Mostrando las entradas para la consulta catalans ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta catalans ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 27 de mayo de 2026

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC.

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos, pero la rabia continuará.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

//

ADJUNTAMOS NOTA DE PRENSA, ASÍ COMO FUENTES Y ENLACES.

ATENTAMENTE,


plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalitat financia con 70.000 euros a dos asociaciones que tildan de “genocidas” a los aragoneses.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Aseguran también que “desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Las entidades subvencionadas, Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) y Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), junto con el Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) conforman la Iniciativa Cultural de la Franja y editan una revista, Temps de Franja, en la que aseguran que los aragoneses son “xenófobos, genocidas y anticatalanes desde hace más de 500 años” y que el Gobierno de Aragón “hace ver que ignora toda la legislación mundial”. Además, hasta no hace mucho tiempo mantenían dos secciones diferentes tituladas “Aragó” y, la otra, “Països Catalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandaloso es que estas entidades están financiadas también desde Aragón a través de las Diputaciones de Huesca y Teruel, ya que la primera es filial del Instituto de Estudios Turolenses (IET) // son una sucursal del IEC // y, las otras dos, del Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA).

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)






El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Según informó ayer (26-5-2026) EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, en Aragón la Generalitat de Catalunya (PSC-ERC) subvencionará con 50.000 euros a la Associació Cultural del Matarranya y, con 20.000, al Centre d’Estudis Ribagorçans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


En la página 16 del pasado número de enero de 2026 de la revista que publican estas asociaciones (Temps de Franja) se promociona el Mapa de las cimas de los Países Catalanes (Mapa dels cims dels Països Catalans) y se destaca que “la intención de los creadores es que el mapa sea “una invitación a conocer la nación entera, a religar la catalanidad, a entender y descubrir los Países Catalanes hasta sus confines. […]’”.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Incluso, en el editorial de dicha publicación (página 3), se asegura que “En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista que publican las tres asociaciones que reivindican el catalán en Aragón está también respaldada explícitamente, según aparece en su página 2, por las instituciones aragonesas de la Comarca del Matarraña, la citada Diputación de Huesca, y por las instituciones catalanas de la Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs y Generalitat de Catalunya. Curiosamente esta revista supuestamente aragonesa forma parte de la Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Además, esta revista subvencionada desde hace décadas por instituciones aragonesas se ha posicionado oficialmente y, desde siempre, en contra del retorno de los bienes sacros de las parroquias aragonesas, incluyendo las del monasterio de Sijena.

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Como no podía ser de otra manera, el Ejecutivo aragonés que fuera liderado por PSOE y CHA le concedió ex aequo el Premio Desideri Lombarte 2021 a esta revista. Este premio en favor del catalán en Aragón lo creó en 2016, cómo no, el Gobierno aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragón, a 26 de mayo de 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de esta entrada en estas webs sin subvencionar:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/


https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html


https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html


https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

domingo, 10 de mayo de 2026

Seis, Sex (sis, 6, setse, 16)

Seis, Sex, n. de nomb., lat. sex, six.
Una, doas, tres e quatre,
Cinc e seis e set e ueich.
(chap. Una, dos, tres y cuatre, sing y sis y set y vuit; 8, huit, huyt; 7 : set, sat, siat.)
Guillaume de la Tour: Una, doas.
Une, deux, trois et quatre, cinq et six et sept et huit.
ANC. CAT. ESP. PORT. Seis. IT. Sei. (chap. Sis, 6).

Seis, Sex, n. de nomb., lat. sex, six.



2. Sext, adj. num., lat. sextus, sixième.
La sexta partida del cel. Eluc. de las propr., fol. 110.
La sixième partie du ciel.
ANC. FR. La siste leçon conmença.
(chap. La sexta llissó escomense.)
Roman du Renart, t. III, p. 345.
CAT. ESP. PORT. Sexto. IT. Sesto. (chap. Sexto, sextos, sexta, sextes; la hora sexta, la de la michdiada.)

3. Sextament, adv., sixièmement.
Sextament, per alcunas paraulas de Crist. Doctrine des Vaudois.
Sixièmement, par aucunes paroles de Christ.

