Mostrando las entradas para la consulta com ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta com ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 1 de abril de 2025

Anna Gabriel, trabajo, un país sin paro, Suiza

Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro, Suiza

 
Dice mucho que Anna Gabriel no encuentre trabajo en un país sin paro
 
 

https://m.es.investing.com/economic-calendar/unemployment-rate-sa-296

2,9% 29.04.2018
La tasa de desempleo es una medida del porcentaje de la fuerza de trabajo total que está desempleada, pero que buscan activamente empleo y dispuestos a trabajar en Suiza.
Un alto porcentaje indica debilidad en el mercado laboral. Un bajo porcentaje es un indicador positivo para el mercado de trabajo en Suiza y debe tomarse como positivo para la CHF.

Anna Gabriel, trabajo, Suiza, Arran, CUP
 
Sobrevivir en su exilio dorado en Suiza, Ginebra, 5000€ al mes alquiler del apartamento de ocupa, okupa, profesora universitaria, ayuda solidaria, pringados, salario mínimo, mientras haya burros los listos irán
a caballo.
 
Hay que ser muy idiota para ingresarle un solo euro por Paypal (o con Wise : Savi : Sabio : Sabut : Saputo)
Mucho mejor pagarle con Bizcoin.

Me pregunto si los catalanes fueron a la Suiza actual a enseñarles a los Vaudois, del cantón del Vaud, su lengua milenaria.


La nobla leyczon


O frayres, entende una nobla leyczon:
Sovent deven velhar e istar en oreson,
Car nos veyen aquest mont esser pres del chavon;
Mot curios deorian esser de bonas obras far,
Car nos veyen aquest mont de la fin apropriar.
Ben ha mil e cent ancz compli entierament
Que fo scripta l' ora car sen al derier temp;
Poc deorian cubitar, car sen al remanent.
Tot jorn veyen las ensegnas venir a compliment,
Acreisament de mal e amermament de ben.
Ayczo son li perilh que l' escriptura di:
L' evangeli o reconta, e sant Paul asi
Que neun home que viva non po saber sa fin;
Per czo deven mais temer, car nos non sen certan
Si la mort nos penre o encuey o deman;
Ma cant venre Yeshu al dia del jujament,
Un chascun recebre per entier pajament,
E aquilh que auren fait mal e que auren fait ben.
Ma l' escriptura di, e nos creire o deven,
Que tuit home del mont per dui chaminz tenren:
Li bon iren en gloria e li mal al torment.
Ma aquel que non creire en aquel departiment,
Regarde l' escriptura del fin commenczament,
Depois que Adam fo forma entro al temps present;
Aqui poire trobar, si el aure entendament,
Que poc son li salva, a ver lo remanent.
Ma chascuna persona, lacal vol ben obrar,
Lo nom de dio lo paire deo esser al commenczar,
E apellar en ajuda lo seo glorios filh car,
Filh de sancta Maria,
E lo sant Spirit, que nos done bona via.
Aquisti trey, la sancta trinita,
Enayma un dio devon esser aura
Plen de tota sapientia e de tota poisencza e de tota bonta.
Aquest deven sovent aurar e requerir

Que nos done fortalecza encontra l' enemic,
Que nos lo poisan vencer devant la nostra fin,
Co es lo mont e lo diavol e la carn,
E nos done sapiencza acompagna de bonta,
Que nos poisan conoisser la via de verita,
E gardar pura l' arma que dios nos ha dona,
L' arma e lo cors en via de carita,
Enayma que nos aman la santa trinita
E lo proyme, car dio ho ha comanda,
Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal,
E aver ferma sperancza al rey celestial
Que a la fin nos alberge al seo glorios hostal:
Ma aquel que non fare czo que se conten en aquesta leiczon
Non intrare en la sancta maison.
Ma czo es de greo tenir a la cativa gent
Lical aman trop l' or e l' argent,
E han las empromessions de dio en despreziament,
E que no gardan la ley e li comandament
Ni la laissan gardar a alcuna bona gent,
Ma, segont lor poer, hi fan empachament.
E per que es aguest mal entre humana gent?
Per czo que Adam peche del fin comenczament,
Car el manje del pom otra deffendament
E a li autre germene lo gran del mal semencz;
El aquiste a si mort e a l' autre enseguador.
Ben poen dire que aqui ac mal bocon.
Ma Xrist a reemps li bon per la soa passion,
Ma enperczo nos troben en aquesta leyczon
Que Adam fo mescresent a dio lo seo creator;
De ayci poen ver que ara son fait peior,
Ce il habandonan dio lo paire omnipotent,
E creon a las ydolas al lor destruiment,
Co que deffent la ley que fo del comenczament,
Ley de natura s' apella, comuna a tota gent,
Lacal dio pause al cor del seo primier forma;
De poer far mal o ben li done franqueta;
Lo mal li a deffendu, lo ben li a comanda:
Aiczo poes vos ben veer qu' es ista mal garda,
Que aven laisa lo ben, e lo mal aven obra,
Enayma fey Caym, lo primier filh de Adam,
Que aucis son frayre Abel sencza alcuna rason,
Ma car el era bon
E avia sa fe al segnor e non a creatura;
Ayci poen penre exemple de la ley de natura
Lacal haven coropta, passa haven la mesura;
Pecca aven al creator e offendu a la creatura.
Nobla ley era aquela lacal dio nos done,
Al cor d' un chascun home scripta la pause,
Que el leges e gardes e ensegnes dreitura,
Ames dio al seo cor sobre tota creatura,
E temes e serves, non hi pauses mesura,
Ce non es atroba en la santa scriptura;
Gardes ferm lo matrimoni, aquel noble convent;
Agues pacz au li fraire e ames tota autra gent,
Ayres arguelh e ames humilita,
E fes a li autre enayma volria esser fait a si;
E, si el fes per lo contrari, qu' el en fossa puni.
Pauc foron aquilh que la ley ben garderon,
E moti foron aquilh que la trespasseron;

E lo segnor habandoneron, non donant a li honor,

Ma creseron al demoni e a la soa temptation:
Trop ameron lo mont, e poc lo paradis,
E serviron al cors maiorment que a l' esprit;
Emperczo nos troben que moti en son peri.
Ayci se po repenre tot home que di
Que dio non fe las gencz per laisar li perir;
Ma garde se un chascun que non entrevega enayma a lor,
Ce lei dulivi venc e destruis li fellon.
Ma dio fey far archa en lacal el enclaus li bon;
Tant fo creisu lo mal e lo ben amerma
Que en tot lo mont non ac mas que oyt salva:
Grant exemple poen penre en aquesta sentencza
Que nos nos gardan de mal e faczan penedencza.
Ce Yeshu Xrist ha dit, e en san Luc es script,
Que tuit aquilh que no la faren periren tuit;
Ma aquilh que scamperon, dio lor fey empromession
Que jamais en aiga non perera lo mont.
Aquilh creisseron e foron multiplica;
Del ben que dio lor fey poc foron recorda,
Ma agron tan poc de fe e tant grant la temor,
Qu' illi non creseron ben al dit de lor segnor,
Ma temian que las aygas nehesan encar lo mont;
E disseron de far torre per redure se aqui,
E ben la comenczero segont czo qu' es script,
E dician de far la larga e tan hauta e tant grant
Qu' ilh pervengues entro al cel, ma non pogron far tant,
C' ela desplac a dio, e lor en fey semblant.
Babelonia avia nom aquella grant cipta,
E ara es dicta confusio per la soa malvesta.
Adonca era un lengage entre tota la gent,
Ma qu' ilh non s' entendesan dio fey departiment,
Qu' il non fessan la torre qu' ilh avian comencza.
Li lenguage foron per tot lo mont scampa.
Poi pecheron greoment, habandonant la ley, co es ley de natura,
Enayma se po provar per la santa scriptura;
Que cinc ciptas periron lascal fasian lo mal;
En fuoc e en solpre dio li condampne;
El destruis li fellon, e li bon deslivre
Co fo Loth e aquilh de son hostal que l' angel en gitte;
Quatre foron per nombre, ma l' un se condampne,
Co fo la molie, pur car se reguarde otra defendement.
Aysi ha grant exemple a tota humana gent
Qu' ilh se dean gardar de czo que dio deffent.
En aquel temp fo Abram, baron placzent a dio,
E engenre un patriarcha dont foron li Judio:
Nobla gent foron aquilh en la temor de dio;
En Egips habiteron entre autra mala gent;
Lay foron apermu e costreit per lonc temp,
E crideron al segnor, e el lor trames Moysent,
E delivre son poble e destruis l' autra gent:
Per lo mar ros passeron, com per bel eysuyt;
Ma li enemic de lor, lical li perseguian, hi periron tuit.
Motas autras ensegnas dio al seo poble fey;
El li pac quaranta an al desert, e lor done la ley;
En doas taulas peyrientes la trames per Moysent:
E troberon la y scripta e ordena noblament.
Un segnor demostra esser a tota gent,
E aquel deguessan creyre e amar de tot lo cor,
E temer e servir entro al dia de la fin;
E un chascun ames lo proyme enayma si,
Conselhesan las vevas, e li orfe sostenir,
Alberguesan li paure, e li nu revestir,
Paguesan li fameiant e li errant endreycesan,
E la ley de lui mot fort deguessan gardar;
E a li gardant promes lo regne celestial.
Lo serviment de las ydolas lor mes en defension,
Homecidi, avoteri e tota fornigacion,
Mentir e perjurar e falsa garentia,
Usura rapina e mala cubiticia,
Enamps avaricia e tota fellonia;
A li bon enpromes vita, e li mal aucia.
Adonca era justicia en la soa segnoria,
Car aquilh que trapassavan ni faczian malament
Eran mort e destruit sencza perdonament:
Ma l' escriptura di, e mot es manifest
Que trenta milia foron li remas al desert;
Trenta milia e plus, segont que di la ley,
Ilh foron mort de glay, de fuoc e de serpent;
E moti autre periron del destermenament,
La terra se partic, e li receop l' enfern.
Ayci nos nos poen repenre del nostre grant soport.
Ma aquilh que feron ben lo placzer del segnor
Hereteron la terra de l' enpromession.
Mot fo de nobla gent en aquela faczon,
Enayma fo David e lo rey Salamon,
Ysaia, Jeremia e moti autre baron,
Lical combatian per la ley e faczian deffension,
Un poble era a dio eyleit de tot lo mont:
Li enemic qui li perseguian eran moti d' entorn;
Grant exemple poen penre en aquesta leyczon:
Cant ilh gardavan la ley e li comandament,
Dio combatia per lor encontra l' autra gent;
Ma cant ilh peccavan ni faczian malament,
Ilh eran mort e destruit e pres de l' autra gent.
Tant fo alarga lo poble e plen de gran ricor
Qu' el vay traire li caucz encontra son segnor:
Emperczo nos troben en aquesta leyczon
Que lo rei de Babelonia li mes en sa preyson;
Lai foron apermu e constreit per lonc temp,
E crideron al segnor au lo cor repentent:
Adonca li retorne en Jerusalem;
Pauc foron li obedient que gardesan la ley
Ni aguessan la temor d' offender lo lor rey:
Ma hi ac alcuna gent plen de si grant falsita;
Co foron li Pharisio e li autre scriptura;
Qu' ilh gardesan la ley mot era de mostra,
Que la gent o veguessan, per esser plus honra;
Ma poc val aquel honor que tost ven a chavon:
Ilh perseguian li sant e li just e li bon;
Au plor e au gemament oravan lo segnor
Qu' el deisendes en terra per salvar aquest mont,
Car tot l' uman lignage anava a perdicion.
Adonca dio trames l' angel a una nobla donczella de lignage de rey;
Noblament la saluda, car s' apartenia a ley;
Enamps li dis: “Non temer, Maria,
Car lo sant Sperit es en ta companhia;
De tu nayssere filh que apellares Yeshu;
El salvare son poble de czo qu' el ha offendu.”
Noo mes lo porte al seo ventre la vergena gloriosa, (noo : 9, seo : seu)
Ma qu' ilh no fos represa, de Joseph fo sposa:
Paura era Nostra Dona e Joseph atresi;
Ma ayczo deven creire, car l' evangeli ho di,
Que en la crepia lo pauseron, cant fo na lo fantin,
De pan l' enveloperon, paurament fo alberga:

Ayci se pon repener li cubit e li avar

Que de amassar aur non se volon cessar:
Moti miracle foron, cant fo na lo segnor,
Car dio trames l' angel annunciar a li pastor,
Et en Orient aparec una stella a li trey baron;
Gloria fo dona a dio al cel, e en terra pacz a li bon;
Ma enamps un petit sufferc persecution;
Ma lo fantin creisia per gracia e per eta
E en sapiencia divina en lacal el era ensegna;
E (*) apelle doze apostol lical son ben nomna, (La E falta)
E volc mudar la ley que devant avia dona;
El non la mude pas, qu' il fos habandona,
Ma la renovelle, qu' ilh fos malh garda.
El receop lo baptisme per donar salvament,
E dis a li apostol que baptegesan la gent;
Car adonca comenczava lo renovellament.
Ben deffent la ley velha fornigar e avoutrar,
Ma la novella repren veser e cubitar:
La ley velha autreia partir lo matrimoni,
E carta de refu se deguessa donar;
Ma la novella di non penre la leysa,
E neun non departa co que dio a ajosta:
La ley velha maudi lo ventre que fruc non a porta,
Ma la novella conselha gardar vergeneta:
La ley velha deffent solament perjurar,
Ma la novella di al pos tot non jurar,
E plus de si o de no non sia en ton parllar:
La ley velha comanda combater li enemis e render mal per mal;
Ma la novelha di: “Non te volhas venjar,
Ma laisa la venjancza al rey celestial,
E laisa viore en pacz aquilh que te faren mal,
E trobares perdon del rey celestial.”
La ley velha di: “Ama li tio amic, e aures en odi li enemic.”

