Mostrando las entradas para la consulta catalá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta catalá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 13 de octubre de 2026

Bertran de Born. Be m platz lo dous temps de pascor

Bertran de Born.

Bertran de Born si fo un castellans del evescat de Peiregors, vescoms d'Aut fort, un castel que avia prop de mil homes.



2701, 7225, 7698.

Bertran de Born si fo un castellans del evescat de Peiregors, vescoms d'Aut fort, un castel que avia prop de mil homes. Et avia fraires e cujava ls deseretar, si no fos lo rei d'Englaterra. Totz temps ac guerra con totz los sieus vezins, con lo comte de Peiregors, e con lo vescomte de Lemoges, e con son fraire Constanti, e con Richartz, tan quan fo coms de Peitieus. Bons cavalliers fo e bons guerriers, e bon domnejaire, e bons trobaire; e savis e ben parlans, e saup ben tractar mals e bens. 
Seingner era, ves quan se volia, del rei Enric e del fils de lui; mas totz temps volia que ill aguessen guerra ensems lo paire e lo fils, e'l fraire l'un con l'autre. E totz temps volc que lo reis de Fransa e'l reis d'Engleterra aguessen guerra essems; e s'il aguen patz ni treva, ades se penet con sos sirventes de far e de mostrar com cascuns era desonratz en aquella patz. E si n'ac de grans bes e de grans mals. Mot fe be sirventes et anc no fes mas doas cansos. El rei d'Arago donet per molher las cansos d'en (G.t) Giraut de Bornelh als sieus sirventesc. Et aquel que cantava per el avia nom Pepiol (Papiol). Et era azautz e cortes; e clamava Rassa lo coms de Bretanha, e'l rei d'Englaterra Oc e No; e'l rei jove so filh, Marinier. E metia tot son sen en mesclar guerras: e fes mesclar lo paire e'l filh d'Englaterra, tan que'l rei jove fo mortz d'un cairel en un castel d'en Bertran de Born.
En Bertran si s vanava qu'el cujava tan valer, que no s pensava que tot son sen l'agues mestier. E pueis lo rei lo pres; e quan fo pres el li demandet si avia tot son sen: que aras vos aura ops. Et el respos, qu'el avia tot lo sen perdut; quar tot lo perdet quan lo rei jove mori. Adoncs se ploret lo rei de so filh; e perdonec li, e l vesti, e l donet terras et honors. E visquet longamen él segle, e pueis se rendet en l'orde de Cistel.

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

3794, 7225-6, 7614, C.

Be m platz lo dous temps de pascor
Que fai foillas e flors venir;
E platz me quant aug la baudor
Dels auzels, que fan retentir
Lor cant per lo boscatge;
E platz mi quan vei sobre'ls pratz
Tendas e pavaillos fermatz;
Et ai gran alegratge,
Quan vei per campaigna rengatz
Cavaliers e cavals armatz.

E platz mi quan li corredor
Fan las gens e l'aver fugir;
E platz me quan vei apres lor
Gran ren d'armatz ensems venir;
E platz m'en mon coratge,
Quan vei fortz castels asejatz
E barres rotz et esfondratz;
E vei l'ost él rivatge
Tot entorn claus de bons fossatz,
Am lissas et am pals serratz.

Et atressi m platz de senhor
Quan ven premiers à l'envaïr
En caval armat ses temor,
C'aissi fai los sieus enardir
Ab valen vassalatge;
E pois que l'estors es mesclatz,
Quascus deu esser acesmatz
É segr'el d'agradatge:
Quar hom non es à dreg prezatz
Tro qu'a mantz colps pres e donatz.

Lansas e brans, elms de color,
Escutz trencar e desgarnir
Veirem à l'entrar de l'estor,
E manz vassals ensems ferir;
Don anaran aratge
Cavals dels mortz e dels nafratz.
Quan seren en l'estor intratz,
Ja nuls hom de paratge
No pens mas d'asclar caps e bratz: 
Que mais val mortz que vius sobratz.

Ieus dic que tant no m'a sabor
Manjars ni beure ni dormir,
Coma quant aug cridar: à lor!
D'ambas dos partz; et aug enguir
Cavals voiz per l'erbatge;
Et aug cridar: aiatz! aiatz!
E vei cazer per los fossatz
Paucs e grans per l'ombratge; 
E vei los mortz que pels costatz 
An los penons ab los cendatz.

Pros comtessa, per la meillor
Q'om posqu'en tot lo mon cauzir
Vos ten hom, e per la gensor
Q'anc si mires ni ja se mir.
Bietritz, d'aut paratge,
Bona domn'en ditz et en fatz,
Fons on sorzon totas beutatz,
Bella ses maïstratge,
Vostre ric pretz es tan pojatz
Que sobre totz es enansatz.

Donzella d'aut linhatge,
Tal en cui es tota beutatz,
Am fort e sui per leis amatz;
E dona m tal coratge,
Que ja no pens esser sobratz
Per un dels plus outracujatz.
Baros, metetz en gatge
Enans c'usquecs nous guerrejatz.

7225, 7614.

