Mostrando las entradas para la consulta beseit ajuntamén ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta beseit ajuntamén ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 22 de agosto de 2026

Tuiadamen, Tumult, Tunica, Turba, Turbar, Torbar, Turbamen, Torbamen - Tuicio

Tuiadamen, adv., pertinemment, sciemment, à fond.
Las gestas majors sai be tuiadamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Les gestes majeures je sais bien pertinemment.
(chap. Pertinenmen, sabudamen, perfectamen, a fondo. Les gestes majós (mes grans) sé ben pertinenmen)

Tumult, s. m., lat. tumultus, tumulte, sédition.
Per paor de tumult d' omes de la terra. Trad. du Code de Justinien, fol. 35.
(chap. Per temó de tumult o tumulto d'homens de la terra.) 
Par peur de tumulte d'hommes de la terre.
Foro aucist per gran tumult de cavaleria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.
Furent occis par grande sédition de chevalerie.
CAT. Tumult. ESP. PORT. IT. Tumulto. (chap. Tumulto, tumultos; tumult, tumults; sedissió, sedissions, com lo prossés de Cataluña.)

Tumulto, tumultos; tumult, tumults; sedissió, sedissions, com lo prossés de Cataluña

Tunica, s. f., lat. tunica, tunique, sorte de vêtement.
Tunica per gonela. Leys d'amors, fol. 69.
(chap. Túnica per gonella.)
Tunique pour gonelle.
El receup de Anastazi l' emperador... corona d' aur... e tunica.
(chap. Ell va ressibí de Anastasio lo emperadó... corona d'or... y túnica.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 65.
Il reçut d'Anastase l'empereur... couronne d'or... et tunique. 
- Membrane, pellicule, en terme d'anatomie et de botanique.
Passo per las tunicas, o telas del uelh. Eluc. de las propr., fol. 15.
(chap. Passen per les túniques, o teles del ull.)
Passent par les tuniques, ou toiles de l'oeil.
La tunica del fetge. Trad. d'Albucasis, fol. 7.
(chap. La túnica (telet) del feche.)
La tunique du foie.
CAT. ESP. (Túnica) PORT. Tunica. IT. Tonica. (chap. Túnica, túniques; tuniqueta, tuniquetes.)

Turba, s. f, lat. turba, attroupement, réunion, rassemblement.
Que nul maistre... n' y aia a faire turbas en son obrador.
Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1467, t. XIV, p. 436.
Que nul maître... n'y ait à faire réunions en son atelier.
CAT. ESP. PORT. IT. Turba. (chap. Turba, turbes; ajuntamén; caterva; reunió.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Turbar, Torbar, v., lat. turbare, troubler, déranger.
Si cum lo vens d' Africa torba la mar. Trad. de Bède, fol. 39.
(chap. Aixina com lo ven d'África turbe la (lo) mar; destorbe; abalote.)
Ainsi comme le vent d'Afrique trouble la mer.
Fig. Tan nos fan nostres peccatz torbar
Que mortz vivem.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Tant nous font nos péchés troubler que morts nous vivons.
Part. pas. Es pieger que vis torbatz.
(chap. Es pijó que vi (térbol) turbat, destorbat : apuntat : picat : avinagrat.)
P. Cardinal: Ges ieu no.
Est pire que vin troublé.
Fig. Tot segle vey perdut e torbat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
Tout le monde je vois perdu et troublé.
ANC. FR. Turbet sunt... Serunt turbet.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 106 et 103.
CAT. ESP. PORT. Turbar. IT. Turbare. (chap. Turbá; perturbá; destorbá; vi: enterbolí, enterbolís; picá, picás; avinagrá, avinagrás; apuntá; apuntás.)

3. Turbamen, Torbamen, s. m., trouble, perturbation.
Per qe lo monz n' estar' e turbamen.
(chap. Perque lo món n'estará en turbamén, turbassió, perturbassió.)  
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Par quoi le monde en sera en perturbation.
So es fora de torbamen. Leys d'amors, fol. 102.
C'est-à-dire hors de trouble.
ANC. CAT. Turbament. ANC. ESP. Turbamiento. IT. Turbamento. 
(chap. Turbamén, turbassió, perturbassió; turbamens, turbassions, perturbassions.)

4. Turbatio, Torbatio, Torbation, s. f., lat. turbationem, agitation, perturbation.
Tantas torbatios de follas curas. V. et Vert., fol. 41.
Si grandes agitations d'extravagants soucis.
Fo grans torbations entre las gardas. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 12.
Fut grande agitation parmi les gardes.
Lo comensamen... de la turbatio dels Juzieus. Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.
Le commencement... de l'agitation des Juifs.
ANC. FR. A cause de la turbation de Gui de Bourgongne, qui estoit détenu prisonnier. Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 14.
CAT. Turbació. ESP. Turbación. PORT. Turbação. IT. Turbazione.
(chap. Turbassió, turbassions.)

5. Turbulent, Turbolent, adj., turbulentus, turbulent, trouble, confus.
Murmurios, moleste e turbolent. Trad. de Bède, fol. 20.
(chap. Carlos Rallo Badet.)
Grondeurs, fâcheux et turbulents.
Ha la vista turbulenta e 'ls autres sens durs. Eluc. de las propr., fol. 36.
A la vue trouble et les autres sens durs.
CAT. Turbulent. ESP. PORT. Turbulento. IT. Turbolento. (chap. Turbulén, turbulens, corrén d'aigua turbulenta, aigües turbulentes; térbol, terbols, vista térbola, aigües térboles, com lo llibre de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit.)

Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621

6. Turbaire, Torbador, s. m., lat. turbator, perturbateur, brouillon.
Torbadors d' amistat fina.
(chap. Turbadós d'amistat fina - pura.) 
Marcabrus: Per l' aura.
Perturbateurs d'amitié pure.
ANC. FR. Les traistres et turbateurs du pays commun.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 361.
CAT. ESP. PORT. Turbador. IT. Turbatore. (chap. Turbadó, turbadós, turbadora, turbadores; perturbadó, perturbadós, perturbadora, perturbadores; destorbadó, destorbadós, destorbadora, destorbadores.)

7. Treblar, v., troubler, salir, brouiller.
Adonc trebla hom aquela aigua. Trad. de Bède, fol. 56.
Alors on trouble cette eau.