4. Seizen, Seysen, Seyzen, Seize, Seyze, adj. num., sixième.
Ora seizena. Cat. dels apost. de Roma, fol. 160.
(chap. Hora sexta : hora de la michdiada : siesta en castellá.)
Heure sixième.
Lo seyze mandamen de la ley. V. et Vert., fol. 3.
(chap. Lo sexto manamén de la ley : no cometrás actes impuros o impurs.)
Le sixième commandement de la loi.
Cant venc a l' hora seyzena. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Quand vint à l'heure sixième.
Substantiv. El seizen, N Elias Gasmars.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le sixième, le seigneur Élias Gasmard.
(N. E. Raynouard no ha citado ningún texto hasta ahora de Elias Gasmars, Élias Gasmard, o Elías, que tuvo que ser uno de los trobadores o trovadores contemporáneos a Peire, Peyre, Pere, Pierre d'Auvergne, donde se da el dialecto occitano Auvergnat y variantes.)
Per que retrairai co
Entendi la seizena.
G. Riquier: Als subtils.
C'est pourquoi je retracerai comment j'entends la sixième.
- Sixain, sorte de droit qui consistait dans la sixième partie des fruits.
Quartz, quints, seysens.
Tit. de 1326. DOAT, t. XXXIX, fol. 48.
Quart, quint, sixain.
(chap. Cuart, quin, sexto; la cuarta part, la quinta, sexta; 1/6 dels fruits, de les cullites, un mes dels drets que se teníen que pagá als siñós.)

5. Seizena, Seyzena, Sheyzena, s. f., sixaine.
CC LXXVI dias, lo qual nombre conte XLVI sheyzenas de jorns.
Eluc. de las propr., fol. 68.
Deux cent soixante-seize jours, lequel nombre contient quarante-six sixaines de jours.
- Strophe de six vers.
En ayssi poyria hom dire seizenas.
En tres bordos de seyzena.
Leys d'amors, fol. 33 et 15.
Par ainsi on pourrait dire sixaines.
En trois vers de sixaine.
(chap. Sisena, sisenes; sexteto o sextet, sextetos o sextets : estrofa de sis versos.
ESP. Sexteto, sextetos, estrofa de seis versos.)

6. Sextil, adj. num., sextil, sixième.
Regardament sextil, quar te la sexta partida del cel.
Eluc. de las propr., fol. 110.
Regard sextil, car il tient la sixième partie du ciel.
ESP. PORT. Sextil. IT. Sestile.

7. Bissextil, adj., lat. bissextilis, bissextil.
L' an a CCCLXV dias et un quadrant, qui fa VI horas..., las quals... no so comptadas en l' an comu, mas so reservadas entro l' an bissextil.
(chap. L'añ té 365 díes y un cuart, que fa 6 hores..., les cuals... no són contades o computades al añ comú, sino que són resservades hasta l'añ bissiesto - que es cada cuatre añs, y se afegix un día al mes de Febré.)
Eluc. de las propr., fol. 123.
L'année a trois cent soixante-cinq jours et un quart, qui fait six heures..., lesquelles... ne sont pas comptées en l'année commune, mais sont réservées jusqu'à l'an bissextil.
Intra 'l taur, l' an bissextil,
Tot dreg lo treze jorn d' abril.
Brev. d'amor, fol. 27.
Il entre dans le taureau, l'an bissextil, tout juste le treizième jour d'avril.
ESP. Bisextil (Bisiesto). PORT. Bissextil. IT. Bisestile. (chap. Bissiesto, bissiestos.)

8. Bissext, Bisest, s. m., lat. bissextus, bissexte.
An bissextil... apelat bissext. Eluc. de las propr., fol. 122.
An bissextil... appelé bissexte.
Lo bisest se fay
Tos temps de III en IIII ans. (IV en IV, 4 en 4.)
Brev. d'amor, fol. 29.
Le bissexte se fait toujours de quatre en quatre ans.
Al quinzeisme jorn sex oras en son mentz;
D' aquellas es un jorn el quart an acreissentz,
Q' hom apella bisest.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Au quinzième jour, six heures en sont moins; de celles-là est un jour au quatrième an accroissant, qu'on appelle bissexte.
ANC. FR.
De partir les ans et trouver les bisextes. 
Eustache Deschamps, p. 263.
CAT. Bixest (sic). ESP. Bisiesto. PORT. Bissexto. IT. Bisesto.
(chap. Bissiesto, bissiestos.)

