Mostrando las entradas para la consulta flares ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta flares ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 19 de mayo de 2026

Serv, Ser - Sobreservir

Serv, Ser, s. m., lat. servus, serf, esclave.
S' anc fos francs, ar es sers ses doptansa.
P. Vidal: Lanza marques.
Si oncques il fut franc, maintenant il est serf sans doute.
Sia sers o sia livres. Trad. de Bède, fol. 74.
Soit serf ou soit libre.
Si us servs d' autrui plagara lo mieu serv.
Trad. du Code de Justinien, fol. 22.
Si un esclave d'autrui blessera le mien esclave.

esclava; Serv, Ser, s. m., lat. servus, serf, esclave.


L' autre ab avareza
Son ser de lur aver.
G. Riquier: Tant petit.
Les autres avec avarice sont esclaves de leur avoir.
Adjectiv. Si no 'l trazem fora de serva gen.
(chap. Si no lo traém fora de sierva gen.)
Guillaume de Saint-Didier: El temps quan.
Si nous ne le tirons pas hors de la serve gent. 
Fig. Ja 'l sieus verais monimens
Lonjamens non estaria
Sotz mal serva senhoria. 
P. Vidal: Si m laissava.
Désormais le sien vrai tombeau ne serait longuement sous méchante serve seigneurie.
ANC. FR. Virge pucele, Virge dame,...
Secor ton serf, secor ta serve.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 135.
Que ce pompeux, illustre et glorieux servage,
Qu'on nomme Roiauté, d'un impropre langage,
Ne se deust appeller, le nommant proprement,
Qu'un onéreux honneur, qu'un serf commandement.
Bertaut, p. 107.
ANC. CAT. Servu. ESP. Siervo. PORT. IT. Servo. (chap. Siervo, siervos, sierva, sierves; esclau, esclaus, esclava, esclaves.)

acerolo, árbol, arbusto, serba, serbes

2. Servil, adj., lat. servilis, servile.
Que no fassan negun' obra servil. V. et Vert., fol. 2.
(chap. Que no faiguen cap obra servil.)
Qu'ils ne fassent nulle oeuvre servile.
ANC. FR. Appendit pour sa pompe et mon servil hommage.
Ronsard, t. 1, p. 158.
Et de cher onguent oinet
Elle a mes piedz, comme le lieu plus vil
Qui est l'office entre tous plus servil.
Foucqué, Vie de J.-C., p. 208.
CAT. ESP. PORT. Servil. IT. Servile. (chap. Servil, servils.)

3. Servire, Serveire, Servidor, s. m., lat. servitor, serviteur.
Vos, don ieu suy servire.
Guillaume de Beziers: Erransa.
Vous, dont je suis serviteur.
Bona domna, plus no us deman,
Mas que m prendatz per servidor. 
B. de Ventadour: Non es.
Bonne dame, plus je ne vous demande, excepté que vous me preniez pour serviteur.
Als fraires malautz sia una mayzos assignada et 1 serveires.
(chap. Als flares dolens (malals) sigue una casa assignada y un servidó.)
Regla de S. Benezeg, fol. 48.
Qu'aux frères malades soit une maison assignée et un serviteur.
- Service.
Hom parliers qu' es d' avols servire.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
Homme bavard qui est de mauvais service.
CAT. ESP. PORT. Servidor. IT. Servitore. (chap. Servidó, servidós, servidora, servidores.)

Estas bellas estrofas se hallan también traducidas en lenguaje lemosin del siglo XVI en la edición gótica publicada en Valencia que hemos citado; cuya versión insertamos asimismo después del original.

4. Servitut, s. f., lat. servitutem, servitude, esclavage.
En servitut son fort' e dura. V. de S. Honorat.
Ils sont en servitude forte et dure.
Fig. Fornicatios de l' arma, es servitut d' idolas. Trad. de Bède, fol. 41.
Fornication de l'âme, c'est esclavage d'idoles. 
- Service imposé à la propriété d'autrui. 
Aquest dreg que nos avem dig... et autre, que son assatz semblant d' aquest, appela hom servitut.
Aquesta servitut es appelada usufrug. Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
(chap. Esta servitut es nomenada usufructo.)
Ce droit que nous avons dit... et autres, qui sont assez semblables à celui-ci, on appelle servitude.
Cette servitude est appelée usufruit.
Voyez Esperit.
CAT. Servitut. ANC. ESP. Servitud. IT. Servitù, servitute, servitude.
(chap. Servitut, servituts.)