8. Trebulacio, Tribolacio, Tribulatio, s. f., lat. tribulatio, tribulation.
Non ac tal trebolacio. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Il n'y eut telle tribulation.
A pessamen e tribulatio. Liv. de Sydrac, fol. 82.
Il a souci et tribulation.
Las tribulacios que sostenon los amics de Dieu en aquest setgle.
V. et Vert., fol. 63.
Les tribulations que soutiennent les amis de Dieu dans ce monde.
CAT. Tribulació. ESP. Tribulación. PORT. Tribulação. IT. Tribulazione.
(chap. Tribulassió, tribulassions; pena, penes. Les tribulassions que sostenen (aguanten, patixen) los amics de Deu an este món. Los amics del chapurriau tamé patixen tribulassions per culpa dels catalanistes borregos, sobre tot dels aragonesos.)

9. Tribol, s. m., trouble, tribulation, agitation.
Tro lai al derrier tribol.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Jusque là à la dernière tribulation.
Los met de la guerra en tal tribol. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Les met de la guerre en telle agitation.
ANC. FR. En ton tribol m'apelas et je te délivrai.
Comment. sur le Psaut., ps. 80.
Dieu sçait en quel tribouil et tourment il est.
Les Quinze Joyes du mariage, p. 182.
ESP. Tribulo (sic). IT. Tribolo. 

10. Trebol, adj., trouble, obscur.
Clar temps ab trebol cel.
(chap. Tems cla en sel térbol : entaragañat, núgol.)
P. Vidal: Be m pac.
Temps clair avec ciel trouble.
Ar vey bru et escur e trebol cel.
Rambaud d'Orange: Ar vey.
Maintenant je vois sombre et obscur et trouble le ciel.
(chap. Térbol, terbols, térbola, térboles.)

11. Treble, Troble, adj., trouble, louche, brouillé.
Las oeillas bevunt l' aigua trebla als pes dels pastors.
(chap. Les ovelles beuen l'aigua térbola als peus dels pastós.)  
Oil irais e troble.
(chap. Ull irascible y térbol : entaragañat.)
Trad. de Bède, fol. 50 et 38.
Les brebis boivent l'eau trouble aux pieds des pasteurs.
Oeil irascible et louche.

12. Trebolar, Tribolar, v., troubler, tourmenter, agiter, affliger.
Part. pas. Aiga laia e tribolada
Es en la piscina intrada.
(chap. Aigua bruta y enterbolida es a la pistina entrada : ha entrat a la pistina o bassa, bassiol, basseta, abeuradó, etc.)
Trad. d'un Évang. apocr.
Eau sale et troublée est dans la piscine entrée.
Si qu'els huels de lors testas si son totz trebolatz.
Roman de Fierabras, v. 1119.
De telle sorte que les yeux de leurs têtes se sont tous troublés.
Subst. No soanar la prieira del tribulat. Trad. de Bède, fol. 66.
Ne pas dédaigner la prière de l'affligé.
ANC. FR. Trop par sommes avugles, quant si le triboulons.
Jehan de Meung, Test., v. 1676.
Et sont foulez
Et par fortune triboulez.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 626.
ESP. PORT. Tribular. IT. Tribolare. (chap. Tribulá; atribulá, atribulás un mateix.)

13. Tribulos, adj., tourmenté, troublé, agité.
En cor tribulos. Trad. de Bède, fol. 38.
En coeur troublé.
IT. Triboloso. (chap. Tribulós, tribulosos, tribulosa, tribuloses; atribulat, atormentat.)
14. Entroblir, v., troubler, agiter.
Part. pas. Aissi m' avetz enfollesit
Que Dieu e me em entroblit.
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Ainsi vous m'avez rendu insensé que Dieu et moi sommes troublés.

15. Conturbar, Contorbar, v., lat. conturbare, perturber, troubler, tracasser.
Aquellas que conturban la cioutat. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
(chap. Aquelles que conturben - perturben, destorben - la siudat.)
Celles qui troublent la cité.
Vos contorban, e volon trastornar l' avangeli.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.
Vous tracassent, et veulent dénaturer l'évangile.
Part. pas. Conturbatz n' es mos esperitz. V. de S. Alexis.
Troublé en est mou esprit.
CAT. ESP. Conturbar. IT. Conturbare. (chap. Conturbá.)

16. Conturbatio, s. f., lat. conturbatio, perturbation, agitation.
Feron conturbatio. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
Ils firent agitation.
CAT. Conturbació. ESP. Conturbación. IT. Conturbazione, conturbagione.
(chap. Conturbassió, conturbassions.)

17. Destorbar, v., troubler, détourner, empêcher.
Aisso lo destorba de far lo be.  V. et Vert., fol. 12.
(chap. Aixó lo destorbe de fé lo be.)
Ceci le détourne de faire le bien. 
El destorbet de dar verquiera
A la fylla de la premiera. 
V. de S. Honorat.
Il empêcha de donner dotation à la fille de la première.
ANC. FR. Il me semble grant folie à les vouloir destourbier à combattre.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 118.
CAT. Destorbar. ANC. ESP. Desturbar. IT. Disturbare. (chap. Destorbá, destorbás; empachá algún negossi.)

18. Destorbamen, s. m., trouble, désordre.
Una dona mendia...
Mes entre nos aquest destorbamen. 
Raimond de Miraval: D' amor son.
Une dame médisante.., mit entre nous ce trouble.
Mal ni destorbamen.
G. Adhemar: Be for' huey.
Mal ni désordre.
IT. Disturbamento. (chap. Destorbamén, destorbamens; disturbio, disturbios.)

19. Destorbier, s. m., trouble, obstacle, contre-temps.
Fementit lauzengier,
Pois ab mi dons m' avetz mes destorbier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Perfides flatteurs, puisqu'avec ma dame vous m'avez mis trouble.
Ira m fai destorbier.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Tristesse me cause contre-temps.
ANC. FR. Tex kuid querre son pris ki quert son destorbier.
Roman de Rou, v. 4323.
Le point et moment de l'occasion en toutes choses estant oublié et obmis, apporte beaucoup de destourbier et une grande nuisance.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 335.

20. Desturbelhar, v., troubler, tourmenter, ballotter.
Si ns vols a bon port traire,
Non tem nau ni governaire
Ni tempest que ns desturbelha.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels. Var.
Si tu nous veux à bon port conduire, je ne crains navire ni patron ni tempête qui nous tourmente.