Domna, pois de mi nous cal,
E partit m'avetz de vos
Senes totas ocaizos,
No sai o m'en quieira;
Que jamais
Non er per mi aitan jais
Cobratz. E si del semblan
No trob domn' à mon talan;
Que vailla vos qu'ai perduda,
Jamais no volh aver druda.

Pois non posc trobar egal
Tan bell' e que fos tan pros,
Ni sos rics cors tan joios,
De tan bella teira,
Ni tan gais,
Ni sos rics pretz tan verais;
Irai per tot acaptan
De cascun' un bel semblan,
Per far domna soicebuda,
Tro vos me siatz renduda.

Fresca color natural
Pren, Bel Cebelin, de vos,
Eill dous esguart amoros:   
E fatz gran sobreira
Quar rei lais,
Quan res de be nous sofrais.
Midons na Elis deman
Son adreg parlar gaban,
Qu'en don à midons ajuda:
Pois non er fada ni muda.

Volh que mi don ad estros
La gol' e las mans amdos.
Pois ten ma careira,
No m biais,
Vers Rocachoart m'eslais
Als pes n'Agnes que m daran:
Qu'Yseut la domn' à Tristan,
Qu'en fo per totz mentaguda,
No'ls ac tan bels à saubuda.

N'Audiartz, si be m vol mal,
Volh que m don de sas faissos,
Que l'estes gen liasos; 
Equar es enteira,
Qu'anc no s frais
S'amors ni s volv' en biais.
A mon Meils-de-be l deman
Son adreit nou cor prezan,
De que par à la véuda
La fassa bon tener nuda.

Domna Faidid' atretal
Volh sas bellas dens en dos,
L'acuillir e'l gent respos
Don es presenteira.
Dins son ais
Mos Bels-Mojols volh que m lais
Sa gaies'e son bel gran;
Equar saub son ben estan
Far, don es reconoguda,
E no s'en cambia ni s muda.

Bel-seigner, ieu nous quier al
Mas que fos tan cobeitos
D'aquesta com soi de vos.
Q'una lecadeira
Amors nais,
Don mos cors es tan lecais,
Mais volh de vos lo deman
Que d'autra tener baisan.
Doncs midons per que m refuda,
Pois sab que tan l'ai volguda?

Papiol, mon Aziman
M'anaras dir en cantan,
Qu'amors es desconoguda
Sai, e d'aut bas cazeguda.

2701, 7225-6, 7614, M.

S'abrils e foillas e flors,
E'l bel matis e'l clar ser
E'l ric joi quez ieu esper
No m'ajudon et amors;
E'l rossinholet qu'aug braire,
E'l nou temps vertz e grazitz
Que ns adutz jois e doussors,
E'l cortes pascors floritz
Midons son ardit no l creis,
O no l merma l'espavens,
Greu m'en venra jauzimens.

Domna, s'ieu quezi socors
Ves vos, non o fi de ver; 
E veus m'al vostre plazer, 
Mi e mos cantz e mas tors. 
E pren comiat del repaire 
On fui tan gent aculhitz, 
On reina pretz e valors. 
E cel que m'en te faiditz,
Per honor de si meteis, 
En fa bos acordamens 
Ab sol los afizamens.

Vostre reptars m'es sabors 
Ric; quar tan cujatz valer, 
Que ses donar per temer 
Volriatz aver lauzors;
E qu'om nous auzes retraire 
S'usquecs fai que descauzitz. 
Mas semblaria m temors 
S'us n'era per mi cobritz
Coms ni vescoms, dux ni reis:
Mas faitz vostres fagz tan gens 
Queus en segan ditz valens.

Dos n'i a guerrejadors, 
Quar an de mal far lezer, 
Que no s sabon captener 
Nul temps meins d'enginhadors, 
Tan amon lansar e traire;
E trob los totz jorns garnitz
Com en Vivian de cors.
Mas ieu no lur soi aizitz; 
Qu'anc à bon pretz non ateis
Rics hom, si jois e jovens
E dos no li'n fo guirens. 

D'autres n'i a bastidors 
Rics homes de gran poder, 
Quar sabon terra tener 
E fan portals e bestors: 
De caus e d'aren' ab caire
Fan murs e voutas e vitz.
E vei los bos manjadors
E fan lurs dos plus petitz, 
Per que lur pretz no lor creis:
Quar aitals captenemens
No val mest las bonas gens.

D'autres n'i a cassadors 
Per la costuma tener, 
Que s fan ric home parer, 
Quar amon cas et austors, 
E corn e taborelaire. 
E vei los tan freolitz 
E mermadas lurs valors; 
E lur pretz es tan frezitz, 
Que res mas bestias o peis 
No lor es obediens,
Ni fa lors comandamens.

Res dels rics tornejadors, 
Si tot s'i gaston l'aver, 
No pot à mon cor plazer, 
Tan los trob galiadors. 
Ric hom que per aver traire
Sec tornejamen plevitz
Per penre sos vavassors, 
Non l'es honors ni arditz,
Mas el non estreing correis, 
Sol qu'ab el s'en an l'argens, 
S'om pois s'en es maldizens.

