A Calaseit ña una partida que se diu La Fontanella, aon va a beure
Carlos Rallo Badet, milló dit, va a abeurás.)
Castellá: Después... deben jurar a él : jurarle : rendir homenaje, sacramento.)
(lo riu que naix a Horna).
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
P
P, seizième lettre de l'alphabet et la douzième consonne, p.
Soen pauzam p per b. Leys d'amors, fol. 4.
(chap. Assobín posam o posem (ficam o fiquem, escribim) p per b.)
Souvent nous posons p pour b.
Qui be no sapcha que ditz p
Ponchat.
B. Carbonel: Un sirventes.
Qui ne sache bien que signifie p pointé.
Pabalhol, s. m., papillon.
Aytal volatil es dit pabalhol. Eluc. de las propr., fol. 250.
Pareil volatile est dit papillon.
(chap. Maripossa, mariposses. Cuan vach estudiá a Alcañís, anabem al bar papillon a minjá un pincho de truita de pataca en seba, que es de les millós que hay minjat may, y hay repetit moltes vegades; la servíe Julio a un plat, en pa en tomata y oli de oliva, y una mayonesa mol fina.
ESP. Mariposa, mariposas.)
Pabil, Pabel, s. m., lat. pabulum, mèche.
En la candela son tres causas: la cera e' l pabils e 'l fox.
(chap. A la candela (vela) ñan tres coses: la sera y la mecha y lo foc.)
Sermons en provençal, fol. 23.
Dans la chandelle sont trois choses: la cire et la mèche et le feu.
Ciris ab pabel d' estopas. Cartulaire de Montpellier, fol. 117.
Cierges avec mèche d' étoupes.
CAT. ESP. PORT. Pabulo. (chap. Mecha, meches; pera cremá; de ahí ve mechero, mecheros.)
2. Pabilum, s. m., mèche.
Quod omnes et singulae faces... sicut de bona et sufficienti cera et...
de pabilo lichino vel cotone. Carpentier, t. III, col. 115.
II (2) onsas de pabilum en 1 livra de cera. Cout. de Condom.
Deux onces de mèche dans une livre de cire.
Padela, Padena, s. f., lat. patella, poêle.
Rimas... in ela..., padela. Gramm. provençale.
Rimes... en ele..., poêle.
La padena de infern en que lo diable fa sas fregiduras.
V. et Vert., fol. 8.
La poêle d' enfer en quoi le diable fait ses fritures.
ANC. FR. Paelles, chauderons. Eustache Deschamps, p. 211.
(chap. Paelles, calderons.)
CAT. Paella. IT. Padella. (chap. Paella, paelles: es tan lo plat de arrós com la paella aon se fa o cuine. A Beseit ña un mote: matapaelles.
(ESP. Paellera.)
2. Padeleta, Padeneta, s. f. dim., petite poêle.
Es cotz en una padeleta.
Soritz vivas li datz gan re...
En una padeneta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Est cuit dans une petite poêle.
Souris vives vous lui donnez beaucoup... dans une petite poêle.
CAT. Paelleta. IT. Padelleta. (chap. Paelleta, paelletes.)
3. Padelada, s. f., poêlée.
Padeladas de luec en luec
Li deu hom dar d' ueus cueitz en fuec.
Deu hom faire la padelada
En fort escudela crozada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Poêlées de temps en temps on lui doit donner d'oeufs cuits en feu.
On doit faire la poêlée dans une forte écuelle creusée.
CAT. Paellada. IT. Padellata. (chap. Paellada, paellades.)
(N. E. Hay que advertir que Raynouard no conocía, o no quería conocer, la lengua valenciana. Antes de su tiempo hay muchos textos escritos explícitamente en lengua valenciana, y no los nombra. No voy a nombrar otros fallos que tuvo, porque esta obra que estoy todavía editando es vastísima; es muy pesada pero saca a la luz muchas verdades, para quien las quiera ver.)
Pagina, s. f., lat. pagina, page.
Aquesta present pagina. Cout. de Condom, de 1314.
(chap. Esta presén página.)
Cette présente page.
En l' autra pagina. Trad. d'Albucasis, fol. 7.
En l'autre page.
CAT. ESP. (página) PORT. IT. Pagina.
(chap. Página, págines; v. paginá; paginassió, paginassions.)
2. Compaginacio, s. f., du lat. compago, assemblage, emboîtement.
So del corrs ligament et compaginacio. Eluc. de las propr., fol. 61.
Sont du corps ligament et assemblage.
CAT. Compaginació. ESP. Compaginación.
(chap. Compaginassió, compaginassions.)
