Mostrando las entradas para la consulta costa amún ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta costa amún ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 28 de julio de 2024

3. 10. De cóm Pedro Saputo va aná a Barbastro.

Capítul X.

De cóm Pedro Saputo va aná a Barbastro.


Habíe sentit que los de Barbastro reedificaben o ampliaben la capella del Puch, y va aná cap allá a oferí lo seu pinsell si trataben de pintala. Y apenes va arribá, va tindre curiosidat de vore la fon de Matacroc y va eixí cap al riu. Be va está an aquella siudat en los estudians, y com no se separáen may pera aná ell a soles, ara va refé les seues antigues passes.

¡Cuán se va alegrá de vore aquella fon y aquelles grades aon va passá la nit, y se va minjá lo pastel de magre y la llenguañissa de la engañada mosseta de la rondalla! Y sen va enrecordá tamé de la sagala que lo va despertá y lo va portá a casa seua de ofissial de sastre, y va di: pos vach a vórela.

No li va sé gens difíssil trobá la casa, perque com aventura tan singular se va imprimí tota mol be a la seua memoria, y va sabé seguí lo carré y reconeixe la porta. Va cridá y va pujá escala amún. La sagala, ya se veu, ere la mateixa, la va trobá sola y pentinanse. Una mica se va turbá al vores dabán de un caballé, pos no frecuentaben casa seua persones de tanta clase; en tot li va torná lo cumplit en bastanta naturalidat.

- ¿No me coneixéu, Antonina?, li va preguntá. Lo va mirá ella y va contestá, que no mes que pera servíl.

- Pos yo tos dic que me coneixéu, així com yo tos conec. Dieume: fa sis o siat añs, ¿no vau topá un matí a la fon de Matacroc en un sagal y lo vau portá a casa perque tos va di que ere sastre? Pos aquell mateix sagal es lo home que ara tos está parlán. Se va alegrá la sagala, y va mostrá mes confiansa y va parlá en mes libertat. 

- Per sert, va di, que mos vau dixá plantades ananton per la tarde y no tornán. 

- Men vach aná a pendre lo oreo an aquella hora, vach pedre lo tino dels carrés y no vach assertá a torná al meu ofissi. En son demá vach sentí lo que va passá a la iglesia Majó y vach tindre temó que lo sel castigare an esta siudat y me embolicare a mí al cástic.

- ¿Y quína culpa teníem los demés?, va contestá Antonina; be u van pagá ixos desdichats, que un atre mort se va eixecá del sepulcro y los va ferí no se sap cóm, y se van morí los dos en tres díes sense que la justissia tinguere nessessidat de ficáls la má damún. 

La familia del jove, que eren plateros, sen va habé de aná per lo món y no se ha sabut mes de ells. Ya tot está olvidat.

- Com totes les coses que passen al món, va di Pedro Saputo; y com deu está olvidat per part de vosté lo sastret de la fon. 

- No siñó, va contestá ella, encara que be u mereixíe, pos tan poc cas va fé de natres y dels vestits que mos dixáe tallats. Ell va sé lo que mos va olvidá, que yo ben presén lo vach tindre mol tems; y lo que es del tot encara hasta avui no lo había olvidat. No podría encara que vullguera, perque tots los díes vach a la fon y sempre me pareix que lo vech allí, com lo Doncel de Sigüenza, com lo vach trobá aquell matí. Van passá después a datres explicassions y van quedá entesos.

- Pero vosté no ereu sastre, va di ella, perque poca pinta teníu ara de fé tal ofissi.

- No, Antonina; de chiquet vach sé mol carnús y pesolaga, y algo atrevidet, y per sagalería anaba a tots los tallés, y cusía en lo sastre, llimaba en lo ferré, asserraba en lo fusté, cardaba en lo pelaire, borrajeaba en lo pintó, y día missa en lo mossen. ¿No vas vore aquell mateix estiu uns estudians que van passá per aquí y van está vuit díes?

- Sí que men recordo; y que un de ells ere mol gran predicadó, y pujabe als muscles dels seus compañs en la fassilidat de un gat. 

- Pos aquell era yo; feu memoria, que a casa de N. aon vas assistí al ball, vach di entre atres coses, que les Petres eren tontes dossiletes o beates, y les Antonines resservades y grassioses.

- Es verdat, y men vach enriure mol.

- Pos u vach di per tú y te miraba al mateix tems.

- Men enrecordo, es verdat; pero ¿cóm había yo de figurám que ereu lo sagal de la fon y lo sastre dels meus vestits? ¿Per qué no me vau di algo?

- No podía aná a vóretos, ya que ere costum que cap de natros se separare a coses particulás.

Antonina lo miráe tan embelesada, y ell estáe tan olvidat de la seua pintura, que se habíen fet les nou del maití, y los van doná les deu y les onse, les dotse, la una y les dos y les tres, sense donassen cuenta y pareixenlos que no fée mes de micha hora que estáen parlán. Ella li va di que sa mare estáe a la verdat fée ya tres añs; que son pare, sempre delicat de salut, ixíe al campo ben entrat lo día, que un germá de devuit añs sen anáe de matí en lo jou a llaurá, alguna vegada tamé a polligana; y que, en fin, ella no se habíe casat per no dixá a son pare hasta que se casare lo germá, que ere lo que debíe quedás a casa. Li va alabá Pedro Saputo lo propósit y confirmat lo antic amor a satisfacsió dels dos, y se va despedí hasta l’atre día.

Después de minjá va aná al santuari, y sen va enrecordá pel camí del penitén reconeixén lo puesto del encuentro, de la trobada. 

Va arribá al Puch y va trobá un regidó que cuidabe la obra. Después van vindre un atre regidó, un canonge y un caballé, componens de la junta o comisió de la obra; y los va preguntá si al seu tems se pintaríe la capella. Va pendre la paraula lo canonge y va di que pensabe pintala, y que volíen buscá un pintó de nota.

- De nota, sí siñó, va di un regidó chato, sellut, baixet y rechonchet; un pintó famós, un pintó que no ñague al món datre igual; extrangé, per supost, perque a España no ñan mes que asclapinsells; o andalús, que es mes que extrangé.

- Pos siñós, va di Pedro Saputo, yo soc pintó, pero no de gran nota, y español pera la meua desgrassia an este cas. Sé lo que ña a Andalusía; la escola sevillana es bona, té professós aventajats, pero sense tanta vanidat de homens y gastos se podríe pintá be la capella.

- No siñó, no home, va contestá lo nassutet; y si vosté sou lo pintó, feu cuenta que no hau vist a dingú. 

- La fach, siñó decano o degá, la fach, y tan, que ara mateix vech aquí cuatre homens y me pareix que no ne vech cap.

- Taimadet sou, va di lo canonge; y yo crec que mos estáu insultán. 

- Yo no tos insulto, sol contesto al gust y sentit del caballé decano, que me ha manat fé cuenta de que no había vist a ningú; y repetixgo que me fach ixa cuenta y que crec, veénlos als cuatre, que no vech a ningú. Encomaneume tos rogo, a la Virgen, y a Deu. 

Los va girá la esquena dit aixó, va montá a la seua mula, y en ves de aná cap a la siudat va tirá cap al peu de la serra, donanli a Antonina lo chasco de no torná a vórela y fenla passá un mal día.

Va sabé lo poble después que Pedro Saputo habíe vingut a pintá la capella del Puch, y sentín que lo despressiaren, se va amotiná y acantalejá les cases dels regidós y del canonge; y al caballé lo van empendre al carré, sense que los valguere di que no lo coneixíen. 

Li van enviá una embaixada costa aball als pocs díes, y ell va contestá, que de Barbastro ni lo sel, mentres lo gobernaren sabocs, chatos y surdos y homens tan ababols com los que ell va vore al Santuari.

viernes, 26 de julio de 2024

2. 9. De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.

Capítul IX.

De cóm Pedro Saputo se va fé estudián de la tuna.


Eixe es lo sol: a tota la terra ilumine, y tota la terra es meua. Perdono mare, no torno per ara al seu cariño. Y dién aixó afluixáe lo pas y camináe en nou sabor y contén pareixenli que ere la primera vegada que fée aná la seua agilidat. No sabíe cap aón anáe, y sol procuráe donali la esquena a la seua terra, vinguere lo que vinguere. Pero va vore no mol lluñ una serra tota vestida de abres y mol tancada, y se va adressá cap an ella pera atravessala en lo propósit de amorsá allá dal, mirán cap atrás y cap abán pera vore lo país y lo sel que dixáe y lo que anáe a registrá per primissies del seu viache. Va empendre la costa amún; y veén una quebrada, un claro, una selva espessíssima va aná cap allá, com Pelayo a Beseit, y la frescoreta del puesto lo va convidá a sentás, y después va traure les provisions, detall de sor Mercedes y la mare priora, va minjá pera tot lo día, perque en eixecás de allí no pensabe pará mes que pera beure de la primera aigua que trobare; y se va ficá a reflexioná sobre la temeridat de habés embutit al convén, pareixenli entonses tan gran hassaña, que tremoláe de pensáu. Habíe dormit poc la nit passada; y trobanse mol cómodo sentat y apoyat contra un terré se va quedá adormit com un soc.

No va passá ni una hora que dormíe, cuan van assertá a passá per allí prop uns estudians que anáen de motus, que com joves y de peus ligeros buscaben les dresseres hasta aon no les ñabíe per lo gust de no aná pel camí. Lo van vore y se li van arrimá; lo van mirá un rato, y ell dorm que dormirás. La seua apassibilidat, juventut, la seua pressiosa cara, aquells pels tan negres y solts que tan l'habíe adornat com a dona y ara fée gloria a la vista, van encantá als estudians, y un de ells va di:

- ¿Qué li fa falta an este mosso pera sé un ángel? ¿Qué no donaríe per séli pare lo mateix Rey de España y de les Indies?

- Dixémlo en pas, va di un.

- No, va replicá l'atre, que l’ham de despertá y emportámol en natros. Va parlá lo cuart (pos no ne eren mes) y va di lo mateix, y pareixénlos be als dos primés lo van despertá cridán un de ells: expergiscere, frater, et surge (que vol di: desperta, germá, y ix, paraules de Cristo a Lázaro.)

Se va ficá dret de un bot, no per la forsa del latín, que ell no lo enteníe, sino per lo soroll de les paraules que van entrá als seus oíts; y al vóres dabán als cuatre llissensiats, va pensá que siríen alguasils; pero los va vore alguns instrumens de música y reparán en lo traje va adiviná lo que eren.

- Noli turbari, va di lo mateix, escolastici enim sumus, et te miramur et amore prosequimur. (Vol di: no te turbos, no te assustos, pos som estudians y te contemplam admirats y te volem.)

- Siñós, va di ell ya eixecat: si vostres mersés no me parlen en la meua llengua, no entendré lo que me diuen.

- Non licet nobis, va di sempre lo mateix, alio sermone uti quam latino. (No mos es permitit parlá mes que latín.)

- Siñós, va di ell una mica mes sansé; si me ha de fé la burla, parlo en llengua que yo entenga, y voré lo que me convé.

- Calléu, per la vostra vida, va di un de ells en latín; lo mosso té raó. ¿Qué li hau de di en latín? Sabéu, jove exelén, que tos ham topetat y mos hau paregut be. Sentim que no sigáu del gremio, perque vindríeu en natros, y tos sertifico per la experiensia que ting, que passaríeu la vida mes alegre que hau de coneixe al món.

