Mostrando las entradas para la consulta destrier ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta destrier ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 24 de noviembre de 2025

Polus - Pomelat

Polus, s. m., lat. polus, pôle.

Polus anthartic o meridional.

Eluc. de las propr., fol. 119. 

Pôle antarctique ou méridional.

CAT. ESP. PORT. IT. Polo.

9. Interpolat, adj., lat. interpolatus, intermittent.

Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne; mais si es ses interpolacio.

Febre dita interpolada.

Eluc. de las propr., fol. 79 et 89.

Si elle est intermittente, c'est-à-dire que parfois elle cesse et puis revienne; mais si elle est sans intermittence.

Fièvre dite intermittente.

3. Interpolacio, s. f., lat. interpolatio, intermittence.

Si es interpolada, so es a dire que adhoras cesse et puiss retorne; mais si es ses interpolacio.

Aytals febres han veraya interpolacio en las interpoladas.

Eluc. de las propr., fol. 79 et 89.

Si elle est intermittente, c'est-à-dire que parfois elle cesse et puis revienne; mais si elle est sans intermittence.

Pareilles fièvres ont vraie intermittence dans les intermittentes.


Pom, s. m., lat. pomum, pomme.

Anc pus Adams manget del pom.

Rambaud de Vaqueiras: Er quan. 

Oncques depuis qu'Adam mangea de la pomme. 

Apren del pom

Per que ni com 

Na Discordia lo fes legir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Apprends de la pomme pourquoi et comment dame Discorde la fit choisir.

- Pommeau.

No s' ac de sa espaza mas quant la pom. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Il n'eut de son épée excepté que le pommeau.

CAT. Pom. ESP. PORT. IT. Pomo. (chap. Pom, poms; de la espasa, de una porta pera picá.)

2. Poma, s. f., pomme.

Manget la poma que Dieus lh' avia devedada.

La poma qu'es bela e flairans.

Liv. de Sydrac, fol. 12 et 86. 

Mangea la pomme que Dieu lui avait défendue. 

La pomme qui est belle et sentant bon. 

Nég. expl. D' als jauzir,

No m val joys una poma.

A. Daniel: L' aur' amara. 

De jouir d'autres, la joie ne me vaut une pomme.

CAT. ESP. (manzana) IT. Poma. (Chap. Poma, pomes; pomera, pomeres : abre que les fa.)

3. Pometa, s. f. dim., petite pomme.

Dona grossa que troba mays sabor en una pometa agra que en pan de fromen. 

V. et Vert., fol. 31.

Dame grosse qui trouve plus de saveur en une petite pomme aigre qu'en pain de froment.

(Chap. Pometa, pometes; pomereta, pomeretes: abre)

4. Pomer, Pomier, s. m., lat. pomarium, pommier.

Del pomier vezem lo pom eyssir.

(chap. De la pomera veém la poma eixí.)

Serveri de Girone: Del mon. 

Du pommier nous voyons la pomme sortir.

Dorm lay desot aquel pomier.

Roman de Blandin de Cornouailles, etc. 

Dort là dessous ce pommier.

(chap. Dorm allá deball de la pomera.)

Co esta lo pomer que es em boula tot dreg. 

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 307. 

Comme est le pommier qui est en boule tout droit. 

CAT. Pomer. IT. Pomiero, pomiere. (ESP. manzano)

5. Pomel, s. m., pomme, boule.

Paucx pomels,

Ab dos cotels, 

Sapchas gitar e retenir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Petites pommes, avec deux couteaux, sache jeter et retenir.

Hirisso... si tot si recuelh en un pomel, n' i ve hom mas espinas.

Eluc. de las propr., fol. 252.

Le hérisson... si tout il se rassemble en une boule, on n'y voit qu'épines.

(cha. L' arissó, si tot ell se fa una bola (poma), no se veuen mes que “espines”, punches.) 

- Pommeau.

Dessus, un pomel 

D'un carboncle novel.

P. Cardinal: Sel que fes. 

Dessus, un pommeau d'une escarboucle neuve. 

ANC. FR. Et prend l'espée par le pommel et la tyre à soy. 

Roman de Giron le Courtois, fol. 49. 

Son espée qui avoit le pomel d'or.

Galien Rethoré, fol. 92.

ANC. CAT. Pomell. IT. Pomello.

6. Pomat, s. m., pommé, cidre.

Det lor cena

De pomat que el ac fah, e pan d'avena.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Leur donna souper de pommé qu'il eut fait, et pain d'avoine.

IT. Pomato.

7. Pomada, s. f., pommé, cidre.

En pomas habundoza de las quals fan pomada.

Eluc. de las propr., fol. 165. 

Abondante en pommes desquelles ils font pommé. 

CAT. ESP. PORT. Pomada. IT. Pomata.

(N. E. a Mallorca encara se li diu pomada a una beguda: ginebra en llimó.)


Pomat, adj., pommelé.

Del saur pomat.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Du gris pommelé.

2. Pomelat, adj., pommelé.

El mes son pe a terra del destrier pomelat. 

Ar en dreyt montaray sul destrier pomelat.

Roman de Fierabras, v. 1404 et 913. 

Il mit son pied à terre du destrier pommelé. 

Maintenant justement je monterai sur le destrier pommelé.

ANC. FR. E desoz vos cil destriers pumeleiz. 

Roman de Gerard de Vienne, v. 1814. 

IT. Pomellato. (chap. Tacat, placat, que té taques, plaques, corros de un atre coló, per ejemple un caball corredó: destrier de aquí damún.)


Ponch

martes, 24 de septiembre de 2024

Planeta - Playa

Planeta, s. m. et f., lat. planeta, planète.

Dieus a fachas VII planetas que governo lo mon. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Dieu a fait sept planètes qui gouvernent le monde.

Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30.