3. Compaginar, v., lat. compaginare, assembler, relier, emboîter.
Part. pas. Dels nervis en els compaginatz et ligatz.
Eluc. de las propr., fol. 61.
Des nerfs en eux assemblés et liés.
CAT. ESP. Compaginar. (chap. Compaginá: compagino, compagines, compagine, compaginem o compaginam, compaginéu o compagináu, compaginen; compaginat, compaginats, compaginada, compaginades.)
Paire, Payre, s. m., lat. patrem, père.
Aquelas causas per que pot lo paire e la maire, e l' avis e la avia deseretar sos enfans.
La falcidia qu' el paire, o la maire, o las autras subeiranas personas sont destreitas de laissar a lor enfans.
Trad. du Code de Justinien, fol. 16 et 15.
Ces causes pourquoi peut le père et la mère, el l' aïeul et l' aïeule déshériter ses enfants.
La falcidie que le père, ou la mère, ou les autres personnes ascendantes sont obligées de laisser à leurs enfants.
Fig. De joven eratz capdels e paire.
Bertrand de Born: Mon chant.
D' amabilité vous étiez chef et père.
Selh qu'era de valor caps e paire,
Lo rics, valens Richartz, reys dels Engles.
G. Faidit: Fortz chausa.
Celui qui était chef et père de valeur, le puissant, vaillant Richard, roi des Anglais.
- Le chef d'une suite de générations.
Del pom
Que manget Adam nostre payre.
(chap. De la poma que va minjá Adán lo nostre pare.)
Los VII Gaugs de Maria.
De la pomme que mangea Adam notre père.
Adam, lo premiers payres, fon mes en paradis. V. de S. Honorat.
Adam, le premier père, fut mis en paradis.
- Nom donné aux membres des différents ordres religieux.
Del onrat payre en Crist,
Monsen Gauselm, l' abat, agut en ay mandat. V. de S. Honorat.
De l'honoré père en Christ, monseigneur Gaucelm, l'abbé, j'en ai eu mandat.
- Confesseur, directeur de conscience.
Nos devem portar honor a nostres payres esperitals que an la cura de nos ensenhar et endressar en cors et en arma. V. et Vert., fol. 2.
Nous devons porter honneur à nos pères spirituels qui ont le soin de nous enseigner et diriger en corps et en âme.
A vos, car payre esperitals. La Confessio.
A vous, cher père spirituel.
- Loc. Désignant la première personne de la Trinité.
El nom del payre omnipoten. Los VII Gaugs de Maria.
Au nom du Père tout-puissant.
Lo Payre del cel dont nos ve tota veraya nobleza. V. et Vert., fol. 37.
Le Père du ciel dont nous vient toute vraie noblesse.
- Désignant le pape.
Lo santz Payres cavalca e ven son dreg camin.
En ayssi lo sanz Payres descautz volia intrar. V. de S. Honorat.
Le saint père chevauche et vient son droit chemin.
Par ainsi le saint père voulait entier déchaussé.
- Désignant les docteurs de l'Église.
La doctrina dels sanhs paires. Trad. de. la Règle de S. Benoît, fol. 38.
La doctrine des saints pères.
CAT. Pare. ESP. PORT. IT. Padre. (chap. Pare, pares.)
2. Pater noster, Pater Nostre, Patre nostre, s. m., patenôtre, chapelet, pater noster.
No portavan pater nostres
Ni autre senhal.
P. Vidal: Abril issic.
Ne portaient chapelets ni autre marque.
El legia chascun dia lo Salteri, e disia C e L (150) patres nostres.
V. de Guillaume de la Tour.
Il lisait chaque jour le Psautier, et disait cent et cinquante patenôtres.
Quan ieu cuig dire patre nostre,
Et ieu dic: Domna, totz soi vostre.
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Quand je pense dire patenôtre, et je dis: Dame, je suis tout vôtre.
Loc. fig. Canta lo pater noster del cimi. V. et Vert., fol. 26.
Chante la patenôtre du singe.
Prov. Aysso es vers coma lo pater noster. V. et Vert., fol. 27.
Ceci est vrai comme le pater noster.
CAT. Pare nostre. ESP. Padre nuestro. PORT. Padre nosso. IT. Paternostro.
(chap. Padre nuestro; en teoría se diríe pare nostre, pares nostres.)
3. Pairi, Payri, s. m., lat. patrinus, parrain.
La tenc a las fons e fo son payri. La enseynhava son payri. Philomena.
La tint sur les fonts et fut son parrain. Son parrain l' instruisait.
Mal desmens ton pairi et la crema que y mes. (N. E. crisma.)