Rics homes volh qu'ab amors
Sapchan cavallier aver,
E que l sapchon retener
Ab be fag et ab honors;
E qu'om los trob ses cor vaire,
Francs e cortes e cauzitz,
E larcs e bos donadors;
Qu'aissi fon pretz establitz
Qu'om guerrejes ab torneis:
E quaresmes et avens
Fesson soudadiers manens.

Na Tempra, jois m'es cobitz,
Qu'ieu n'ai mai que s'era reis,
Que'l fel mesclat ab eissens
M'es esdevengutz pimens.

Papiol, sias tan arditz,
Pren mon cant e vai n'ab el
A 'n Oc e No: quar prezens
Li fatz de mans digz cozens.

domingo, 11 de octubre de 2026

Guillem de Cabestanh. Lo dos cossire Que m don' amor soven,

Guillem de Cabestanh.

2701, 7225, 7614.

Guillem de Cabestanh.


Guillem de Cabestanh fo un gentils castelas del comtat de Rossilhon, que confinava con Cataloingna e con Narbones. Mot fo avinens hom de la persona, e presatz d'armas, e de servir e de cortesia; e bos trobaires. 

Et avia en la soa encontrada una domna que avia nom madomna Sermonda, moiller d'en Raimon de Castel-Rossilho, qu'era mot ric e gentils, e braus, e mals et orgoillos. Longamen l'amet en G. de Cabestanh, e'n fet motas bonas cansos; e la domna l volc tan de be que l fey son cavayer, et esteron ab gran joi essems lonc temps. E fon dic al marit d'ela, don el n'ac gran gelosia; et enserret la en una tor, e li foron faitz man desplazer, don G. de Cabestanh ac gran dolor; don fes una canso:

Lo dos cossire

Que m don' amor soven.

E quan R. entendet la canso crezet que fos de sa moiller, quar dis en una cobla:

Tot quan fas per temensa

Devetz en bona fei

Penre, neis quan nous vei.

Et aquest mot entendet: e mandet lo marit à 'n G. que vengues à parlamen. E menet lo ab si foras lonh del castel, et à trassio el li tolc la testa e mes la en un cavayrol; e trais li lo cor del ventre, e fes lo portar à un escudier à son alberc. Et intret s'en él castel, e fes lo cor raustir e far pevrada, per so la domna s'agradava fort de cor de salvaizina, e fes lo manjar à sa molher en semblan qu'el ne manjes. E quan l'ac manjat, el li dis que so que avia manjat era 'l cor d'en G. de Cabestanh, e mostret li la testa, e demandet si l'era estat bos. E la domna conoc la testa, e dis que tan bos li era estat, que jamais autre manjar ni autre beure no l tolria la sabor. El marit, quant o auzi, correc li dessus ab l'espaza; e la domna ac paor e fugi al balcon, e se laisset cazer jos e fo morta.

Et aquest mal fo sauputz per tota la terra, don fo mot gran tristeza de la domna e d'en G. de Cabestanh. Et ajusteron se los parens d'en G. e de la domna, e totz los cortes cavayers d'aquela encontrada, e guerrejeron R. de Castel-Rossilhon. El rei Amfos d'Arago venc en la terra, quan saup lo fag, e pres R de Castel-Rossilho, e fes metr' en G. de Cabestanh denan l'us de la gleiza de San Joan à Perpinhan, e la domna ab el. 

E fon una longa sazo que tug li cortes cavayer e las domnas gentils de Cataluenha e de Rossilho, e de Sardanha e de Narbones, venian far cascun an anoal per lur armas aital jorn quan moriro, pregan nostre senhor que lur agues merce.

Aissi com avetz auzit lo rei pres R. de Castel-Rossilho e l deseretet, e l tolc totz sos castels, e l fes morir en sas preisos, e donet totz sos bes als parens d'en G. e de la domna.

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,


2701, 7225-6, 7614, 7698, C.


Lo dos cossire

Que m don' amor soven,

Domna, m fai dire

De vos mans vers plazen.

Pessan remire

Vostre cors car e gen,

Qu'am e dezire

Mais que no fas parven.

E si tot me delei,

Ges per tan nous abnei,

Anceis vas vos soplei

Ab franca bevolensa.

Domn' en cui beutatz gensa,

Mantas vetz oblit mei

Que laus vos e mercei.


Tot jorn m'azire

L'amor queus mi defen,

S'ieu ja'l cor vire

Ves autr'entendemen.

Tout m'avetz rire

E donat pessamen.

Plus greu martire

Nuls hom de mi no sen;

Quar vos qu'ieu plus envei

De re qu' él mon estei

Desautorc e mescrei,

E dezam en parvensa.

Tot quan fas per temensa

Devetz en bona fei

Penre, neis quan nous vei.


En sovinensa

Tenc la car' e'l dous ris,

Vostra valensa

E'l bel cors blanc e lis.

S'ieu per crezensa 

Estes vas dieus tan fis,

Viu ses faillensa

Intres en paradis. 

Qu'aissi soi ses totz cutz 

A vos de cor rendutz, 

Qu'autra jois no m'adutz; 

Q'una no porta benda 

Qu'ie'n prezes per esmenda 

Baizar, ni fos sos drutz, 

Per las vostras salutz.