21. Estorbillar, v., ballotter, tourbillonner, tourmenter.
No tem nau ni 'l governaire
Ni 'l tempier que ns estorbilla.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels.
Je ne crains navire ni le patron ni la tempête qui nous tourmente.

22. Estorbil, s. m., tourbillon.
Aissi van per l' estorn cum estorbil. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.
Ainsi vont par la mêlée comme tourbillon.
ANC. FR. Si vait nagant par cele mer...
Uns estorbellons le souprent. 
Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 88.
PORT. Estorvilho. (chap. ESP. Torbellino, torbellinos.)

23. Perturbar, v., lat. perturbare, perturber, troubler, renverser, chasser.
Aichel evesque e so baile an enpachat et enpacho e perturbo.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 90.
Cet évêque et son bailli ils ont empêché et empêchent et troublent.
Part. pas. Guillem,... que era estatz causa de la perturbatio, fo perturbatz de tot lo reaume de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 190.
Guillaume,... qui avait été cause de la perturbation, fut chassé de tout le royaume de France.
CAT. ESP. (Perturbar) Pertorbar. IT. Perturbare. (chap. Perturbá, perturbás.)

24. Perturbacio, Perturbatio, s. f., lat. perturbatio, perturbation, trouble, désordre.
Brega et perturbacio. Eluc. de las propr., fol. 106.
Querelle et perturbation.
Venc gran perturbatio als crestias. Cat. dels apost. de Roma, fol. 115.
Vint grande perturbation aux chrétiens.
CAT. Perturbació. ESP. Perturbación. PORT. Perturbação. IT. Perturbazione.
(chap. Va vindre gran perturbassió als cristians o cristianos; perturbassions.)

25. Perturbatiu, adj., perturbatif, propre à troubler.
Es vent, per so movement, del ayre perturbatiu. Eluc. de las propr., fol. 133.
(chap. Lo ven es, per son movimén (moimén), del aire perturbatiu : perturbadó.)
Vent est, par son mouvement, de l'air perturbatif.
(chap. Perturbatiu, perturbatius, perturbativa, perturbatives.)

Turma, s. f., lat. turma, foule, multitude, troupe.
Las gautas... fan grandas turmas. Eluc. de las propr., fol. 144.
Les cigognes…. font grandes trompes.
IT. Turma. (chap. Turma, turmes; turba, turbes; clapé, clapés; mun, muns; grup, grups o grupo, grupos; caterva, caterves.)

Turque, adj., turquois, de Turc.
Que porten peireiras e totz lors arctz turques. Guillaume de Tudela.
(chap. Que porton catapultes (pedreres, manganells) y tots los arcs (o arcos) turcos.)
Qu'ils portent pierriers et tous leurs arcs turquois.
ANC. FR. Les archiers qui savoient bien tirer aux arcs turcoy.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 14.
ESP. IT. Turco. (chap. Turco, turcos, turca, turques, de Turquía.) 

Turquesa, Turqueza, s. f., turquoise, sorte de pierre précieuse.
Turqueza es peyra blavenca, declinant a blancor. Eluc. de las propr., fol. 293.
(chap. La turquesa es pedra blavosa (o blavenca), declinán (inclinán) a blancó.)
La turquoise est pierre bleuâtre, inclinant à blancheur.
La turquesa, segon que par,
Garda caval d' eservigar.
Brev. d'amor, fol. 39.
La turquoise, selon qu'il paraît, préserve cheval de devenir lunatique.
CAT. ESP. Turquesa. PORT. Turqueza. (chap. Turquesa, turqueses; pedra pressiosa y coló blau típic de ses Illes y datres mars. Pera Manel Riu Fillat es massa tart, ya fa mol tems que está allunat o lunátic, grillat, loco o lloco.)

Turtar, Tustar, v., heurter, frapper, taper.
Se turtan ab las armas. Guillaume de Tudela.
Se heurtent avec les armes.
Tantost com hom tustara... el responda. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 35.
Tantôt comme on frappera... qu'il réponde.
Part. prés. A la porta
Turtan, cridan et non ges ab votz morta.
(chap. A la porta picán (tocán, fotén cops), cridán y no gens en veu morta.)
Palaytz de Savieza.
À la porte heurtant, criant et non point avec voix morte.

2. Tust, s. m., heurt, frappement.
Si re li cove a demandar, sia demandat ab tust, e no ges en parlan.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 20.
Si (quelque) chose lui convient de demander, que (ce) soit demandé par frappement, et non pas en parlant.
(chap. Cop, cops.)

3. Tustada, s. f., heurt, frappement, bourrade, tape, coup.
Can las ostz foron ajustadas,
Viratz donar colps e tustadas.
La benigna tustada
Que dec le martels.
Leys d'amors, fol. 131 et 29.
Quand les armées furent réunies, vous verriez donner coups et heurts. 
Le benin coup que donna le marteau.
(chap. Trompada, trompades.)

Tutor, s. m., lat. tutor, tuteur.
D' enfan
Esser mayestre tutor.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
D'enfant être maître tuteur.
CAT. Tutor, tudor. ESP. PORT. Tutor. IT. Tutore. (chap. Tutó, tutós o tutor, tutors.)

2. Tutrix, s. f., lat. tutrix, tutrice.
Si alcuna femna es tutrix de sos efans.
Trad. du Code de Justinien, fol. 87.
Si aucune femme est tutrice de ses enfants.
ESP. Tutriz (Institutriz, tutora). IT. Tutrice. (chap. Tutora, tutores; institutrís, institutrises.)

3. Tuaire, Tuador, s. m., lat. tutator, tuteur.
Sos tuaires o sos curaires non o pot pois desfar.
Al menor o a son tuador o a son curador.
Trad. du Code de Justinien, fol. 9.
Son tuteur ou son curateur ne le peut ensuite défaire.
Au mineur ou à son tuteur ou à son curateur.
- Protecteur.
D' enfan 
Esser mayestre tutor,
Ni un autre tuador.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
D'enfant être maître tuteur, et un autre protecteur.