Izarn: Diguas me tu.
Mal tu déments ton parrain et le chrême qu'il y mit.
CAT. Padri. ESP. Padrino. PORT. Padrinho. IT. Patrino.
(chap. Padrí; padrins són los dos, tan home com dona; padrina, padrines. Ma padrina es tamé ma cusina germana, y mon padrí lo seu home. Yo soc son fillol.)
4. Paterna, s. f., Dieu le père, Créateur.
Per tal que miels puscam la veraya paterna
Preyar.
V. de S. Honorat.
De sorte que nous puissions mieux prier le vrai Créateur.
Gavaudan le Vieux: Aras quan plou.
Le vrai Créateur vous confonde et vous ensevelisse.
5. Pairastre, s. m., parâtre.
E 'l pairastre contra son filhastre.
Si lo pairastre noiris son filhastre.
Trad. du Code de Justinien, fol. 28 et 7.
Et le parâtre contre son fillâtre.
Si le parâtre nourrit son fillâtre.
CAT. Padastre. ESP. Padrastro. PORT. Padrasto. (chap. Padrastro, padrastros, padrastre, padrastres; madrastra, madrastres.)
6. Paternitat, s. f., lat. paternitatem, paternité.
Paternitat... solament al payre conveniens. Eluc. de las propr., fol. 7.
Paternité... seulement au père convenant.
CAT. Paternitat. ESP. Paternidad. PORT. Paternidade. IT. Paternità, paternitate, paternitade. (chap. Paternidat, paternidats.)
7. Pairenal, Payrenal, adj., paternel.
Luxuria desplaz a Deu, e es perdicios de la pairenal benecio.
C' ame ab pairenal pietat cels que chastia. Trad. de Bède, fol. 41 et 56. Luxure déplaît à Dieu, et est perdition de la bénédiction paternelle.
Qu'il aime avec piété paternelle ceux qu'il châtie.
A totz autres bens payrenals e mayrenals.
Justel, Hist. de la maison de Turenne, pr., tit. de 1399.
A tous autres biens paternels et maternels.
8. Paternal, adj., paternel.
Ver regard de paternal dilection et amor.
Tit. de 1468, Hist. de Languedoc, t. V, pr., col. 37.
En considération d'affection et amour paternel.
Per lo dreg paternal e maternal. Tit. de 1262. DOAT, t. VIII, fol. 39.
Pour le droit paternel et maternel.
CAT. ESP. PORT. Paternal. IT. Paternale. (chap. Paternal, paternals; maternal, maternals.)
9. Pairon, Pairo, Payro, s. m., chef de famille, supérieur, patron.
Ades an clergues aital uzansa
Que, quan trobon pairo de gran puisansa,
Tut cant il vol fan ben et umilmen.
Bertrand d'Allamanon III: D'un sirventes.
Maintenant les clercs ont telle habitude que, lorsqu'ils trouvent chef de famille de grand pouvoir, tout ce qu'il veut ils font bien et humblement.
Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.
- Au plur. Ascendants au premier degré, les père et mère.
Volc que fos faitz ses pairos
Lo premier peccaire.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Voulut qu'il fût créé sans ascendants le premier pécheur.
Vieu ne meills
Austors, can es de pairons vieills.
Deudes de Prades: Auz. cass.
L'autour en vit mieux, quand il est (né) de vieux pères.
Prov. Meyns an fe l'enfant qu' els pairos.
Bernard de Venzenac: Iverns vai.
Moins ont de foi les enfants que les pères.
(chap. Patró, patrons; pares.)
10. Pairona, s. f., patronne.
Atrestal dreit cum lo pairos, o la pairona an en las causas de son libertin, o de sa libertina, atrestal dreit i an li filh del pairon, o de la pairona.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
Pareil droit comme le patron, ou la patronne ont sur les choses de leur affranchi, ou de leur affranchie, pareil droit y ont les fils du patron, ou de la patronne.
(chap. Patrona, patrones.)
11. Patron, Patro, s. m., lat. patronus, patron, ancien maître d'un affranchi.
Lo libertz non pot clamar son patron en plait, ses mandament de la poestat.
Lo patros non es tengutz per so libertin, ni lo libertin non es tengut per son patron. Trad. du Code de Justinien, fol. 3 et 37.
L' affranchi ne peut appeler son patron en justice, sans la permission de l'autorité.
Le patron n'est pas tenu pour son affranchi, ni l' affranchi n'est pas tenu pour son patron.
- Protecteur.
De l' isla de Lerins patrons e governayres. V. de S. Honorat.
