors avizatz. Leys d'amors, fol. 15.
Nautoniers avisés.
ANC. FR. A quis un garçon aviset. 
Roman du chastelain de Couci, v. 2941.
CAT. ESP. PORT. Avisar. IT. Avvisare. (chap. Avisá : aviso, avises, avise, avisem o avisam, aviséu o avisáu, avisen; avisat, avisats, avisada, avisades; avisaré; avisaría; si yo avisara.)

Valderrobres, foto antiga

19. Avis, s. m., avis, croyance, semblant.
Loc. Non agro la meitat de joy
Ni d' alegrier ab lurs amis,
Cum ieu ab vos, so m' es avis.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Elles n'eurent la moitié de joie ni de contentement avec leurs amis, comme moi avec vous, ce m'est avis.
Ar diguas que vos n' es avis. V. de S. Honorat.
Maintenant dites (ce) qui vous en est avis.
CAT. Avis. ESP. PORT. Aviso. IT. Avviso. (chap. Avís, avisos.)

20. Avision, s. f., vision.
Li fezessan tornar los sompnis e las avisions a non re.
(chap. Li faigueren torná los somnis y les visions a no res.)
Hist. de la Bible en prov., fol. 9.
Qu'ils lui fissent tourner les songes et les visions à néant.

21. Avisament, Avisamen, Avizament, Avizamen, s. m., avisement, avis, 
avertissement.
Lhi mostrero las letras e 'ls avisamens que avian.
(chap. Li van amostrá les lletres (cartes) y los avisamens (avisos) que teníen.)
Tit. de 1395. DOAT, t. CXLVII, fol. 172.
Lui montrèrent les lettres et les avis qu'ils avaient.
Cosselh e avisament. Cout. de Condom.
(chap. Consell y avisamén - avís.)
Conseil et avis.
- Précaution.
Si que nueg e jorn haian avizamen de gardar la ost. Leys d'amors, fol. 15.
De telle sorte que nuit et jour ils aient précaution de garder l'armée.
Experiencia et avizament. Eluc. de las propr., fol. 103.
Expérience et précaution.
ESP. Avisamiento. IT. Avvisamento. (chap. Avisamén, avisamens; avís, avisos; precaussió, precaussions.)

22. Avizadamen, adv., directement, en face.
Prép. comp. Regarda vas lo ciel avizadamen de son creator.
Liv. de Sydrac, fol. 94.
Regarde vers le ciel en face de son créateur.
ESP. PORT. Avisadamente. IT. Avvisatamente.

23. Invizible, Envesible, adj., lat. invisibilem, invisible.
Dieus es envesible. Hist. de la Bible en provençal, fol. 81.
(chap. Deu es invisible o invissible.)
Dieu est invisible.
Creaturas viziblas et inviziblas. Eluc. de las propr., fol. 105.
(chap. Criatures visibles e (y) invisibles o invissibles.)
Créatures visibles et invisibles.
CAT. ESP. Invisible. PORT. Invisivel. IT. Invisibile. (chap. Invisible o invissible, invisibles o invissibles : que no se pot vore. Vore: Heliotropo.)

Calandrino, Bruno y Buffalmacco van per lo Muñone aball buscán lo heliotropo, una pedra mágica que te fa invissible,

24. Invisibilitat, s. f., lat. invisibilitatem, invisibilité.
Creaturas,... las que han invisibilitat. Eluc. de las propr., fol. 1.
Créatures,... celles qui ont invisibilité.
CAT. Invisibilitat. ESP. Invisibilidad. PORT. Invisibilidade. IT. Invisibilità, invisibilitate, invisibilitade. (chap. Invisibilidat o invissibilidat, invisibilidats o  invissibilidats.)

25. Evident, Eviden, adj., lat. evidentem, évident.
Es evidens e clars. Brev. d'amor, fol. 50.
(chap. Es evidén y cla.)
Il est évident et clair.
CAT. Evident. ESP. PORT. IT. Evidente. (chap. Evidén, evidens, evidenta, evidentes.)

26. Evidencia, Evidensa, s. f., lat. evidentia, évidence, manière de voir.
Hai! segles voigz de merce,
Com ha vil evidensa
Totz hom qu' aver de vos cre
Joi ni benanansa !
B. Zorgi: Jhesu Crist.
Ah! siècle vide de merci, comme il a vile manière de voir tout homme qui croit avoir de vous joie et bonheur.
Ha hom alguna natural evidencia. Eluc. de las propr., fol. 2.
On a aucune naturelle évidence.
CAT. ESP. PORT. Evidencia. IT. Evidenza. (chap. Evidensia, evidensies.)

27. Evidenmen, adv., évidemment.
Appar ayssi evidenmen. Leys d'amors, fol. 132.
Apparaît ici évidemment.
(chap. Evidenmen.)

28. Prevezir, v., lat. praevidere, prévoir, voir d'avance.
Las causas que son a venir deu hom prevezir. V. et Vert., fol. 59.
Les choses qui sont à venir on doit prévoir.
CAT. Prevéurer. ESP. PORT. Prever. IT. Previdere. (chap. Prevore.)

29. Previzio, Prevesion, s. f., lat. praevisionem, prévision, prévoyance. 
El a demandat
Sant Veran, que es hom de gran prevesion.
V. de S. Honorat.
Il a demandé saint Véran, qui est homme de grande prévision.
Sciencia de Dieus,... comparada a las causas que siran, es apelada previzio. 
Eluc. de las propr., fol. 5.
La science de Dieu,... comparée aux choses qui seront, est appelée prévision.
CAT. Previsió. ESP. Previsión. PORT. Previsão. IT. Previsione.
(chap. Previsió o previssió, previsions o previssions.)

30. Pervezer, lat. pervidere, percevoir, distinguer, apercevoir, éclairer.
No t' a at que perveias aquelas causas. Trad. de Bède, fol. 37.
Il ne t'est pas besoin que tu perçoives ces choses.
Pus par la falhisos
D' aquel c' om pus perve. 
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
Plus paraît la faute de celui qu'on distingue davantage.
- Aviser.
La gleysa e 'l reys y denhon pervezer. 
Hugues de Saint-Cyr: Un sirventes.
L'église et le roi y daignent aviser.
Part. prés. El es savis e perveens. Liv. de Sydrac, fol. 109.
Il est sage et éclairé.

31. Perveable, adj., prévoyant.
Savi, perveable e cortes. Liv. de Sydrac, fol. 111.
Sage, prévoyant et courtois.

32. Pervezensa, s. f., pénétration, clairvoyance. 
Per la divinal pervezensa. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 209.
(chap. Per la divina clarividensia : previsió.)
Par la divine clairvoyance.

33. Provezir, v., lat. providere, pourvoir.
A son cors deu hom provezir de tres causas.
Proveziss a lurs necessitatz.
V. et Vert., fol. 60 et 53.
A son corps on doit pourvoir de trois choses.
Il pourvoit à leurs nécessités.
ANC. FR. Il se proveut et prépara contre tous leurs aguets.
Amyot, trad. de Plutarque, Vie d'Agricola.
CAT. Provehir. ESP. Proveer. PORT. Prover. IT. Provvidere. (chap. Proví o proveí.)

34. Providentia, Providenssia, s. f., lat. providentia, providence, prévoyance.
Providentia de Deu. Trad. de Bède, fol. 68.
(chap. Providensia de Deu.)
Providence de Dieu.
So es cura e providenssia. Brev. d'amor, fol. 5.
C'est soin et prévoyance.
CAT. ESP. PORT. Providencia. IT. Provvidenza. (chap. Providensia, providensies.)

35. Provisio, Provizio, Provision, s. f., lat. provisionem, provision, amas de 
choses utiles.
Vivo ajustan lor provisio, coma formiga.
De vianda provizio.
Eluc. de las propr., fol. 229 et 251.
Vivent réunissant leur provision, comme fourmi. 
Provision de nourriture.
- Terme de jurisprudence.
Per mettre alcuna bona ordenansa e provizion sobre la guarda del castel.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226.
Pour mettre aucune bonne ordonnance et provision sur la garde du château.
Provision de tutors. Fors de Bearn, p. 1074.
Provision de tuteurs.
CAT. Provisió. ESP. Provisión. PORT. Provisão. IT. Provisione.
(chap. Provisió, provisions; provissió, provissions.)

36. Desprovezir, v., dépourvoir.
Part. pas. Que la gabella no restes desprovezida.
Reg. des États de Provence, 1401.
Que la gabelle ne restât pas dépourvue.
(chap. Desproví o desproveí; desprovit, desprovits, desprovida, desprovides; desproveít, desproveíts, desproveída, desproveídes : desprovist, desprovists o desprovistos, desprovista, desprovistes.)

37. Reveser, v., lat. revidere, reviser.
Aion a reveser. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 98.
Aient à reviser.
CAT. Revéurer. ESP. PORT. Rever. IT. Rivedere. (chap. Revore : torná a vore; revisá.)

38. Malveziar, Malviziar, v., mal conseiller, suborner.
Qual pena deu aver aquel ome que malvezia lo serv d' autre per aco que el s' enfuga. Trad. du Code de Justinien, fol. 54.
Quelle peine doit avoir cet homme qui mal conseille le serf d'autre pour cela qu'il s'enfuie.
Part. pas. Perten al paire que sos filhs ni sa filia no sian corrumput ni malviziat. 
Trad. du Code de Justinien, fol. 57.
Il appartient au père que son fils ni sa fille ne soient corrompus ni mal conseillés.