Ma la novella di: “Non fares plus en aisi,
Ma ama li vostre enemic e facze ben ha aquilh lical ayzeron vos,

E aura per li perseguent e per li acaisonant vos.”
La ley velha comanda punir li mal faczent;
Ma la novella di: “Perdona a tota gent,
E trobares perdon del paire omnipotent;
Car si tu non perdonas, non aures salvament.”
Neun non deo aucir ni irar neuna gent;
Manc ni simple ni paure non deven scarnir,
Ni tenir vil l' estrang que ven d' autrui pais,
Car en aquest mont nos sen tuit pelegrin;
Ma car nos sen tuit fraire, deven tuit dio servir.
Co es la ley novella que Yeshu Xrist a dit que nos deven tenir.
E apelle li seo apostol, e fe a lor comandament
Que annesan per lo mont, et ensegnesan la gent,
Judios e Grec prediquesan e tota humana gent;
E done a lor posta desobre li serpent,
Gittesan li demoni e sanesan li enferm,
Rexucitesan li mort e mondesan li lebros,
E fesan a li autre enayma el avia fait a lor;
D' or ni d' argent non fossan possesent,
Ma au vita e vistimenta se tenguesan content;
Amesan se entre lor e aguesan bona pacz:
Adonca lor enpromes lo regne celestial,
E aquilh que tenren poverta spiritual;
Ma qui sabria cals son, ilh serian tost numbra,
Que volhan esser paure per propria volunta.
De czo que era a venir el lor vay annunciar,
Cossi el devia morir e pois rexucitar,
E lor dis las ensegnas e li demonstrament
Lical devian venir devant lo feniment;
Motas bellas semblanczas dis a lor e a la gent
Lascals foron scriptas al novel testament.
Mas, si Xrist volen amar e segre sa doctrina,
Nos convent a velhar, e legir l' escriptura.
Aqui poyren trobar, cant nos auren legi,
Que solament per far ben Xrist fo persegu;
El rexucitava li mort per divina virtu,
E faczia veser li cec que unca non havian vist;
El mundava li lebros e li sort faczia auvir, (: auzir : oír; audire)
E gittava li demoni, faczent totas vertucz;
E cant el faczia mais de ben, plus era persegu:
Co eran li Pharisio lical lo perseguian
E aquilh del rey Herode e l' autra gent clergia;
Car ilh avian envidia car la gent lo seguia:
E car la gent creyan en li e en li seo commandament,
Penseron lui aucire e far lo trayment,
E parlleron a Juda, e feron con li convenent
Que, si el lo lor liores, el agra trenta argent,
E Juda fo cubit e fey lo tradiment,
E liore son segnor entre la mala gent.
Li Judio foron aquilh que lo crucifiqueron;
Li pe e las mas forment li clavelleron,
corona de spinas en la testa li pauseron;
Diczent li moti repropri, ilh lo blastemeron:
El dis que avia se, fel e aci li abeoreron. (N. E. fel y vinagre aci, aceto)
Tan foron li torment amar e doloyros (N. E. amar : amaro : amarc)
Que l' arma partic del cors per salvar li peccador.
Lo cors remas aqui pendu sus en la crocz (N. E. crotz, creu, cruz, croix)
Al mecz de dui layron.
Quatre plagas li feron, sencza li autre batament,
Poys li feron la cinquena, per far lo compliment;
Car un de li cavalier vent e li uberc la costa:
Adonca ysic sanc e ayga ensemp mescla.
Tuit li apostol fugiron, ma un hi retorne,
E era aqui au las Marias istant josta la crocz.
Gran dolor avian tuit, ma Nostra Dona maior
Cant ilh veya son filh mort, nu, en afan sus la crocz.
De li bon fo sebeli, e garda de li fellon;
El trays li seo d' enfern e rexucite al tercz jorn,
E aparec a li seo, enayma el avia dit a lor.
Adonca agron grant goy, cant vigron lo segnor,
E foron conforta, car devant avian grant paor,
E converse cum lor entro al dia de l' acension.
Adonca monte en gloria lo nostre salvador,
E dis a li seo apostol e a li autre ensegnador
Que entro a la fin del mont fora tota via au lor.
Mas cant venc a Pendecosta, se recorde de lor,
E lor trames lo sant Sperit local es consolador;
E ensegne li apostol per divina doctrina,
E saupron li lengage e la santa scriptura.
Adonca lor sovenc de czo qu' el avia dit,
Sencza temor parlavan la doctrina de Xrist;
Judios e Grec predicavan, faczent motas virtucz,
E li cresent baptejavan al nom de Yeshu Xrist.
Adonca fo fait un poble de novel converti:
Cristians foron nomna, car ilh creyan en Xrist.
Ma czo troben que l' escriptura di,
Mot for li perseguian Judios e Saragins;
Ma tant foron fort li apostol en la temor del segnor,
E li home e las fennas lical eran cum lor,
Que per lor non laisavan ni lor fait ni lor dit,
Tant que moti n' auciseron enayma ilh avian Yhesu Xrist:
Grant foron li torment segont czo qu' es script,
Solament car ilh demostravan la via de Yeshu Xrist;

Ma lical li perseguian non lor era de tant mal temor,
Car ilh non avian la fe de nostre segnor Yeshu Xrist,
Coma d' aquilh que queron ara caison e que perseguon tant,
Que Xrestian devon esser, ma mal en fan semblant,
Ma en czo se pon reprener aquilh que persegon, e confortar li bon;
Car non se troba en scriptura santa ni per raczon
Que li sant perseguesan alcun ni mesesan e preson;
Ma enamps li apostol foron alcun doctor
Lical mostravan la via de Xrist lo nostre salvador.
Ma encar s' en troba alcun al temp present,
Lical son manifest a mot poc de la gent,
La via de Yeshu Xrist mot fort volrian mostrar,
Ma tant son persegu que a pena o poyon far;
Tan son li fals Xristian enceca per error,
E maiorment que li autre aquilh que devon esser pastor,
Que ilh perseguon e aucion aquilh que son melhor,
E laysan en pacz li fals e li enganador!
Ma en czo se po conoyser qu' ilh non son bon pastor,
Car non aman las feas sinon per la toyson;
Ma l' escriptura di, e nos o poen ver,
Que si n' i a alcun bon que ame e tema Yeshu Xrist,
Que non volha maudire ni jurar ni mentir,
Ni avoutrar ni aucir ni penre de l' autruy
Ni venjar se de li seo enemis,
Ilh dion qu' es Vaudes e degne de punir,
E li troban cayson en meczonja e engan.
Cosi ilh poirian toller czo qu' el ha de son just afan:
Ma forment se conforte aquel que suffre per l' onor del segnor;

Car lo regne del cel li sere aparelha al partir d' aquest mont:
Adonca aure grant gloria, si el ha agu desonor;
Ma en czo es manifesta la malvesta de lor,
Que qui vol maudir e mentir e jurar,
E prestar a usura e aucir e avoutrar,
E venjar se d' aquilh que li fan mal,
Ilh diczon qu' el es prodome, e leal home reconta;
Ma a la fin se garde qu' el non sia enganna:
Cant lo mal lo costreng tant que a pena po parlar,
El demanda lo prever e se vol confessar;
Ma, segont l' escriptura, el ha trop tarcza, lacal di:
“San e vio te confessa e non atendre a la fin.”
Lo prever li demanda si el ha negun pecca;
Duy mot o trey respont e tost ha despacha.
Ben li di lo prever que el non po esser asot,
Si el non rent tot l' autruy e smenda li seo tort.
Ma cant el au ayczo, el ha grant pensament,
E pensa entre si que, si el rent entierament,
Que remanra a li seo enfant, e que dire la gent;
E comanda a li seo enfant que smendon li seo tort,
E fay pat au lo prever qu' il poisa esser asot:
Si el a cent liuras de l' autruy o encara dui cent,

Lo prever lo quitta per cent sout o encara per menz,
E li fai amonestancza e li promet perdon;
Qu' el faca dire mesa per si e per li sio payron,
E lor empromet pardon sia a just, o sia a fellon:
Adonca li pausa la man sobre la testa;
Cant el li dona mais, li fai plus grant festa,
E li fai entendament que el es mot ben asot:
Ma mal son smenda aquilh de qui el ha agu li tort.
Ma el sere enganna en aital asolvament;
E aquel que ho fay encreyre hi pecca mortalment.
Ma yo aus o dire, car se troba en ver,
Que tuit li papa que foron de Silvestre entro en aquest,
E tuit li cardinal e tuit li vesque e tuit li aba,
Tuit aquisti ensemp non han tan de potesta
Que ilh poissan perdonar un sol pecca mortal:
Solament dio perdona, que autre non ho po far.
Ma ayczo devon far aquilh que son pastor:
Predicar devon lo poble e istar en oracion,
E paiser li sovent de divina dotrina,
E castigar li peccant, donant a lor disciplina,
Co es vraya amonestancza qu' ilh ayan pentiment;
Purament se confesson sencza alcun mancament,
E qu' ilh faczan penitencia, en la vita present,
De junar, far almonas e aurar au cor bulhent; (: dejunar)
Car per aquestas cosas troba l' arma salvament
De nos caytio crestians lical haven pecca;
La ley de Yeshu Xrist haven habandonna,
Car non haven temor ni fe ni carita:
Repentir nos convent e non y deven tarczar;
Au plor e au pentiment nos conven smendar
L' offensa que haven fayta per trey pecca mortal,
Per cubitia d' olh, e per deleyt de carn,
E per superbia de vita per que nos haven fait li mal;
Car per aquesta via nos deven segre e tenir,
Se nos volen amar ni segre Yeshu Xrist,
Paureta spiritual de cor deven tenir,
E amar castita, e dio humilment servir;
Adonca segrian la via del segnor Yeshu Xrist,
E aurian la victoria de li nostre enemics.

Breoment es reconta en aquesta leyczon
De las tres leys que dio done al mont.

La premiera ley demostra a qui ha sen ni raczon,
Co es a conoiser dio e honrar lo seo creator;
Car aquel que ha entendament po pensar entre si
Qu' el no s' es pas forma ni li autre atresi:
D' ayci po conoiser aquel que ha sen ni raczon
Che lo es un segnor dio local a forma lo mont;
E, reconoisent lui, mot lo deven honrar,
Car aquilh foron dampna que non ho volgron far.
Ma la seconda ley, que dio done a Moysent,
Nos ensegna a tenir dio e servir luy fortment,
Car el condampna e punis tot home que l' offent.

Ma la tercza ley, lacal es ara al temp present,
Nos ensegna amar dio de bon cor e servir purament;
Car dio atent lo peccador e li dona alongament
Qu' el poysa far penitencia en la vita present.

Autra ley d' ayci enant non deven plus aver,
Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer,
E gardar fermament czo qu' el a comanda,
E esser mot avisa cant venre l' Antexrist,
Que nos non crean ni a son fait ni a son dit;
Car, segont l' escriptura, son ara fait moti Antexrist:
Car Antexrist son tuit aquilh que contrastan a Xrist.
Motas ensegnas e grant demostrament
Seren dos aquest temp entro al dia del jujament;
Lo cel e la terra ardren, e murren tuit li vivent,
Poys rexucitaren tuit en vita permanent,
E seren aplana tuit li hedificament.
Adonca sere fayt lo derier jujament:
Dio partire lo seo poble, segont czo qu' es script;
A li mal el dire: “Departe vos de mi,
Ana al fuoc enfernal que mays non aura fin;
Per trey greos condicions sere constreit aqui,
Per moutecza de penas e per aspre torment,
E car sere dampna sencza defalhiment.”
Del cal nos garde dio per lo seo placzament,
E nos done auvir czo qu' el dire a li seo enant que sia gaire,

Diczent: “Vene vos en au mi, beneit del mio payre,
A possesir lo regne aperelha a vos del comenczament del mont,
Al cal vos aure deleit, riqueczas e honors.”
Placza ha aquel segnor, que forme tot lo mont,

Que nos siam de li esleit per istar en sa cort!

Dio gracias. Amen.

lunes, 31 de marzo de 2025

Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa

Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
 
Pilar Rahola, Manuel Valls, Vargas Llosa
 
Nobel, primer ministro, diputada hace años


Pilar Rahola Martínez (Barcelona, 21 de octubre de 1958)​ es una filóloga, política, y periodista española, tertuliana radiofónica, y habitual de TV3 y de televisión española de ideología independentista catalana.
Fue diputada por Barcelona en el Congreso dentro del Grupo Parlamentario Mixto entre 1993 y 2000.

wiki

Pilar Rahola Martínez, wiki


​Es columnista en el diario La Vanguardia​ y es o ha sido colaboradora o tertuliana de programas radiofónicos y televisivos como Julia en la onda, 8 al día o La noria. Fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, un organismo adscrito al Departamento de la Presidencia de la Generalidad creado en 2013 para asesorar sobre el proceso de independencia de Cataluña.

Esquerra Republicana de Catalunya, Partit per la Independència

Militante y dirigente de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en su carrera política, y tras su abandono de la formación siendo una de las cabezas visibles del Partit per la Independència, Rahola se autodefinió en 2006 como «de izquierda».

Fue calificada como «periodista de izquierda» en 2004, aunque se ha señalado más recientemente su acercamiento a posiciones de la centro-derechista Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Fue autora también en 2010 de la biografía —calificada por analistas críticos con formato «de loa»—​ de Artur Mas, presidente de CDC, de CiU y de la Generalidad de Cataluña y en la que parte de la crítica señaló en 2010 un «profundo resentimiento» hacia ERC y el tripartito de izquierdas.