4. Tutoratge, s. m., tutelle.
Per nom de tutoratge. Tit. de 1282. Arch. du Roy., J, 323.
Par nom de tutelle.

5. Tutela, s. f., lat. tutela, tutelle.
Dacio de tutela e de cura.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.
Don de tutelle et de curatelle.
Decret de tutelas. Statuts de Provence. Massa, p. 21.
(chap. Decret de tuteles.)
Décret touchant les tutelles.
CAT. ESP. PORT. IT. Tutela. (chap. Tutela, tuteles. - Me han pres la Nutella del sagal. - ¿Vols di que no es la tutela?)

6. Tuicio, s. f., lat. tuitio, tuition, défense, protection.
Tuicio et utilitat de la causa publica.
(chap. Tuissió y utilidat de la cosa pública : república.)
Statuts des Barbiers de Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 400.
Tuition et utilité de la chose publique.
La tuicio, la cura e protectio de la molher. Eluc. de las propr., fol. 71.
La défense, la curatelle et protection de la femme.
ESP. Tuición. (chap. Tuissió, tuissions; protecsió, protecsions; defensa, defenses.)

miércoles, 26 de noviembre de 2025

Portulaca - Posicio - Enterpositiu

Portulaca, s. f., lat. portulaca, pourpier, sorte de plante.

Portulaca es... linitiva, humectativa..., val contra constipacio.

Cum so... portulaca, solatri e semlans.

Eluc. de las propr., fol. 220 et 104.

Le pourpier est... lénitif, humectatif..., il vaut contre constipation.

Comme sont... pourpier, solandre et semblables.

(chap. Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén (constipacio, com encara se diu en rumano, constipat, fransés constipation) y contra la inflamassió del sistema urinari dels pixapins.)

Verdolaga, portulaca oleracea, va be contra lo estreñimén o repetamén

Posicio, Positio, s. f., lat. positio, position, situation.

La penultima es longa per positio.

(chap. La penúltima es llarga per posissió.)

Leys d'amors, fol. 11.

La pénultième est longue par position.

Que la posicio del membre sia posicio am la qual sia asegurada la dolor.

Trad. d'Albucasis, fol. 57. 

(N. E. Me pregunto si algún catalanoparlante entenderá esta frase en occitano o plana lengua romana.)

Que la position du membre soit position avec laquelle soit fixée la douleur.

CAT. Posició. ESP. Posición. PORT. Posição. IT. Posizione. 

(chap. Posissió 69, les posissions del Kamasutra.)

2. Positiu, adj., lat. positivus, positif. 

Subst. Positius es aquel que no pren l' una forma d' autre, mas que el mezeys se pauza. 

Leys d'amors, fol. 49. 

Le positif est celui qui ne prend pas l'une forme d'autre, mais qui 

lui-même se pose. 

CAT. Positiu. ESP. PORT. IT. Positivo. 

(chap. Positiu, positius, positiva, positives.)

3. Ponent, s. m., lat. ponentem, ponent, couchant, ouest.

De levant entro a ponent.

(chap. De Lleván hasta Ponén; la franja del meu cul ponén.)

V. de S. Honorat.

De levant jusqu'à couchant.

Levan, grec e trasmontana, 

Maestre, ponent.

Brev. d'amor, fol. 41.

Levant, grec et tramontane, mistral, couchant.

CAT. Ponent. ESP. Poniente. IT. Ponente. (chap. Ponén : Oeste.)

4. Pondre, v., lat. ponere, pondre, faire des oeufs.

Irunda... nul auzel manjant carn pon doas vetz l' an, sino ela.

(chap. Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella.)

Oroneta, oreneta... cap muixó que minge carn pon dos vegades al añ, sino ella

 

Eluc. las propr., fol. 278.

Hirondelle... nul oiseau mangeant chair ne pond deux fois l'an, sinon elle.

Part. pas. Cant l' estrus a post son huou.

(chap. Cuan l' avestrús ha post son ou; lo seu ou. Ara men fotría un en una barra de pa de mich.) 

Naturas d' alcus auzels.

Quand l'autruche a pondu son oeuf.

ANC. FR. Alcyons,... pounent et esclouent leurs petits lez le rivaige.

Les cocques des deus oeufs jadis ponnus et esclous par Leda.

Rabelais, liv. V, ch. 6 et 10.

CAT. Pondrer. ESP. Poner. PORT. Pôr. IT. Porre. 

(chap. Pondre: pong, pons, pon, ponem, ponéu, ponen; post, posts, posta, postes; pongut, ponguts, ponguda, pongudes.)

5. Postillar, v., apostiller, annoter.

Maestre de theologia que tota la Biblia postillet utilmen.

(chap. Maestre o mestre de teología que tota la Biblia va apostillá útilmen. Bonifaci o Bonifacio Ferrer va traduí la Biblia al valensiá; sol quede la radera fulla, aon fique ben cla que está en llengua valensiana. Lo cafre aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal té una réplica facsímil penjada al váter, no sigue que se quedo algún día sense papé pera torcás la franja.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 187.

Maître dé théologie qui toute la Bible apostilla utilement. 

ESP. Postilar (apostillar). PORT. Postillar. IT. Postillare. 

(chap. Apostillá, fé apostilles o notes; postillá: apostillo, apostilles, apostille, apostillem o apostillam, apostilléu o apostilláu, apostillen; apostillat, apostillats, carta o lletra apostillada, apostillades; si yo tinguera una llapissera, cuántes coses apostillaría; apostillaré; si yo apostillara.)

6. Appozicio, Appositio, Apositio, s. f., lat. appositio, adjonction, apposition. 

Haia plex diferens per appozicio de diversitat.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Ait plis différents par apposition de diversité.

- Figure de grammaire.

Appositios es ajustamens de dos noms sustantius ses tot meia.

(L' apossisió es ajuntamén de dos noms sustantius sense cap nexo  - mediadó.)

Ajustatz per apositio.

Leys d'amors, fol. 127 et 12. 

L'apposition est l'union de deux noms substantifs sans aucun médiateur.

Unis par apposition.

CAT. Aposició. ESP. Aposición. PORT. Apposição. IT. Apposizione.

(chap. Aposissió, ajuntamén, unió.)

7. Aponher, Apondre, v., joindre, unir, atteindre, parvenir, redoubler d'efforts, apposer. 

Anc malvestatz en vos no poc caber, 

Ni nulhs mals ayps acostar ni apondre. 

Izarn Rizols: Aylas tan. 