- Esta faena, siñós, va di ell entonses, no me pareix a mí cosa roína; eixe latín es lo que me estorbe, perque si se oferix alguna vegada parlál descubriré la meua falsa roba.

- Yo tol enseñaré, va di un de ells, en quinse díes.

- Pos yo, va contestá Saputo, tos dono paraula de adepéndrel en vuit, y ton sobren set pera mirá y remirá la obra que hauréu fet. 

Va sé tan lo gust que los va doná als cuatre esta resposta, que lo van abrassá en molta alegría, diénli ya compañ.

- La primera dificultat, va di ell, está al vestit, pos no ting capa (manteo).

- Aixó es lo que no tos faltará, va contestá un; lo meu está sansé; que vingue una navalla o estisora y lo retallarem. Y dién y fen van agarrá entre dos lo manteo, lo van tallá de dal a baix, van hilvaná les noves vores, lo va pendre Pedro Saputo, y ficánsel y fen en ell tres o cuatre plantes, va quedá ordenat estudián. 

Después de un retall de un atre manteo van ficá de dol la gorra en una funda, y van arrencá a caminá, beneín primé un de ells en moltes creus la nova roba y la persona del nou compañ.

Pel camí y abans de eixí del brosquill de la selva los va di:

- Yo no dudo, siñós, que sabrán moltes habilidats; yo voré tamé de ajuntán algunes meues. Per ejemple: quedautos firme (va di a un de ells), y tersianse, apartanse a una vora, lo tros de manteo y después dixanlo caure, va pegá una correguda de tres passes y li va salta als muscles.

- Caminéu, compañ, li va di, que yo vach aquí tan formal y segú com a la seua llitera una matrona romana. Va caminá lo estudián algunes passes, y Pedro Saputo va fé l'águila, lo mono, lo gorrino, lo tornavos, l'ama que críe, lo sastre, lo sabaté, y datres coses y figures, tot en gran admirassió dels compañs, que van di que sol en alló pensaben guañás la renta de un canónigo o canonge de Toledo aquell estiu.

- ¿Sabéu, compañ, va di lo que lo portáe, que me pareix que sou tot espíritu segons lo poc que pesáu?

Lexique roman; Mensa – Immensitat, Inmensitat

- Pos, ara, va di Pedro Saputo, forméu corro; lo van formá y donáe la volta per los muscles y hasta per los caps de tots. Los va fé formá lo púlpito, y cubrín lo cap a tots en lo seu manteo menos al que miráe dabán, va di en veu de predicadó, que aquell ere l'ángel conductó que veníe a redimí al món perdut. Y escomense de repén un sermó irónic tan disparatat, que de rissa no van pugué mantindre la forma de moxiganga los compañs castellés y van caure tots llarcs enriénsen mich cuart de hora.

- Ara, pos, los va di, vull fetos vore si soc espíritu com diéu, compañ, o si ting ossos y musculs. Veniu astí, y no sigáu torpe. 

Li va ficá lo peu al costat, li va fotre la má al cul y alsanlo de enterra y aviánlo com un barró, lo avente a deu passes com si fore un ninot de palla, esbarramuixons, o de un atra materia mes llugera o ligera.

Lo van mirá entonses los estudians, y se van enrecordá de la forma en que los habíe preguntat si li féen la burla en lo seu latín que no enteníe. En tot los va agradá la proba, y pera perfecsionala van volé que la faiguere moltes vegades en tots ells, perque podríe vindre be alguna vegada pera dixá admirada a una sala.

Ignacio Belanche, Iñaki, instituto Matarraña

Cap de ells pesabe deu arrobes, ni la mitat, y tots estáen entre los setse y vin añs; pero un en particulá, lo mes grassiós, Francisco (se creu que se apellidabe Celma Tafalla), com a músic ere mol pito, se diríe que se va dixá a casa seua les carns y que se va emportá sol en ell per al viache los ossos y la pell; an este va agarrá moltes vegades y lo aventáe moltes passes, y ell anáe entrenán a caure de peus ya com una estatua, ya com una birla, ya de atres maneres, movense mol be al mateix tems, y pareixén segons jugabe que los brassos y cames los teníe apegats al cos.

- Botovadéu, va di un de ells, que vosté, compañ, sou desde avui lo faraute o heraldo, lo mestre y cap de la compañía. Diguéu quí sou, de aón y cóm tos diéu; perque res li habíen encara preguntat. 

Y ell va contestá:

- Lo que soc, siñós ya u veéu; de aón ving, me se está olvidán a tota mecha y ya no podría díu; lo meu nom, lo que vullguéu, perque tantes regirades li hay donat al que solía tindre, que per totes les seues lletres se está desfén. No reparéu en tornám a batejá y fiqueume lo nom que tos paregue, encara que sigue de dona, perque igual tos podéu topetá en una sagala mes gachona que una gitana y mes sandunguera que una bandera de régim; o be per lo contrari, mes modesta y gazmoña que una beata. Lo que tos asseguro es que lo vostre nou compañ es honrat y ve de bones, y que no se trobe tan desastrat per lo presén. Si algún día falte la Providensia tunesca, porto aquí en mí la santa compañía de vin a trenta escuts d'or y plata que no ña cosa mes sana y pura a les mines de América.

Los estudians al sentí tantes discressions y al vore tantíssimes grassies y tal noblesa no acababen de admirás y de manifestá lo contens que estáen, li van ficá nom; y pera que no fore difíssil diferensiá lo de home y lo de dona van aprobá unanimemen lo de Paquito. No va volé ell asseptá la direcsió de la compañía excusanse en que ere lo radé que habíe entrat an ella y en que en realidat no ere estudián. Pero en estos jocs y olvidos no van repará en que lo día habíe avansat mol, y van minjá de les vitualles de Pedro Saputo y de lo que ells portáen, que se reduíe a pa y vi, perque tamé portáe una bota de cuartet y mich; be que tots piaben per aigua, secs del mol parlá y de la caló del día que no va sé poca. 

Van eixí al final de la serra y van prosseguí lo seu camí.

2. 2. De lo que li va passá a Huesca.

Capítul II.

De lo que li va passá a Huesca.


Aufanós, alegre, altiu, confiat y tan ligero de peus y de cos camináe lo nostre homenet aventurero buscán nous confins y noves tiarres, homens, opinions y costums, que no estampabe cap marca de pas al pols del camí, com si anare per l'aire o volare en lo seu pensamén. Lo sol de les set del matí, a michans del mes de mars, puríssima la atmósfera, cla lo horizonte, cotet lo ven y mol bon orache, alegráe la humida terra que reviscolada ya pel seu caló amic y apuntán la primavera, li haguere oferit la naturalesa renován la seua vida a la estassió mes apassible del añ, si la campiña que atravessáe, despullada, aburrida y tristota, presentare a un costat y a l'atre a la vista algo mes que algunes verdes esplanades de cams de blat, y al frente la foscó de la serra de Gratal formán falda als lluñans y encara blangs Pirineos que pareix que aguanton la bóveda del sel pera dixala caure a l'atra part, que ya sabíe que ere lo regne de Fransa.

Arribat de un vol a les Canteres, va vore abaix escomensán desde la mateixa vall la negra y agorera selva de Pebredo extenense per un gran terme, en les seues carrasques del tems del diluvio y habitada encara de les primeres fieres que la van poblá. La va atravessá insensiblemen, va descubrí los famosos plans de Alcoraz, va arribá a San Jorge, y va di:
Ya estic a Huesca. Y no habíen tocat encara les nou del maití.

EL ESCARMIENTO DE LOS NOBLES EN HUESCA (SIGLO XII. HUESCA)

Mol abans se trobáe ya sa pobre mare a casa de la padrina, a la que li va aná a di en gran pena:

- ¡Ya sen ha anat! 

Van plorá les dos un rato llarg, acompañanles tamé la chiqueta Rosa per imitassió y algún sentimén que al seu modo alcansabe, pos ya teníe dotse añs, no ere boba y volíe mol a son germanet Pedro.

Ell, mentrestán, estáe ya a les avingudes de la siudat, aon va topetá en un flare motilón del Carmen calsat, y trabán conversa en ell, va entendre que al seu convén se tratabe de pintá la capella de la Virgen; pero que lo mestre Artigas ere mol judío, que los demanáe singsentes libres y ells n' hi donáen tressentes sincuanta y no volíe.

- Yo, pos, va contestá Pedro Saputo, voré ixa capella, y pot sé que busca an algú que la pinto per neixes perres.

- Si es de Saragossa, va di lo motilón, ni u probos, perque si los pintamones de Huesca demanen tan, ¿Cuán demanarán los famosos pintós de Saragossa? Y en aixó van arribá a la siudat y se van atansá juns cap al convén.

Va vore Pedro Saputo la capella, y va pujá a la habitassió del prior y li va di que si lo mestre Artigas no habíe de tindre queixa, ell buscaríe algún pintó que igual rebaixaríe algo la cantidat que aquell demanáe. Va contestá lo prior que lo mestre Artigas no podíe fé mes que ressignás, perque aixó de totes les maneres se faríe, y no tindríe raó pera queixás, perque ya después de ell habíen tratat en un atre pintó y tampoc se habíen entés.

Podíe di quí ere lo pintó que se proposáe: 

- Yo, - va contestá Pedro Saputo.

- ¿Vosté pot di quí es?

- No dic aixó, sino que soc YO lo pintó que ha de pintá la capella. 

-  ¿Vosté?

- Yo, sí, pare prior; yo mateix. 

- Feume lo favor -, va di entonses lo prior en desdén, - de aná a la Creu de San Martín a comprá un boliche y vaigue a jugá per neixos carrés, o arreplego cuatre pedres y codolets al vostre morralet y anéu a cantalejá gossos per los racons y plasses.

- Pos es verdat, pare reverendo, va contestá Pedro Saputo, que encara que se enfado li hay de di que les seues paraules desdiuen de la vostra seriedat. ¿A quin llibre hau vist, a quin autó hau lligit, a quin sabut sentit a la vostra vida, que no haygue ñabut may al món home de la meua edat que no puguere pintá una capella de flares?

Si haguere preguntat cóm me dic, si ya sapiguere quí soc, si s'haguere informat qué ting o no ting fet, entonses podríe parlá com li vinguere en gana, y tan menospreu no lo puc esperá de consevol atre home mes prudén. Així que, podeu encarregá y doná la vostra obra a qui vullgáu, que ya vech que no arribarem a cap acuerdo o acord. Quedautos en Deu y en la vostra capella, que a mí no me cal tratá en homens de tan mala raó y conveniensia. 

Y dit y fet, li va doná la esquena al prior y va agarrá lo pañ de la porta.

Pero lo prior, que a les seues paraules habíe vist molta discressió y prudensia, lo va cridá y va eixí a detíndrel, y entrán un atra vegada en ell li va di en veu mes atenta que no se extrañare que li haguere parlat de aquella manera, ya que los sagals de la seua edat se solíen dedicá mes an aquells entretenimens de brutos, que a obres de tanta empresa y capassidat. Pero que si teníe confiansa de eixissen be en elles, se serviguere di quí ere y trataríen. Perque lo flare ya sospecháe quí podíe sé, ya que teníe de ell notissia per la fama del seu nom. Entonses va contestá lo mosso: 

- Yo me dic Pedro Saputo; soc...