Ades comensa

L'amor, e m'abelis

La captenensa

De vos cui soi aclis.

Be par que m vensa

Vostr' amor, qu'ans queus vis

Fon m'entendensa

Queus ames e servis;

Qu'ab vos soi remazutz

Sols e ses tot ajutz;

E n'ai d'autres perduts

Mans dos: qui s vol los prenda,

Qu'à mi platz mot qu'atenda,

Ses totz covens saubutz,

Vos don m'es jois vengutz.


Dieus! co seria

Qu'ieu merce no trobes

Ab vos amia,

La genser qu'anc nasques!

Qu'ieu noich e dia,

Ginolhos e de pes,

Sancta Maria

Prec vostr' amor mi des.

Qu'ieu foi noiritz enfans

Per far vostres comans;

E ja dieus no m'enans

S'ieu ja m'en voill estraire.

Pros domna de bon aire

Sufretz qu'ieu bais los gans,

Que del plus soi duptans.


Ans que s'estenda

En mon cor la dolor,

Merce descenda

En vos, domn', et amor.


Joi vos mi renda

E m lonh sospir e plor; 

Nous o defenda

Paratge ni ricor:

Qu'oblidatz m'es totz bes 

S'ab vos no m val merces. 

Ai! bella dossa res, 

Ben feratz que corteza

S'al prim queus aic conqueza

M'amassetz, o non ges, 

Qu'eras no sai com s'es.


No trob contenda

Contra vostra valor;

Merces vo'n prenda

Tal qu'à vos si' honor.

Ja no m'entenda

Dieus mest siei pregador,

S'ieu vol la renda

Dels quatre reis major, 

Per qu'ab vos no m valgues 

Merces e bona fes;

Que partir no m posc ges

De vos, en qui s'es meza 

M'amor: e si fos preza 

En baizar, eus plagues, 

Ja no volgra solves.


Anc res qu'à vos plagues, 

Franca domna corteza,

No m'estet tan defeza

Que ieu no la fezes, 

Ab que far o saupes.


En Raimons, la beleza 

E'l bes qu'en midons es

M'an sai lassat e pres.



Micer Guiglielmo del Rosselló done a minjá a la seua dona lo cor de micer Guiglielmo Guardastagno, mort per nell y amat per nella; lo que sabénu ella después, se avíe de una finestra alta y se mate, y es enterrada en lo seu amán. //

Guillem de Balaun ou Balazuc. Mon vers mou mercejan ves vos,

Guillem de Balaun ou Balazuc.
2701.