5. Servimen, s. n., servitude, esclavage.
Joglar, grans es lo servimens
Qu' ieu us vey.
Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier a.
Jongleur, grand est l'esclavage que je vous vois.
Servimens d' idolas.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates.
Servitude d'idoles.
ANC. IT. Servimento. (chap. Servimén, servimens; esclavitut, esclavituts.)

6. Servisi, Servizi, s. m., lat. servitium, service.
Non deuria esser hom temeros
De suffrir mort el servizi de Dieu,
Qu' el la suffri el servizi de nos.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
On ne devrait pas étre craintif de souffrir mort au service de Dieu, vu qu'il la souffrit au service de nous.
- Cérémonie religieuse.
Totz los autres devo esser a son servizi.
Deu far far lo servisi del mort.
Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., de 1411, t. IX, p. 608.
Tous les autres doivent être à son service.
Doit faire faire le service du mort.
- Droit de servitude.
Usufrug o servizis qu' a us hom en la causa de autre.
(chap. Usufructo o servissi que té un home a la cosa d'atre.) 
Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
Usufruit ou service qu'a un homme en la chose d'autre. 
CAT. Servici. ESP. Servicio. PORT. Serviço. IT. Servizio. (chap. Servissi, servissis.)

7. Servit, s. m., service. 
No vuelh vostre servit ni 'l deman.
(chap. No vull vostre servissi ni 'l demano.)
T. de Blacas et de Guillaume de S. Gregori: Senher.
Je ne veux votre service ni le demande.
ANC. FR. De cens et servis annual et perpétual.
Joyeusetez et Facéties, p. 154.

8. Servessialh, Servicial, s. m., domestique, serviteur.
Donatz lor II servessialhs que lor porten tot so que lor sera mestier.
Philomena.
Donnez-leur deux serviteurs qui leur portent tout ce qui leur sera nécessaire.
A son home o a son garso o a son servicial. Leys d'amors, fol. 54.
A son homme ou à son valet ou à son domestique.
CAT. ESP. Servicial. PORT. Serviçal. IT. Servigiale. (chap. adj. Servissial, servissials : que done servissi, que servix an algú de bona gana.)

9. Servent, Serven, Sirvent, Sirven, s. m., serviteur, valet, servant, sergent.
Los pren om emblan ab los sirvens.
T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.
On les surprend volant avec les valets.
Avia sa filha esposada
A un servent de mala vida.
V. de S. Honorat.
Avait sa fille mariée à un servant de mauvaise vie.
M' aion ops tos temps arbalestier,
Metges, guaitas e sirvent et arquier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Que me soient toujours nécessaires arbalétriers, médecins, sentinelles et sergents et archers.
CAT. Servent, sirvent. ESP. Sirviente. PORT. IT. Servente. 
(chap. Sirvén, sirvens, sirventa, sirventes; sirvién, sirviens, sirvienta, sirvientes.)

10. Serventa, Sirventa, s. f., servante, domestique, esclave.
La serventa li respont. Trad. d'un Évang. apocr.
(chap. La serventa li respón : conteste.)
La servante lui répond.
Nos no em fil de la sirventa, mas de la franca.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates.
Nous ne sommes pas fils de l'esclave, mais de la libre.
Serventa de Dieu. Trad. d'un Évang. apocr. 
Servante de Dieu.
Fig. Confessio es la bona sirventa que purga be lo ostal. V. et Vert., fol. 68.
(chap. La confessió es la bona sirventa que purgue (llimpie) be l'hostal u hotel.) 
La confession est la bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
ANC. CAT. Serventa, sirventa. ESP. Sirvienta. (chap. Vore lo pun anterió.)

11. Serventia, s. f., service. 
Si en serventia d' ome poderos venes. Trad. de Bède, fol. 8.
Si en service d'homme puissant vous venez.
(chap. Serventía, serventíes.)

12. Sirventalha, s. f., servantaille, valetaille.
Gran dan nos fai sirventalha
Tan quan dura la batalha.
Leys d'amors, fol. 114.
Grand dommage nous fait la valetaille tant que dure la bataille.

13. Serviable, adj., usuel, dont on se sert.
Las habitutz e las prepozitios serviables. Leys d'amors, fol. 111.
Les articles et les prépositions usuelles.
CAT. ESP. Servible. (chap. Servible, servibles.)
- Subst. Servant.
Serviables chaitius. Trad. de Bède, fol. 4.
Servant malheureux.