- Prou, prou, prou, fill meu, va di en gran exclamassió lo prior al sentí lo seu nom. Y eixecanse lo va abrassá en molta voluntat, y lo va fé sentás al seu costat, y li va di:

- Miréu, Pedro Saputo; ya que Deu ha dessidit portatos an esta santa casa, yo actuaré de modo que a vosté no li peno habé vingut. Per descontat tos acomodaré a una cámara ben arreglada y en tots los servissis; tos ficaré assiento al refectori en los pares mes importans; y tos pagaré les singsentes libres jaqueses que demanáe lo mestre Artigas. Yo sé que hau pintat la capelleta de la ermita de la Corona a la vostra vila, y raderamen dos sales; y persones inteligentes que tos han vist me han sertificat que hau derramat en elles mes arte que lo que ha pintat en tota la seua vida lo adotsenat del mestre Artigas. Y si no me importunaren al seu favor alguns flares y dos caballés de la siudat, ya tos volía escriure que vinguereu a fé la nostra obra. La faréu, y yo men alegro mol. A vosté, lo arte de la pintura, este arte divino que entenen pocs y alcansen mes pocs encara, tos u ha amostrat la mateixa naturalesa, y per aixó, fill meu, sou tan aventajat. Sol tos demano que no tos unfléu, perque contra mes humildes som, mes grans y mes exelens són les grassies que ressibim de Deu lo nostre Siñó, y les mersés que la seua gran misericordia y bondat infinita mos fa de pura grassia. No olvidéu que humille als soberbios y arrogans, y exalte als humildes. Una enfermedat pot anugolatos lo juissi, una caiguda estronchinatos y dixatos inútil per al vostre arte y pera tota obra de profit, y donantos llarga vida obligatos a mendigá de porta en porta una almoina, sén mol infelís y despressiat. La gloria y les riqueses que podeu esperá alcansá en la vostra gran habilidat y talento que yo del modo que puc beneíxco, y en lo cor ficat an aquell abisme de bondat y omnipotensia del Siñó, li rogo encamino a la seua mes gran honra y gloria, així com al profit teu y descans de les persones a qui tingues obligassió y correspondensia. Ara aniréu a descansá hasta la hora de diná, y después ya tos aniréu preparán pera la vostra obra.

Va entrá en aixó un lectó, un home de ixos que sense cridáls van a tot arreu y se arrimen a tots y apliquen la orella a tots los foradets, y u volen tot sabé y mangonejá, que se beuen l' aire, y encara del flat y de la seua mateixa movilidat, qui habén sentit algo del payo que estáe a la cámara del prior, se va embutí per farol y compare. 

Va preguntá entonses Pedro Saputo qué ere lo que s'habíe de pintá a la capella pera aná formanse la idea (va di), regirala y perfecsionala. Agarrán la paraula lo lectó va contestá y va di (cuan ixíe lo prior de la selda a doná orden de que prepararen la que destinabe a Pedro Saputo):

- Ya sé yo lo que vol lo pare prior. Miréu: hau de pintá lo primé l'  infern, y a la boca o entrada, a la part de fora, a Nostra Siñora del Carmen desvián de la boca uns cuans beatos que van a pará allí, aguardanlos mols diables, y la má de sa Majestat de María Santíssima los siñalará un atre camí, que sirá lo del purgatori, y ells lo empendrán mol contens. Después hau de pintá lo purgatori y a Nostra Siñora del Carmen traén de ell a tots los seus devotos en lo escapulari. Después hau de pintá lo sel, y a la mateixa Siñora mol gloriosa rodejada de una caterva de devotos seus; y lo mes amún de tots y mes prop del seu trono a N. P. S. Elías en mols flares a la seua sombra. Y después, per los racons o aon tos paregue pintéu una dotsena de milagres, los mes inaudits que puguéu imaginá. 

- Pero ixos milacres, va di Pedro Saputo, mels hauréu de referí, o amostrám lo llibre aon consten, perque yo no men sé cap. 

- Tampoc yo ne sé cap en particulá, va contestá lo lectó, no ña cap llibre de milacres que yo sápiga, encara que hay sentit que se está escribín. Per aixó hay dit que los hau de imaginá vosté mateix.

- ¿Y ne han de sé mols? Va contestá Saputo. 

- An eixa materia, va di lo lectó, hau de tindre entés que may podréu pecá per massa; contra mes ne siguen y mes estupendos, mes alabansa redundará al pintó y mes crédit a la orden carmelita. 

- Pos a fe, va di Pedro Saputo, que no quedaréu descontens la comunidat ni la orden, perque vach a pintatos allí tals milagres, que no entrará cap home en vista a la capella que no se esglayo.

- Pos aixó mos fa falta y no datra cosa, va acabá lo lectó, perque aixina se inflame la caridat dels parroquians y carregue lo poble al convén.

Una mica sospechosa li va pareixe a Pedro Saputo la religió, o mes be la filossofía del lectó; pero com res caíe sobre la seua consiensia, va fé la seua cuenta y va pensá en la má plena dién: l'alma a la palma. Y en son demá va escomensá a prepará les parets de la capella y a provís de broches, pinsells y colós.

Va pintá una semana, y lo prior y tots los flares no se fartáen de mirá la pintura, de alabá al pintó dissípul de la naturalesa, que aixina li díen. Tamé del poble anáen a vórel mols curiosos y bachillés sense bachillerat (pero may lo mestre Artigas).

Blas Flare, black friday


- ¿Quí u diríe? - un canonge y un pintaire, dels que, díe Pedro Saputo, que la un enteníe algo perque habíe vist mol, y l’atre si en ves de fé pintes se haguere dedicat de jove a un atra cosa, podríe sé lo seu compañ; y lo volíe mol, se van fé amics.

Va pintá dos semanes; y al tersé dilluns va tindre que dixá la obra y eixí de la siudat mes depressa del que habíe entrat.

Ñabíe al convén un flare dels que diuen de missa y olla, perque de ababol que ere no sabíe adependre datra cosa que di missa y acudí al papeo; tots los díes anáe a la capella a donali un mal rato y fótreli la tabarra a Pedro Saputo, fenli sempre les mateixes preguntes, que eren:

- ¿Cóm se diu lo pintó? ¿De quín poble es lo pintó? ¿Cóm se diuen los pares del pintó?

Lexique roman; Moleste – Molleta

Ya lo mosso se habíe queixat al pare prior y demanat que no dixare aná an aquell flare a la capella; y lo prior, home sense malissia, li va contestá que com ere un flare de poc entenimén no teníe que fé cas de les seues tontades. Pero a Pedro Saputo lo cabrejáe tan, que aquell día, així com lo va vore entrá, se li va ensendre la cara, y de rabia va malmetre lo cap de un ángel que estáe pintán.

Va escomensá lo flare a preguntali en soflama lo mateix de sempre, cóm se diu lo pintó de la nostra santa capella?

Y Pedro Saputo, ensés, li va contestá: 

- Avui lo pintó se diu Pedro Códul!

eixecacoduls, avui lo pintó se diu Pedro Códul!

Y dién aixó li va aventá en gran saña y tota la forsa que teníe, que ere molta, un códul de la mida del puñ que teníe a má, li va fotre al pit y lo va tombá an terra; va agarrá los pinsells y los cacharros dels colós en un sarpat, va saltá de la embastida, y per si lo flare tramontabe, que no se sorolláe ni queixabe mes que en un ressuello aufegat y ronco, sense despedís de ningú va ficá peus en polvorossa. Vull di, que va doná de colses al convén fugín en tal ligeresa, que en dos minuts ya dixáe atrás lo Puch de don Sancho (ara Puch dels martirs o fossá), y en no mols mes ya pujáe y passáe lo estret del Quinto y perdíe de vista la siudat y la seua Hoya.

Se diu costa o estret del Quinto la pujada del riu Flumen (flumen en latín es una de les maneres de di riu) als collets y matolls aon después escomense ya lo Somontano.

peña de Amán

sábado, 27 de enero de 2024

Lexique roman; Cors - Crear

Cors, s. m., lat. corpus, corps, personne.

El cors qu'om no pot gandir

De mort.

Folquet de Marseille: Hueimais.

Le corps qu'on ne peut garantir de mort.

Vostre gent cors adreg e plazentier.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Votre gentille personne bien faite et agréable.

Fig. Si nos em verays membres d'aquell glorios cors de que Jhesu Xrist es cap. V. et Vert., fol. 58.

Si nous sommes les vrais membres de ce glorieux corps dont Jésus-Christ est la tête.

E mentre Thomas levava elh cors de Jhesu Xrist a la messa. Philomena.

Et tandis que Thomas levait le corps de Jésus-Christ à la messe.

Loc. Et Karles anet son cors los vezer a lur tenda. Philomena.

Et Charles alla de sa personne les voir à leur tente.

Deute degut per obligation de cors.

Cout. de Condom de 1313.

Dette due par obligation par corps.

Los miracles qu'en sa vida

Fetz lo benauratz cors sancts.

V. de S. Honorat.

Les miracles que le bienheureux corps saint fit en sa vie.

ANC. FR. Onques mès cors de chevaliers mielz ne se defendi de lui.

Ville-Hardouin, p. 148.

Et il dit que il ne les y lèroit jà aler, se son cors n'i aloit avec.

Joinville, p. 117.

ANC. ESP. El rei Alexandre corpo tan acabado...

Andamos por las tierras los corpos deleytando.

Poema de Alexandro, cop. 2366 et 119.

ANC. CAT. Cors. ESP. MOD. Cuerpo. PORT. IT. Corpo. (chap. cos.)

2. Corporal, adj., lat. corporalis, corporel, du corps, matériel.

Aissi com tu podes vezer ab los huelhs corporals qu'el solelh illumena tot aquest mun. V. et Vert., fol. 46.

Ainsi comme tu peux voir avec les yeux du corps que le soleil éclaire tout ce monde.

En corporal possessio.

Tit. de 1277. DOAT, t. CXXIV, fol. 40.

En possession corporelle.

III cel so: l'us es corporals, aissel que nos vezem.

Liv. de Sydrac, fol. 8.

Il y a trois cieux: l'un est matériel, celui que nous voyons.

CAT. ESP. PORT. Corporal. IT. Corporale.

3. Corporalmen, adv., corporellement.

Sian punit corporalmen. Regla de S. Benezeg.

Soient punis corporellement.

CAT. Corporalmen (corporalment). ESP. PORT. IT. Corporalmente. (chap. corporalmen.)

4. Corporal, s. m., corporal.

Los corporals e la crema e los vestirs sagratz.

(chap. Los corporals y la crisma y los vestimens sagrats.)

V. et Vert., fol. 16.

Les corporaux et le chrême et les vêtements sacrés.

LOS CORPORALES LLEGAN A DAROCA

Qu'els corporals fosso fact de pur li.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 17.

Que les corporaux fussent faits de pur lin.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Corporal. IT. Corporale.

5. Corporeitat, s. f., lat. corporalitatem, corporéité.

Corporeitat, corruptibilitat, etc.

Eluc. de las propr., fol. 1.

Corporéité, corruptibilité, etc.

CAT. Corporeitat. EST. Corporeidad. IT. Corporeità. (chap. corporeidat.)