Ha sido destacado su papel como «gran amiga del pueblo de Israel».También se la ha caracterizado como «hipercrítica» respecto al mundo Islámico.

Fue la única representante de Esquerra Republicana de Catalunya en el Congreso de los Diputados en la V y VI Legislatura (1993-2000), así como teniente de alcalde de Barcelona.

Formó parte de diversas comisiones de investigación, entre ellas, la comisión Roldán, que investigó el caso más grave de corrupción del último gobierno socialista (anterior a los ERE) de Felipe González.

También ha sido miembro de múltiples comisiones parlamentarias, entre ellas la comisión de exteriores.

En 1996 abandonó ERC para fundar, junto a Àngel Colom y Joan Laporta, el Partit per la Independència (PI), que no obtuvo representación parlamentaria. Tras el fracaso político del PI abandonó la política activa para volver al periodismo y la escritura.

Desde 2013 fue miembro del Consejo Asesor para la Transición Nacional, órgano de la Generalitat encargado de preparar una consulta por la independencia de Cataluña,  butifarréndum , hasta que éste fue suprimido el 27 de octubre de 2017 por el gobierno de España en aplicación del artículo 155 de la Constitución española.

Y Montoro dice que no hay malversación.

Rahola es licenciada en Filología Hispánica y Filología Catalana por la Universidad de Barcelona. Es autora de diversos libros publicados en castellano y catalán, ha colaborado con diversos periódicos españoles, como El País, y ahora es colaboradora fija del periódico La Vanguardia. También ha colaborado con el diario argentino La Nación y el periódico electrónico Diario de América que se edita en Estados Unidos.

Desde 1987 hasta 1990, fue directora de la editorial catalana Pòrtic, con diversas colecciones literarias a su mando.

Publicó, entre otros, Bella del señor de Albert Cohen y La hoguera de las vanidades de Tom Wolfe

Además, hasta 2003 fue directora de la Fundación Acta, para la difusión del pensamiento y el debate.
Como periodista, estuvo en diversos conflictos como la guerra entre Etiopía y Eritrea, la guerra de los Balcanes, la primera guerra del Golfo (desde Jerusalén), la caída del muro de Berlín, el asalto al Parlamento Ruso y el proceso de independencia de los países bálticos.

Ha sido colaboradora en varios programas de televisión como Els Matins de TV3 y 8 al día de 8tv, en ambos con Josep Cuní o Crónicas Marcianas, La noria y Sábado Deluxe de Telecinco. En la radio presentó Vis à vis, programa de entrevistas -exclusivamente a hombres- que se emitió en Ona Catalana de 2000 a 2003 y que en 2006 se adaptó a la televisión para emitirse por BTV.

Desde 2007 colabora en el programa de radio Julia en la Onda en Onda Cero, con Julia Otero, en el que da su opinión sobre diversos temas, entre los que se cuentan el nacionalismo catalán, los derechos de la mujer y el conflicto árabe-israelí. Respecto a este último tema, su posicionamiento a favor de Israel y sus críticas hacia determinados aspectos del islam la ha llevado a recibir críticas en varios medios, algunos de ellos de tendencia islámica.

Ha dado conferencias en Universidades de Argentina, Colombia, Brasil, México, Costa Rica, Israel, Perú y Chile. También las ha dado en diversas ciudades norteamericanas, entre ellas Miami, San Diego, Palm Beach, así como en Puerto Rico, en el Palacio Legislativo de Uruguay y en Panamá, donde Jordi Pujol llevaba calerons.

Diversos familiares se han dedicado a la política. Uno de ellos, Pedro Rahola, fue dirigente de la Lliga Catalana, diputado, senador, ministro sucesivamente de Marina y sin cartera en los últimos gobiernos del bienio radical-cedista durante la Segunda República y amigo de Francisco Cambó. Otro, Frederic Rahola, fue el primer Síndico de Agravios (greuges) de Cataluña tras la restauración de la Generalidad. También es familiar de Carles Rahola, intelectual catalán condenado a muerte por el franquismo en 1939. A cualquiera llaman intelectual.

Está casada y tiene tres hijos, dos de ellos adoptados en Barcelona y Siberia respectivamente. Este último no es de raza pura catalana, si conseguís la independencia lo van a mirar con malos ojos. 

En 2014 saltó la noticia de que la versión en español de su currículum en su página web personal había estado errado durante varios años, acreditándose en él dos doctorados inexistentes.
Espero que Ignacio Sorolla Vidal tenga al menos uno.

  • Aquell estiu color de vent - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
  • Color de verano - Editorial Pòrtic 1983. ISBN 84-7306-208-6
  • Aperitiu nocturn - Editorial Pòrtic 1985. ISBN 84-7306-260-4
  • La qüestió catalana - Editorial Columna 1993. ISBN 84-7809-515-2
  • Mujer liberada, hombre cabreado - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03499-5
  • Dona alliberada, home emprenyat - Editorial Planeta 2000 ISBN 84-08-03477-4
  • Carta a mi hijo adoptado - Editorial Planeta 2001 ISBN 84-08-03886-9
  • L'adopció un acte d'amor - Editorial Columna 2001 ISBN 84-8300-760-6
  • Carta ao meu filho adoptado - Editorial Ambar 2003 ISBN 972-43-0654-2
  • Historia de Ada - Editorial RandomHouse Mondadori 2002 ISBN 84-97590-26-6
  • 3x1: El món actual a través de 3 generacions - Editoral Plaza & Janes 2003 ISBN 84-01-38626-8
  • Catalunya, any zero -Editorial Ara llibres 2004 ISBN 84-96201-16-3
  • A favor de Israel -Editorial Certeza (2005) ISBN 84-96219-20-8
  • Atrapados en la discordia: conversaciones sobre el conflicto Israel-Palestina -Editorial Destino (2009) ISBN 978-84-2334-169-6
  • La máscara del rey Arturo -Editorial RBA libros (2010) ISBN 978-84-9867-817-8
  • La República Islámica de España -Editorial RBA libros (2011). ISBN 978-84-9867-986-1
  • El carrer de l'embut Editorial RBA libros (2013). ISBN 978-84-826-4629-9

En la misma entrevista se muestra crítica con «la izquierda antimoderna, reaccionaria y antisemita que se enamoró de Stalin y de Castro y que ahora está enamorada de Chávez» y afirma que «combate a la izquierda que siempre se enamora de monstruos»

  1.  Biografía.
  2. González Cuevas, 2010, p. 12.
  3. Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la V Legislatura».
  4. Congreso de los Diputados (ed.). «Ficha de Pilar Rahola en la VI Legislatura».
  5. directe.cat, ed. (3 de diciembre de 2012). «La Vanguardia propugna la dimissió de Mas» (en catalán).
  6.  «Onda Cero rectifica y vuelve a contar con Pilar Rahola». Diario Público. 7 de octubre de 2011.
  7. Miguel Ángel Aguilar (24 de diciembre de 2013). «Autodeterminación y referéndum». El País.
  8. Europa Press, ed. (25 de abril de 2012). «'La Noria' se para en Telecinco».
  9. Cañizares, María José (30 de diciembre de 2013). ««Glamour» independentista». ABC.
  10. «Pilar Rahola: "La ONU actúa como esclava del mundo islámico"». La Nación.com. 4 de octubre de 2006. Consultado el 15 de enero de 2014.
  11. Perednik, 2004, p. 5.
  12. del Cañuelo, 2013, p. 7.
  13. Moreras, Jordi (2012). «Country surveys: Spain (páginas 545-562)». Yearbook of Muslims in Europe, Volumen 4 (en inglés). (editado por Jørgen S. Nielsen, Samim Akgönül, Ahmet Alibasi y Egdunas Racius). BRILL. pp. 560-561. ISBN 9004225218.
  14. Traducción: Partido por la independencia.
  15. http://www.broadcaster.cat/TV/default.cfm/ID/2720/SF/2684/PROGRAMES/vis-vis.htm
  16.  La Vanguardia, órgano oficial del Estado de Israel webislam, acceso 01 junio, 2010
  17.  El "hiyab" y la libertad amenazada webislam, acceso 1 de junio de 2010
  18. Keren Hoy Especial Rahola consultado el 17 de abril de 2007.
  19.  La periodista Pilar Rahola, Premio Daniel Pearl por su "lucha contra el antisemitismo" La Vanguardia, 4 de octubre de 2010
  20.  Los editores catalanes premian a Pep Guardiola y Pilar Rahola Europa Press, 10 de noviembre de 2010
  21.  V Premios CMN a la Excelencia Empresarial y Profesional de Mujeres de Negocios Círculo de Mujeres de Negocios, 25 de noviembre de 2010
  22.  Pilar Rahola, premiada por los agentes como Mosso d'Honor
  23.  El Fòrum Carlemany premia Pilar Rahola i Josep M. Soler (catalán)
  24.  «Pilar Rahola, Premi Ramon Llull». La Vanguardia. Consultado el 3 de febrero de 2017.
  25.  El País, Archivo-Hemeroteca, 24 de febrero de 1996 Pilar Rahola saca su coche del depósito de la grúa sin pagar la multa.
  26.  «Los falsos doctorados de Rahola». Elmundo.es. 5 de febrero de 2014.
  27. Pilar Rahola lleva a su hija a un colegio de 130.000 euros. El Economista.es. 29/07/2015, Eva Díaz. Consultado el 1 de febrero de 2018.
  28.  La Vanguardia, 30 de noviembre 2008 Sentencia contra los Mossos.
  29.  El País, 23 de noviembre 2012 El Gobierno concede un segundo indulto a cuatro mossos condenados por torturas.
  30.  Libertad Digital
  31.  Tous expulsa a Rahola y a la esposa de Artur Mas de su fundación para zanjar el boicot. El Confidencial, 21.11.2017, David Brunat. Consultado el 1 de febrero de 2018.
  • http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-192868.html
  • http://www.kkl.org.il/eng/about-kkl-jnf/green-israel-news/march-2013/pilar-rahola-visit-negev/
  • del Cañuelo, Luis G. (2013). «De cómo los líderes de ERC acaban casi todos en Convergència» (pdf). El Siglo de Europa (1002). ISSN 2254-9234.
  • Perednik, Gustavo D. (2004). «De judeofobia israelita y judeofilia cristiana». El Catoblepas, revista crítica del presente (28): 5. ISSN 1579-3974.
  • González Cuevas, Pedro Carlos (2010). «Retrato patético de un líder catalanista». El Catoblepas, revista crítica del presente (106): 12. ISSN 1579-3974.

miércoles, 26 de marzo de 2025

Colom, 500 anys enganyats

Colom, 500 anys enganyats

Des dels Estats Units d’AmèricaCharles J. Merrill, professor de la universitat de Mount Saint Mary, ha estudiat durant divuit anys tota la informació i les teories existents sobre els orígens de Cristòfol Colom. Per tant, les seves conclusions, publicades a l’estat de Washington el 2008 amb el títol Colom of Catalonia: Origins of Cristopher Colombus revealed, no són fruit de l’apassionament propi de qui vol «llaurar cap a casa».

Amb aquest llibre, Merrill demostra amb rigor que el descobridor d’Amèrica era un català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i per això els monarques van ocultar la catalanitat de Colom i van fomentar la idea que era italià. Però li van donar els calerons per el viatge malgrat la enemistat, i la pela és la pela.

La mentida va guanyar credibilitat perquè es va anar repetint (com Espanya ens roba) de forma autoritzada fins que es va convertir en un dogma històric. Però, com diu l’autor: «Fins a cert punt, és possible que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany. Devien tenir-hi les seves raons. Però no hi ha cap motiu perquè nosaltres hi estiguem d’acord.»

Quan va escriure aquest llibre, Charles J. Merrill era professor de llengües a la Universitat de Mount Saint Mary, a l’estat nord-americà de Maryland. Es va llicenciar pel Dartmouth College i va cursar estudis de postgrau i doctorat a la Duke University. Ha realitzat extensos estudis sobre literatura medieval catalana i va participar en un documental del Discovery Channel sobre la vida de Cristòfor Colom.
Actualment viu a Roma, on estudia per ordenar-se sacerdot catòlic.


Colom, 500 anys enganyats
Disponible a eBay.cat
 

viernes, 21 de marzo de 2025

San Valentín, Beseit, alquilo casa en pistina

San Valentín, Beseit, alquilo casa en pistina

 San Valentín, Beseit, alquilo casa en pistina


San Valentín: 



Lo Día de San Valentín — o simplemén San Valentín — es una festividat o festa de origen cristiano que se selebre anualmén lo 14 de febré com a conmemorassió de les bones obres fetes per san Valentín de Roma, que están relassionades en lo consepte universal del amor y la afectividat.




Alquilo casa en pistinasorprén a la teua churri lo día dels enamorats, oferixli un día de relax y plaé, interessats, escribiu sol persones series, per favó, no me espentoléu lo negossi.
 
Alquilo casa con piscina, San Valentín, sorprende a tu churri dándole un día de relax y placer, interesados, escribid sólo personas serias, por favor, no me dañen el negocio
 
 

viernes, 14 de marzo de 2025

Puchero, madrileño, andaluz, canario, catalán

 Puchero, madrileño, andaluz, canario, catalán

 
Puchero, madrileño, andaluz, canario, catalán
 
 
 
 

El puchero es un plato tradicional que se prepara a partir de una variedad de carnes y verduras cocidas en una sola olla. Para cocinar un puchero, primero se llena una olla grande con agua y se pone al fuego. Cuando el agua comienza a hervir, se añade la carne cortada en trozos grandes, como falda, ossobuco o rabo, y se cocina por aproximadamente 10 minutos para desgrasarla.