Puigdemont, Waterloo; Qual pena deu aver aquel ome que malvezia lo serv d' autre per aco que el s' enfuga.

jueves, 20 de febrero de 2025

Auvernhat, A - N (O-Z)

L' Auvernhat ten en general lo vocabulari de l'occitan amb los eventuals cambiaments fonetics del nòrd-occitan, mas a tanben de formas lexicalas especificas (arcaïsmes e mots diferents de la rèsta de l'occitan) que plan sovent son comunas amb los dialèctes lemosin e vivaroaupenc

Auvergne, Auvernhat, Alvernia, Auvernia
 

Aqueste lexic conten de tèrmes tanben emplegats endacòm mai, pasmens los avèm pas excluses per l'amor de donar una mòstra del vocabulari auvernhat, tracha mai que mai de Parlar occitan - Auvergne VelayÉtienne Coudert, IEO 63, 2001 e L'auvergnat de poche, Jean Roux, Assimil, 2004 e de la revista Parlem - Vai-i qu'as paurL'imagier français - auvergnat, Aedis, 2005 e lo Glossaire de la langue d'ocPierre Malvezin, 1909 e lo diccionari de Francés de Murat. Coma en la rèsta de la lenga i a de doblets, çò es de mots dont lo sens es exactament parièr, mas l'un ven del latin, l'autre del gallés : la còrna la banal' èdra l' ènna... o l'un proven de la lenga dels francs e l'autre del latin la mita lo gant, etc.

Certans mots pòdon aver una consonanta iniciala epetenticag/i-eusses/elsses [ge' shis/jë' ses?/jew' ses? ] (els), l-èsserz-ontav-onta...

-è se pronóncia [é], -e [i/é] al Sud, [œ] al Nord - distinguèm lo grope uei [œj] e uèi [èj?/éj] (levat en cases coma la forma verbala "vueidar") - lo grope ea se pronóncia [ia] (coma en romanés)
 
  • abarir: A, ABALOURDI (1) abalir. fr. élever des enfants
  • abatalhar: getar de pèiras a qualqu'un
  • abla: fr. ablette
  • abondar: èsser en abondància
  • abolhat: fr. ébloui, eissorbat
  • abora, d': d'ora
  • abre, arbre, aibre
  • aboriu, aboriva: precòç, precòça
  • abraina: atirança, fòrça, violéncia, rapiditat
  • abrasar v: soudar
  • abriga f. : abric
  • abriau: abrial, abril
  • abroa f. : broa (tanben emplega) fr. la limite, lisière
  • abusar: enganar; abusar
  • acabar: fr. finir
  • acairar: fòragetar a còp de pèiras
  • acanhar (s') : se solelhar
  • acaptar : V. Acaptar
  • acatar (') : cobrir (se), recobrir (se)
  • achaptar: comprar, crompar (non seriá un francesisme, Acapte e acaptar ‘adquirir, obtenir’ com acatar ‘reverenciar, respectar, obesir’ provenon en darrièra instància d’un meteis vèrb latin 'captare')
  • achaurar: calfar, defendre del freg, abrigar, coconejar
  • acistrar: raubar??
  • aclan: arcolan
  • aclapar (s') : fr. accroupir
  • acluchar (s') : se corbar
  • aconsomir (s'): assopir (s')
  • ademan: endeman
  • adrilhier, drilhier, alusèir fr. alizier, alisier (Sorbus torminalis)
 
adrilhier, drilhier, alusèir fr. alizier, alisier (Sorbus torminalis)

 

 
  • aduèi: uèi
  • aduire: conduire, menar
  • aer: èr. en l'": fr. déboussolé
  • aferniau f, ferniau f. : utensili de fusta del qual los vaquièrs se servisson per trencar lo calhat
  • aficcionar (s'): fr. s'enticher, se passionner
  • agara, aiara, iara, asara, aura, agora, alhora, avora: ara - d’ora en ora, d’aura en aura : del nord au sud
  • agland: fr. gland (du chêne)
  • agorar / agroar (s') fr. s'accroupir, s'acagnarder, s'asseoir sur les talons
  • agorrufar: fr. froisser
  • agromar: fr. recroquevillé
  • agromeladat: tortuós
  • aiara: ara, adara; uèi (Briude)
  • aice: colèra ??
  • aicí-lai (d'): fr. par là-bas
  • aicival: fr. ici-bas
  • aigada: inondacion
  • aigre: acre, agre
  • aigueira: aiguièra
  • airede, airedís m. : fr. airelle, myrtille
  • airiçon: eiriçon
  • aisinar ?? [ëgina], aisegar?? [ëgiga] aigar? [ëga] : adobar V. asegar
  • aital: v. aitau
  • aitant: tant
  • aitau: atal; anem; coratge
  • aitot: tanben
  • ajaça: agaça
  • ajauc: fr. ajonc
  • ala: angar, cubèrt (tanben ala d'aucèl)
  • alandar: a. lo bestiau: far sortir lo bestial de l'estable per lo menar al pasquièr. Sin. naparar (Salèrn, Mauriac), gitar (Riòm)
  • Alaier: geo Alèir
  • alara [agaro] : fr. maintenant
  • alàs: interj. ailàs!
  • alausa: lauseta, alausa
  • alegrar: fr. égayer, rendre plus aisé
  • alèrta: esglai, esfrai
  • alet: alen
  • alh: al; ala
  • alhèira, d': de contunh, sens parar e lèu; fr. sans discontinuer
  • alhora: ra (tanben emplegat)
  • alisar: fr. repasser
  • alobit: òme avid que cèrca a s’apropriar çò que li aperten pas
  • alora [avora]: ara, aora V. Avora
  • altre -a (en cèrtans luòcs): autre, -a (cf. Roergue e localament en Givaudan)
  • alucar: fr. allumer
  • aluja: sangsuga
  • alumar: fr. allumer
  • amaseda: v. Maseda
  • amassar: prendre; fr. ramasser. Amassar chalor: prendre calor. Se 'massar: se refugiar
  • amb [om] : amb. fr. avec
  • amont: en naut
  • amorrar (s'): èsser absorbit per quicòm
  • amortar: atudar
  • ampòn, empòu, amporai, empola : fr. framboise
  • amposeir, amporier: fr. framboisier
  • àngiau: àngel
  • angla: agla
  • ant l'ora (d' ) : d'avant l'ora
  • antan: autres còps; l'an passat
  • antenons m. pl.: testiculs
  • an-uèi, anueit [anej] [anèj]?, anuech [anë] : uèi (s'i ditz tanben). 'd'anueit ençai/en aicí?' (notat "d'aneinchin"): d'ara endavant
  • anuòge, einueg?: enuèg
  • aost, avost: agost
  • aparelhar: preparar
  • apastar: donar a manjar al bestial
  • apasturar: fr. paître; faire paître
  • apear: rejónher, atrapar
  • apeitar/espeitar [(a)peità] [(a)pità] [pietà]: esperar (atendre)
  • apincar (s') : apiejar (s') V. Pincar
  • apòrt: vòga
  • après-mèidia: après-miègjorn
  • apoticari, apoticaire
  • apressa: adv. après
  • aquí a: aquí, vaquí (Aquí los a: los veicí)
  • apujar: apiejar
  • aranha: telaranha
  • aranhada: aranha
  • araira: fr. arrue
  • arapar, arpar, arrapar ?? : atrapar
  • arboneira: esquiròl (tanben emplegat)
  • arbroquin : arbrissèl
  • arcan [arcan] (arrondiment de Sant Flor), arcana (parçan de Salèrn), arcanela, arcanau : arcolan
  • arcana: creda roja
  • arcandièir: òmes sens valor morala, crapula
  • arcanetas (montar las): venir roge de vergonha
  • archa: grand còfre
  • ardir (s'): fr. s'enhardir
  • ardit: ardit, liard (moneda); interj. coratge!
  • aret: fr. bélier
  • argiala: argila
  • arma: fr. âme; expr. de suspresa
  • armèl: grand anèl fach amb una branca de fusta torcida
  • armèir m. armari
  • arnha: irritacion
  • armasi : armari; fr. placard
  • arneis, arnesc ?: panoplia
  • arpar: prendre, sasir. V. arapar
  • arpatejar: f. agiter les griffes, les mains
  • arras f. pl.: fr. arrhes (argent donat per mor d'assegurar una pacha)
  • arrelh: racina
  • arrembar (s'): se getar
  • (ar)ronza, (ar)ronze/(ar)ronzàs m. : bartàs. fr. roncier
  • arrucar: fr. blottir
  • arseir, arser, arsèra: ièr de ser (davans-ièr/arsèra: avant-ièr)
  • arsi: set. fr. soif
  • artelh (plur. artelhs, artiaus)
  • artison, artuson, arteison ? arteron : fr. ciron (barbas d'espiga), mite, asticot
  • arton: anc. pan; mangiscla per un viatge
  • arzan, arzau: arcolan, arcan (tanben emplegat)
  • ase bobó o bobon? : fr. têtard
  • asegar, aseigar: adobar
  • aseimar, asaimar: mirar, observar, examinar (latin *ad-aestĭmare, oc. ancian 'adesmar', 'azesmar')
  • asotar: avortar
  • asne [ane/aine] : ase (tanben emplegat)
  • asorar: adorar, venerar, baisar un objècte sacrat, una relíquia; anar a l'ofrenda
  • aspre (aver d'") : aver d'apetit
  • assai: ensag
  • assajar: ensajar. fr. essayer
  • assapar: assadolar, assaciar
  • assem(s), d'assem(s) : ensems
  • assemblada: la maison d’assemblée dans laquelle vivait la beata ou robiaca (religieuse rurale) autour de qui se réunissaient souvent les femmes pour travailler au carreau, bavarder, prier
  • assetar (s'): fr. asseoir (s')
  • assolellar (s') : aconsomir, assomir, assopir
  • assuausar: adocir, calmar, apasimar
  • atanben: var. tanben
  • atanpauc: tanpauc
  • atapar, 'tapar: (a)gafar. 'tapar paur: prendre paur. atapa-qu'atanhe: a l'azard, fr. au petit bonheur, a vista de nas
  • atapir: tapar
  • atau: atal; de contunh, de la meteissa manièra
  • atenar (s'): èsser preissat
  • atemar (s'): s'obstinar
  • atisar: fr. attiser, instiguer
  • atissament: enervament
  • atràs [atrà] : al delà, en darrièr. interj. metetz-vos de costat!
  • atubar (lo fuòc) : alucar (lo fuòc)
  • aturar (s'): aprochar (s'); arrestar aplantar (s') (tanben emplegats); apiejar
  • au! : interj. òc !; davant lo nom de qualqu'un, per l'apelar
  • aub, aube, bei: amb
  • aubar: sause
  • aubèrge m. : auberga
  • aucèl de la mòrt: chòt
  • aucèl de las polas: fr. épervier
  • auçura: autura, elevación de terrenh
  • aul: el
  • aul: marrit, mal. "far d'aul far" : èsser pas de bon far
  • aulan(h)a, auglana, aug(l)anha, aulana, aumanha ("emanha"): avelana (tanben s'i ditz)
  • aulanheir, aulanier(a): avelanièr (tanben s'i ditz)
  • aumalha: bovins (gròsses)
  • aur [aw] : fr. or (metalh). loís o levís [leví] d’aur
  • aura: aura, vent
  • aurada: aurièira. fr. lisière d'un champ
  • auranja: irange
  • aure (Cantal): aubre
  • aure (l') : la rèsta, quicòm mai. "Vòle acò e pas d'aure"
  • aurisse: vent violent qu'anóncia l'auratge
  • ausanier: bois (arbre)
  • ausèl(h)?, augèl, ausel [uzí], auseu, auvèl(h) [usèr, usé, uwbèl, ewvé] : aucèl [ushèl] (tanben emplegat)
  • auserau: fr. érable
  • aussitost franc. [ossità] : còp-sec [kosé] (tanben emplegat)
  • auvir, ausir, entendre
  • aval [abal] : enbàs
  • avalhant [abaillon]: pretenciós, arrogant
  • avalisca: exclam. a la vista d'una causa qu'inspira lo darrier grad de repugnància
  • avans: abans, avant
  • avariciós, -osa [abarisiós]: avar, -a
  • aveir: aver
  • avena: civada
  • aver m. espécia bovina
  • aver char + vèrbe inf. : fr. coûter cher de + verbe inf.
  • avèrs: ubac
  • avèrti m., avèrtia f. costuma
  • avertir: experimentar, conóisser; acostumar
  • avigier: fr. alisier
  • avisar: regardar, gaitar; escrutar; far atencion
  • avitar: fixar amb una vitz, vissar
  • avora, avòra (parlars del Santflorenc), alora [avora]: ara, aora
 