6. Corpulencia, s. f., lat. corpulentia, corpulence.

Corpulencia et graysha... Causa de maior corpulencia.

Eluc. de las propr., fol. 156 et 168.

Corpulence et graisse... Cause de plus grande corpulence.

CAT. ESP. PORT. Corpulencia. IT. Corpulenza. (chap. corpulensia.)

7. Corpulent, adj., lat. corpulentus, corpulent.

Fa hom corpulent, bel de cara.

Eluc. de las propr., fol. 116.

Fait homme corpulent, beau de visage.

CAT. Corpulent. ESP. PORT. IT. Corpulento. (chap. corpulén, corpulens, corpulenta, corpulentes.)

8. Corporent, adj., épais, opaque, formant corps.

Entre nos e 'l solelh ella es corporentz.

P. de Corbiac: El nom de.

Entre nous et le soleil elle est opaque.

9. Gardacors, s. m., justaucorps, habillement de guerre, haubergeon,

corset.

Tant es de bel taill gardacors.

Bertrand d'Allamanon: Qui que s'esmai.

Tant le justaucorps est de belle coupe.

L'autre non a gardacors de bruneta.

P. Cardinal: Prop a guerra.

L'autre n'a pas corset de brunette.

ANC. CAT. Guardacors.

10. Incorporacio, s. f., lat. incorporatio, incorporation.

Don ve corrupcio per lor incorporacio.

Eluc. de las propr., fol. 25.

Dont vient corruption par leur incorporation.

CAT. Incorporació. ESP. Incorporación. PORT. Incorporação. IT. Incorporazione. (chap. incorporassió, incorporassions; v. incorporá.) 

11. Incorporeitat, s. m., lat. incorporalitatem, incorporéité.

Que han incorporeitat.

Eluc. de las propr., fol. 1.

Qui ont incorporéité.

CAT. Incorporeitat. ESP. Incorporeidad. PORT. Incorporeidade. IT. Incorporeità. (chap. incorporeidat.)

12. Incorporatiu, adj., incorporatif.

Es atractiva et incorporativa.

Eluc. de las propr., fol. 26.

Est attractive et incorporative.

13. Incorporal, adj., incorporel.

Causa corporals si cum es chavals... incorporals si cum es alcus dreitz.

Trad. du Code de Justinien, fol. 25.

Chose corporelle ainsi comme est un cheval... incorporelle ainsi comme est aucun droit.

ANC. CAT. ANC. ESP. (chap) Incorporal. IT. Incorporale.

14. Encorporar, Incorporar, v., lat. incorporare, incorporer.

Quar la vianda recebuda els membres encorpora... En el si encorpora... Intra dedins et incorpora si en sa substancia.

Eluc. de las propr., fol. 19, 133 et 197.

Car il incorpore aux membres sa nourriture reçue... s'incorpore en lui... Entre au-dedans et s'incorpore en sa substance.

Part. pas. Carbo es foc actualment ab materia terrestra incorporat.

Eluc. de las propr., fol. 132.

Charbon est feu actuellement incorporé avec matière terrestre.

CAT. ESP. PORT. Incorporar. IT. Incorporare. (chap. incorporá: incorporo, incorpores, incorpore, incorporem o incorporam, incorporéu o incorporáu, incorporen. Incorporat, incorporats, incorporada, incorporades.)

15. Escorporar, v., incorporer.

Part. pas. Quant er be escorporat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il sera bien incorporé.

16. Recorporatiu, adj., recorporatif, rétablissant le corps.

Solpre... es recorporatiu, per que val contra tos, etc. 

(chap. Lo sofre... es recorporatiu, perque val contra la tos. Que lay diguen a un que ix al Decamerón, que la dona lo amague a una sofrera. O a les chiques del institut de Valderrobres cuan vach cremá una mecha de sofre al lavabo.)

Eluc. de las propr., fol. 193.

Soufre... est rétablissant le corps, car il vaut contre toux, etc.


Cort, adj., lat. curtus, court, mesquin.

Lo fust es cortz mai d'una brassa.

Trad. de l'Évangile de l'Enfance.

Le bois est court plus d'une brasse.

Fig. Pero baros cortz, escortatz, cortes

Ai trobat mains, on non val ren trobars.

Augier: Totz temps serai.

J'ai pourtant trouvé maints barons mesquins, écourtés, courtois, auprès de qui le trouver ne vaut rien.

Corta d'amor e corta de franqueza.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Courte d'amour et courte de franchise.

ANC. FR. Jambes out cortes, gros les os.

Roman de Rou, v. 14469.

U à cort terme m'ocirrai.

Roman du comte de Poitiers, v. 850.

ANC. CAT. Cort. ESP. Corto. PORT. Curto. IT. Corto. (chap. curt, curts, curta, curtes, curtet, curtets, curteta, curtetes.)

2. Cortet, adj., court, petit.

Un' aguilleta sercaretz

Mot corteta e molt sotil,

C'om no i puesca metre fil.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous chercherez une petite aiguille très courte et très mince, qu'on n'y puisse pas mettre fil.

3. Acorchar, Accorsar, v., accourcir, abréger.

Non si pot alongar ni acorchar.

(chap. No se pot allargá ni acursá.)

Trad. du tr. de l'Arpentage, c. 31.

Ne se peut allonger ni accourcir.

Part. pas.

Nos lor degram aver acorchat lur viage.

V. de S. Honorat.

Nous devrions leur avoir accourci leur voyage.

Coma lo coms agues fahtz grans despens e fos acorssatz et agues mestier d'argent. Cat. dels apost. de Roma, fol. 174.

Comme le comte eut fait grandes dépenses et fut accourci et eut besoin d'argent.

ANC. FR. Car mains acorcent bien lor vie.

Roman de la Rose, v. 17193.

Acorches lor ans et lor mois.

Helinand, Vers sur la Mort.

CAT. Acursar. ESP. Acortar. IT. Accorciare. (chap. acursá: acurso, acurses, acurse, acusem o acursam, acurséu o acursáu, acursen.)

4. Escortar, v., écourter.

Part. pas. Pero baros cortz, escortatz, cortes

Ai trobat.

Augiers: Totz temps serai.

Pourtant j'ai trouvé barons mesquins, écourtés, courtois.

ANC. FR.

Quant ot fait sa proiere, son mantel escourça.

Roman de Berte, p. 42.

CAT. Escursar. ESP. Escorsar. IT. Scortare.


Cort, s. f., cour, assemblée.

Si quis in curte ducis hominem occiderit. (curte : curie : curiae)

Lex alam., XIX, 1. Baluze, Cap. reg. Fr., t. 1, col. 64.

Fes se mercadier e venc rics, e laisset d'anar per cortz.

V. de Pistoleta.

Il se fit marchand et devint riche, et cessa d'aller dans les cours.

En cort de prelat

O de rei o de comtor.

B. Carbonel: Amors per.

En cour de prélat ou de roi ou de comtor.

Maintas bonas cortz e maintas belas jostas.

V. de Pons de Capdueil.

Maintes bonnes cours et maintes belles joûtes.

Ricx hom, cant fai sas kalendas

E sas cortz e sas bevendas.

P. Cardinal: Qui ve gran.

L'homme riche, quand il fait ses kalendes et ses assemblées et ses festins.

Fig. E 'l malvestatz es sa cors.

G. de Saint-Gregori: Ben grans.

Et la méchanceté est sa cour.

ANC. FR. Qui furent retenues en la cort pour servir en aucuns offices.

Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 138.

ANC. ESP. E dentro en mi cort.

Poema del Cid, v. 970.

CAT. Cort. ESP. MOD. PORT. IT. Corte. (chap. cort; aragonés, cort.)

2. Cortadis, s. m., cour.

Anc no saupes chansos ni sirventes,

Vers ni descort qu'en cortadis fezes.

B. de Paris de Rouergue: Guordo ie us.

Je ne susse jamais chansons ni sirventes, vers ni discort que vous fissiez en cour.

3. Cortes, adj., de cour, courtois, galant, courtisan, agréable.

… Sui folhs chantaires cortes,

Tals qu'om m'en apela joglar.

Rambaud d'Orange: Escotatz.

Je suis fou chanteur de cour, tel qu'on m'en appelle jongleur.

Er es cortes lo plus mal ensenhatz.

(chap. Ara es cortés lo mes mal enseñat.)

B. de Ventadour: Ja mos chantars.

Maintenant le plus mal élevé est courtois.

Cum an l'auzelh, quant s'alegron pels nius

Del cortes temps que vezon aparer.

P. Vidal: Bels amics.

Comme ont les oiseaux, quand ils se réjouissent dans les nids du temps agréable qu'ils voient paraître.

Us de corteza voluntat.

G. de Cabestaing: Aissi cum.

Usage de volonté courtoise.

Subst. Reys dels cortes e dels pros emperaire.

Bertrand de Born: Mon chan.

Roi des courtois et empereur des preux.

CAT. ESP. (cortés) Cortes. PORT. Cortez. IT. Cortese. (chap. cortés, cortesos, cortesa, corteses. Apellit Cortés.)

4. Cortesamentz, adv., courtoisement, honnêtement.

Vensa us per mi cortesamentz,

Amors, que totas causas ventz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Que l'amour, qui soumet toutes choses, vous vainque courtoisement pour moi.

CAT. Cortesament. ESP. Cortésmente. PORT. Cortesamente. 

IT. Cortesemente. (chap. cortesamen.)

5. Corteiaire, Corteiador, s. m., galant, courtisan.

De putanas corteiaire.

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

Courtisan de prostituées.

Per que tut sei corteiador

Parton d'enan lei ab desire.

Bertrand de Born: Sel qui camja.

C'est pourquoi tous ses courtisans partent de devant elle avec désir.

CAT. ESP. Cortejador.

6. Cortezia, s. f., courtoisie, galanterie.

De cortezia s pot vanar

Qui ben sap mesura gardar.

Marcabrus: Cortezamen.

Qui sait bien garder mesure se peut vanter de courtoisie.

Ni lor platz res que taingn' a cortezia.

Bertrand du Puget: De sirventes.

Ni leur plaît rien qui appartienne à courtoisie.

CAT. ESP. (cortesía) Cortesia. PORT. Cortezia. IT. Cortesia. (chap. cortessía.)

7. Cortejar, Cortezar, v., tenir cour.

S'a Lombers corteja el reys,

Tos temps mays er joy ab luy.

Raimond de Miraval: Er ab la.

Si le roi tient cour à Lombers, la joie sera à jamais avec lui.

- Courtiser, faire la cour, se montrer galant.

La vai soven cortezar.

Un troubadour anonyme: Dona vos.

Il la va souvent courtiser.

Neys de cortezar m'en estenh.

Raimond de Miraval: Selh que no.

Je m'en abstiens même de courtiser.

Subst. Si domneys e cortejars no fos.

P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug.

Si ne fut galanterie et courtiser.

ANC. FR. Qu'il vaingne aprendre à cortoier.

Roman du Renart, t. II, p. 343.

CAT. ESP. PORT. Cortejar. IT. Corteggiare. (chap. fé la cort, festejá, cortejá: cortejo, corteges, cortege, cortegem o cortejam, cortegéu o cortejáu, cortegen. Cortejadó, cortejadós, cortejadora, cortejadores; cortejat, cortejats, cortejada, cortejades.)