Después de desgrasar la carne, se agregan las verduras como zanahorias, choclos, papas, calabaza, zapallo, puerro, apio y cebolla de verdeo, todas cortadas en trozos grandes.
La olla se tapa y se deja hervir por 30 minutos aproximadamente, dependiendo del tipo de carne utilizada.

Una vez que la carne está bien cocida, se incorporan las papas, batatas, calabaza y zapallo pelados y cortados en trozos grandes, y se cocina hasta que estén tiernas.
Finalmente, se agregan los chorizos y la panceta junto a los camotes y el repollo, y se cocina por unos 30 minutos más.

Para servir, se retiran las verduras y la carne del caldo y se colocan en los platos, y se rocían con aceite de oliva y sal y pimienta al gusto.
El caldo puede servirse aparte o mezclado con las verduras y la carne, según el gusto personal.

El puchero es un plato tradicional que se disfruta especialmente durante el invierno y es ideal para entrar en calor en noches frías.

jueves, 20 de febrero de 2025

Auvernhat, A - N (O-Z)

L' Auvernhat ten en general lo vocabulari de l'occitan amb los eventuals cambiaments fonetics del nòrd-occitan, mas a tanben de formas lexicalas especificas (arcaïsmes e mots diferents de la rèsta de l'occitan) que plan sovent son comunas amb los dialèctes lemosin e vivaroaupenc

Auvergne, Auvernhat, Alvernia, Auvernia
 

Aqueste lexic conten de tèrmes tanben emplegats endacòm mai, pasmens los avèm pas excluses per l'amor de donar una mòstra del vocabulari auvernhat, tracha mai que mai de Parlar occitan - Auvergne VelayÉtienne Coudert, IEO 63, 2001 e L'auvergnat de poche, Jean Roux, Assimil, 2004 e de la revista Parlem - Vai-i qu'as paurL'imagier français - auvergnat, Aedis, 2005 e lo Glossaire de la langue d'ocPierre Malvezin, 1909 e lo diccionari de Francés de Murat. Coma en la rèsta de la lenga i a de doblets, çò es de mots dont lo sens es exactament parièr, mas l'un ven del latin, l'autre del gallés : la còrna la banal' èdra l' ènna... o l'un proven de la lenga dels francs e l'autre del latin la mita lo gant, etc.

Certans mots pòdon aver una consonanta iniciala epetenticag/i-eusses/elsses [ge' shis/jë' ses?/jew' ses? ] (els), l-èsserz-ontav-onta...

-è se pronóncia [é], -e [i/é] al Sud, [œ] al Nord - distinguèm lo grope uei [œj] e uèi [èj?/éj] (levat en cases coma la forma verbala "vueidar") - lo grope ea se pronóncia [ia] (coma en romanés)
 
  • abarir: A, ABALOURDI (1) abalir. fr. élever des enfants
  • abatalhar: getar de pèiras a qualqu'un
  • abla: fr. ablette
  • abondar: èsser en abondància
  • abolhat: fr. ébloui, eissorbat
  • abora, d': d'ora
  • abre, arbre, aibre
  • aboriu, aboriva: precòç, precòça
  • abraina: atirança, fòrça, violéncia, rapiditat
  • abrasar v: soudar
  • abriga f. : abric
  • abriau: abrial, abril
  • abroa f. : broa (tanben emplega) fr. la limite, lisière
  • abusar: enganar; abusar
  • acabar: fr. finir
  • acairar: fòragetar a còp de pèiras
  • acanhar (s') : se solelhar
  • acaptar : V. Acaptar
  • acatar (') : cobrir (se), recobrir (se)
  • achaptar: comprar, crompar (non seriá un francesisme, Acapte e acaptar ‘adquirir, obtenir’ com acatar ‘reverenciar, respectar, obesir’ provenon en darrièra instància d’un meteis vèrb latin 'captare')
  • achaurar: calfar, defendre del freg, abrigar, coconejar
  • acistrar: raubar??
  • aclan: arcolan
  • aclapar (s') : fr. accroupir
  • acluchar (s') : se corbar
  • aconsomir (s'): assopir (s')
  • ademan: endeman
  • adrilhier, drilhier, alusèir fr. alizier, alisier (Sorbus torminalis)
 
adrilhier, drilhier, alusèir fr. alizier, alisier (Sorbus torminalis)

 

 
  • aduèi: uèi
  • aduire: conduire, menar
  • aer: èr. en l'": fr. déboussolé
  • aferniau f, ferniau f. : utensili de fusta del qual los vaquièrs se servisson per trencar lo calhat
  • aficcionar (s'): fr. s'enticher, se passionner
  • agara, aiara, iara, asara, aura, agora, alhora, avora: ara - d’ora en ora, d’aura en aura : del nord au sud
  • agland: fr. gland (du chêne)
  • agorar / agroar (s') fr. s'accroupir, s'acagnarder, s'asseoir sur les talons
  • agorrufar: fr. froisser
  • agromar: fr. recroquevillé
  • agromeladat: tortuós
  • aiara: ara, adara; uèi (Briude)
  • aice: colèra ??
  • aicí-lai (d'): fr. par là-bas
  • aicival: fr. ici-bas
  • aigada: inondacion
  • aigre: acre, agre
  • aigueira: aiguièra
  • airede, airedís m. : fr. airelle, myrtille
  • airiçon: eiriçon
  • aisinar ?? [ëgina], aisegar?? [ëgiga] aigar? [ëga] : adobar V. asegar
  • aital: v. aitau
  • aitant: tant
  • aitau: atal; anem; coratge
  • aitot: tanben
  • ajaça: agaça
  • ajauc: fr. ajonc
  • ala: angar, cubèrt (tanben ala d'aucèl)
  • alandar: a. lo bestiau: far sortir lo bestial de l'estable per lo menar al pasquièr. Sin. naparar (Salèrn, Mauriac), gitar (Riòm)
  • Alaier: geo Alèir
  • alara [agaro] : fr. maintenant
  • alàs: interj. ailàs!
  • alausa: lauseta, alausa
  • alegrar: fr. égayer, rendre plus aisé
  • alèrta: esglai, esfrai
  • alet: alen
  • alh: al; ala
  • alhèira, d': de contunh, sens parar e lèu; fr. sans discontinuer
  • alhora: ra (tanben emplegat)
  • alisar: fr. repasser
  • alobit: òme avid que cèrca a s’apropriar çò que li aperten pas
  • alora [avora]: ara, aora V. Avora
  • altre -a (en cèrtans luòcs): autre, -a (cf. Roergue e localament en Givaudan)
  • alucar: fr. allumer
  • aluja: sangsuga
  • alumar: fr. allumer
  • amaseda: v. Maseda
  • amassar: prendre; fr. ramasser. Amassar chalor: prendre calor. Se 'massar: se refugiar
  • amb [om] : amb. fr. avec
  • amont: en naut
  • amorrar (s'): èsser absorbit per quicòm
  • amortar: atudar
  • ampòn, empòu, amporai, empola : fr. framboise
  • amposeir, amporier: fr. framboisier
  • àngiau: àngel
  • angla: agla
  • ant l'ora (d' ) : d'avant l'ora
  • antan: autres còps; l'an passat
  • antenons m. pl.: testiculs
  • an-uèi, anueit [anej] [anèj]?, anuech [anë] : uèi (s'i ditz tanben). 'd'anueit ençai/en aicí?' (notat "d'aneinchin"): d'ara endavant
  • anuòge, einueg?: enuèg
  • aost, avost: agost
  • aparelhar: preparar
  • apastar: donar a manjar al bestial
  • apasturar: fr. paître; faire paître
  • apear: rejónher, atrapar
  • apeitar/espeitar [(a)peità] [(a)pità] [pietà]: esperar (atendre)
  • apincar (s') : apiejar (s') V. Pincar
  • apòrt: vòga
  • après-mèidia: après-miègjorn
  • apoticari, apoticaire
  • apressa: adv. après
  • aquí a: aquí, vaquí (Aquí los a: los veicí)
  • apujar: apiejar
  • aranha: telaranha
  • aranhada: aranha
  • araira: fr. arrue
  • arapar, arpar, arrapar ?? : atrapar
  • arboneira: esquiròl (tanben emplegat)
  • arbroquin : arbrissèl
  • arcan [arcan] (arrondiment de Sant Flor), arcana (parçan de Salèrn), arcanela, arcanau : arcolan
  • arcana: creda roja
  • arcandièir: òmes sens valor morala, crapula
  • arcanetas (montar las): venir roge de vergonha
  • archa: grand còfre
  • ardir (s'): fr. s'enhardir
  • ardit: ardit, liard (moneda); interj. coratge!
  • aret: fr. bélier
  • argiala: argila
  • arma: fr. âme; expr. de suspresa
  • armèl: grand anèl fach amb una branca de fusta torcida
  • armèir m. armari
  • arnha: irritacion
  • armasi : armari; fr. placard
  • arneis, arnesc ?: panoplia
  • arpar: prendre, sasir. V. arapar
  • arpatejar: f. agiter les griffes, les mains
  • arras f. pl.: fr. arrhes (argent donat per mor d'assegurar una pacha)
  • arrelh: racina
  • arrembar (s'): se getar
  • (ar)ronza, (ar)ronze/(ar)ronzàs m. : bartàs. fr. roncier
  • arrucar: fr. blottir
  • arseir, arser, arsèra: ièr de ser (davans-ièr/arsèra: avant-ièr)
  • arsi: set. fr. soif
  • artelh (plur. artelhs, artiaus)
  • artison, artuson, arteison ? arteron : fr. ciron (barbas d'espiga), mite, asticot
  • arton: anc. pan; mangiscla per un viatge
  • arzan, arzau: arcolan, arcan (tanben emplegat)
  • ase bobó o bobon? : fr. têtard
  • asegar, aseigar: adobar
  • aseimar, asaimar: mirar, observar, examinar (latin *ad-aestĭmare, oc. ancian 'adesmar', 'azesmar')
  • asotar: avortar
  • asne [ane/aine] : ase (tanben emplegat)
  • asorar: adorar, venerar, baisar un objècte sacrat, una relíquia; anar a l'ofrenda
  • aspre (aver d'") : aver d'apetit
  • assai: ensag
  • assajar: ensajar. fr. essayer
  • assapar: assadolar, assaciar
  • assem(s), d'assem(s) : ensems
  • assemblada: la maison d’assemblée dans laquelle vivait la beata ou robiaca (religieuse rurale) autour de qui se réunissaient souvent les femmes pour travailler au carreau, bavarder, prier
  • assetar (s'): fr. asseoir (s')
  • assolellar (s') : aconsomir, assomir, assopir
  • assuausar: adocir, calmar, apasimar
  • atanben: var. tanben
  • atanpauc: tanpauc
  • atapar, 'tapar: (a)gafar. 'tapar paur: prendre paur. atapa-qu'atanhe: a l'azard, fr. au petit bonheur, a vista de nas
  • atapir: tapar
  • atau: atal; de contunh, de la meteissa manièra
  • atenar (s'): èsser preissat
  • atemar (s'): s'obstinar
  • atisar: fr. attiser, instiguer
  • atissament: enervament
  • atràs [atrà] : al delà, en darrièr. interj. metetz-vos de costat!
  • atubar (lo fuòc) : alucar (lo fuòc)
  • aturar (s'): aprochar (s'); arrestar aplantar (s') (tanben emplegats); apiejar
  • au! : interj. òc !; davant lo nom de qualqu'un, per l'apelar
  • aub, aube, bei: amb
  • aubar: sause
  • aubèrge m. : auberga
  • aucèl de la mòrt: chòt
  • aucèl de las polas: fr. épervier
  • auçura: autura, elevación de terrenh
  • aul: el
  • aul: marrit, mal. "far d'aul far" : èsser pas de bon far
  • aulan(h)a, auglana, aug(l)anha, aulana, aumanha ("emanha"): avelana (tanben s'i ditz)
  • aulanheir, aulanier(a): avelanièr (tanben s'i ditz)
  • aumalha: bovins (gròsses)
  • aur [aw] : fr. or (metalh). loís o levís [leví] d’aur
  • aura: aura, vent
  • aurada: aurièira. fr. lisière d'un champ
  • auranja: irange
  • aure (Cantal): aubre
  • aure (l') : la rèsta, quicòm mai. "Vòle acò e pas d'aure"
  • aurisse: vent violent qu'anóncia l'auratge
  • ausanier: bois (arbre)
  • ausèl(h)?, augèl, ausel [uzí], auseu, auvèl(h) [usèr, usé, uwbèl, ewvé] : aucèl [ushèl] (tanben emplegat)
  • auserau: fr. érable
  • aussitost franc. [ossità] : còp-sec [kosé] (tanben emplegat)
  • auvir, ausir, entendre
  • aval [abal] : enbàs
  • avalhant [abaillon]: pretenciós, arrogant
  • avalisca: exclam. a la vista d'una causa qu'inspira lo darrier grad de repugnància
  • avans: abans, avant
  • avariciós, -osa [abarisiós]: avar, -a
  • aveir: aver
  • avena: civada
  • aver m. espécia bovina
  • aver char + vèrbe inf. : fr. coûter cher de + verbe inf.
  • avèrs: ubac
  • avèrti m., avèrtia f. costuma
  • avertir: experimentar, conóisser; acostumar
  • avigier: fr. alisier
  • avisar: regardar, gaitar; escrutar; far atencion
  • avitar: fixar amb una vitz, vissar
  • avora, avòra (parlars del Santflorenc), alora [avora]: ara, aora
 