Guillem de Balaun ou Balazuc. Mon vers mou mercejan ves vos,



Guillem de Balaun fo un gentils castellas de ves Monpeslier. 
Adretz cavayers fon e bon trobaires. Et enamoret se d'una gentil domna de Gavaudan, que avia nom madona Guilhalma de Javiac. Mot l'amet e la servi; e la dona l'amet tan que l dis e l fes so qu'el volc endreg d'amor.
Guilhem si avia un companho, per nom Peire de Barjac, valens et pros; et amava él castel una avinen dona, na Ivernenca, la cal tenia P. de Barjac per cavayer, e n'avia tot son plazer. Abdui eron drutz d'esta dona. Et avenc se qu'en Peire se corrosset ab sa dona, qu'ela li det comiat, don el s'en anet dolens. En Guilhem si l cofortet mot que no s desesperes, qu'el ne faria patz tantost cant tornaria à Javiac. Mot li fons grans lo termes ans que fos tornatz; e tantost cant en Guilhem fon tornatz, el fetz patz d'en Peire e de sa dona, don Peire fo alegres pus que quan la conques de premier. Don el mezeis o dis à 'n Guilhem. En Guilhem dis qu'el o volia esproar, si'l joi de recobrar s'amia era tan grans co'l premier. E fetz se fort iratz à sa dona, et estet se que no l mandet messatje ni salutz, ni no volc esser en tota l'encontrada d'ela. Don ela li mandet messatje ab letras amorosas, com ela s meravilhava com estava tan de lieys vezer. Et el com fols amans no volc auzir las letras, e fes donar comiat al messatje vilanamen. El messatje tornet s'en dolens comtar à sa dona com era estatz. La dona fon irada, et adordenet ab un cavayer del castel que sabia lo fag, que s'en anes à'n Guilhem de Balaun, e que saupes per que era aisi iratz contra ela; e si avia fag res encontra luy que el s'en degues venjar, que ela 'n venria ad esmendamen à son voler.
Lo cavayer s'en anet à'n Guilhem e fon mal recebutz. E can lo cavayer l'ac dic son voler, el dis que no l dissera la occayzo, car el sabia be qu'ela era tals, qu'el non volia esmenda ni l devia perdonar. Lo cavayer s'en tornet e dis o à la dona. Adonc ela l mes en soan del tot; et enaysi ela estet un gran temps.
E can venc jorn, en Guilhem se pensec com per son fol sen el perdia gran joy: montet en caval e venc s'en à Javiac; et alberget ab un borzes, que no volc venir en cort. Ma dona Guilhalma saup qu'el era en vila, e can venc la nueg, que las gens foron colcadas, et ela issi del castel ab una dona et una donzela e venc à l'alberc. E se fe mostrar on jazia Guilhem de Balaun, e venc s'en al lieg on jazia; e mes se de ginolh denan el e bayzet sa benda per lui bayzar, e querec li perdo del tort que non l'avia: et el non la volc recebre ni perdonar. E la dona parti se de lui ab cor que mais no l parles; e penedet se de so que avia fag. Et el remas iratz car avia fach tal folor; et levet se mati e venc s'en al castel, e dis que parlar volia ab ma dona Guilhalma per querre perdo. Madona Guilhalma cant o auzi fes li donar comiat, e dis no l veiria, e fes lo gitar del castel vilanamens. En Guilhem anet s'en trist e ploran; e la dona remas dolenta e penedens de la humilitat c'avia facha. Et enaysi estec lonc temps que la dona no lo volc vezer ni auzir; dont el adonc fes lo vers desesperat que di:
Mon vers mou mercejan.
En B. d'Anduza, qu'era'l melhor hom de la encontrada, saup lo fag d'en Guilhem e de la dona; e montet à caval e venc s'en à Balaun. E parlet ab en Guilhem, e dis li co s podia far qu'el ages tant estat de vezer sa dona. En Guilhem contet li tot lo fag e la foldat que li era venguda. En B. cant auzi la razo tenc s'o à gran isquern, e dis li qu'el ne faria patz: don el n'ac mot gran gaug, cant auzi que s'en volia entrametre.
En B. s'en parti e venc s'en à Javiac, e contet tota la razon d'en G. à la dona, e com el era mot trist e dolent per la folia que s'avia pensada: e comtet li tot l'esquern, com o fes per esproansa. E la dona respos que mot s'en tenia per falhida, car tant s'era humiliada ad el. En B. li dis, que per so li era à perdonar enans, per lo dreg que era sieu el tort d'en G. 
E preget la'n aytan caramen co poc ni saup, que per dieu e per merce li perdones; e qu'ela'n prezes venjansa can li plazeria. E la dona l respos que pus el o volia ela l perdonaria, enaisi que per la falha qu'el fag avia, que se traisses la ongla del det menor; e qu'el la y degues portar ab un cantar, reprenen se de la folia c'avia facha.
En B. d'Anduza, quan vi que alres far non podia, pres comiat; et anet s'en a'n G. e dis li la resposta de la dona. En G. quant auzi que perdon trobaria fo molt alegres; e rendet li gracias, car tan li avia acabat ab sa dona. Tantost mandet per un maestre, e fes se traire la ungla ab gran dolor qu'en sofri; e fes son vers e venc s'en à Javiac, el e mo senher B. Ma dona Guilhalma issi lor encontra: en G. gitet se de ginolhs denant ela, queren merce e perdo, e prezentet li la ongla. Ela fon piatoza e levet lo sus; et intreron se totz tres en una cambra, et aqui ela lo perdonet baysan et abrassan. E retrais li son cantar et ela l'entendet alegramen. 
E pueys ameron se pus fort trop que non avian fag enans.

2701, 7225-6.

Mon vers mou mercejan ves vos,
No per so, domna, qu'entenda
Que ja merce de meus prenda:
Tant es lo forfaitz cabalos,
Per qu'ieu si be m destrui no m planh.
Mas pos mi meteis ai perdut
E vos, que m faitz plus esperdut,
Si m pert mas paraulas be s tanh.

Tant es mos afars perilhos,
Qu'ieu no sai co m'i emprenda;
Que pregars qu'om no l'entenda 
Val pauc ad home sofrachos, 
Per qu'es dregz que malastruc s lanh.
E pois per home recrezut
Aug dir qu'anc dieus no fetz virtut:
Per qu'ieu prec ses cug de gazanh.

Be sai fallitz soi ad estros
E noi a mas qu'om me penda, 
Qu'ieu no soi qu'en dreg contenda: 
Pero be sai si'l premier fos, 
Dretz fora no m cregues companh. 
Mas si'l forfaitz fosson mort tut, 
Qu'om non agues merces avut, 
Mort e delit en foran manh.

Mala vengues aquel sazos,
Que mot crei que car lo m venda; 
Et està ben qu'ieu aprenda 
En qual guiza viu besonhos, 
Quar ges tan ric joi no m'atanh. 
Mas no sai co m'es avengut, 
Las! non avia 'l ben saubut. 
Aras lo sai, per que m complanh.

Domna, si ma mort vos es pros,
Ja non er qu'ieu me defenda
Ni no m'auretz major renda;
Et a'n pro qui es poderos
De celui vas qui a cor gran,
Et a l'ops que merce l'ajut;
Quar non es à merce tengut
Aisso en que'l poder sofranh.

Ai! las, ta mala fui iros
Quan baisset vas me sa benda,
E m quis francamen esmenda
De so don degr' esser cochos;
E m fi pregar d'avol barganh,
Don m'a mil vetz lo cor dolgut:
Qu'era m tengr' ieu per errebut
Si m saludes com un estranh.