8. Descortes, adj., discourtois.

Si 'l dalfis fis e verays

No vos agues aitan sen mes,

Vos foratz tornatz descortes.

P. Vidal: Abril issic.

Si le dauphin délicat et vrai ne vous eût mis autant de sens, vous seriez devenu discourtois.

Paraulas descortezas de derrizio. Leys d'amors, fol. 139.

Paroles discourtoises de dérision.

CAT. ESP. (chap. descortés) PORT. Descortes. IT. Discortese.

9. Descortezia, s. f., discourtoisie.

Fach descortes

Que fan ab descortezia.

Bernard de tot lo mon: Mals freg.

Fait discourtois qu'ils font avec discourtoisie.

CAT. ESP. (descortesía) Descortesia. PORT. Descortezia. IT. 

Discortesia. (chap. descortessía)

10. Encortezir, v., devenir courtois.

E 'l totz vilas encortezir.

Le comte de Poitiers: Mout jauzens.

Et l'entièrement vilain devenir courtois.

11. Curial, s. m., lat. curialis, de cour, homme, officier de la cour.

De prebostz e de senescals et de mals curials que fan grans greuges a

la paura gen.

Aisso es lo peccat dels curials que servon en las cortz dels grans senhors. V. et Vert., fol. 15 et 17.

De prévôts et de sénéchaux et de méchants officiers de la cour qui font de grandes vexations à la pauvre gent.

Ceci est le péché des hommes de cour qui servent dans les cours des grands seigneurs.

Adjectiv. E s'estrai de tota obra curial. Trad. de Bède, fol. 37.

Et se retire de toute oeuvre de cour.

ANC. FR. Je te prepare lieu et entrée à vie curiale que tu appetes... 

Les honneurs mondains et pompes des gens curiaux.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 391.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Curial. IT. Curiale.

12. Cortalh, s. m., fortification, retranchement, basse-cour.

Sarrasis foro vencutz, e fugiro entro elh cortalh e per cols e per puegs.

Philomena.

Les Sarrasins furent vaincus, et fuirent jusqu'au retranchement et par collines et par montagnes.

Y so fag li palhier,

Escuras e boals,

E y fa hom los cortals (chap. corrals; ESP. corrales)

Per tener bestiar.

G. Riquier: Segon qu'ieu.

Y sont faites les granges, les écuries et les étables à boeufs, et on y fait les basses-cours pour tenir le bétail.

13. Cortil, s. m., verger, jardin, métairie.

Pels cortils vei verdeiar los lis.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Je vois les lis verdoyer par les jardins.

Vi de pres d'un cortil

Vaqueira.

J. Estève: Ogan.

Je vis une vachère auprès d'un verger.

Palais ten per cortil.

Aimeri de Bellinoi: Pus lo gais.

Tient palais pour métairie.

Fig. Qu'el cor e 'l cors m'a saizit

E mes en estrech cortil.

Azemar le Noir: Ja d'ogan.

Qu'elle m'a saisi le coeur et le corps et les a mis en étroit jardin.

ANC. FR. L'uis a ouvert de son cortil.

Roman du Renart, t. 1, p. 188.

L'un en cuida passer parmi une soif en un courtil.

Joinville, p. 26.

ESP. Cortijo.

Cortina, s. f, lat. cortina, courtine, rideau, draperie.

Dins vergier o sotz cortina,

Ab desirada companha.

G. Rudel: Quan lo rius.

Dans un verger ou sous la courtine, avec la compagnie désirée.

E la cortina se parti el temple d'aval tro amon.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Et la courtine se déchira au temple d'en bas jusqu'en haut.

Ben garnit de cortinas.

Brev. d'amor, fol. 49.

Bien garni de draperies.

ANC. FR. Fait tendre une cortine en une des parties de son palais.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 185.

CAT. ESP. PORT. IT. Cortina. (chap. cuartina, cortina, cuartines, cortines; passá la cortina, corre la cortina.)

2. Encortinamen, s. m., tenture de draperies.

E fon li facha gran honor et encortinamen.

Cartulaire de Montpellier, fol. 73.

Et il lui fut fait grand honneur et tenture de draperies.

3. Encortinar, v., tendre des draperies.

Entretant fai ben adobar

La vila e encortinar.

Roman de Flamenca, fol. 7.

Cependant il fait bien arranger et tendre de draperies la ville.

Elhs encortinero la gleysa de nobles draps. Philomena.

(chap. Ells van encortiná la iglesia de nobles draps.)

Ils tendirent l'église de nobles draps.

Part. pas. Palis e samitz e sendatz

Don fo 'l castelz encortinatz.

Roman de Jaufre, fol. 81.

Tapis et satins et taffetas dont le château fut tendu.

ANC. FR. Encourtiner

Face le castiel et les rues.

Roman du Renart, t. IV, p. 218.

Sa bele chambre encurtinée.

Marie de France, t. 1, p. 410.

ANC. CAT. ESP. Incortinar. IT. Incortinare. (chap. encortiná, encuartiná)


Coruscacio, s. f.., lat. coruscatio, coruscation.

Coruscatio es sopta apparicio de vapor subtil, eflamada, que avalish e

despar soptament en l'ayre. Eluc. de las propr., fol. 138.

La coruscation est une soudaine apparition de vapeur subtile, enflammée, qui s'évanouit et disparaît subitement en l'air.

IT. Coruscazione.


Coser, Cozer, Cozir, Cusir, v., lat. consuere, coudre.

De coser, de filar de son mestier.

(chap. De cusí, de filá de son menesté.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.

De coudre, de filer de son métier.

Pero de cozir non truep par.

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Pour cela je ne trouve pas de pareil pour coudre.

De sirurgia no sai ni vuelh ses feramens;

Per talhar, per cozer, no fui anc aprendens.

P. de Corbiac: El nom de.

Je ne sais ni ne veux de chirurgie sans fers; pour tailler, pour coudre, je ne fus jamais apprenant.

Fig. Cuia 'l ab la terra cusir.

Roman de Jaufre, fol. 90. 

Il croit le coudre avec la terre.

Part. pas. … Ma camiza

Que era cozida

De seda ricamen.

P. Basc: Ab greu.

Ma chemise qui était richement cousue de soie.

Fig. La boca de la femna sera cozuda fermamen e sarrada.

Liv. de Sydrac, fol. 92.

La bouche de la femme sera cousue fortement et serrée.

CAT. Cosir. ESP. Coser. PORT. Cozer. IT. Cucire. (chap. cusí: cusgo, cuses, cus, cusim, cusiu, cusen. Cusit, cusits, cusida, cusides.)

2. Cordura, s. f., couture.

Gonella de Jhesu Crist era ses cordura.

(chap. La gonella de Jesucristo ere sense costura, costures.)

Hist. abr. de la Bible, fol. 78.

La robe de Jésus-Christ était sans couture.

3. Costura, s. f., couture.

Per desotz la costura del fort escut listrat.

Roman de Fierabras, v. 1580.

Par-dessous la couture du fort écu bordé.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Costura.

4. Cozedura, Cozidura, s. f., couture, suture:

Am tres cozeduras o quatre et am ferma sutura.

Ajustem las doas labias am cozidura.

Trad. d'Albucasis, fol. 62 et 35.

Avec trois coutures ou quatre et avec ferme suture.

Joignons les deux lèvres avec couture.

5. Cozender, s. m., couturier.

Tuitz li sartor ni 'ls cozenders.

(chap. Tots los sastres y los cusidós o costurés.)

Roman de Jaufre, fol. 101.

Tous les tailleurs et les couturiers.

6. Cordurier, s. m., couturier.

E pueis carpentiers, en apres corduriers, car il cozion lo cuer am fil de cuer. Liv. de Sydrac, fol. 81.

Et puis charpentiers, et après couturiers, car ils cousaient le cuir avec du fil de cuir.

ANC. CAT. Costurer.

7. Corduriera, s. f., couturière.

Pueis mi fetz apenre a corduriera.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 88.

Puis il me fit apprendre le métier de couturière.

CAT. ESP. Costurera. PORT. Costureira. IT. Cucitrice. (chap. costurera, cusidora, costureres, cusidores. A les escoles tamé sels díe “anem a costura” perque allí adepreníen a cusí, bordá, etc.)

8. Descoser, v., découdre.

Tan ferm que no s romp ni descos.

Gaucelm Faidit: Tot me cuidei.

Tant ferme qu'il ne se rompt ni décout.

Fig. Mos volers no s descos.

Gaubert moine de Puicibot: Fin' amors.

Mon vouloir ne se décout.

Part. pas. Cant porta descozutz

Sos draps...

Gardatz be

Que rauba descozuda

No portetz.

Amanieu des Escas: El temps de.

Quand il porte ses vêtements décousus...

Prenez bien garde que vous ne portiez robe décousue.

ANC. CAT. Descosir. ESP. Descoser. PORT. Descozer. IT. Scucire. (chap. descusí.)


Cosin, Cozin, s. m., lat. consobrinus, cousin.

Cosin, so es leu a chauzir.

T. d'Élias et de son cousin: N Elias.

Cousin, c'est facile à choisir.

Am la mais no faz cozin ni oncle.

A. Daniel: Lo ferm voler.

Je l'aime plus que je ne fais cousin ni oncle.

CAT. Cosí. IT. Cugino. (ESP. Sobrino). (chap. cusí, cusins, cusina, cusines. Contra mes cusins, mes a dins.)

2. Cozina, s. f., cousine.

Sor, cozina ni parenta.

(chap. Germana, cusina ni parenta. A les monges sels diu sor : sorore : soeur : hermana.)

Rambaud d'Orange: Entre gel.

Soeur, cousine ni parente.

Tant es de pretz e de valor enclausa,

Qu'ieu non volgra que fos ma cozina.

G. de Cabestaing: Mout m'alegra.

Elle est si entourée de mérite et de valeur, que je ne voudrais pas qu'elle fut ma cousine.

CAT. Cosina. IT. Cugina.


Cossouda, Consouda, s. f., lat. consolida, consoude.

E consouda que nais en prat.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Et la consoude qui naît en pré.

Barbaihol

E cossouda grassa, qui s vol,

Valens es contra cremadura...

Et ad soudar rompedura

Recep la cossouda maior.

Brev. d'amor, fol. 50.

La joubarbe et la consoude grasse, qui le veut, est bonne contre la brûlure... et reçoit la plus grande consoude pour souder fracture.

CAT. Consolva. ESP. Consuelda (Symphytum officinale). PORT. Consolda. IT. Consolida.

Cossouda, Consouda, CAT. Consolva. ESP. Consuelda. PORT. Consolda. IT. Consolida.

Cost, s. m., lat. costus, coq, plante aromatique.
Prenetz pastenegla, verben' e cost, (N. E. catalán pastanaga)
E cozetz lo fort tot ensemps.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez carotte, verveine et coq, et cuisez-le fort tout ensemble.
ESP. PORT. IT. Costo.