14. Servir, Sirvir, v., lat. servire, servir.
El castelh on se fai servir.
Arnaud de Marueil: A guiza de.
Le château où elle se fait servir.
Li servidor
Que servon bon senhor.
Giraud de Calanson: El mon non.
Les serviteurs qui servent bon seigneur.
Coms de Tolza, mal guazardon aten
Selh que vos sier, d' on vey qu' es grans dolors.
Bertrand de Born: Un sirventes farai.
Comte de Toulouse, mauvaise récompense attend celui qui vous sert, d'où je vois qu'est grande douleur.
Es mensongiers e volvens,
E sirves los dessirvens.
Elias de Barjols: Amor.
Tu es menteur et changeant, et tu sers les desservants.
- Être soumis à une servitude.
Era digam d' aquela servitut, quant lo camps o la maios o autra causa servun (servon) a nos meseis. Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
Maintenant parlons de cette servitude, quand le champ ou la maison ou autre chose servent à nous-mêmes.
- Être employé, avoir un usage.
Non saup demandar
De que servia
La lansa.
Richard de Barbezieux: Atressi cum.
Ne sut demander à quoi servait la lance.
Subst. Lo sen volgra de Salomon
E de Rotland lo bel servir.
Pistoleta: Ar agues.
Le sens je voudrais de Salomon et de Roland le beau servir.
Part. pas. Dieus er honratz e servitz
On Bafomet era grazitz.
Gavaudan le Vieux: Senhers per los.
Dieu sera honoré et servi où Mahomet était agréé.
Qui fai deslial obra,
Segon qu' a servit o cobra.
(chap. Qui fa desleal obra, segons com ha servit u cobre.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a servi le récupère.
Loc. fig. Molt es petitz,
Domna, lo tortz qu' ieu vos ai servitz.
Rambaud d'Orange: Braus chans.
Moult est petit, dame, le tort que je vous ai servi (causé).
ANC. FR. Por moi qui vous serf et deschauce
Noit et jor en lieu de vallet.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 379.
Voyez Fieu.
CAT. ESP. PORT. Servir. IT. Servire. (chap. Serví : servixco o servixgo, servixes, servix, servim, serviu, servixen; servit, servits, servida, servides; serviré; serviría; si yo serviguera o servira.)

Gramática, ortografía, Chapurriau

15. Desservir, Deservir, Dessirvir, Desirvir, v., desservir, manquer à son devoir, cesser de servir, offenser.
Per tals oferendas deservon Dieu. Trad. de Bède, fol. 69.
(chap. Per tals ofrendes ofenen a Deu; lo desservixen.)
Par telles offrandes ils offensent Dieu.
D' on deservisc leyal senher veray. 
G. Riquier: No puesc per.
D'où je cessai de servir loyal seigneur vrai.
Sirvens vol contr' el mon desservir.
Serveri de Girone: Del mon.
Servant veut envers le monde manquer à son devoir.
Part. prés. Veill que m tenga per desirven, 
S' ieu non fas son mandamen.
Blacas: Per merce el.
Je veux qu'elle me tienne pour manquant à mon devoir, si je ne remplis pas son ordre.
Qui 'l segle ser, a Dieu es dessirvens.
Pujols: Dieus es amors.
Qui le siècle sert, à Dieu est desservant.
Subst. Es messongiers e volvens,
E sirves los dessirvens.
Elias de Barjols: Amors.
Tu es menteur et changeant, et tu sers les desservants.
ESP. PORT. Deservir. IT. Disservire. (chap. Desserví; se conjugue com serví.)
- Mériter, gagner. 
Part. pas. Negus gazerdo non agra desservit, quar lo be non agra fah de sa voluntat. Liv. de Sydrac, fol. 44.
Nulle récompense il n'aura méritée, car le bien il n'aura pas fait par sa volonté. 
ANC. FR. La hart ait qui l'a deservie,
Qar je ne l'ai déservi mie.
Roman du Renart, t. 1, p. 297.
ANC. IT. Perocch' egli ha bene morte servita.

16. Deserviment, s. m., insubordination.
Per lo mal deserviment del poble es perduda... doctrina de predicatio.
Los guiardos dels deservimens.
Trad. de Bède, fol. 57 et 82.
Par la mauvaise insubordination du peuple est perdue... doctrine de prédication.
Les profits des insubordinations.
(chap. Desservimén, desservimens; insubordinassió, insubordinassions.)

17. Perservir, v., mériter.
Part. pas. Ay perservit la mort eternal.
So que auran perservit.
V. et Vert., fol. 67 et 6.
J'ai mérité la mort éternelle.
Ce qu'ils ont mérité.

18. Sobreservir, v., sur-servir, bien servir.
Subst. Sobreservir me tol mon joi verai.
G. Faidit: Ab nou cor.
Le bien servir m'enlève ma joie véritable.
Part. pas. Car tan l' ai sobreservida. 
Giraud de Calanson: Aras es.
Car je l'ai si bien servie.