  • babaròta: escarabat de cosina
  • babau: bèstia imaginària per far paur als mainatges. Se sortisses lo babau te minjarà, "Se minges pas ta sopa lo babau vendrà; nom donat als insèctes
  • bacha (o bascha se ven del gallés 'bascauda'): fr. baquet, auge
  • bachàs (o baschàs se ven del gallés 'bascauda'): abeurador
  • bachòla (o baschòla se ven del gallés 'bascauda'): panièr o semal per lo transpòrt de rasim durant las vendémias; sòrta de bac de fusta, de forma ovalària, amb doas ansas lateralas constituidas per un talon de branca laissat sus las dogas
  • bacon: lard, codena de lard
  • badar: dobrir; restar la boca dubèrta, estonat
  • badat: dobèrt
  • badinar: s'amusar
  • badinatge: fr. plaisanterie
  • badò: pèça del jòc d'escacs que se desplaça de galís
  • bagatge: vestits; bagatges
  • bajau: casuda
  • bal: bal, dansa
  • balai, balaja: fr. balais
  • balar: dansar
  • balastra: caçairòla
  • baloard: fr. boulevard
  • bandat, -ada: sadol, ebri
  • banejar: fr. bruiner
  • banhadura: fr. mouillure, état de ce qui est mouillé
  • banhar: molhar (qualqu’un en li getant d'aiga)
  • banhar (se "): far un banh
  • banhat: fr. marécageux
  • banhòla: banhadoira anciana amb de rodetas
  • banqueta: trepador
  • baraban (barrabam??) : filh de degun, boemian
  • baralhar: s'agitar
  • barbajau, èrba de talhadura : joubarbe
  • barbòlha f. persona que parla indistintament; esperit confús e inconséquent, pauc senat; fig. enfanton
  • barbotir : parlar doçament
  • bard: fr. terre glaise
  • bardar: salir
  • bargassejar: fr. baragouiner
  • barginhar, barguinhar: esitar; mercadejar, negociar lo prètz
  • baril, barril? : bòssa, bossa, ansa (engenh de pesca)
  • barjaca: fr. femme médisante
  • barjar: bregar, concassar lo lin, lo cambe; parlar fòrça
  • barlandatge: v. Varalh
  • barquet: fr. baquet (à lessive)
  • barracan [barracòn/boracan]: estòfa
  • barrar: claure, enclaure un eiretatge, tampar, arrestar; claure un terrenh, un camp
  • barrat, - ada adj: barriolat, -ada
  • barrats/mèrles: bigarrats (gendarmes. Nom donat pel marescal Duroc als musicians de la garda urbana)
  • barreirat: Darcar lo barreirat: passar una frontièra, cambiar de situacion, cambiar de camp, eventualament trair.
  • barron: baston
  • barta: fr. hotte
  • bartòt: fr. punaise
  • bas, -sa: pregond, -a
  • bast [bas/bat]: fr. bât
  • basta : se a Dieu plai (tanben emplegat)
  • bastissa: immòble
  • baston [basto]: fr. bâton
  • bata: sòc d'un animal
  • batal, batala: fr. pagaie
  • batalejar: fr. pagayer
  • batalhar: fr. discutir; déblatérer
  • batejar [batedzà/batigià]: fr. baptiser
  • batel: batèl
  • batelar, baratelar: anar e venir amb bruch
  • bavaira, baveira, bavareta, bavarèl: pèça del faudal masculin
  • beal, be(s)au, beau: besal, rec: canal de derivacion qu'adutz l’aiga del riu al molin o que mena las aigas dels prats vèrs un rec
  • bèc [bè] : fr. bec
  • becar: 1. fr. becqueter, piquer avec le be.c 2. fr. sommeiller (sans jaire?)
  • beçau: beç (tanben emplegat)
  • bealar: cridar
  • bedissa: sause
  • bei: amb
  • bèissa: fr. bêche
  • belament: lentament, doçament
  • belet: ancestre, bisaujòl; grandpaire (mèstre del maine); nom afectiu balhat a un pichon
  • belèt: febrièr
  • bèlh, a: bèl, a
  • belhcòp: fòrça, plan
  • belhida: semola
  • belhir: bulhir, bolhir; fermentar
  • belièra: V. beal
  • belija, belha, buluga: beluga
  • bèl-paire, bèla-maire: nuòu marit, nuòva esposa de la maire/del paire
  • ben [bej/bion] : fr. bien adv
  • bena: buc, rusc, bornat
  • bena, bana: banasta pichona garnida de vime
  • benabèl: fr. bel et bien
  • benastrat: qu'a sòrt
  • benlèu [belèu/bienlèu/beliau]
  • bentot: tanben
  • bequenar: rire (far bequenar)
  • bericles: lunetas de vista
  • berla: ataüc
  • berbesin: formiga
  • bernachon, bernaton: fr. roitelet
  • bèrta, barta: fr. hotte ou panier en osier que les cultivateurs portent sur le dos, soit au moyen de bretelles passées sur le épaules, soit à l’aide de bras ou leviers en bois que les épaules supportent et que les mains retiennent.
  • berzenar: bufar violentament del nas, boca barrada, durant un esforç o just après
  • bessina de lop: fr. vesse-de-loup
  • besonha, besunha ? : causa - besenhas (f. pl.) causas personalas, vestits
  • bèstia: fr. sot
  • bestiau m: fr. bétail
  • bestium: animalum, ensemble dels animals
  • Bèu sénher/senhina (f.), Biau/bel [bi] sénher/senhina (f.) : sénher! ; expression de commiseracion equivalenta a "pecaire" o "bona gent". Bon sénher! exclam.
  • beta: còrda
  • beure [bi(e)wre/biwri/bewre] : fr. boire
  • beure: castor
  • biaças pl. (perque a doas pòchas) : fr. besace
  • bian : V. Bien
  • bica: cabra
  • bicar: baisar
  • bicha: fr. grand pot de terre
  • bichier, pechier: fr. cruche
  • bichon: pòt
  • biega: cròssa
  • bien: plan, bèlcòp
  • bigòra (viròla??) : fr. tarrière, outil de charron
  • bienastrós: aürós, sortós
  • bienvolença: bon voler, gràcia
  • bima: vedèla jove, de dos ans (del latin bis)
  • bisa, bissa?: vent del Nòrd, que bufa entre lo nòrd e l'èst. bisa nièra: vent fosc de la nèu (NO)
  • bisaurada: fr. bourrasque
  • biscar: èsser contrariat o vexat
  • blacau (blacaud ?): fr. babillard
  • bladre : fr. érable sycomore ou faux platane
  • blai: beç
  • blanche m. : corset (vestit). fr. corsage
  • blasina: fr. bruine, pluie fine et brumeuse
  • blat: cereal en general. Lo fr. blé: lo froment.
  • blat negre: fr. sarrasin
  • blat d'Espanha: fr. maïs
  • blat, sega, segol: segla
  • blauda [biawda, blòwda] : fr. blouse, sorte de vêtement, de tunique. Se dit quelquefois aussi d’une redingote à longues basques
  • blesta: fr. écheveau de fil. v madaissa
  • bleu, blèva: blau, blava
  • blòc: en bloc: tot ensemble
  • boada: transpòrt collectiu per ateladas de buòus; fr. corvée, assistance passagère, travail collectif et bénévole, pour donner un coup de main à charge de revanche. Es un vestigi dels trabalhs deguts et exigits al senhor de l'ancian regim. V. Boirada
  • bòba: serpent, colòbra
  • boc [bu/but], bocaud, bòchi : fr. bouc
  • bòca: vièlha cabra
  • bocar [ò] : potonar sus la boca
  • bocha: labra, boca
  • bochon: bistrò(t), bar
  • bocin: un bocin: un pauc
  • bocla: bocla de metalh
  • bodiàs: romeguièra
  • bodier: boièr (tanben emplegat). fr. bouvier
  • boetar (vòutar) : fr. voûter, arquer
  • bofet: tafanari (umoristic)
  • bouetat (vòutat) : òme qu'a l’espinada arcada
  • boga: fr. borne, limite
  • boinar, bodinar: bornar, delimitar
  • boira: fr. ensemble de bovins de trait
  • boirada: transpòrt collectiu per ateladas de buòus; fr. corvée, travail collectif et bénévole, pour donner un coup de main à charge de revanche. Es un vestigi dels trabalhs deguts et exigits al senhor de l'ancian regim. V. Boada
  • boirar: mesclar (se ditz tanben)
  • boirar o borrar: metre en fagòts; emplir
  • boirat: emplit
  • boire: ventrut
  • boirelat: V. Boirat
  • boiron: fr. jeune apprenti bouvier
  • boissaman: eissugaman
  • boissar: eissugar. V. panar
  • boisson de las penas: V. pena
  • boissonada: fr. fourré de buissons
  • boitós: ranc. fr boîteux
  • bòja: saca de tela grossièra
  • bola: V Boga
  • bolet de la baga: fr. coulemelle
  • bolha: garait (se ditz tanben)
  • bolhat: fr. tache, flaque d'eau ou de couleur
  • bolicar, bolijar?, bolejar? : bolegar
  • bolija(r): estincela(r)
  • bolla: bòla
  • bòn: bon ('bon' davant vocala, bòn davant consonanta. Après lo nom, 'bon': 'un òme bòn, un bon òme'; de bòn pan)
  • bonicon: esvèlt, polit
  • boquet: saltarèla
  • boqueton: fr. chevreau mâle
  • borg: capdulh d’una comuna
  • boriaire, -aira: borièr. fr. fermier
  • borion: fr. bourgeon
  • borlar: brutlar, bruslar
  • borlet: fr. bourrelet qu'on met sur la tête des enfants qui commencent à marcher. Virar borlet: perdre lo cap
  • bòrli: bòrlhe (tanben emplegat), òrb; fr. taon aveugle
  • bòrna: fr borne, limite
  • bornatat : fr. creux adj.
  • bòrni d'un uelh: bòrni que n’a qu’un uèlh
  • bornicada: fr. préjugé, aveuglement
  • borras: étoupes
  • borrassa: fr. lange en laine dont on enveloppe les enfants nouveau-nés. En pl. : ensemble des langes qui servent à emmaillotter un enfant
  • borrasson: joguèt de pelucha
  • borré (grafia? cf. leng. burèl?) m: vèsta
  • borret: taure; adj. molsós
  • borreta: vaca jove (1 an)
  • borsalhièr?: fr. bourrassier
  • botassa: fr. mare
  • botaròt: fr. champignon
  • botelha: vessiga; botelha
  • botelhièr: fr. aide-de-camp du vacher
  • bòtja: v. bòja
  • botre: botar, metre (tanben emplegats)
  • bourrar: renonciar, non pas capitar
  • bragas, brajas f plur: fr. culottes (vièlh parlar de comunas ruralas; Lo parlar modèrne de las vilas de Pleus, Mauriac e Salèrn se se ditz culòtaalotos)
  • bragas, braias f plur: pantalon. pausar braias: anar de ventre
  • braietas f plur: fr. petite culotte
  • brajon (de banh) : eslip (de banh)
  • branda: fr. grande bruyère
  • brandar: tuar; bramar (fr. braire); cremar amb una flama viva, ardenta
  • brandir: fr. agiter, branler, secouer
  • brau: fr. taureau, étalon
  • breçòu, breçau: breç (tanben emplegat)
  • bregalhat, brigalhat: fr. bariolé, peint de diverses couleurs
  • bregira, braceira?? : segla
  • bren, remol, cru (Salèrn, Mauriac), bes? [besh] (Riom) : fr. son, résidu de la farine
  • brenar, renar: fr. bruit dut cochon quand il trempe son groin dans l’eau ou dans tout autre liquide
  • brénia/breba: bren (mèrda)
  • brenle, brinle: fr. branle, danse dans laquelle les figurants se tiennent par la main, forment un cercle et parcourent successivement tous les