Cost, s. m., coût, prix d'une chose.
Voyez Leibnitz, p. 108.
Cant es de gran cost e de pauc de profieg.
(chap. Cuan es de gran cost y de poc de profit.)
V. et Vert., fol. 32.
Quand il est de grand coût et de peu de profit.
A sos propris costz e despens.
Tit. de 1418. Bordeaux, Bibl. Monteil.
A ses propres coûts et dépens.
ANC. FR. Sire, que tenon-nos tel cost.
Deuxième traduction du Chastoiement, conte 27.
Et à gran cost vos unt sui.
Roman de Rou, v. 11249.
CAT. Cost. ESP. (coste) IT. Costo. (chap. gasto, gastos, v. gastá; 
cost, costs.)
2. Costa, s. f., coût, prix d'une chose, dépense.
Un novel plait c'adutz guerr' e mesclaigna,
Costas d'aver e trebaill.
Aicart del Fossat: Entre dos.
Un nouveau débat qui amène guerre et trouble, dépenses de richesses et travail.
CAT. ESP. Costa. (chap. costa amún= ESP. cuesta arriba.)
3. Costatge, s. m., coût.
Los despens et costatges.
Tit. de 1403. DOAT, t. XCV, fol. 181.
Les dépens et coûts.
ANC. FR. Pour vous moustrer le coustage que le roy i mist.
Joinville, p. 117.
4. Costar, v., coûter.
A mi non costa un denier.
Bertrand du Puget: De sirventes.
Il ne me coûte pas un denier.
Anc non aic joi que no m costes un plor.
Arnaud de Marueil: Hom ditz que.
Je n'eus jamais joie qui ne me coûtât un pleur.
ANC. FR. Vous l'aurez, combien qu'il me coust.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 41.
CAT. ESP. Costar. PORT. Custar. IT. Costare. (chap. costá: costo, costes, coste, costem o costam, costéu o costáu, costen.)
5. Decostamen, s. m., défrai, remboursement de dépenses.
Mielhuramentz et decostamentz.
Autres legitims decostamens.
Fors de Bearn, p. 1086 et 1085.
Améliorations et défrais.
Autres légitimes défrais.
(chap. Reembolso de gastos. Los catalans diuen despeses, casi com en fransés dépenses.)

Costa, prép., à côté de, auprès de, contre.
En un vergier, sotz fuelha d'albespi,
Tenc la dompna son amic costa si.
(chap. A un vergé, jardí, daball de la fulla de un espino albar o blang (arto), teníe la dama, dona, a son amic al costat. Fransés aub + épin: aubépin, ocsitá, alb + espi, espí, espino blang, blanc. Aixó tos u pot explicá milló “Espinete” de Beseit, lo guarda Latorre.)

Chere, Yogui, Bubu, ju ju ju jú, guarda, Latorre

Un troubadour anonyme: En un vergier.
Dans un verger, sous la feuille de l'aubépin, la dame tint son ami à côté d'elle.
Erba verz nais costa las aigas. Trad. de Bède, fol. 41.
(chap. La herba verda naix al costat de les aigües.)
L'herbe verte naît auprès des eaux.
Costa 'ls crus amaires cruzels.
R. Vidal de Bezaudun: Entre 'l taur.
Contre les méchants amants cruels.
Prép. comp.
L'un cay de costa l'autre ablesmat el sablo.
V. de S. Honorat.
L'un tombe à côté de l'autre évanoui sur le sable.
De costa l'abitacol. Philomena.
Contre l'habitation.
ANC. FR. L'empererix sa fame de coste lui.
Ville-Hardouin, p. 73.
Mangoit encoste cele table la royne Blanche sa mère.
Et se vindrent arranger de coste nous.
Joinville, p. 22 et 34.
ANC. ESP. De costa. IT. Costà, di costà. (chap. Al costat, a la vora.)
2. Costa, s. f., lat. costa, côte, partie latérale de la poitrine.
No l' agues facha de sa costa... mas elh volc que ilh dui fosso un... e per so fetz la de sa costa. Liv. de Sydrac, fol. 64.
Il ne l'eût pas faite de sa côte... mais il voulut que les deux ne fissent qu'un... et pour cela il la fit de sa côte. 
Estrenc lo tan malamen
Que las costas li fes crucir.
(chap. Lo va apretá tan malamen que les costelles li va fé cruixí. Lo costat es la part lateral del pit. 1 costella, 2 costelles; costellada : trompada, sacsada, caiguda, normalmén si te fas mal a les costelles.)
Roman de Jaufre, fol. 14.
Il l'étreignit si durement qu'il lui fit craquer les côtes.
ANC. CAT. IT. Costa.
- Rivage, côte de montagne.
Al pe d'una costa regarda e vi venir. Chron. d'Arles.
(chap. Al peu de una costa mire y veu vindre. Costa empinada, costa del mar, 2 costes; costereta, costeretes; costerut, pobles costeruts com Beseit o Penarroija de Tastavins; costeruda, costerudes. Peñíscola es costeruda y está a la costa del Mar Mediterráneo.)
Regarde au pied d'une côte et vit venir.
3. Costa, s. f., cotte de soie, capiton, fleuret.
Autras costas ni autres borrots, mais solamens aquela costa et aquels borrots que de la dicha ceda seran ischitz (chap. ixits, eixits, issits; borrots : borra, pelussa).
Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Autres fleurets ni autres bourres, mais seulement ce fleuret et ces bourres qui seront sortis de ladite soie.
4. Costeta, s. f., côtelette, petite côte.
Sol las costetas ben mondadas
Cozetz en vi ab lart.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Seulement cuisez dans du vin avec du lard les côtelettes bien nettoyées.
CAT. Costelleta. (chap. costelleta, costelletes de cabrit; all. Kotelett es una chulla, ESP. chuleta. Costeta en ESP. costillita, costillitas, costillica, costillicas.)
5. Costat, s. m., côté.
Cant am lansa ubert fo sos costatz.
(chap. Cuan en llansa ubert va sé lo seu costat : Jesús a la creu.)
Matfre Ermengaud, Lettre à sa soeur.
Quand son côté fut ouvert avec lance.
Pel costat nafrat tan malamen.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
Blessé si cruellement par le côté.
El tost li plumara los costatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il lui plumera promptement les côtés.
Una possessio... drecha de un costat e del autre costat... comba.
Trad. du tr. de l'Arpentage, ch. 40.
Une possession... droite d'un côté et de l'autre côté... courbe.
ANC. FR. Et del costet de mi Robin.
Tit. de 1255. Carpentier, Hist. de Cambrai, p. 29.
CAT. Costat. ESP. Costado. IT. Costato. (chap. lo costat dret, los costats de un cuadrat.)
6. Costal, s. m., flanc, coteau.
Si vos acossiec sul costal.
Raimond l'écrivain: Senhors, l'autr'ier.
Si je vous atteins sur le flanc.
Puegz et costals, plan, ribeira e cumba.
G. de Durfort: Quar say petit.
Hauteurs et coteaux, plaine, rivage et vallon.
7. Acostament, s. m., accointement.
Santa Maria esposa de Joseph negun temps non ac carnal acostament.
Hist. abr. de la Bible, fol. 48.
Sainte Marie épouse de Joseph n'eut en aucun temps accointement charnel.
8. Acostar, v., accoster, approcher, accointer.
Aras s'acoston li savai,
E l'us ab l'autre cosseilla.
B. de Ventadour: Ara non vei.
Maintenant les vauriens s'accostent, et l'un conseille avec l'autre.
Al valen comte de Rodes
Mi volgra lai acostar.
Serveri de Girone: Sitot s'es.
Je voudrais là m'accoster au vaillant comte de Rodez.
Cant la femna es en sas flors, ela no si deu am lhuy acostar.
Liv. de Sydrac, fol. 60.
Quand la femme est en ses fleurs, elle ne doit pas s'accointer avec lui.
Anc malvestat en vos no pot caber,
Ni nulhs mals ays acostar ni apondre.
Izarn Risols: Aylas.
Jamais la méchanceté en vous ne peut tenir, ni nulle mauvaise qualité approcher et se joindre.
ANC. FR. Et se acostoioit à un chesne et nous fesoit séoir entour li.
Joinville, p. 13.
CAT. ESP. Acostar. PORT. Accostar. IT. Accostare. (chap. Arrimá, arrimás; gitá, gitás en) 

Costil, s. m., couche, couchette.
Ans que s lev del costil.
Amanieu des Escas: En aquel mes.
Avant qu'elle se lève de la couche.
2. Cota, s. f., grec *Koítn, couette, lit de plumes, matelas.
(N. E. Matelas francés, matalàs catalán, a las catalanistas, mátalas; chap. madalap).
Si no m tengues a la cota,
Ja non pogra sus estar.
Guillaume de la Tour: Una, doas.
Si je ne me tinsse à la couette, je ne pourrais jamais demeurer dessus.
ANC. FR. Qu'ele li face tost son lit:
Cele le fet isnel-le-pas,
Oste la couste et toz les dras.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 150. 

Costipacio, s. f., lat. constipatio, constipation.
Costipacio de ventre... Valo contra febre e costipacio.
Eluc. de las propr., fol. 91 et 218.
Constipation de ventre... Valent contre fièvre et constipation.
CAT. Constipació. ESP. Constipación (estreñimiento). PORT. Constipação. IT. Costipazione. (chap. Estreñimén; estic estreñit, repetat, v. repetá, estreñí.)
2. Costipatiu, adj., constipatif.
Aiga salada, dezicativa et constipativa.
(chap. Aigua salada, dessecadora y estreñidora, repetadora.)
Eluc. de las propr., fol. 75.
Eau salée, dessiccative et constipative.
IT. Costipativo.
3. Costipar, v., lat. constipare, constiper.
Part. prés. Mal digestibles, costipans.
Eluc. de las propr., fol. 220.
Mal digestibles, constipants.
CAT. ESP. (estreñir) PORT. Constipar. IT. Costipare. (N. E. En rumano se dice constipar.)