Natxo Sorolla Vidal; Sobreservir, v., sur-servir, bien servir.

lunes, 11 de mayo de 2026

Semblar, Semlar

Semblar, Semlar, v., lat. simulare, ressembler.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Pel paire semblar
Si deu mout esforsar.
(chap. Per al pare assemellás se deu mol esforsá. Físsicamen yo no me ting que esforsá gens per a assemellám a mon pare. Un atra cosa es esforsás pera assemellás al Pare Deu.)
B. Calvo: Mout.
Pour ressembler au père il doit moult s'efforcer.

Físsicamen yo no me ting que esforsá gens per a assemellám a mon pare. Un atra cosa es esforsás pera assemellás al Pare Deu.


Mal sembla d' ardimen Galvaing.
Bertrand de Born le fils: Quant vei.
Il ressemble mal pour le courage à Gauvain.
- Sembler, paraître.
(chap. Ascuma.)
Arnaud de Marueil: Tot quant.

Ascuma; Tug silh qu' ieu vey mi semblan folh.

Que m fai semblar lo jorn an.
Le Moine de Montaudon: Aissi cum.
Qui me fait paraître le jour an.
Mi dons sap far de joi semblar pezansa.
H. Brunet: Cortezamen.
Ma dame sait faire de joie paraître tristesse.
Ai! quant mal sembl', a qui la ve,
Que aquest caitiu deziron...
Laisse morir.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Ah! combien il semble mal, à qui la voit, que ce chétif désireux... elle laisse mourir.
Part. prés.
Tramet al rei messatge semblan romieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Transmet au roi messager ressemblant à pèlerin.
CAT. ESP (asemejar). Semblar. IT. Semblare, sembrare, sembiare.
(chap. Assemellá, assemellás; pareixe, pareixes, apareixes an algú.)

2. Semblant, Semblan, Semlant, Semlan, s. m., semblant, apparence, mine, façon.
Irai per tot acaptan
De chascuna un bel semblan.
Bertrand de Born: Domna pois.
J'irai partout empruntant de chacune un beau semblant.
No m' en rancur, ni non fauc mal semblan.
Pons de Capdueil: Per joi d' amor.
Je ne m'en plains, ni n'en fais mauvaise mine.
Car tug cilh que pretz an,
Non l' an ges d' un semblan.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Car tous ceux qui mérite ont, ne l'ont point de même façon.
- Avis, sentiment.
Assatz seretz ambedui d' un semblan.
Elias de Barjols: Belhs Guazans.
Assez vous serez tous deux de même avis.
Loc. Gent me trai
Ab semblan cueg et ab cor cru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Gentiment elle m'attire avec semblant cuit et avec coeur cru.
Vos non poirias sofrir,
A mon semblan, tant lonc sermo.
P. Vidal: Abril issic.
Vous ne pourriez souffrir, à mon avis, si long discours.
Ella no 'l pren, ni no l' en fai semblant. Poëme sur Boèce.
Elle ne le prend, ni ne lui en fait semblant.
Anc no m fo semblan
Qu' ieu laisses per amor,
Solatz, ni per joi, chan.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Oncques il ne me fut semblant que je laissasse pour amour, allégresse, ni pour plaisir, chant.
Ai! cum cugey fos dins d' aital color
Cum m' aparec deforas per semblan.
Cadenet: Longa sazo.
Ah! comme je crus qu'elle fut dedans de telle couleur comme elle m'apparut dehors en apparence.
ANC. FR.
Tel li fist bel semblant ki gaires ne l'out chier. Roman de Rou, v. 3338.
Les beaux semblans qu'elle soulloit faire à son mary.
Les Quinze Joyes du Mariage, p. 170.
Et demourèrent bons amis l'un avec l'autre comme ils monstrèrent les semblans. Monstrelet, t. II, fol. 146.
CAT. Semblant. ESP. PORT. Semblante. IT. Semblante, sembiante.
(chap. Apariensia, apariensies; semblán, semblans; cara, cares; manera, maneres.)

Héctor Moret Coso; Apariensia, apariensies; semblán, semblans; cara, cares; manera, maneres.

3. Semblansa, Semlansa, s. f., ressemblance, apparence, manière.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Dieu te fit à sa ressemblance.

Mario Sasot Escuer; Dieus te fes a sa semblansa.