Oncques méchanceté en vous ne put contenir, ni nulle méchante qualité aborder ni atteindre. 

Auzit ai dir que vassals, pos desreia, 

Deu aponher tan tro fassa colp onrat. 

Raimond de Miraval: Dona ben sai. 

J'ai ouï dire que vassal, depuis qu'il dévie, doit redoubler d'efforts tant jusqu'à ce qu'il fasse coup honoré.

M' enseignon qu' ab joi m' aponga.

A. Daniel: Lanquan.

Ils m'enseignent qu'avec plaisir je m'unisse.

Flac cor ab lui non s' apon.

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

Lâche coeur avec lui ne s'unit pas. 

Part. pas. Tela poirida ni aposta ni cozida ni traucada.

Cartulaire de Montpellier, fol. 39. 

Toile pourrie ni rejointe ni cousue ni trouée. 

Adonc cant no son apostas, son doas dictios.

Leys d'amors, fol. 12. 

Alors quand elles ne sont pas apposées, elles sont deux mots.

ANC. ESP. Aponer. IT. Apporre.

8. Apostiza, s. f., apposition, rapprochement.

Vescoms..., zo es apostiza de ves e de coms.

Gramm. provençal. 

Vicomte..., c'est rapprochement de vi et de comte.

9. Apostit, adj., du lat. apositus, postiche, faux, usurpateur, intrus.

Reis apostitz, Marselha us ochaisona. 

Giraud de Luc: Ges sitot m'ai. 

Roi intrus, Marseille vous accuse.

Pels amadors apostitz.

B. Martin: Companho. 

Par les amants faux.

Ricx malvatz de pretz apostitz.

Arnaud de Cotignac: Mout desir.

Riche méchant de mérite usurpateur.

ANC. ESP. Apostizo. (MOD. Postizo.) (chap. Postís, postisos, postisa com una peluca, postises com unes peluques de shaolín.)

10. Apostura, s. f., adjonction, application.

Ses apostura de mays o de plus.

Leys d'amors, fol. 49.

Sans application de davantage ou de plus.

11. Aposturar, v., adjoindre, réunir.

Per aytal adjectio, so es per aposturar. 

Leys d'amors, fol. 115. 

Pour pareille adjonction, c'est-à-dire pour réunir.

12. Composicio, Compositio, Compozicio, Composition, s. f., lat. compositionem, composition, arrangement.

Dieus en si ha summa simplicitat ses tota compozicio.

Eluc. de las propr., fol. 8.

Dieu en soi a suprême unité sans nulle composition.

Final compositio et accordi sobre los dichs contratz.

(chap. Final compossisió y acord sobre los dits contrats; collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún.)

collons, cóm cambie lo chapurriau de Beseit del 2025 en lo ocsitá de Périgueux del Périgord de 1276!; ñan casi 800 km en coche per San Sebastián, a peu menos de 700, per Sabiñánigo amún

 

Tit. de 1276, de la cité de Périgueux.

Finale composition et accord sur lesdits contrats.

Far compositions o confections de medicinas.

(chap. Fé composissions o confecsions de medissines.)

Fors de Bearn, p. 1078.

Faire des compositions ou confections de médecines.

- Terme de grammaire.

Ajustar per appositio o per compositio.

Leys d'amors, fol. 101.

Réunir par apposition ou par composition.

CAT. Composició. ESP. Composición. PORT. Composição.

IT. Composizione. (chap. Composissió, compossisions.)

13. Componedor, s. m., compositeur.

Amigables componedors.

Tit. de 1269. Arch. du Roy., K. 17. 

Amiables compositeurs.

ANC. CAT. ESP. Componedor (MOD. Compositor). PORT. Compoedor. (chap. Compositó, componedó, compositós, componedós, compositora, componedora, compositores, componedores.)

14. Compondre, Componrre, v., lat. componere, composer, accommoder, arranger, disposer.

En la man senestra non li lec ajostar

Ni componrre los detz.

(chap. A la ma esquerra o zurda ella no li dixe ajuntá ni compondre los dits; acomodá, disposá)

V. de S. Honorat.

En la main gauche elle ne lui permit d'ajuster ni d'accommoder les doigts.

- Terme de grammaire.

So es can se compo, coma descortes.

(chap. Aixó es cuan se compón, com descortés : des + cortés, es un adjetiu o adjetivo compost.)

Leys d'amors, fol. 101.

C'est-à-dire quand il se compose, comme discourtois.

Part. pas. Figura, o es simpla o es composta.

Gramm. provençal. 

Figure, ou elle est simple ou elle est composée. 

ANC. FR. Dist qu'il voloit prouver que Dex ne fust mie divisibles ne départiz en diverses parties ne compost.

Le Liv. de la loi au Sarrazin, p. 97.

CAT. Compondrer. ESP. Componer. PORT. Compôr (compor). 

IT. Componere, comporre. (chap. Compondre, potsé composá: compong, compons, compón, componem, componéu, componen; compost o composat, compostos o composats, composta o composada, compostes o composades.)

15. Compostamen, adv., conjointement.

Hom es 

Faitz de diversas res

Compostamens.

Sazos

Se fa compostamens

Del temps e d' elemens.

Nat de Mons: Al bon rey.

L'homme est fait de diverses choses conjointement.

Saison se fait conjointement du temps et d'éléments.

16. Emposicio, Impositio, Enpozitio, Enposition, s. f., lat. impositionem, imposition, impôt.

Quitis de totas questas e de totas malas enpositions.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.

Quitte de toutes questes et de toutes mauvaises impositions.

Metre emposicios... sus sos homes.

Arbre de Batalhas, fol. 102. 

Mettre impositions... sur ses hommes.

- Application.

Hom se poyria be pecar en la enpozitio del nom.

Nom de la segonda impositio.

Leys d'amors, fol. 41 et 43.

On pourrait bien se tromper dans l'application du nom.

Noms de la seconde imposition.

CAT. Imposició. ESP. Imposición. PORT. Imposição. IT. Imposizione.

(chap. Imposissió, imposissions : algú impose algo, per ejemple lo dialecte ocsitá catalá a Aragó, Valensia, Balears.)

17. Impost, s. m., lat. impositum, impôt, imposition.

Lo impost ho lo carc... mes sus.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422. 

L'impôt ou la charge... mis dessus.