Costum, s. m., lat. consuetudinem, coutume, habitude.
Vilas a costum de trueia
Que de gen viure s'enueia.
Bertrand de Born: Mout mi plai.
Le vilain a la coutume de la truie qui s'ennuie de bien vivre.
Mas ieu non cre que negu temps
Morisson tans de bons costums essemps.
Aimeri de Peguilain: Anc no m cugey.
Mais je ne crois pas que jamais périssent tant de bonnes habitudes ensemble.
CAT. Costum. ESP. Costumbre. PORT. IT. Costume. (chap. Costum, costums; acostumá (acostumbrá): acostumo, acostumes, acostume, acostumem o acostumam, acostuméu o acostumáu, acostumen. Acostumat (acostumbrat), acostumats, acostumada, acostumades.)
2. Costuma, Cosdumna, s. f., coutume, habitude.
Car costuma torna a natura. Libre de Senequa.
Car coutume tourne à nature.
- Droit, lois d'un pays.
Aisso son costumas de la villa de, etc.
Tit. de 1238. DOAT, t. CXLIX, fol. 1.
Ceci sont les coutumes de la ville de, etc.
Meton bans e malas costumas per ocayzon d'aver emendas.
V. et Vert., fol. 15.
Ils établissent bans et mauvaises coutumes pour occasion d'avoir des amendes.
Loc. Plor tota dia, fas cosdumna d'efan. Poëme sur Boèce.
(chap. Ploro tot lo día, fach costum d'infán, chiquet.) 
Je pleure tout le jour, je fais coutume d'enfant.
Dis que reys, que lo seu vai donan
Ni s'en torna, fai costuma d'enfan.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je dis que roi, qui va donnant le sien et s'en dédit, fait coutume d'enfant.
ANC. CAT. IT. Costuma.
3. Costumanza, Costumnansa, s. f., coutume, habitude.
Per costumanza de bonas obras. V. et Vert., fol. 43.
Par habitude de bonnes oeuvres.
Molt es greus l'emperis de costumnansa. Trad. de Bède, fol. 5.
L'empire de l'habitude est très fort.
ANC. CAT. IT. Costumanza.
4. Costumar, v., être accoutumé, être habitué.
Car non a de que menestrar
Si com a costumat de far.
V. de S. Honorat.
Car il n'a pas de quoi fournir ainsi qu'il a accoutumé de faire.
Part. pas. Quar donnas son costumadas d'aitan.
Cadenet: Non sai qual.
Car les dames sont accoutumées d'autant.
ANC. FR. Ne forga ne ne fist forgier monnoye qui onques fust coustumée.
Lett. de rém., 1394. Carpentier, t. 1, col. 1104.
ANC. ESP. Tornó à su estudio que avie costumnado.
V. de S. Domingo de Silos, cop. 393.
ANC. CAT. Costumar. ESP. Costumbrar. PORT. Costumar. IT. Costumare.
5. Costumier, Cosdumnier, adj., coutumier, habituel, ordinaire.
Si cum cel que es costumiers
D'auzir et de sofrir lur glat.
Rambaud d'Orange: Als durs crus.
Ainsi que celui qui est coutumier d'ouïr et de souffrir leur aboiement.
Fig. En aizimen de blancas flors
E de novelh chan costumier.
Marcabrus: A la fontana.
Sans l'agrément des blanches fleurs et du nouveau chant habituel.
Cosdumniera chausa es. Trad. de Bède, fol. 3.
C'est une chose ordinaire
6. Acosdumnansa, s. f., coutume, habitude.
Acosdumnansa de bonas causas.
Trad. de Bède, fol. 4.
Habitude de bonnes choses.
ANC. FR. L'accoustumance est une autre nature.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 435.
IT. Accostumanza.
7. Acostumar, v., accoutumer, habituer.
Gardas de acostumar follas paraulas.
V. et Vert., fol. 95.
Gardez-vous d'accoutumer les folles paroles.
Causa que non a acostumada.
Liv. de Sydrac, fol. 83.
Chose qu'il n'a pas accoutumée.
Car avi' acostumat de viure honradamen.
V. de S. Honorat.
Car il avait accoutumé de vivre honorablement.
Part. pas. Can sera ben acostumat
De penre e ben adobat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il sera bien accoutumé de prendre et bien dressé.
En la ley era enseynada
De Dieu e ben acostumada.
Trad. d'un Évangile apocryphe.
Elle était enseignée et bien accoutumée en la loi de Dieu.
CAT. Acostumar. ESP. Acostumbrar. PORT. Acostumar. IT. Accostumare.
8. Acostumadamen, adv., habituellement.
Cant hom jura acostumadamen, ayssi comma a cascun mot.
(N. E. Los polacos, no me refiero a los catalanes, tienen la costumbre de decir kurwa cada pocas palabras. Los de Gerona usan mucho “cardar”.)
V. et Vert., fol. 24.
Quand on jure habituellement, pour ainsi dire à chaque mot.
ANC. FR. Les administrations gouvernées accoustuméément.
Ord. des Rois de Fr., 1256, t. 1, p. 81.
ANC. CAT. Acostumadament. ESP. Acostumbradamente. PORT. Acostumadamente. IT. Accostumadamente. (chap. Acostumadamén, habitualmén, assobín.) 

Cot, s. f., lat. cotem, queux, pierre à aiguiser. 
(chap. pedra de esmolá o de esmolet: afilá)
Ab so qu'ieu sembli be la cot,
Que no tailh e fa 'l fer talhar.
B. Martin: Farai un.
Avec cela que je ressemble bien à la queux, qui ne taille pas et fait tailler le fer.
Fig. … Ieu soi la cot
De tot estz mals tocatz.
G. Riquier: Tant petit.
… Je suis la queux de tous ces mals touchés.
ANC. FR. Lors comença à aguisier
Son coutel à une grant kex.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 15.
IT. Cote.

Cot, s. m., cotte, cotillon.
Voyez Denina, t. II, p. 106.
Us vai dolan ab tal ayssa
Que no us te pro cot ni manta.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Il va vous dolant avec telle aissette que ne vous tient profit cotte ni manteau.
ANC. FR. Fame est plus cointe et plus mignote
En sorquanie que en cote...
Et une cote de brunete.
Roman de la Rose, v. 1216 et 214.
CAT. Cot.
2. Sobrecot, s. m., surcot.
L'autra non a sobrecot de bruneta.
P. Cardinal: Prop a guerra. Var.
L'autre n'a pas surcot de brunette.
Mantel e blial de violas
Portet e sobrecot de rozas.
P. Vidal: Mai o.
Elle porta manteau et justaucorps de violettes et surcot de roses.
ANC. FR. A tousjors en ivier si ot
A mances un nouviel surcot
Fourré de vair.
PH. Mouskes; Carpentier, t. III, col. 924.
3. Cota, Cotha, Quota, s. f., cotte.
Vestir una cota de malha.
(chap. Vestí, portá una cota de malla.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 141.
Vêtir une cotte de maille.
E van vestitz los grans senhors am una cotha ses dobladura entro al ginolh.
Els se armo de quota de malha.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Et les grands seigneurs vont vêtus avec une cotte sans doublure jusqu'au genou.
Ils s'arment de cotte de maille.
CAT. ESP. PORT. Cota. IT. Cotta.

Cot, s. m., bas lat. cotagium, coûtage, sorte d'impôt.
E tot so que del dit cot ly dits habitadors auran percebuts.
Emolumens del cot de la jurisdictio.
Cout. de Saussignac de 1319.
Et tout ce que lesdits habitants auront perçu dudit coûtage.
Emoluments du coûtage de la juridiction.
2. Cotador, s. m., cotagier, collecteur du coûtage.
Instituira un cotador conegut.
(chap. Instituirá un cotadó conegut. Lo que arreplegabe l' impost dit cot.)
Cout. de Saussignac de 1319.
Instituera un cotagier connu.

Coton, s. m., ar. kotonn, coton.
Voyez Golius, Dict. arabico-latin., col. 1933.
Que sia coton bon et marchant.
Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 476.
Que ce soit coton bon et marchand.
Coton filat e non filat.
Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 152.
Coton filé et non filé.
CAT. Cotó. ESP. Cotón (algodón). PORT. Cotão. IT. Cotone.
(chap. Cuan erem chiquets, a escola, alguna vegada mo se escapabe la paraula cotón, perque natros diém cotó en chapurriau. Los mestres ya díen algodón, al + kotonn, y no coneixíen la antiga castellana cotón.)

Coutel, s. m., couteau, grosse plume du guidon de l'aile, terme de fauconnerie.
Aprob so venon li coutel;
So son las pennas en auzel (N. E. pennas, penas : plumas, rat penat.)
Que las alas si fan plus bellas.
Pels coutels l'ala li tira.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après cela viennent les couteaux; ce sont dans l'oiseau les pennes par lesquelles les ailes se font plus belles.
Lui tire l'aile par les couteaux.

Cozer, Coire, v., lat. coquere, cuire.
(chap. coure; tamé cuiná ve de coquere.)
Filh d'un sirven del castel que era forniers... a cozer pa.
V. de B. de Ventadour.
Fils d'un serviteur du château qui était fournier... à cuire le pain.
Cozetz mel en un vaiselet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cuisez du miel dans un petit vase.
- Causer une douleur piquante.
Coc me, mas ieu per tot aquo
No m mogui ges.
(chap. Me va coure, pero yo per tot aixó no me vach moure gens. Si cou es que sane, cuan te fiquen alcohol a una ferida. Tanta coissó no se podíe aguantá, va di lo cagamandurries y capsot de Mario Sasot cuan li van ficá aigua oxigenada a una ferideta que se va fé en un papé del panfleto Temps de Franja; la que ting entre les molles del cul tamé es una franja.)
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Il m'en cuisit, mais pour tout cela je ne me bougeai point.
Fig. Part. prés. El desiriers cozens e doloiros.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Le désir cuisant et douloureux.
Farai un sirventes cozen.
Bertrand de Born le fils: Quan vei lo.
Je ferai un sirvente cuisant.
Part. pas. Chars quant es mal cuecha e dura.
Le moine de Montaudon: Mot m'enueia.
La chair quand elle est mal cuite et dure.
Fig. Ab semblan cueg et ab cor cru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Avec extérieur cuit et avec coeur cru.
CAT. Courer. ESP. Cocer. PORT. Cozer. IT. Cuocere. (chap. coure: coc, cous, cou, coém, coéu, couen; cuit, cuits, cuita, cuites. Coén, adj, coéns, coénta, coéntes; coén, v. gerundio. Coc en poma, cocs, coca de primentó, coques en atún.)
2. Cuchiu, adj., facile à cuire.
Aquelas lentillas so mai grossas, frescas e may cuchivas.
(chap. Aquelles llentilles, llentíes son mes grosses, fresques y mes fássiles de coure.
ESP. Aquellas lentejas son más grandes, frescas y más fáciles de cocer, cocederas.)
Eluc. de las propr., fol. 213.
Ces lentilles sont plus grosses, fraîches et plus faciles à cuire.
3. Cossezen, adj., cuisant. (chap. coén)
Per qu'us sonetz fai gualiartz
Ab motz amaribotz bastartz,
E lui apellon cossezen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Parce qu'il fait un sonnet menteur avec des mots aigrelets bâtards, et on l'appelle cuisant.
4. Coc, Cuec, Cutz, s. m., lat. coquus, cuisinier.
(N. E. Se encuentra coch, cochs, sobrecoch, sobrecochs en las ordinaciones de Pedro IV.)
Sai esser pestres e cocx.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais être boulanger et cuisinier.
… Cuecx e bivers e baylos.
P. Cardinal: Un sirventes.
Cuisiniers et échansons et gouverneurs.
Senher, vostre manjars, so ditz lo cutz,
Vos es aparelhatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 15.
Seigneur, ce dit le cuisinier, votre manger vous est apprêté.
ANC. FR. Trois escoufles i ot de mez salez
Que li queux li avoit appareilliez.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 230.
Les maistres queux souvent lardent perdrix... en intention... de les mettre roustir.
Rabelais, liv. IV, ch. 24.
CAT. Coc. IT. Cuoco.
5. Cosiner, s. m., cuisinier.
Qu'el cosiner se va levar, et aportet una espalla.
(chap. Que lo cuiné se va eixecá, alsá, elevá, y va portá una espala
Lo sompo aragonés catalaniste de Fondespala, Daniel Vives Albesa, igual trobe una t a la paraula ocsitana espalla. Es dels que escriuen lo nom del seu poble Fontdespatla; es una mes de les víctimes del tomàtic, com los que escriuen Vall-de-roures.)
Hist. abr. de la Bible, fol. 36.
Que le cuisinier se va lever, et il apporta une épaule.
ESP. Cocinero. PORT. Cozinheiro. IT. Cuciniere. (chap. cuiné, cuinés, cuinera, cuineres; v. cuiná, a la cuina o a les cuines.)
6. Coguastro, s. m., cuisinier, marmiton.
Et anc sol no y ac coguastros,
Mas que nos tres.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
Et il n'y eut oncques un seul cuisinier, excepté nous trois.
7. Coze, s. m., mets, plat d'aliments cuits.
En loc de gran cozes, lor disia suas cansos.
V. d'Elias d'Uisel.
En place de grands mets, il leur disait ses chansons.
8. Cozina, s. f., lat. cucina, cuisine, victuaille.
Per qu'ieu volgra esser mais cocs
De sa cozina.
G. Adhemar: Ben fora.
C'est pourquoi j'aimerais mieux être cuisinier de sa cuisine.
Pres de tres ans en la gaudina
On avian mot paura cozina.
V. de S. Honorat.
Près de trois ans dans la forêt où ils avaient très pauvre cuisine.
ESP. Cocina. PORT. Cozinha. IT. Cucina. (chap. Cuina)
9. Cozensa, Coizenza, s. f., cuisson, douleur. (chap. coissó.)
Fig. Mals senes jauzimens
E senes benfag cozensa.
Gaubert moine de Puicibot: Una grans.
Mal sans jouissance et douleur sans bienfait.
Merce m degratz aver senes coizenza.
Raimond Jordan: Vas vos soplei.
Vous me devriez avoir merci sans cuisson.
10. Coitura, s. f., brûlure, cuisson, cautérisation.
A la puiridura de la charn a at fer e coitura. Trad. de Bède, fol. 50.
Il est besoin du fer et de la brûlure à la pourriture de la chair.
Car plus se delecta, en aissi
Sesta coitura es valens.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Car plus il se délecte, de même cette cautérisation est avantageuse.
ESP. Cocedura. PORT. Cozedura. IT. Cottura.
11. Cosinar, v., cuisiner.
Totas herbas aptas a cosinar.
(chap. Totes les herbes aptes per a cuiná.)
Hist. abr. de la Bible, fol. 36.
Toutes herbes propres à cuisiner.
Part. pas. subst.
Be mangi soven de fort bos cozinatz,
De salsas de girofle, e de bos empastatz.
Izarn: Diguas me tu.
Je mange bien souvent de fort bons mets, des sauces au girofle, et de bons pâtés.
ESP. Cocinar. PORT. Cosinhar. IT. Cucinare.
12. Bescueg, Bescueit, s. m., biscuit.
Aysso es lo bescueg per garnir nostra nau. V. et Vert., fol. 43.
Ceci est le biscuit pour garnir notre navire.
Ieu pretz mais...
Bos manjars e palafres assatz
Que bescueitz ab auratge.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.
Je prise davantage... bons mangers avec de nombreux palefrois, que biscuits avec la tempête.
CAT. Bescuyt. ESP. (chap.) Bizcocho. PORT. Biscuto. IT. Biscotto. 
(N. E. Este bizcocho, bescuyt, bescueg, bescueit, no es como el que conocemos ahora, sino una masa “bi cocta” como las galletas para que durase en el mar.)
13. Decoctio, Decoccio, s. f., lat. decoctio, décoction.
En l'ayga de laqual se fa la sal per forta decoccio.
Eluc. de las propr., fol. 75.
En l'eau de laquelle le sel se fait par forte décoction.
Decoctio de anet e de camomilla. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Décoction d'anet et de camomille.
CAT. Decocció. ESP. Decocción. PORT. Decocção. IT. Decozione. (chap. decocsió, decocsions, no fem aná lo verbo decoure, pero sí recoure:)
14. Recoser, v., lat. recoquere, recuire.
Part. pas.
Que nulhs autre recuegs en fuec salvatge.
Arnaud de Marueil: Ancmais tan be.
Que nul autre recuit en feu non réglé.
CAT. Recourer. ESP. Recocer. PORT. Recozer. IT. Ricuocere.