(chap. Júpiter, lo segón planeta; allacuanta no se contáen igual que ara; tampoc los mesos eren los mateixos.)

Jupiter, seconde planète.

En bon pon fon natz et en bona planeta.

G. Figueiras: Un nou.

En bon point il fut né et en bonne planète.

Can lo dig planeta renha. Brev. d'amor, fol. 30. 

Quand ladite planète règne.

CAT. ESP. PORT. IT. Planeta. (chap. Planeta, planetes; tradissionalmen: Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón. Planetes enanos: Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres.)

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres



Planites, s. f., plainte, aérolithe.

Planites, es peyra..., ajuda donas prens. Eluc. de las propr., fol. 191.

Planite, c'est pierre..., elle aide dames enceintes.


Planta, s. f., lat. planta, plante, nom générique du genre végétal.

Fay fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94. 

Fait fructifier les plantes dans la terre. 

Prov. En brau loc fon plantada

Planta qu' el frug pejura.

Serveri de Girone: En mal punh. 

En méchant lieu fut plantée la plante qui empire le fruit.

- La plante des pieds.

Planta es la extremiera partida del pe. Eluc. de las propr., fol. 61.

La plante est la partie extrême du pied. 

Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la planta. 

A. Daniel: Ans qu' els. 

Sien est Arnaud de la cime jusqu'à la plante.

CAT. ESP. PORT. Planta. IT. Pianta. (chap. Planta, plantes.)

2. Plantier, s. m., pépinière.

Conte en se molteza, coma plantier. Leys d'amors, fol. 49.

Contient en soi multiplicité, comme pépinière.

Per los plantiers, XV deners. Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 311. 

Pour les pépinières, quinze deniers.

CAT. Planter. (chap. Planté, plantés : pera plantá.)

3. Planso, s. f., tige, rejeton, arbrisseau.

Algus plansos... ab brancas et ramels.

Cum aybre, planso et razitz, atyro humor de terra per lor noyriment.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 58. 

Aucuns arbrisseaux... avec branches et rameaux. 

Comme arbre, tige et racine, attirent l'humeur de terre pour leur nourriture. 

ANC. FR. Li autres ars fu d' un plançon 

Longuet et de gente façon.

Roman de la Rose, v. 919.

CAT. Planso. (chap. Plansó, plansons.)

- Plançon, sorte d'arme.

Arc manal o balesta o bon bran de planso. Guillaume de Tudela.

Arc manuel ou arbalète ou bon glaive de plançon.

ANC. FR. Se combatirent avec eulx de massues et d'un baston appellé planchon ou pique de Flandres.... Ung plançon esquartelé de grans broches de fer. Lett. de rém. de 1374. Carpentier, t. III, col. 306.

4. Plantada, s. f., plant, ce qu'on replante.

Can Noe plantet vinha prumieiramen el mon, de la plantada que demoret apres lo dulivi, volc far vi per la voluntat de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 115. 

Quand Noé planta la vigne premièrement au monde, du plant qui demeura après le déluge, il voulut faire du vin par la volonté de Dieu.

5. Plantacio, s. f., lat. plantatio, plantation.

Aybre naysh alcunas vetz per semenacio, autras, per plantacio.

(chap. L' abre naix algunes vegades per sembra (seminassió, llaó), atres, per plantassió.) 

Eluc. de las propr., fol. 220.

Arbre naît aucunes fois par semence, d'autres, par plantation.

ESP. Plantación. PORT. Plantação. IT. Plantazione, piantagione. 

(chap. Plantassió, plantassions.)

6. Plantio, s. f., plantation.

Algus aybres... si engendro.. per plantio de razitz o de verga.

Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Alguns abres... se engendren... per plantassió d' arraíl o de verga : plansó, rechito, empel.)

Aucuns arbres... s'engendrent... par plantation de racines ou de bouture. ESP. Plantio.

7. Plantamen, s. m., plantement, action de planter, de mettre en terre.

Per lo plantamen de las forcas que fes far. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 203.

Pour le plantement des fourches qu'il fit faire.

ANC. CAT. Plantament. ANC. ESP. Plantamiento. IT. Piantamento.

(chap. Plantamén, plantamens.)

8. Plantados, adj., fécond, abondant, fertile.

Fig. Ont plus seras assiduos en divis parlamens, ont plus i penras plantadosa entensio. Trad. de Bède, fol. 83. 

Où plus tu seras assidu en divins entretiens, où plus tu y prendras féconde application. 

IT. Piantadoso.

9. Plantadiu, adj., plantureux, productif.

Ab sa natural humor, 

Fai la terra plantadiva.

Brev. d'amor, fol. 38.

Avec son humeur naturelle, rend la terre plantureuse. 

Fig. De totz plazers plantadiva.

Folquet de Lunel: E nom del. 

De tous les plaisirs productive.

ANC. FR. Jachières non pas perreuses, 

Mes plantéives et herbeuses.

Roman de la Rose, v. 19749.

10. Plantayritz, s. f., planteuse, qui fait pousser.

Par ext. Infancia... que es plantayritz de dens. Eluc. de las propr., fol. 66.

L'enfance... qui est planteuse de dents.

11. Plantar, v., lat. plantare, planter.

Plantar una vinha o autres albres. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. Planter une vigne ou d'autres arbres. 

Fig. Semena e planta el cor un dezirier clar e net de viure en puritat.

V. et Vert., fol. 84. 

Sème et plante au coeur un désir clair et net de vivre en pureté.

- Arrêter, fixer.

Fes plantar lo carre. Trad. des Actes des apôtres, ch. 8.

Fit arrêter le char.

Fig. Ins el Carcasses te planta.

Raimond de Miraval: A Dieu me.

En dedans au Carcassès fixe-toi.

- Garnir, remplir.

Dieus plantet paradis terrestre de bos albres e de bos frutz.