points de la circonférence
  • bresar, brisar: fr. émietter du pain, briser avec effort
  • bresilhar: fr. gazouiller
  • briòla m.: obrièr maladrech, pauc dotat
  • bricolar/gigonar/barginhar: trantalhar, barguinhar, esitar, tergiversar
  • brifar: manjar bèlcòp
  • bringa: femna mal bastida, una evaporada, una filha nauta e desguindada que fa pas que saltilhar e gambadar
  • briular, briugar?? [briwgà/briewgà] : "bourdonnement grave que le taureau fait entendre lorsqu’il marche fièrement à la tête de la vacherie ou gratte du pied la terre ; il est remarquable que les animaux ne font plus entendre cette espèce de bourdonnement après la castration ; 'briugar, brandelar, branlar, barlocar': beugler le taureau. Le beuglement ordinaire des bœufs, des vaches et des veaux se nomme 'bramar' ; ces animaux ont, en outre, un troisième cri, que nos montagnards appellent 'deigueilar', qui commence par un son prolongé, très aigu, et se termine par un ton grave, c’est un cri d’alarme qui annonce la présence du loup." (Alan Broc)
  • broa: limit (d'un camp). Broa delh ciau (o asuelh): orizont, asuèlh
  • bròc [bro(k)] : vas en tèrra, pròpri a contenir d'aiga; fr. cruche.
  • bròca: branca
  • brocantar: fr. brocanter
  • broet: bròu, bolhon
  • brossa: fr. bruyère; fusta/lenha menuda, brancam
  • brostar: fr. broûter
  • bruèia, bruelha: fr. fâne, pousse, feuilles (d'ortolalha)
  • bruelha, bruèia: fr. fâne, pousse, feuilles (d'ortolalha)
  • bruga: fr. bruyère
  • brugir: murmurar, fr. bourdonner (un riu)
  • brulhar: brutlar
  • bruma, brumatge fr. brouillard
  • brut: bruch, rumor, novèla
  • bu: amb
  • budel: budèl. budel cuolat [kiogat]: fr. le rectum
  • bueu (plur. [biaws/büe/bë/bü/bes]): buòu
  • bufa: bofa (còp)
  • bufar: bofar
  • bufet: fr. soufflet, instrument servant à produire du vent
  • buïja, buja, boja: pradèl (bas e umid), pasquièr, situat sovent prèp de la maison, inculte ont gaireben sempre l'èrba a creissit naturalament. Ancianament designava la bosiga fr. jachère
  • buja: fr. cruche
  • bujada, bugada (forma orlhaguesa montada en Cantalés): bugada
  • buquet: V. Boquet
  • burla: tempesta de nèu
  • burlar: faire una tempesta de nèu; brutlar
  • busac, busal, busau: fr. milan; anc. busa. V. gusa
  • but: but, pont que se visa
  • butit: testut
 