Crai, s. m., crachat.
Voyez Leibnitz, p. 109.
Sa boca plena d'orre crai.
P. Vidal: Puois ubert.
Sa bouche pleine de crachat dégoûtant.
PORT. Escarro. (ESP. Esputo, gargajo. Chap. carcás, carcassos.)
2. Escracar, v., cracher, couvrir de crachats.
Li van sus los uelhs escracar. Brev. d'amor, fol. 153.
Ils lui vont cracher sur les yeux.
En despieyt de Jesu en las fons escracha.
Roman de Fierabras, v. 4863.
En mépris de Jésus il crache dans les fonts baptismaux.
Part. pas. E fort batutz e malmenatz,
Et escarnitz et escracatz. Passio de Maria.
(chap. Y fort batut y maltratat, y escarnit, insultat, y escarcassat: ple de carcassos, mescla de mocs y saliva.)
Et fort battu et maltraité, et insulté et couvert de crachats.
PORT. Escarrar.

Cranel, s. m., créneau.
Deu esser en cascu cranel un petit gaf am que botesso... tiresso las escalas... Que sian plus haut que los cranels.
Tit. du XVe sièc. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.
II doit être en chaque créneau un petit croc avec lequel ils poussassent... tirassent les échelles... Qui soient plus haut que les créneaux.
ANC. FR. Trop sont plus riches les toureles
Et li crenel miex deffensable.
G. Guiart, t. 1, p. 183.

Crapana, s. f., crâne, caboche.
An vos pisat per crapana.
T. de Bonnefoi et de Blacas: Seign' En.
Vous ont pissé sur la caboche.
CAT. ESP. (cráneo) PORT. Craneo. IT. Cranio. (chap. cráneo, calibossia, cap; cabossa de alls.)
Crapula, s. m., lat. crapula, crapule.
A vegadas, per trop manjar e beure, me esdevenia crapula, ebrietatz.
La Confessio.
Parfois, pour trop manger et boire, me survenait crapule, ivrognerie.
Neguna chauza non es aissi contraria a tot crestian sicom crapula.
Regla de S. Benezeg, fol. 50.
Aucune chose n'est aussi contraire à tout chrétien comme crapule.
ESP. (crápula) IT. Crapula.

Crear, v., lat. creare, créer.
Semblans a si nos volc crear.
Brev. d'amor, fol. 2. 
Il voulut nous créer semblables à lui.
Es acostumat de crear dos syndics.
(chap. Es acostumat, se acostume, es costum, de creá dos sindics.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 212.
Il est accoutumé de créer deux syndics.
Part. pas. Homs fon creatz en tal honor et tal senhoria, qu'el era senhers de totas creaturas que eron sotz lo cel. V. et Vert., fol. 32.
L'homme fut créé en tel honneur et telle dignité, qu'il était seigneur de toutes les créatures qui étaient sous le ciel.
ANC. CAT. ESP. PORT. Crear. IT. Creare.
2. Creaire, Creator, s. m., lat. creator, créateur.
Qu'enant era nostre creayres,
D'aqui enan fo nostre payres.
Los VII Gaugs de la mayre, etc.
(chap. Que abans ere lo nostre creadó, de aquí abán va sé lo nostre pare. Los 7 gochs de la mare, etc.)
Qu'avant il était notre créateur, de là en avant il fut notre père.
Qui morra per Dieu lo creator
Viura tos temps jauzens en paradis.
G. Figueiras: Totz hom qui.
Qui mourra pour Dieu le créateur vivra toujours joyeux en paradis.
ANC. FR. Li haus Créerres du ciel et de la terre face que nous en charité puissons ci assambler. Joinville, p. 200.
Je jure Deu le Creator.
Roman du Renart, t. III, p. 285.
ANC. CAT. Creador. ESP. (Creador) PORT. Criador. IT. Creatore. (chap. Creadó, en mayúscula si voléu; creadó, creadós, creadora, creadores, que creen o inventen coses. Criadó, criadós, criadora, criadores, que críen.)
3. Creairitz, lat. creatrix, s. f., créatrice.
Qu'om la puesca dir creairitz. Brev. d'amor, fol. 73.
Qu'on la puisse dire créatrice. 

4. Creatio, Creazo, s. f., lat. creatio, création, formation.

Cossi a fag diables tota creatio.

Izarn: Diguas me tu.

Comment le diable a fait toute création.

En la creatio dels dichs cossols.

Charte de Gréalou, p. 68.

En la création desdits consuls.

Qan pens cum es de gentil creazo.

B. de Ventadour: En pessamen.

Quand je pense comme elle est de gentille formation.

CAT. Creació. ESP. Creación. PORT. Creação. IT. Creazione. (chap. creassió, creassions.)

5. Creamen, s. m., création, formation.

… Lucifers encontenen

Sus el ponh de son creamen,

Sa gran beutat trop cossiran

E sa bontat e son sen gran,

S'en carguet folor et orguelh.

Brev. d'amor, fol. 23.

Lucifer sur-le-champ, au moment de sa création, considérant trop sa grande beauté et sa perfection et son grand sens, s'en remplit de folie et d'orgueil.

E can de totas res fo faitz lo creamens.

P. de Corbiac: El nom de.

Et quand la création de toutes choses fut faite.

ANC. CAT. Criament. ESP. Criamiento.

6. Creatura, s. f., lat. creatura, créature, enfant.

Dona, la genser creatura

Que anc formes el mon natura.

Arnaud de Mareuil: Dona genser.

Dame, la plus gentille créature que formât oncques au monde la nature.

La creatura n'an portat;

Aquest' a fag noyrir lo sanz.

V. de S. Honorat.

Ils en ont emporté l'enfant; le saint a fait nourrir celui-ci.

ANC. CAT. ANC. ESP. Creatura. ESP. MOD. Criatura. PORT. IT. Creatura. (chap. criatura, criatures.)

7. Procrear, v., lat. procreare, procréer.

Part. pas. Ses her... procreat de lui et de... sa molher.

Tit. de 1308. DOAT, t. CLXXVIII, fol. 300.

Sans héritier... procréé de lui et de... sa femme.

Sens heret procreat... descenden de lor dos.

(chap. Sense hereu procreat... dessendén d'ells dos.) 

Tit. de 1341. DOAT, t. XXXIX, fol. 150.

Sans héritier procréé... descendant d'eux deux.

CAT. ESP. PORT. Procrear. IT. Procreare. (chap. procreá.)

8. Procreatio, s. f., lat. procreatio, procréation.

De la procreatio dels enfans.

V. de santa Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 254.

De la procréation des enfants.

CAT. Procreació. ESP. Procreación. PORT. Procreação. IT. Procreazione.

9. Recrear, v., lat. recreare, délasser, récréer.

Per refrescar e per recrear la ost, que era lassa.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 65.

Pour rafraîchir et pour délasser l'armée, qui était fatiguée.

Cant lo pros cavaliers ha vencut lo torney, ell s'en torna repauzar a son ostall, et recrear e s sojornar per I lonc temps.

V. et Vert., fol. 102.

Quand le preux chevalier a vaincu le tournoi, il s'en retourne reposer en son hôtel, et récréer et se délasser pour un long temps.

CAT. ESP. PORT. Recrear. IT. Ricreare. (chap. recreá, recreás. Recreo, descans a la escola.)

10. Recreacio, s. f., lat. recreatio, délassement, récréation.

Dona repaus e recreacio. Eluc. de las propr., fol. 76.

(chap. Done repós y recreassió, recreo, descans.)

Donne repos et délassement.

CAT. Recreació. ESP. Recreación. PORT. Recreação. IT. Recreazione.

11. Recreamens, s. m., délassement, récréation.

Car motz recreamens

Aportan e plazers.

G. Riquier: El nom.

Car ils apportent beaucoup de délassements et de plaisirs.

IT. Ricreamento. (chap. 1 recreamén, 2 recreamens.)