V. et Vert., fol. 36.

Dieu garnit le paradis terrestre de bons arbres et de bons fruits. 

CAT. ESP. PORT. Plantar. IT. Piantare. 

(chap. Plantá: planto, plantes, plante, plantem o plantam, plantéu o plantáu, planten; plantat, plantats, plantada, plantades.)

12. Plantage, s. f., lat. plantago, plantain.

Que trusetz verbena e milfueilh

E plantage e salsifranha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous écrasiez verveine et millefeuille et plantain et saxifrage.

Es bona ...

.... La plantages atressi.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Est bon... le plantain pareillement.

CAT. Plantatge. ESP. Plantage (plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae).

plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae

13. Sosplantar, v. supplanter, détourner, dévier, subverser.

Fig. Folia d' ome sosplanta sos anamens. Trad. de Bède, fol. 43. 

Folie de l'homme dévie ses penchants.

Part. pas. Sosplantat per lor perversitat. Trad. de Bède, fol. 79.

Subversé par leur perversité.

CAT. Supplantar. ESP. Suplantar. PORT. Supplantar. IT. Soppiantare.

(chap. Suplantá: suplanto, suplantes, suplante, suplantem o suplantam, suplantéu o suplantáu, suplanten; suplantat, suplantats, suplantada, suplantades.)

14. Sosplantamen, s. m., subversion, ruine, bouleversement, substitution.

De Jacob sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De Jacob je sais bien par quelles substitutions il eut la bénédiction.

Prov. Lengua del fol es sos sosplantamens. Trad. de Bède, fol. 73.

La langue du fou est sa ruine.

(chap. suplantamén, suplantamens; subversió, subversions; ruina, ruines; sustitussió, sustitussions.)

15. Transplantar, v., lat. transplantari, transplanter, transformer, rendre.

Part pas. Varaire negre transplantat.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Ellébore blanc rendu noir.

CAT. ESP. Trasplantar. PORT. Transplantar. IT. Traspiantare.

(chap. Trasplantá; se conjugue com plantá.)

16. Transplantacio, s. f., transplantation.

Aybre melhora... per transplantacio. Eluc. de las propr., fol. 220.

L'arbre s'améliore... par transplantation.

PORT. Transplantação. IT. Traspiantazione.

(chap. Trasplantassió, trasplantassions; trasplante, trasplantes.)


Plap, s. m., tache.

Ses tot plap negre.

(chap. Sense cap taca negra.)

Ha cap de camel et plaps de part.

(chap. Té cap de camello y taques de leopardo.)

Eluc. de las propr., fol. 234 et 241.

Sans aucune tache noire.

A tête de chameau et taches de léopard.

2. Plapar, v., tacheter, moucheter.

Part. pas. De diversas tacas... so per tot plapatz.

Plapat de blanc, a guiza de leopart.

Eluc. de las propr., fol. 99 et 241. 

De diverses taches... ils sont partout mouchetés. 

Tacheté de blanc, à guise de léopard.

(chap. Tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades. Si agarres una sitera y la hi arrimes an algú, li pots di: que te taco o que t' ataco, y casi sone igual. 

Tacat tamé vol di dolén, en alguna ferida interió, fístula, o cáncer.)

Plassa, s. f., lat. platea, place, lieu, endroit.

Guigonet saut en la plassa

Sans e vius.

V. de S. Honorat. 

Guionet saute sur la place sain et vivant.

Loc. fig. No us pessetz qu' en una plassa

Merces ab gran aver jassa.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Ne vous imaginiez pas qu'en même place merci gise avec grande richesse.

- Espace de terrain, dans les villes, entouré de bâtiments.

Per ostals e per plassas. V. de S. Honorat. 

Par demeures et par places.

Loc. Ricx hom mals quan vai en plassa,

Que cuiatz vos que lai fassa?

P. Cardinal: Qui ve gran.

Puissant homme méchant quand il va en place, que croyez-vous que là il fasse?

- Lieu fortifié.

Que metan per totas las terras e plassas bonas garnisos.

Lo dit comte de Montfort avia una plassa forta.

Chronique des Albigeois, col. 5 et 22.

Qu'ils mettent par toutes les terres et places bonnes garnisons.

Ledit comte de Montfort avait une place forte.

Adv. comp. A totz o dic en plassa.

Bertrand de Born: Rassa tant. 

Je le dis à tous publiquement. 

CAT. Plassa (plaça). ESP. Plaza. PORT. Praça. IT. Piazza. 

(chap. Plassa, plasses; plasseta, plassetes.)

calle Villaclosa, La Botera, Beceite, Beseit,10

2. Placier, adj., coureur de places, désoeuvré.

Per plazer als homes placiers. V. et Vert., fol. 22.

Pour plaire aux hommes désoeuvrés.

3. Plasseiayre, s. m., celui qui fréquente les places, qui se tient sur les places, désoeuvré. 

Taulas tenens e plasseiayres. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Tenant tables et désoeuvrés.

- Commissionnaire.

De l' escala del divenres son placeiayres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45. 

De la garde du vendredi sont les commissionnaires.

4. Plasseiar, v., être sur la place, se tenir sur la place.

Part. prés. Can ditz las plassas de Tholoza, so es los homes plasseians.

Leys d'amors, fol. 130.

Quand il dit les places de Toulouse, cela est les hommes étant sur les places.


Plastre, s. m., plâtre.

Plastre, o geysh qui, exust et destemprat ab ayga, es util a far paretz.

Eluc. de las propr., fol. 169.

Plâtre, ou gypse qui, calciné et détrempé avec eau, est utile pour faire murailles.

(chap. Ges, alchés. ESP. Yeso.)


Plat, adj., grec *gr, plat, uni, lisse, effilé.

Voy. Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 58.

Un vaisel plat, non de bel fust.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Un vaisseau plat, non de beau bois.