  • babaròta: escarabat de cosina
  • babau: bèstia imaginària per far paur als mainatges. Se sortisses lo babau te minjarà, "Se minges pas ta sopa lo babau vendrà; nom donat als insèctes
  • bacha (o bascha se ven del gallés 'bascauda'): fr. baquet, auge
  • bachàs (o baschàs se ven del gallés 'bascauda'): abeurador
  • bachòla (o baschòla se ven del gallés 'bascauda'): panièr o semal per lo transpòrt de rasim durant las vendémias; sòrta de bac de fusta, de forma ovalària, amb doas ansas lateralas constituidas per un talon de branca laissat sus las dogas
  • bacon: lard, codena de lard
  • badar: dobrir; restar la boca dubèrta, estonat
  • badat: dobèrt
  • badinar: s'amusar
  • badinatge: fr. plaisanterie
  • badò: pèça del jòc d'escacs que se desplaça de galís
  • bagatge: vestits; bagatges
  • bajau: casuda
  • bal: bal, dansa
  • balai, balaja: fr. balais
  • balar: dansar
  • balastra: caçairòla
  • baloard: fr. boulevard
  • bandat, -ada: sadol, ebri
  • banejar: fr. bruiner
  • banhadura: fr. mouillure, état de ce qui est mouillé
  • banhar: molhar (qualqu’un en li getant d'aiga)
  • banhar (se "): far un banh
  • banhat: fr. marécageux
  • banhòla: banhadoira anciana amb de rodetas
  • banqueta: trepador
  • baraban (barrabam??) : filh de degun, boemian
  • baralhar: s'agitar
  • barbajau, èrba de talhadura : joubarbe
  • barbòlha f. persona que parla indistintament; esperit confús e inconséquent, pauc senat; fig. enfanton
  • barbotir : parlar doçament
  • bard: fr. terre glaise
  • bardar: salir
  • bargassejar: fr. baragouiner
  • barginhar, barguinhar: esitar; mercadejar, negociar lo prètz
  • baril, barril? : bòssa, bossa, ansa (engenh de pesca)
  • barjaca: fr. femme médisante
  • barjar: bregar, concassar lo lin, lo cambe; parlar fòrça
  • barlandatge: v. Varalh
  • barquet: fr. baquet (à lessive)
  • barracan [barracòn/boracan]: estòfa
  • barrar: claure, enclaure un eiretatge, tampar, arrestar; claure un terrenh, un camp
  • barrat, - ada adj: barriolat, -ada
  • barrats/mèrles: bigarrats (gendarmes. Nom donat pel marescal Duroc als musicians de la garda urbana)
  • barreirat: Darcar lo barreirat: passar una frontièra, cambiar de situacion, cambiar de camp, eventualament trair.
  • barron: baston
  • barta: fr. hotte
  • bartòt: fr. punaise
  • bas, -sa: pregond, -a
  • bast [bas/bat]: fr. bât
  • basta : se a Dieu plai (tanben emplegat)
  • bastissa: immòble
  • baston [basto]: fr. bâton
  • bata: sòc d'un animal
  • batal, batala: fr. pagaie
  • batalejar: fr. pagayer
  • batalhar: fr. discutir; déblatérer
  • batejar [batedzà/batigià]: fr. baptiser
  • batel: batèl
  • batelar, baratelar: anar e venir amb bruch
  • bavaira, baveira, bavareta, bavarèl: pèça del faudal masculin
  • beal, be(s)au, beau: besal, rec: canal de derivacion qu'adutz l’aiga del riu al molin o que mena las aigas dels prats vèrs un rec
  • bèc [bè] : fr. bec
  • becar: 1. fr. becqueter, piquer avec le be.c 2. fr. sommeiller (sans jaire?)
  • beçau: beç (tanben emplegat)
  • bealar: cridar
  • bedissa: sause
  • bei: amb
  • bèissa: fr. bêche
  • belament: lentament, doçament
  • belet: ancestre, bisaujòl; grandpaire (mèstre del maine); nom afectiu balhat a un pichon
  • belèt: febrièr
  • bèlh, a: bèl, a
  • belhcòp: fòrça, plan
  • belhida: semola
  • belhir: bulhir, bolhir; fermentar
  • belièra: V. beal
  • belija, belha, buluga: beluga
  • bèl-paire, bèla-maire: nuòu marit, nuòva esposa de la maire/del paire
  • ben [bej/bion] : fr. bien adv
  • bena: buc, rusc, bornat
  • bena, bana: banasta pichona garnida de vime
  • benabèl: fr. bel et bien
  • benastrat: qu'a sòrt
  • benlèu [belèu/bienlèu/beliau]
  • bentot: tanben
  • bequenar: rire (far bequenar)
  • bericles: lunetas de vista
  • berla: ataüc
  • berbesin: formiga
  • bernachon, bernaton: fr. roitelet
  • bèrta, barta: fr. hotte ou panier en osier que les cultivateurs portent sur le dos, soit au moyen de bretelles passées sur le épaules, soit à l’aide de bras ou leviers en bois que les épaules supportent et que les mains retiennent.
  • berzenar: bufar violentament del nas, boca barrada, durant un esforç o just après
  • bessina de lop: fr. vesse-de-loup
  • besonha, besunha ? : causa - besenhas (f. pl.) causas personalas, vestits
  • bèstia: fr. sot
  • bestiau m: fr. bétail
  • bestium: animalum, ensemble dels animals
  • Bèu sénher/senhina (f.), Biau/bel [bi] sénher/senhina (f.) : sénher! ; expression de commiseracion equivalenta a "pecaire" o "bona gent". Bon sénher! exclam.
  • beta: còrda
  • beure [bi(e)wre/biwri/bewre] : fr. boire
  • beure: castor
  • biaças pl. (perque a doas pòchas) : fr. besace
  • bian : V. Bien
  • bica: cabra
  • bicar: baisar
  • bicha: fr. grand pot de terre
  • bichier, pechier: fr. cruche
  • bichon: pòt
  • biega: cròssa
  • bien: plan, bèlcòp
  • bigòra (viròla??) : fr. tarrière, outil de charron
  • bienastrós: aürós, sortós
  • bienvolença: bon voler, gràcia
  • bima: vedèla jove, de dos ans (del latin bis)
  • bisa, bissa?: vent del Nòrd, que bufa entre lo nòrd e l'èst. bisa nièra: vent fosc de la nèu (NO)
  • bisaurada: fr. bourrasque
  • biscar: èsser contrariat o vexat
  • blacau (blacaud ?): fr. babillard
  • bladre : fr. érable sycomore ou faux platane
  • blai: beç
  • blanche m. : corset (vestit). fr. corsage
  • blasina: fr. bruine, pluie fine et brumeuse
  • blat: cereal en general. Lo fr. blé: lo froment.
  • blat negre: fr. sarrasin
  • blat d'Espanha: fr. maïs
  • blat, sega, segol: segla
  • blauda [biawda, blòwda] : fr. blouse, sorte de vêtement, de tunique. Se dit quelquefois aussi d’une redingote à longues basques
  • blesta: fr. écheveau de fil. v madaissa
  • bleu, blèva: blau, blava
  • blòc: en bloc: tot ensemble
  • boada: transpòrt collectiu per ateladas de buòus; fr. corvée, assistance passagère, travail collectif et bénévole, pour donner un coup de main à charge de revanche. Es un vestigi dels trabalhs deguts et exigits al senhor de l'ancian regim. V. Boirada
  • bòba: serpent, colòbra
  • boc [bu/but], bocaud, bòchi : fr. bouc
  • bòca: vièlha cabra
  • bocar [ò] : potonar sus la boca
  • bocha: labra, boca
  • bochon: bistrò(t), bar
  • bocin: un bocin: un pauc
  • bocla: bocla de metalh
  • bodiàs: romeguièra
  • bodier: boièr (tanben emplegat). fr. bouvier
  • boetar (vòutar) : fr. voûter, arquer
  • bofet: tafanari (umoristic)
  • bouetat (vòutat) : òme qu'a l’espinada arcada
  • boga: fr. borne, limite
  • boinar, bodinar: bornar, delimitar
  • boira: fr. ensemble de bovins de trait
  • boirada: transpòrt collectiu per ateladas de buòus; fr. corvée, travail collectif et bénévole, pour donner un coup de main à charge de revanche. Es un vestigi dels trabalhs deguts et exigits al senhor de l'ancian regim. V. Boada
  • boirar: mesclar (se ditz tanben)
  • boirar o borrar: metre en fagòts; emplir
  • boirat: emplit
  • boire: ventrut
  • boirelat: V. Boirat
  • boiron: fr. jeune apprenti bouvier
  • boissaman: eissugaman
  • boissar: eissugar. V. panar
  • boisson de las penas: V. pena
  • boissonada: fr. fourré de buissons
  • boitós: ranc. fr boîteux
  • bòja: saca de tela grossièra
  • bola: V Boga
  • bolet de la baga: fr. coulemelle
  • bolha: garait (se ditz tanben)
  • bolhat: fr. tache, flaque d'eau ou de couleur
  • bolicar, bolijar?, bolejar? : bolegar
  • bolija(r): estincela(r)
  • bolla: bòla
  • bòn: bon ('bon' davant vocala, bòn davant consonanta. Après lo nom, 'bon': 'un òme bòn, un bon òme'; de bòn pan)
  • bonicon: esvèlt, polit
  • boquet: saltarèla
  • boqueton: fr. chevreau mâle
  • borg: capdulh d’una comuna
  • boriaire, -aira: borièr. fr. fermier
  • borion: fr. bourgeon
  • borlar: brutlar, bruslar
  • borlet: fr. bourrelet qu'on met sur la tête des enfants qui commencent à marcher. Virar borlet: perdre lo cap
  • bòrli: bòrlhe (tanben emplegat), òrb; fr. taon aveugle
  • bòrna: fr borne, limite
  • bornatat : fr. creux adj.
  • bòrni d'un uelh: bòrni que n’a qu’un uèlh
  • bornicada: fr. préjugé, aveuglement
  • borras: étoupes
  • borrassa: fr. lange en laine dont on enveloppe les enfants nouveau-nés. En pl. : ensemble des langes qui servent à emmaillotter un enfant
  • borrasson: joguèt de pelucha
  • borré (grafia? cf. leng. burèl?) m: vèsta
  • borret: taure; adj. molsós
  • borreta: vaca jove (1 an)
  • borsalhièr?: fr. bourrassier
  • botassa: fr. mare
  • botaròt: fr. champignon
  • botelha: vessiga; botelha
  • botelhièr: fr. aide-de-camp du vacher
  • bòtja: v. bòja
  • botre: botar, metre (tanben emplegats)
  • bourrar: renonciar, non pas capitar
  • bragas, brajas f plur: fr. culottes (vièlh parlar de comunas ruralas; Lo parlar modèrne de las vilas de Pleus, Mauriac e Salèrn se se ditz culòtaalotos)
  • bragas, braias f plur: pantalon. pausar braias: anar de ventre
  • braietas f plur: fr. petite culotte
  • brajon (de banh) : eslip (de banh)
  • branda: fr. grande bruyère
  • brandar: tuar; bramar (fr. braire); cremar amb una flama viva, ardenta
  • brandir: fr. agiter, branler, secouer
  • brau: fr. taureau, étalon
  • breçòu, breçau: breç (tanben emplegat)
  • bregalhat, brigalhat: fr. bariolé, peint de diverses couleurs
  • bregira, braceira?? : segla
  • bren, remol, cru (Salèrn, Mauriac), bes? [besh] (Riom) : fr. son, résidu de la farine
  • brenar, renar: fr. bruit dut cochon quand il trempe son groin dans l’eau ou dans tout autre liquide
  • brénia/breba: bren (mèrda)
  • brenle, brinle: fr. branle, danse dans laquelle les figurants se tiennent par la main, forment un cercle et parcourent successivement tous les

points de la circonférence
  • bresar, brisar: fr. émietter du pain, briser avec effort
  • bresilhar: fr. gazouiller
  • briòla m.: obrièr maladrech, pauc dotat
  • bricolar/gigonar/barginhar: trantalhar, barguinhar, esitar, tergiversar
  • brifar: manjar bèlcòp
  • bringa: femna mal bastida, una evaporada, una filha nauta e desguindada que fa pas que saltilhar e gambadar
  • briular, briugar?? [briwgà/briewgà] : "bourdonnement grave que le taureau fait entendre lorsqu’il marche fièrement à la tête de la vacherie ou gratte du pied la terre ; il est remarquable que les animaux ne font plus entendre cette espèce de bourdonnement après la castration ; 'briugar, brandelar, branlar, barlocar': beugler le taureau. Le beuglement ordinaire des bœufs, des vaches et des veaux se nomme 'bramar' ; ces animaux ont, en outre, un troisième cri, que nos montagnards appellent 'deigueilar', qui commence par un son prolongé, très aigu, et se termine par un ton grave, c’est un cri d’alarme qui annonce la présence du loup." (Alan Broc)
  • broa: limit (d'un camp). Broa delh ciau (o asuelh): orizont, asuèlh
  • bròc [bro(k)] : vas en tèrra, pròpri a contenir d'aiga; fr. cruche.
  • bròca: branca
  • brocantar: fr. brocanter
  • broet: bròu, bolhon
  • brossa: fr. bruyère; fusta/lenha menuda, brancam
  • brostar: fr. broûter
  • bruèia, bruelha: fr. fâne, pousse, feuilles (d'ortolalha)
  • bruelha, bruèia: fr. fâne, pousse, feuilles (d'ortolalha)
  • bruga: fr. bruyère
  • brugir: murmurar, fr. bourdonner (un riu)
  • brulhar: brutlar
  • bruma, brumatge fr. brouillard
  • brut: bruch, rumor, novèla
  • bu: amb
  • budel: budèl. budel cuolat [kiogat]: fr. le rectum
  • bueu (plur. [biaws/büe/bë/bü/bes]): buòu
  • bufa: bofa (còp)
  • bufar: bofar
  • bufet: fr. soufflet, instrument servant à produire du vent
  • buïja, buja, boja: pradèl (bas e umid), pasquièr, situat sovent prèp de la maison, inculte ont gaireben sempre l'èrba a creissit naturalament. Ancianament designava la bosiga fr. jachère
  • buja: fr. cruche
  • bujada, bugada (forma orlhaguesa montada en Cantalés): bugada
  • buquet: V. Boquet
  • burla: tempesta de nèu
  • burlar: faire una tempesta de nèu; brutlar
  • busac, busal, busau: fr. milan; anc. busa. V. gusa
  • but: but, pont que se visa
  • butit: testut
 