Diada dels països catalans, día de La Franja

9. Bissestar, v., retarder.
Per que mon jois on mielhs floris, bissesta.
Bertrand de Born: Non estarai.
C'est pourquoi mon bonheur où mieux il fleurit, retarde.
(chap. Bissiestá, retardá, com fem 4 añs en les 6 hores que no se conten de cada añ, y se acumulen al añ bissiesto. Quín verbo mes majo pera recuperá.)

10. Sedze, adj. num., seize.
La lhieura deu esser de sedze onsas.
Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 142.
La livre doit être de seize onces.
(chap. Setse, 16.)

11. Setzen, Sedzen, adj. num., seizième.
L' an setzen de nostre regne.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 9.
L'an seizième de notre règne.
Subst. La sedzena d' auzels an figurada. Palaitz de Savieza.
La seizième d'oiseaux ils ont figuré.

12. Setzena, s. f., seizaine, sorte de poids.
Esgardarai las mezuras e las setzenas que sian bonas e lials.
Cartulaire de Montpellier, fol. 46.
Je regarderai les mesures et les seizaines qu'elles soient bonnes et loyales.
(chap. Setsena, setsenes.)

13. Sexagezima, s. f., lat. sexagesima, sexagésime. 
Sexagezima commensa la dominica apres la septuagezima.
Eluc. de las propr., fol. 128.
Sexagésime commence le dimanche après la septuagésime.
CAT. Sexagessima. ESP. (sexagésima) PORT. Sexagesima. IT. Sessagesima.
(chap. Sexagéssima, sexagéssimes : escomensen la dominica (domenge o domenche) después de la septuagéssima.)

sábado, 2 de mayo de 2026

Sag - Saga, Saya, Saia

Sag, s. m., sac, saccagement, pillage.
En aissi par qu' el sag no fon certas.
E si d' est sac no s clamon Catalas,
Hom los tenra totz per flacx e per vas.
Bernard de Rovenac: Belh m' es.
Par ainsi il paraît que le saccagement ne fut pas certain.
Et si de ce sac ne se récrient les Catalans, on les tiendra tous pour flasques et pour vains. (N. E. Espanya ens roba, els nostres polítics no; ja ja ja, el saqueo de Cataluña.)
CAT. ESP. (saqueo) PORT. Saco. IT. Sacco. (chap. Saqueo, saqueos; sacades de dinés cap a Andorra. Jordi Pujol sap algo del tema.)

Saqueo, saqueos; sacades de dinés cap a Andorra. Jordi Pujol sap algo del tema

Saga, Saya, Saia, s. f., du lat. sagus, saie, sorte d'étoffe faite en laine grossière.
Saga, es drap ras, ses tot pel, la cals si pausava de sobre.
(chap. Saya, es drap ras, sense cap pel, la cual se posabe per damún.)
Regla de S. Benezeg, fol. 64.
Saie, c'est drap ras, sans aucun poil, lequel se posait dessus.
Mantel, non etz de presset ni de saya.
Raimond de Miraval: Selh qui de.
Manteau, vous n'êtes de perse ni de saie.
De presset dir que fos saya.
P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.
De perse dire qu'il fut saie.
- Sayon, hoqueton. 
Ges no say
Quo us puesca, per nulh essay,
Tochar jos vostra saya,  
Paulet de Marseille: Belha donna.
Je ne sais point comment je vous puisse, par nul essai, toucher sous votre sayon.
ANC. FR. Sa camisole et son pourpoint vestit
Puis son sayon.
Ronsard, t. 1, p. 598.
CAT. ESP. Saya. PORT. Saya, saia. IT. Saia. (chap. Saya, sayes.)

2. Sagelh, s. m., sayon.
Amor que m turmenta
De jos mon sagelh.
Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier.
Amour qui tourmente sous mon sayon.
(chap. Sayó, sayons; sayonet, sayonets. ESP. Sayón.)