E 'ls vostres detz grailes e platz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et les vôtres doigts délicats et effilés. 

Testa longa, plat', aiglantina.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Tête longue, plate, d'aigle.

Sul destrier c' a la silha 

Negr' e 'l pel plat.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Sur le destrier qui a la paupière noire et le poil uni.

Fig. Fara sa voluntat,

Si no 'l ditz lauzenga plata.

Rambaud d'Orange: Als durs crus. 

Fera sa volonté, s'il ne lui dit louange plate. 

Substantiv. A l' en las ancas donat

De l' espaza un colp de plat.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Lui a donné sur les hanches de l'épée un coup de plat.

ESP. PORT. Chato. IT. Piato. (chap. Chato, chatos, chata, chates.)

2. Plat, s. m., plat, sorte de vaisselle.

Faire vaysela, platz, escudelas.

Tit. de 1438, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257. 

Faire vaisselle, plats, écuelles.

CAT. Plat. ESP. Plato. PORT. Plato, prato. IT. Piatto. 

(chap. Plat, plats; plateret, platerets.)

3. Plata, s. f., plaque, lame, lingot.

D' una plata d' aur o d' argen volra far un aurevelhier una bella copa a la taula del rey. V. et Vert., fol. 66.

D'une plaque d'or ou d'argent un orfèvre voudra faire une belle coupe pour la table du roi.

Incorporar lamina d'aur ab plata d'argent. Eluc. de las propr., fol. 184.

Incorporer lame d'or avec plaque d'argent.

- Argent.

L' avers e la plata er al nostre promes. Guillaume de Tudela.

L'avoir et l'argent sera au nôtre promis.

ANC. FR. Nul argent en plate quel que il soit. 

Rec. des Ord. des R. de Fr., 1313, t. I, p. 521. 

Le trésor de mon père est céans qui est en grosses plates d'or et billon.

Roman de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 17.

- Plastron, partie de l' armure.

De gonios, elmes, platas o d'autres arnes. Leys d'amors, fol. 131. 

De casaques, heaumes, plastrons ou d'autres harnois. 

ANC. FR. Armez furent de plates. Combat des Trente, p. 20.

Et sera armé de plates, de crevellière, de gorgerette.

Stat., an. 1351. Carpentier, t. III, col. 311.

CAT. ESP. Plata. PORT. Prata. (chap. Plata, plates; argén : AU; 

placa, plaques, plaqueta, plaquetes.)

4. Platina, s. f., platine, plastron, partie de l'armure. 

Trencar elmes e platinas. Leys d'amors, fol. 131. 

Trancher heaumes et platines.

ANC. FR. Plateinnes d'argent à mettre dessoubz clous de ceinture.

Registre de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. III, col. 311.

5. Aplatir, v., aplatir, unir, lisser.

Fols no s' aplat lo cabelh.

Bernard de Venzenac: Hueimais pus.

Le fou ne se lisse pas le cheveu. 

Part. pas. Lo nas fonc aplatit coma nas de buou. Carya Magalon., p. 2.

Le nez fut aplati comme nez de boeuf.

(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)

6. Aplatar, Applatar, v., aplatir, coucher, cacher.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Troban una balma on si van aplatar. V. de S. Honorat.

(chap. Troben una balma aon sen van aplatá.)

Trouvent une caverne où ils se vont cacher.

Drutz que lonc si s' aplata.

Ogiers: Era quan l' ivern. 

Galant qui le long de soi se couche.

Part. pas. A lur ensegnat los deniers aplatat.

Perduda et applatada 

Tro Dieus, per sa merce, la nos a revelada.

V. de S. Honorat. 

Leur a enseigné les deniers cachés.

Perdue et cachée jusqu'à ce que Dieu, par sa merci, nous l'a révélée. 

IT. Appiatare. (chap. aplatá, aplatás : ficás plato, platos, plata, plates : gitás : tombás; amagás, refugiás.)

7. Aplatadamens, adv., en cachette, secrètement.

Fesis lo aucire aplatadamens.

(chap. Lo vas fé matá amagadamen, d' amagatons, amagatontes; secretamen.) 

Hist. de la Bible en prov., fol. 40. 

Tu le fis tuer en cachette.


Platani, s. m., lat. platanus, plane, platane. 

Platani... sas fuelhas so platas et amplas. Eluc. de las propr., fol. 217.

Platane,... ses feuilles sont plates et amples.

CAT. ESP. (plátano) PORT. IT. Platano. (chap. platané, platanés; 

lo plátano, plátanos es la fruita de la palmera platanera.)

platané, platanés, plátano



Playa, s. f., lat. plaga, plage, bord de la mer.

Am tant viron mot tost venir 

Un antic moyne per la playa.

V. de S. Honorat. 

En même temps ils virent moult tôt venir un vieux moine par la plage.

CAT. Platja. ESP. Playa. PORT. Praia, praya. IT. Piaga.

(chap. Playa, playes; playeta, playetes.)

jueves, 5 de septiembre de 2024

Pasca, Pascha, Pasqua - Depascer

 

Pasca, Pascha, Pasqua, s. f., lat. Pascha, Pâque.

Pascha, en ebroyt, vol dire... passagge. Eluc. de las propr., fol. 129.

(chap. Pascua, en hebreu, vol di... passache o passaje, pas.)

Pâque, en hébreu, veut dire... passage.

Davan lo jorn festival de Pasca. Frag. de trad. de la Passion. 

Avant le jour solennel de Pâque.

La vespra de Paschas se mogron ans del dia. Guillaume de Tudela.

Le soir (la nuit) de Pâque ils se murent avant le jour.

Fig. Gran desirier ai dezirada penre aquesta Pascha ab vos.

V. et Vert., fol. 51. 

Grand désir j'ai de prendre cette pâque désirée avec vous. 

Prov. Cre far Pasca o Nadal

Quant son XX dinz son ostal.