La gran folor
Que fals clergues fan sotz bela semblansa.
B. Carbonel: Per espassar.
La grande folie que faux clercs font sous belle apparence.
Marcabrus, per gran dreitura,
Trobet d' atretal semblansa.
Pierre d'Auvergne: Belh m'es.
Marcabrus, par grande droiture, trouva de pareille manière.
Loc. A semblansa de jorn.
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
A ressemblance de jour.
Qui trop vai servizi reprochan,
Semblansa fai qu' el guazardon deman.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Qui trop va reprochant service, fait apparence (a l'air) que la récompense il demande.
Ieu no sai cor jutgar per semblansa.
H. Brunet: Cortezamen.
Je ne sais juger coeur par apparence.
ANC. FR. Jupiter prins naguères la semblance
Du dieu Vulcain, son fevre et boutefeu. 
Saint-Gelais, p. 162.
Dieu a fait l'homme à son image et semblance.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 286.
CAT. Semblansa. ESP. Semblanza. IT. Semblanza, sembianza.
(chap. Assemellansa, assemellandes; semblansa, semblanses; adj. paregut, pareguts, pareguda, paregudes; assemellat, assemellats, assemellada, assemellades.)

HYGRÓPHORUS RÚSSULA, família, babós, Matarraña, Fórnols

4. Semble, Semle, adj., lat. similem, semblable, pareil.
Anc no cug qu' en nasques semble
En semblan, del gran linh N Adam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Oncques je ne pense pas qu'il en naquit de semblable en semblant, de la grande lignée du seigneur Adam.
(chap. Similá, similás; paregut, aparegut, semellán, etc.)

5. Semblable, Semlable, adj., semblable.
Lo semblable sera servat. Fors de Béarn, p. 1078.
Le semblable sera conservé.
IT. Semblabile, sembiabile.

6. Semblamen, Semblantment, Semlanment, Semlanmen, adv., semblablement.
Aissi cum am pus finamen
De negun autre aimador,
Degr' atressi far semblamen
Chanso pus gaya e melhor.
B. Carbonel: Aissi cum.
Ainsi comme j'aime plus purement que nul autre amoureux, je devrais pareillement faire semblablement chanson plus gaie et meilleure.
Dels autres reys ha dic semblantment. L'Arbre de Batalhas, fol. 192.
Des autres rois a dit semblablement.
CAT. Semblantment.

7. Semblablament, adv., semblablement.
Semblablament si lo dit. Tit. de 1388, DOAT, t. XIV, fol. 250.
Semblablement si le dit. 

8. Assemblar, Asemblar, Assemlar, v., lat. assimilare, assembler, rapprocher, réunir, concentrer.
Fig. Ieu mezeys, tan tem falhir,
No l' aus m' amor fort assemblar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Moi-même, tant je crains de faillir, je ne lui ose mon amour fort rapprocher.
Fals' amor que no s' asembla 
Lai on leiautatz asoma.
A. Daniel: Lanquan son.
Faux amour qui ne se concentre pas là où loyauté domine.
Part. pas.
On tug li ben del mon son assemblat.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Où tous les biens du monde sont assemblés.
CAT. Assemblar. ANC. ESP. Asemblar. IT. Assemblare, assembiare.
(chap. Assemellá, assemellás.)

9. Assemblatiu, adj., assimilatif, comparatif.
Assemblativas, coma: Si co, ayssi co. Leys d'amors, fol. 100.
Assimilatives, comme: si comme, ainsi comme.
(chap. Comparatiu, comparatius, comparativa (com li díe lo membrillo de Tomás Bosque a la cooperativa de La Codoñera), comparatives.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

10. Dessemblar, Desemblar, Dessemlar, v., lat. dissimulare, changer, modifier, opposer, différer, rendre dissemblable.
E 'lh fai sa bela color mudar e dessemblar. Liv. de Sydrac, fol. 79.
Et il fait sa belle couleur muer et changer.
Retardo la votz de la pronunciatio en tan que fan dessemblar lo compas del bordo. Leys d'amors, fol. 9.
Retardent la voix de la prononciation en tant qu'ils font modifier la mesure du vers.
Part. prés. Lo cors dels fols es desemblans dels sabis.
(chap. Lo cor dels sompos es diferén al dels sabis o sabios o sabuts.
Lo atontat de Artur Quintana Font entén la frasse en ocsitá de dal, y aixó que es catalá de naiximén, de Barchinona.)

Artur Quintana i Font; Lo cors dels fols es desemblans dels sabis.

Trad. de Bède, fol. 43.
Le coeur des fous est différent des sages.
Part. pas. Els quatr' elemens
Agron dessemblatz semblans.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Les quatre éléments eurent opposées apparences.
De totz mestiers es dessemblad' amors,
Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays.
Gui d'Uisel: Anc no cugei.
A tous métiers est opposé amour, car moins y a de profit celui qui en sait plus.
CAT. Dessemblar. (N. E. Entre los verbos dessemblar, desemblar, dessemlar, el dialecto occitano catalán ha preferido dessemblar.)