CAT. Imposit. ESP. Impuesto. PORT. IT. Imposto. 

(chap. Impost, impostos; v. imposá: imposo, imposes, impose, imposem o imposam, imposéu o imposáu, imposen; imposat o impost, imposats o impostos, imposada o imposta, imposades o impostes.)

18. Empost, Enpost, adj., lat. impositus, organisé, bâti, constitué.

Cavalliers non es el mia, 

Ni o par, que que hom s'en dia,

Qu' el mon non a plus mal enpost 

Que fezes vilania plus tost.

Roman de Jaufre, fol. 100.

Chevalier il n'est point, et il ne le paraît pas, quoi qu'on en dise, vu qu'au monde il n'y a pas plus mal organisé, qui fît vilenie plus tôt.

- Subst. Contrefait, infirme.

Pueis s' es mes en balans

L' empost e 'l benestans.

Giraud de Borneil: Be m' era bels.

Depuis que s'est mis en balance le contrefait et le bienséant.

19. Enpostamen, adv., adjonctivement, par adjonction.

Alcunas vetz l' habitutz se lia enpostamen am son cazual.

Leys d'amors, fol. 117. 

Aucunes fois l'article se lie adjonctivement avec son régime.

20. Expositio, Expozitio, Espositio, Espozetio, s. f., lat. expositio, exposition, explication.

S. Augusti nos despon en la espozitio del Avangeli.

(chap. San Agustín - Agustí - mos explique a la exposissió del Evangeli - Evangelio.)

V. et Vert., fol. 96.

Saint Augustin nous explique en l'exposition de l'Évangile.

Lor diray l' expozitio

D' est albre d' amor, declaran 

Tot so que ay tocat denan.

Brev. d'amor, fol. 6.

Je leur dirai l'explication de cet arbre d'amour, déclarant tout ce que j'ai touché auparavant.

Las espozetios dels Avangelis.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 56.

Les expositions des Évangiles.

CAT. Exposició. ESP. Exposición. PORT. Exposição. IT. Esposizione. 

(chap. exposissió, exposissions, explicassió, explicassions).

21. Exponedor, s. m., commentateur, interprète.

Flego, trob bo exponedor de las olimpias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.

Flegon, très bon commentateur des olympiades. 

ANC. ESP. Exponedor. (MOD. comentador, intérprete.) 

(chap. Exponedó, exponedós, exponedora, exponedores; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores; intérprete, intérpretes; interpretadó, interpretadós, interpretadora, interpretadores.)

22. Exponer, Esponer, Expondre, v., lat. exponere, exposer, expliquer, déterminer, donner l'explication. 

Per especificar, expondre e declarar.

Leys d'amors, fol. 118. 

Pour spécifier, exposer et déclarer.

Qui drechamen la espo.

Mathieu de Querci: Tant suy. 

Qui droitement l'explique.

Part. pas. Joan Fabre, ieu ai fach un deman 

A ton fraire, et a m' en ben expos.

T. de B. Carbonel et de J. Fabre: Joan Fabre.

Jean Fabre, j'ai fait une demande à ton frère, et il m'en a bien donné l'explication.

So que dessus vos ay tocat 

E gent expost e declarat.

Brev. d'amor, fol. 18. 

Ce que dessus je vous ai touché et gentiment expliqué et déclaré.

ANC. FR.

Brièment la matère espondre et deviser.

Roman de Berte, p. 6.

ESP. Exponer. PORT. Expôr. IT. Esporre. (chap. Expondre, exposá, explicá, doná la explicassió, determiná.)

23. Dispositio, Despozition, Desposecio, s. f., lat. dispositionem, disposition.

Segon la desposecio de las estelas.

Arbre de Batalhas, fol. 69. 

Suivant la disposition des étoiles. 

Cel qu' es sosmes a la divina dispositio.

Trad. de Bède, fol. 56. 

Celui qui est soumis à la disposition divine. 

Derairana dispozition.

(chap. Radera disposissió.)

Statuts de Montpellier, de 1258. 

Dernière disposition.

CAT. Disposició. ESP. Disposición. PORT. Disposição. IT. Disposizione.

(chap. Disposissió, disposissions; v. disposá: disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disposen; disposat o dispost, disposats o dispostos, disposada o disposta, disposades o dispostes.)

24. Desponemens, s. m., exposition, explication.

Los noms e las razos e los desponemens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

Les noms et les raisons et les expositions.

25. Desponer, Despondre, v., lat. disponere, disposer, façonner.

Ges la bella qu' ieu plus am no s' albir 

Qu' en re l' ensenh ni 'l casti ni 'l despona. 

Raimond de Miraval: Amors me fai. 

Que la belle que j'aime le plus point ne s'imagine qu'en rien je l'enseigne ni la corrige ni la façonne.

- Expliquer, exposer, signaler. 

Propheta ni apostol en loc non o despo. 

Izarn: Diguas me tu. 

Prophète ni apôtre en (nul) lieu ne l'explique.

Sai que mal lor es 

Quan hom lor ver en cantan lor despon. 

R. Gaucelm de Beziers: A penas. 

Je sais que mal leur est quand leur vérité en chantant on leur signale.

Si col proverbi o despo.

P. Cardinal: Atressi com.

Ainsi comme le proverbe l'explique.

ANC. FR. Vo biauté tesmongne et despont 

Qu'il n' a si bele en tot lo mont.

Roman del conte de Poitiers, v. 175. 

ANC. CAT. Dispondrer. ESP. Disponer. PORT. Dispôr. IT. Disporre. 

(chap. Disposá, dispondre; disposo, disposes, dispose, disposem o disposam, disposéu o disposáu, disponen; dispong, dispons, dispón, disponem, disponéu, disponen; disposat, disposats, disposada, disposades; dispost, dispostos, disposta, dispostes.)

26. Deposit, Deposite, s. m., lat. depositum, dépôt.

A far lo deposit.

Fors de Béarn, p. 1094.

A faire le dépôt.

Estrumens que faran de deposite et de regonoissences.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Acte qu'ils feront de dépôt et de reconnaissance.

CAT. ESP. (depósito) PORT. Deposito. IT. Deposito, diposito.

(chap. Depósit, deposits; v. depositá; depósit a una cuenta del bang; depósit de aigua al cap del poble; sisterna, sisternes.)