Bertrand de la Tour: Mauret.

Croit faire Pâque ou Noël quand ils sont vingt dans son hôtel.

- Loc. Servant à désigner le printemps.

Atressi chan quan l' ivers es vengutz

Cum faz l' estatz ni la Pasca floria.

P. Vidal ou P. Guillem: No m fai chantar.

Pareillement je chante quand l'hiver est venu comme je fais (dans) l'été et (à) la pâque fleurie.

CAT. ANC. Pasca. CAT. MOD. Pasqua (plural Pasquas). ESP. Pascua. PORT. Pascoa. IT. Pasqua. (chap. Pascua, Pascues.)

dialecte català, Bonas Pasquas, Iglesia Católica, dolsos, días

2. Pascal, adj., lat. paschalis, pascal. 

Cant Dieus comandet ad aquels que sacrificarian l' anhell pascal que senchesson be lurs loms. V. et Vert., fol. 97. 

Quand Dieu commanda à ceux qui sacrifieraient l'agneau pascal qu'ils ceignissent bien leurs reins. 

Lo jorn paschal es dia de gauch. Eluc. de las propr., fol. 128.

(chap. Lo día pascual (de Pascua) es día de goch.)

Le jour pascal est jour de joie.

CAT. Pasqual. ESP. Pascual. PORT. Pascal, pascoal. IT. Pasquale.

(chap. pascual, pascuals; noms propis: Pascual, Pascuala.)

Vista hacia el hotel restaurante Fábrica de Solfa desde el Puente de piedra, Santa Ana


Pasmar, Palmar, v., du grec *gr, pâmer, se pâmer.

Aissi pasmei qan vos vi dels oills rire.

G. Faidit: Mon cor. Var. 

Ainsi je pâmai quand je vous vis des yeux sourire. 

Si que no s poc tener que non pasmes de dolor. V. de Bertrand de Born. 

De sorte qu'il ne se put tenir qu'il ne pâmât de douleur.

Part. pas. Vos caires pasmada.

T. de Montant et d'une Dame: Ieu venc.

Vous tomberez pâmée.

A sos pes s' es palmada sus los marbres listratz.

Roman de Fierabras, v. 2990.

A ses pieds s'est pâmée sur les marbres jaspés.

ANC. FR. Qu'elle quéy pausmée desus le pavement.

Poëme d'Hugues Capet, fol. 20. 

CAT. ESP. PORT. Pasmar. (chap. Pasmá, pasmás: yo me pasmo, pasmes, pasme, pasmem o pasmam, pasméu o pasmáu, pasmen; pasmat, pasmats, pasmada, pasmades.)

2. Pasmazon, s. f., pamoison.

Quant el revenc de pasmazon, el crida e dis, en ploran.

V. de Bertrand de Born. 

Quand il revint de pamoison, il crie et dit, en pleurant.

3. Espalmar, v., pâmer.

Doncx s' espalma lo rey sus lo col del destrier, 

Floripar s' espalmet, que tant a grans beutatz; 

Gui, l'anet redressar, sos novels maridatz.

Roman de Fierabras, v. 3898 et 2819.

Alors le roi se pâme sur le cou du destrier.

Floripar, qui a de tant grandes beautés, se pâma; Guy, son nouveau marié, alla la relever.

ANC. ESP. PORT. Espasmar. IT. Spasimare.

4. Plasmar, v., pâmer.

Ieu no puesc la pena durar, 

De tal dolor mi fai plasmar.

B. de Ventadour: Quan lo. 

Je ne puis endurer la souffrance, de telle douleur elle me fait pâmer.

Aissi plasmei quan vos vi dels oills rire. 

G. Faidit: Mon cor. Var. 

Ainsi je pâmai quand je vous vis des yeux sourire. 

Part. pas. Mi lais soven plasmat el sol chazer.

G. Faidit: Molt mi. 

Je me laisse souvent tomber pâmé au sol. 

Ad aquesta paraula, cay del caval plasmatz.

Roman de Fierabras, v. 120. 

A cette parole, pâmé il tombe du cheval.

CAT. ESP. PORT. Pasmar. (chap. Pasmá, pasmás.)

5. Plasmazo, s. f., pamoison.

Quan de plasmazo en revenc.

Guillaume de Berguedan: Lai on hom. 

Quand de pamoison il en revint.

6. Esplasmar, v., pâmer.

IIII vetz s' esplasmet desotz un olivier. 

Tal dol ac e tal ira c' a terra s' esplasma. 

Roman de Fierabras, v. 3640 et 4373. 

Quatre fois il se pâma dessous un olivier. 

Telle douleur il eut et tel chagrin qu'à terre il se pâme.


Passer, s. f., lat. passer, passereau, moineau.

Las pasers non oblides.

Li done passer o perditz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Que tu n' oublies pas les passereaux. 

Qu'il lui donne passereau ou perdrix. 

ANC. FR. Pinsons, pivers, passer et passerons.

Cl. Marot, t. I, p. 328.

IT. Passere. (chap. Vilero, vileros (perque ne ñan mols per les viles o pobles); pardal, pardals. ESP. Gorrión, passer domesticus.)

Vilero, vileros (perque ne ñan mols per les viles o pobles); pardal, pardals

2. Passerat, s. m., passereau, moineau.

E 'l reys Felips cassa lay, ab falcos, 

Sos passeratz e 'ls petitz auzelhos.

Bertrand de Born: S'ieu fos. 

Et le roi Philippe chasse là, avec faucons, ses passereaux et les petits oiseaux.

3. Passera, s. f., passereau, moineau.

Las passeras que pitavan 

Mot cochosamen e manjavan.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Les passereaux qui becquetaient et mangeaient moult avidement.

ANC. FR. Et la passe défend de son bec courroussé 

Ses moineaux assaillis dans le mur crevassé. 