(chap. De la isla de Lerins patró y gobernadó.)
De l' île de Lerins patron et gouverneur.
L' apostol S. Andrieus,
Mot gran patros dels amics sieus. Brev. d'amor, fol. 184.
L' apôtre saint André, moult grand protecteur des siens amis.
- Guide, conducteur.
Si en una nau no y a un patro, mal vai a la nau.
Arbre de Batalhas, fol. 185.
Si dans un navire il n'y a pas un patron, mal il va au navire.
- Modèle.
Architipe... quar el es principal patro et exemplar figura del mon creat.
Eluc. de las propr., fol. 105.
Archétype... car il est principal patron et figure exemplaire du monde créé.
Los consolz an avut lo patron d'aquela marca, et l'an portat e mes en l' ostal del comun. Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.
Les consuls ont eu le patron de celle marque, et l'ont porté et mis dans l'hôtel du commun.
CAT. Padró, patró. ESP. Patrón. PORT. Patrono. IT. Padrone.
(chap. Patró, patrons; tamé los que se seguixen per a tallá roba, construí, pintá, etc.)
12. Patronat, s. m., lat. patronatus, patronat, sorte de dignité.
Que agues la dignitat del patronat de Roma.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 101.
Qu'il eût la dignité du patronat de Rome.
(chap. Patronat, classe de dignidat. ESP. Patronato.)
13. Patrocin, s. m., lat. patrocinium, patrocine, sorte de salaire, de droit de patronage.
Latas ni patrocins non si demandan apres cinq ans.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 481.
Lates ni patrocines ne se demandent après cinq ans.
Per exegir las dichas latas et patrocins.
Statuts de Provence. BOMY, p. 235.
Pour exiger les dites lates et patrocines.
CAT. Patrocini. ESP. PORT. IT. Patrocinio. (chap. Patrossini, patrossinis.)
14. Patrocinar, v., lat. patrocinari, protéger, servir de patron, répondre. Las pauras gens per las quals patrocinon.
Statuts de Provence. BOMY, p. 8.
Les pauvres gens pour lesquels ils répondent.
CAT. ESP. PORT. Patrocinar. IT. Patrocinare.
(chap. Patrossiná: patrossino, patrossines, patrossine, patrossinem o patrossinam, patrossinéu o patrossináu, patrossinen; patrossinat, patrossinats, patrossinada, patrossinades.)
15. Patrimoni, Patremoni, s. m., lat. patrimonium, patrimoine.
Aysso avem de nostre patremoni. Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 3.
Cela nous avons de notre patrimoine.
Los bes de sancta Glieya que son lo patremoni de Jhesu Crist.
V. et Vert., fol. 16.
Les biens de sainte Église qui sont le patrimoine de Jésus-Christ.
CAT. Patrimoni. ESP. PORT. IT. Patrimonio. (chap. Patrimoni, patrimonis.)
16. Patrimonial, Patrimoniau, adj., lat. patrimonialis, patrimonial.
En las causas patrimonials. Abre de Batalhas, fol. 188.
Dans les choses patrimoniales.
Eretatges patrimoniaus. Tit. de 1291. DOAT, t. XI, p. 216.
Héritages patrimoniaux.
CAT. ESP. PORT. Patrimonial. IT. Patrimoniale.
(chap. Patrimonial, patrimonials.)
17. Patronimic, adj., lat. patronymicus, patronymique.
Noms patronimics... es aquel que s deriva e pren nom dels noms dels payros nostres. Leys d'amors, fol. 48.
Le nom patronymique... est celui qui se dérive et prend nom des noms de nos pères.
CAT. Patronimic. ESP. Patronímico. PORT. Patronymico. IT. Patronimico.
(chap. Patronímic, patronimics, patronímica, patronímiques.)
18. Patrial, adj., patrial, qui appartient à la patrie.
Noms patrials es noms d' un pays. Leys d'amors, fol. 47.
Le nom patrial est le nom d'un pays.
19. Parent, Paren, s. m., lat. parentem, parent.
Que dels parenz qu' aten de vas Espagna
Socors ogan non creia qu' a lui venia.
Le Comte d'Empurias: Al onrat rei.
Que des parents qu'il attend devers Espagne il ne pense pas qu'il lui vienne secours cette année.
Anc paire ni autre paren
No us amero tan finamen.
G. Faidit: Coras que.
Oncques père ni autres parents ne vous aimèrent si purement.
Soi, ieu, tos parens carnals
E tos parens espirituals.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Je suis, moi, ton parent charnel et ton parent spirituel.
Fig. Ar sai e conosc qu'es vertatz
Que 'l diable son siei paren.