27. Deposito, s. m., dépôt.

Aquest contratz es appelatz deposito.

Trad. du Code de Justinien, fol. 35.

Ce contrat est appelé dépôt.

28. Depositio, s. f., lat. depositio, déposition.

Que concentisso a la depositio de Hyldebran.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 145.

Qu'ils consentissent à la déposition de Hildebrand.

CAT. Deposició. ESP. Deposición. PORT. Deposição. IT. Deposizione.

(chap. Deposissió, deposissions; signifique igual declarassió dabán de un juez com evacuassió del ventre, excremens, mes ben dit: caguera, merda.)

29. Deponer, v., lat. deponere, déposer, dégrader.

Qu' el lo toilla del porpal,

E qu' el depona

Lo menscrezens.

Guillaume de Berguedan: Un sirventes vuoill. 

Qu'il le dépouille de la pourpre, et qu'il dépose le mécréant.

ESP. Deponer. PORT. Depôr. IT. Deporre. (chap. Depondre, deposá, degradá, traure un cárrec. “lo toilla” ocsitá vol di “li trague, li arrebato” ve de tolere, tollere, tolre, que ya se trobe al añ 960, tolra, devedara. 

A Mallorca Miquel Montoro encara fa aná “tondre” les ovelles, esquiláles, o sigue, traurels la llana. Conjugassió: yo depong, depons, depón, deponem, deponéu, deponen; deposo, deposes, depose, deposem o deposam, deposéu o deposáu, deposen; depost, depostos, deposta, depostes; deposat, deposats, deposada, deposades.)

30. Depositari, s. m., lat. depositarius, dépositaire.

Depositaris et commanditaris.

(chap. Depositari y comandatari.)

Fors de Béarn, p. 1081.

Dépositaire et commanditaire.

CAT. Depositari. ESP. PORT. IT. Depositario.

(chap. Depositari, depositaris, depositaria, depositaries; de dinés, documens com un testamén, etc; comandatari, comandataris, comandataria, comandataries.)

31. Depositar v., déposer.

Part. pas. Realmen depositada la soma. 

(chap. Realmen depositada la suma.)

Fors de Béarn, p. 1085.

La somme réellement déposée.

CAT. ESP. PORT. Depositar. IT. Depositare, dipositare.

(chap. Depositá: deposito, deposites, deposite, depositem o depositam, depositéu o depositáu, depositen; depositat, depositats, suma depositada, sumes depositades.)

32. Deponen, s. m., lat. deponentem, déponent, terme de grammaire latine.

En romans non havem deponen.

(chap. En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén; a Aragó no tenim cap franja de Ponén, si acás la franja del meu cul ponén, y no pressisamen un ou blang.)

En romans, chapurriau antic, no tenim (habem) deponén

Leys d'amors, fol. 74.

En roman nous n' avons pas de déponent.

CAT. Deponent. ESP. Deponente, PORT. Depoente. IT. Deponente. 

(chap. Deponén.)

33. Oppozitio, s. f., lat. oppositio, opposition, résistance.

Fan falsas oppozitios e fan falsas letras per greviar e per trebalhar a tort los autres. (N. E. greviar, greuge, agravi, agravio, agravios.)

V. et Vert., fol. 15.

Font de fausses oppositions et font de fausses lettres pour grever et pour tracasser à tort les autres.

CAT. Oposició. ESP. Oposición. PORT. Opposição. IT. Opposizione.

(chap. Oposissió, oposissions; v. opondre, opondres; oposá, oposás. 

Als examens de oposissions lo opositó u opositora se opón a les preguntes del tribunal; opositó, opositós, opositora, opositores.)

34. Opponer, v., lat. opponere, opposer, objecter.

A cui vol opponer la prescripcion.

Trad. du Code de Justinien, fol. 82.

A qui il veut opposer la prescription. 

Encontra sarrazina gen 

Non vei baro qui s' opona.

Giraud de Borneil: Tals gen prezi.

Contre la gent sarrasine je ne vois pas de baron qui s'oppose.

ESP. Oponer. PORT. Oppôr. IT. Opporre. (chap. Oposá, oposás: yo m' oposo, oposes, opose, oposem u oposam, oposéu u oposáu, oposen. Vore opondre mes amún.)

35. Prepositio, s. f., lat. praepositio, préposition.

De la prepositio e de la conjunctio.

Gramm. provençal.

De la préposition et de la conjonction.

Prepositios es una part d' oratios.

Leys d'amors, fol. 101.

Préposition est une partie de discours.

CAT. Preposició. ESP. Preposición. PORT. Preposição. IT. Preposizione.

(chap. Preposissió, preposissions, es una part de la orassió, del discurs.)

36. Prepositiu, adj., prépositif.

Tant al prepositiu orde quant al subjunctiu.

Leys d'amors, fol. 101.

Tant à l'ordre prépositif qu'au subjonctif.

ESP. IT. Prepositivo.

37. Prebost, s. m., lat. praepositus, prévôt, préposé.

En la sua cort si era lo prebost de Limotges.

V. de Savari de Mauléon. 

En la sienne cour aussi était le prévôt de Limoges. 

Am lo sagrestan lo prebost consentia. 

V. de S. Honorat.

Avec le sacristain le prévôt consentait. 

CAT. Prebost. ESP. PORT. Preboste. IT. Prevosto. (chap. Prebost, pre + posat, ficat, preposat ; se pot trobá als textos antics en v, prevost.)

38. Prebostat, s. f., prévôté. 

Totas fermas e prebostatz e baylias.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Toutes fermes et prévôtés et baillies.

ESP. Prebostad. (N. E. prebostazgo: en francés: Prévôté, destacamento de policía asignado, en tiempo de guerra, a una unidad) fue durante el Antiguo Régimen el primer grado de la justicia real. Aparecidos en el siglo XI los prebostazgos eran denominados de diferentes maneras según la región: vizcondados en Normandía, veguerías en Provenza, judicaturas o bailías en el Sur. Las personas encargadas de los prebostazgos eran, en principio, muy pocas. Los prebostazgos se fueron ampliando en la Edad Media y comprendían a los consejeros, lugartenientes y procuradores reales. En ellos se juzgaban, normalmente, todos los casos civiles y criminales de su administración, excepto los casos reales (lesa majestad, falsificación monetaria, herejía, desórdenes públicos...) así como aquellos que concernían a la nobleza y a los privilegiados, que eran sometidos a las jurisdicciones señoriales.