Du Bartas, p. 248. 

IT. Passera.

4. Passaretta, s. f. dim., petit passereau, petit moineau.

O, si vols, una passaretta.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Ou, si tu veux, un petit passereau. 

IT. Passaretta. (chap. Vileret, vilerets; pardalet, pardalets, pardaleta, pardaletes.)

5. Passerin, adj., de passereau, de moineau.

D' egestio passerina.

Deudes de Prades, Auz. cass.

D' éjection de passereau.


Past, s. m., lat. pastus, pâture, nourriture, pâtée, mangeaille. 

Apres voillatz que soven tast 

D' aquella polvera en son past.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Après veuillez que souvent il tâte de cette poussière dans sa pâtée.

Sai ne motz que, dinz lai on estan, 

S' acluzon plus no fa son past auzel. 

R. Gaucelm de Beziers: A penas vau. 

J'en sais de nombreux qui, là-dedans où ils sont, se cachent plus que ne fait oiseau sa pâture. 

ANC. FR. Nul past, tant soit-il sauvoureux, 

Ne vin, tant soit-il délectable.

Ronsard, t. I, p. 118. 

Pour la haste qu'il a de taster du past.

Les quinze Joyes du Mariage, p. 16. 

Avant le past ou après. Rabelais, liv. III, ch. 38.

CAT. Past. ESP. PORT. IT. Pasto.

2. Pastura, s. f., lat. pastura, pâture, nourriture.

Ayssi co buou romia sa pastura. V. et Vert., fol. 42.

(chap. Així com lo bou (o buey) rumie sa (la seua) pastura.)

Ainsi comme boeuf rumine sa pâture. 

Serem de verms pastura.

(chap. Serem o sirem de cucs pastura : mo se fotrán los cucs.)

Sordel: Puois trobat ai. 

Nous serons pâture de vers. 

Fig. La pastura de la paraula de Dieu. Trad. de Bède, fol. 53.

La pâture de la parole de Dieu.

- Pacage, pâturage.

Al abric, lonc la pastura.

Marcabrus: L'autr'ier. 

A l'abri, le long du pâturage. 

CAT. ESP. PORT. IT. Pastura. (chap. Pastura, pastures; v. pasturá: pasturo, pastures, pasture, pasturem o pasturam, pasturéu o pasturáu, pasturen; pasturat, pasturats, pasturada, pasturades.) 

3. Pastural, Pastorau, s. m, pacage, pâturage.

Las erbas e 'ls pasturals e las aigas. Tit. de 1259. Arch. du Roy., J. 330. Les herbes et les pacages et les eaux.

En uns pastoraus, lonc un riu.

Marcabrus: L' autr' ier.

Dans des pâturages, le long d'un ruisseau.

4. Pastenc, s. m., pâturage, pacage.

Vergiers, bosc, pastencs. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, fol. 216. 

Vergers, bois, pâturages. 

Prengan per tots locs lenhas, aigas e pastenxs.

Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 151. 

Qu'ils prennent en tous lieux bois, eaux et pacages.

Cavals et autras bestias copiozament han pastencs.

Eluc. de las propr., fol. 129. 

Chevaux et autres bêtes ont copieusement pâturages.

- Aliment, pâture.

Peysshos... so pastenc et vianda d'home.

Eluc. de las propr., fol. 154. 

Poissons... sont aliment et nourriture d'homme.

5. Pasturgue, s. m., pâturage, pacage. 

Aigas et erbas e pasturgues.

Tit. de 1198. Arch. du Roy. Toulouse, J. 328.

Eaux et herbes et pâturages.

CAT. Pasturatge. ESP. Pasturage (pasturaje). (chap. Pastura, pastures.)

6. Pasquier, Pascheir, s. m., lieu de commun pacage, parcours.

(N. E. Ver Les recherches de la France, de Étienne Pasquier.)

Cams o vinhas o cazas o devezas o pasquiers.

V. et Vert., fol. 15.

Champs ou vignes ou cases ou devèzes ou parcours. 

Donat et altreiat los pascheirs els bos cuminals.

Charte de Besse, en Auvergne. 

Donné et octroyé les parcours dans les bois communaux.

ANC. FR. Terre... qu'on appelle chaume et paschier de bestes.

Cout. de la Marche, art. 425. Du Cange, t. V, col. 230.

7. Pascuos, adj., lat. pascuosus, fécond en pâturage, propre au pâturage.

Fructuos et pascuos.

Terra... fertil en herba pascuoza.

Eluc. de las propr., fol. 160 et 175. 

Fructueux et fécond en pâturage. 

Terre... fertile en herbe propre au pâturage.

8. Pascual, adj., de pâturage, propre au pâturage.

Herbas pascuals. Eluc. de las propr., fol. 221. 

Herbes propres au pâturage.

9. Paissiu, Passiu, s. m., droit de pâturage, de pacage. 

Senhorias e paissius. Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 325. 

Seigneuries et droits de pâturage.

Passius, cassius, pesquius. Tit. de 1246. Arch. du Roy., J. 330.

Droits de pacage, droits de chasse, droits de pêche.

10. Paichio, s. f., pacage, pâturage. 

Aigas e paichios. Tit. de 1248. Arch. du Roy., J. 323. 

Eaux et pâturages.

11. Pascitiu, adj., alimentaire.

Virtut pascitiva es ministra de virtut nutritiva. Eluc. de las propr., fol. 19.

Vertu alimentaire est instrument de vertu nutritive.

12. Pastoral, adj., lat. pastoralis, pastoral.

Offici pastoral. Doctrine des Vaudois. 

Office pastoral.

Recebre la pastoral cura. Trad. de Bède, fol. 56.

Recevoir le soin pastoral.

CAT. ESP. PORT. Pastoral. IT. Pastorale. (chap. Pastoral, pastorals.)