  • cabèga: cavèca
  • cabornat : fr. creux adj.
  • caca: notz ("noix sans brou" infantil)
  • cacalh: bonbon; pl. renhons
  • cacaloneir: rugbyman
  • cacau: uòu
  • cachar: quichar
  • cachon: avelana; nogalh
  • cacorla, cocorda, cocorla, cogorla, cog, coina: cogorda, coja (tanben emplegat), cuja, tuca
  • cafinhotar (se) fr. se blottir dans un petit coin, se rencogner dans un petit espace
  • caia: truèja
  • çai adv. fins
  • çai enrèire: recentament
  • caire: canton. fr. coin de l'âtre
  • çais: aquí
  • caion: porc (Velai)
  • calada: senda rapida; senda dins la nèu
  • calcinar (se): se far de socit
  • camba-gròs (sud del Cantau): fr. champignon
  • cambavirar: regirar, fr. bouleverser, surprendre
  • cambeta: fr. tige (de planta)
  • campaneta: fr. campanule (flor)
  • campejar [kampisià/kampegià] : perseguir, se lançar a la perseguida
  • campejada [kampisiado/kampegiado] (partir a la "): perseguir, se lançar a la perseguida, esp. anar un gos darrièr un gat
  • campís: espiègle, indocile, rétif
  • canabau: carbe
  • cancheta: fr. petit seau en métal
  • canèla, chanèla, dosilh [dugi] : fr. robinet
  • cantèl: fr. chanteau (de pain)
  • canulant: enujós, emmerdant.
  • canular: fr. ennuyer, emmerder
  • canon: veire de vin
  • cap [ka]: tèsta f, cap m
  • capbàs: fr. descente
  • capetar: fr. descendre, (anar a un luòc)
  • capolar: fr. hacher
  • caponar (se): se dissimular
  • carcin: abitant del Carcin; vaslet de bòrda logat per las fenasons
  • carcular: pensar, somjar
  • cardalhau: topinambor
  • carnada : carn de vaca salada
  • carrar (se) : se plaire, s'amusar
  • carrin: pòrc
  • caròta: beta-rave
  • carrat : fr. carré d'habitation, dans un ensemble de bâtiments agricoles
  • cartofla : patata (Bas Auvèrnhe)
  • casabèc: fr. chemisier, corsage
  • casar (se): maridar (se)
  • casca-lumaç: cagaròl
  • cascavel: cadun dels torns qu'òm fa en restant suls pès e las mans sans que lo còrs tòque lo sòl; [karkavé] fr. grelot
  • cascavelar: avançar fasent cascavels
  • casiau: pèça de vinha
  • caston : fr. bergerie
  • cat (Carladès), chat : cat
  • catar: amagar, escondre, abrigar, cobrir
  • catonar: careçar, amanhagar
  • caula: graula
  • caura: v. còure (avelanièr)
  • causa (per " que): per çò que, perque
  • celèira, cereira [sareida?, sardeira], cerèisa, ceriesa: cerièra
  • celerier, cereis, cereir, cerier, ceredier: cerièr
  • cenelhier: fr. aubépine
  • censa f. : fr. bail, contrat
  • cerv: cèrvi
  • cesta, ceston: panier (s'i ditz tanben)
  • cestús?? : país, luòc dont venèm
  • chabeç: fr. traversin
  • chabra (Velai) : saltarèla
  • chab(d)elièra: riban de fil
  • chabidar: s'assopir, somnolar
  • chadeira, chaseira, cheira: cadièra (tanben emplegat)
  • chadeira: cadena (tanben emplegat)
  • chadenàs: cadena gròssa per traire los arbres del bòsc
  • chala(da): passatge, camin desgatjat de nèu; traça dins la nèu
  • chald, chaud: caud
  • chalm, chauma: planèl esteril
  • chambalià, chambaliá? (chambaliga), chambalha: cambaliga, garrotièra. fr. jarretière
  • chambre (de mar o de riu) : cranc
  • chamin de pè: viòl (tanben emplegat)
  • chaminon: viòl de pè
  • chamjar: cambiar
  • champanhon: campanhòl
  • chambe, charbe/cherbe/cherba, cambi, canabau, chanebe, chandre, chandra f. : cambe, carbe
  • chambon: cambajon
  • chamèis: suja
  • champeirar: seguir, caminar sus la traça de qualqu'un
  • chanau f. : fr. cheneau, gotièra de zinc au bòrd del teit (mas: 'canal' m. fossat d'escolament)
  • chancèl: ataüt
  • chandela, chandeala: chandela; gratacèl
  • changre: cancre
  • chanit, -ida: fr. moisi; sòl de mal trabalhar; acerb, aspre
  • chantel: cotèl
  • chap-coissin: cabeç (fr. traversin)
  • chap-leit : fr. bois de lit
  • chapusar: fr. charpenter, débiter le bois à la hache
  • charba: ansa
  • chardas (las ) : velhadas durant las qualas se cardava
  • Charenda f.: Nadal m
  • charent, -a: que demanda un prètz tròp elevat
  • charga: carga (tanben emplegat)
  • chargar: cargar (tanben emplegat)
  • charrau: camin d'espleitacion
  • charreira, charrèira, carrieira: espaci entre doas bòrdas, mena de rua
  • charvalhar (Riòm) : fr. patouiller, manier salement, détériorer
  • chas: a cò de
  • chasau: maison arrueinada, fr. chaumière
  • chaschòu: crani, tèsta entièra
  • chasque inv. : cada
  • chassanh: garric
  • chasso (chasson ?) : roire
  • chastèlh (plur. chastèlhs/chastiaus) : castèl
  • chastra: buc, bornat
  • chatau: cabal
  • chat-foin: putòi, catpudre
  • chaubre, chaure: caber, cabir
  • chauchar: caucar. fr. presser, fouler
  • chauçada: barratge
  • chaucida, chaucit: cardon
  • chauçura (Bassa Auvernha): fr. chaussure
  • chaudre: caler (se ditz tanben); caber, cabir
  • chaul: caul, caulet. fr. chou
  • chaul-raba: fr. chou-rave
  • chaumesir: fr. moisir
  • chaumesit, -ida: fr. moisi, -e
  • chavalh [chaba] : caval
  • chavanhòu, javanhòu: fr. hibou, chat-huant, grand duc ou petit duc
  • cheir, chèir, chier, cher : gròs rocàs; clapàs; endrech o país rocalhós, fr. éboulis, amoncellement de pierres
  • cheira: colada volcanica d'escòrias
  • cheiron, cairon: petit molon de pèiras
  • cheiràs: clapàs
  • chèrchapaís: vagabond
  • chiar (per evolucion: chagar>chaiar>cheiar>chiar): cagar (tanben emplegat)
  • chibòta: cabana (de pèiras)
  • chin-tais: tais
  • chindra: címec, cinze, cinza
  • chuchutar: murmurar
  • chuta: chòta (ausèl)
  • ceal, ceau ([shaw] Mauriac, Sant Flor, Lo Puèi), cèu ([shèu] Salèrn), cièu franc. (Orlhac): cèl (forma que comença en Mende)
  • cinglar: foetar
  • cintura delh Bòn Dieu: arcolan, arcan (tanben emplegat)
  • cireir: cerièr
  • cist: cistre (pèira)
  • civèira: fr. brouette
  • clamion: apèl, aclamacion
  • clan: coratge; eslanç, vam. se donar clan
  • clanca: fr. commère
  • clancar: fr. commérer, de bavarder en toute occasion
  • clapeiràs: clapàs
  • clenchar (se): fr. se pencher
  • clergue: clergon clerjon. fr. enfant de coeur
  • clujada: teit de fen
  • coada, còada?: acès, cubèrt, angar fr. appentis. Fig. Se botar a la coada
  • coarro, coarre: proprietari, patron
  • coca: noga, notz; patata (Mauriac, Salèrn...)
  • cochara f. : culhièr m.
  • coche: pòrc
  • cocuda: fr. primevère
  • cocut: fr. jonquille
  • coeire/còire: coire (vèrb); fr. marmite
  • cofal: cofat. fr. gifle
  • cogorla: fr. citrouille
  • coige m., coija? f. : jaciment (minièr)
  • coijar (se), s'anar coejar [kuetzà/kuedjà] : cochar (se)
  • coita: fr. hate f, presse f
  • còl [kwòl] : fr. cou
  • còle: col (de montanha)
  • colenha: conolha, filosa
  • coleira: còla; passatge estreit entre doas còlas
  • colh: fr. cou
  • colièra: penda, còla
  • comador: angar, cubèrt
  • comencar: començar
  • companatge: lach, burre, formatge e tot produch lactic
  • compassar: despassar:
  • conòlhada: conolha
  • conflabueu: salamandra
  • congeira, conheira, congènha?: congèsta
  • conhar (ò): fr. pousser
  • cònse: fr. conseiller municipal. primier cònse: fr. maire, ostau del cònse: fr. mairie
  • consire [kushire] : crebador. fr. crève-coeur
  • cònte [kwònte]: conte
  • còntia: discussion, disputa
  • contiar : fr. se chamailler, se disputer, amicalement, se taquiner.
  • continent: immediatament
  • còntranòvie: fr. garçon d’honneur
  • convisar : discutir
  • còp [kòp/kòt] (plur. [kòts])
  • còp d'alhís: fr. coup de feu, enthousiasme
  • corcheira: corsièra
  • cordelièra : còrda, cadena o boton per sonar lo monde a la porta
  • còrdre (/se): rentrar a l'ostal
  • corniòla: fr. gosier
  • corrau: fr. haras
  • corriada: fr. liseron
  • corsa: corsièra (tanben emplegat)
  • cossí [kesí/kosí]: coma (interr. e non interr.)
  • cortiau: carrièra bòrnia; cort (ensems dels enclauses orticòlas)
  • cos: agrafuèlh (tanben emplegat)
  • cossirar: sospirar
  • cossirós, -osa: inquiet, - a
  • costat (al " de) : a costat de
  • costat de neu: oèst
  • còtla: mongeta (verda)
  • còuclhe m. nogalh, clòsc (de fruch)
  • còure m. avelanièr
  • crebalhas f. pl. : fr. semailles (crebir = cubrir, cobrir)
  • crebir : cobrir, cubrir
  • cremason: brutladura
  • cremeson (aver de): aver enveja fòrça
  • creme m. : fr. crainte
  • crenhar: crénher
  • crespar: fr. crisser
  • crestar (se): dreçar (se)
  • crida (creda? [crida]): cicatriça
  • cròi: mauvàs, marrit
  • crossar/corsar: breçar (latin tardiu *crontiare)
  • crossarèla: breçairòla
  • crosset: breç
  • crèu: nogalh
  • cròmpa: crompa
  • cròç: breç
  • cruesar (francisme?) : cavar o clavar (los dos emplegats)
  • crubir: fr. semer et herser
  • cruca: dessús de la testa, testa
  • cubèrt [tyubè]: teit
  • cubrir: cobrir; semenar
  • cuèire v: còire
  • cuèissa (far ") : faire place (sur un siège), se pousser un peu
  • cueu, cuu [tchoo] [kiw], cuòl: cul
  • cuja (en "): fr. a falta de; en luòc de
  • cujon: molon
  • culhir
  • cunh: recanton
  • cunhar: fr. fosir
  • curalhèir: pilòt de pèiras
  • cusina: cozina
  • cusinar: cozinar
  • cute, cut: grapaud cantaire
 