P. Vidal: Amors pres.
Maintenant je sais et connais qu'il est vrai que les diables sont ses parents.
- Adam.
Per peccatz del premier paren. Los VII Gaugs de Maria.
Par péché du premier parent.
Adj. No m'es parens ni vezina.
Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta.
Ne m'est parente ni voisine.
CAT. Parent. ESP. Pariente. PORT. IT. Parente. (chap. Parén, parens.)
20. Parenta, s. f., parente, alliée par le sang.
Mos parens e parentas. Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
(chap. Mons parens y parentes.)
Mes parents et parentes.
Fig. Pois prez onratz
Non a tan bona parenta.
B. de Ventadour: En aquest gai.
Puisque mérite distingué n' a pas si bonne alliée.
Ieu tenc per messongiers
Cels que cercon sa parenta.
B. Zorgi: Entre totz mos.
Je tiens pour mensongers ceux qui cherchent sa parente.
CAT. Parenta. ESP. Parienta. PORT. Parenta. (chap. Parenta, parentes.)
21. Parentat, s. m. et f., parenté.
Pres molher outra lo grat
De totz cellz de son parentat. V. de S. Honorat.
Il prit femme outre le gré de tous ceux de sa parenté.
La parentat volgra donar a vendre,
Sol que m pogues latz son bel cors estendre.
T. de Blacas et de Peyrols: Peirols.
La parenté je voudrais donner à vendre, pourvu que je me pusse étendre à côté de son beau corps.
- Parent, allié.
Car aquel sobrenom avian sos parentatz. V. de S. Honorat.
Car ce surnom avaient ses parents.
Tug siei parentat
Naisson d' un fuec de que son aflamat.
G. Faidit: A lieys cui am.
Tous ses parents naissent d'un feu de quoi ils sont enflammés.
IT. Parentado.
22. Parentela, s. f., parenté.
Las personnas plus prochanas en affinitat et parentela.
Statuts de Provence. BOMY, p. 47.
Les personnes plus proches en affinité et parenté.
CAT. ESP. PORT. IT. Parentela. (chap. Parentela, parenteles.)
23. Parentor, s. m., parenté, famille.
Sabetz vos cals hom era ni de quin parentor?
Roman de Fierabras, v. 3651.
Savez-vous quel homme il était et de quelle famille?
24. Parentiu, s. m., parenté, alliance.
No fui del vostre parentiu
Per tal qu'us vis e us baizes tota via.
Raimond de Miraval: Trop a un.
Je ne fus pas de votre parenté pour cela que je vous visse et vous embrassasse toujours.
CAT. Parentiu.
25. Parentesc, s. m., parenté, alliance, union.
Aysso es noble parentesc. V. et Vert., fol. 34.
(chap. Aixó es noble parentesc o parentesco o parentela.)
Ceci est noble parenté.
Per vezinesc ni per parentesc. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Pour voisinage et pour parenté.
ESP. PORT. IT. Parentesco. (chap. Parentesc o parentesco.)
26. Enparentar, v., apparenter.
Ben s' enparenta qui am bon coratge s' ajosta. Trad. de Bède, fol. 4.
Bien s' apparente qui s' unit avec bon coeur.
Part. pas. substantiv.
Ab dels miels de la vila e dels enparentatz. Guillaume de Tudela.
Avec des mieux de la ville et des apparentés.
ANC. FR. C'est des barons de France le plus emparentés.
Poëme de Hugues Capet, fol. 13.
CAT. ESP. PORT. Emparentar. IT. Imparentare.
(chap. Emparentá: emparento, emparentes, emparente, emparentem o emparentam, emparentéu o emparentáu, emparenten; emparentat, emparentats, emparentada, emparentades.)
27. Patrici, s. m., lat. patricius, patrice.
Venc lor ajudar lo patrici dels Romas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.
Vint leur aider le patrice des Romains.
ESP. PORT. Patricio. IT. Patrizio. (chap. Patrissi, patrissis; patricio, patricios; patrissia, patrissies, patricia, patricies.)
28. Patriarcha, s. m., lat. patriarcha, patriarche.
Tro Noe, san patriarcha. Brev. d'amor, fol. 148.
Jusqu'à Noé, saint patriarche.
Fon apellat Ysaac patriarcha.
Serem, en nostre matremoni, en l' orde dels S. patriarchas.
V. et Vert., fol. 79 et 92.
Fut appelé Isaac le patriarche.
Nous serons, en notre mariage, au rang des saints patriarches.
- Dignité ecclésiastique.
Trames lo al patriarcha d' Antiocha. Liv. de Sydrac, fol. 1.