En Bélgica el prebostazgo hacía referencia a la policía militar de las Fuerzas Belgas en Alemania.)

39. Preponer, D., lat. praeponere, résoudre, prendre la résolution, se proposer.

Part. pas. Ja agues el preponut de no far cansos entro que agues cobrat lo castel de Miraval.

V. de Raimond de Miraval. 

Raimond de Miravals, Miraval, Miravalh

Bien qu'il eût résolu de ne faire de chansons jusqu'à ce qu'il eût recouvré le château de Miraval.

ESP. Proponer. PORT. Propôr. IT. Proporre. (chap. Proposá, proposás: yo me proposo, proposes, propose, proposem o proposam, proposéu o proposáu, proposen; proposat, proposats, proposada, proposades; pendre una ressolusió, com dixá de fumá, de beure alcohol ...)

Desideri Lombarte, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins

40. Propozicio, s. f., lat. propositio, proposition.

Aquesta propozicio: Dieus es, assatz es naturalment a tot entendement manifesta. Eluc. de las propr., fol. 1. 

Cette proposition: Dieu est, assez naturellement est à tout entendement manifeste.

CAT. Proposició. ESP. Proposición. PORT. Proposição. IT. Proposizione.

(chap. Proposissió, proposissions.)

41. Reponer, Reboner, v., lat. reponere, reposer, déposer, coucher, enterrer.

Ira m fai destorbier,

E no sai on me repona.

B. de Ventadour: La doussa.

Tristesse me fait dérangement, et je ne sais où je me repose.

Greu vienrai ses corduelh,

E vuelh c' om vieu mi repona.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Difficilement je vivrai sans chagrin, et je veux qu'on m'enterre vif.

O qu' om tot viu lo rebona.

P. Vidal: Car' amiga.

Ou que tout vif on l'enterre.

Part. pas.

No sia rebost, si mor, plus c' un mastin. 

Guillaume de Tudela. 

Qu'il ne soit enterré, s'il meurt, plus qu'un mâtin. 

ANC. FR. Et cil qui n' a soing de fabler 

Qui repoz ert en la corbeille.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 183.

ESP. Reponer (reposar). PORT. Repôr. IT. Riporre. 

(chap. Reposá - forses- , descansá, dormí, gitás: reposo, reposes, repose, reposem o reposam, reposéu o reposáu, reposen; reposat, reposats, reposada, reposades. Cuan algo se acabe, se repose, per naixó lo rebost se diu aixina; la despensa en castellá.)

42. Repost, s. m., riposte, ritournelle, refrain.

Dansa, en lo repost, deu haver III bordos.

Al qual repost es la tornada.

Leys d'amors, fol. 26. 

Danse, au refrain, doit avoir trois vers. 

Auquel refrain est le retour.

43. Repostura, s. f., retraite, cachette.

S' es esconduz en sas reposturas.

Trad. de Bède, fol. 49.

S'est caché dans ses retraites.

44. Supponer, v., lat. supponere, supposer. 

Nos supponem terzamen.

Doctrine des Vaudois.

Nous supposons troisièmement. 

ESP. Suponer. PORT. Suppôr. IT. Supporre. (chap. Suposá: suposo, suposes, supose, suposem o suposam, suposéu o suposáu, suposen; suposat, suposats, suposada, suposades.)

45. Suppositori, s. m., lat. suppositorium, support, appui. 

Pueis al auzel lo pauzatz, 

Si com hom fai suppositori.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis à l'oiseau vous le posez, ainsi comme on fait support. 

ESP. Supositorio. PORT. IT. Suppositorio. (chap. Soport, apoyo; Quintaneta, lo supositori tel pots fotre pel cul.)

46. Transpozitio, s. f., transposition, translation.

Aquest vicis se fay regularmen en VII manieras; la primiera es transpositios.

Transpozitios, es cant una o motas dictios son pauzadas en loc no convenable. Leys d'amors, fol. 108.

Ce vice se fait régulièrement en sept manières; la première est transposition.

Transposition, c'est quand un ou plusieurs mots sont posés en lieu non convenable.

CAT. Transposició. ESP. Transposición, trasposicio. PORT. Transposição. 

IT. Trasposizione. (chap. Transposissió, transposissions : posá, ficá a un atre puesto.)

47. Decomponer, Decompondre, v., décomposer.

Part. pas. subst. La decomposta conoysh hom can ve e se deriva de dictio composta. Leys d'amors, fol. 55.

On connaît la décomposée quand elle vient et se dérive de mot composé.

CAT. Descompóndrer. ESP. Descomponer. PORT. Descompôr. 

IT. Discomporre. (chap. Descompondre, una paraula composta; descomposá.)

48. Dezaponher, v., abaisser, humilier.

Qu' om leve lo trachor

E 'l just dezaponha.

P. Cardinal: Falsedat.

Qu'on élève le traître et abaisse le juste.

49. Interpozicio, Enterpozitio, s. f., lat. interpositio, interposition.

Solhel... appar falbent et apres despar per interpozicio de nivols.

Eluc. de las propr., fol. 116.

Le soleil... apparaît roussâtre et après disparaît par interposition de nuées.

La dictios sona miels per la enterpozitio de la letra que no faria, la vocals denan vocal. Leys d'amors, fol. 143.

Le mot sonne mieux par l'interposition de la lettre qu'il ne ferait, la voyelle devant la voyelle.

CAT. Interposició. ESP. Interposición. PORT. Interposição. 

IT. Interposizione. (chap. Interposissió, interposissions; interposá, interposás : interposo, interposes, interpose, interposem o interposam, interposéu o interposáu, interposen; interposat, interposats, interposada, interposades; interpost, interpostos, interposta, interpostes.)

50. Enterpositiu, adj., interpositif, qui s'interpose.

Replicatio... enterpositiva et mitigativa.

Enterpositiva es dicha, quar entrepauza las ditas consonans entre la premiera letra e la vocal subsequen. Leys d'amors, fol. 110.

Redoublement... interpositif et mitigatif.

Est dite interpositive, car elle interpose lesdites consonnes entre la première lettre et la voyelle subséquente.

(chap. Interpositiu, interpositius, interpositiva, interpositives.)


Possessio