Sayó, sayons; sayonet, sayonets. ESP. Sayón.

miércoles, 29 de abril de 2026

Rude - Rutela

Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.
Es rudes en fahs e en paraulas.
Qui a la cara grossa e plena, es de ruda natura.
(chap. Qui té la cara grossa y plena, es de ruda naturalesa. Per ejemple, Juaquinico Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 127.
Est rude en faits et en paroles.
Qui a la face grosse et pleine, est de nature rude.
Non es degus homs, per can que sia durs e rudes. Leys d'amors, fol. 148.
Il n'est aucun homme, pour combien qu'il soit dur et rude.
CAT. ESP. Rudo. PORT. IT. Rude. (chap. Rudo, rudos, ruda, rudes.)

Mario Sasot Escuer; Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.

2. Rudeza, s. f., rudesse, rusticité, grossièreté.
Qui a las aurelhas grans, es signifiansa de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
(chap. Qui té les orelles grans, es signo - o marca - de rudesa.)
Qui a les oreilles grandes, c'est marque de rudesse.
CAT. Rudesa. ESP. PORT. Rudeza. IT. Rozzezza. (chap. Rudesa, rudeses; rustissidat, rustissidats; grossería, grosseríes.)

3. Ruditat, s. f., lat. ruditatem, rudesse, rusticité, grossièreté.
Aurelhas per exces longas... denoto d' entedement ruditat.
Eluc. de las propr., fol. 40.
Oreilles par excès longues... dénotent grossièreté d'entendement.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

4. Rudament, adv., grossièrement.
Uelhs negres, le jorn vezo agudament..., mas la nuech vezo rudament.
(chap. Los ulls negres veuen agúdamen - en agudesa - pel día..., pero per la nit veuen rúdamen - en rudesa.)
Eluc. de las propr., fol. 38.
Yeux noirs, le jour voient finement..., mais la nuit voient grossièrement.
(ESP. Rudamente. Chap. Rudamen o rúdamen.)

Ruf, adj., raboteux, rude, âpre.
Ac grans e rufas las mas. Roman de Jaufre, fol. 27.
Il eut grandes et raboteuses les mains.

Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.
Ancmais tan bon rofian
Non vim.
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Oncques plus si bon rufien nous ne vîmes.
Que nengun rufian non ause habitar en aquest pays.
(chap. Que cap rufián no oso habitá an este país. La Provensa tamé ere y es un país. La llengua dels inexistens “paísos catalans” es la provensal, lenga d'òc.)
Statuts de Provence. Bomy, p. 205.
Que nul maquereau n'ose habiter dans ce pays.
Que sia acusat de fach criminel (criminal) ni rufian.
(chap. Que sigue acusat de fet criminal ni rufián.)
Statuts de la Confr. du Saint-Esprit.
Qu'il soit accusé de fait criminel et rufien.
CAT. Rufiá. ESP. Rufián. PORT. Rufião. IT. Ruffiano. (chap. Rufián, rufians.)

Gabriel Rufián; constitución española, 1978; Rufian, Rofian, s. m., rufien, paillard, maquereau.

Rugir, v., lat. rugire, rugir.
Leos rugish. Leys d'amors, fol. 46.
(chap. Lo león rugix o rugish. Los leons rugixen o rugishen.)
Le lion rugit.
Subst. Pueys son dos (dous) chant torn' en rugir.
T. de Guillaume et de G. Riquier: Guiraut.
Puis son doux chant tourne en rugir.
Part. prés. Coma leons rugens.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.
Comme lion rugissant.
ESP. PORT. Rugir. IT. Ruggire. (chap. Rugí.)

2. Rugit, s. m., lat. rugitus, rugissement.
Fa XII rugitz, o critz. Eluc. de las propr., fol. 255.
(chap. Fa dotse rugits, o crits.)
Fait douze rugissements, ou cris.
CAT. Rugit. ESP. PORT. Rugido. IT. Rugito. (chap. Rugit, rugits.)
- Flatuosité, borborygme.
Fa ronha et pustulas els efans, rugit et ventozitatz excita.
(chap. Fa roña y pústules als infans (chiquets), rugit (petera) y ventosidats (pedorrines) exite o excite.)
Eluc. de las propr., fol. 274.
Fait rogne et pustules aux enfants, flatuosité et ventosités excite.