  • cabèga: cavèca
  • cabornat : fr. creux adj.
  • caca: notz ("noix sans brou" infantil)
  • cacalh: bonbon; pl. renhons
  • cacaloneir: rugbyman
  • cacau: uòu
  • cachar: quichar
  • cachon: avelana; nogalh
  • cacorla, cocorda, cocorla, cogorla, cog, coina: cogorda, coja (tanben emplegat), cuja, tuca
  • cafinhotar (se) fr. se blottir dans un petit coin, se rencogner dans un petit espace
  • caia: truèja
  • çai adv. fins
  • çai enrèire: recentament
  • caire: canton. fr. coin de l'âtre
  • çais: aquí
  • caion: porc (Velai)
  • calada: senda rapida; senda dins la nèu
  • calcinar (se): se far de socit
  • camba-gròs (sud del Cantau): fr. champignon
  • cambavirar: regirar, fr. bouleverser, surprendre
  • cambeta: fr. tige (de planta)
  • campaneta: fr. campanule (flor)
  • campejar [kampisià/kampegià] : perseguir, se lançar a la perseguida
  • campejada [kampisiado/kampegiado] (partir a la "): perseguir, se lançar a la perseguida, esp. anar un gos darrièr un gat
  • campís: espiègle, indocile, rétif
  • canabau: carbe
  • cancheta: fr. petit seau en métal
  • canèla, chanèla, dosilh [dugi] : fr. robinet
  • cantèl: fr. chanteau (de pain)
  • canulant: enujós, emmerdant.
  • canular: fr. ennuyer, emmerder
  • canon: veire de vin
  • cap [ka]: tèsta f, cap m
  • capbàs: fr. descente
  • capetar: fr. descendre, (anar a un luòc)
  • capolar: fr. hacher
  • caponar (se): se dissimular
  • carcin: abitant del Carcin; vaslet de bòrda logat per las fenasons
  • carcular: pensar, somjar
  • cardalhau: topinambor
  • carnada : carn de vaca salada
  • carrar (se) : se plaire, s'amusar
  • carrin: pòrc
  • caròta: beta-rave
  • carrat : fr. carré d'habitation, dans un ensemble de bâtiments agricoles
  • cartofla : patata (Bas Auvèrnhe)
  • casabèc: fr. chemisier, corsage
  • casar (se): maridar (se)
  • casca-lumaç: cagaròl
  • cascavel: cadun dels torns qu'òm fa en restant suls pès e las mans sans que lo còrs tòque lo sòl; [karkavé] fr. grelot
  • cascavelar: avançar fasent cascavels
  • casiau: pèça de vinha
  • caston : fr. bergerie
  • cat (Carladès), chat : cat
  • catar: amagar, escondre, abrigar, cobrir
  • catonar: careçar, amanhagar
  • caula: graula
  • caura: v. còure (avelanièr)
  • causa (per " que): per çò que, perque
  • celèira, cereira [sareida?, sardeira], cerèisa, ceriesa: cerièra
  • celerier, cereis, cereir, cerier, ceredier: cerièr
  • cenelhier: fr. aubépine
  • censa f. : fr. bail, contrat
  • cerv: cèrvi
  • cesta, ceston: panier (s'i ditz tanben)
  • cestús?? : país, luòc dont venèm
  • chabeç: fr. traversin
  • chabra (Velai) : saltarèla
  • chab(d)elièra: riban de fil
  • chabidar: s'assopir, somnolar
  • chadeira, chaseira, cheira: cadièra (tanben emplegat)
  • chadeira: cadena (tanben emplegat)
  • chadenàs: cadena gròssa per traire los arbres del bòsc
  • chala(da): passatge, camin desgatjat de nèu; traça dins la nèu
  • chald, chaud: caud
  • chalm, chauma: planèl esteril
  • chambalià, chambaliá? (chambaliga), chambalha: cambaliga, garrotièra. fr. jarretière
  • chambre (de mar o de riu) : cranc
  • chamin de pè: viòl (tanben emplegat)
  • chaminon: viòl de pè
  • chamjar: cambiar
  • champanhon: campanhòl
  • chambe, charbe/cherbe/cherba, cambi, canabau, chanebe, chandre, chandra f. : cambe, carbe
  • chambon: cambajon
  • chamèis: suja
  • champeirar: seguir, caminar sus la traça de qualqu'un
  • chanau f. : fr. cheneau, gotièra de zinc au bòrd del teit (mas: 'canal' m. fossat d'escolament)
  • chancèl: ataüt
  • chandela, chandeala: chandela; gratacèl
  • changre: cancre
  • chanit, -ida: fr. moisi; sòl de mal trabalhar; acerb, aspre
  • chantel: cotèl
  • chap-coissin: cabeç (fr. traversin)
  • chap-leit : fr. bois de lit
  • chapusar: fr. charpenter, débiter le bois à la hache
  • charba: ansa
  • chardas (las ) : velhadas durant las qualas se cardava
  • Charenda f.: Nadal m
  • charent, -a: que demanda un prètz tròp elevat
  • charga: carga (tanben emplegat)
  • chargar: cargar (tanben emplegat)
  • charrau: camin d'espleitacion
  • charreira, charrèira, carrieira: espaci entre doas bòrdas, mena de rua
  • charvalhar (Riòm) : fr. patouiller, manier salement, détériorer
  • chas: a cò de
  • chasau: maison arrueinada, fr. chaumière
  • chaschòu: crani, tèsta entièra
  • chasque inv. : cada
  • chassanh: garric
  • chasso (chasson ?) : roire
  • chastèlh (plur. chastèlhs/chastiaus) : castèl
  • chastra: buc, bornat
  • chatau: cabal
  • chat-foin: putòi, catpudre
  • chaubre, chaure: caber, cabir
  • chauchar: caucar. fr. presser, fouler
  • chauçada: barratge
  • chaucida, chaucit: cardon
  • chauçura (Bassa Auvernha): fr. chaussure
  • chaudre: caler (se ditz tanben); caber, cabir
  • chaul: caul, caulet. fr. chou
  • chaul-raba: fr. chou-rave
  • chaumesir: fr. moisir
  • chaumesit, -ida: fr. moisi, -e
  • chavalh [chaba] : caval
  • chavanhòu, javanhòu: fr. hibou, chat-huant, grand duc ou petit duc
  • cheir, chèir, chier, cher : gròs rocàs; clapàs; endrech o país rocalhós, fr. éboulis, amoncellement de pierres
  • cheira: colada volcanica d'escòrias
  • cheiron, cairon: petit molon de pèiras
  • cheiràs: clapàs
  • chèrchapaís: vagabond
  • chiar (per evolucion: chagar>chaiar>cheiar>chiar): cagar (tanben emplegat)
  • chibòta: cabana (de pèiras)
  • chin-tais: tais
  • chindra: címec, cinze, cinza
  • chuchutar: murmurar
  • chuta: chòta (ausèl)
  • ceal, ceau ([shaw] Mauriac, Sant Flor, Lo Puèi), cèu ([shèu] Salèrn), cièu franc. (Orlhac): cèl (forma que comença en Mende)
  • cinglar: foetar
  • cintura delh Bòn Dieu: arcolan, arcan (tanben emplegat)
  • cireir: cerièr
  • cist: cistre (pèira)
  • civèira: fr. brouette
  • clamion: apèl, aclamacion
  • clan: coratge; eslanç, vam. se donar clan
  • clanca: fr. commère
  • clancar: fr. commérer, de bavarder en toute occasion
  • clapeiràs: clapàs
  • clenchar (se): fr. se pencher
  • clergue: clergon clerjon. fr. enfant de coeur
  • clujada: teit de fen
  • coada, còada?: acès, cubèrt, angar fr. appentis. Fig. Se botar a la coada
  • coarro, coarre: proprietari, patron
  • coca: noga, notz; patata (Mauriac, Salèrn...)
  • cochara f. : culhièr m.
  • coche: pòrc
  • cocuda: fr. primevère
  • cocut: fr. jonquille
  • coeire/còire: coire (vèrb); fr. marmite
  • cofal: cofat. fr. gifle
  • cogorla: fr. citrouille
  • coige m., coija? f. : jaciment (minièr)
  • coijar (se), s'anar coejar [kuetzà/kuedjà] : cochar (se)
  • coita: fr. hate f, presse f
  • còl [kwòl] : fr. cou
  • còle: col (de montanha)
  • colenha: conolha, filosa
  • coleira: còla; passatge estreit entre doas còlas
  • colh: fr. cou
  • colièra: penda, còla
  • comador: angar, cubèrt
  • comencar: començar
  • companatge: lach, burre, formatge e tot produch lactic
  • compassar: despassar:
  • conòlhada: conolha
  • conflabueu: salamandra
  • congeira, conheira, congènha?: congèsta
  • conhar (ò): fr. pousser
  • cònse: fr. conseiller municipal. primier cònse: fr. maire, ostau del cònse: fr. mairie
  • consire [kushire] : crebador. fr. crève-coeur
  • cònte [kwònte]: conte
  • còntia: discussion, disputa
  • contiar : fr. se chamailler, se disputer, amicalement, se taquiner.
  • continent: immediatament
  • còntranòvie: fr. garçon d’honneur
  • convisar : discutir
  • còp [kòp/kòt] (plur. [kòts])
  • còp d'alhís: fr. coup de feu, enthousiasme
  • corcheira: corsièra
  • cordelièra : còrda, cadena o boton per sonar lo monde a la porta
  • còrdre (/se): rentrar a l'ostal
  • corniòla: fr. gosier
  • corrau: fr. haras
  • corriada: fr. liseron
  • corsa: corsièra (tanben emplegat)
  • cossí [kesí/kosí]: coma (interr. e non interr.)
  • cortiau: carrièra bòrnia; cort (ensems dels enclauses orticòlas)
  • cos: agrafuèlh (tanben emplegat)
  • cossirar: sospirar
  • cossirós, -osa: inquiet, - a
  • costat (al " de) : a costat de
  • costat de neu: oèst
  • còtla: mongeta (verda)
  • còuclhe m. nogalh, clòsc (de fruch)
  • còure m. avelanièr
  • crebalhas f. pl. : fr. semailles (crebir = cubrir, cobrir)
  • crebir : cobrir, cubrir
  • cremason: brutladura
  • cremeson (aver de): aver enveja fòrça
  • creme m. : fr. crainte
  • crenhar: crénher
  • crespar: fr. crisser
  • crestar (se): dreçar (se)
  • crida (creda? [crida]): cicatriça
  • cròi: mauvàs, marrit
  • crossar/corsar: breçar (latin tardiu *crontiare)
  • crossarèla: breçairòla
  • crosset: breç
  • crèu: nogalh
  • cròmpa: crompa
  • cròç: breç
  • cruesar (francisme?) : cavar o clavar (los dos emplegats)
  • crubir: fr. semer et herser
  • cruca: dessús de la testa, testa
  • cubèrt [tyubè]: teit
  • cubrir: cobrir; semenar
  • cuèire v: còire
  • cuèissa (far ") : faire place (sur un siège), se pousser un peu
  • cueu, cuu [tchoo] [kiw], cuòl: cul
  • cuja (en "): fr. a falta de; en luòc de
  • cujon: molon
  • culhir
  • cunh: recanton
  • cunhar: fr. fosir
  • curalhèir: pilòt de pèiras
  • cusina: cozina
  • cusinar: cozinar
  • cute, cut: grapaud cantaire
 