11. Dessemblanza, Dessemlansa, s. f., dissemblance.
Dessemblanza en aysso. Leys d'amors, fol. 47.
Dissemblance en ceci.
CAT. Dessemblansa. ANC. ESP. Desemblanza. (N. E. Entre Dessemblanza y Dessemlansa, el dialecto occitano catalán ha formado dessemblansa, y el castellano, desemblanza. Todo es lo mismo. Con estos parecidos, se podría afirmar que el catalán es un dialecto más del castellano, o del leonés, y estos dos últimos a su vez dialectos de la plana lengua romana, el occitano o chapurriau antiguo.)

12. Ressemblar, Recemblar, Ressemlar, v., ressembler, représenter.
Per so que nos donassem a vos forma a recemblar nos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Thessaliens.
Pour ce que nous donnassions à vous forme de ressembler à nous.
Mal ressembla lo filh Robert Guiscart,
Qu' Antiocha conques e Mongizart.
E. Cairels: Pus chai la.
Il ressemble mal au fils de Robert Guiscard, qui Antioche conquit et Monguizard.
Una toza que m ressemblet
Silh cui ieu vezer solia.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Une fillette qui me représenta celle que voir je soulais.
Fig. Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen.
Peyrols: Quoras que.
Son discours ressemble à la mienne pensée.
Part. prés. Qui es suaus e paciens es ressemblans de Deu.
Trad. de Bède, fol. 22.
Qui est doux et patient est ressemblant à Dieu.
ANC. ESP. Resemblar. IT. Risembrare. (chap. Assemellás, pareixes a, sé similá, paregut a.)

13. Ressembelador, Recemblador, s. m., imitateur, semblable.
Adjectiv. Doncas sias ressemblador de mi aisi com ieu sui de Crist.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Donc soyez semblables à moi ainsi comme je suis à Christ.
Fraire, siatz recemblador de mi.
(chap. Germans (flares), siguéu pareguts a mi; assemelleutos a mí.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.
Frères, soyez semblables à moi.

14. Ressemblament, Ressemblamen, Ressemlament, s. m., ressemblance.
Assiduos dormirs es resemblamens de mort. Trad. de Bède, fol. 3.
Le dormir assidu est ressemblance de mort.

15. Simulacio, Simulacion, s. f., lat. simulacionem, simulation, dissimulation. 
Lauzengeria, symonia, simulacio. V. et Vert., fol. 8. 2° Ms.
Flatterie, simonie, dissimulation.
Simulations e fatz d' ipocrisia. V. de S. Honorat.
(chap. Simulassions y fets de hipocressía; dissimulassions; lo que fa lo doctoret Ignacio Sorolla Vidal.)
Simulations et faits d'hypocrisie.
CAT. Simulació. ESP. Simulación. PORT. Simulação. IT. Simulazione.
(chap. Simulassió, simulassions; dissimulassió, dissimulassions.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, lo catalanisme li done de mamá an este mamón

16. Simulacra, s. f., lat. simulacrum, simulacre. 
Las simulacras de lor. Doctrine des Vaudois.
(chap. Los simulacres d'ells.) 
Les simulacres d'eux.
CAT. Simulacre. ESP. PORT. IT. Simulacro. (chap. Simulacre, simulacres.)
(N. E. El dialecto occitano catalán, incluso post Pompeyo Fabra, usaba plurales en AS, como bonas Pasquas, las festas, las casas, etc; incluso hoy en día en Barcelona sobre todo se pronuncia simulacra.)

Bonas Pasquas, Nada, Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la IGLESIA Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

17. Simular, v., lat. simulare, simuler.
Part. pas. Las causas... non simuladas, non procuradas per los debitors.
(chap. Les causes... no simulades, no procurades per los deudós o debitós.)
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 462.
Les causes... non simulées, non procurées par les débiteurs.
ANC. CAT. ESP. PORT. Simular. IT. Simulare. (chap. Simulá; fé vore.)

18. Assimilacio, s. f., lat. assimilatio, assimilation, ressemblance, conformité.
Dona assimilacio. Eluc. de las propr., fol. 19.
Donne assimilation.
ESP. Asimilación. PORT. Assemelhação. IT. Assimilazione, assimigliagione, assomigliagione. (chap. Semellansa, semellanses; paregut, pareguts; conformidat, conformidats. Assimilassió té un atre sentit, assimilassions; v. assimilá : assimilo, assimiles, assimile, assimilem o assimilam, assimiléu o assimiláu, assimilen; assimilat, assimilats, assimilada, assimilades; assimilaré; assimilaría; si yo assimilara.)