Domna, si tot no m tanh perdos,
No laissarai nous mi renda
E mas mas no vos estenda,
Que merces vens los mals e'ls bos.
E si pietatz tan vos franh,
So qu'ieu non esper ni no cut,
Que m perdonetz tort conogut,
Si mais cai no m levetz del fanh.

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

sábado, 10 de octubre de 2026

Garins d'Apchier, gentils castellans, Javaudan, Meinde

Garins d'Apchier.

Garins d'Apchier si fo un gentils castellans de Javaudan, del evesquat de Meinde



2701, 7225.

Garins d'Apchier si fo un gentils castellans de Javaudan, del evesquat de Meinde, q'es en la marqua d'Alverne e de Rosergue, e del evesquat del Puoi Santa Maria. Valens fo e bons guerrers, e l'arcs (larcs), e bon trobaire, e bels cavaliers; e sap (saup) d'amor e de domnei, e tot so qu'en era. E fetz lo premier descort que anc fos fais, loqual comenset:

Quan foill'e flor reverdis
Et aug lo cant del rossignol.

Note: Cette pièce ne se trouve dans aucun de nos manuscrits; et celles qui lui sont attribuées ne valent rien.

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

viernes, 18 de septiembre de 2026

Vint, Vinten, Vinthen, Vingten, Vingtena, Vintecinquena, Viola, Violeta, Violace, Vieulat, Vipera, Vibra, Viperin, Viperi

Vint, n. de nomb., lat. viginti, vingt.
Tres C e IIII vint en un tropel. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 12.
Trois cents et quatre-vingts en un troupeau.
CAT. Vint. ESP. Veinte. PORT. Vinte. IT. Venti. (chap. Vin - 20 -.)

Péndret per imbéssil es que te diguen que Joan Roís de Corella escribíe en dialecte catalá cuan ell mensione que ere en llengua valensiana.

2. Vinten, Vinthen, Vingten, Vinte, adj. num., vingtième.
Del dig jorn de juli vinte
Tro 'l jorn de setembre cinque.
(chap. Del dit día vin de juliol hasta lo día sing de setembre.)
Brev. d'amor, fol. 37.
Dudit vingtième jour de juillet jusqu'au cinquième jour de septembre.
Subst. La vinthena (mostra) de peyras, lors valensas. Palaytz de Saviesa.
La vingtième (montre) des pierres, leurs valeurs.
- Sorte d'impôt.
Desens, vingtens, gabellas. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 259.
Dixièmes, vingtièmes, gabelles.
CAT. Vinté. ESP. Veinteno.

3. Vingtena, s. f., vingtaine, sorte d'impôt.
Desenas, vingtenas ho autras impositions. 
Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 259.
Dizaines, vingtaines ou autres impositions.
CAT. Vintena. ESP. Veintena. PORT. Vintena. (chap. Vintena, vintenes.)

4. Vintecinquena, s. f., vingt-cinquaine.
Per centenar o per vintecinquenas. Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Par centaine ou par vingt-cinquaines.

Viola, s. f., lat. viola, violette.
E m ditz que flors no semble de viola.
A. Daniel: Ans qu' els.
Et me dit que je ne semble fleur de violette.
Mantel e blial de violas.
P. Vidal: Lai on cobra.
Manteau et bliau de violettes.
CAT. ESP. PORT. IT. Viola.

2. Violeta, s. f., violette.
En un vergier
Per cuillir violeta.
Un Troubadour Anonyme: Per amor soi.
En un verger pour cueillir violette.
Capelz han de violetas.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos.
Elles ont couronnes de violettes.
CAT. ESP. PORT. Violeta. IT. Violetta. (chap. Violeta, violetes : flo, coló y nom.)

3. Violace, adj., lat. violaceus, violet, couleur de violette.
Color blava o violacea. Eluc. de las propr., fol. 266.
(chap. Coló blava o violassea.)
Couleur bleue ou violette.
ESP. (Violaceo) Violáceo. (chap. Violasseo, violasseos, violassea, violassees : de coló violeta.)

4. Vieulat (Violat), adj., violat. mêlé de violettes.
Begues ab rosas vieuladas e un pauc de razina. Liv. de Sydrac, fol. 77.
Qu'elle bût avec des roses mêlées de violettes et un peu de racine.
Sucre rosat e violat. Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
Sucre rosé et violat.
CAT. Violat. ESP. PORT. Violado. IT. Violato. (chap. Violat, violats, violada, violades : mesclat en violetes.)

Vipera, Vibra, s. f., lat. vipera, vipère.
Viron la vipera morta. Trad. d'un Évang. apocr.
Virent la vipère morte.
Serpent coronat,
De vibra engenrat.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Serpent couronné, de vipère engendré.
ANC. CAT. Vipera. ESP. (Víbora) PORT. Vibora. IT. Vipera. (chap. Víbora, víbores; escursó, escursons.)