  • dalainèir: prunièr
  • damaisèla: libellula
  • dant-ci (que) : abans (que)
  • daprès adv: après
  • darcar: Darcar lo barreirat: passar una frontièra, cambiar de situacion, cambiar de camp, eventualament trair.
  • daret: aret (tanben emplegat)
  • darna: fr. teigne (insècte)
  • darreir/darrier, darrèira adv. darrièr
  • darreiriá, darrieria, dabòria: autom
  • darú (grafia??) : testut
  • dauna: cauna
  • daururas: joièls
  • davans, davant (que) : abans, avant
  • davant n. : faciada
  • davantièr: faudau, davantal
  • davisar: apercebre
  • dedalièira: fr. digitale (flor)
  • decebança: decepcion
  • defèci: vergonha
  • defròcas: vestits
  • degosina : fr. farce (blague)
  • deigalar: regalar
  • delh: del
  • dembe, dambe: ambe
  • dengun: degun
  • desacatar: descobrir
  • desaprimatge: accion de manjar, far brostar la primièra èrba al primtemps
  • desaveni, desavénia ? - desavenhe, desavenha: desagradable, desplasent
  • desbrenar: levar lo bren, lo brutitge; desgatjar qualqu'un d'un marrit afar
  • descatar: descobrir
  • descompassar: despassar
  • descotir: se desbrolhar
  • desempuei: puèi
  • desfeci: desgost
  • desfiular: dessadolar
  • desfortuna: fr. malchance
  • desjunar [deyjunà] : dinnar
  • deslurat, -ada: fr. déniaisé(e), résolu(e)
  • desnut, -uda: nut, -uda
  • despachar (se) : afanar (s')
  • desparar (se) : se coitar, se brandar
  • despartir: partejar; dividir
  • despertin [desparti] : espertin
  • despiech (en ) siá... : maudich siá...
  • desrancar : arrancar, dostar quicòm en o topar
  • desrason: fr. sottise (qu'on fait)
  • desrochar, desroca: abatre, demolir
  • dessobre: dessús
  • dessotz: dejós
  • destrame, detrame ? fr. recapte, solharda, trastero (lieu, chambre où l'on dépose tous les objets qui ne font qu'embarrasser et encombrer les appartements, tels que les malles, les caisses, les meubles hors d'usage, etc)
  • destrech, destreit ("distrecht"): estrech, estreit
  • desvelhar (se) : revelhar (se)
  • deval(s) : devèrs lo(s)
  • devertir: divertir
  • desvuedoira [divedujro/devudajre/devedujro], esvoeidas f plur: debanadoira. fr. dévidoir
  • dià de dià! : diable!
  • dijuòus (Cantal): dijòus. Dijòus Folhat: Ascension
  • dimergue: dimenge
  • dinc: dins (tanben emplegat)
  • dissandes (de */'die 'sambati/): dissabte (de */'die 'sabat-i/)
  • drulhier: rove
  • diumenja f., dimenche, dimergue : dimenge
  • doblar (se) : redreçar (se)
  • doblon: taure de dos ans
  • domaine: domèni
  • domde: domdat
  • domentre: dementre, mentre
  • dòna(-i) ! : fr. frappe !
  • doncar: penecar (penechar)
  • dorna: ferrat de metalh
  • dos m., duas fr.: dos, doas
  • dostar: ostar, tirar
  • dòure (/se), aver mau : dòlre, aver mal
  • draulha: percha
  • dreçador: bufet (mòble)
  • dreciera, dreiceira: corsièra (corseira), acorchièra
  • dreit (alh de): fàcia (en de)
  • dreit adv. : plan, bèlcòp. dreit content : encantat
  • drinlha: druèlha, aliga. fr. alise
  • drolhat: trempe
  • drulhièr: fr. alisier
  • duc m, dugo m: chòt (grand hibou)
  • duganèla: fr. chat-huant, grand duc ou petit duc
  • durbir: dobrir
  • eicalaci: regalèssia
  • einuege: enutjat
  • eiressil: api
  • eissagar: fr. lessiver
  • eissag/eissai: assag (tanben emplegat)
  • eissaiar: assajar, ensajar
  • eissit: moment qu’un païsan boriaire quita sa bòria a la fin de la logada
  • eissiga: estimar lo chatau viu e mòrt, establir l’estat dels luòcs fach per un boriaire que part, o per lo que dintra
  • eissolelhar (s'): fr. suer sous le soleil, se bronzer au soleil, prendre un coup de soleil
  • eissuar, eissunhar: eissugar
  • eissublar: doblidar (tanben emplegat)
  • elh: en lo
  • e(s?)lienar: fr. glisser (gasc. eslencar. cat. esllenegar)
  • els: en los
  • el/ela: el. V. G-el
  • emanha: avellana V. aulan(h)a
  • embaiard: civièra per desplaçar lo pòrc mòrt
  • embeurar [embiwrà] : puslèu per un terrenh. V. Ongir
  • emboconar, embocanar: pudir
  • embofat, embufat: un pauc excitat o empebrinat
  • embonhilh [ambunhi] : embonilh
  • embrenar (/s'): encombrar, embarrassar, emmerdar (/s'); fig. embarrassar (/s')
  • embrolh: fr. embrouille; imbroglio
  • empaitar: empachar (tanben emplegat)
  • empatolhar (s'): fr. s'embabioler
  • empatinar, empatenar? : apressar
  • enançament: progression
  • enançar: fr. prôner
  • ençai (d'avora/d'aquesta ora ) : d'ara enlai
  • enchiprar (s') : s'empebrinar
  • enchiprós -osa: querellaire
  • enclausa: resclausa (d'aiga)
  • enclum: enclutge
  • encre,-a: nerviós, - osa
  • endarrier (Velai) : autom
  • endejunar: desdejunar
  • endeluòc [endelio], endiluòc: enluòc
  • endular: fr. hurler
  • endurar: suportar
  • endurmir: endormir
  • enfenar?? [infinà]: enfectar, envasir. fr. infecter, envahir
  • enfle, a: enflat, -ada
  • enfonilh, enfonhilh, embossaire ??/embochaire ?? [embusajre], embotador : embut
  • engaunhar: fr. tourner en dérision
  • enginar: preparar
  • engraissada: pan burrat
  • engravadissa: avortament epizootic (vachas)
  • engravissa: escaravissa
  • engrisòla: fr. lézard gris
  • enguetar: agachar (tanben emplegat)
  • enlai (d'ara " : d'ara en davant)
  • ènna (Orlhagués): èdra (gallés 'èdenno')
  • ennarts : fr. échafaudages
  • ennejar: negar
  • enojar, enòujar, enhorar [inhura], enueiar : fr. ennuyer
  • en que siam (mai): en quicòm/endacòm (mai) (tanben emplegat)
  • enrufar (s'): s'irritar
  • ensalada: fr. salade
  • ensenhaire, a: ensenhant
  • entau: atal
  • entautar (s'): enfangar (s')
  • enténher: pas poder s'enténher de: pas poder s'empachar, se retenir de
  • enterralhar: fr. butter (per. ex. les pommes de terre)
  • entitainar, entetinar: obsedir
  • entremèi: entremièg
  • entreprés (demorar): demorar sens res far a se pausar de questions
  • entretendre: entreténer
  • entrò a: fins a, dusca a
  • envertolhar: recurbir, entornar, enrotlar, envolopar
  • ès/dès: v. Vèrs
  • esbaujas: bofet de farga
  • esborfit: amolit, fr. ramolli
  • esbrajas: pantalon
  • escabiosa: fr. scabieuse (flor)
  • escainar, escaisnar: sobrenommar
  • escantir
  • escargòu: cagaròl, cagaraula
  • escartar (la farda) : estendre los vestements
  • escarteirar: fr. écarteler
  • escatrar: galaupar
  • escaufar (s'): fr. réchauffer
  • escavartar v. esparpalhar, micalhar; s'escavartar: s'escartae, s'aluenhar
  • eschalatges? eschaladiers? : degràs d'un escalier
  • eschampelar: esparpalhar
  • eschamplai/eschamplat? (èsser ") : fr. ailleurs, un peu paumé, bizarre
  • eschandre v. rescalfar
  • eschantir: escantir (tanben emplegat)
  • escharpilhar: fr. effilocher, carder
  • escharvalhar: fr. abimer
  • eschaucir: causir
  • eschaudre: fr. sevrer; détourner (l'eau d'un moulin)
  • eschavanelh: v. chavanhòu
  • eschilla: esquilla (fr. sonnailles)
  • esclairon: aparicion luminosa e imprecisa qu'espauruga
  • esclaraire: fr. éclaireur
  • escofina: fr. scie égoïne
  • escoga: escoba
  • escolèir: regent, mestre d'escòla
  • escorcir: acortar (far plus cort)
  • escorgar: escorjar
  • escòt: fr. brin (p. ex. de genêt)
  • escoutar: escotar (e 'ausir' en nombroses parlars)
  • escrancar: crebar, agotar fisicament
  • escuròu: esquiròl
  • esfolerat: enrabiat
  • esfòrç de temps: auratge
  • esgiau: esglai
  • esglage, englage: esglai, esfrai
  • esfurinat: fr. effarouché
  • esglaiar: esglasiar
  • eslaiat: fatigat
  • esliucejar: far d'eslhauces
  • eslonjar: alongar
  • esluenhar: alonhar
  • esluiç/esluicida/esliuç/esliuça/espernhada/esparnida: eslhauç
  • esmaiar: inquietar, estonar
  • espantar: estonar. fr. étonner
  • esparnida: fr. éclair
  • esparrabingar (s'): fr. se déhancher en marchant
  • espatlar: demolir, desmantelar
  • espauresit (Nòrd d'Auvèrnhe), espauresat (Varena de la Dòra) : paurugat (Sud d'Auvèrnhe)
  • espeçar: trincar
  • espeitar [espiytà] : esperar (atendre)
  • espelhar: estrifar fr. déchirer
  • espepidar: espepissar, agachar quicòm amb atencion
  • espertin, despertin: collacion del miègjorn, e per extension del tantòst
  • espertinar/s'espertinar: dejunar, far collacion
  • espetament (volcanica) : erupcion (volcanica)
  • espiauna: espingla
  • espicea: fr. épicéa
  • espingar: saltar, gambadar
  • espiujar: fr. éplucher
  • espòr: clauson
  • esquitlhar: lisar
  • essira: nèu; vent NO d'ivèrn portaire de nèu (dins las regions que dison "la nèu" lo vèrbe 'essirar' tracha del vent, dins la region que ditz "la neja" es la quita nèu e s'i ditz "la sira", emai s'es una nevada calma)
  • essirar: nevar; far de vent NO d'ivèrn
  • estadís: fr. rassis
  • estafeta: fr. éclaireur
  • estalambor: baston de boièr
  • estam, estain: estanh (metal)
  • estament: situacion
  • estampa: tampa (fr. vanne de l'étang)
  • estampanit, ida: estabosit, espantat
  • estau: maison (mas en auvernhat septentional: sala granda mal tenguda, cafarnaom)
  • estauja: estauvi
  • estausin: avant-teit, bordura del teit, esgot del teit
  • estavanir (s') : fr. s'évanouir
  • esteala, estièl, estèla: estela
  • estendilhièr: fr. goutte d'un bord de toit sans chéneaux, point de chute de l'eau d'un toit
  • esterlusir, esturlesir
  • estisoira(s) : cisèus
  • estolha: estobla, fr. chaume
  • estornir, estronir: esternudar
  • estrada: rota granda
  • estranhe: estranh
  • èstre: balcon, bescaume
  • estrebons: fr. soudaines rafales de vent glacé
  • estrelhar (se faire): infligir una correccion, fr. dérouiller
  • estruge m. : ortiga, estrigol
  • (es?)trumèl: cavilha (dels umans)
  • eu: el
  • esvetlar [esvenlar] (s'): s'ajaçar, s'espatar
  • esvoeidas f plur: debanadoira. fr. dévidoir
  • fableta: fr. comptine
  • fachineira, fada : bruèissa
  • fadard [fadar], fadarda/fadassa? : fat, nesci
  • faina: fagina; fr. faine
  • faja: fr. faine
  • fajòla: faiòl
  • faler: caler
  • faganàs: pudor f. (marrida olor)
  • farinada: matafam fr. espèce de galette frite au beurre ou à l'huile, que l'on fait dans le ménage
  • fargeira, faugeira? : falguièra
  • farina (far) : esmenudar
  • fauc [fuòc] : fau (vèrbe Faire)
  • fauda: rauba, farda
  • faudau [fujau] : davantau
  • fava: fr. haricot
  • fedon: fr. poulin
  • feneirar: fr. faire les foins
  • ferrat: ferrat de metalh
  • fèstre: fr. faite
  • feure, fiaure: febre
  • feureir, fiaureir: febrièr
  • fiardar: anar regde
  • ficre! eufem. fotre
  • fieirau: fieiral
  • figòt (fuegòt): fogar, fogat
  • filhat, ada, filhastre, - a? : gendre, nòra (tanben emplegat)
  • filheta muda: eco, resson
  • flajolet: fr. flageolet (instrument de musica)
  • flaunha: fr. rhume de cerveau
  • Flors (Las): Las Cendras
  • florejar: fr. froler, effleurer
  • flusta: "frossa" (paur). fr. frousse
  • flustós: pauruc
  • foaire, foaissar: foire, fòser, trabalhar la vinha amb lo feçon (fr. binette)
  • fogeir: foguièr
  • fojaçon: fogaça; espècia de pastisseria d'ordinari forma d'X, facha de farina, d'uòus, de sal e de laitatge
  • fojada: fr. feu de broussailles
  • fòlh: fòl, enrabiat
  • folhar: fr. reverdir
  • fònt: font
  • foquet: banqueta
  • forest (arcaïsme): bòsc
  • foreston: gàrdia, agent forestal
  • formatge [furmadze]
  • fornelar: far una tempesta de nèu
  • fòrre [fuòjre] : fr. paillasse
  • fotimassar: fr. taquiner, tracasser, ravauder
  • fotrau: fr. imbécile