19. Asimilatiu, adj., assimilatif, de comparaison.
Las autras, asimilativas. Gramm. provençal.
(chap. Les atres, assimilatives. Hau de vore que la gramática provensal es la nostra antiga, la del chapurriau antic u ocsitá.)
Les autres, de comparaison.
ESP. Asimilativo. (chap. Assimilatiu, assimilatius, assimilativa, assimilatives; comparatiu, comparatius, comparativa com la del “codoñ” catalanista aragonés Tomás Bosque Peñarroya de La Codoñera, comparatives.)

20. Versemblansa, s. f., vraisemblance. 
E 'l motz fan de versemblansa. 
Marcabrus: Dirai vos.
Et ils font les mots de vraisemblance.
ANC. CAT. Versemblansa. PORT. Verisimilhansa. IT. Verisimiglianza.
(chap. Versemblansa, versemblanses : que pareix ver, verdadé o verdat.)

PEDRO II, Roma; Versemblansa, versemblanses : que pareix ver, verdadé o verdat.) (ESP. Verosimilitud.)

sábado, 9 de mayo de 2026

Sedicio, Seditio, Sedicion, Segar, Segador, Segon, Seguel

Sedicio, Seditio, Sedicion, s. f., lat. seditionem, sédition.
Viras environ
Mortal sedicion.
V. de S. Honorat.
Vous verriez alentour mortelle sédition.
La seditio tessalonica. Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.
(chap. La sedissió tessalónica.)
La sédition thessalonique.
CAT. Sedició. ESP. Sedición. PORT. Sedição. IT. Sedizione. (chap. Sedissió, sedissions, com la de Carlitos Puigdemont a Cataluña. Als textos antics ix que estabe penada en la mort o exili. Sedissiós, sedissiosos, sedissiosa, sedissioses.)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Segar, v., lat. secare, couper, scier, moissonner, faucher.
Las messios qu' el a fachas en arar o en semenar o en segar o en estivar lo blat. Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Les dépenses qu'il a faites à labourer ou à semer ou à couper ou à récolter le blé.
Part. prés. Segan prat am lo dalh el ma. Brev. d'amor, fol. 47.
(chap. Segán lo prat en la dalla a la ma. La dalla se fa aná en les dos mans; la corbella, fals o falz en una, y al atra la soqueta de fusta.)
Fauchant pré avec la faux à la main.
Part. pas. Madurat, segatz es apres;
Segat, hom lo bat per que salha
Et yesca lo blatz de la palha.
Leys d'amors, fol. 36.
Mûri, il est coupé après; coupé, on le bat pour que saille et sorte le blé de la paille.
La bona meysso cant es segada el camp. V. et Vert., fol. 66.
La bonne moisson quand elle est coupée au champ.
ANC. FR. C'estoyent des moissonneurs en chemise qui scioyent du blé aux plus grandes chaleurs du jour. Remi Belleau, t. 1, fol. 130.
Arbres planter et blez soier.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 376.
CAT. ESP. PORT. Segar. IT. Segare. (chap. Segá, segás: sego, segues, segue, seguem o segam, seguéu o segáu, seguen; segat, segats, segada, segades; segaré; segaría; si yo segara; si yo tinguera una dalla, cuántes faixes segaría.)

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

2. Segador, s. m., moissonneur, faucheur.
Comunamen segador
Per so penhon li penhedor 
Junh. 
Brev. d'amor, fol. 47.
Communément (en) faucheur pour cela les peintres peignent juin.
CAT. ESP. PORT. Segador. IT. Segatore. (segadó, segadós, segadora, segadores.)

Segon, prép., lat. secundum, selon.
Segon los corteiadors.
Giraud le Roux: A la mia.
Selon les courtiseurs.
Segon los ditz de la Sainta Escriptura.
Bernard de la Barthe: Foilla ni flors.
Selon les dits de la Sainte-Écriture.
Conj. comp. Segon que mandec, fo fayt. Philomena.
Selon qu'il commanda, il fut fait.
A greu sera est segl' en l' estamen
Que a estat, segon que auzem dir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Difficilement sera ce siècle dans l'état qu'il a été, selon que nous entendons dire.
ANC. FR. Selunc nature, purchaceit
Sa viande cum il soleit. 
Marie de France, t. II p. 62.
CAT. Segons. ESP. Según. PORT. Segundo. IT. Secondo. (chap. Segons.)