3. Rug, Ruch, s. m., rugissement.
Rug far et clamors. Eluc. de las propr., fol. 81.
Faire rugissement et clameurs.
IT. Ruggio, rugghio.
- Flatuosité, borborygme.
Ayga, la qual preza otra mezura, fa ruch el ventre.
Exces de vianda... engendra rug. Eluc. de las propr., fol. 54 et 73.
Eau, laquelle prise outre mesure, fait borborygme au ventre.
Excès de nourriture... engendre flatuosité.

4. Rugiment, s. m., flatuosité, borborygme.
Inflacio de ventre e rugiment.
(chap. Unfló de ventre y rugimén.)
Eluc. de las propr., fol. 210.
Enflure de ventre et flatuosité.
(chap. Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines. Les tripes rugixen per gana.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Rugimén, rugimens - flatulensia, flatulensies; petera, peteres; pedorrina, pedorrines


Rugle, s. m., globe.
Dos rugles si encontro en l' ayre, cum dos calhaus eflamatz, fasem granda collizio. Eluc. de las propr., fol. 138.
Deux globes se rencontrent en l'air, comme deux cailloux enflammés, faisant grande collision.
(chap. Rogle, rogles : sírcul, sirculs; lo globo es esféric; los globos són esferics.)

Rumor, rimor, s. m, lat. rumor, rumeur.
Fon gran rumors
Entr' el poble e gran clamors.
Trad. d'un Évangile apocr.
Il fut (y eut) grande rumeur parmi le peuple et grande clameur.
Non aiatz paor
De crit ni de rimor.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
N'ayez peur de cri ni de rumeur.
ANC. FR. De quatre lieues oïsiez la rumor.
Roman de Roncevaux, Monin, p. 11.
CAT. ESP. PORT. Rumor. IT. Romore, rimore. (chap. Rumor, rumors; rumó, rumós.)

2. Rumoros, adj., agité, tumultueux, grondeur, mugissant.
Mar... es tempestuoza, rumoroza.
(chap. La mar es tempestuosa, rumorosa. En castellá se escriu y diu igual.)
Eluc. de las propr., fol. 153.
La mer... est tempétueuse, mugissante.
IT. Romoroso. (chap. Rumorós, rumorosos, rumorosa, rumoroses; tumultuós, tumultuosos, tumultuosa, tumultuoses.)

Rundir, v., grogner. 
Parlon aissi cum porcs rutz.
(chap. Parlen així o aixina com lo gorrino (porc) gruñ o gruñix.)
Torcafols: Cominal.
Ils parlent ainsi comme cochon grogne.
(chap. Gruñí: gruñixco o gruñixgo, gruñs o gruñixes, gruñ, gruñim, gruñiu, gruñen; gruñit, gruñits, gruñida, gruñides; yo gruñiré; yo gruñiría; si yo gruñiguera o gruñira.)

Rural, adj., lat. ruralis, rural, rustique, grossier. 
Cobes e rurals. Leys d'amors, fol. 39.
Convoiteux et grossier.
CAT. ESP. PORT. Rural. IT. Rurale. (chap. Rural, rurals; menos mal que tenim la (caixa) Rural.)

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún, Belmonte de San José

Rusca, Ruscha, s. f., écorce.
Per la rusca non pueia
La dous' umor de la saba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Par l'écorce ne monte pas la douce humeur de la séve.
Rusca... de pomier.
(chap. Crosta... de pomera.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Écorce... de pommier.
- Tan.
Als cuers que adobaray farai dar III ruscas novas..., lo quals cuers tenrai... en cascuna rusca per XV dias al mens. Cartulaire de Montpellier, fol. 112.
Aux cuirs que je préparerai je ferai donner trois tans neufs..., lequel cuir je tiendrai... dans chaque tan pendant quinze jours au moins.
- Fig. Ventre, bedaine, panse.
Joglars, imple la ruscha.
Le Dauphin d'Auvergne: Joglaretz.
Jongleur, emplis la panse.
Loc. Apela G. vil fola ruscha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 64.
Appelle Gérard vieille folle bedaine.
CAT. Rusca. (chap. Crosta, crostes. Mon pare de jove anabe a buscá crosta de pi cuan tallaben algún piná pel port, demanán permís al amo, y después se reveníe. Tamé va mol be com a ensenall, pera ensendre lo foc. ESP. Corteza de los árboles.)