Víbora, hocicuda, Puertos de Beceite






















2. Viperin, Viperi, adj., lat. viperinus, de vipère.
Carns viperinas a far tyriaca. Eluc. de las propr., fol. 233.
Chairs de vipères pour faire thériaque.
ESP. PORT. IT. Viperino. (chap. Viperino, viperinos, viperina, viperines : propi del escursó o víbora, com la llengua de Juaquinet Monclús, presidén de la Ascuma de Calaseit.)

Mario Sasot Escuer; Rude, adj., lat. rudis, rude, grossier.

sábado, 12 de septiembre de 2026

Vil, Vilh, Vilmen, Viltat, Viutat, Vilatge, Vilhura, Vileza - Sobrevil

Vil, Vilh, adj., lat. vilis, vil, bas, méprisable.
Sias humils e non vils. V. de S. Honorat.
Sois modeste et non vil.
- En parlant du bas prix des marchandises.
Compron al plus vil pretz que podon. V. et Vert., fol. 17.
(chap. Compren al mes vil preu que poden; al preu mes baix.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal; Sias humils e non vils. V. de S. Honorat.

Ils achètent au plus vil prix qu'ils peuvent.
Fig. Amors es cara, et ieu soi vils.
Guillaume de Cabestaing: Er vey que.
Amour est précieux, et je suis vil.
- Ordinaire, commun, à la portée de tous.
Leu chansoneta e vilh.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Chansonnette légère et commune.
En rima vil e plana.
Rambaud d'Orange: A mon vers. 
En rime commune et simple.
- Vite, rapide, léger.
Vils plus que cabrol ni sers.
Giraud de Borneil: Quan lo freitz.
Rapide plus que chevreuil et cerf.
Loc. Tal ren ten hom vil, qu' es prezans.
G. Faidit: Tant ai sufert.
Telle chose on tient (pour) vile, qui est ayant du prix.
Adv. comp. Mos bos digs non esvila,
N' ieu no los dic en vil.
Mes bons propos elle n'avilit pas, et je ne les dis pas par mépris.
Elha m respos tost e vil,
Cossi fos dona de castelh.
Guillaume d'Autpoul: L' autr' ier.
Elle me répondit tôt et vite, comme si elle fût dame de château.
CAT. ESP. PORT. Vil. IT. Vile. (chap. Vil, vils. Dona de castelh o castell o château es igual castellana com catalana.)

La rosada del matí, rosades; châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

2. Vilmen, adv., vilement, bassement.
Vilmen, ses tot dever.
G. Riquier: El nom de.
Vilement, sans aucun devoir.
Prov. Qui ama vilmen si eis vilzis.
Guillaume de Montagnagout: Non an.
Qui aime vilement s'avilit lui-même.
ANC. FR.
Le tirèrent arrière plus vilment d'un garçon.
Roman de..., Bibl. du R., Ms. 7188.
CAT. Vilment. ESP. PORT. IT. Vilmente. (chap. Vilmen.)

3. Viltat, Viutat, s. f., lat. vilitatem, bassesse, indignité, grossièreté.
Perdet per viutat l' ardimen e la forsa. V. de Bertrand de Born.
Il perdit par bassesse la hardiesse et la force.
Non dissesses folia ni viutat. 
G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.
Que vous ne dissiez folie ni grossièreté.
- Abondance, avilissement, en parlant du bas prix des choses.
Assatz es viltatz
De condugz e de blatz.
P. Cardinal: Selh jorn.
Il est assez avilissement de vivres et de blés.
Fig. De razo atruep mout gran viutat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
De raison je trouve moult grand avilissement.
Prov. Anc grans viutat no fo dieutatz.
T. de Lignaure et de Giraud de Borneil: Ara m platz.
Oncques grande abondance ne fut richesse.
ANC. CAT. Viltat. IT. Viltà, viltate, viltade. (chap. Vildat, vildats; vilesa, vileses; baixesa, baixeses; indignidat, indignidats; grossería, grosseríes; villanía, villaníes.)

4. Vilatge, s. m., vilenie, grossièreté.
Molt fara gran vilatge, s' el m' evais. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Il fera moult grande vilenie, s'il m'attaque.
ANC. FR. 
Sire, por Dieu merci, trop m'avez en viltage. Romancero françois, p. 23.

5. Vilhura, s. f., bassesse, mépris.
Dona, ges vilhura
Non ai. 
G. Riquier: D' Astarac.
Dame, point de mépris je n'ai.

6. Vileza, s. f., bassesse, avilissement, opprobre.
Peccat de luxuria, e neys contra natura, que es gran vileza.
V. et Vert., fol. 91.
Péché de luxure, et même contre nature, qui est grand avilissement.
Loc. So tenian a gran vileza. V. de S. Honorat.
Ils tenaient cela à grand avilissement.
CAT. Vilesa. ESP. PORT. Vileza. IT. Vilezza. (chap. Vilesa, vileses. No confondre o confundí en Vileda.)

Puigdemont, Vileda I de Cataluña

7. Vilzimen, s. m., avilissement.
Darai tals dos c' al sobrier vilzimen,
Que pretz a pres, done restauramen.
T. de G. Riquier et d'Henri: Senh' En Enric.
Je donnerai tels dons de manière qu'à l'extrême avilissement, que le mérite a pris, je donne restauration.
Adv. comp. A deshonor viven,
Ditz hom, per vilzimen.
G. Riquier: El nom del.
A déshonneur ils vivent, dit-on, par avilissement.