13. Pastori, s. m., pâturage, pacage, herbe. 

Crey que m det Dieus aquest parelh

Joy de cambra en pastori.

Gavaudan le Vieux: L'autre dia.

Je crois que Dieu me donna cette joie pareille de chambre sur l' herbe.

14. Pastre, Pastor, s. m., lat. pastorem, pâtre, pasteur, berger. 

El pastre, qu' el mal sentia,

Tornet son cantar en plor.

Gui d'Uisel: L'autre jorn. 

Le pâtre, qui sentait le mal, tourna son chanter en pleur. 

Belh m'es quan vey que boyer e pastor 

Van si marrit q' us no sap vas on s' an.

B. Arnaud de Montcuc: Ancmais tan. 

Il m'est beau quand je vois que bouviers et pâtres vont si marris qu'un ne sait où il s'aille. 

Pastre, lauzengier gilos 

M' onron chascun dia.

Cadenet: L'autr' ier lonc. 

Berger, les médisants jaloux m' honorent chaque jour.

E 'n tenria neys per senhor

Un pastor que vengues de lai.

Arnaud de Marueil: A guiza. 

Et j'en tiendrais même pour seigneur un pâtre qui viendrait de là.

Moral. Es vida, guitz e consolamens, 

Pastres e lutz.

A. Brancaleon: Pessius pessan. 

Il est vie, guide et consolation, pasteur et lumière.

Ill las fan morir e dechazer 

Ist fals pastor.

G. Figueiras: No m laissarai. 

Ils les font mourir et déchoir ces faux pasteurs. 

ANC. FR. Si coiement uns mouton prist 

Que li paistres ne s' en parçut.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 4.

Mès tost l' aperçut le pastor, 

E li a hué deus mastins.

Roman du Renart, t. I, p. 173.

CAT. ESP. PORT. Pastor. IT. Pastore. 

(chap. Pastó, pastós, pastora, pastores.)

15. Pastoret, s. m. dim., bergerot, pastoureau.

Pueis li pastoret, que gardavan 

Lur fedas, e las pastorgavan.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Puis les pastoureaux, qui gardaient leurs brebis, et les faisaient paître.

CAT. Pastoret. (chap. Pastoret, pastorets, pastoreta, pastoretes.)

16. Pastoriu, s. m. dim., pastoureau, bergerot.

Auzi la votz d' un pastoriu

Ab una mancipa chantar.

Marcabrus: L'autr' ier. 

J'entendis la voix d'un pastoureau chanter avec une jeune fille.

17. Pastorel, s. m. dim., pastoureau, bergeret.

Quan vos foratz natz vengro los pastorels. Passio de Maria. 

Quand vous fûtes né, vinrent les pastoureaux.

Gaya pastorella...

E 'l pastorel.

J. Esteve: El dous temps.

Gaie pastourelle... et le pastoureau.

ANC. FR. Sovent regrète un pastorel... 

Lessiez ester 

Cel

Pastorel. 

Jean Errars. Ess. sur la Mus., t. II, p. 190 et 191. 

ESP. Pastorcillo. IT. Pastorello.

18. Pastora, s. f., pastourelle, bergère. 

En un pradet, culhen flor, 

Encontrei pastora ses par.

J. Esteve: L'autr' ier el.

Dans un petit pré, cueillant des fleurs, je rencontrai pastourelle sans pareille.

E 'l pastora moc sas rasos.

J. Esteve: El dous temps. 

Et la pastourelle produisit ses raisons. 

ANC. FR. Sans pastorel

Pastore trouvai. 

Perrin d'Angecourt. Ess. sur la Mus., t. II, p. 151. 

Truis pastore soz un pin. 

Jean Errars. Ess. sur la Mus., t. II, p. 190. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Pastora.

19. Pastorella, s. f. dim., pastourelle, bergerette.

Ieu vi denan, ab un pastor,

Gaia pastorella.

J. Esteve: El dous temps. 

Je vis devant, avec un pâtre, joyeuse pastourelle. 

D' una pastorella que vi.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz. 

D'une pastourelle que je vis.

- Pastorelle, sorte de poésie.

La primiera pastorella facha en l' an MCCLX, Ms. 7226, art. 

Giraud Riquier. 

La première pastorelle faite en l'an 1260.

En aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas. V. de G. Riquier.

Par ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles.

CAT. ESP. IT. Pastorella. (chap. Pastorada, com la de Torres del Obispo; pastorades : classe de poema de la literatura bucólica.)

20. Pastoreta, s. f. dim., petite pastorelle.

Trobet vers e pastoretas a la usanza antiga. V. de Cercamons.

Il trouva vers et petites pastorelles à la manière antique.

21. Pascor, s. m., retour du pâturage, renaissance de la verdure, primevert, printemps, saison nouvelle.

So fo, issen pascor, quan intra mais. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74. 

Ce fut, sortant primevert, quand entre mai. 

Be m play lo gais temps de pascor, 

Que fai fuelhas e flors venir.

Bertrand de Born: Be m play. 

Bien me plaît le gai temps de la saison nouvelle, qui fait feuilles et fleurs venir. 

Colora 'l pascors 

Los verdiers e los pratz.

Giraud de Borneil: Qui chantar. 

Le printemps colore les vergers et les prés. 

Bel' e fresca com rosa en pascor.

B. de Ventadour: En amors. 

Belle et fraîche comme rose en printemps.

- Prairie.

L'autr' ier sompniey en pascor.

Giraud de Borneil: Non pues (puesc) sufrir.

L'autre jour je fis un songe en prairie. 

ANC. FR. Ne chantent fors en pascour.

Le Châtelain de Coucy. Ess. sur la Mus., t. II, p. 260. 

L' erbe verdoi soz la flor

Com el novel tens de pascor...

Plus bel et plus fine blanchor 

Que flor d'espine en pascor. 