  • dalainèir: prunièr
  • damaisèla: libellula
  • dant-ci (que) : abans (que)
  • daprès adv: après
  • darcar: Darcar lo barreirat: passar una frontièra, cambiar de situacion, cambiar de camp, eventualament trair.
  • daret: aret (tanben emplegat)
  • darna: fr. teigne (insècte)
  • darreir/darrier, darrèira adv. darrièr
  • darreiriá, darrieria, dabòria: autom
  • darú (grafia??) : testut
  • dauna: cauna
  • daururas: joièls
  • davans, davant (que) : abans, avant
  • davant n. : faciada
  • davantièr: faudau, davantal
  • davisar: apercebre
  • dedalièira: fr. digitale (flor)
  • decebança: decepcion
  • defèci: vergonha
  • defròcas: vestits
  • degosina : fr. farce (blague)
  • deigalar: regalar
  • delh: del
  • dembe, dambe: ambe
  • dengun: degun
  • desacatar: descobrir
  • desaprimatge: accion de manjar, far brostar la primièra èrba al primtemps
  • desaveni, desavénia ? - desavenhe, desavenha: desagradable, desplasent
  • desbrenar: levar lo bren, lo brutitge; desgatjar qualqu'un d'un marrit afar
  • descatar: descobrir
  • descompassar: despassar
  • descotir: se desbrolhar
  • desempuei: puèi
  • desfeci: desgost
  • desfiular: dessadolar
  • desfortuna: fr. malchance
  • desjunar [deyjunà] : dinnar
  • deslurat, -ada: fr. déniaisé(e), résolu(e)
  • desnut, -uda: nut, -uda
  • despachar (se) : afanar (s')
  • desparar (se) : se coitar, se brandar
  • despartir: partejar; dividir
  • despertin [desparti] : espertin
  • despiech (en ) siá... : maudich siá...
  • desrancar : arrancar, dostar quicòm en o topar
  • desrason: fr. sottise (qu'on fait)
  • desrochar, desroca: abatre, demolir
  • dessobre: dessús
  • dessotz: dejós
  • destrame, detrame ? fr. recapte, solharda, trastero (lieu, chambre où l'on dépose tous les objets qui ne font qu'embarrasser et encombrer les appartements, tels que les malles, les caisses, les meubles hors d'usage, etc)
  • destrech, destreit ("distrecht"): estrech, estreit
  • desvelhar (se) : revelhar (se)
  • deval(s) : devèrs lo(s)
  • devertir: divertir
  • desvuedoira [divedujro/devudajre/devedujro], esvoeidas f plur: debanadoira. fr. dévidoir
  • dià de dià! : diable!
  • dijuòus (Cantal): dijòus. Dijòus Folhat: Ascension
  • dimergue: dimenge
  • dinc: dins (tanben emplegat)
  • dissandes (de */'die 'sambati/): dissabte (de */'die 'sabat-i/)
  • drulhier: rove
  • diumenja f., dimenche, dimergue : dimenge
  • doblar (se) : redreçar (se)
  • doblon: taure de dos ans
  • domaine: domèni
  • domde: domdat
  • domentre: dementre, mentre
  • dòna(-i) ! : fr. frappe !
  • doncar: penecar (penechar)
  • dorna: ferrat de metalh
  • dos m., duas fr.: dos, doas
  • dostar: ostar, tirar
  • dòure (/se), aver mau : dòlre, aver mal
  • draulha: percha
  • dreçador: bufet (mòble)
  • dreciera, dreiceira: corsièra (corseira), acorchièra
  • dreit (alh de): fàcia (en de)
  • dreit adv. : plan, bèlcòp. dreit content : encantat
  • drinlha: druèlha, aliga. fr. alise
  • drolhat: trempe
  • drulhièr: fr. alisier
  • duc m, dugo m: chòt (grand hibou)
  • duganèla: fr. chat-huant, grand duc ou petit duc
  • durbir: dobrir
  • eicalaci: regalèssia
  • einuege: enutjat
  • eiressil: api
  • eissagar: fr. lessiver
  • eissag/eissai: assag (tanben emplegat)
  • eissaiar: assajar, ensajar
  • eissit: moment qu’un païsan boriaire quita sa bòria a la fin de la logada
  • eissiga: estimar lo chatau viu e mòrt, establir l’estat dels luòcs fach per un boriaire que part, o per lo que dintra
  • eissolelhar (s'): fr. suer sous le soleil, se bronzer au soleil, prendre un coup de soleil
  • eissuar, eissunhar: eissugar
  • eissublar: doblidar (tanben emplegat)
  • elh: en lo
  • e(s?)lienar: fr. glisser (gasc. eslencar. cat. esllenegar)
  • els: en los
  • el/ela: el. V. G-el
  • emanha: avellana V. aulan(h)a
  • embaiard: civièra per desplaçar lo pòrc mòrt
  • embeurar [embiwrà] : puslèu per un terrenh. V. Ongir
  • emboconar, embocanar: pudir
  • embofat, embufat: un pauc excitat o empebrinat
  • embonhilh [ambunhi] : embonilh
  • embrenar (/s'): encombrar, embarrassar, emmerdar (/s'); fig. embarrassar (/s')
  • embrolh: fr. embrouille; imbroglio
  • empaitar: empachar (tanben emplegat)
  • empatolhar (s'): fr. s'embabioler
  • empatinar, empatenar? : apressar
  • enançament: progression
  • enançar: fr. prôner
  • ençai (d'avora/d'aquesta ora ) : d'ara enlai
  • enchiprar (s') : s'empebrinar
  • enchiprós -osa: querellaire
  • enclausa: resclausa (d'aiga)
  • enclum: enclutge
  • encre,-a: nerviós, - osa
  • endarrier (Velai) : autom
  • endejunar: desdejunar
  • endeluòc [endelio], endiluòc: enluòc
  • endular: fr. hurler
  • endurar: suportar
  • endurmir: endormir
  • enfenar?? [infinà]: enfectar, envasir. fr. infecter, envahir
  • enfle, a: enflat, -ada
  • enfonilh, enfonhilh, embossaire ??/embochaire ?? [embusajre], embotador : embut
  • engaunhar: fr. tourner en dérision
  • enginar: preparar
  • engraissada: pan burrat
  • engravadissa: avortament epizootic (vachas)
  • engravissa: escaravissa
  • engrisòla: fr. lézard gris
  • enguetar: agachar (tanben emplegat)
  • enlai (d'ara " : d'ara en davant)
  • ènna (Orlhagués): èdra (gallés 'èdenno')
  • ennarts : fr. échafaudages
  • ennejar: negar
  • enojar, enòujar, enhorar [inhura], enueiar : fr. ennuyer
  • en que siam (mai): en quicòm/endacòm (mai) (tanben emplegat)
  • enrufar (s'): s'irritar
  • ensalada: fr. salade
  • ensenhaire, a: ensenhant
  • entau: atal
  • entautar (s'): enfangar (s')
  • enténher: pas poder s'enténher de: pas poder s'empachar, se retenir de
  • enterralhar: fr. butter (per. ex. les pommes de terre)
  • entitainar, entetinar: obsedir
  • entremèi: entremièg
  • entreprés (demorar): demorar sens res far a se pausar de questions
  • entretendre: entreténer
  • entrò a: fins a, dusca a
  • envertolhar: recurbir, entornar, enrotlar, envolopar
  • ès/dès: v. Vèrs
  • esbaujas: bofet de farga
  • esborfit: amolit, fr. ramolli
  • esbrajas: pantalon
  • escabiosa: fr. scabieuse (flor)
  • escainar, escaisnar: sobrenommar
  • escantir
  • escargòu: cagaròl, cagaraula
  • escartar (la farda) : estendre los vestements
  • escarteirar: fr. écarteler
  • escatrar: galaupar
  • escaufar (s'): fr. réchauffer
  • escavartar v. esparpalhar, micalhar; s'escavartar: s'escartae, s'aluenhar
  • eschalatges? eschaladiers? : degràs d'un escalier
  • eschampelar: esparpalhar
  • eschamplai/eschamplat? (èsser ") : fr. ailleurs, un peu paumé, bizarre
  • eschandre v. rescalfar
  • eschantir: escantir (tanben emplegat)
  • escharpilhar: fr. effilocher, carder
  • escharvalhar: fr. abimer
  • eschaucir: causir
  • eschaudre: fr. sevrer; détourner (l'eau d'un moulin)
  • eschavanelh: v. chavanhòu
  • eschilla: esquilla (fr. sonnailles)
  • esclairon: aparicion luminosa e imprecisa qu'espauruga
  • esclaraire: fr. éclaireur
  • escofina: fr. scie égoïne
  • escoga: escoba
  • escolèir: regent, mestre d'escòla
  • escorcir: acortar (far plus cort)
  • escorgar: escorjar
  • escòt: fr. brin (p. ex. de genêt)
  • escoutar: escotar (e 'ausir' en nombroses parlars)
  • escrancar: crebar, agotar fisicament
  • escuròu: esquiròl
  • esfolerat: enrabiat
  • esfòrç de temps: auratge
  • esgiau: esglai
  • esglage, englage: esglai, esfrai
  • esfurinat: fr. effarouché
  • esglaiar: esglasiar
  • eslaiat: fatigat
  • esliucejar: far d'eslhauces
  • eslonjar: alongar
  • esluenhar: alonhar
  • esluiç/esluicida/esliuç/esliuça/espernhada/esparnida: eslhauç