8. Vilzir, Veuzir, v., avilir, abaisser, ravaler.
Eu, per ver, vey dregz delir,
E merces e pretz veuzir.
G. Anelier de Toulouse: Ar farai.
Pour vrai, je vois détruire droit, et merci et mérite avilir.
Part. pas. Es punitz e damnatz
E vilzitz pels peccatz
D' alcu son ancessor.
Nat de Mons: Al bon rey.
Est puni et condamné et avili pour les péchés d'aucun son ancêtre.
IT. Vilire. 

9. Vilificar, v., avilir.
Mot se vilifica qui servis a tan vil senhor, co es son ventre.
V. et Vert., fol. 101.
Moult s'avilit qui sert à si vil seigneur, comme est son ventre.
PORT. Vilificar. IT. Vilificare.

10. Viltenensa, s. f., mépris, opprobre, dédain.
En viltenensa
An tot bon pretz mes.
B. Arnaud de Montcuc: Er can li.
En mépris ils ont tout bon mérite mis.
ANC. FR. Por nos soffri assez viltance. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 281.
ANC. ESP. Viltanza.

11. Viltener, v., tenir à mépris, avilir, mépriser.
No us o pogron blasmar ni viltener. 
Aimeri de Peguilain: Destreitz cochatz.
Ne vous le purent reprocher ni tenir à mépris.
Part. pas. Er es tant viltengut sai
E blasmat.
G. Riquier: Qui m disses.
Maintenant il est tant méprisé ici et blâmé.

12. Avilament, Anveliamen, s. m., avilissement.
Aqui fo dels Judeus tan gran avilamentz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Là fut des Juifs si grand avilissement.
Un manuscrit porte anveliamens.
ANC. FR.
Che seroit grant reproche et grant avillement.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 15.

13. Avilir, Avilsir, Aveuzir, v., avilir, outrager, abaisser, s'avilir.
Qui ten car so que l' avilis.
Arnaud de Marueil: Cui que.
Qui tient cher ce qui l'avilit.
Fig. Intelligencia de Sainta Escriptura avilsira, si fos aperta a toz.
Trad. de Bède, fol. 37.
L'intelligence de la Sainte-Écriture s'avilirait, si elle était ouverte à tous.
So don lurs poders s' avil.
R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur.
Ce dont leur pouvoir s'avilit.
Part. pas. Per que m tenc per avilit.
B. Martin: Companho.
C'est pourquoi je me tins pour avili.
ANC. CAT. Avilir. IT. Avvilire.

14. Avilar, v., avilir.
Ben deu sos pretz asordeiar 
Et avilar a quada mes.
Marcabrus: Cortezamens.
Elle doit bien ses mérites souiller et avilir à chaque mois.
Part. pas. Fon proessa mantenguda,... 
Mas aras l' an avilada 
Duc e rei et emperaire.
Marcabrus: Al son. Var.
Prouesse fut maintenue,... mais maintenant l'ont avilie ducs et rois et empereurs.
ANC. FR. Qu'il aidast à la Terre-Sainte
Que gent sarrazinoize avile.
G. Guiart, t. II, p. 50.
La roine mout avila.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 271.
Aviler la dignité des dons de Dieu. Œuvres d'Alain Chartier, p. 371.
Ils s'estoient ainsi abbaissez et avilez que d'aller faire la cour aux barbares.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Lysandre.
ANC. CAT. ANC. ESP. Avilar. IT. Avvilare. (chap. Avilá, avilás; avilí, avilís.)

15. Esvilar, v., avilir, abaisser.
Mos bos digs non esvila,
N' ieu no los dic en vil.
Raimond de Miraval: Aissi m.
Mes bons propos elle n'avilit pas, et je ne les dis pas par mépris.

16. Envelzir, Envilezir, Envilizir, v., avilir, outrager.
Ja tan fort no 'l sabrai envelzir
Que 'l vill baron messongier deslial.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Jamais si fort je ne saurai l'avilir que les vils barons menteurs déloyaux.
Per so que la costuma de las armas no se envilizisca. V. et Vert., fol. 102.
Pour cela que la coutume des armes ne s'avilisse pas.
Hom que sa lauzor declara,
L' envilezish.
Leys d'amors, fol. 119.
L'homme qui sa louange proclame, l'avilit.
ESP. PORT. Envilecer.

17. Envilir, Enveillir, v., avilir, outrager.
Part. pas. Sui per lei enveillitz.
Rambaud d'Orange: Brais chans.
Je suis par elle avili.
Ton cors envilit. V. de S. Honorat.
Ton corps avili.
CAT. Envilir. IT. Invilire. (chap. Envilí.)

18. Sobrevil, adj., sur-vil, très vil, extrêmement vil.
En sobrevil servitut. V. et Vert., fol. 58.
En très vile servitude.
(chap. Sobrevil, sobrevils. En sobrevil servitut.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Sobrevil, adj., sur-vil, très vil, extrêmement vil.