Le transmit au patriarche d'Antioche.
Pregar n' ei lo patriarcha Jan.
T. d' Isabelle et d' Elias Cairels: N Elias.
J'en prierai le patriarche Jean.
CAT. ESP. PORT. IT. Patriarca. (chap. Patriarca, patriarques, com los de Torredarques.)
29. Patriarcal, adj., lat. patriarchalis, patriarcal.
En las autras IIII glyeyas patriarcals. Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Dans les quatre autres églises patriarcales.
CAT. ESP. PORT. Patriarcal. IT. Patriarcale. (chap. Patriarcal, patriarcals.)
30. Papon, s. m., aïeul.
Hereter de Peyre de Lartigua, son papon.
Tit. de 1429, Bibl. du R. Ville de Castres.
Héritier de Pierre de Lartigue, son aïeul.
31. Compaire, s. m., compère.
Que a 'N Guillem dono breumen enfan
Don, s' a lui platz, yeu sos compaire sia.
Bernard d'Auriac: En Guillem.
Qu'au seigneur Guillaume ils donnent bientôt enfant dont, s'il lui plaît, je sois son compère.
S'ieu trobava mon compair' En Blacatz.
Cadenet: S' ieu.
Si je trouvais mon compère le seigneur Blacas.
CAT. Compare. ESP. PORT. IT. Compadre.
(chap. Compare, compares; comare, comares.)
32. Compairesc, s. m., compérage.
Ni s layssa ges per compairesc
De far dreg, ni per parentesc.
Contricio e Penas ifernals.
Ni se laisse point par compérage de faire justice, ni par parenté.
Capítul VIII.
Una carta anónima. Visita de un caballé.
Per aquells díes va ressibí una carta sense fecha ni firma, en lo sobre: "A Pedro Saputo, Almudévar.» Y dins, Fa cuatre añs. No se va cremá, com diuen, los cuernos cavilán de quí seríe; su va pensá enseguida. Y agarrán la pluma, ne va escriure un atra contestán esta sola paraula: Passiensia. Y sense fecha ni firma la va dirigí a don Severo Manuel de Estada, sense dudá de que lo recuerdo ere de Morfina.
Cuan lo caballé va vore esta carta perdíe lo juissi no podén atiná lo que significabe ni de quí podríe sé. Consultabe a la seua dona, a son fill, a la nora, a la filla; la enseñáe als seus amics, a tot lo món; y ningú assertabe (¿cóm ere possible?), dissimulán Morfina y fen vore que se admirabe igual que tots. Y va di al final son pare:
- Ara sí que vach a vore a Pedro Saputo, pos diuen que está al seu poble, que en la seua molta sabiduría pot sé que enserto.
¿Quí vindrá en mí? Don Vicente se va oferí, y la nora tamé, y Morfina va di que no li demanaríe a son pare datra grassia a la seua vida. Al sentí aixó son pare se va alegrá, per poc no li va doná lo gust; casi se la va emportá en ell. Pero va di que primé hi aniríe sol, y que después ya se voríe. Y així u va fé.
Va arribá a Almudévar, y dixada la mula a la fonda, va aná cap a casa de Pedro Saputo. Lo va coneixe éste al momén; pero, sospechán lo cas, li va pareixe callá mentres no fore reconegut; y li va preguntá cóm se díe. Va di don Severo lo seu nom y apellits; y entonses va cridá ell a sa mare y li va di:
- Enviéu a la criada al messón y que lo criat de este caballé li faigue portá la mula y les aubardes en lo bagache. Se oposabe don Severo, y ell, mol resolt, li va di: o a casa meua o fora de casa meua.
No es digne de tan prinsipal caballé, pero es mes dessén que la fonda, y sobre tot siréu servits en bona voluntat. Se va ressigná o conformá don Severo, y no se va atreví a parlali de la carta hasta después de michdía.
Lay va enseñá, y li va preguntá si sabríe de quí podríe sé, habenla ressibit a seques per lo correu. Va pendre Pedro Saputo la carta, la va mirá, y discurrín una mica (pera dissimulá) va di:
- Esta carta es la contestassió a un atra.
- No pot sé, va contestá don Severo, perque de totes les que hay escrit hay ressibit contestassió; y ademés no li hay parlat a ningú de forma que me puguere doná esta resposta: ni los meus fills saben res tampoc, ni los meus amics.
- Pos resposta es.
- Perdonéu, pero no u puc creure.
- Que u cregáu o no, es un atra cosa; pero es lo que tos dic.