  • esmaiar: inquietar, estonar
  • espantar: estonar. fr. étonner
  • esparnida: fr. éclair
  • esparrabingar (s'): fr. se déhancher en marchant
  • espatlar: demolir, desmantelar
  • espauresit (Nòrd d'Auvèrnhe), espauresat (Varena de la Dòra) : paurugat (Sud d'Auvèrnhe)
  • espeçar: trincar
  • espeitar [espiytà] : esperar (atendre)
  • espelhar: estrifar fr. déchirer
  • espepidar: espepissar, agachar quicòm amb atencion
  • espertin, despertin: collacion del miègjorn, e per extension del tantòst
  • espertinar/s'espertinar: dejunar, far collacion
  • espetament (volcanica) : erupcion (volcanica)
  • espiauna: espingla
  • espicea: fr. épicéa
  • espingar: saltar, gambadar
  • espiujar: fr. éplucher
  • espòr: clauson
  • esquitlhar: lisar
  • essira: nèu; vent NO d'ivèrn portaire de nèu (dins las regions que dison "la nèu" lo vèrbe 'essirar' tracha del vent, dins la region que ditz "la neja" es la quita nèu e s'i ditz "la sira", emai s'es una nevada calma)
  • essirar: nevar; far de vent NO d'ivèrn
  • estadís: fr. rassis
  • estafeta: fr. éclaireur
  • estalambor: baston de boièr
  • estam, estain: estanh (metal)
  • estament: situacion
  • estampa: tampa (fr. vanne de l'étang)
  • estampanit, ida: estabosit, espantat
  • estau: maison (mas en auvernhat septentional: sala granda mal tenguda, cafarnaom)
  • estauja: estauvi
  • estausin: avant-teit, bordura del teit, esgot del teit
  • estavanir (s') : fr. s'évanouir
  • esteala, estièl, estèla: estela
  • estendilhièr: fr. goutte d'un bord de toit sans chéneaux, point de chute de l'eau d'un toit
  • esterlusir, esturlesir
  • estisoira(s) : cisèus
  • estolha: estobla, fr. chaume
  • estornir, estronir: esternudar
  • estrada: rota granda
  • estranhe: estranh
  • èstre: balcon, bescaume
  • estrebons: fr. soudaines rafales de vent glacé
  • estrelhar (se faire): infligir una correccion, fr. dérouiller
  • estruge m. : ortiga, estrigol
  • (es?)trumèl: cavilha (dels umans)
  • eu: el
  • esvetlar [esvenlar] (s'): s'ajaçar, s'espatar
  • esvoeidas f plur: debanadoira. fr. dévidoir
  • fableta: fr. comptine
  • fachineira, fada : bruèissa
  • fadard [fadar], fadarda/fadassa? : fat, nesci
  • faina: fagina; fr. faine
  • faja: fr. faine
  • fajòla: faiòl
  • faler: caler
  • faganàs: pudor f. (marrida olor)
  • farinada: matafam fr. espèce de galette frite au beurre ou à l'huile, que l'on fait dans le ménage
  • fargeira, faugeira? : falguièra
  • farina (far) : esmenudar
  • fauc [fuòc] : fau (vèrbe Faire)
  • fauda: rauba, farda
  • faudau [fujau] : davantau
  • fava: fr. haricot
  • fedon: fr. poulin
  • feneirar: fr. faire les foins
  • ferrat: ferrat de metalh
  • fèstre: fr. faite
  • feure, fiaure: febre
  • feureir, fiaureir: febrièr
  • fiardar: anar regde
  • ficre! eufem. fotre
  • fieirau: fieiral
  • figòt (fuegòt): fogar, fogat
  • filhat, ada, filhastre, - a? : gendre, nòra (tanben emplegat)
  • filheta muda: eco, resson
  • flajolet: fr. flageolet (instrument de musica)
  • flaunha: fr. rhume de cerveau
  • Flors (Las): Las Cendras
  • florejar: fr. froler, effleurer
  • flusta: "frossa" (paur). fr. frousse
  • flustós: pauruc
  • foaire, foaissar: foire, fòser, trabalhar la vinha amb lo feçon (fr. binette)
  • fogeir: foguièr
  • fojaçon: fogaça; espècia de pastisseria d'ordinari forma d'X, facha de farina, d'uòus, de sal e de laitatge
  • fojada: fr. feu de broussailles
  • fòlh: fòl, enrabiat
  • folhar: fr. reverdir
  • fònt: font
  • foquet: banqueta
  • forest (arcaïsme): bòsc
  • foreston: gàrdia, agent forestal
  • formatge [furmadze]
  • fornelar: far una tempesta de nèu
  • fòrre [fuòjre] : fr. paillasse
  • fotimassar: fr. taquiner, tracasser, ravauder
  • fotrau: fr. imbécile
  • frau: fr. terre inculte, lande, mauvaise terre
  • fraunhós: fr. barbouillé
  • freid: freg
  • fresa: fr. framboise
  • freschum: carn (fresca)
  • fresilhar: fr. chifonner
  • fretas: fr. sabots de frein sur une charrette, dits aussi 'la mecanica'
  • froment: fr. blé
  • frostir:
  • frostit:
  • fum: perfum, fumet, atmosfèra
  • fums: fr. brouillard
  • fumareir, fomarèir: femièr
  • fumeira: fum
  • fuòc [fiot/fiot]
  • furmic: formiga
  • fustarèl: canoa, batelet emplegat sus l'Aleir
  • gabion: vagonet de mina
  • gag [gat] : fr. geai
  • gala(m)pian, -ana: fr. gamin, -ine
  • galar (se) : amusar (s')
  • galatge, galatjon: joguèt
  • galòia f: fr. imbécile
  • gandir (se): marchar cap a quicòm
  • ganta: narcís blanc
  • gantèira: senda, camin
  • gaspa: fr. babeurre
  • garba, gèrba: fr. gerbe
  • garbèira: fr. meule de paille
  • gardejar v. mirar
  • gargès: imbecil
  • garla, jarla: fr. grand vase pour le lait
  • ga(r)landatge, garandage ft. cloison, ordinairement en briques, au moyen de laquelle on sépare les différentes pièces ou chambres d'un appartement
  • garlon, jarlon: ferrat de fusta per móuser
  • garnassa: la òc plantat de resinoses
  • garre, garri: mascle ardent; gat (nom afectiu) (tanben 'garri' es lo rat)
  • garron: gat (nom afectiu)
  • gasar: caminar en s'enfonzant dins l'aigua, la nèu, la fanga...
  • gasta??, gaste?? : pese
  • gat (prononciacion de 'gag') : fr. geai
  • gata: mongeta vèrda; fr. gousse des légumes; pois
  • gatges: mòbles, vaissèls (fr. vaisseaux)
  • gaudòt: fr. petit malin. escais de las gents d'Orlhac
  • gaudre m.: torrent
  • gauma, gome: fr. goître
  • gaunha: gauta; per ext. boca
  • gavinet: cotèlh
  • gavo: cròs, gaste, en parlant d'un fruch, principalament per las castanhas
  • g-el, -a (plur. g-elses, -as, g-eusses, -as, i-eusses, -as) [ge' se/ge' si/ge 'shi/i' she?/jë' ses?jew' ses?] : el, -a; els, -elas. fr. lui, elle; eux, elles
  • gelibre: gibre
  • gema [gema/gima] : escuma; crema (en particular del lach)
  • gendarma (gendarmE?): areng secat
  • genest: genesta
  • gente, gèntie: polit. franc gèntie, dreit polit: tras que polit
  • gèrba, garba: fr. gerbe
  • gemorejada (DJIMOUREDSADA): fr. giboulée
  • gemorejar (DJIMOUREDSAR): fr. faire des giboulées
  • getar: alargar (lo bestial)
  • giaunada: gemiment, planh
  • ginèst, genest: ginèsta
  • gibar: far una bòssa
  • giraudet: fr. casaque de toile (des bourgeois)
  • gironda: ironda
  • girveir: genièr
  • gitar: fr. neiger dru
  • glèisia: glèisa. fr. église
  • glissar: fr. glisser
  • glorieta: gloriette, petite chambre, fournil
  • gojard : fr. goujat, aide-maçon et le manœuvre en général
  • gola fr. gorge resserrée entre des montagne
  • golada: ribòta (s'i emplèga tanben)
  • golhòt: fr. goujon
  • gonfle, a: enflat, -ada
  • gòça (gòrça?) : fr. haie arborée
  • goja: cogorla (tanben emplegat)
  • gòrdia: vigor
  • gorgon: cusson (tanben emplegat)
  • gòrgue: tuf (puzzolana)
  • gòrja: boca
  • gorjada: tanben 'menjadeta frugala'
  • gornilha: granhòta, granhola
  • gorrièra: eleganta
  • gorrin: vaquièr; camisòt
  • gostar: dinnar
  • gòt a gòt (anar ") : gota a gota, degotar
  • graissa doça: sagin
  • gralh: còrb
  • gran [gro] adv. : brica, ges (tanben emplegat)
  • grana, grona: rasim
  • granauda: granhòta, graolha
  • granolha: granhòta, graolha
  • grapats : pèiras e bordilhas que demòran après un trabalh de construccion, de demoliment
  • grapiunar: gratar, folhar
  • graumilhar (se) : se trigossar, arpatejar, se remudar coma se quicòm vos prusia
  • graupir: sasir
  • gravena: sabla, grava
  • grèu, -èva: lourd; grave
  • greule, griole: rat campanhòl
  • grevança: regret
  • grevar: regretar. Me'n grèva: regreti
  • grinzeleir: fr. groseillier