Segon, adj. num., lat. secundus, second, deuxième.
La nueyt segonda devia intrar. Philomena.
La seconde nuit il devait entrer.
Subst. El segonz, Guirautz de Bornelh.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le second, Giraud de Borneil.
Loc. Una no sai
Que segonda no 'l sia.
A. Daniel: Quan chai.
Une je ne sais qui seconde ne lui soit. 
- Cousin issu de germain, cousin second.
Fraire e cozi e segon.
(chap. Germá y cusí y cusí segón. De frater : fraire : frare : flare, flares.)
T. de Sifre et de Bernard: Mir Bernar.
Frère et cousin et second.
Gausceran Durtz e son frair' En Raimon
Am atretan cum s' eron mey segon.
Bertrand de Born: Quan la novella.
Gausserand Durt et son frère le seigneur Raimond j'aime pareillement comme s'ils étaient mes cousins seconds.
- Seconde farine, recoupe, bis-blanc.
Coma aquel que purga la pura farina del segon.
(chap. Com aquell que purgue la pura farina del segó.)
V. et Vert., fol. 35, 2e Ms.
Comme celui qui purge la pure farine du second.
- Rival, concurrent. 
Sol Dieus mi gart del segon. 
Raimond de Castelnau: Entr' ira.
Seulement que Dieu me garde du concurrent.
ANC. FR. Il fud li secunz qui là mist
La lei Deu e tenir la fist.
Marie de France, t. II, p. 419.
CAT. Segon. ESP. PORT. Segundo. IT. Secondo. (chap. Segón, segons, segona, segones; segundo, segundos, segunda, segundes. 1 segón de tems.)

2. Segondament, Segondamen, adv., secondement.
Itera... am enguent... segondament.
Trad. d'Albucasis, fol. 25. 
Réitère... avec onguent... secondement.
CAT. Segonament. ESP. Segundamente (Segundament). IT. Secondamente. 
(chap. Segonamen o segónamen; dos vegades; a la segona. Reiteradamen.)

3. Segondanament, adv., secondement.
Tu descuebre.. segondanament. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Tu découvres... secondement.

4. Segondar, v., lat. secundare, seconder. 
Qui ara no 'l segonda 
Non er de la taula redonda.
Roman de Jaufre, fol. 4.
Qui maintenant ne le seconde ne sera pas de la table ronde.
CAT. Secundar. ESP. (secundar) PORT. Segundar. IT. Secondare.
(chap. Secundá, seguí: secundo, secundes, secunde, secundem o secundam, secundéu o secundáu, secunden; secundat, secundats, secundada, secundades; secundaré la mossió de censura; secundaría; si yo secundara la majoría de vots.)

5. Secundari, adj., lat. secundarius, secondaire.
Tan... premiera que secundaria.
(chap. Tan... primera com secundaria.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 58.
Tant... première que secondaire.
CAT. Secundari. ESP. PORT. Secundario, segundario. IT. Secondario.
(chap. Secundari, secundaris, secundaria, secundaries.)

Secundari, secundaris, secundaria, secundaries.

6. Segundariament, Segondariamen, Secondariament, adv., secondairement, secondement.
Son pauzadas segondariamen. Leys d'amors, fol. 122. 
(chap. Són posades secundariamen o secundáriamen.)
Sont posées secondairement.
Secondariament per la longueza de temps. Doctrine des Vaudois.
Secondement par la longueur de temps.
Inscideys aquela segundariament. Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Incise celle-là secondement.
CAT. Secundariament. ESP. (secundariamente) PORT. Segundariamente. 
IT. Secondariamente. (chap. Secundariamen o secundáriamen.)

7. Segundina, Secondina, s. f., lat. secundinae, segondine, arrière-faix, 
délivre.
Fetus... evolopat en la pel dita secundina, ab la qual naysh.
(chap. Feto... embolicat en la pell dita secundina, en la cual naix. Naix sone igual que naysh o naish.)
Eluc. de las propr., fol. 251.
Fétus... enveloppé dans la peau dite secondine, avec laquelle il naît.
Cove que no y laissas alcuna causa dedinz la segondina.
Trad. d'Albucasis, fol. 37.
Il convient que tu n'y laisses aucune chose dedans la secondine.
CAT. ESP. Secundina. PORT. Secundinas. IT. Secondina. (chap. Secundina, secundines dels ressién naixcuts.)

Seguel, s. m., du lat. secale, seigle.
Granetz de seguel hi moillatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Petits grains de seigle vous y mouillez.
Un sestier de seguel.
Tit. de 1279 et 1280. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321.
Un setier de seigle.
CAT. Segol (sègol). IT. Segale, segola. (ESP. Centeno. Chap. Senteno; secale cereale L. Es de la familia del blat o formén, y está relasionat en la sibada.)

ESP. Centeno. Chap. Senteno; secale cereale L. Es de la familia del blat o formén, y está relasionat en la sibada.

trilla, noms, sibá, avena, senteno, blat