Ñan somnis, siñó don Severo, que són realidats, y realidats aon pareix que estigues ensomián. Digueume, ¿teniu almes al purgatori?
- Alguna ñaurá potsé de tantes com ne van aná allá, entre pares y agüelos.
- Pos veéu de tráureles; y si són almes de este món, mes, perque aquí se sap y se veu lo que patixen, y allá es cosa de la fe y de la imaginassió. ¡Teniu parens pobres!
- Un o dos.
- Pos auxilieulos. ¿Teniu filles casades a casa de la sogra?
- No, siñó.
- ¿Y solteres?
- Una.
- Pos caseula.
- No vol casás.
- Yo tos dic que sí que vol.
- Yo tos dic que no.
- Yo tos dic que sí.
- ¿Me u asseguréu?
- Sí, o soc lo home mes tonto y badoc del món.
- Pos yo tos juro que la casaré ben pronte vullgue o no vullgue.
- Mateula milló.
- ¿No me diéu ...?
- Al seu gust.
- No vol a ningú; no li agrade cap home.
- Impossible.
- A fe de caballé.
- ¿Hau agarrat lo cor de la vostra filla a la má, y mirat be tots los seus foradets? ¿Hau fet la proba de portala a un convén, y obligala a vestís de monja?
- No vol tal cosa; ni té vocassió al claustro.
- Pos es que ne té al atre estat; al matrimoni. Y sobre tot aixó fico lo meu honor, lo meu nom y hasta la vida.
- Estic atabalat. ¿Qué hay de fé en arribá a casa meua?
- Res, traure almes del purgatori.
- Vingue vosté a ajudám. ¿Qué, no tos pendríeu la molestia de vindre y me pintaríeu una sala?
- En mol gust.
- Pos ya respiro, ya descanso, ya men aniré contén. Pero miréu de no engañatos, perque la meua filla, y perdonéu que la alaba tan, es mol entesa, mol discreta, y mol resservada. Diuen que es mol hermosa, y crec que u es si no me engañen los ulls de pare, y per aixó dic lo que los pareix a tots; pero en aixó atre la puc jusgá en menos passió; y tos dic que los secretos del seu pit no los penetre ni lo rayo mes sutil y puro del sol; y be podríe sé que mos dixare burlats o en dos pams de nassos.
- Es mes sutil lo pensamén del home y lo coneiximén del cor humano. Yo tos prometixco que als pocs díes que la trata ham de sabé si es alma triste del purgatori, o alma benaventurada de la gloria. Y sobre la carta faré tals probes, que no tos quedará cap duda de lo que hay dit. Yo pintaré y observaré; vosté callaréu, y tot anirá be y mos desengañarem.
Mol satisfet se va quedá don Severo de les raons de Pedro Saputo, y mes de la seua promesa. Als dos díes se disposáe a anassen y li va di Pedro:
- Los antics, siñó don Severo, cuan ressibíen algún huésped, lo obsequiaben, agassajaben y regaláen tres díes sense preguntali de la seu persona; passada esta tresena li preguntaben quí ere, cóm se díe, de aón veníe y aón anáe. Ham dixat esta costum y fórmula per la gran pressa que tenim de sabé quí es lo huésped que mos ve, y potsé per la mes gran de despachál de casa. Si no trobéu a faltá la comodidat y regalo de la vostra casa, tos rogo que tos aturéu los tres díes de la ley per vosté y per mí, y un mes per l'alma del purgatori que me ha proporsionat la satisfacsió de hospedá a casa meua a un tan prinsipal y amable caballé. Los antics donáen tamé al huésped al tems de despedíl lo que díen dons de hospedache, que ere alguna roba mol pressiosa, alguna espasa, escut de armes, o be algún caball, y res de aixó nessessitéu ni ña ara la mateixa raó que allacuanta per an esta costum, miréu lo que ña a casa meua que no ñague a la vostra, y si algo trobéu del vostre gust, emportéutosu en señal de la nostra amistat. ¿Sou afissionat als llibres? ¿U sou als cuadros? Astí teniu llibres, y allá teniu cuadros.
- ¿Y si agarro lo que no deuría?
- Aixó no pot sé. Ya don Severo habíe passat alguns ratos lligín La consolassió de Boecio traduída y afegida per Pedro Saputo, encara que manuscrita; y la va apartá com a llibre que volíe emportás.
Va mirá los cuadros, y se parabe moltes vegades dabán del de Pedro y lo de sa mare fets los dos aquell añ; y va di:
- Si estos dos retratos vostres no foren tanta part del vostre cor...
- U són y mol gran, va contestá Pedro Saputo; pero per naixó mateix tos los oferixco...