  • grolhon: pòrc (pichon)
  • gromel: fr. écheveau
  • gronzeleir: groseiller?
  • grovar: covar
  • guel, -a, guelses/i-eusses, -as. V. G-el
  • guenchir, guinchir ? fr. détourner, incliner, pencher, aller de côté, esquiver, se détourner
  • guechit: fatigat
  • guenilhas: sòrtas de bunhas del costat de Tièrn
  • guèrlhe, guèrli: fr. qui louche
  • guièra: vaissa (tanben emplegat)
  • guinhar: mostrar del det
  • gulha : fr. mur pignon
  • gusa: fr. buse; anc. busac, busal, busau
  • iable: diable (diablei a Riom)
  • iera: ièra, èdra. fr. lierre
  • ivern: nèu
  • ivernar: nevar
  • jabiòla: gàbia per los poletons
  • jaca: vèsta
  • jadeu: fr. jatte, vaisseau rond et sans anses?
  • jagossar : fr. peiner, avoir du mal.
  • jai: gai (auseu)
  • jaire: s'anar j.
  • jalhon: polet
  • jamba: camba (tanben emplegat)
  • jambilhon: gambajon
  • jambre: v. Chambre
  • japar: fr. jaser, faire des commérages
  • japaire: commère
  • jaquí: vejaquí (tanben emplegat)
  • jardinatge: ortalha (legums produsits a l'òrt)
  • jarric: rove
  • jaspi: fr. aspic
  • jau/jalh, jalhard: gal
  • javanhòu: chòt
  • javílha: cavilha; fr. cheville. javilha folada : entorse à la cheville
  • joana: jonquille
  • joièl: fr. bijou
  • joielier: fr. bijoutier
  • jòine [juòjne], joine : jove
  • joncha: fr. andain
  • jonh? jont? : jo de buòus
  • jonht: jonch
  • jontura: bestials de laurar
  • jòune, a, jòine, a: joine, a, jove, a (los tres s'i dison)
  • jòus: v. Dijuòus
  • junc: jonc
  • junhant, a: prèp, a, limitròf, a
  • juòc [gio] : jòc
  • jurar: rembolar
  • lai: i (locatiu)
  • lai: fr. souci
  • laiat: fatigat
  • laïns, lais adj ailà, alai
  • laissa: alluvions
  • lanhar (se): aver de lagui, se demandar se qualqu'un va plan o non
  • lat de l'entrant: oèst
  • lauras: labras, pòts
  • lavanhar: fr. flatter, cajòler, caresser
  • lechon : gormand (gromand s'i emplega tanben)
  • leja: fr. luja
  • l-èsser: èsser
  • levada: barratge. de levada: fr. d'emblée
  • levita: vèsta. fr. lévite
  • li: i (locatiu)
  • liada: meitat de jorn. La liada delh matin (=lo matin), la darrèira liada (=après-miegjorn)
  • lianh: aval. fr là-bas
  • limon: fr. madrier
  • lisèrt, lusèrt: lusèrp
  • lissar: fr. glisser
  • lista: fr. Bande de terre; champ plus long que large (del latin lista, bordura)
  • liuçjada ([lustsada] grafia?) : eslhauç
  • liuçjar ([lustsa] grafia?) : far d'eslhauces
  • liurar: voidar
  • loca: groselhièr (tanben emplegat)
  • loda: fang
  • lòng, lònja: long, longa, lòng, lònga
  • lònh: luènh (tanben emplegat), luònh
  • lòssa: cace
  • luenta (la) : lo lonhdan
  • lum: calelh d'òli de quatre o cinc becs
  • lunar: far de luna
  • luneira: clar de luna
  • luns: diluns
  • lura f. : animal gròs; fug-l'òbra, coard, paucval
  • lusèrt, lisèrt: lusèrp
  • madament : parièrament
  • madèble: malaudiu
  • madiera : brancas de sause
  • mèstre [méstre] : mèstre (forma mai emplegada)
  • maestre [maytre] [muytre] : mèstre
  • mai: tanben
  • mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
  • mai, malh: pibol
  • mainatja-te!, mainatjatz-vos! : Tenètz-vos fièrs (formula d'adieu)
  • maite. tantes maites: tants d'autres
  • maitot/mai: tanben (s'i ditz tanben)
  • majofa : majossa
  • majofla: majossa, majofa
  • maganhós : malautiu, que sembla pas en bona santat
  • malha fr. meule; tas de gerbes dans une grange
  • maluç m. : amaluc
  • mambor: dificultat, charivari, bruch
  • mance, -ça: esquèrra
  • mançard: esquerròt
  • mandurar: macerar
  • manhar: dominar, batre
  • marbiocha/merbiucha (grafia mai etimogica) (etim. bas lat. *minimicula) : drolleta
  • mardet [mortchí] : boc
  • màrfie: fr. transi, engourdi
  • margarida: coccinella
  • margolhar: fr. patauger, manier salement, barboter
  • marguilhièr: fr. bedeau
  • marmelaud: manouche, nomade, gitan
  • marts: dimarts
  • mas: sonque, solament
  • masada, maseda, masela, masel, masa, mase?, maeda [moeda] : formiga
  • masada: fr. hameau
  • masca: bruèissa
  • mascharar: mascarar. fr. barbouiller, noircir, charbonner.
  • massança: colleccion
  • 'massar: fr. prendre; ramasser; se refugiar
  • masuc: fr. buron
  • maton: fr. tourteau (producte de sarratge de las prèissas)
  • maussa: majofa, fraga
  • mauvàs, -asa: malvat, -ada
  • me (ex: per me) pron. ieu
  • meal: mèl
  • mècres: dimècres
  • mèdia: fr. sieste. V. Mèidia
  • mei: amb
  • mèi, mèja/mèija/mèia, edemièi, demèja? : mièg, mèi (tanben emplegat)
  • mèidia, mèdia, meijorn: miègjorn
  • meijornar: espartin
  • mèinuèit: mièjanuèit
  • meire/medre: meissonar
  • meiriar (se) : mudar d'ostal (del latin 'migrare')
  • melh: milh (fr. millet)
  • 'melh: al, amb lo
  • mèlh(s): mièlhs
  • mentre adv. : durant
  • meola [m(i)ewla] [miaula]: mesolha, modela, mica (de pan)
  • mèque: fig mocat. fr. penaud
  • merende: repais dels trabalhadors que se manja al mitan de la matinada, vèrs dètz oras, e al mitan de la vesprada cap a quatre oras
  • meritar: Acò li merita ben: merita ben acò
  • mès adv: mas
  • meschaent, a: dolent, a
  • mesenga: fr. mésange
  • mesir, mosir : fr. moisir
  • mèsma: meteis, -sa
  • messatge: vailet, servicial
  • miá: amiga (sentimental)
  • mialaud, mialon? : fr. mialan, milan
  • micha: pan blanc
  • mielhs (de) de mai plus, de plus, en otra
  • milhard: claufotís de ceriesas
  • mimí/niní: nenon
  • minaire: menairon
  • minauna: gaton, caton
  • mineira: mina, mena
  • minjar: manjar
  • minòt: gat
  • mioleira: basalt
  • mirgalhat : fr. de plusieurs couleurs
  • mis, blat d'Espanha: blat de las Índias
  • mission: tot far mission de: tot en fasent semblant de
  • mitanièr, a: capmasièr, a
  • moinant: donat que, estant que. fr. attendu que, étant donné que
  • mòl [mwa]: mica (de pan)
  • mola, moleta: flasca, flascon
  • molet: molin (tanben emplegat)
  • molha: fr. endreit tranquil d'una ribièra; luòc ont l'aiga cola tan discretament que pareis dormenta.
  • molhard: fr. sorsa d'aiga viva que nais dins los pasquièrs de las montanhas nautas.
  • momonejar: fr. marronner; murmurer
  • monalha: fr. marmaille
  • mòna: monina, monard
  • monèira: fr. hanneton
  • monilh: nombril
  • morralhar (se): se barbolhar (p. ex. la cara de manjar) ; se cobrir (lo cèl)
  • morralhar (se): lord, barbolhat; ebri
  • morla: socha (tanben)
  • moschaud: tavan
  • moschon: mostic; moscard
  • mosseiron: campairòl
  • mosteau m., mosteala: mostela
  • mostièr : monastèri
  • mot, mota: sens còrnas (animal)
  • mota: pelena, gason, pelosa
  • mòuser: fr. traire
  • mouton: moton
  • móuser: mólzer
  • muaa: auratge, avèrsa (evolucion de 'mudada')
  • muralha: mur
  • Nadau f: Nadal m
  • narisa, narina: narion
  • narma adv cap
  • narsa: sanha perilhosa (tanben emplegat)
  • nau: nòu (tanben emplegat)
  • naular: navigar
  • nautenc: fr. hautain
  • neaula, niola [niwva, niwga] : nèbla (fr. brouillard)
  • neaulós: nivolós
  • nèbla f. fr. brouillard; brume
  • neija, neja: nèu
  • nèir(e), a/nièr, a: negre, a
  • nèci, nèsci ?? , -a [nèjsi]
  • nevier: fr. névé m
  • niarma, niun: degun
  • nibol : nivol (tanben emplegat?)
  • n(i)eus: quitament, e mai
  • niula: nivol
  • no: nos. fr. noeud
  • noche: grosilhièr
  • nogièir: noguièr
  • nojalh: nogalh
  • nòn [non] : non
  • nomar: apelar, sonar qualqu'un
  • nosilha: avelanièr
  • notza: notz, noga
  • nov'oras (las ) : desjunar tradicional del matin
  • nu: nud
  • nuech [nuet/në], nueit [nej/neit??] : nuèch, nuèit
  • nuòu, -òva: nòu, -òva