Parthonopex de Blois. Du Cange, t. V, col. 226.

(chap. Primavera.)

22. Pascer, Paiscer, v., lat. pascere, paître, repaître, nourrir, rassasier. Senes manjar, domna, m poiriatz pascer

Ab gent parlar.

Aimeri de Peguilain: Sens mon.

Sans manger, dame, vous pourriez me rassasier avec gentil parler.

Pueis de la cueisa paiseretz

L' auzel.

grulles que se aguantáen sobre una pota, com solen fé cuan dormen

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis de la cuisse vous repaîtrez l'oiseau.

Mas si los autres payssia,

Per aquo valria mais.

P. Cardinal: Pus ma boca.

Mais s'il nourrissait les autres, pour cela il vaudrait davantage.

Fig. Quant era amatz e fis amaire, 

E m payssia cortes' amors.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.

Quand j'étais aimé et fidèle amant, et (que) me repaissait amour courtois.

Jovens que guerra non pais, 

Esdeve leu flacx et savais.

Bertrand de Born: Al dous nou. 

Jeune homme que guerre ne nourrit pas, devient bientôt flasque et lâche. 

Proverb. Ben sap far paisser erba vert, 

Femna qu' el marit incrima.

Pierre d'Auvergne: Abans que il. 

Bien sait faire paître herbe verte (faire passer pour bête), femme qui le mari inculpe. 

Aras sai que mains fols pais, 

So di 'l reprovier, farina.

P. Camor: Iratz chant. 

Maintenant je sais que farine nourrit maints fous, cela dit le proverbe.

Part. prés. Ieu donei a son senhor polin payssen.

Le Comte de Poitiers: Companho. 

Je donnai à son seigneur poulain paissant (qui ne tette plus).

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

Part. pas. Es ben paisutz de manna.

G. Rudel: Quan lo rius. 

Est bien repu de manne.

Al ser, cant son plen e pagutz.

Marcabrus: Al prim comens. 

Au soir, quand ils sont pleins et repus.

Sa gens vai descausa e nuda, 

Mal abeurada e paguda.

Hugues de Saint-Cyr: Tant es de. 

Sa gent va déchaussée et nue, mal abreuvée et repue. 

ANC. FR. Bien seit abevreiz e péuz.

Marie de France, t. I, p. 190. 

Sa jument a fait ensseler

Qui granz estoit et bien péue.

Fables et cont. anc., t. I, p. 96.

ANC. CAT. Peixer. ESP. Pacer. PORT. Pascer. IT. Pascere. (chap. Pasturá.)

23. Pasturar, v., pâturer, paître.

Pren lo caval, e mena 'l pasturar. Leys d'amors, fol. 61. 

Prends le cheval, et mène-le paître. 

CAT. ANC. ESP. Pasturar. PORT. Pastorar. IT. Pasturare. (chap. Pasturá.)

24. Pastenguar, v., nourrir, repaître.

Part. pas: Paubres... pastenguat et vestit. 

Priv. concéd. par les R. d'Angl., p. 14. 

Pauvres... nourris et vêtus.

25. Pasturgar, Pastorgar, Pasturiar, Pastoriar, v., faire paître, pâturer, garder, paître.

Aital toza vilana 

No pot, ses plazens paria, 

Pasturgar tanta bestia

En aital terra solana.

Marcabrus: L' autr' ier. 

Pareille fillette villageoise ne peut, sans aimable accointance, faire paître tant de bêtes en semblable terre solitaire.

Am sas fedas que pastorgava 

En la montaigna on estava.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Avec ses brebis qu'il faisait paître sur la montagne où il se tenait.

De poder, en tals terradors, lurs avers pastorgar.

Statuts de Provence. BOMY, p. 2. 

De pouvoir, en tels terroirs, faire paître leurs troupeaux. 

Part. prés. Ieu vau mon aver menant

Per las montaygnas pastorgant. 

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Je vais menant mon troupeau paissant sur les montagnes.

ESP. PORT. Pastorear.

26. Apaisser, v., repaître, nourrir, rassasier.

Aus, tu qu' en orde t' apaissas 

E sejornas e t' engraissas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Écoute, toi qui en ordre (monastique) te repais et te reposes et t' engraisses.

27. Apastencar, v., nourrir, donner la pâture.

Poletz... apastenca; quan troba pastura, sona 'ls.

Eluc. de las propr., fol. 146.

Ses poulets... elle nourrit; quand elle trouve pâture, elle les appelle.

28. Apatiscar, v., gorger, repaître, nourrir abondamment, empâter. 

Ben yest fols si non gardas, 

Cant t' apatiscas ni t lardas, 

Que tu mezeuses non t' ardas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Tu es bien fou si tu ne prends garde, quand tu t' empâtes et te lardes, que toi-même tu ne te brûles.

29. Apastorgar, v., faire paître, faire pâturer, paître.

Aquo fon tot son mestriers 

De sas fedas apastorgar.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Ce fut tout son métier de faire paître ses brebis.

30. Apasturar, v., nourrir, faire paître, paître.

De figas... las deu apasturar. Eluc. de las propr., fol. 142. 

De figues... les doit nourrir.

Part. prés. Apasturant porcs. Eluc. de las propr., fol. 125.

(chap. Pasturán gorrinos per Fondespala; porcs com los de la Ascuma.)

Faisant paître porcs.

ANC. CAT. ANC. ESP. Apasturar.

31. Depast, s. m., lat. depastus, nourriture, appétit.

Perda 'l durmir e 'l depast.

Giraud de Borneil: L'autr'ier.

Que je perde le dormir et l' appétit.

32. Depascer, v., lat. depascere, paître, dévorer.

Depascera tot lo munt ab sas cruels dents. Trad. de Bède, fol. 44.

Dévorera tout le monde avec ses cruelles dents.

(chap. Devorará tot lo món en les seues cruels dens.)