- ¡Ah!, va di don Severo; yo los ficaré llum a casa meua. Li va doná Pedro Saputo les grassies per lo favor, y li va entregá los cuadros y lo llibre dién:
- A un atre al món no los hi donaría; pero don Severo Manuel de Estada té privilegi a casa de Pedro Saputo.
Sen va aná don Severo, va arribá a casa seua, y van acudí la dona y los fills a preguntali com si vinguere de una peregrinassió al atre hemisferi. Ell los va di: - U séntigo, Mariquita, u séntigo, fills meus, séntigo de no habetos emportat a tots. ¡Ay, quín home! ¡Ay, quín home tan sabut y tan amable! Mol diu la fama, pero es mol mes de lo que se diu. Cuatre díes me ha fet está, pero a casa seua, perque es mol generós, y al pareixe ric. ¡Qué be que hay estat! Es lo home mes natural que hay conegut: mol caballé, aixó sí, pero al mateix tems tan pla y amable, que se pegue al cor com un ferro a un atre a la forja. ¡Quín agassajo! ¡Quín servissi tan fi y sensill! ¡Quína fassilidat en tot! Alló, fills, es viure encantat. ¿Pos, y sa mare?
Sa mare es tota una siñora. No dirá ningú, no, que ha sigut pobre y tingut ofissi tan humilde com lo de rentadora.
- Pero de la carta, va preguntá don Vicente, ¿qué tos ha dit?
- De la carta, va contestá, ha dit moltes coses (Morfina mol atenta); pero com vindrá después...
- ¿Aquí?, va preguntá lo fill.
- Aquí, aquí, an esta casa, va contestá don Severo. Y ya podéu disposatos tots a ressibíl com a un amic, pero tamé com a un home tan sabut, y no faiguéu tontades o extravagansies perque los seus ulls penetren hasta l'alma, y sap lo que un está pensán cuan lo mire.
- ¿Conque vindrá?, va torná a preguntá don Vicente.
- Sí, fills, sí, ya u hay dit: y pintará la sala de la cadiera.
- Men alegro, men alegro, va di don Vicente donán fortes palmades; lo coneixerem.
- Abans lo podéu coneixe, va di son pare, pos li vach demaná y me va doná lo seu retrato y lo de sa mare, que són éstos. Va sé traure los retratos, y los cuatre se van amuntoná damún de ells y no los podíen vore a gust. Los va penjá don Vicente a dos claus alts y aixines los van mirá mes desplay. Después va di don Vicente:
- ¿Sabéu pare, que Pedro Saputo me pareix que se assemelle an aquell estudián navarro al que díen don Paquito?
- Calla, ignorán, li va contestá son pare; ¿qué té que vore don Paquito ni tots los Paquitos del món en eixe retrato?
Don Paquito ere un estudián, espabilat sí, y vivaracho; pero un quidam, un mindundi, comparat en Pedro Saputo. En fin, ya lo voréu y tos desengañaréu; entretán no diguéu disparats ni sabocades. Morfina se admirabe de lo que li podíe la aprensió a son pare, pos sen un mateix don Paquito y Pedro Saputo, ni lo va coneixe allá ni veíe ara lo paregut, o mes be la identidat al retrato.
Y pera fé un atra proba, va di:
- Pos tamé a mí me pareix lo de este retrato lo mateix que a Vicente. ¿No veéu, pare, que té los ulls y tot lo aire de don Paquito?
- Los ulls y lo aire de la meua quinta bruixa de yaya sí que té, va contestá son pare enfadat, porros que sou tots. No me nomenéu mes a don Paquito; perque es compará la nit al día, un teó al sol, un pigmeo a un gigán. Pos, dic, ¡si lo sentigueres tocá lo violín!
Don Paquito esgarrañabe les cordes de tripes de gat; pero alló es sentí als mateixos angels del sel.
- Es segú pare, va di don Vicente, que ha de vindre aquí, sinó demá montaré a caball y men aniré a vórel. Y mira tú siñoríssima germana meua, de no sé en ell tan seca y impenetrable com has sigut en tots los que han vingut a vóret.
- Yo te dono la meua paraula, va contestá ella, de no séu en ell, sino al contrari, mol blana y penetrable, per explicám al teu modo.
¿Qué habíe de di un home tan sabut si me veiguere seria, indiferén y resservada?
- Pos vorem, va di son germá, cóm u cumplixes.
- Dónau per cumplit, va contestá ella. Y en verdat que u díe de cor, com pot suposá lo lectó, que sap lo misteri del seu amor en Pedro Saputo, y lo secret de la carta.