  • frau: fr. terre inculte, lande, mauvaise terre
  • fraunhós: fr. barbouillé
  • freid: freg
  • fresa: fr. framboise
  • freschum: carn (fresca)
  • fresilhar: fr. chifonner
  • fretas: fr. sabots de frein sur une charrette, dits aussi 'la mecanica'
  • froment: fr. blé
  • frostir:
  • frostit:
  • fum: perfum, fumet, atmosfèra
  • fums: fr. brouillard
  • fumareir, fomarèir: femièr
  • fumeira: fum
  • fuòc [fiot/fiot]
  • furmic: formiga
  • fustarèl: canoa, batelet emplegat sus l'Aleir
  • gabion: vagonet de mina
  • gag [gat] : fr. geai
  • gala(m)pian, -ana: fr. gamin, -ine
  • galar (se) : amusar (s')
  • galatge, galatjon: joguèt
  • galòia f: fr. imbécile
  • gandir (se): marchar cap a quicòm
  • ganta: narcís blanc
  • gantèira: senda, camin
  • gaspa: fr. babeurre
  • garba, gèrba: fr. gerbe
  • garbèira: fr. meule de paille
  • gardejar v. mirar
  • gargès: imbecil
  • garla, jarla: fr. grand vase pour le lait
  • ga(r)landatge, garandage ft. cloison, ordinairement en briques, au moyen de laquelle on sépare les différentes pièces ou chambres d'un appartement
  • garlon, jarlon: ferrat de fusta per móuser
  • garnassa: la òc plantat de resinoses
  • garre, garri: mascle ardent; gat (nom afectiu) (tanben 'garri' es lo rat)
  • garron: gat (nom afectiu)
  • gasar: caminar en s'enfonzant dins l'aigua, la nèu, la fanga...
  • gasta??, gaste?? : pese
  • gat (prononciacion de 'gag') : fr. geai
  • gata: mongeta vèrda; fr. gousse des légumes; pois
  • gatges: mòbles, vaissèls (fr. vaisseaux)
  • gaudòt: fr. petit malin. escais de las gents d'Orlhac
  • gaudre m.: torrent
  • gauma, gome: fr. goître
  • gaunha: gauta; per ext. boca
  • gavinet: cotèlh
  • gavo: cròs, gaste, en parlant d'un fruch, principalament per las castanhas
  • g-el, -a (plur. g-elses, -as, g-eusses, -as, i-eusses, -as) [ge' se/ge' si/ge 'shi/i' she?/jë' ses?jew' ses?] : el, -a; els, -elas. fr. lui, elle; eux, elles
  • gelibre: gibre
  • gema [gema/gima] : escuma; crema (en particular del lach)
  • gendarma (gendarmE?): areng secat
  • genest: genesta
  • gente, gèntie: polit. franc gèntie, dreit polit: tras que polit
  • gèrba, garba: fr. gerbe
  • gemorejada (DJIMOUREDSADA): fr. giboulée
  • gemorejar (DJIMOUREDSAR): fr. faire des giboulées
  • getar: alargar (lo bestial)
  • giaunada: gemiment, planh
  • ginèst, genest: ginèsta
  • gibar: far una bòssa
  • giraudet: fr. casaque de toile (des bourgeois)
  • gironda: ironda
  • girveir: genièr
  • gitar: fr. neiger dru
  • glèisia: glèisa. fr. église
  • glissar: fr. glisser
  • glorieta: gloriette, petite chambre, fournil
  • gojard : fr. goujat, aide-maçon et le manœuvre en général
  • gola fr. gorge resserrée entre des montagne
  • golada: ribòta (s'i emplèga tanben)
  • golhòt: fr. goujon
  • gonfle, a: enflat, -ada
  • gòça (gòrça?) : fr. haie arborée
  • goja: cogorla (tanben emplegat)
  • gòrdia: vigor
  • gorgon: cusson (tanben emplegat)
  • gòrgue: tuf (puzzolana)
  • gòrja: boca
  • gorjada: tanben 'menjadeta frugala'
  • gornilha: granhòta, granhola
  • gorrièra: eleganta
  • gorrin: vaquièr; camisòt
  • gostar: dinnar
  • gòt a gòt (anar ") : gota a gota, degotar
  • graissa doça: sagin
  • gralh: còrb
  • gran [gro] adv. : brica, ges (tanben emplegat)
  • grana, grona: rasim
  • granauda: granhòta, graolha
  • granolha: granhòta, graolha
  • grapats : pèiras e bordilhas que demòran après un trabalh de construccion, de demoliment
  • grapiunar: gratar, folhar
  • graumilhar (se) : se trigossar, arpatejar, se remudar coma se quicòm vos prusia
  • graupir: sasir
  • gravena: sabla, grava
  • grèu, -èva: lourd; grave
  • greule, griole: rat campanhòl
  • grevança: regret
  • grevar: regretar. Me'n grèva: regreti
  • grinzeleir: fr. groseillier
  • grolhon: pòrc (pichon)
  • gromel: fr. écheveau
  • gronzeleir: groseiller?
  • grovar: covar
  • guel, -a, guelses/i-eusses, -as. V. G-el
  • guenchir, guinchir ? fr. détourner, incliner, pencher, aller de côté, esquiver, se détourner
  • guechit: fatigat
  • guenilhas: sòrtas de bunhas del costat de Tièrn
  • guèrlhe, guèrli: fr. qui louche
  • guièra: vaissa (tanben emplegat)
  • guinhar: mostrar del det
  • gulha : fr. mur pignon
  • gusa: fr. buse; anc. busac, busal, busau
  • iable: diable (diablei a Riom)
  • iera: ièra, èdra. fr. lierre
  • ivern: nèu
  • ivernar: nevar
  • jabiòla: gàbia per los poletons
  • jaca: vèsta
  • jadeu: fr. jatte, vaisseau rond et sans anses?
  • jagossar : fr. peiner, avoir du mal.
  • jai: gai (auseu)
  • jaire: s'anar j.
  • jalhon: polet
  • jamba: camba (tanben emplegat)
  • jambilhon: gambajon
  • jambre: v. Chambre
  • japar: fr. jaser, faire des commérages
  • japaire: commère
  • jaquí: vejaquí (tanben emplegat)
  • jardinatge: ortalha (legums produsits a l'òrt)
  • jarric: rove
  • jaspi: fr. aspic
  • jau/jalh, jalhard: gal
  • javanhòu: chòt
  • javílha: cavilha; fr. cheville. javilha folada : entorse à la cheville
  • joana: jonquille
  • joièl: fr. bijou
  • joielier: fr. bijoutier
  • jòine [juòjne], joine : jove
  • joncha: fr. andain
  • jonh? jont? : jo de buòus
  • jonht: jonch
  • jontura: bestials de laurar
  • jòune, a, jòine, a: joine, a, jove, a (los tres s'i dison)
  • jòus: v. Dijuòus
  • junc: jonc
  • junhant, a: prèp, a, limitròf, a
  • juòc [gio] : jòc
  • jurar: rembolar
  • lai: i (locatiu)
  • lai: fr. souci
  • laiat: fatigat
  • laïns, lais adj ailà, alai
  • laissa: alluvions
  • lanhar (se): aver de lagui, se demandar se qualqu'un va plan o non
  • lat de l'entrant: oèst
  • lauras: labras, pòts
  • lavanhar: fr. flatter, cajòler, caresser
  • lechon : gormand (gromand s'i emplega tanben)
  • leja: fr. luja
  • l-èsser: èsser
  • levada: barratge. de levada: fr. d'emblée
  • levita: vèsta. fr. lévite
  • li: i (locatiu)
  • liada: meitat de jorn. La liada delh matin (=lo matin), la darrèira liada (=après-miegjorn)
  • lianh: aval. fr là-bas
  • limon: fr. madrier
  • lisèrt, lusèrt: lusèrp
  • lissar: fr. glisser
  • lista: fr. Bande de terre; champ plus long que large (del latin lista, bordura)
  • liuçjada ([lustsada] grafia?) : eslhauç
  • liuçjar ([lustsa] grafia?) : far d'eslhauces
  • liurar: voidar
  • loca: groselhièr (tanben emplegat)
  • loda: fang
  • lòng, lònja: long, longa, lòng, lònga
  • lònh: luènh (tanben emplegat), luònh
  • lòssa: cace
  • luenta (la) : lo lonhdan
  • lum: calelh d'òli de quatre o cinc becs
  • lunar: far de luna
  • luneira: clar de luna
  • luns: diluns
  • lura f. : animal gròs; fug-l'òbra, coard, paucval
  • lusèrt, lisèrt: lusèrp
  • madament : parièrament
  • madèble: malaudiu
  • madiera : brancas de sause
  • mèstre [méstre] : mèstre (forma mai emplegada)
  • maestre [maytre] [muytre] : mèstre
  • mai: tanben
  • mag, maid, mast: mastra, maestra, mats, mèid, mèi, mei. fr. pétrin
  • mai, malh: pibol
  • mainatja-te!, mainatjatz-vos! : Tenètz-vos fièrs (formula d'adieu)
  • maite. tantes maites: tants d'autres
  • maitot/mai: tanben (s'i ditz tanben)
  • majofa : majossa
  • majofla: majossa, majofa
  • maganhós : malautiu, que sembla pas en bona santat
  • malha fr. meule; tas de gerbes dans une grange
  • maluç m. : amaluc
  • mambor: dificultat, charivari, bruch
  • mance, -ça: esquèrra
  • mançard: esquerròt
  • mandurar: macerar
  • manhar: dominar, batre
  • marbiocha/merbiucha (grafia mai etimogica) (etim. bas lat. *minimicula) : drolleta
  • mardet [mortchí] : boc
  • màrfie: fr. transi, engourdi
  • margarida: coccinella
  • margolhar: fr. patauger, manier salement, barboter
  • marguilhièr: fr. bedeau
  • marmelaud: manouche, nomade, gitan
  • marts: dimarts
  • mas: sonque, solament
  • masada, maseda, masela, masel, masa, mase?, maeda [moeda] : formiga
  • masada: fr. hameau
  • masca: bruèissa
  • mascharar: mascarar. fr. barbouiller, noircir, charbonner.
  • massança: colleccion
  • 'massar: fr. prendre; ramasser; se refugiar
  • masuc: fr. buron
  • maton: fr. tourteau (producte de sarratge de las prèissas)
  • maussa: majofa, fraga
  • mauvàs, -asa: malvat, -ada
  • me (ex: per me) pron. ieu
  • meal: mèl
  • mècres: dimècres
  • mèdia: fr. sieste. V. Mèidia
  • mei: amb
  • mèi, mèja/mèija/mèia, edemièi, demèja? : mièg, mèi (tanben emplegat)
  • mèidia, mèdia, meijorn: miègjorn
  • meijornar: espartin
  • mèinuèit: mièjanuèit
  • meire/medre: meissonar
  • meiriar (se) : mudar d'ostal (del latin 'migrare')
  • melh: milh (fr. millet)
  • 'melh: al, amb lo
  • mèlh(s): mièlhs
  • mentre adv. : durant
  • meola [m(i)ewla] [miaula]: mesolha, modela, mica (de pan)
  • mèque: fig mocat. fr. penaud
  • merende: repais dels trabalhadors que se manja al mitan de la matinada, vèrs dètz oras, e al mitan de la vesprada cap a quatre oras
  • meritar: Acò li merita ben: merita ben acò
  • mès adv: mas
  • meschaent, a: dolent, a
  • mesenga: fr. mésange
  • mesir, mosir : fr. moisir
  • mèsma: meteis, -sa
  • messatge: vailet, servicial
  • miá: amiga (sentimental)
  • mialaud, mialon? : fr. mialan, milan
  • micha: pan blanc
  • mielhs (de) de mai plus, de plus, en otra
  • milhard: claufotís de ceriesas
  • mimí/niní: nenon
  • minaire: menairon
  • minauna: gaton, caton
  • mineira: mina, mena
  • minjar: manjar
  • minòt: gat
  • mioleira: basalt
  • mirgalhat : fr. de plusieurs couleurs
  • mis, blat d'Espanha: blat de las Índias
  • mission: tot far mission de: tot en fasent semblant de
  • mitanièr, a: capmasièr, a
  • moinant: donat que, estant que. fr. attendu que, étant donné que
  • mòl [mwa]: mica (de pan)
  • mola, moleta: flasca, flascon
  • molet: molin (tanben emplegat)
  • molha: fr. endreit tranquil d'una ribièra; luòc ont l'aiga cola tan discretament que pareis dormenta.
  • molhard: fr. sorsa d'aiga viva que nais dins los pasquièrs de las montanhas nautas.
  • momonejar: fr. marronner; murmurer
  • monalha: fr. marmaille
  • mòna: monina, monard
  • monèira: fr. hanneton
  • monilh: nombril
  • morralhar (se): se barbolhar (p. ex. la cara de manjar) ; se cobrir (lo cèl)
  • morralhar (se): lord, barbolhat; ebri
  • morla: socha (tanben)
  • moschaud: tavan
  • moschon: mostic; moscard
  • mosseiron: campairòl
  • mosteau m., mosteala: mostela
  • mostièr : monastèri
  • mot, mota: sens còrnas (animal)
  • mota: pelena, gason, pelosa
  • mòuser: fr. traire
  • mouton: moton
  • móuser: mólzer
  • muaa: auratge, avèrsa (evolucion de 'mudada')
  • muralha: mur
  • Nadau f: Nadal m
  • narisa, narina: narion
  • narma adv cap
  • narsa: sanha perilhosa (tanben emplegat)
  • nau: nòu (tanben emplegat)
  • naular: navigar
  • nautenc: fr. hautain
  • neaula, niola [niwva, niwga] : nèbla (fr. brouillard)
  • neaulós: nivolós
  • nèbla f. fr. brouillard; brume
  • neija, neja: nèu
  • nèir(e), a/nièr, a: negre, a
  • nèci, nèsci ?? , -a [nèjsi]
  • nevier: fr. névé m
  • niarma, niun: degun
  • nibol : nivol (tanben emplegat?)
  • n(i)eus: quitament, e mai
  • niula: nivol
  • no: nos. fr. noeud
  • noche: grosilhièr
  • nogièir: noguièr
  • nojalh: nogalh
  • nòn [non] : non
  • nomar: apelar, sonar qualqu'un
  • nosilha: avelanièr
  • notza: notz, noga
  • nov'oras (las ) : desjunar tradicional del matin
  • nu: nud
  • nuech [nuet/në], nueit [nej/neit??] : nuèch, nuèit
  • nuòu, -òva: nòu, -òva