Ensenall es per a ensendre lo foc, fulla de pi, crosta, piñes, rametes, tea, flocs de fusta, papé, clasca de amela, anous, clofos, etc.

2. Ruschal, s. m., écale.
En la notz tres causas ha:
L' escorsa, la testa, 'l nogalhs;
L' escorsa, so es lo ruschals,
Qu' es mot d' amara natura.
Brev. d'amor, fol. 80.
En la noix il y (a) trois choses: l'écorce, la coque, le cerneau; l'écorce, c'est l'écale, qui est moult d'amère nature.
(chap. Clasca, clasques, de anou, anous, amela, ameles; del marisc.)

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

3. Ruscalh, adj., débile.
Apele los paubres rancs,
Frevols e secs, ruscalhs e mancs.
Brev. d'amor, fol. 138.
Qu'il appelle les pauvres contrefaits, faibles et aveugles, débiles et manchots.

Rustic, Rostic, adj., lat. rusticus, rustique, villageois, grossier.
Engannar... lo poble rostic. Traité de l'Antecrist.
(chap. Engañá... al poble rústic. Tratat del Antecristo o Anticristo.)
Tromper... le peuple rustique.
Subst. Gran companhia de rustics e de vilas.
(chap. Gran compañía de rustics y de vilans - villanos. Ascuma, IEC, AVL.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 30.
Grande compagnie de villageois et de vilains.
CAT. Rustic (N. E. sin tilde). ESP. (rústico) PORT. IT. Rustico. 
(chap. Rústic, rustics, rústica, rústiques. Al Decamerón en chapurriau ne ix un que li enseñe a Alibech a embutí al dimoni al infern.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Ruste, adj., grossier, rude, violent.
Adoncxs viratz d' espaza man ruste colp donat.
Lo bran dichen a terra per mot rusta fertat.
Roman de Fierabras, v. 4318 et 4805.
Alors vous verriez d'épée maint rude coup donné.
Le glaive descend à terre par moult rude férocité.
ANC. FR. 
Par mult ruiste vertu a son caup avalé. 
Roman de Fierabras en vers français.
CAT. Rustec.

3. Rustat, s. f., grossièreté, rusticité, rudesse.
Adoncxs venc l' us vas l' autre de gran, fera rustat.
Roman de Fierabras, v. 1594.
Alors vint l'un vers l'autre avec grande, farouche rudesse.
4. Rusticitat, s. f., lat. rusticitatem, rusticité.
Rusticitat, utilitat. Leys d'amors, fol. 68.
Rusticité, utilité.
CAT. Rusticitat. ESP. Rusticidad. PORT. Rusticidade. IT. Rusticità, rusticitate, rusticitade. (chap. Rustissidat, rustissidats.)

Javier Giralt Latorre, lingüística, canalla, fluix, merda, catalanista, brossa, Albelda

5. Rustegamens, adv., grossièrement, rudement.
Lur parlet mot rustegamens. Hist. de la Bible en prov., fol. 17.
Leur parla moult rudement.
CAT. Rusticament. ESP. (rústicamente) PORT. IT. Rusticamente.
(chap. rústicamen o rusticamen.)

Rutela, s. f., lat. rutela, tarentule.
Percussio… de vipera o de rutela. Trad. d'Albucasis, fol. 46.
(chap. Picotada... de escursó o de tarántula.)
Piqûre... de vipère ou de tarentule.
(chap. Tarántula, tarántules. ESP. Tarántula, tarántulas. En chapurriau se li diu escursó a la víbora; se li diu arraclau, arreclau al “escorpión”.)

Picotada... de escursó o de tarántula